aquella nit d'octubre. 75 anys del bombardeig de sant just desvern

AQUELLA NIT DOCTUBRE. 75 ANYS DEL BOMBARDEIG DE SANT JUST DESVERN

Juli Ochoa i Gonzlez

Tocat per les defenses barcelonines, un dels avions atacants abandona els altresi fuig, mentre va deixant caure el seu terrible contingut (Foto: Collecci FurioAnderle)

Aquella nit doctubre. 75 anys del bombardeig de Sant Just Desvern

11

Aquest any 2013 ja en far 75...

Els avions sapropen amb el seu ronc monton. Les sirenes dalarmasonen llargament. Les bateries antiaries emplenen latmosfera de sorollsestridents que esquincen laire i escampen al lluny una vibraci trontolladora.I, de sobte, es nota com si entorn de la ciutat es fes el buit i de seguida se sentel xiular i el brunzir de les bombes, que saccelera i es fa ms dens a cada segonque transcorre. Un terrabastall profund, perllongat, eixordador, com si un carroimmens aboqus una crrega de pedres, circumda el lloc on te trobes. La casacruix i sesclafa. Sents les esquerdes que sobren, les pedres que salten, elsobjectes que sn violentament llanats; i el dring dels vidres que sesmicolenfa ms agut aquell moment trgic. Ledifici sesfondra: unes forces poderosesthan rebatut contra les parets i ara et veus arrossegat entre les runes de la casa.Una fumarada ftida i negra et sotmet a les tenebres. Desprs, si has resistit lamort, quan els sentits et retornen, contemples al teu voltant cossos inermes imutilats, nens desemparats, desolaci dels qui han perdut el seus, potser lsserque ms estimaves amb la vida segada. Han passat els brbars! I aquella punyidaal mig del cor tesdevindr inguarible...

JOSEP ROURE-TORRENT (1902-1955): El record dels bombardeigs(fragment). Article publicat el 26 de novembre de 1938 en el setmanariMeridi, de Barcelona.

ELS ANTECEDENTS

Barcelona, objectiu bllic

Pocs dies desprs del canoneig de Roses dut a terme el 30 doctubre de1936 pel creuer Canarias, vaixell ensenya dels militars sollevats, tingu lloc elque comunament es considera que fou el primer bombardeig que va sofrir laciutat de Barcelona.

Es tracta del fallit atac realitzat tamb pel creuer Canarias, comanat pelcapit de navili Francisco Bastarreche Daz de Bulnes sota la direcci delalmirall Francisco Moreno Fernndez, que a les 21,30 hores de la nit deldimarts 10 de novembre de 1936, i per espai duna hora dispar 21 canonadescontra els gasmetres situats al peu de Montjuc, sense encertar cap dels tretsdisparats. Latac, que com veiem, no tingu cap conseqncia, va passar gairebdesapercebut pels barcelonins. Lendem, el diari La Vanguardia comentavalepisodi en un breu article que duia per ttol El eco de unos caonazos, enel que atribua errniament aquelles canonades a la possible acci dunguardacostes lleial que havia foragitat algun vaixell intrs.

Altres temptatives datac, inicialment sempre des del mar, van seguiraquell primer conat. La cinquena delles, i primera amb vctimes mortals, vatenir lloc quan, a les 22,50 de la nit del dissabte 13 de febrer, les torres de 152mm. del creuer lleuger itali, Eugenio di Savoia, comanat pel capit de naviliMassimiliano Vietina, sota les ordres de lalmirall Vittorio Tur, van obrir focsobre Barcelona. En menys de cinc minuts caigueren sobre la ciutat tresandanades que van totalitzar uns 72 projectils. El trgic resultat daquesta


13

Bastarreche (esquerra) i Moreno (dreta), autors de la primera temptativa fallida de bombardeigsobre Barcelona (Fotografies: Autor desconegut. Crnica de la Guerra Civil Espaola). La notciade latac, recollida lendem per La Vanguardia.

agressi foren 18 vctimes mortals i altres tants ferits. Lenterrament daquellesprimeres vctimes esdevingu una multitudinria manifestaci de dol a la queva assistir la prctica totalitat de les autoritats barcelonines.

El pblic majoritari, impressionat encara pel bombardeig de Roses, haatribut durant molt temps lautoriadaquest atac al creuer espanyolCanarias (fet del tot impossible, jaque en aquella data, el Canarias,avariat, es trobava al Ferrol, onlestaven reparant). Ja en el seumoment, fonts autoritzades vandeduir qui havia estat lautnticagressor.

El tinent coronel VicenGuarner, cap de la Secci Tcnica dela Conselleria de Defensa, en unaentrevista concedida a La Vanguardiaafirmava:

Los proyectiles lanzados contra Barcelona eran de quince centmetros(seis pulgadas) [...] El Canarias no tiene caones de seis pulgadas, pues estartillado con caones de 203 milmetros (ocho pulgadas) y caones antiareosde 47 pulgadas [...]. La aleacin de los proyectiles lanzados el sbado, comoasimismo la espoleta y los vestigios de explosivo hallados demuestran porsimple examen su procedencia italiana, ofreciendo caractersticas rotundamentediferentes de los fabricados en Espaa.1


14

1 La Vanguardia, dimecres 17 de febrer de 1937. P. 1.

Imatges dels efectes del bombardeig del vaixellitali Eugenio di Savoia, publicades a LaVanguardia del dimarts, 16 de febrer de1937.

El creuer lleuger itali Eugenio di Savoia. Els seus canonsforen els autors de les primeres vctimes barcelonines delsbombardeigs feixistes. (Fotografia: Collecci Alberto Roselli).

Novament sn els italians els que prenen la iniciativa en els atacs contraBarcelona, iniciativa que constituir prcticament una constant al llarg de totel conflicte. El primer atac aeri sobre Catalunya es produeix el 15 de febrer,amb el bombardeig del pont del ferrocarril de Colera. El dissabte 13 de mar,passades les 9 del mat, es produeix el primer atac aeri sobre nuclis de poblacicatalans. Dos bombarders Savoia-Marchetti S.79 italians efectuen una rpidaincursi, atacant, amb bombes de petita grandria, algunes localitats properesa Barcelona. Es pot considerar que Badalona, Sant Adri del Bess, SantaColoma de Gramenet, Barber i Sabadell sn les primeres localitats catalanesque tenen el trist honor de ser vctimes dun atac aeri, tot i que ambanterioritat, com hem vist, ja havien caigut bombes a Colera i Portbou, aixcom tamb a Tortosa o Flix

Lendem, La Vanguardia publica una entrevista feta al presidentCompanys el mateix dia del bombardeig, en el qual, entre daltres temes atractar, confirma latac sofert:

Tres aviones han lanzado esta maana unas bombas sobre Badalona,destruyendo una casa e hiriendo a tres nios. Espero informes ms concretosporque posiblemente hay alguna otra vctima. Tambin han bombardeadoAdrin de Bess, Gramanet y Sabadell, sin vctimas, a excepcin de Gramanet,donde ha habido un herido grave. Nuestros cazas han perseguido la aviacinfacciosa y la han puesto en fuga.2

Tres dies desprs, poc abans de les set del mat del dimarts 16 de mar de1937, aquest cop per tres bombarders S.79, t lloc el que ser el primer dels194 bombardeigs aeris que patir Barcelona. En aquesta ocasi les vctimesseran 6 morts i 39 ferits, que, afegides a les altres causades anteriorment pelsatacs martims, encapalaran lesferedora llista dels ms de 2.700 morts i 7.000ferits barcelonins que es produiran en el decurs daquella guerra.


15

2 La Vanguardia, diumenge 14 de mar de 1937. P. 3.

Imatges del primer bombardeig aeri que va patir la ciutat de Barcelona, publicades a La Vanguardia del 17 de mar de 1937,

lendem de latac.

A partir daquests atacs, Barcelona va deixar de ser una segura capital derereguarda per passar a ser la primera gran ciutat europea vctima dun nou iterrible concepte de guerra que des de llavors simplantaria arreu: la GuerraTotal, un nou model de guerra en que els conceptes front i rereguarda jano queden tan clarament diferenciats com fins aquells moments ho havienestat, que arriben a confondres en el si duna lluita lobjectiu de la qual slanihilament total de lenemic, i que ja shavia comenat a assajar poc abansa Manxria, Lbia, Abissnia i Eritrea.

En endavant, tot el personal civil no combatent esdevindr tamb objectiubllic, tal com preconitzava el dur estrateg alemany Erich Ludendorff en elseu llibre La Guerra Total:

Reserveu els ms grans estralls de la guerra per als no combatents. Aixaquests pressionaran el seu govern per fer-lo capitular.

Reblant el clau, el general itali Francesco Pricolo, comandant de la segonaesquadra aria, afegia el segent, ja iniciats els bombardeigs sistemtics sobrela rereguarda republicana:

Fins i tot us confirmo avui que larma efica de la flota aria s el terror,mentre que la de la marina pot ser la fam i la de lexrcit locupaci efectivadel territori. Cal sembrar el terror immediatament entre la poblaci adversria,destruint, una per una, les ciutats, els centres, les fonts de vida, per sotmetrelsa un irresistible malson que els obligui a rendir-se.3

Els bombardeigs de mar del 38 sobre Barcelona

El moment lgid dels bombardeigs italians sobre Barcelona tingu llocdurant el mes de mar de lany 1938, i la seva causa remota caldria cercar-lafora de les nostres fronteres.


16

3 PRICOLO, Francesco: Impiego dellaviazione legionaria (fragment), recollit perHEIBERG, Morten: Nuove considerazioni sulla guerra di Spagna: la storia segretadellintervento militare italiano, a Pensiero e azioni totalitaria tra le due guerre mondiali. Attidel Seminario Internationale di Orte del 5 febbraio 2000. Centro Falisco di Studi Storici.Orte-Civita Castellana, 2000. PP. 50-51.

El mat del 12 de mar, el 8. exrcit de la Wehrmacht havia creuat lafrontera entre Alemanya i ustria sense trobar cap resistncia i les seves tropeshavien estat rebudes amb alegria per la poblaci. Duna manera tan senzilla esva realitzar lAnschluss o annexi dustria a Alemanya. La puixana del IIIReich semblava impossible daturar.

L'impacte daquesta annexi va provocar unadura reacci per part del Duce. Un ampli sector del'opini pblica mundial havia elogiat lentradatriomfal dAdolf Hitler a ustria. Benito Mussolini,no volent quedar-se enrere, va organitzar rpidamentuna maniobra militar a gran escala: per raons de

seguretat va enviar nombroses unitats cuirassades a la frontera del Brennero, ipoc desprs va donar l'ordre d'atacar Barcelona des de laire per tal dedemostrar al mn la qualitat i potncia dels militars italians. Calia donar unaprova de fora i temperament davant les altres nacions europees, per sobretotera necessari impressionar Hitler.4

En paraules del comte Galeazzo Ciano, gendre de Mussolini i llavorsministre itali dafers estrangers:

La veritat sobre els bombardeigs de Barcelona s que els ha ordenatMussolini a Valle5, a la Cambra, pocs minuts abans de pronunciar el discurssobre ustria. Franco no en sabia res al respecte i ahir va demanar que elssuspengus per por de complicacions amb els pasos estrangers. Mussolinipensa que aquests bombardeigs sn excellents per doblegar la moral dels rojos,mentre les tropes avancen per Arag. I t ra. Quan lhe informat del pas dePerth6, no sha preocupat gaire, al contrari, ha dit que estava complagut pel


17

4 COVERDALE, John F.: I fascisti italiani alla guerra di Spagna. Editori Laterza, Roma-Bari,1977.

5 El general Giuseppe Valle, antic comandant de dirigibles durant la Primera Guerra Mundial,va ser cap dEstat Major, s a dir, la mxima autoritat, de la Regia Aeronautica des del 22 demar de 1934 fins al 10 de novembre de 1939.

