1 John Stuart Mill 1806-1873 1. CONTEXT HISTRIC I CULTURALEl segle XIX representa per a Europa l'expansi de la revoluci industrial, iniciada a la Gran Bretanya a finals del XVIII, i la progressiva consolidaci del poder de la burgesia enfront de l'aristocrcia de l'Antic Rgim.La lluita per la sobirania nacional i per les idees liberals es va difondre rpidament perEuropaatravsdelesrevolucionsde1830i1848,lesqualscentravenles sevesreivindicacionsenlademandadellibertateconmica,lesmilloresdeles condicionsdevidadelproletariatil'afirmacidelaindependncianacional. Aquestsmoviments,per,esvanproduirdemaneradesigualenlesdiverses societats europees, i van configurar el seu propi dest histric.Enmigd'aquestpanoramavaanarsorgintlanovasocietatindustrial,aixcom l'economiaempresarialiellliuremercat,empesospelprogrscientficitcnic. Perelprogrssocialipolticnoanavanidellunyalamateixavelocitat:les condicionsdevidadelsproletariserencadacoppitjors,ilacompletaparticipaci democrticaencaraeraunautopia,enespecialperalesdones.L'any1848es van generalitzar les demandes favorables al sufragi universal i a la intervenci de l'Estat per assegurar la justcia social i ms igualtat. Aix, unit al sorgiment de les ideessocialistesalasegonameitatdelsegle,vaaconseguir,totiquenosense esfor,queelsgovernsanessinprenentdemicaenmicaunasriedemesures liberalitzadoresenl'mbitpolticieconmic,demaneraqueafinaldesegleera prcticament impossible de tornar a l'Antic Rgim.Pel que fa a la filosofia, els pensadors manifesten el seu menyspreu cap a l'inters estrictamenteconmicquemovial'aventuraempresarial,ireflexionensobreels fonamentsquerequeriaelnouordreburgs.Estanconvenutsqueelprogrs econmichadesertambsocial,iquel'educaciilaculturasnnecessries perqulesmassesestiguinencondicionsdeparticiparenlesinstitucions democrtiquesieldesenvolupamentindustrial.Totsellslegitimenl'ordreburgs naixentilanovaeconomiadelasocietatindustrial,pertenenelpropsitde 2donar-liuncontingutculturalisocialquegaranteixielprogrssocialielrespecte per la dignitat de les persones.

3 2. VIDA i OBRES MS IMPORTANTSJohnSuartMillvanixeraLondresel20demaigdel'any1806.Elseupare, l'ecocsJamesMill,autord'una"Histriadel'ndiabritnica",elvasotmetre personalmentaunsistemad'estudiseverssim:dinselseudespatxiassegutal seu costat, va fer el que nosaltres en direm educaci primria i secundria. Als 3 anysvacomenaraestudiargrec,ials7anysjahaviallegitlamajoriadels clssicsgrecsenlasevallenguaoriginria,aixcomtextossobrearitmtica, histriailiteratura(detotamanera,confessahumilmentqueelTeetetdePlat, queelvallegirengrecals6anys,noelvaacabard'entendredeltot).Amb10 anys ja dominava les matemtiques, la fsica i la qumica del seu temps, i amb 12 ja va escriure un parell de llibres, un sobre els sistemes de govern durant l'Imperi rom, i un altre en vers que era una continuaci de la Ilada. Durant les hores de "descans"passejavaambelseupareidiscutiensobrepoltica,filosofiao qualsevol altre tema que Mr. Mill considerava que era profits per a la formaci del seu fill.Per tot aquest sistema educatiu tan intens no hagus tingut xit, evidentment, si no hagus estat per l'extraordinria precocitat intellectual del jove John, que va fer d'ellunamenadesavienminiaturajadesdelssetovuitanys.Als14jase'lva permetre "sortir de casa", i va anar a estudiar a Frana durant dos anys. En tornar vacompletarlasevaformaciambunparelld'anysd'estudisjurdics.Desprs estudifilosofiaidret.Permediacidelseuparevaprendrecontacte,jadesde benpetitambalgunesde les persones ms eminents de la seva poca, com per exempleel"pare"delafilosofiautilitaristadelXIX,enJeremyBentham,dequi Stuart Mill va ser admirador i seguidor tota la seva vida.Ambsetzeanysjavafundarunasocietatcultural,idurantlasevajoventutva desenvolupar,comeradepreveure,unaintensaactivitatpoltica,econmica, literriaiintellectual.Vacollaborarendiaris,vadirigirpublicacionsivaser admirat i respectat per tothom, no noms per la seva capacitat, sin tamb per la seva gran qualitat humana i personal.L'any 1851 es va casar amb una dona vdua, la senyora Taylor, la qual li va influir molt en la seva vida espiritual i la seva producci intellectual. Ella va morir, per, el 1858, i aquest fet li va provocar a John una pena immensa que li va durar tota la vida. Va comprar llavors una finca a prop d'Aviny, a Frana, on era enterrada la seva dona, i