Es

cE

na

ris

dE

ca

da

qu

Es

a “

Es

tac

ió d

E l

’ob

lit”

.cat 5

2

“Fugint de la crítica” és una magnífica pintura de Borrell del Caso, artista que va morir a 1910. És un bon expo-nent de l’engany visual, el qual spanomena “trompe el oeil” El quadre. propietat del Banc d’Espanya, s’exhibeix a Florència en una expo-sició sobre, precisament l´artifici o trompe l’oeil

al llarg de diferents èpoques. Els adolescents italians, tan nerviosos com els de qualsevol al-tre lloc, quan veuen el quadre, exclamen “guar-da che bello”, balanzejant l’ela geminada. Enric

Juliana que recupera la reflexió del quadre a La Vanguardia assegura que “en una nació als joves de la qual no els fa vergonya dir en veu alta que una cosa és bella cal seguir espe-rant coses bones per aspres que siguin les cròniques sobre l’home que governa a Roma”. Hi ha quadres que creen universos... “Fugint de la crítica” és inspirador perquè evoca un món de possibilitats. La més òbvia és l’opció que els quadres surtin del seu marc i recuperin vida pròpia:. Així podria veure’s a la Gioconda passejant pel Louvre encara que segurament despertarien major atenció les altes i brunes models nues de Gauguin... També en aques-ta epifania podria haver estils i maneres: Els personatges del quadre podrien sortir amb la recurrent música de Debussy dels quadres d’una exposició o amb la coreografia jackso-niana de “Thriller” hereva de “la nit dels morts vivents”.. Però atès que qualsevol obra artística és oberta en si mateixa “Fugint de la crítica” podia convidar-nos a “anar més lluny” a buscar una vida més plena de sentit i més extraordinà-ria enfront de les limitacions de la mediocritat. De forma subtil, els ulls desorbitats del nen de Borrell conviden a descobrir amb ell, tots els universos que poden aparèixer si salvem el marc rectangular i estricte del quadre, si supe-rem totes les parets que ens anem inventant, i totes les explicacions sectàries que donen respostes tancades a preguntes molt obertes... Quina grandesa i quina capacitat d’evocació té l’art sovint tan pròxim i tan desconegut...

3

Qui som, on som i que fem?Areavisual.cat és un projecte d’Areavisual Editor: Jordi Jové Septimania 31 baixos – 08006 Barcelona – tf. 932375411areavisualcat@gmail.comRedacció: Pepe Méndez, Ferràn Piqué, Alex Tovar, Ginebra Vall.Disseny: Natàlia MetelskaD.Legal 16235 -1999

no només una revista de tendències audiovisuals

Portada

La lluminositat de Cadaqués ocupa la por-tada d’aquest Areavisual-cat, en una de les “sorpreses” de la cartellera de l’avant-estiu. Una cartellera que ens proposa aquesta “Estació de l’Oblit” i “Finisterrae” dues pro-duccions locals especialment acurades i de les que no voliem deixar de parlar.

.cat

DUES SORPRESES A LA CARTELLERA CINEMATOGRÀFICA

L’ESTACIÓ DE L’OBLIT: (per Ferràn Piqué)“l’ Estació de l’Oblit” segons ens proposa el seu director Cristián Molina, és el lloc on van a parar les coses que fem ma-lament, els amics/gues als qui enganyem... Aquesta perspectiva ja apareix a les primeres seqüències de la pel.lícula: els títols de crèdit a la carretera assenyalen l’accident de cotxe, poèticament, sense una gota de sang.. Bona manera de començar una història que funciona amb l’esquema de “pecat-penitència-reden-ció”. (Ens agradi o no estem a una civilització d’arrels cristianes), un “pecat” està a l’ìnici i tota la pel.lícula és un camí de dificultats i sofriments per arribar a la “redenció” a tra-vés de l’amistat (Fermí Reixach està magnífic i ell asegura que té a molt a veure el mètode Stanislawsky). Aquest camí de la pel.lícula és també un “road movie” Barcelona-Cadaqués. En termes llumínics és també el viatje de la foscor dels geriàtrics de Barcelona a la llu-minositat de Cadaqués... Es doncs una pro-ducció local en la qual la solitud i les famíiles estan molt presents. Si quan llegeixis aquest texte la producció ja no està en cartell -ojalà estigui- espera a veure-la en DVD.

