7/26/2019 APUNTS MEUS Tema 5 - Consolidaci Del Moviment Obrer

1/4

Curs: 2015-2016

1a avaluaci

1

TEMA 5 - TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS S. XIX

5) La consolidaci del moviment obrer

Durant el segle XIX, els obrers van anar agafant conscincia de pertnyer a una classe amb unsinteressos comuns, fet que els portar a organitzar-se i a associar-se per tal de reivindicar unamillora en les seves condicions laborals. Unes condicions durssimes, ja que els obrers erenconsiderats simples peces al servei de les mquines, i els capatassos podien aplicar cstigs fsicssempre que ho consideressin necessari. A ms a ms, les extenuants jornades laboralssallargavendurant 14 o 16 hores, sense dies festius. Per si aix no fos suficient, els salaris eren msers(a causade lexcs de m dobra i la recerca del mxim benefici).

Per una altra banda, trobem que les condicions poc higiniques dels llocs de treball i delshabitatges i barris obrers (sense clavegueres o enllumenat) portaren un augment de les malalties.

Les dones i els nens eren els que en sortien ms mal parats, ja que les dones cobraven uns salaris

molt inferiors als dels homes, i els nens no tenien accs a leducaci.

Per tant, hem dentendre que el moviment obrer va nixer com a resposta de les classestreballadores a les dures condicions de treball a les quals estaven sotmesos des de principis de laindustrialitzaci.

5.1. Les pr im eres p rotestes o breres

La primitiva legislaci liberal no contemplava cap tipus de normativa que reguls les relacions

laborals i prohibia de manera explcita lassociaci obrera, ja que es considerava contrria a la

llibertat de contractaci. Davant daquesta situaci, les primeres manifestacions de protesta van

prendre un carcter violent, clandest i espontani; ens referim, naturalment, a les protestes ludites.

El ludisme (luddisme) o antimaquinisme va ser la primera expressi de protesta obrera contra la

introducci de mquines, a les quals els obrers atribuen la responsabilitat de la prdua de llocs de

treball i de la minva de jornals, en lloc de culpar-ne a l'organitzaci industrial i al seu sistema de la

producci. Va aparixer per primer lloc a Gran Bretanya durant la dcada dels anys 10 (1811), i

sallargaria les dues dcades segents, fins al (1830).

A Catalunya, una de les protestes ludites ms importants fou la crema del Vapor Bonaplata de

Barcelona, el 1935.

Molt aviat, per, els treballadors catalans es van adonar que lorigen dels seus problemes no eren

pas les mquines, sin les condicions de treball que imposaven els propietaris. Aix, leix de la

protesta obrera es va anar centrant en les millores laborals i en la defensa del dret dassociaci .

Daquesta manera sorg el primer associacionisme obrer, creant-se les societats de socors mutus, a

les quals els obreres lliuraven una petita quota per assegurar-se una ajuda en cas datur o de

malaltia, i lassistncia dels seus en cas de mort.

Al 1840 van nixer les primeres organitzacions sindicals a Espanya: la Societat de Teixidors (que

sencarregava de les reivindicacions laborals: pujar els salaris, la reducci de la jornada...); i

lAssociaci Mtua de Teixidors de Barcelona(la qual tenia un carcter de societat mutualista).

5.2. Larribada de la Internacional a Espanya. El moviment internacionalista.

Durant el Sexenni democrtic (1868-1874), les organitzacions obreres van tornar a estar permeses,

fet que va permetre la reorganitzaci del moviment obrer, el qual sidentificaria amb el

7/26/2019 APUNTS MEUS Tema 5 - Consolidaci Del Moviment Obrer

2/4

Curs: 2015-2016

1a avaluaci

2

republicanisme federal (sobre tot a Catalunya). Per el fracs de les insurreccions federals, les

disputes internes dins del propi federalisme i la manca de reformes efectives, va anar allunyant

cada cop ms al proletariat; entre el qual va anar escampant-se el rebuig a la participaci poltica.