all va viure la major part de la resta de la seva vida, dedicat gaireb en exclusiva a la seva feina intellectual. Noms vasortir d'all durant un perode dequatreanys,quanvaserelegitdiputat(1865-68).Vaserduranttotalaseva vidaellderindiscutibledelmovimentutilitaristaidelliberalismeradical,iva recolzarlainclusidelesdoneseneldretavot(cosaimpensableenaquella poca). Va morir d'erisipela a Aviny amb 66 anys, el 8 de maig de 1873.Vaescriuremoltesobresiarticlesenpublicacionsdiverses;endestaquemles segents:- Sobre la llibertat (1859)- L'utilitarisme (1863)4- L'esclavitud de les dones (1869)- Autobiografia (1873)- Tres assaigs sobre la religi (1874) 53. L'UTILITARISMEMill s el ms tpic representant d'una manera de pensar anomenada Utilitarisme, el pare de la qual s, com ja hem mencionat abans, en Jeremy Bentham . La idea defonsnospasnova,jaquerecordamoltelrelativismemoraldelssofisteso d'Epicur, per exemple, per en mans dels filsofs britnics del XIX t, com veurem, unes altres connotacions.Lutilitarismesunaticateleolgica,sadir,unaticaqueconsideraquela finalitatdelaccihumanaestvinculadaalarealitzacidaccionstils.Duna maneraunamicasimplificadora,podremdefinirlutilitarismecomlticaque afirma qu s bo all que ens til per a ser felios.Elcriteribsicdelsutilitaristesseldecercarelmximbenestarperalmajor nombred'individus,lafelicitatgeneral(generalhapiness)comacriteriifidela moralitat, basat sempre en el sentit com dels ssers humans com a principi i guia de les accions. Aquesta doctrina afirma que la felicitat dels individus, de cada un, depndelafelicitatdelsdems.Sijoaconsegueixolafelicitatdelsaltres, aconsegueixotamblamevaprpia,pertantpucdirqueamiemresultatil aconseguir la felicitat del conjunt de la meva societat.Cercaralltilconsisteixaserprctic,valorarlescosesdemaneradiferent segons sigui l's que jo en faci. Aix, per exemple, un ganivet no s en si mateix ni bo ni dolent: resultar bo si em serveix per tallar el pa, i ser dolent si el faig servir permatarunapersona.Pertant,espotdirquealldolentsallquenoem serveix per aconseguir la felicitat, i all bo s all til per aconseguir-la: dolent = perjudicial per aconseguir la felicitat bo = til per aconseguir la felicitat

Detotamaneranosadientdirqueunganivetstilpermatar,jaqueels utilitaristesreservenelqualificatiutilnicamentperaallque,empratde determinadamanera,proporcionabenestaralamajorquantitatpossiblede persones.Lescoses,doncs,nosnensinibonesnidolentes:mainopotestablir-seper semprelabondatomaldatd'unacosa,sinqueaixdepn,encadacas,dels resultatsprctics.Resultar,doncs,quel'utilitaristaqualificarlescoses, vinculadessempreaconductes,comabonessiresultenbeneficioses,icoma dolentessiresultenperjudicials.Aix,elganivetquediemresultarbosiem serveix per a tallar un pasts o fer una talla de fusta, i resultar dolent si em serveix per amenaar o matar alg. La creena que accepta la Utilitat o el Principi de la Major Felicitat com a fonament de la moral sost que les accions sn justes en la proporci ambqutendeixenapromourelafelicitat;iinjustesenlamesuraque tendeixen a produir el contrari de la felicitat. S'entn per felicitat el plaer i l'absncia de dolor; per infelicitat, el dolor i l'absncia de plaer. 6 Segonsaquestprincipi,lafinalitatltimaacausadelaqualsn desitjablestotalarestadecoses,sunaexistnciaexemptadedolori abundant en plaers, al mxim possible, tant en quantitat com en qualitat. Aquests,segonsl'utilitarisme,elcriteridemoralitat.Podem,doncs, definir-lo com el conjunt de regles i preceptes de conducta que cal seguir pertalqueespuguiasseguraralgnerehumunaexistnciacomla descrita,tantcomsiguipossible;inotansolsalgnerehum,sin tamb,ifinsonlanaturalesadelescoseshopermeti,atotalacreaci sensible.