FINISTERRAE. La interpretació del “Cami-no de Santiago” més recordada en cinema era la de Buñuel a “La Via Làctea”: Els personatges trobaven en el camí tota mena d’apòstates, heretges i gent de mal viure... Era un magnífic guió del propi director amb Jean Claude Carri-ère amb qui posteriorment va escriure “El darrer sospir” aquelles magnífiques notes autobio-gràfiques... Ara, el camí que ens proposa Ser-gio Caballero, director del Sonar, és la de dos fantasmes que fan el mateix camí... amb notes humorístiques ben curioses en una producció de Lluis Miñarro, d’Eddie Saeta...

4

A l’escenari televisiu,.després de l’apagada analògica d’abril ha sorgit una oferta televisiva, amb moltes ombres. Algunes, importants, a la televisió gene-ralista que es veu obligada a redefinir la seva oferta... però encara majors en el model te-levisiu local, en les televisions de proximitat... L’arribada de la TDT a l’estadi local i comarcal planteja un gran nombre d’in-terrogants, que s’han analitzat al Mercat de l’Audiovisual que té lloc, totes les primaveres. a Granollers. La “devolució de llicències” d’emissió al CAC de

Localia a tres demarcacions, Urbe a Barcelona, Uniprex a Cornellà i altres que es prepa-ren sembla un pèsim símptoma de l’inviabilitat del model...

Un autèntic “sudoku” que no funciona. Les te-levisions locals i de proximitat han basat la seva viabilitat, fins ara, en costos de producció i emissió reduïts, amb gran vo-luntarisme dels seus integrants i uns ingressos que segons el tipus de televisió tenen més o menys importància les aporta-cions públiques. Lògicament,

aquesta darrera partida és més gran en televisions municipals o consorcis publics comarcals però també en la viabilitat de les privades l’aportació públi-ca en forma de contractes-programa o publiciitat podia ser una part important dels in-gressos. Si reflexionem entorn al que hem presentat fins ara tots els números del “sudoku” s’han mogut i és impossible de quadrar: la digitalització ha in-crementat els costos d’emissió i la davallada de la publicitat ha estat general a tots els mitjans. Ensems les dificultats que tra-

TELEVISIONS LOCALS: UN “SUDOKU” IMPOSSIBLE

Mercat audiovisual de Granollers

A PARTIR DE SETEMBRE:CURSOS DE GUIONITZACIÓ / TALLER DE REALITZACIÓ DE CURTMETRATGES

5

vessen els Ajuntaments arrel de la davallada d’ingressos estan a l’ordre del dia, per la qual cosa, la tele local que no sembla tan de “primera necessitat” com un hospital, posem, per cas.

Massa normativa? De fet el model de televisions de pro-ximitat ja és objectable des de la pròpia creació del “mapa”: algunes intervencions ja deien que comercialment és inviable una televisió per una demar-cació de 200.000 potencials espectadors.... En tot cas totes les televisions que ara estan en

marxa van presentar-se a les llicències atorgades pel CAC i sabien el marc on havien d’ac-tuar... Els operadors voldrien més flexibilitat en l’aplicació de la normativa i en això tenen, per tant, una dificultat adicional... Encara hi ha més ja que el sis-tema de multiplex per emetre en cada demarcació es finança entre els operadors que para-doxalment són competència... A hores d’ara només a la conur-bació barcelonina i al Maresme emeten els quatre emissors assignats... Alguns sembla que esperin a veure si escampa...

Televisió per Internet. Després de les grans inversions fetes amb la TDT i les moltes ex-pectatives posades amb aques-ta nova tecnologia resulta para-dòxic que alguns operadors es plantegin la conveniència d’anar derivant cap a la xarxa. De fet, el consumidor més jove cada vegada rep més continguts au-diovisuals per internet que per el canal convencional de televisió. Emetre per internet pot resultar més econòmic, arriba a tot arreu més enllà de les demarcacions... i a sobre no hi ha organismes de control, almenys per ara..

