ARQUITECTURA HEL·LENÍSTICACONTEXT HISTÒRIC• Amb la Guerra del Peloponés el centre econòmic i artístic el trobarem a Macedònia (al Nord)

• Filipo II rei de Macedònia té aspiracions expansionistes però serà el seu fill el que desenvolupi una

veritable política de conquestes.

• Alexandre Magne iniciarà la conquesta cap a Àsia. Parlarem llavors d’imperi hel·lènic o grec.

CONTEXT HISTÒRIC• Al 323 a.C mor Alexandre i s’inicia el període hel·lenístic:

• Expansió de la cultura grega per tot l’imperi

• A la mort de A.Magne els seus fills són molt petits = l’imperi es repartirà per els seus principals

generals Ex: Ptolomeo es farà amb Egipte.

• Les lluites de poder entre aquests militars i les continues batalles que havien de patir per

defensar el territori d'enèmic estrangers van fer caure a l’imperi en una profunda crisi.

• Decadència de l’imperi grec i consolidació del romans que dominaran Grècia.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ART HEL·LENÍSITC• La raó anirà deixant lloc al “pathos” (emoció, passió)

• Es trenquen els cànons anteriors tant en escultura com arquitectura.

• Hi ha un intent mimètic de la natura.

• Gran domini tècnic

• De la contenció d’època clàssica anem a la exaltació i la teatralitat.• De l’equilibri més absolut d’època clàssica a desequilibri.• Si el Dòric és propi del període arcaica, el jònic de la època clàssica ara serà el corinti l’ordre

arquitectònic que s’imposi (Influència d’altres cultures)

• Anem cap a una certa monumentalitat de les formes.

FITXA TÈCNICA

AUTORS: ?

CRONOLOGIA: (180-160 a.C)

ESTIL: Grec hel·lenístic

TIPOLOGIA: Altar

MATERIALS: Marbre

LOCALITZACIÓ: Pergamonmuseum (Berlín)

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

• Estava a l’Acròpoli de Pèrgam (actual Bergama, Turquia)

• S’accedia per un propileus a la terrassa on era l’altar.

• Destruït en part la façana principal va ser traslladada a Berlín.

• Construït per commemorar les victòries bèl·liques a Vitina a mans del rei de Pèrgam de la dinastia

atàlida, Èumenes II.

• S’atribueix a l’escola de Pèrgam = monumentalitat i teatralitat.

• L’altar més gran de l’antiguitat. Descobert al S.XIX per Carl Humann.

•1930 es traslladat pedra a pedra a Berlín.

Podi de 7m d’altura. Pràcticament quadrat.

Columnata jònica

Entaulament i coberta plana (animals fantàstics i mitològics)

O

E

N

A la façana Oest té forma d’ u. Al mig una enorme escalinata porta a una pati central.

Pati central tancat amb altar de sacrificis.Al pati hi havia un fris on es representava temàtica mitològica. No es conserva. Dedicat al fundador de la dinastia atàlida, Tèlef, fill d’Heracles.

Podi decorat amb un fris continuat d’alt relleu de més de 120 m. És l’únic que s’ha conservat. Es representa la gigantomàquia.

En l’alt relleu es representa la gigantomàquia on veiem als dèus (ordre) lluitant contra gegants (irracionals i

salvatges). La voluntat era represntar les victòries del atàlides (identificats coma Dèus) sobre els bàrbars

gàlates (gegants).

Destaquen Atenea (protectora de la ciutat i deessa de la guerra) i Zeus.

Al fris de Tèlef es realitza per primera vega un paisatge de fons = influencia en el futur. Columna de Trajà.

El Barroc tindrà característiques similars a l’art hel·lenísitic.

Decoració de la deessa Atenea al fris est

Decoració de la lluita de Zeus al fris est