Aix doncs Mill ve a identificar els conceptes de bo, til i plaent, tot emparentant-se aixambl'hedonismeclssicd'Epicurialtres.Permentreaquestbuscaelplaer individual(lamevafelicitat),l'utilitarismepersegueixelbenestarcollectiu,sotala ideaquenomsapartird'aquestpotderivarelbenestarindividual.L'utilitarista creuquel'individusbsicamentegoista,perintentafer-liveurequelamillor direcci que pot prendre la seva recerca de la felicitat passa per assolir el benestar delsquil'envolten,(algunacosaaixcom:siguesegoista,pensaenelsaltres). Alltilperal'home,comassersocial,slamilloradelaSocietat.Lateside fons,comveiem,squejonopucserrealmentfelisinohosntambtotsels qui m'envolten. De tota manera, com que la bondat o la maldat d'una acci no rau en els seus motius sin en les seves conseqncies, no importa massa que hom actuperegoismeoperaltruisme,sempreiquanelresultatsiguisocialment beneficis per a la majoria.Per tant, l'utilitarisme no li troba cap altre sentit a la vida en societat que el relatiu al benefici que s'en pugui derivar per a tots els seus integrants. Aquest s el motiu pelqualelshomesvancomenaraconviure,lautilitatcom,iaquestasla finalitat d'aquest tipus de vida. El criteri de l'utilitarista no s el de la mxima felicitat de la persona que fa aquell acte, sin la major quantitat possible de felicitat general; i si pot dubtar-sequeuncarcternoblesiguisempremsfeliperlaseva noblesa,nohihadubtequefamsfeliosalsaltres,iqueelmnen generalhisurtguanyant.L'utilitarisme,pertant,nomspodriaassolirla seva finalitat amb el conreu general de la noblesa de carcter.Arab,comcalinterpretaraixde"lafelicitatdelmajornombredegent"?En aquestpuntlesteoriesdeBenthamideMillsndiferents:peraBentham,la felicitat est vinculada a la quantitat de plaer (s, doncs, una concepci aritmtica, agregativa); en canvi, per a Mill all important s la qualitat dels plaers, i per aix est convenut que els plaers de l'esperit sn ms importants que els del cos.Per a Mill, la fonamentaci de lutilitarisme s la dignitat humana. s coneguda la frase que a la seva obra "Lutilitarisme" dedica a aquesta qesti: "s millor ser un huminsatisfetqueunporcsatisfet;millorserunScratesinsatisfetqueunneci satisfet". Noms pot ser til all que ens resulti autntic i no falsejat.7Cal tenir present que lutilitarisme de Mill mai no s un egoisme, tot i que, pel que faalesrelacionshumanes,tendeixacreuremsenlabenevolnciaqueen laltruisme. El que ms til s, ms aviat, el proper que el lluny (i en aquest sentit unaaccimoraldifcilmentpottenirconaobjectelahumanitat,enabstracte perqu aquest concepte cosmopolita s purament teric). Per qualsevol regla ha detenirunvaloruniversal.Nonhihauriaprouareforarlautonomiamoralsi, alhora, hom actus amb regles que fossin purament subjectives. Com a mnim cal exigir que de cap acci que ens afavoreixi com a individus, no en surti un dany per alarestadelshumans.LindividualitatqueMillpropugnahadetenirelseu contraps en la lleialtat a la norma com a regla de joc acceptada per tots.Igual com va passar amb l'tica d'Epicur, la felicitat milliana no t res a veure amb la caricatura que sovinteja: laprofitament groller dels avantatges a qualsevol preu. La felicitat implica, com a primera condici, la dignitat o autorespecte. La part ms valuosadelafelicitats,precisament,elsentitdelaprpiadignitat.Enaquest sentit s bsica la distinci que va proposar Mill entre felicitat i contentament: lafelicitatsuposaungaudisolidari(nomsespotarribaraserplenamentfeli quanesviuvoltatdegentquetambns;caphomenos una illa). En canvi el contentament s el gaudi purament personal; s no moral. Consisteix en el pur estarbquenosencaraviureb;pertanyaindividusquenohanassolit encara lautonomia moral. En definitiva, es pot estar content en la dissort, per no ser feli. 84. ELS CAPTOLS III i IV DE "L'UTILITARISME"AlcaptolIII,Millesplantejaelsmotiuspelsqualselsssershumanstendima obeir els criteris morals, siguin del tipus que siguin: En relaci amb qualsevol criteri moral, hom acostuma justificadament a ferlessegentspreguntes:quinaslasevasanci?,quinssnels motiusperobeir-lo?,omsconcretamentquinaslafontdelaseva obligaci?, d'on deriva la seva fora obligatria? s part essencial d'una filosofia moral donar resposta a aquesta qesti. sevident,doncs,quehihaalgunapressid'alguntipusperqujoacabifentel quefaig,ideixidefer tamb certes coses. Diu Mill que aquesta pressi, aquesta sanci, pot ser externa o interna:a) Sanci externa: les ganes d'agradar als altres o a Du, o el que s el mateix, el temor a desagradar als altres o a Du. A ms, diu Mill que la creena en Du faunapressimsfortaquenopaslaquebrolladelsimplerespecteals dems.b)Sanciinterna:selsentimentquesurtdelaprpiaconsicncia,el remordimentqueensretreuquanhemactuatincorrectament:unsentiment que posseeix sens dubte qualsevol persona ben educada, i que no pren com a referentcapintersextern,selpurisimpleobeirlaconscinciaperqu creiem que l'hem d'obeir. La sanci interna, sigui quin sigui el criteri del deure, s una i la