El MAC de Granollers atreu un nombre im-portant de producto-res de petit dimensio-nat, molt orientades a nous formats i possibi-litats de la xarxa, i que treballen amb baixos pressupostos. Moltes d’aquestes producto-res tenen darrera l’entusiasme de gent molt jove que “aterris-sa” al sector... Valdrà la pena atendre quins treballs audiovi-suals han guanyat en aquesta convocatòria vallesana.- El Premi Audiovisual MAC

Nou Format XTVL, ha estat atrocinat per al projecte “Di-ari de l’últim home”, presentat per Gusano Films- Premi Audiovisual MAC Comunicàlia, per al projecte “L’excusa”, presentat per Pro-

duccions Minnim SC- Premi Audiovisual MAC VOTV Terra de Músics, per al projecte “Terra de músics”, pre-sentat per Crit Produc-cions Audiovisuals. Pel que fa a la 3a Mos-tra de Programes de Tv de Proximitat, els

guanyadors han estat. Millor Programa Cultural: per a “Xa-dom”, presentat per Atzucac Films i Millor Programa d’En-treteniment: per a “Green power”, presentat per Cas-sette Films, SCP.

“Diari de l’últim home”, presentat per Gusano Films www.gusano.org

6

FestivalsEl cinema llatinoamericà es cita a Lleida

Per Oscar Prats..

Juan Ferrer i el seu equip han aconseguit una vegada més el miracle dels pans i els peixos en la nova edició de la qual ja comença a ser uneixi Mostra veterana a Espanya. Potser per a desmitificar aquest qualifica-tiu de Miracle han portat aquest any per a una sessió especial, El Deixeble, una polèmica cinta sobre la vida de Crist que qües-tiona precisament els miracles que s’atribuïxen al suposat fill de Déu, a qui el seu director Emilio Ruiz Barachina situa molt més ran de terra i que va obrir des de Lleida (amb la presència del director, Marisa Berenson, Juanjo Puigocorbé, Ruth Gabril i Joel West) una polèmica que s’endevina encesa.La Mostra (http://www.mostra-

delleida.com/) que segueix fidel al seu provat prestigi i línia filosò-fica no és fruit d’un miracle sinó d’un gran esforç col·lectiu d’un petit grup de persones que su-pleixen amb dedicació que ratlla en sacrifici personal, l’evident manca de recursos. No sé que espera l’Administració (des de Cultura fins a qualsevol departa-ment de tipus social) a adonar-se que la Mostra és un instrument ideal per aquesta integració de foranis llatinoamericans de la qual els agrada alardejar en dis-cursos cara a la galeria. Potser bolcar-se econòmicament en la Mostra els ajudaria a situar-se en un terreny pràctic molt més eficaç... Com sol ser habitual, la programació d’aquest any de la Mostra ha resultat excel·lent. Les tres seccions oficials (llarg-metratges, documentals i curts)

han estat una vegada més repre-sentatives del millor cinema dels països punters llatinoamericans, dominats pel seu nivell quantita-tiu de producció per Argentina i Mèxic que segueixen disputant-se el lideratge de la seva parcel-la cinematogràfica del continent amb produccions que se situen en les dues tendències predomi-nants actualment: el cinema es-pectacle i el cinema d’autor, les dues lluitant per competir contra els tentácles del gegant nord-americà. Aquest any, la Mostra

7

Patrocina aquesta secció

COL.LECCIONISME CINEMATOGRÀFIC

ha tingut dues seccions paral·leles francament importants, les retrospectives dedicades a Mèxic i Argentina, on s’han po·gut veure cintes emblemàtiques (algunes desconegudes a Es·panya) de tota la seva història... I si no han vingut més convidats a presentar els seus films és precisament perquè l’equip de la Mostra no pot carregar a les seves esquenes i perquè les companyies aèries no entenen de miracles...

Els palmarés

Llargmetratges:· Actor: Rafael Spregelburg / Daniel Aráoz (El hombre de al lado – Argentina)· Actriu: Catalina Saavedra (La nana, Argentina)· Director: Mariano Cohn/Gaston Duprat (El hombre de al lado – Argentina)· Guió: Sabina Berman (Backyard – El traspatio – México)· Opera prima: Norteado de Rigoberto Perezcano – Mé·xico –España. · Pel·lícula: La nana de Se·bastian Silva (Chile) – premi Cooperaciò · Premi del públic: Anita de Marcos Carnevale (Argen·tina

