arbre genalogic
TRANSCRIPT
Arbre genealògic
Venus Anquises
Enees
Dido(Cartagó)
Lavínia Turn
Hefest
Lulus Arcani
Dinastia reis albans
Amuli
Numitor
Rea Sílvia
Mart
Ròmul Remul
Creusa
Priam
David Molina Díaz i Edu Carballo
Venus
Deessa romana principalment associada amb l'amor i la
bellesa. Venus es va casar amb Vulcà (Déu del foc) que no era
físicament gaire ben plantat. Venus a qui en veritat estimava
era Mart, déu de la guerra, i de les seves relacions va néixer
Cupido, que se'l sol representar com un nen amb ales, un arc
i unes fletxes una d'or i una altra de plom, la d'or servia per
fer sortir l'amor i la de plom feia sortir l'odi.
Anquises
Fou l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Enees.
Els seus pares eren el rei Capis (fill del rei Arsàrec) i Temiste (filla del
fundador de Troia, Ilos). Un dia, estant al mont Ida, se li aparegué
Afrodita en forma humana, i tingueren relacions, de les quals en
sorgí Enees, el protagonista de L'Eneida de Virgili.
Anquises era l'hereu al tron de Dardània, es va casar amb una dona
anomenada Eriopis i van tenir diversos fills, entre ells: Hipodamia
Hefest
Fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.
Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit
descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc
i de la tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia un temple a Atenes, al
costat de l'àgora, el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion.
Enees
Heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit
per Homer. La seva mare fou la deesa de
l'amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el
mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va
convertir en el més valerós dels herois troians, després d'Hèctor, va
fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem,
fundadors de Roma.
Enees va ser criat per uns pastors en la muntanya fins que complerts
els cinc anys, el seu pare Anquises el va dur a la ciutat a casa del seu
cunyat Alcàtous perquè aquest l'eduqués.
Creüsa
Princesa troiana que estava casada amb
l'heroi Enees.
Creüsa era una dels múltiples fills del reis de
Troia Príam i Hècuba. Estava casada amb Enees,
hereu del rei de Dardània Anquises. La parella
va tenir un fill: Ascani, fundador d'Alba Longa
Priam
Rei de Troia al temps de la guerra homònima Era fill
de Laomedont. El seu nom original fou Podarces, que després va
canviar a Príam. Va estar casat amb moltes dones, entre
elles Arisbe, amb qui va tenir: Èsac, l'hereu mort abans de la
Guerra
Posteriorment es casà amb Hècuba, de qui tingué, entre d'altres:
Hèctor, París i Cassandra
Dido
Princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia que
va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava
pel poder, i va desembarcar a la costa de
l'actual Tunísia, fundant-hi, segons la
llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i
significa heroïna.
Va suïcidar-se com a culpa del seu amor perdut
amb Ennes.
Lavínia
Filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió
del Laci. Va ser promesa a Turno, rei dels rútuls, però amb
l'arribada d'Enees el seu pare la hi va donar com esposa.
Aquest fet va desencadenar una guerra entre alguns dels
pobles llatins liderats per Turno i les forces afins als
troians.
Turn
Turn era rei dels rútuls i havia estat pretendent de Lavínia. Enrabiat, va declarar la guerra a
Enees i Llatí. Turn va ser derrotat (Ennes el mata).
Numitor
Rei d'Alba Longa, fill de Proca. Fou destronat i
expulsat pel seu germà Amuli, que obligà la
seua filla Rea Sílvia a fer-se vestal per evitar que
Numítor tingués descendència. Tanmateix,
nasqueren dos néts, Ròmul i Rem, que s'alçaren
contra l'usurpador i li tornaren el regne. Per
agrair-los aquest servei, Numítor els atorgà unes
terres a la vora del Tíber perquè poguessin
fundar una ciutat.
Rea Sílvia
Filla del rei Numítor d'Alba Longa i fou la mare dels
bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma. Un dia,
mentre dormia a un bosc, el déu Mart la va violar i es
quedà embarassada. Quan va arribar-li l'hora
d'infantar, van veure que duia bessonada: Ròmul i
Rem. Aleshores, l'Amuli féu llançar els nadons al riu per
evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa.
Malgrat tot, els bessons van sobreviure, alletats per la
lloba Luperca,
Mart
Déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica. El mes
de Març i el planeta Mart estan anomenats en honor seu.
Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i
protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla.
Des de molt antic els romans veneraven aquest déu invocant-lo
perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant en el seu
honor un cavall per tal d'assegurar la fertilitat de les llavors
després de la sembra de la tardor.Com que era el déu de la
fertilitat, més endavant els seus festivals se celebraven en
primavera.
Ròmul i Rem
Fundadors de la ciutat de Roma i del senat
romà. Finalment, seria només Ròmul qui la
fundaria, convertint-se així en el seu primer rei.
Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant
venjança, van tornar a la seva ciutat natal per
matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu
avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar
territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys
(753 aC)] van decidir fundar una ciutat just on la
lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la
ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos
designat pels déus mitjançant el vol dels ocells,
prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l'Aventí,
mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí,
al peu del qual es va fundar la nova ciutat.[1]
Després d'una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com
el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar
amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va
acabar amb la seva vida.