mateixa: unsentimentdelanostraprpiaconscincia,undolormsomenys intensqueacompanyalaviolacideldeure,quesorgeixenles naturaleses amb educaci moral adient, i que en els casos ms seriosos els fa retrocedir com davant d'una impossibilitat. Aquest sentiment, quan s dessinteressat i es vincula a la idea del pur deure i no a alguna de les sevesformesparticularsoaqualsevolcircumstnciamerament accesria, constitueix l'essncia de la conscincia. AcontinuaciMillesplantejaquinsl'origendelssentimentsmorals,sadir,si aquests sn innats en l'home o si sn d'alguna manera adquirits, apresos. Ell est convenutqueaquestssentimentsnosninnatssinadquirits,elquepassas quedesprsd'unprocstanllargdeconvivnciasocial,hanacabatformantpart delanostranaturalesa.sadir,snsentimentsquebrollendenosaltresamb facilitat, per que al mateix temps poden ser treballats i cultivats fins a un alt nivell de desenvolupament. Peraquestapoderosabasenaturaldesentimentsexisteix;iuncop reconegut el principi de la felicitat general com a criteri moral, constituir lafortalesadelamoralitatutilitria.Aquestfermfonamentseldels sentiments socials de la humanitat: el deisg de la uni amb l'altre, que ja sunpodersprincipidelanaturalesahumanai,afortunadament,un delsquetendeixenaenfortir-se,finsitotsenseserexpressament inculcat,nomsperlainflunciadelsprogressosdelacivilitzaci.La condicisocialsaixtannatural,tannecessriaitanhabitualpera 9l'home, que mai no pot pensar en si mateix ms que com a membre d'un cos;iaquestaassociaciesconsolidacadacopms,amesuraquela humanitat se separa de l'estat d'independncia salvatge. Arribaunmoment,doncs,enqual'homejaliresulta"natural"sentir-seintegrat dins de la societat on viu, i per aix "surt d'ell" interessar-se pels dems i fer tot el possibleperajudari ser til a la societat. El b dels altres es converteix per a ell enunaprioritat,alaqualhad'atendredeformanaturalinecessria.Itotcoma fruitdelprogrsdelacivilitzaciid'unaeducacicadacopmsestesa,queens portaaplantejar-noselsaltresnocomarivalssincomaigualsquetenenels mateixos objectius que nosaltres. Al captol IV, diu Mill que l'nica cosa desitjable com a fi s la felicitat; tota la resta decoses(poder,diners,fama,plaersmaterials...)nosnmsquemitjansper aconseguir aquest fi. I la millor forma de demostrar-ho s el fet que tothom hi est d'acord (tothom t la felicitat com el gran fi de la seva vida). Com que la felicitat s unbperacadapersona,aixvoldirquetambhosperalarestadela humanitat.Ara b, alg pot oposar-se a aix dient que a la vida tamb es pot tenir com a fi, per exemple, la virtut, la qual es desitja desinteressadament, per ella mateixa. s cert, diu Mill, per desitjar la virtut no s quelcom natural, tot i que pot arribar a ser-hocomafruitd'unaeducaciadientdelapersona.Ielmateixpassaambels diners, que en principi es desitgen com a mitjans per aconseguir coses, per que tambpodenserdesitjatsperellsmateixos,nomsperl'afanydeposseirmsi msdiners.Arab,finsitotenaquestscasos,lapossessidemoltsdinerso la consecucidefamaopoderpoltic,elquefansfer-nosmsfelios:pertant, tornem al que diem al principi, que el fi ltim no s pas altre que la felicitat. La felicitat no s cap idea abstracta, sin un tot concret, i aquestes sn algunes de les seves parts. I el criteri utilitarista ho sanciona i ho aprova. Lavidaseriapocacosa,estariamalprovedadefontsdefelicitat,sila naturanoproporcionsaquestescosesque,totiseroriginriament indiferents,condueixenos'associenalasatisfaccidelsnostresdesigs primitius, arribant a ser en ells mateixos fonts de plaer ms valuoses que els plaers primitius. Per Mill vol deixar clara una cosa: tots aquests ingredients de la felicitat (diners, fama, poder) sn vlids sempre i quan les persones els facin servir per a benefici propi, per mai per perjudicar els altres, la qual cosa aniria contra els presupsits bsics de l'Utilitarisme. En canvi, aix no pot passar mai amb el conreu de la virtut, que per molt que es desenvolupi, mai no pot perjudicar ning.Pertant,doncs,comqueestemd'acordquelafelicitatsl'nicfidelsactes humans,sevidentquedesitjaremallqueensdoniplaerievitaremsempretot allqueenscomportidolor.Arab,calquedistingimclaramententredos conceptesque,totisersemblants,enaquestcassnbendiferents:desitjari voler.Unacosasdesitjar(elcosm'hodemana,l'instint...),iunaaltrasvoler 10(sc conscient que vull aquella cosa, i per tant la