El festival de cinema d’animació d’Annecy, segon en importància a França després del Festival de Cannes i consagrat com l’esde·veniment mes rellevant a nivell mundial de·dicat exclusivament a l’animació, ha celebrat enguany el seu cinquanta aniversari amb

una programació especial dedicada a descobrir i redescubrir, els curtmetratges que han marcat la història del cinema d’animació du·rant les últimes cinc dècades. Cal destacar a més l’edició especial del llibre “Criatures i creadors” en el qual cinquanta personalitats del món de l’animació dissenyen targetes de felicitació úniques per a commemorar l’aniversari del festival. entre els que es troben Nick Park (Regne Unit · creador de Wallace & Gromt) Michel Ocelot (França · Prínceps i princeses), Pete Lord (Regne Unit · productor i director. Cofundador de Aardman Animations) o Matt Groening (EU · creador dels Simpsons i Futurama). En el marc de l’esdeveni·ment es portaran a terme conferències per descobrir el treball que hi ha darrere de les grans produccions d’estudis tan reconeguts com Dreamworks en “Com entrenar a un drac” Disney (que ofe·reixen una conferència dedicada a l’art de l’animació tradicional) o Pixar, que farà l’estrena mundial del seu curt “Day & Night”. Com tots els anys la selecció oficial reuneix les peces mes destacades del panorama internacional. Per a la competició han estat selec·cionats 173 films, sense parlar dels preestrenos de cintes tan es·perades menjo Toy Story 3 en 3D (Pixar); Shrek 4, (Dreamworks), i per als amants de Jacques Tati i de l’excel·lent treball del director Sylvain Chomet, la presentació exclusiva del ilusionista, adaptació d’un guió escrit i mai dut a la pantalla del genial mestre francès del burlesque. En paral·lel, el Mercat Internacional de Cinema d’Animació (MIFA) celebra 25 anys reunint als professionals inte·ressats en l’animació en tots els sectors permetent·los l’intercanvi d’experiències i interessos al mateix temps que es descobrixen els talents més reconeguts del present i els avenços tècnics del futur. Es destaca la participació de Català Films, Extenda /Agencia de promoció de Andalusia, Antenes Media de Sant Sebastià, Barce·lona i Diputació de València.

Jairo Cruz des d’Annecy.TENIU MES INFORMACIÓ A: www.areavisual.wordpress.com

88 9

L’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya es creava al 1972 – l’any proper farà, per tant, quaranta anys- amb vocació de ser un centre divulgador i d’investigació de la fotografia: La realització d’exposicions, cicles de conferèn-cies, cursos bàsics... que ha estat en la idea primigènia de l’Institut segueix sent ara un dels eixos vertebradors del centre.En paral.lel a aquesta línea d’ activitats l’Insti-tut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, desen-volupa altres eixos: la vessant formativa com a centre d’ensenyament i la vessant de documen-

tació i recerca, que té com a màxima expressió el manteniment d’un dels arxius fotogràfics més importants de Catalunya.En l’aspecte formatiu, ja des dels inicis fins ara, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya –IEFC- ha estat una referència en l’ensenya-ment de la fotografia en tots els seus àmbits i manifestacions. Per les seves aules han passat 11.859 alumnes, molts dels qual es dediquen en l’actualitat a oferir serveis a la societat en l’àmbit fotogràfic, tant professional com artís-tic, acadèmic, cultural, empresarial o de serveis.

L’INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRAFICS DE CATALUNYA, UNA REFERÈNCIA EN EL MÓN PROFESSIONAL I ACADÈMIC

Amb gAA

Actualment, una de les activitats destacades a traves del departament d’Escola és el Curs General de Fotografia: Aqyest curs té com a finalitat oferir una formació tècnica i humanística al futur fotògraf i proporcionar coneixements per a desenvolupar l’activitat fotogràfica tant pro-fessional com creativa. Està dissenyat per ser

realitzat en un mínim de quatre anys acadèmics, segons l’itinerari curricular de l’alumne. La titu-lació consta de 210 crèdits repartits en 168 de matèries obligatòries, considerades fonamentals i repartides en tres cursos acadèmics, més 27 crèdits de caràcter monogràfic que formen part dels Cursos d’Especialització, mentre el projecte fi de carrera sumaria els 15 punts restants.