El Duce Benito Mussolini. Darrera seu,el general Giuseppe Valle, principal capde laviaci italiana (Fotografia: Autor

desconegut. Collecci particular).

fet que els italians siguin capaos de despertar horror per la seva agressivitatabans que plaer com a mandolinistes. Aix, segons ell, ens fa tamb pujar enla consideraci dels alemanys, que sestimen la guerra integral i despietada.7

Tot seguint les indicacions de Mussolini, el dimecres 16 de mar de 1938,el general Giuseppe Valle va transmetre un telegrama al tamb generalVincenzo Velardi, cap de lAviazione Legionaria delle Baleari amb un escarit iterrible text que ja ha esdevingut un clssic dins de la nostra histriacontempornia:

5626. Per generale Velardi (.) Iniziare da stanotte azione violenta suBarcellona con martellamento diluito nel tempo (.) V.8

Entre les deu daquella mateixa nit i les tres de la tarda del divendres18, els avions procedents de Mallorca van efectuar 17 incursions a intervalsregulars sobre Barcelona, deixant caure 44 tones de bombes sobre el centre dela ciutat i provocant en aquests atacs un miler de morts i un altre miler i migde ferits.

Dentre totes les bombes caigudes durant aquests atacs, i potser duranttota la guerra, la que ha deixat el record ms esgarrifs a la memria collectivava ser sens dubte la que a les 14:15 hores del 17 de mar va deixar caure undels avions S.79 del XXVII Gruppo Falchi delle Baleari sobre un cami militarDiamond T que circulava per la Gran Via a lalada del carrer de Balmes,ocupat per una vintena de soldats de la companyia de parc i tallers delinspecci general de larma denginyers al front dels quals estava el caporalLaporta. Aquell cami anava carregat de caixes amb 40 kilos de trilita queacabaven de ser recollides a les pedreres de Montjuc per ordre del capit Moya,oficial comandant del dipsit de municions de la Sagrera, i en aquell momenteren transportades cap aquella caserna tot seguint la Gran Via. Els soldats, que


18

6 Es refereix a lord James Eric Drummond, 16 comte de Perth, ambaixador del Regne Unita Roma, que acabava de presentar a Ciano una nota de protesta pels bombardeigs italians sobreBarcelona.

7 CIANO, Galeazzo: 1937-1938 Diario. Cappelli editore. Bologna, 1948. P. 137, anotacicorresponent al 20 de mar de 1938. (Traducci de lautor).

8 5626. Pel general Velardi (.) Comenceu a partir daquesta nit una acci violenta sobre Bar-celona amb martelleig dilut en el temps (.) V[alle]. (Traducci de lautor).

havien participat en loperaci de carregar lexplosiu, anaven a la caixa delcami, asseguts damunt de la crrega que duien.

El conductor daquell vehicle era el santjustenc Vicen Mascarell Peir,de 25 anys, que havia arribat a Sant Just Desvern lany 1914 juntament ambels seus pares, Llus Mascarell Mon i Concepci Peir Verd, i les sevesgermanes Carme i Llusa, tots provinents de la valenciana comarca de la Safor.Les seves germanes Carme i Llusa shavien casat amb els santjustencs JoanColet Mateu i Josep Bosch Melchor, i els seus germans ms petits, Josep, Llusi Ferran, ja havien nascut a Sant Just. El ms petit encara anava a lescola, i elsaltres dos estaven empleats a la bbila del Foment. La famlia Mascarell-Peirvivia al primer pis de la casa nmero 40 del carrer de la Creu (llavors, carrerde Francesc Ascaso). Un germ gran del pare, de nom Vicen, tamb vivia aSant Just, al carrer de Sedet nmero 41, baixos. Abans de ser cridat a files,linfortunat Vicen es guanyava la vida treballant de xofer per compte propi.Aquell fatdic cami era precisament el seu, i estava acabant de pagar-lo quanli va ser incautat i posat a disposici de lexrcit.


19

La terrible explosi que en el futur seria recordada com la bomba del Coliseum(Fotografia: Ufficio Storico dellAeronautica Militare Italiana, Operazione militare inSpagna).

Desprs daquest atac, els bombardeigsvan continuar. Aquella mateixa nit, trespatrulles davions S.81 atacaven Barcelona, ilendem, a les 7 del mat, ja tornaven elsS.79...

En conjunt, els avions del 8 Stormo vandeixar caure en dos dies 25.960 kilosdexplosius damunt la ciutat de Barcelona. Aaquests bombardeigs dirns cal afegir elsnocturns que es van realitzar durant la nit del16 de mar, en els quals en tres raids aeris esvan llanar prop de 10 tones de bombes, i a lanit del 17 de mar, en que es van deixar caure12 tones. En total aquells bombardeigs vansuposar el llanament sobre Barcelona de47.960 kilos dexplosius en 13 raids aerissuccessius, tant de nit com de dia, durant 48hores.

La pressi internacional davant daquella barbrie va forar al bndol rebela reduir aquell grau daferrissament, per tot i disminuir sensiblement laintensitat que havien arribat a assolir, els bombardeigs van continuar fins alsdarrers dies de la contesa.


20

El santjustenc Vicen MascarellPeir, conductor daquell fatdiccami. (Fotografia: Fons patrimo-nial de la famlia Mascarell).

Dantesc aspecte de ladestrucci causada per labomba dita del Coliseum(Fotografia: Autor desconegut.Collecci particular).

Aquests bombardeigs van desvetllar laSocietat de Nacions, que, a petici danglesos ifrancesos, va decidir constituir una comissi queinvestigus els casos de bombardeigs contraciutats obertes i vaixells neutrals. Aquestacomissi, per, es va formar amb molt retard, percausa del rebuig dels Estats Units i dels pasosescandinaus a participar-hi.9

Els atacants: LAviazione Legionaria delle Baleari

No fa gaire temps, el prestigis director de cinema catal Paco Prez-DolzRiba, un dels professionals ms valorats de la nostra indstria cinematogrfica,que posteriorment va exercir de professor de direcci cinematogrfica a lEscolaSuperior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), em va referir lasegent ancdota:10

Lany 1957, amb motiu del rodatge de la pellcula policaca Las ManosSucias, es va incorporar al meu equip, per tal de fer-se crrec de lestransparncies, el conegut operador de cinema genovs Mario Damicelli. Totparlant, li vaig preguntar a litali si coneixia Barcelona, a la qual cosa emrespongu que s, que tot i que aquest era el primer cop que ell hi era, laconeixia prou b.

En demanar-li com es podia entendre aquesta aparent paradoxa, laresposta que vaig rebre em va deixar glaat:


21

9 PEDRIALI, Ferdinando: Guerra di Spagna e aviazione italiana. Edizione riveduta ed am-pliata. Aeronautica Militare Italiana. Ufficio Storico. Roma, 1992. P. 356.

10 Conversa mantinguda a Barcelona el 29 de setembre de 2009 en el decurs duna tertliade primeres figures de la cinematografia barcelonina, a la que vaig ser amablement convidatper lamic Salvador Juan i Babot.

La premsa mundial es va fer ress dels bombardeigs de Barcelona. Notcia apareguda a la portadadel diari londinenc The Times del 19 de mar de 1938.

- Io so di Barcellona perch lho sorvolata spesso. Noi eravamo venutiquasi ogni giorno a bombardare.11

Els aclariments que em va fer a continuaci de que el seu coms en aquellsvols noms consistia en obtenir imatges dels bombardeigs com a operadorexperimentat de lIstituto Luce, no aconseguiren apaivagar per, el terribleefecte causat per aquella sinistra revelaci.

* * *

Noms un dels 194 atacs aeris de que fou vctima la ciutat de Barcelonadurant la guerra civil fou dut a terme per avions espanyols; tots els altresbombardeigs van ser obra de les dues principals potncies estrangeres quedonaven suport al bndol colpista.

Els alemanys de la Legin Cndor nefectuaren 80, la meitat dells, espaiatsal llarg del conflicte, els realitzaren principalment des de la base mallorquinade Pollena, emprant hidroavions Heinkel He-59, coneguts popularment ambel nom de Zapatones per causa de les grans dimensions dels seus patins. Elsaltres 40 atacs dels alemanys van tenir lloc el gener de 1939, durant els diesimmediatament anteriors a locupaci de Barcelona per les tropes franquistes.

Els restants bombardeigs sobre la Ciutat Comtal, un total de 113 al llargde tot el conflicte, foren obra dels avions italians Savoia-Marchetti S.81 iSavoia-Marchetti S.79 de lAviazione Legionaria delle Baleari procedents delsaerdroms situats a lilla de Mallorca.

Amb algunes variacions, aquesta proporci en lautoria de les escomesesaries s tamb vlida per a totes les localitats de la Mediterrnia peninsularque van patir lhorror dels bombardeigs, per be que puntualment laviacilegionria italiana establerta a la Pennsula tamb bombardej alguns objectiussituats al litoral republic. Clarament es veu que, al llarg del conflicte, gairebtot el pes daquestes operacions recaigu sobre els aviadors italians, tot i quedurant molt temps, la major part de la poblaci ha estat assenyalant elsalemanys com a autors daquelles agressions.


22

11 Traducci: Conec Barcelona perqu lhe sobrevolat sovint. Venem gaireb cada dia abombardejar.

La participaci dels italians, ien especial de les seves forces aries,en la Guerra Civil espanyoladonant suport al bndol rebel, esremunta a l s in i c i s de l aconfrontaci, quan Mussolini vafacilitar una dotzena de bombardersSavoia-Marchetti S.81 de la RegiaAeronautica Italiana,12 dels quenoms nou van poder arribar alMelilla, i foren utilitzats inicialmentper patrullar la zona martima delestret contra la flota republicanamentre tenia lloc el transport a lapennsula de les tropes sollevades alprotectorat del Marroc.

Aquests bombarders inicials,foren seguits davions de caa FiatCR.32 i formaren lanomenadaAviacin del Tercio, la qual,menystenint lescndol que aixecavaaquesta intervenci, va acabaresdevenint tot un cos aeriexpedicionari que va rebre el nomdAviazione Leg ionaria . Desdaquell moment, el suport aeriprestat pels italians fou constant.


23

12 Segons El Pas del 17 de juliol de 2012, recents investigacions realitzades per lacreditathistoriador ngel Vias palesen que aquests avions havien estat comprats a Itlia pels colpistesel primer de juliol de 1936, s a dir, amb anterioritat a linici de la sublevaci.

Acudit de la publicaci lEsquella de la Torratxadel 9 de desembre de 1938, on podem observarcom sacostumava a atribuir als aviadorsalemanys lautoria dels bombardeigs provinentsde Mallorca. Vegeu luniforme de loficial i laprofusi desvstiques, fins i tot a les cares delspilots.

Distintiu amb lemblema oficial de la Legiespanyola que els aviadors italians duien en

els seus uniformes (Collecci particular).