prenc, o b no la prenc si no la vull, encara que ho desitgi).Aix, per exemple, de vegades volem, per hbit, coses que no desitgem, per que les volem perqu sabem que les necessitem, com per exemple anar a la feina o a l'escolacadadia,omenjarverduresorentar-melesdentscadadia.Aqulaclau detotsl'educaci,quesiscomhadeser,aconseguirjadesdebon comenamentquelapersonaidentifiquilavirtutamballdesitjable,ipertant acabitenintcomunatendncianaturalafersempreallboivirtus,iarebutjar sempre de fer all vicis i pervers.Perquinsmitjansespotenfortirunavoluntatdbil?Compotser virtuosaunavoluntat?Nomsfentquelapersonadesitgilavirtut,fent que hi pensi com quelcom agradable o mancat de dolor, associant l'obrar b amb el plaer i l'obrar malament amb el dolor. Arab,volerodesitjarunacosaperhbit,novoldirquesiguinecessriament bona: l'hbit dna certesa a la conducta i als sentiments, per mai la seguretat que all, per fora, ha de ser bo. O dit duna altra manera, que les coses sempre hagin estat d'una determinada manera no vol dir que ja estiguin b aix, ni que hagin de seguir essent forosament aix. Lavoluntatsfilladeldesig,inomsdeixaeldominidelseupareper passaraldominidel'hbit.Queunacosasiguiresultatdel'hbitno pressuposa que sigui intrnsecament bona. 115. "SOBRE LA LLIBERTAT"Aquestaobras,peramolts,laquemillorreflecteixelpensamentsocialipoltic de Mill, i ha esdevingut tot un clssic sobre el tema. El propi concepte de llibertat, aplicadaalavidapblicaengeneral(religi,poltica,economia,etc.)erauna autnticanovetatperalamajoria,isperaixquecaliafer-hiunabonareflexi tericapersaberdequestemparlantexactamentquanparlemdelallibertat.A msnohemdeperdredevistaqueenstrobemenunmomenthistricmitjan segleXIXenquelliberalismepolticieconmicestrobaenplena efervescncia, sobretot a Anglaterra.ElsproblemesqueesplantejaMillalasevaobrasn,enparaulesseves,els segents:Quinsellmitjustdelasobiraniadel'individusobresimateix?On comenalasobiraniadelasocietat?Quinapartdelavidahumanas'ha d'assignar a la individualitat i quina part a la societat?Mill defensa la llibertat individual en tots els aspectes: la possibilitat de crear noves "experinciesd'estildevida,elpensamentdelesminoriesil'educaci encomanadaalsparesialsmestrescultivatsambelsuporteconmic corresponent.Elcontroldelgoverns'hauriadelimitaracrearlalegislacique permetiiafavoreixiaquestallibertat,iprotegeixielsindividusrespectedels perjudicisqueelsaltreselspuguincausar".Milltunavisidel'sserhum complet,del'individulliureidelasevarelaciambelsaltresenelmarcd'una comunitat democrtica en qu les persones estableixen relacions morals mtues i notansolsprotegeixenelsseusinteressosparticulars.Renunciaal'utilitarisme mercantildelasocietatdel'abundnciaquel'haviaeducat,perdescriureuna imatgedel'sserhumambcapacitatlgica,afeccionsmoralsisensibilitat esttica, un home lliure amb possibilitats per desenvolupar tots els aspectes de la vida humana.Stuart Mill no podia veure la felicitat en termes de quantitat de plaer, sin en el fet de gaudir dels bns culturals i l'intercanvi amb altres homes, per a la qual cosa cal tempslliureieducaci.Apartird'aquestractadecrearlesreformespoltiques necessries,laborals,educativesperqulamajorquantitatpossibledebns culturalspuguiarribaralmximnombrepossibledepersones.Ellcreiaenla democrciacomamarcpolticenquespotresoldreeltipusdefelicitatque conjugui "la individualitat com un dels elements del benestar" i "la utilitat social", la recerca de la felicitat personal i comunitria; sacrifici de la primera en benefici de la segona, en la mesura que el benestar com inclou tamb el benestar individual.IsaiahBerlinvaestablirunadistinciquehaesdevingutclssicaiquepotser esclaridoraperaplicaralobradeMill.DistingiaBerlinentredosconceptede llibertat: llibertat positiva i llibertat negativa.1.- Hi ha una noci positiva de llibertat, entesa com a capacitat de dur a terme una accideterminadao,ditmsvulgarment,perferelquehomvulgui.Lallibertat positivafarefernciaalespotencialitatsinternesdelhomeiapuntaalidealde domini de les prpies accions. s una llibertat per a....2.