Cursos d’Especialització. Aquests Cur-sos tenen com a finalitat aportar coneixements específics sobre aspectes de tipus professio-nal, artístic o tècnic per al desenvolupament

El Curs GEnEral dE FotoGraFia suposa una FormaCió intEGral En trEs Cursos aCadèmiCs

98 9

L’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya es creava al 1972 – l’any proper farà, per tant, quaranta anys- amb vocació de ser un centre divulgador i d’investigació de la fotografia: La realització d’exposicions, cicles de conferèn-cies, cursos bàsics... que ha estat en la idea primigènia de l’Institut segueix sent ara un dels eixos vertebradors del centre.En paral.lel a aquesta línea d’ activitats l’Insti-tut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, desen-volupa altres eixos: la vessant formativa com a centre d’ensenyament i la vessant de documen-

tació i recerca, que té com a màxima expressió el manteniment d’un dels arxius fotogràfics més importants de Catalunya.En l’aspecte formatiu, ja des dels inicis fins ara, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya –IEFC- ha estat una referència en l’ensenya-ment de la fotografia en tots els seus àmbits i manifestacions. Per les seves aules han passat 11.859 alumnes, molts dels qual es dediquen en l’actualitat a oferir serveis a la societat en l’àmbit fotogràfic, tant professional com artís-tic, acadèmic, cultural, empresarial o de serveis.

L’INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRAFICS DE CATALUNYA, UNA REFERÈNCIA EN EL MÓN PROFESSIONAL I ACADÈMIC

Amb gAA

de qualsevol activitat fotogràfica. Cada curs té unes condicions i requeriments d’accés i un nombre limitat de places. Alguns cursos que s’imparteixen són: arquitectura i interiorisme, assaig fotogràfic en zones conflictives, bodegó creatiu en la publicitat,, moda, postproducció digital creativa i professional.figura i nu, foto-periodisme...

En cada un d’ells s’obtenen els crèdits neces-saris i un projecte fid e carrera complementa el total per obtenit el Diploma de l’Institut d’Estudis Fpttogràfics de Catalunya.

Activitats complementàries de l’IEFC. Fins ací hem resumit breument l’activitat for-mativa que desenvolupa l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Al costat d’aquests moduls comentats un altra gran área de l’entitat és també l’arxiu fotogràfic, un arxiu de referèn-cia a Catalunya i que comentarem al proper número d’areavisual.catL’Institut d’Estudis Fotogràfics està instalat al re-cinte de l’antiga Escola Industrial al carrer Urgell 187. Es dispsoa de tota la informació a la seva web www.iefc.cat

Les clases s’imparteixen en grups

reduïts. En els laboratoris ana-

lògic i digital les pràctques són

individuals i en ese estudis s’uti-

litzen equips d’il.luminació de llum

contínua i flash i càmeres de mig i

gran format analògiques i digitals.

Amb gAirebé quArAntA Anys d’AntiguetAt, hAn pAssAt més de nou mil Alumnes

10

P. Méndez

Mirant la carrera d’aquest jove realitzador de ci-nema (34 anys) podem veure com tant en la seua faceta de director de llargs o curts, guionista o, creador d’instal·lacions artístiques audiovisuals, ha estat d’un intens ritme des de “Cares vs cares”, un dels seus primers curts al 2000. Des de llavors, Isaki Lacuesta ha fet un llarg recorregut com cre-ador que aprofita tots els recursos que li brinden els nous mitjans per a portar a terme una obra que, encara que en aquest moment ja és molt estimable per les característiques de cadascuna de les seues creacions, està deixant constància d’un emergent talent del que s’intueix que en un futur immediat ens pot donar importants i agradables sorpreses, tant en l’aportació de llenguatge audiovisual com de plantejament de continguts.

La seua incursió en el mitjà. Pregunto a Isaki com es produeix la seua incursió en el mitjà. Diu que no recorda cap moment especial d’epifania amb el cinema, però sí recorda que “de menut anava als cinemes de Banyoles a comprar cartells i fotogrames de les pel·lícules, que em venien per 25 pessetes. A més, des del principi m’agradava escriure i ja llavors veia el cinema com una forma d’escriptura, però a mesura que

anava veient mes pel·lícules m’adonava que la literatura no era el que mes m’interessava, si no mes bé la narrativa fílmica com escriptura”. Ens conta Isaki, que va anar en la UAB, on estu-diava Comunicació Audiovisual, on va descobrir, entre uns altres a Martín Patino, a Joaquín Jordá, a Jacinto Esteve, a José Mª Nu-nes (recentment mort i sobre el qual va fer el seu primer treball) i, bàsicament a tota l’anomenada Escola de Barcelona. El visionat d’aquelles pel·lícules ho recorda com un xoc, doncs per aquell temps li semblaven estranye, tot i que va veure que a través d’elles s’obrien camins nous molt sug-geridors, que ell desconeixia fins a aqueix moment. Li recordo la seua col·laboració amb Jordá en “Monos como Becky” que va ser “quan em vaig apuntar al Màster Documental en la Pompeu Fabra i tenia a Jordá com professor. Jo ja admirava molt la seua obra, així que imagina’t treballar amb ell. AL principi em va ajudar molt. El meu treball con-