El General Manuel Goded Llopis, comandant militar de les Balears, abansdencaminar-se a Barcelona per encapalar la sublevaci que havia dacabarsent sufocada per les forces populars, havia aconseguit que totes les guarnicionsde les illes es pronunciessin a favor de la facci sollevada llevat de la deMenorca, que es mantingu fidel a la Repblica.

Conscient del perill que podia suposar per la rereguarda republicana laproximitat de lilla de Mallorca a mans dels sediciosos, el capit dAviaci iInfanteria Alberto Bayo Giroud havia elaborat un informe que, entre daltrescoses, deia:

La importancia estratgica de las Islas Baleares es considerable, puestoque, situadas en el Mediterrneo, entre Italia y Espaa, pueden ser para losrebeldes una ayuda excelente, ya que no sera ningn absurdo suponer querecibieran algn da, disimuladamente, ayuda de los italianos, y por medio deestas islas, sirviendo de peldao, podramos ser insistentemente hostilizados yamenazados.13

Dissortadament, aquesta opini no era compartida ni de bon tros pel seupropi govern. Indalecio Prieto Tuero, que tot just acabava de ser nomenatministre de Marina i Aire, el contestava amb les segents declaracions:

A efectos del ms pronto aplastamiento del fascismo, la conquista decualquier provincia espaola vale de momento muchsimo ms que la tomade Mallorca. Por una razn muy sencilla: porque aqu la rebelin puedepropagarse si nuestras defensas se debilitan, y en Mallorca no. All haba dequedar aislada. No iban a venir los mallorquines a nado, con su fusil a laespalda, a invadirnos por Levante, y de otro modo imposible, por carecer demedios para el desembarco.14

En contrast amb les curtes mires de Prieto, la clarividncia manifesta delcapit Bayo va quedar confirmada en fracassar el setembre de 1936 lexpedicique ell mateix havia dirigit per alliberar les Balears, precisament per leficaacci que van dur a terme els avions italians que havien arribat a Mallorca ensuport dels defensors de lilla.


24

13 SUERO ROCA, Ma. Teresa: Alas republicanas. Alberto Bayo Giroud a Tiempo de HistoriaNm. 54. Madrid, 1979. P. 21

14 Informaciones, 27 dagost de 1936.

Guanyada definitivament Mallorca per a la causa rebel, la ferotge repressique es va dur a terme a continuaci, dirigida pel feixista itali ArconovaldoBonaccorsi, va suposar leliminaci sistemtica de qualsevol possible enemic odissident i els va assegurar una completa estabilitat interna durant tot el tempsque va durar la guerra.

A partir daquell moment aquells avions italians es quedarien a Mallorcai constituirien lembri del que hauria de ser lAviazione Legionaria delleBaleari, una branca autnoma de la ja constituda Aviazione Legionaria, la qualesdevindria fins al final de la contesa un autntic malson per a totes lespoblacions costaneres de la rereguarda republicana. Cal tenir en compte queMallorca es troba noms a 244 kilmetres de Barcelona, 268 de Valncia i 307dAlacant, tres exemples de ciutats que serien constantment atacades des de lesBalears.

En un primer moment, els seus efectius es limitaven a 6 bombarders S.81i tres caces CR.32 amb base a Son Sant Joan i a 3 hidroavions lleugers MacchiM.41 amb base, inicialment, a Pollena.

El setembre del 36 van arribar dos nous Savoia-Marchetti S.81, que afegitsals que ja hi eren, van formar la 251a esquadreta de bombardeig pesant, ambseu a laerdrom de Son Sant Joan.


25

La frustrada temptativadalliberament de Mallorca.

Publicat a la revista Crnicadel 30 dagost de 1936.

El 6 de setembre de 1936,larquebisbe-bisbe de Mallorca, JoanMiralles i Sbert, beneeix a la base deSon Sant Joan els tres caces i els tresbombarders italians recentmentarribats a lilla.http://www.fideus.com/tema%20-%20esglesia.htm. Consulta:13/05/2012)

A partir del febrer de 1937 van comenar a arribar els moderns avionsS.79, de caracterstiques i prestacions notablement superiors als anteriors, quevan conferir a laviaci italiana de les Illes una major capacitat ofensiva, ensuperar netament les possibilitats de reacci de les defenses amb que comptavenels republicans.

Tamb van anar arribant nous caces i ms bombarders S.81, de tal maneraque a comenament de 1938, lAviazione Legionaria delle Baleari estavaconstituda de la segent manera:15

8 Stormo de Bombardamento Veloce (27 avions bombarders S.79 amb base a Ses Salines)

XXVII Gruppo Falchi delle Baleari, format labril de 193718 Squadriglia52 Squadriglia

XXVIII Gruppo Sparvieri, format el novembre de 193710 Squadriglia19 Squadriglia

XXV Gruppo de Bombardamento Notturno Pipistrelli delle Baleari (11 avions bombarders S.81 amb base a Son Sant Joan)

251 Squadriglia, formada entre agost i setembre de 1936252 Squadriglia, formada el mar de 1937

X Gruppo autonomo caccia Baleari (19 avions de caa CR.32 amb base a Son Sant Joan)

101 Squadriglia, formada entre 1936 i maig de 1937102 Squadriglia, formada entre maig i agost de 1937

Sezione Idrocaccia (3 hidroavions M.41 amb base a Palma).

Ats que la principal ra de ser daquesta fora aria era latac sistemticdel Llevant peninsular, especialment els ports, indstries i comunicacions de


26

15 Dades extretes de PEDRIALI, Ferdinando: Guerra di Spagna... Op. Cit. P. 347, i ALCOFARNASSAES (pseudnim de Jos Luis Infiesta Prez): La aviacin legionaria en la Guerra Espa-ola. Editorial Euros. Barcelona, 1975. PP. 366-367.


27

Bombarder Savoia-Marchetti S.79 Sparviero sobrevolant Barcelona. Aquests avions sutilitzavenhabitualment en operacions dirnes (Fotografia: US, OMS).

Bombarders Savoia-Marchetti S.81 Pipistrelli en acci. Aquests avions eren emprats principalmentper a realitzar operacions nocturnes (Fotografia: US, OMS).

la rereguarda republicana, la seva tasca primordial va ser el bombardeigcontinuat de tota la zona. Donades les diferents caracterstiques dels dos tipusde bombarders de qu disposaven, uns i altres es van especialitzar. Mentre elsS.79, que eren ms rpids, potents i maniobrables, per aix sels anomenavaFalchi (falcons) i Sparvieri (esparvers), van ser utilitzats en les accions a plenallum del dia, els S.81, ms lents i pesants, per amb una capacitat de crregalleugerament major, es van fer servir majoritriament per als bombardeigsnocturns, daqu el seu nom de Pipistrelli (rats penats).

Lafluncia de personal i material bllic itali va continuar senseinterrupcions, contravenint fins i tot lAcord de No-intervenci entrat en vigorel 19 dabril de 1937. Entre el gener daquell any i el del 1938 el nombre demembres del personal itali a Mallorca oscill dacord amb les xifres segents:

Gener - desembre de 1937 500Inici doctubre de 1937 250 Final doctubre de 1937 350Desembre de 1937 Ms de 400Gener de 1938 Ms de 50016

Els italians eren uns 450 homes entre oficials, suboficials i tropa, a msde 50 artillers antiaeris. Tots eren membres de les forces aries regulars o dereserva italianes i servien de tres a sis mesos, desprs dels quals tornaven a Itliai eren substituts per altres. Quan servien a lilla, com tots els integrants delAviazione Legionaria, utilitzaven sistemticament noms falsos i augmentavenun grau el seu escalaf. Sencarregaven de tots els bombarders i de tots els cacesterrestres, pilotaven els tres hidros italians i fornien el personal ms qualificatdels tres aerdroms.

Llevat dels pilots dels caces en servei i dalguns altres, els italians vivienen hotels requisats de Palma i anaven als aerdroms en cotxes i camions,igualment requisats. Seixanta daquests oficials vivien a lHotel Mediterrneoi quaranta-cinc sestaven a lHotel Royal, mentre que cent setanta sotsoficialsshostatjaven al Grand Hotel i altres seixanta ho feien a lHotel Continental.17


28

16 QUARTARARO, Rosaria: Politica fascista nelle Baleari: 1936-1939, a Quaderni dellaFIAP, Nm. 23, 1977. Versi catalana a cura dALIER I AIXAL, Roger: Poltica feixista ales Balears (1936-1939), a Recerques, Nm. XII. Universitat Pompeu Fabra i Universitat deValncia, 1982. P. 166, nota 92.

17 Fragment dun informe ems pel capit de corbeta britnic W.L.M. Brown labril de 1938,recollit per MASSOT I MUNTANER, Josep: Aspectes de la Guerra Civil a les Illes Balears.Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2002. PP. 192 195.

Un exemple de la regalada vida que disfrutaven els aviadors italians durantel conflicte queda prou pals en el segent fragment duna carta escrita pelsotstinent Federico Cozzolino, pilot dun S.79:

Escric des de l'Hotel Royal, perqu avui els oficials hem canviat d'hotel.En el Grand Hotel shi era al cor de la ciutat i era molt ms cmode perquestavem ms a prop del camp. Aqu sest una mica lluny de la ciutat i per tantens s menys cmode. Per d'altra banda aquest s l'hotel ms bonic deMallorca. Imagina, est a primera lnia de mar i gaudeix d'una fantstica vista.La meva habitaci t una bonica balconada des de la qual la vista des d'uncostat abasta la ciutat i de l'altre tot el port. Jo, estant a la meva habitaci ambla balconada tancada, sento la remor de les onades que colpegen les vores delsjardins de l'hotel. T'asseguro que s una cosa encantadora, divina. No obstantaix, a aquest bonic lloc, a aquest mar tan blau i a aquesta lluna tan gran, atotes aquestes belleses naturals, els manca una sola cosa que s essencial: la pau,la tranquil litat.18

Comptant amb els camps daviaci de Son Sant Joan i Ses Salines,reforats pel de Son Bonet i altres punts daterratge menys utilitzats, aix comamb la base dhidroavions de Pollena (en la qual operaven principalment elshidroavions pilotats pels alemanys de la Legin Cndor),19 lilla de Mallorca es


29

18Fragment dunes notes biogrfiques incloses a http://www.storiologia.it/aviazione2/cozzolino.htm (Consulta 16 de maig de 2012. Traducci de lautor.)19 Lesquadreta Aufklrungsgruppe See 88 (AS/88) de la Legin Cndor, dotada amb hidroavionsHeinkel He-59 va arribar el 9 de juliol de 1937, va establir la seva base al port i el seu personales va hostatjar majoritriament a lhotel Illa dOr. Al contrari que les unitats italianes establertesa lilla, els aviadors de la base de Pollena van tenir un considerable nombre de baixes, tant encombat com per causa daccidents (18 hidros i 21 aviadors). HERRERA ALONSO, Emilio:La base de hidros de Pollensa. Dins Aeroplano Nm. 10. Instituto de Historia y CulturaAeronuticas. Madrid, 1982. PP. 87 90.

Aviadors italians fent broma, al GrandHotel de Palma, sobre el senzill que els

resultava anar a bombardejar Catalunya.(Fotografia: Collecci Marco Bruni).

va convertir en la principal base aeronaval dels feixistes al Mediterrani, des dela qual exercien un estricte control de les rutes martimes i obstaculitzaven engran manera qualsevol tipus de subministrament que per aquesta via es destinsal bndol lleial.