- Hi ha una noci negativa de llibertat, entesa com a absncia dinterferncies en una zona en qu cada individu s amo absolut i que tothom fins i tot, o sobretot, 12lestat ha de respectar. s una llibertat en relaci a..., respecte de... i, fins i tot, davant de....AlasevaobraMillinsisteixenaquestsegonaspecte:lallibertatslespaidela prpiaindividualitat(privacity),expressamentreivindicada.Podremconsiderarla llibertatcomlesferadelanostraexistnciaqueabastalesaccionsqueno repercuteixen nocivament sobre els altres Ara b, fins i tot per tal que hi hagi una llibertatprivada(negativa),calqueesdoninunasriedecondicionssocialsi especficamentunrgimdellibertatspbliques(depensament,dassociaci,de premsa...). Com tots els liberals, John Stuart Mill pretn delimitar clarament un domini en qu elsindividuspuguinferelquevulguin,undominienqulasocietatnoemprila coacci,niatravsdeleslleis,nideformamssubtilmitjanantlapresside lopini pblica. Des dun punt de vista teric, la qesti de la llibertat consisteix a trobar la millor lnia de demarcaci, la frontera ms adient per tal de promoure la felicitat de tots. Per tal destablir aquesta frontera, Mill recorre a dos principis que sapliquen lun desprs de laltre:Elprimer,queanomenaprincipide la llibertat individual, identifica un mbit extensdaccionsenqulindividuttoteldretdeferelquevolienqula societatnotdretalimitar-lo.Aix,perexemple,lasocietatnotdreta prohibir el consum dalcohol per a s privat. Sobre aquesta mena daccions, la llibertat dels individus ha de ser absoluta. Com diu a les primeres planes de la seva obra: Coaccionar un individu per al seu propi b, fsic o moral, no forneix una justificaci suficient (...) Hi poden haver raons per fer-li retrets, raonar-hi, persuadir-lo o suplicar-li; per no per coaccionar-lo, ni per fer-li mal. Lallibertatindividualpermetaugmentarlafelicitatdelsindividus,fapossible experimentartipusdevidamsplaentsievitaquelopinipblicai/olEstat interfereixinalavidaprivadadelsindividus.Elprincipidellibertatindividual, per,nomssvlidperalessocietatsqueMillanomenacivilitzades,sa dir,lesqueprenencomacriterilalliurediscussicomamitjdemillora.No saplicaria,doncs,alsestadisdelasocietatenqulalliurediscussinoms inflama les passions i mena al desordre o a la guerra civil.Elsegon,queespodriaanomenarelprincipidelescircumstncies especfiques del cas, determina, dins les circumstncies en qu la societat t dretacoaccionar,campsespecficsdactivitatonsmillornoactuarperqu sassoleix millor la finalitat prpia daquest tipus dactivitat deixant fer lliurement els individus, ms que no pas manant-los. Aquest seria, per exemple, el camp de leconomia: lEstat podria actuar-hi, i potser en algun cas ho ha de fer, per si no ho fa les coses van millor. Lnica ra legtima que pot tenir una comunitat perusarlaforacontraalgundelsseusmembressimpedirquefacimala altres individus, per en aquest cas, el problema pertany a lmbit jurdic.13Amb un exemple quedar, potser, ms clar: la forma com els pares eduquen o alimenten els fills s cosa seva; per, arribat a un cert extrem, no constitueix un problemaparticulardelspares,sinquelEstathipotintervenir,quanesva ms enll de la llibertat individual i sentra en la jurisdicci de la societat. s el queMillanomenatheparticularexpedienciesofthecase.Peraix,per exemple, no atempta a la llibertat que els governs estableixin un control sanitari sobre els aliments.Aquestadistincisparticularmentpertinentavui,eneldebatentreliberalismei neoliberalisme. Per a Mill, el comer s una activitat social. Per tant, des del punt de vista dels principis, pertany a lmbit que pot ser regulat. Si lactivitat comercial, comareglageneral,hadeserlliure,aixnosignificaquesigui un dret natural, sin que depn de les circumstncies especfiques.EnelcontextdunEstatmnim,quegarantexiefectivamentlaccsdetothomal mercat en igualtat de condicions, lEstat no ha dintervenir en lactivitat econmica. Endeterminadescircumstncies,per,lEstatpotintervenireneconomiaper preservarellliurejocdelacompetncia i els drets dels consumidors: lEstat t el deure de fer tot el que s susceptible daugmentar la felicitat general. 