Isaki Lacuesta: l’emergència d’un cineasta

areavisual.cat col.labora en el manteniment

d’Associació Humanitària de Solidaritat (A. H. S.)

www.ahsorg.org

11

Isaki Lacuesta: l’emergència d’un cineasta

sistia en la recerca de documentació del tema, i en algun moment vaig col·laborar com ajudant d’operador de càmera, però amb Joaquín, mes que treball tècnic era una relació de parlar molt, d’anar a la seua casa, a restaurants, a cafeteries”. Ell t’ensenyava mes en els bars que en la univer·sitat. De qualsevol forma, en els meus principis em va ajudar i em va ensenyar molt”.

Al seu primer llargmetratge Isaki Lacuesta reco·neix que la seua introducció com director de pel·lícules és una mica atípic, perquè no comença dirigint curts, que és el més normal, si no que després de la seua col·laboració en “Monos como Becky” ja va començar el projecte del seu llargmetratge “Cravan vs Cravan”, i quan realitza el seu primer curt ja duia rodades algu·nes seqüències del llargmetratge, o siga que, en

realitat el seu inici va ser el projecte del llarg, en el qual es va bolcar profundament enfocant·lo com un aprenentatge, introduint experiments com el collage, una aportació que va pensar que encaixaria molt bé dins del llenguatge de la seua pel·lícula. Els condemnats Pel·lícula de ficció?

A.V.-Com es materialitza industrialment aquei-xa pel·lícula, tenint en compte que en aquell moment eres un principiant? “Inicialment era un projecte” ens explica· que formava part del tre·ball del Màster Documental de la UPF. El sistema consistia que dins del curs anaves desenvolupant el teu projecte amb la idea que després tingués una via de finançament propi. En aquest cas vaig conèixer a al productor Paco Poch, i ell es va en·ganxar en el projecte cercant finançament a esta·ments oficials i algunes televisions privades com Canal+, que tenia un compromís d’inversió en un mínim de projectes que sorgiren del Màster. Els que coneixen a Isaki sols per la seua filmografía segur que ho classificaran com documentalista, atès que, exceptuant “Els condemnats”(2009) la seua primera pel·lícula de ficció, recentment estrenada, la resta de les seues obres són bà·sicament documentals, però ell ens matisa que “no hem sento especialment decantat per aquest gènere, des del principi m’he plantejat treballar tant en el cinema documental com en el de ficció, i crec que amb el temps s’equilibrarà la creació en ambdós gèneres”. Quant als seus inicis en el documental ·ens aclareix· ”ve donat perquè d’una banda aquest no està tan codificat i té un punt de llibertat molt major que la ficció ·almenys el tenia quan jo vaig començar· i et permetia fer pel·lícules amb una escriptura mes suau però implantant un llenguatge mes experimental, com el collage i altres aportacions, sense estar tan subjecte a un guió previ tan hermètic...”.

Llegiu l’entrevista complerta a www.areavisual.cat

12

VIDEO/CINE DIGITAL barcelonaTodos los formatos: (DV, DVCAM, HDV, Apple ProRes,DVCPRO HD, XDCAM HD, AVCHD, RED, HD, 2K, 4K...), ysoluciones profesionales para la edición de video conFinal Cut Pro, también en tiempo real, con o sincompresión. Sistemas de autoria: DVD, Blu-Ray.Soluciones Xserve, Xsan, Promise, y mucho más.

Tel.: 656260662www.illadigital.eswww.illadigitalbcn.cominfo@illadigitalbcn.com

TENDÈNCIES. EL FINAL DE LOST: El final de Lost ha decepcionat a gran part dels seguidors entusiastes, els anomenats “loostie”... Sembla que la condició de “perduts” s’hagi trans-ferit ara a aquests espectadors que esperaven que el darrer capítol tanques tots els interrogants de les cinc etapes de la sèrie... Com a tendència no ens resistim a comentar l’expectativa global que mai havia generat una sèrie televisiva ara ‘anomenada “d’autor”. També la importància dels seguidors i les xarxes socials per crear una cos-mogonia entorn a la sèrie. Donat que la publica-ció aposta per lo breu i lo bo, que per tant, es dues vegades bo només ens referirem al interes-sant exercici de Manel Delgado al seu blog “el cor de les aparences” on relaciona la sèrie amb

els mons intermedis de Dante, Milton o Blake... A la fi, com ha dit Nacho Vigalondo, Lost respon a la ciència ficció més honesta amb l’experiència humana en la qual no comprenem el total però si entenem el drama humà.