Ser en aquest context quan, larribada a Espanya de les ideologies internacionalistes, comportarque bona part del proletariat catal ans adoptant una actitud apoltica i propera a lanarquisme.

La Primera Internacional (AIT)

LAssociaci Internacional de Treballadors (AIT)o Primera Internacional, celebrada a Londres el 1864,

va ser un dels primers intents dagrupar a tots aquells que pensaven que calia que els treballadors

sorganitzessin per aconseguir lemancipaci i lluitar contra linjust sistema capi talista. La seva fundaci,

organitzaci i direcci va anar a crrec de Karl Marx (Proletaris de tots els pasos, uniu-vos), qui

presidia el Consell Federal amb seu a Londres.

Dos anys ms tard, al 1866, es va celebrar a Ginebra la primera Assemblea General de lAIT, on esplantejaren les principals reivindicacions del moviment obrer:

- jornada laboral de 8 hores.

-Supressi del treball infantil.

-Millores laborals per a la dona.

-Oposici als exrcits permanents.

-Oposici rgim fiscal.

A lAIT hi havia diversitat sindical i ideolgica, per destacaren sobretot Marxi Bakunin:

Les tesis marxistesdefensaven que lemancipaci dels treballadors havia de ser obra dells mateixos.

Per aix era fonamental que la classe obrera sorganitzs polticament per conquerir, per mitj duna

revoluci, el poder poltic i econmic i constituir un nou Estat Obrer ( Dictadura del Proletariat). Amb el

pas del temps, desapareixerien les diferncies econmiques i socials i sentraria en la fase del

comunisme, en la qual no existirien les classes socials, sacabaria lexplotaci de lhome per lhome i

lEstat sextingiria.

Per una altra banda, Mikhail Bakunin,fundador de lAliana Internacional de la Democrcia Socialista,

defensava lanarquismeo pensament llibertari. Al igual que Marx, aquest pensament tamb reclamava

labolici de la propietat privada i la seva substituci per formes de propietat comunitries; per, a

diferncia de Marx, mantenia una oposici radical a lacci poltica, a la participaci del proletariat en les

eleccions i a la formaci de partits poltics ; per tant, tot i que volia labolici de lestat, estava en contra

de la seva conquesta i es mostrava hostil fins i tot a la dictadura del proletariat.

Finalment els anarquistes foren expulsat de lAIT ( al 1872), i la Primera Internacional sescind uns anys

ms tard.

Poc desprs del triomf de la Revoluci de setembre, a Espanya va arribar un enviat de lAIT, litali

Giuseppe Fanelli, que va viatjar a Madrid i a Barcelona per a crear-hi els primers nuclis dafiliats a la

1a Internacional. Fanelli, membre duna organitzaci anarquista seguidora de Bakunin (Aliana

Internacional de la Democrcia Socialista), va difondre els ideals anarquistes (supressi de lEstat,

7/26/2019 APUNTS MEUS Tema 5 - Consolidaci Del Moviment Obrer

3/4

Curs: 2015-2016

1a avaluaci

3

apoliticisme, collectivitzaci, etc.) com si fossin de lAIT; fet que va contribuir a lexpansi i

larrelament de les idees anarquistes enter el proletariat catal i la pagesia andalusa.

Aix, a partir del 1869, linternacionalisme es va difondre per tota Espanya ( al 1870 ja hi havia uns

7.081 afiliats de lAIT, dels quals un ter eren a Barcelona ciutat, un altre ter de la resta deCatalunya i laltre ter provenia de la resta dEspanya, sobretot andalusos i valencians ). Un any

desprs, al juny del 1870, es celebr a Barcelona el Primer Congrs Obrer, creant- shi la Federaci

Regional Espanyola (FRE) de lAIT; on sadoptaren acords concordants amb la lnia anarquista de

lobrerisme, i tamb shi va definir la vagacom larma fonamental del proletariat, aix com el seu

apoliticisme i la realitzaci de la revoluci social per al via de lacci directa.