30

El camp daviaci de Son SantJoan va arribar fins i tot a canviarel seu nom pel de Luigi Nerierien homenatge a un dels seusaviadors, abatut quan atacavaMenorca (Fotografia: Autordesconegut. Collecci particular).

Una visi de labast assolit pelsbombarders italians des de

Mallorca ens la dna aquest mapa que illustrava un informe

sobre les accions realitzades perlaviaci legionria de les Balears

en el decurs de lany 1938. La seva llegenda resa: Nombre

de bombardeigs i localitatsbombardejades per lAviaci

Legionria de les Balears durant lany 1938. No estan compreses

28 localitats bombardejades una sola vegada

(Fotografia: US, OMS).

La defensa antiaria de Barcelona durant la tardor de 193820

El mes dabril, les tropes rebels havien aconseguit arribar al Mediterranii conquerir Vinars, Benicarl i Ulldecona entre altres poblacions, establintun corredor sota el seu domini que anava des de lEbre fins Alcal de Xivert, ique tallava en dos el territori republic. El control daquesta franja de terrenyels va suposar no tan sols el poder allar fsicament Catalunya de la resta delterritori lleial, sin que tamb els va permetre que laviaci amb base a lapennsula pogus sortir al mar i regirar-se contra les poblacions costaneres,afegint els seus atacs als que fins llavors havia estat duent a terme laviaci ambbase a les Balears.

Dissortadament per Barcelona, aquest increment en els atacs enemics escorresponia amb una notable disminuci de la prpia capacitat de defensaantiaria.

Sobre el paper, lartilleria antiaria que operava a Catalunya lany 1938estava formada per gaireb un centenar de peces de diversa tipologia, dos terosde les quals constituen la Brigadade Maniobra, formada per lesagrupacions 1 i 3, que totalitzaven66 peces i 6 metralladores. Laltreter es distribua entre els grupsfixes, que eren: el de Barcelona,format inicialment per una bateriaSkoda de 76,5 mm., una bateriasovitica de 76,2 mm. model1931, una bateria Vickers de 105mm. i dues bateries Oerlikon de20 mm., totes elles de 3 pecescadascuna, i altres bateries situades


31

20 Vegeu DURAN SUBIRANA, Vicen, OCHOA GONZLEZ, Juli i RIERA PRENA-FETA, Francesc: Defensa antiaria de Barcelona, a Indrets duna guerra (1936-1939). SecciExcursionista de lAteneu Santjustenc (SEAS). Sant Just Desvern, 2011. PP. 63-76.

La Brigada de Maniobra de la DECA, quehavia deixat Barcelona, va tenir un brillantpaper a la batalla de lEbre. La Vanguardia,

diumenge, 11 de setembre de 1938.

respectivament a Girona, Roses, Portbou, Puigcerd (2 bateries), Tarragona,Reus i Tortosa.

A comenament de juny, amb larribada de la Brigada de Maniobra, quehavia estat retirada del front del Segre, shavia concentrat a Barcelona la prcticatotalitat de lartilleria disponible, en previsi de latac que el comandamentrepublic tenia intenci defectuar en el sector de lEbre. s per aquest motiuque durant aquell breu perode shavia pogut dir que Barcelona havia estat laciutat millor protegida del mn contra els atacs aeris.

Poc ms tard, a partir del 25 de juliol, es va lliurar la que sens dubte vaser la major i ms sagnant batalla de tota la guerra, on es decidiriadefinitivament quina seria, no gaire temps ms tard, la fi daquella contesa. Lamanifesta superioritat de les armes rebels i la signatura en aquell mateix tempsdels acords de Munic entre Frana, Gran Bretanya i Alemanya, queimpossibilitaren la internacionalitzaci del conflicte, acabarien sentenciant lasort de la Repblica.

La batalla de lEbre va obligar a desmantellar prcticament tota lartilleriaque hi havia en aquell moment a Barcelona, i la major part de les peces queprotegien la ciutat van haver de marxar cap al front. A ms, les bateries nmero

13 (canons sovitics de 76,2 model1931) i 513 (canons Oerlikon de 20mm) van passar a dependre de laTercera Agrupaci de la Brigada deManiobra, i van marxar, amb ella, aoperar al front de lEbre.

Amb el desviament dunaconsiderable part dels efectius dela defensa antiaria per taldemprar-los en aquesta batalla,Barcelona, com la resta de larereguarda republicana, es va quedarnotablement desguarnida, i aix esnotava especialment en la creixentimpunitat amb la qual actuaven elsagressors aeris.


32

Un dels canons Vickers del 10,5 de la bateriaque estava emplaada al tur de la Rovira(Fotografia: Autor desconegut. Espaa enLlamas).

En aquells moments, la defensa antiaria de la capital del Principat haviaquedat reduda a noms tres bateries, amb un total de nou peces, que s el quequedava del Grup Fix de Barcelona:

Una bateria de 3 canons Vickers situada al tur de la Rovira, que haviacomenat a operar en aquell emplaament el 4 de mar de 1938. Aquestscanons, que tamb eren coneguts colloquialment com a 105/45 o tamb 10,5,tenien un calibre de 105 mm. i el seu can, amb una nima de 32 estries, teniauna llargada que era 43,5 vegades major que el dimetre, s a dir, mesurava4,77 m. El pes total de cada can, amb el seu tancament de falca incls, era de1.841,5 Kg. Obturaven amb una beina que encabia una crrega de projeccide 3,859 Kg., i els seus projectils, de 15 Kg., amb una espoleta de 22 polzades,tenien un abast horitzontal de 13,4 Km., per un sostre, en tir vertical, de 7,85kilmetres. La cadncia mitjana de tir de cada una daquestes peces venia a serde 4 dispars per minut.

Una altra bateria formada per 3 canons Skoda de 7,65 model 1919.Aquest model era l'nic antiaeri de l'exrcit espanyol quan va comenar laguerra. Els elements de punteria estaven duplicats i tenia dues alces situades adreta i esquerra de la pea. Cada can pesava 2.421 kilos. El seu abast angularen sentit horitzontal era de 360, i el vertical cobria des de -3 fins a 85, sentel seu abast vertical de 8.300 i horitzontal de 13.600 metres. La bateriacomptava amb direcci de tir AM 17 i un telmetre plegable de 4 metres.

Una tercera bateria, tamb mbil i de tir rpid, la 512, integrada per 3canons21 Oerlikon de 20 mm, que generalment actuava dividida; aix, hi haconstncia de que a comenament dabril hi havia una pea installada a la


33

21 Una regla no escrita dampli abast diu que tota pea de calibre igual o superior a 20 mm.ha de rebre el nom de can, i no el de metralladora.

Can Oerlikon de 20 mm.,muntat sobre un cami rusZIS-5 (conegut aqu com a3HC per desconeixement delalfabet cirllic), circulant

per lavinguda Diagonal(llavors avinguda Catorze

dAbril), a lalada del carrerde Muntaner (Fotografia:

Archivo Histrico del PCE).

torre de Jaume I, una altra a lestaci de Frana i la tercera a Montjuc. Aquestespeces, de fabricaci sussa, estaven especialment dissenyades com a canonsantiaeris. Pesaven 62 kilos i tenien una cadncia de 280 trets per minut. Podiendisparar projectils perforants o explosius mitjanant un carregador cilndric de60 cartutxos o un de 20 tipus petaca i empraven una munici molt potent, el20 x 110 RB. Els seus principals inconvenients, per, eren lelevat costdaquesta munici (una lliura esterlina cada projectil) i el seu abast relativamentpetit (1.800 metres).

Per fer-nos una idea del grau de precarietat que suposava el disposarnicament daquestes migrades defenses, noms ens caldr tenir en compteque lany 1939, tot just un any desprs, Gnova, una altra gran ciutat de laMediterrnia occidental, estava defensada contra els possibles atacs aeris delsAliats per 24 bateries antiaries de 4 peces cadascuna i per 76 metralladores.

En una poca com aquella, en la que encara no existia el radar, la deteccidels avions enemics que es poguessin aproximar depenia bsicament delsfonolocalitzadors i dels punts dobservaci avanats.

El fonolocalitzador era el principal instrument per a detectar la presnciadavions a distncia. Permetia captar el soroll del motor duna aeronau quesaproxims, molt abans que shagus pogut establir contacte visual amb ella,i determinar la seva situaci i trajectria abans de la seva arribada. Senencarregaven dos operadors, i, a grans trets, constava de dues parelles degrans trompes o botzines, disposades en forma de creu, que captaven el sorolldel lluny motor i el transmetien, augmentant-lo, als operadors. Els doselements de cada parella de trompes estaven convenientment separats entre


34

Un dels fonolocalitzadors que es van utilitzar a la defensa antiaria deBarcelona (Fotografia: Autor desconegut. Atlas ilustrado de Armas yUniformes de la Guerra Civil Espaola).

ells per tal dajudar aix el sentit estereofnic de cada un dels operadors. Laparella de trompes que estava arrenglerada i treballava en sentit horitzontalpermetia al seu operador determinar lazimut (angle horitzontal) de lavidetectat. Al mateix temps, laltra parella que estava disposada verticalment ique treballava en aquest sentit, donava al segon operador informaci sobrelelevaci (angle vertical) de laeronau. La conjunci dambds registrespermetia determinar la situaci i trajectria de lavi.

En una ciutat costanera, com s el cas de Barcelona, els punts dobservaciavanats per preveure els atacs procedents de Mallorca shavien de trobarforosament situats al mar. En aquest sentit, Vicen Guarner, cap dEstat Majorde lExrcit de lEst fins lany 1938, ens diu:

El sistema de deteccin era tambin improvisado y defectuoso. Dos yatesde recreo, provistos de estaciones de radio, salan de noche para hallarse demadrugada hacia la ruta martima de Baleares.22

A partir de febrer de 1938, els iots, la regular permanncia dels quals enaquelles aiges hagus estat de difcil justificaci, foren substituts perembarcacions de pesca. Una delles era la barca darrossegament Joven Ramnque, havent estat incautada per la flota republicana el febrer de 1938, i amb elseu nom canviat pel de Repblica, va complir aquesta tasca preventivaenquadrada en la Flotilla de Vigilancia y Defensa Antisubmarina de Catalua.23

Aquestes embarcacions es podien situar, com a molt, a uns vint o trentakilmetres de la costa, amb la qual cosa, quan podien avisar de laproximacidavions enemics procedents de Mallorca, aquests ja noms es trobaven a unscinc minuts de vol de les nostres costes.

Per a poder fer front als atacs nocturns, Barcelona comptava amb quatreprojectors, un dels quals estava emplaat a lestribaci de la muntanya de SantPere Mrtir coneguda actualment com a Tur de la Torre, en la que shaviabastit un bnquer subterrani, que avui encara es conserva parcialment, perhostatjar la seva dotaci.


35

22 GUARNER VIVANCOS, Vicente: Catalua en la guerra de Espaa. G. Del Toro. Madrid,1975. P. 206.

23 En acabar la guerra, aquesta embarcaci va recuperar el seu antic nom i va tornar a lactivitatpesquera fins lany 2000, en que deix destar en actiu. Convenientment restaurada, sexhibeixactualment a lexposici permanent del Museu Martim de Barcelona, on t el nmero 19714dinventari.

El projector que operava a Sant Pere Mrtir era una patent de la firmaamericana Sperry Gyroscope Corporation24 i estava muntat en una estructurade tipus cardan25 bastida sobre un xasss amb rodes per tal de poder-la mourei situar on convingus.