AUSIES MARCH A YOUTUBE. La historia que s’ens explica va d’un “pavo” que està a alta mar i desitja que els cinc vents li facilitin el retorn a terra. Compara les veles i els vents amb els seus desitjos i comenta els camins “dubtosos” que dibuixen a la mar. Compara el mar embravit amb una “cassola al forn” i sobre l’estimada que l’espera a terra li diu “amor de vós jo en sent més que no en sé”. Es a dir que la “sent” (de sentir) més que

no la “sap” (de saber). Això ho escrivia al se-gle XV, Ausies March. Cinc-cents anys més tard, un psiquiatra vienès parlaria del desig, de l’inconscient.... La paradoxa dels clàssics és que ho son a força de ser sempre moderns, segurament perquè els sentiments formen part de l’anima humana, en tots els temps---Raimon musicava “Veles e vents” i algunes actuacions seves al Pais Valencià o al Palau Sant Jordi al 1993, estan documentades a youtube.

finestres

13

POLÒNIA, TERAPÈUTIC. Polònia segueix sent l’incombus-tible proposta dels dijous a TV3... Canvien les direccions de la tele, passen els anys, passa la vida... però el programa humorístic se-gueix sempre vigent. A la fí, re-sulta un exercici de salut democràtica: poder riure’s del poder i suposa un treball gairebé terapèutic. Enfront al tracte reverencial, de frases estudiades, de “traje i corbata” amb la qual el poder es revalida davant del “po-bre” ciutadà Polònia trastoca l’esquema i

ens torna al cantó humà i grotesc dels polítics i els personatges públics. Fins i tot seria bo veure en quina mesura els perso-natges imitats en funció de la imitació canvien i es

transformen: Molina darrerament ha moderat molt els seus “tics”, o m’ho sembla a mi? Impagable també aquesta taula d’escriptors amb Maruja Torres, Quim Monzó, Pere Gim-ferrer i Ferran Torrent, que a més popularitza uns autors entre un públic majoritari.

NOUS DRAMATURGS. En darrers anys constatem l’irrupció de nous dramaturgs catalans que sintonitzen amb un nou públic que aterrissa als teatres perquè senten que allò que s`els explica connecta amb la seva experiència personal. Algú ja ha anomenat a aquests nous dramaturgs la “generació facebook”. Per acon-seguir aquesta eclosió ha tingut molt a veure el treball de l’Obrador de la Sala Beckett. Tro-bareu a www.catalandrama.cat una referència a una quarantena d’autors dels quals podem demanar les seves obres en diversos idiomes pensant en el seu potencial recorregut...

COOLT.CAT A www.coolt.cat trobareu una interessant selecció dels fenòmens cul-turals més emergents. A banda de posar-nos al dia en les agendes de música, teatre i cinema, probablement el més interesant de la web que també té una traducció en revista de paper, és l’atenció a les sèries, videojocs, comics o recomanacions d’espais a Internet. Llarga vida a Coolt...

SUPERBARNA: HISTÒRIES DE LETRABLANKADel darrer Saló del Còmic, destaquem les històries d’una heroïna local, Superbarna. editades per Letrablanka, i que podeu anar seguint a facebook

14

MALVIVIENDO: CREATIVITAT “LOW COST”. Cada temps porta el seu art i una forma singular de mirar el món. Per això, en una època de crisi “Malviviendo” és un dels artefactes culturals que millor reflexa els temps que ens han tocat viure. Tot va començar amb un grup de joves sense ofici ni benefici amb coneixements d’imatge i só que vàren juntar les seves idees i sortir al carrer fent una sèrie sense diners però amb molt d’hu-

mor... la gana aguditza l’ingeni s’acostuma a dir...Pocs recursos, creativitat i professionalitat ha estat la fórmula que ha fet d’aquest projecte una de les novetats amb més èxit de la xarxa. El capítol pilot d’aquesta sèrie firmada per David Sanz es va produir amb 40 euros. “Malviviendoi” vol ser transgressora, gamberra i trencar mot-llos... I sembla que ho esta aconseguint. Veieu sinó www.malviviendo.com Alex Tovar.