146. EL CAPTOL IV DE "SOBRE LA LLIBERTAT"Aquestcaptolportaperttol"Sobreelslmitsdel'autoritatdelasocietatsobre l'individu",ipertantMills'hidedicaaexposarlessevesideessobrefinsaquin puntlasocietathadetoleraronoqueelsindividusfacinsegonsqu,idequina manera es pot "sancionar" els comportaments no adients. Tot el captol s ple de moltssims exemples de coses que la gent fa o pot fer, amb els quals Mill exposa les seves idees sobre el tema.Elpuntdepartidaslaconstatacidequelcombenevidentperaqualsevol:el simple fet de viure en societat ja imposa a cadasc una lnia de conducta vers els dems. Aix implica: - no perjudicar els drets ni els interessos dels altres; - assumir cadasc la part de feina i de sacrificis necessaris per defensar la societat o els seus membres de qualsevol dany.Espotsancionarunindividuquanlasevaconductaatemptacontraund'aquests dos supsits; per si noms afecta els seus propis interessos, llavors l'individu ha detenirabsolutallibertatd'actuarid'afrontarlesconseqncies,sensequeels dems o l'Estat tinguin cap dret a intervenir-hi. Ni una persona, ni cert nombre de persones tenen cap dret a dir-li a un homed'edatmaduraquenocondueixilasevavida,enbeneficipropi, com a ell li convingui. Ell s la persona ms interessada en el seu propi benestar; l'inters que hi pugui tenir un estrany s insignificant comparat amb el que t el propi interessat.Respecte de la conducta dels homes vers els altres, cal el compliment de lesreglesgenerals,afiquecadascspigaelqueliespera;per respectedelsinteressosparticularsdecadapersona,l'espontanetat individual t dret a exercir-se lliurement. Per aix, com a bon defensor del liberalisme que s, Mill insisteix molt en el tema aquestdelmargedellibertatquehadetenircadaindividuquantalsseuspropis interessos,iadverteixdelperilldelainterfernciadelesaltrespersonesode l'Estat en l'mbit individual.Unaltrepuntforaimportantd'aquestcaptolslainsistnciaambquMillvol distingir entre actes que mereixen reprobaci social i els que mereixen reprobaci legal:-Mereixen reprobaci social (menyspreu, prdua de prestigi davant dels ulls dels dems,etc)elsactesquefaunapersonaique,totiserconsideratsdolents per tothom, no afecten els altres directament, com per exemple: La disposici a la crueldat; la malcia i la mala condici; la que resulta la msodiosadetoteslespassionsilamsantisocial,l'enveja;la hipocresia,lamancadesinceritat,lairascibilitatsenseproumotiusiel ressentimentdesproporcionatalaprovocaci;lapassidedominarels dems;eldesigd'acapararmsdelqueaunlipertany;l'orgullque aconsegueixsatisfaccienlainferioritatdelsaltres;l'egoismequeposa els interessos propis per sobre de tota la resta de coses del mn. 15- Mereixen, en canvi, una reprobaci legal, molt ms contundent, les persones que hantrencatlesnormeslegalsestablertes,jaqueatemptencontraels interessos dels altres o contra la convivncia: Moltdiferentserelcassiaquestapersonahainfringitlesregles establertes per a la protecci dels altres, individual o collectivament. En aquestcaslesconseqnciesfunestesdelsseusactesrecauen,no sobre ella, sin sobre els altres, i la societat, com a protectora de tots els seusmembres,hadevenjar-sedel'individuculpable,ilihad'infligirun cstig prou sever, amb la intenci expressa de castigar-lo. PerentotmomentMillinsisteixquelamillormaneradegarantirlabona convivnciail'harmoniaentreelsmembresd'unasocietatnosaltraque l'educaciacuradairesponsable,islaprpiasocietatla que ha d'evitar que un grannombredelsseusmembrescreixisenserebreaquestaeducaci.Siesaix nohauremdeveurel'Estatcomuninstrumentquenomsesdedicaacastigari reprimir els seus membres.Normalment tendim a pensar que si la majoria de gent t una opini determinada, positiva o negativa, respecte d'una manera de comportar-se, segur que aquesta ha deserl'opinicorrecta,justa.PerMillensadverteixdelriscd'aquestes afirmacions,jaque"l'opinid'unatalmajoria,imposadacomalleialaminoria, quanestractadelaconductapersonal,tantpotsererrniacomjusta".Ia continuaci Mill posa un bon grapat d'exemples ben curiosos de situacions en qu l'opini de la majoria, tot i que a ells els pot semblar correcta, no s ni de bon tros justa.Nosdifcilprovarambnombrososexemplesqueunadeles inclinacions ms universals de la humanitat s la d'estendre els lmits del quehompotanomenar"policiamoral",finsalpuntd'envairlesllibertats ms legtimes de l'individu. ElprimerexempledeMill:unadelescosesquemsalimental'odidels musulmansverselcristiansselfetqueaquestsmengincarndeporc;dela mateixamanera,elscristiansmostrenungranmenyspreuverselsmusulmans precisamentpelrebuigd'aquestsalacarndeporc.Enambdscasos,comdiu Mill,"elpblicnotperquintervenirenelsgustosointeressospersonalsdels individus".Segonexemple:"lamajoriadelsespanyolsconsiderenunagrolleraimpietat, altamentofensivaperaDu,retre-licultedemaneradiferentacomhofa l'EsglsiaCatlica:capaltrecultepblicnohiestperms".Iencarauntercer exemple: "els