La llum que emetia era produda per dos elctrodes de carboni, un positiui laltre negatiu, que produen un arc voltaic de 150 amperis dintensitat i dunapolzada (2,54 cm.) de longitud en el focus dun mirall parablic, fet de llaut


36

24 Aquesta firma lhavia comenat a fabricar lany 1932, i lany 1944 la firma General Electric,que havia succet a la Sperry en la seva fabricaci, va deixar de construir-los, ja que amb lapa-rici del radar aquests sistemes de detecci van quedar obsolets, deixant de tenir cap intersmilitar.

25 Aquest tipus de suspensi, desenvolupat per Gerolamo Cardano al segle XVI i format perdos cercles concntrics deixos articulats i disposats en creu, permet enfocar el raig de llumdel projector en qualsevol direcci.

En aquesta fotografia de possible caire propagandstic es pot veure el projector que estava situat altur de la Torre, amb alguns dels seus servidors, tot just en el punt on actualment hi ha una torrede conducci elctrica. Els observadors aparenten atalaiar lhoritz en direcci a Mallorca. Al fons,cap al centre de la fotografia, es distingeix la silueta de la Penya del Moro (Fotografia: Autordesconegut. Spanish Civil War Air Forces).

amb una capa de rodi, de seixanta polzades (152,40 cm.) de dimetre. Elresultat era la formaci dun potent raig llumins de 800.000.000 bugies quepodia ser vist des duna distncia aproximada de cinquanta kilmetres, i queoferia un abast efectiu de 9 kilmetres.

Del projector se nencarregava un operador que, situant-se en una zonasegura immediata, sencarregava dengegar-lo quan li ho indicaven des delestaci de control i dassegurar-se de que larc voltaic es formsconvenientment. Ats que els elctrodes sanaven consumint, desprs dunparell dhores destar funcionant el projector, li calia canviar-los per uns denous. Tamb, en el cas duna possible interrupci de la comunicaci amblestaci de control, aquest operador podia manegar tot sol laparell, fent servirun comandament a distncia auxiliar, unit al projector per un cable duns 3metres i mig, cosa que li permetia dallunyar-se del raig llumins i aconseguiraix no tant sols una millor visi sin tamb una major seguretat en cas datac.

El projector era alimentat per un generador conegut colloquialment comla burra, que li subministrava lenergia que li calia per al seu funcionament.Pesava unes 3 tones i, mitjanant un motor de sis cilindres, que funcionavaamb gasolina, per que podia admetre daltres combustibles de ventura comel gasohol (barreja de gasolina amb alcohol per a alleugerir despeses), produacorrent contnua amb una potncia nominal de 15 KW, la qual podia arribarfins als 16,7 KW. Aquest generador acostumava a situar-se a cosa dunacinquantena de metres del projector, i noms li calia un operador que moltscops, era el mateix que sencarregava del projector.


37

Aspecte recent de linterior de la casamata de servei del projector del Tur de la Torre, amb clarsindicis dhaver estat ocupada ocasionalment per estadants furtius. (Fotografia de lautor).

Pel que es veu, aquest projector, igual que els canons que tot seguitsesmenten, no shi va estar tot el temps que va durar el conflicte, i al final vaacabar sent retirat dall. Pel contingut dun comunicat dels bombers deBarcelona del 23 de maig de 1937 ems per causa dun petit incendi que es vadeclarar en aquell sector, en el que es fa menci de la presncia de la Brigadade Reflectors en tal indret, sabem que, almenys en aquella data, encara hi estavainstallat.

Una explicaci popular del perqu de la retirada del projector daquellemplaament s que resultava inefica:

...es va posar un focus, a la punta de baix, all on ara surten les lniesdalta tensi. Aquell focus va funcionar algunes vegades, per es va treureperqu resulta que quan encenien el focus, illuminava la muntanya, lacarretera, illuminava quasi ms a baix que a dalt.26

Hi ha altres possibles motius que podrien justificar tal retirada. Es podriaconsiderar la possibilitat de que hagus estat retirat per tal daplicar-lo alsaterratges de les cada cop ms nombroses actuacions dels caces de lesquadretade caa nocturna, de la que tot seguit en parlem, o b que hagus estatneutralitzat o destrut com a conseqncia de laviaci enemiga, tema que msendavant es tractar.

Laviaci. La caa nocturna

Un altre element de vital importncia en la defensa de Barcelona va ser,sense cap dubte, laviaci.

Les forces aries de la Repblica Espanyola, conegudes popularment comLa Gloriosa, havien estat creades el maig de 1937 a partir de la reorganitzacide les diverses agrupacions aries amb que comptava el bndol republic, iestaven formades per dues branques diferenciades. Una delles era lArmadAviaci, que comprenia les diverses esquadres de combat que constituen lesforces aries, lEstat Major i les escoles de formaci de pilots i tcnics, i laltraera la Subsecretaria dAviaci, encarregada de lorganitzaci i administraci, ide la que depenien totes les indstries dedicades a la fabricaci i mantenimentdels avions i altre material de les forces aries.


38

26 Entrevista a Josep Anguera i Badia, ve de la barriada espluguina de Finestrelles, realitzada el28 de setembre de 1994 per Josep Maria Contel.

Dentre els diversos tipus davions que en major o menor nombredisposaven els republicans, els avions de caa que predominaven eren elsaparells de disseny sovitic Polikarpov I-15, coneguts popularment pel nomde Xatos i els Polikarpov I-16, que rebien el nom de Mosques. Amb ells es vaformar lEsquadra 11, de caa, en la que els Xatos constituen el Grup 26 i elsMosques el 21.

Tot i que la guerra havia comenat amb una certa superioritat ariarepublicana, en aquells moments, la inferioritat de les seves forces respecte deles de lenemic era alarmant, i aix va motivar que, per tal doptimitzar almxim els seus cada cop ms migrats recursos, el seu principal tret fos lextremamobilitat que els va caracteritzar:

A mesura que lExrcit Popular anava reculant, la superioritat numricadel seu adversari augmentava i, en viglies de la batalla de lEbre el juliol de1938, la ms important de les ofensives republicanes destinada en part aimpedir la caiguda de Valncia i a allargar la guerra, la Gloriosa podia ferfront a lenemic amb 11 esquadretes incompletes de caa, mentre que els seusadversaris en disposaven 3 de la Legi Cndor, 10 de lAviaci Legionriaitaliana, 2 a les Balears i 6 o 7 ms de nacionals. En total, poc ms donzeesquadretes contra vint-i-una o vint-i-dues de franquistes. I si la desproporcinumrica entre els efectius de caa era evident, el desavantatge pel que fa alnombre de bombarders, tant lleugers com pesats, encara era molt ms ampli icabdal en favor dels franquistes.

Podem concloure, doncs, que la trajectria de la Gloriosa al llarg de laguerra transcorregu parallela a la de les operacions terrestres, intervenintincansablement en tots els fronts i les batalles i actuant cada vegada msdesesperadament en resposta a les ofensives enemigues. Un fet prousimptomtic que demostra aquesta circumstncia s el de la constant mobilitatde tots els elements de laviaci republicana arreu del territori on es combat iles ininterrompudes anades i vingudes dels aparells republicans dunes regionsa les altres. En aquest punt, els aerdroms de campanya jugarien un paperessencial en el desplegament i intervenci de les seves unitats .27


39

27 IGUEZ GRCIA, D.: El Vesper de la Gloriosa. Laviaci republicana. Ed. Llibres de Ma-trcula. Calafell, 2002. P. 22.

Dins de la caa republicana, una unitat altament especialitzada va serlesquadrilla de caa nocturna. Els xits obtinguts pels pilots sovitics MihailYakusin i Anatoli Serov en combats nocturns mantinguts lany 1937 sobre elfront de Madrid havien propiciat que tots els pilots republicans que enendavant es formessin haurien de conixer tamb la caa nocturna, aix comque es forms una unitat especialitzada en aquesta nova modalitat de lluitaaria, dotada principalment amb aparells Polikarpov I-15, els prou conegutsXatos. En aquells moments, el cap daquesta unitat era lalemany dascendnciajueva, nacionalitzat espanyol, Walter Katz,28 el qual se nhavia fet crrec quanlanterior cap, el rus Yevgenii Stepanov va tornar a lUni Sovitica el 27 dejuliol de 1938. Des de la incorporaci de Walter Katz, lesquadreta de caanocturna va operar generalment a Catalunya i Valncia, on utilitzava elsdiferents aerdroms existents en cada zona i simultaniejava la defensa de lespoblacions de la rereguarda amb les operacions aries necessries en el propersfronts del Segre i de lEbre.


40

28 Walter Katz trobaria la mort l11 de novembre de 1938 quan el seu aparell va ser tocat pelsantiaeris enemics mentre metrallava el cap de pont rebel de Sers, a la riba esquerra del Segre.El va succeir en el crrec el tinent catal Josep Falc Sanmartin.

Restes dun bombarder itali S.81 de la 251 Squadriglia pilotat pel tinent EzioMaccani, abatut a Montcada el 25 doctubre de 1937 per l I-15 republicque pilotava el tamb tinent Yevgenii Stepanov. Els seus sis tripulants vanresultar morts (Maccani reb a ttol pstum la medalla dor al valor militar iencara avui dia, un carrer de la ciutat de Trento duu el seu nom).(Fotografia:Autor desconegut. http://montcadapost.blogspot.com.es).

Els canons de Sant Pere Mrtir

Una mica ms amunt de lemplaament del projector anteriormentesmentat, gaireb al cim de Sant Pere Mrtir i a pocs metres de la parti ambel terme de Sant Just, havien estat installats al comenament del conflicte unsantiaeris de fortuna confeccionats a partir de vells canons de campanyaSchneider 75/28 model 1906, els quals eren servits per personalmajoritriament basc que havia arribat aqu quan les localitats frontereresdIrun i Hondarrbia van caure els primers dies de setembre de 1936 en mansduna columna dirigida pel tinent coronel faccis Alfonso Beorlegui.


41

Lavi de Walter Katz repostantcombustible, ajudat pel llum dun

projector (Fotografia: AssociacidAviadors de la Repblica, ADAR).

Dos dels soldats bascos, de noms Mateo i Vicente, que servien els canons Schneideremplaats a Sant Pere Mrtir. Detall duna fotografia propietat de CarolinaRomeu Ortills.

Aquests canons, que havien estat installats loctubre de 1936 i que noestaven situats damunt de cap plataforma en especial, sin que descansavendirectament sobre el terra,29 a la prctica no van arribar a actuar, llevat que nofos per algun possible tret de prova que realitzessin. Carlos Alvarez Rodrguez,un dels artillers que va formar part daquell destacament, aix ho afirma:

- Y cmo eran estos caones del 7,5?- Pequeeeeos...- Qu disparaban?, y aquellos los hacan servir como defensa antiarea?- Si. Pero no, no, no, no se lleg a, a, casi a usar.- No se lleg a usar- No se lleg casi a usar.30

Jos Maria Aguirre Salaberria, que tamb va servir en aquella bateria,encara afegeix:

Afortunadamente no tuvimos que disparar. Porque si disparamos noscargamos a la mitad de la poblacin. Porque eso no le pegaba a un carro depaja. Pero era antiarea, artillera antiarea. Yo creo que lo nico positivo seraque algun aviador se muri de risa al ver aquel montaje. Pareca un circo.31


42

29 Aquest particular, confirmat pel testimoni dels propis artillers bascos, qestiona la pretenside que les bases de formig recentment monumentalitzades dalt de Sant Pere Mrtir hagin estatutilitzades algun cop per sustentar peces dartilleria antiaria. Detalls fsics encara avui netamentperceptibles en els punts que havien de ser els anclatges, contribueixen a descartar-la.