5.3. La crisi i lescissi de la FRE

Lany 1871 va arribar a Madrid el gendre de K. Marx, Paul Lafargue, qui impulsaria la creaci dun

grup de internacionalistes madrilenys ms favorables a les posicions marxistes. Aquest grup,

encapalat per P. Iglesias i F. Mora, entre daltres, faria una mplia campanya a favor de la

necessitat que la classe obrera conquers el poder poltic. Un any ms tard, al 1872, aquest grup va

seria expulsat de la FRE, i fundaria la Nueva Federacin Madrilea, de carcter marxista.

La Internacional va ser declarada illegal arreu dEuropa lany 1871. Malgrat aix, a Espanya van

continuar creixent, i durant la Primera Repblica assol el seu nombre mxim dafiliats (prop de

40.000).

5.4. El socialisme obrer

Amb la Restauraci es van illegalitzar de nou totes les associacions obreres, fins que amb lascens

al poder dels liberals, el 1881, es va introduir certa permissivitat.

En la clandestinitat, La Nueva Federacin Madrilenya, estransformaria lany 1879 en lAgrupaci

Socialista Madrilenya, fundada per Pablo Iglesias, la qual seria el nucli originari del Partit

Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Malgrat aix, no ser fins el 1888 quan es constituir com a

partit poltic. El mateix any 1888 el PSOE celebr el seu primer congrs a Barcelona, on es fund la

Uni General de Treballadors (UGT); un sindicat vinculat al partit socialista que responia al model

de sindicat de masses que englobava tots els sectors de producci i que sorganitzava en seccions

dofici a cada localitat.

El PSOE va crixer lentament arreu dEspanya, i al final del segle ja hi havia agrupacions socialistes

a molts llocs, per va ser a Madrid, al Pas Basc i a Astries on va arrelar abans. El desenvolupament

va ser difcil en llocs on lanarcosindicalisme, com Catalunya i Andalusia, i tampoc no va penetrar en

el mn agrari fins ben entrat al segle XX.

5.5. Corrents anarquistes i agitaci social

Lany 1881, la secci espanyola de la Internacional (FRE), de tendncia bakuninista, va canviar el

seu nom pel de Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE), a causa dadaptar-se a la

nova legalitat que prohibia les organitzacions de carcter internacional dirigides des de lestranger.

7/26/2019 APUNTS MEUS Tema 5 - Consolidaci Del Moviment Obrer

4/4

Curs: 2015-2016

1a avaluaci

4

La nova federaci, que tenia la seva major implantaci entre els jornalers dAndalusia i els obrers

de Catalunya, va augmentar el seu nombre dafiliats i va desenvolupar una acci sindical de

carcter reivindicatiu. Els desacords dins daquesta organitzaci (divisi entre partidaris de lacci

sindical -Bakunin- i partidaris de lacci terrorista -P. Kropotkin i E. Malatesta-), unit a la repressi

constant sobre el moviment obrer i pags, van afavorir que una part de lanarquisme opts per

lacci directa i organitzs atemptats contra els fonaments del capitalisme: lEstat, lEsglsia i la

burgesia.

Va ser durant letapa (1893-1897) que es produirien els actes ms remarcables de violncia a

Catalunya: atemptats contra personatges de la vida poltica (Cnovas i Martnez Campos); bombes

al Liceu de Barcelona (instituci representativa de la societat burgesa); o contra la process del

Corpus de Barcelona (smbol de la litrgia eclesistica). Aquests atemptats anarquistes van ser

seguits duna gran repressi, moltes vegades indiscriminada, i van provocar una espiral de violncia

basada en la dinmica dacci repressi acci. El moment clau daquesta espiral van ser els

Processos de Montjuic, en els quals van ser condemnats i executats cinc anarquistes.

A Andalusia, lanarquisme va ser acusat destar al darrera de La M Negra, una societat

clandestina molt violenta, a la qual satriburen assassinats i els incendis de collites i dedificis.

Actualment, per, tot lmbit acadmic est dacord en qu va ser un invent del govern per tal

daplacar les revoltes als camps del sud ui de calmar a la poblaci.