VIATJ E MÀG IC A L’AFRICA. En el número 8 de la revista germana “De-cine” el periodista i des de fa uns anys director de cine-ma Jordi Llompart explica la seva personal aposta per la tecnologia 3D, amb la qual ha portat a terme “Viatge màgic a l’Africa”. Com expli-ca el propi realitzador aquest primer llargmetratge de fic-ció estereoscòpic, pioner a Europa, amb un pressupost de 10 milions d’euros ha hagut de posposar l’estrena quatre mesos per la manca de sales d’exhibició en 3D ocupades de manera massi-va per Avatar.

CINEMACATALA-NET I CINE.CAT

Dues referències imprescindibles per seguir el món del cinema que es fa aqui, les estrenes a sales i moltes més coses són www.cinemacatala.net i www.cine.cat. Es tracta de dues webs imprescindibles per a tot afeccionat que vulgui estar al dia...finestres

LA TELEVISION ES FA INTERACTIVA, AMB WAI ENTERTAINMENT. La nova tecnologia de televisió digital posa en relleu les possibilitats de millora en imatge i so, major oferta de canals i a mitjà termini l’al-ta definició o les emissions puntuals en 3D. Pel camí ha quedat una opor-tunitat en el seu moment molt deba-tuda: la interactivitat de la nova TDT. Encara que l’embranzida d’In-ternet en últims anys ha aportat algunes possibilitats en aquest sentit, Wai Entertainment ens proposa ara atendre de nou la TDT com oportunitat interactiva, especialment en l’àmbit local. A les pàgines del número 108 d’areavisual que teniu a www.areavisual.com trobareu una visió extensa de les possibilitats interactives de la televisió que ens proposa aquesta empresa catalana. En la reflexió de Wai s’analitza l’actual model de negoci de les TDT locals i es presenta com un recurs emergent en l’actual context la interactivitat que ens ofereixen.

15

FILMUTEA ESTÀ DESENVOLUPANT

PRIMER LLARGMETRATGE CROSS-MEDIA CATALÀ

Panzer Xocolata és un projecte molt innovador ja que pretén oferir una nova forma d’entreteniment als espectadors; convidant-los a passar de ser mers espectadors passius a espectadors actius. Es basa en les noves formes d’interacció social i en les noves tecnologies, per a explicar una his-tòria a través de diversos formats (incloent una pel·lícula de 90 minuts, un Alternate Reality Game, un Motion Comic amb Realitat Augmentada, un Videojoc i Interactivitat per mòbil...). Serà el primer llargmetratge català, en el qual els espectadors podran trucar per telèfon i interactuar amb els per-sonatges durant la projecció de la pel·lícula. Això com es porta a terme: A través d’unes innovadores estratègies de finançament, promoció i distribució, que segueixen les tendències creatives més emer-gents en els mercats pioners anglosaxons, i que són complementàries a la forma més tradicional de la indústria: crowdfunding, sponsors en canvi de watermarks i publicitat en els DVDs, Spanish film

tour per sales alternatives, escamot màrqueting, distribució per Internet, etc. Tal com detallem en el calendari d’execució, estem preparant unes rondes de finançament privat a Fi-gueres i BCN; encara que més endavant, obrirem la possibilitat d’invertir a tots els usuaris d’Internet a través de la web del projecte. Desenvolupant la nostra pròpia comunitat de fans des del dia u; pot encialment alguns milers de persones que ens ajudin a aconseguir el finança-ment, així com a promocionar i distribuir tot el projecte. Per a això els oferim diversos pre-mis que consisteixen en una participació de EUR 500 en el projecte; el que atorga un % dels beneficis futurs del mateix; i poden implicar-se en diversos apartats: a) completant tasques de producció en la web; b) fent córrer la veu a través de emails, Facebook, blogs, Twitter?; c) fent un remixing del teaser des de la web; d) buscant-nos entrevistes en mitjans; i xerrades en conferències, festivals i universitats per a promocionar el projecte. Per a obtenir més informació en la web de “Panzer Xocolat”: aneu a www.panzerchocolate.com.També en les pàgines 26 i 27 del número 108 a www.areavisual.com trobareu més informació del projecte.

16