30 Entrevista a Carlos lvarez Rodrguez realitzada a Irn el 31 dagost de 2004 per JordiAmig.

31 www.iesjosepsuredaiblanes.com/Departaments/DepFilosofia/texts/sociologia/entrevisteajo-semariaaguirre.htm (Consulta: 14 dabril de 2003).

Can de campanya Schneider 75/28 model1906, igual que els que van estar emplaats aSant Pere Mrtir durant el breu perodecomprs entre octubre i desembre de 1936.Aquests canons sn els nics dels quals hi haconstncia certa de que van estar installatsdurant algun temps en aquell indret (Muse delArme, Paris).

Un informe de lEstat Major del Quarter General de les forces enemigues,datat el mes de desembre de 1936 i basat en informacions procedents de laCinquena Columna, en descriure les defenses antiaries de Barcelona, famenci explcita de la presncia daquests quatre canons a la muntanya de SantPere Mrtir.32

Aquelles peces foren retirades a finals de desembre daquell mateix anyper tal de ser dutes, juntament amb la seva dotaci, a Sant Feliu de Guxols,on van actuar com a artilleria de costa, tot passant a ser la catorzena batera,adscrita a lexrcit de lEst.

Pel que fa als trets de can suposadament provinents de la zona de SantPere Mrtir que alguns testimonis asseguren recordar, podria ben b tractar-sedalgun dels pocs dispars de prova efectuats durant el breu perode en que vanactuar els artillers bascos, o potser fins i tot dels que va fer la bateria antiarianmero 13, formada per tres canons sovitics del 7,62, amb una dotaci dunacinquantena dhomes que manava el llavors tinent Narcs Lecha i Font, la qualva estar installada durant la tardor de 1937 al capdamunt de la Diagonal, enel Club de Polo, abans de ser enviada cap al front de Terol.33

Dalt del cim, a lermita, va funcionar durant tot el conflicte un puntdobservaci, possiblement vinculat al projector que es trobava ms avall, lainformaci del qual se sap que fou aprofitada per lesmentada bateria del 76,2durant el temps que va estar al peu de la muntanya.34


43

32 CONTEL RUIZ, Josep Maria: Grcia, temps de bombes, temps de refugis. Ajuntament deBarcelona. Barcelona, 2008. P. 92.

33 Entrevista a lex-capit dartilleria de lExrcit Popular de la Repblica Narcs Lecha, realit-zada el 10 de juny de 2006 en el seu domicili de Girona per Francesc Riera, Jordi Amig i JuliOchoa.

34 En el curs de la mateixa entrevista, Narcs Lecha ens va confirmar lexistncia daquest puntdobservaci al cim de Sant Pere Mrtir, independent de la seva bateria de canons.

Can sovitic del 76,2 model 1931 com els queintegraven la bateria nmero 13 manada pel

tinent Narcs Lecha, que va estar installada alClub de Polo durant la tardor de 1937.

(Fotografia:Autor desconegut.http://zylkos.dobroni.pl).

Un dels testimonis que recorden aquelles canonades va ser Dolors Espinsi Marqus, vdua del mestre del Grup Escolar Municipal Manuel Pardo iPalahi, la qual afirmava que els esclats dels trets de can que es disparaven desde Sant Pere Mrtir feien que sobrissin els porticons de les finestres de casaseva, una de les vivendes de mestres del carrer de la Creu.35 Ats que aquestasenyora va marxar de Sant Just el mes doctubre de 1937, quan el seu maritfou cridat a files (moriria cinc mesos ms tard al front de Madrid), s de sentitsuposar que els trets de can als quals fa referncia noms podien haver estatfets per alguna de les dues bateries abans esmentades.

Un altre testimoni daquelles canonades s Antnia Batllori Escorigela,natural de Sants. Al poc dhaver complert els tretze anys, en intensificar-se els


44

35 Entrevista a Dolors Espins realitzada el 21 dabril de 2006 per Jordi Amig en el decurs delacte dhomenatge als exregidors i familiars de lAjuntament de Sant Just Desvern durant elperode republic, fet amb motiu del 75 aniversari de la proclamaci de la Segona Repblica.

Aules escolars i habitatges dels mestres al carrer de la Creu, dit llavors carrer dAscaso. Segons eltestimoni de la senyora Espins, les detonacions dels canons li esbotzaven els porticons de les finestres(Fotografia: Arxiu Histric de Sant Just Desvern, fons Mag Camprecis).

bombardeigs sobre Barcelona, va deixar eldomicili a la ciutat i va venir, juntament amb elsseus pares, Miquel Batllori Escatx i AnnaEscorigela Reymonde, a la caseta que tenien aSant Just. El seu pare, que era tramviaire, haviaquedat molt afectat anmicament per ladestrucci dun tramvia i la mort de tots es seuspassatgers quan va tenir lloc lexplosi de labomba del Coliseum. A Sant Just, vivien en unacaseta sense nmero de la Plana Padrosa ilAntnia assistia a les escoles municipals.

La senyora Batllori recorda:

... quan estvem a casa passaven lesbombes per sobre, ja que tenem una muntanya,Sant Pere Mrtir, en la qual hi havia unesbateries.36

Tamb ens parla dels trets daquells canons en Ramon Fontanals Vivs,fill de can Rodes, que en aquell temps tenia onzeanys:

Jo hi vaig anar-hi desprs, per els nanos,quan estavem aqu, primer sentiem els espetecsi desprs veiem la fogonada dels canons37


45

36 Entrevista a Antnia Batllori Escorigela, realitzada lany 2010 a Collblanc per la sevaneta lia Guisado. Es pot consultar en el blog:http://aquellsanysalfranquisme.wordpress.com/ (lectura del 8 dagost de 2012).

37 Entrevista a Ramon Fontanals Vivs realitzada el 9 de gener de 1977 per Jordi Amig. Transcripci de Juli Ochoa.

Antnia Batllori Escorigela.Detall duna fotografia fetad u ra n t e l c u r s 1 9 3 7 / 3 8(Fotografia: Collecci NriaMil Ripoll).

Can antiaeri Bofors de 40 mm. model 1937 muntatsobre un cami nord-americ marca Autocar. s moltprobable que fos una bateria formada per tres unitatsanlogues a la de la fotografia la que protagonitzs la

temptativa que descriu Josep Anguera (Fotografia:Archivo Histrico del PCE)

No cal donar massa importncia al fet de que el pas del temps li hagi fetcanviar lordre en la seva memria (primer es veu la claror de la flamarada idesprs se sent la detonaci). De totes maneres, s significativa ladesincronitzaci que esmenta entre la visi daquella claror i la percepci delsoroll, que s ms acusada com ms lluny es troba de lespectador. Enlhipottic cas de dispars efectuats a Sant Pere Mrtir i vistos des de Sant Just,aquesta mnima diferncia no hagus estat prcticament perceptible. s, doncs,molt possible que els trets que recorda el senyor Fontanals es fessin des de mslluny.

Des de la marxa dels artillers bascos, Sant Pere Mrtir no va estar equipaten tot el conflicte duna manera estable amb cap altra pea dartilleria, llevatdalguna possible ocupaci ocasional i puntual per part de pecestransportables,38 com s el cas de la temptativa que hi va haver cap al juny de1938 dinstallar una de les bateries mbils de la Brigada de Maniobra quanaquesta fou retirada del front del Segre i desplegada per diversos punts deBarcelona. Sembla ser, per, que en aquella ocasi les peces no van arribar aser installades. El ve de Finestrelles Josep Anguera i Badia, que llavors tenia15 anys, ens diu:

...devia ser lany 38, van pujar un dia a la tarda tres camions amb trescanons antiaeris, i quan van estar a mitja carretera, la que va parallela a lamuntanya, recta, perqu la carretera fa varis revolts, quan van ser all a propvan parar els camions, van estar... qu et dir jo? tres o quatre dies parats. Alcap daquest temps van pujar a dalt, van donar la volta i van marxar elscamions. I no es van arribar a installar els canons a Sant Pere Mrtir, sen vananar al front, i all no van estar mai installats els canons...39

s molt possible que desprs daquesta temptativa, ja no es torns a pensaren emplaar cap pea a dalt de Sant Pere Mrtir, ni tant sols en els momentsfinals de la guerra, en que larribada en retirada de les bateries que havien estatcombatent a lEbre va suposar per Barcelona una nova i transitria abundordunitats dartilleria.


46

38 Aquesta era una tctica comunament emprada per les bateries antiaries mbils, quecanviaven constantment demplaament, especialment desprs de cada acci defensiva,per tal devitar ser atacades posteriorment.

39 Entrevista a Josep Anguera, ja citada.

Un informe ems el 3 de febrer de 1939 pel tinentcoronel Carles Botet i Veh, comandant generaldArtilleria, sobre lactuaci daquesta arma en la defensade Barcelona els dies 24, 25, 26 i 27 de gener de 1939,en el que sesmenten detalladament totes i cadascuna deles unitats que es trobaven a Barcelona i rodalies quanvan entrar les tropes enemigues, tant les que ja hi erencom les que havien arribat de lEbre poc abans, no famenci en cap moment de la possible existncia decanons a la muntanya de Sant Pere Mrtir.40

El que si va funcionar a Sant Pere Mrtir durant bastant ms temps queels canons va ser el projector, els raigs de llum del qual eren ben visibles des delluny.

Encara que el segent plantejament no fos necessriament cert, per a lasenzilla lgica de molts testimonis, la presncia dun projector comportava queen el mateix lloc tamb hi havia dhaver necessriament altres elements dedefensa antiaria com, per exemple, els canons. Tal s el cas del testimoni deMaria Vinyeta, que des de la plaa de la Sagrada Famlia veia els raigs de llumdel projector de Sant Pere Mrtir:

Per als nois de la colla cada bombardeig era una aventura. Generalment,eren al vespre i tots junts pujaven amb alguna llanterna les escales de les punxes,i per les finestretes, que semblaven espitlleres, veien com el cel que cobria laplaa somplia de reflectors. Des de Sant Pere Mrtir, on hi havia els canonsde defensa, sortien els raigs de llum que sencreuaven per poder disparar sobreels avions enemics que els italians enviaven des de Mallorca.41


47

40 Informe reprodut a VERA DELEITO, Antonio: Defensa antiarea republicana (1936-1939)Artillera y refugios (Algo de valor). Edit.: Jorge Vera de Leito Aparici. Requena, 1984. Apndix12. PP. 429-431.

41 VINYETA, Maria:Aquella Plaa! Testimoni incls dins del projecte Vivncies. La Barcelonaque vaig viure 1931-1945. Ajuntament de Barcelona. Direcci de Serveis Editorials. Barcelona,2009.

El tinent coronel Carles Botet, comandant general dArtilleria, no faesment de la possible existncia de canons a Sant Pere Mrtir

(Fotografia: Autor desconegut. Collecci particular).