puritans, all on han pogut, han intentat, amb gran xit, suprimir les diversionspbliquesigairebtoteslesdiversionsprivades,particularmentla msica, el ball, el teatre, els jocs pblics o qualsevol altra reuni feta amb intenci d'esbargiment".Totsaquestsexemples,imolts d'altres, el que demostren s que lesmajoriesnotenenperquferservirelpesdelseunombreperimpediro prohibir per llei que les minories puguin tenir hbits, opinions o creences personals que no afecten negativament ni els altres individus ni el conjunt de la societat.16L'ltimexempledeMillestambcuris,ifarefernciaalsmormons,ialrebuig queaquestsgeneravenentrelamajoriadelapoblacienaquellapoca(mitjan segleXIX).EnconcretdiuMillque"lapoligmia,adoptadapelsmormons,sla causaprincipald'aquestaantipatiaverslessevesdoctrines".Pelquesembla,en poca de Mill, els mormons, veient-se perseguits per la justcia tant a Estats Units comalaGranBretanya(acausaprecisamentdelapoligmia,queestava prohibida per llei), es van traslladar tots al centre de Nordamrica i all van fundar la seva prpia ciutat Salt Lake City, a Utah. Doncs b, sobre aquests mormons diu Mill:"Ningmsquejodesaprovad'unamaneraabsolutaaquestainstitucidels mormons", bsicament, segons diu, per la posici humiliant de la dona en aquella societat, perquanhandeixatelspasosquerebutjavenlessevesdoctrinesi s'han establert en un lluny rac de la terra que ells han estat els primers a fer-lo habitable, s difcil veure en virtut de quins principis (si no sn els delatirania)se'lspotimpedirquevisquinagust,sempreiquanno cometinactesd'agressicapalarestadenacionsiconcedeixinals descontents la llibertat de separar-s'hi. Com es pot apreciar, doncs, tot aquest captol del llibre s, encara que Mill no ho hagiditexpressament,unaapologiadelatolerncia,unavirtutque,encaraque siguirelativamenthabitualalsnostresdies,enaquellapocaconstituauna autntica novetat per a la majoria de la poblaci europea. 17CRTIQUES A L'UTILITARISMELutilitarismehaestatunafilosofiapolticamoltdiscutida.Lescrtiqueshanestat abundoses:estractacalnooblidar-hodunaticademnims;isempre resultardifcil(pernodirimpossible)establirquinsiguielmnimdellibertato dedignitatassumible.Vegemacontinuacialgunsdelspuntsfeblesques'hi poden detectar:Pelquefaaltemadelclculutilitaristadelsplaers:hihacriterisquesn qualitatiusenellsmateixosiquemai no podran reduir-se a quantificaci (per exempleelsdecaireesttic).Sncriterisqueofereixenunamenadeplaer que,sovint,nomsestalabastdunpetitgrup,perquedignifiquen globalmentungrup.Perexemple,lesraonsperconservarunbarrianticino fer-hi gratacels, sn daquesta mena. Com a ampliaci de largument anterior podrem recordar que els tipus de felicitat no sn comparables ni compatibles. No hi ha cap ra per suposar que el que emprodueixplaerami(escoltardiscosdeEltrioGuadalajara)enprodueixi tambalamevafillagran(queprefereixLaOrejadeVanGogh)olapetita (que est a favor de Les canons den bob el manetes). Es fa difcil decidir aix qu cal fer si volem escoltar msica al cotxe i saplica la mxima del mxim b per al mxim nombre. Qualsevol clcul de plaers s una hiptesi de futur. No hi ha cap ra per suposar queelquejocalculoavuiquedememproduirplaer,realmentmel produeixi.Lesconseqnciesfutures(plaentsono)dunactenomspoden ser imaginades. s sempre un clcul dincertesa, que es fa amb informacions parcials i, per tant, amb resultats possiblement poc fiables.Esplantejatambelproblemadelquesucceeixquanelquestilnosjust. Per exemple: pot ser til matar un innocent per apaivagar una massa, o matar algqueestenbonasalutpersalvarsetmalalts?(alcapialafi,seriael mxim b per al mxim nombre?). Sempre hi ha la dificultat que si infringir la regla s ms til que respectar-la, llavors seria irracional no fer-ho.Perlacrticamsimportantslaquefarefernciaalticademnims.Un utilitarista seria partidari del mal menor si s til per evitar un acte pitjor. Aix, per,esdegradalamoralitat,produintcadacopunsmnimsmsmnimsen nomdelconsensmoral.Perexemple,ambaquestcriterihauremdeveure amb bons ulls que es mati una persona si hom sospita que pot estar punt de cometre un atemptat.Iunaltrepuntfluix de la teoria s l'immens optimisme que es desprn respecte delacondicihumana.Esdnamoltpersuposatquetotstenimintencions altruistes, que ens desvivim per ajudar els altres i que s fcil sacrificar el b propi en benefici del b com. Un xic utpic tot plegat ...