Tamb des de Vallvidrera es podia contemplar lacci dels diversosprojectors que operaven:

A lestar a dalt de tot es veia el Carmel, que hi havia els antiaeris, els deSant Pere Mrtir, que hi havia un altre antiaeri, el Tibidabo, que hi havia elfoco, a Montjuc hi havia els focos, per enfocar els avions que venien abombardejar. Eh? Els veies que... els focos, com anaven buscant els avions, iels antiaeris, com els tiraven, i veies all on queia la bomba.42

Des de la propera localitat de Cornell, Seraf Garrigs Satoca podia veurela seva llum, juntament amb la dels altres projectors que tamb operaven almateix temps en combinaci amb les defenses antiaries de la ciutat deBarcelona durant els trgics bombardeigs del mar de 1938:

... Por el mes de Marzo empezaron los bombardeos sin tregua, seiniciaron la construccin de refugios en Cornell, como supongo que enmuchos otros sitios. Los chavales que ya tenamos 17 o 18 aos nos pasbamos,a veces casi toda noche en el que se construa bajo el Castell del Borni y slosalamos a respirar cuando estaban bombardeando para ver la luz de losreflectores y la explosin de los antiareos y, por la maana, casi sin dormir, atrabajar.43

Queda clar, per, que els antiaeris que esmenta aquest testimoni ja nopodien ser els que havien estat installats a Sant Pere Mrtir durant un primertemps. Tot recollint el que llavors es parlava a casa i a nivell de carrer, RamonFontanals ens dona una versi popular del perqu es van haver de retirar i jano shi van tornar a posar daltres:


48

42 Testimoni recollit per la Comissi de la Memria Oral del Districte de Sarri-Sant Ger-vasi. (http://www.youtube.com/watch?v=boOWr8vEMQ8 Consulta: 24/02/2013).

43 Testimoni de Seraf Garrigs Satoca, facilitat per lamic Ricard Garca Vives el 27 dagostde 2012.

Seraf Garrigs recordava haver vist des de Cornell els raigs de llum delprojector (Fotografia: Famlia Garrigs).

... Doncs que els van tenir que treure. Tota la metralla queia sobre elpoble. Segons com venien els avions, si disparaven, tota la metralla, tota, queiaaqu sobre, a Sant Just i pels camps ... 44

En aquests pobles situats al peu de Sant Pere Mrtir, qualsevol comentarifet per la poblaci sobre els canons havia de ser, necessriament de sentides obasant-se en interpretacions dall que es podia albirar, ja que no shi podiaanar sota cap concepte:

- Vost, per que diu que els van treure... Per qu sen va parlar?- Sen va parlar, si, perqu all dalt no podies pujar-hi. Era zona de guerra,

all.45

Cal suposar, per, que el cel de Sant Just quedaria suficientment cobertdurant tot el conflicte bllic per lacci daltres unitats antiaries situades endiferents punts de lrea barcelonina, tant pel bo com pel dolent, com ens hoconfirma la segent anotaci dun pagament realitzat per lAjuntament labrilde 1938, i que apareix recollida a les actes municipals:

... a la mateixa [es refereix a la collectivitat de paletes] per tapar un forata la teulada duna casa del carrer Pi i Margall, amb motiu de la granadaantiaerea que hi ha caigut, 50,50 ptes; ...46

Sant Just i el seu consistori en aquells moments

LAjuntament, de clara orientaci nacionalista, que hi havia a Sant Justal comenament de la guerra, i que estava presidit per Daniel Cardona i Civit,ateses les circumstncies daquells moments shavia ampliat amb dos regidorsms en representaci dels sindicats CNT i UGT, i aix es va mantenir fins quela Conselleria de Governaci i de Seguretat Interior de la Generalitat deCatalunya, per tal de reflectir de manera ms fidel la correlaci de forces algovern de Catalunya, va decretar els dies 9 i 12 doctubre de 1936 que shaviende formar nous ajuntaments on estiguessin representades totes les forces


49

44 Entrevista a Ramon Fontanals, abans esmentada.45 Ibid.46 Arxiu Histric de Sant Just Desvern. Actes Municipals. Acta del 25 dabril de 1938.P. 44 V.

poltiques addictes a la Repblica i en la mateixa proporci que es donava entreles que integraven el govern de la Generalitat. Aix, en el nou consistori, quees va formar el 17 doctubre de 1936, ja no estaven representats els nacionalistesdEstat Catal i Nosaltres Sols!, que van ser apartats dels seus crrecs.

Dacord amb el que havia estat decretat, el nou consistori es va formaramb tres regidors dEsquerra Republicana de Catalunya, tres de laConfederaci Nacional del Treball, tres de la Uni General de Treballadors Partit Socialista Unificat de Catalunya i un de la Uni de Rabassaires deCatalunya.

Els lamentables fets de maig de 1937, on fins i tot es va arribar a combatredins del poble, i especialment a lentorn de Can Meliton, havien ocasionat queel nou alcalde daquella formaci, Joan Viladoms i Clix, dERC, hagus hagutde fugir i amagar-se, tot abandonant lalcaldia. El seu successor, tamb dERC,va ser Alfred Ars i Reinals, nomenat el 25 de juny de 1937, el qual varomandre en el seu crrec fins al final de la guerra, i fins i tot durant un breuperode de temps desprs de locupaci del poble pel bndol vencedor.

A lentorn de la tasca que van haver de dur a terme i les diferentsdificultats que van trobar en la seva gesti, el propi Alfred Ars ens donavaaquestes pinzellades:

La guerra sallargava ms del que shavia previst en principi. Lexrcitsestructurava i cada dia volia i necessitava ms homes, les lleves semportaven


50

Els tres alcaldes que hi va haver a Sant Just Desvern durant la Guerra Civil. Desquerra a dreta:Daniel Cardona i Civit (fins el 17 doctubre de 1936) Joan Viladoms i Clix (des del 17 doctubrede 1936 fins la seva fugida el maig de 1937) i Alfred Ars i Reinals (des del 25 de juny de 1937fins l1 de febrer de 1939) (Fotografies: Arxiu Histric de Sant Just Desvern).

els homes ms joves i forts, les dones, moltes, treballaven en indstries deguerra, en el camp, cada vegada menys gent a treballar. La fam, en aquesttemps, en certes famlies de Sant Just Desvern era molt greu.

Com que Sant Just tenia i sen collien moltes garrofes, les intercanvivemamb pagesos del Solsons per blat, patates, ordi i alfals. No va ser gens fcil.Hi havia controls de gent incontrolada, per la Generalitat subministr guiesi armament per poder equipar la gent que anava a buscar el menjar i aix ferarribar aquest a Sant Just Desvern.

A lestiu vingueren a residir a Sant Just una gran quantitat de famliesbarcelonines, fugint dels forts bombardejos de laviaci franquista. Tota aquestagent llogava torres o b sencabia dintre les llars de familiars o damics. Malgratque gaireb tots portaven la seva tarja de racionament de Barcelona,ocasionaven problemes de menjar, dordre pblic. Hi havia alguns xicotscamuflats o gent que no volia anar a la guerra. Tamb va haver una altraarribada de refugiats de vries provncies espanyoles.47

Durant la batalla de lEbre van venir refugiats de Gandesa i alguns dellsvan originar conflictes per problemes destatge, per amb lajuda de laGeneralitat i amb lautoritat recta i honrada es pogu hostatjar i atendre totaaquesta gent. Amb tot, molts daquests refugiats no estigueren molt temps aSant Just.

Ja sentrellucaven les grans retirades de lexrcit republic i aix, per tant,volia dir ms dificultats de tota mena: Gent armada que creuava el termemunicipal, desertors, Cinquena columna infiltrada a Sant Just, ... etc. etc.48


51

47 Segons Antoni Malaret, aquests refugiats forans eren bascos, especialment procedents deSant Sebasti i Irun, que foren recollits per diverses famlies santjustenques i, ms tard, de ciu-tadans dones i nens- que fugien de lassetjada capital madrilenya. Vegeu MALARET IAMIG, Antoni: Les primeres dcades del Segle XX a Sant Just Desvern, un paisatge i unahistria. Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona,1987. P. 504.

48 Fragments duna entrevista a Alfred Ars i Reinals realitzada el 13 de febrer de 1982 per unacomissi formada per Marcell Giner, Gabriel Rigat, Antoni Vilagut, Sebasti Farrs i JordiCardona, membres del Grup dHistria de Sant Just Desvern, precursor del Centre dEstudisSantjustencs.

Per causa, principalment, de laprpia dinmica de la guerra, aquellconsistori va haver de registrar freqentscanvis en la seva composici:

Lequip de govern municipal deSant Just i de tots els pobles- variavaconstantment dacord amb lesreorganitzacions del govern de laGeneralitat de Catalunya i per les baixesque es produen amb la incorporaci als

fronts de guerra voluntriament i per les quintes- i, en una mica ms de dosanys, participaren en les tasques de ladministraci municipal durant la guerracivil prop de cinquanta vens representant les diverses opcions poltiques isindicals, amb lexcepci dels grups nacionalistes Estat Catal i NosaltresSols.49

Aquell mes doctubre, els integrants de lAjuntament santjustenc, als qualsels va tocar viure el bombardeig, eren:

Alcalde: Alfred Ars Reinals

Alcalde 2n: Lloren Urp Busquets

Alcalde 3r: Angel Granados Ortega

Regidors: Joan Garrig RodrguezIgnasi Roldan GelabertJosep Rabassa ParladPedro Moreno CarrascoAntoni OrtegaJuli Izquierdo DelgadoGabriel Font CarbonellCristfol Carcereny Duran


52

49 MALARET I AMIG, Antoni: Les primeres dcades... Op. Cit., PP. 501-502.

Targeta de racionament emesa perlAjuntament durant la guerra (Collecciparticular).

Can Biosca: Lamenaa tamb plana sobre Sant Just

Tot i que havia disminut sensiblement el terrible grau dintensitat queva caracteritzar els bombardeigs del mes de mar sobre Barcelona, laviacienemiga seguia aferrissant-se sobre la soferta poblaci de la rereguardarepublicana, i les seves agressions, fossin obra dels trimotors italians delAviazione Legionaria o dels hidros alemanys que la Legin Cndor enviava desde Pollena, ja es comenaven a sentir tamb en els pobles daquesta comarca.Algunes de les localitats baixllobregatines afectades pels atacs realitzats durantaquest perode van ser:

Gav, el 16 de mar, amb 7 vctimes; Viladecans, el 16 de mar, amb 8vctimes; El Prat, el 18 de juny, amb 9 vctimes; El Prat, el 20 de juny; Gav,el 30 de juny; Gav, el 4 de juliol, amb 9 vctimes; Viladecans, el 4 de juliol,amb 3 vctimes; Gav, l11 de juliol; Gav, el 12 de juliol; El Prat, l1 desetembre; la Colnia Gell, l11 de setembre, i altre cop El Prat, el 13 desetembre.50


53

50 Relaci no exhaustiva confeccionada amb informaci procedent de diverses fonts.

Vista de la masia de Can Biosca. A les seves immediacions van caure les dues bombes de les que esfa menci (Fotografia: Arxiu Histric de Sant Just Desvern).

En el decurs dels mesos de juny, juliol i agost, laviaci de les Balears haviatingut al seu punt de mira, sobre tot, els ports de Barcelona, Alacant, Valncia,Torrevieja, Tarragona i Sant Feliu de Guxols, per en comenar la batalla delEbre, es van centrar molt ms en Barcelona i el seu port.

Dins daquest perode caldria situar, en una data ara per ara no del totdeterminada, el primer bombardeig aeri que va patir Sant Just Desvern. Estracta de les dues bombes caigudes possiblement per accident a lesimmediacions de Can Biosca, i que es podrien relacionar amb algunatemptativa datac a les installacions militars republicanes de Sant Pere Mrtir.

Ramon Fontanals, llavors un nano donze anys de qui ja sha parlat abans,avisat pel seu condeixeble Joan Masalias, que vivia a Can Biosca, shi va atansarlendem mateix de la caiguda daquelles bombes per tal de veure els efectescausats, i aix ens ho descriu:

- Aquestes bombes, vost diu que van caure exactament...- Al darrera de la finca.- Darrera de quina finca?- De can Biosca. De la masia de can Biosca. Va[n] caure on tenien ells

dos ametllers. Al davant de la masia tenien els horts, i al darrera els ametllers.Va[n] caure al darrera, entre els ametllers i la vinya del Piquet.

- I diu que van ser... quantes bombes?- Dues bombes, per grans.[...]- Els danys de les bombes, en qu consistien?- En dos forats. Una bomba a una distancia... poder duns deu metres o

quinze metres duna a laltra, per un forat de 2 metres de fondria per ben buns 7 o 8 de dimetre.

- I on van caure?- Una en un camp dametllers, i una a la vinya de sota... I el que va rebre

tamb: els xiprers, que tenia un viver de xiprers en Piquet. Saps qui vull dir,en Piquet? El que era mestre de msica.

- Aquest viver de xiprers, tamb va rebre?- Clar, perqu all sescampa.51


54

51 Entrevista a Ramon Fontanals, abans esmentada.

Tot i que alguns convens tendeixen a associaraquestes bombes de can Biosca amb les que van caurems tard al sector de la carretera, es tracta de dosbombardeigs diferents i clarament separats en el temps.

Aix ens ho confirma el mateix testimoni:

- Can Masclans va ser una cosa i can Biosca va ser una altra.- Les de can Biosca, vost recorda ms o menys la data?- No s, doncs...- Va ser abans o desprs de can Masclans, can Biosca?- No, primer va ser can Biosca...- Primer can Biosca?- ... i desprs can Masclans.52

Tot i que, com sha dit abans, no es coneix la data exacta, no seriadesenraonat suposar que aquest atac podia haver tingut lloc la matinada del22 de juny, en que una formaci de vuit S.81, en mig de la densa boira queregnava en aquells moments, va atacar la part alta de la ciutat de Barcelona,afectant Horta, els Penitents, el Tibidabo i Vallvidrera,53 zones que normalmenteren negligides per laviaci enemiga. Lhistoriador Alcofar Nassaes afegeixSant Pere Mrtir als objectius que perseguien aquell cop els atacants:

El 22, los bombardeos se extendieron al Tibidabo, Vallvidrera y SanPedro Mrtir.54


55

52 Ibid.

53 Centro Documental de la Memoria Histrica. CDMH. Partes diarios sobre bombardeos ydefensa antiarea. PS-BARCELONA_GENERALITAT. Comunicat corresponent al 22 dejuny de 1938. Vegeu tamb ALBERT, Santiago i Elisenda: Perill de bombardeig! Barcelonasota les bombes (1936-1939). Albert editor, S.L. Barcelona, 2004. P. 263.

54 ALCOFAR NASSAES: La aviacin legionaria... Op. Cit.,. P. 249.

Ramon Fontanals Vivs. Detall duna fotografia presa quatreanys abans daquest fet (Fotografia: Collecci Brbara

Montoro).

Els cascots que es conserven a lArxiu Histric Municipal de Sant Just deles bombes caigudes a Can Biosca, aix com la declaraci del testimoni,permeten fer-nos una idea que es tractava de projectils de dimensionsconsiderables: Els fragments, afectats actualment per una capa dxid i unalleugera exfoliaci en alguns sectors que podrien desvirtuar el seu gruix original,apunten a que aquest havia de ser aproximadament dun centmetre. El seugrau de curvatura, tot i tenir en compte possibles deformacions per causa delexplosi, ens indica que el dimetre daquest projectil havia de ser de lordreduns 44 centmetres. Aquestes dades ens permeten suposar, sense prcticamentmarge derror, que els projectils que van caure a Can Biosca havien de serbombes explosives italianes de 250 quilograms tipus III, comunamentemprades per lAviazione Legionaria, encara que aquest no fos el model msutilitzat, ja que nhi havia daltres tipus de bombes, especialment de menortamany, que es llanaven amb major freqncia.


56

A lesquerra: fragments de lesbombes caigudes a Can Biosca quees conserven a lArxiu HistricMunicipal de Sant Just Desvern(Fotografia: Juli Ochoa). A ladreta, detall dels projectils ambindicaci de les seves dimensions.Anotacions de lautor sobre undibuix dels Royal Engineersbritnics.

Bombes italianes tipus III de 250 Kg. Els dos aviadorsdonen idea de les seves dimensions. El ms jove, situata lesquerra de la imatge, s Bruno Mussolini, tercerfill del dictador itali, el qual va estar un tempsdestacat a Mallorca (Fotografia: Autor desconegut.http://www.forocartagena.com).

Els principals trets daquest tipus de bomba sn:55

Longitud amb lespoleta posada: 1877 mm.Longitud sense espoleta: 1780 mm.Material del cos i punta: fundici dacerMaterials de la cua: planxa dacer i aleaci lleugeraLongitud del cos: 835 mm.Dimetre del cos: 446 mm.Gruix de parets: 10 mm.Gruix mxim a la punta: 51 mm.Crrega explosiva: 120 kilos de trinitrotolu (TNT), tamb dit 2,4,6-trinitrometilbenz.Pes total: 285 Kg.

Aquestes bombes podrienben b ser del mateix tipus queuna altra que fou trobada senseesclatar lany 1972 a Sant PereMrtir, amb motiu de les obresde construcci del Club deTennis Pedralbes i que moltprobablement hauria estatllanada durant el mateixbombardeig.

Relleu a Mallorca

El dia 15 de setembre fou rellevat del seu crrec de cap de lAviazioneLegionaria delle Baleari el general Vincenzo Velardi, que podia comptar en elseu palmars el trist honor dhaver estat lartfex daquells sagnants atacs demar a Barcelona i del de Granollers, efectuat el 31 de maig, per esmentar dosdels ms cruents. El seu successor seria el tamb general Adriano Monti.Lordre del relleu havia estat signada un mes abans pel propi Mussolini, per


57

55 Dades extretes de linforme Italian bombs and fuzes. Ministry of Supply. Permanent records ofresearch and development, ems el juny de 1948 a Londres pel coronel Arthur Douglas Merry-man, dels Royal Engineers, PP. 333-335.

Notcia publicada a la pgina 23 de La VanguardiaEspaola, el 4 de febrer de 1972.

van ser necessries quatre setmanes llargues per tal que el nou cap simpossdel tot en el seu crrec. El dia 28, el general Velardi fou homenatjat amb unafesta de comiat al Grand Hotel de Palma i lendem va abandonar lilla a borddun hidroavi de la lnia regular de lAla Littoria que cobria el trajectePollena-stia.

Un dels pilots italians, el capit Luigi Mancini, ens fa aquesta pocafavoridora semblana del seu nou cap:

Todo empez cuando lleg a Palma un nuevo comandante, el coronelM. (general Monti), conocido por todos los oficiales mayores por ser muysevero y enojoso; y la verdad es que lo demostr desde el principio. En seguidaempez a quejarse de que nosotros llevbamos una vida disoluta, que bamosdemasiado por la calle vestidos de civil y que faltaba disciplina. El coronel noentenda ni hablaba espaol y eso le pona en una situacin de inferioridad[...] Al insoportable coronel le asignaron otro cargo y le relev otro general[...] me ense algunas fotos del ntegro y recto anterior comandante con unamujer medio desnuda en actitudes muy obvias. En seguida pens que el generalhaba sido muy irresponsable en utilizar el laboratorio fotogrfico para susdeslices. Luego supimos tambin que haba contrado una enfermedad sexual.De todo aquello saqu la conclusin de que si un jefe quiere mostrarse severotiene que dar ejemplo y no exigir a sus subordinados algo que ni l saberespetar.56


58

A lesquerra, el general de divisi aria Vincenzo Velardi. Durant el seu mandat a les Balears vantenir lloc, entre daltres, els terribles bombardeigs de Barcelona, i si ens centrem en el cas de SantJust, el bombardeig en el decurs del qual van caure accidentalment les bombes a Can Biosca.A la dreta, el seu successor, el tamb general de divisi aria Adriano Monti, que ser el responsabledel segon dels atacs aeris que shan patit en aquesta poblaci: laccidentat bombardeig que vacomportar la caiguda, no prevista inicialment, de les bombes sobre la carretera (Fotografies: Autordesconegut. Collecci Miguel S. Puchol).

Bombes a Cornell

El 29 de setembre de 1938, tot just un dia desprs de que el general Montishagus fet crrec definitivament de lAviazione Legionaria delle Baleari, vatenir lloc a la nostra rodalia un nou fet sagnant: el bombardeig de Cornell.

Els autors no van ser aquest cop els trimotors italians, sin que latac foudut a terme per un hidroavi Heinkel He-59 alemany procedent de Pollena.Aquell dia noms hi ha consignat un atac per part dun daquests aparells sobreel port de Barcelona, que va descarregar quatre bombes de 250 kilos, senseque, a causa del mal temps i els nvols, puguin precisar on van deixar caureexactament aquests quatre projectils.

Ja feia un cert temps que es venia detectant a la zona la presncia nocturnadaquell hidroavi. Fins i tot shi va arribar a enviar com a prevenci unametralladora antiaria Maxim de quatre tubs muntada sobre cami, pertanyenta la secci de metralladores que habitualment cobria la carreteraBarcelona-Tarragona. El cornellanenc Llus Hambauer Puig en fou testimoni:

Un capvespre es va presentar a Cornell un cami militar equipat ambuna metralladora antiaria qudruple que es va situar a prop de casa, al carrerde darrera el Titan, a la cantonada del carrer de cal Pirranyo. En converses ambels soldats que hi havia, van comentar que vigilaven una zona que anava desde Cornell fins a Garraf perqu havia estat repetidament detectat el pasnocturn dun hidroavi en aquell sector.57


59

56 AGUILERA, Manuel: La vida de una isla en guerra. Publicat a El Mundo. Baleares el 6 dedesembre de 2010.57 Testimoni de Llus Hambauer recollit a LLOBERA I RAMON, Josep: El Cornell dels anys30. Collecci Llibres de lAven de Cornell, nm. 2. Cornell de Llobregat, 2000. P. 100.

Metralladora antiaria sovitica Maximde quatre tubs, muntada sobre un cami

GMC, com la que Llus Hambauer vaveure al carrer de Ramon i Cajal de

Cornell (Fotografia: Archivo Histricodel PCE).

Aquell dia, a les 21,20 del vespre, el cel estava ennuvolat i fins i totplovisquejava una mica. Lavi enemic, que segurament tenia com a objectiuatacar lestaci de tren de dalt i el dipsit de benzina de la CAMPSA que hihavia a la vora, va deixar caure la seva mortfera crrega.

El comunicat de data 30 de setembre de la Junta de Defensa Passiva deCatalunya, signat per Florenci Tor, que era el seu secretari tcnic dInformacii enllaos,

aquella nit d'octubre. 75 anys del bombardeig de sant just desvern

Documents