HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

TEMA 1: QUI VA INSPIRAR A WUNDT?

Moviments, persones, pensaments que es van donar al llarg de les història i que van

influenciar en diferent mesura a la figura de Wundt

1. QUI VA INSPIRAR ALS GRECS?

Des del principi dels temps hi havia XAMANS a totes les tribus de les quals hem

tingut constància en el nostre temps. Aquests xamans eren especialistes en interpretar

els símbols externs al nostre cos i que ens afectaven d’una manera o altra. Feien rituals

a la resta de persones de la tribu per tal de curar diversos mals. Alguns d’aquests mals

estaven relacionats amb la SALUT MENTAL.

També havia una altra corrent de coneixement que es basava en els astres,

l’ASTROLOGIA. Aquesta ciència diu que tot està predestinat, està escrit en els astres.

Tota la nostra vida depèn de com estaven els estels el dia i hora en que vam néixer.

Abans s’havia d’acudir a aquestes persones per curar-se o si més no intentar-ho ja que

no hi havia ningú més que els pogués ajudar.

S’han fet estudies científics per tal de comprovar si l’astrologia és real o no. Es

va fer un estudi de personalitat per tal de relacionar-la amb l’HORÒSCOP de cadascú.

No es van trobar diferències segons el teu caràcter i el mes de l’any en que naixes.

També es van fer un parell d’experiments d’intel·ligència obtenint els mateixos

resultats.

1

2. QUI VA INSPIRAR ALS FILÒSOFS DEL RENAIXEMENT?

PERQUÈ VAN SER ELS GRECS ELS QUE VAN CREAR LA CIÈNCIA?

Va ser a Europa on es van donar els majors i més importants descobriments en

ciència. Això es degut a que en la religió hel·lènica (religió grega) hi havia un ALFABET

VOCÀLIC I CONSONÀNTIC i en la resta de països no. Els grecs podien escriure tot allò

que coneixien i d’aquesta manera fer un intercanvi o difusió de coneixement. Fins que

no hi va haver aquest alfabet era impensable prosperar ja que no podien accedir als

coneixements. L’alfabet grec es basa en el fenici (només de consonants) i ells van

afegir les vocals.

A més, van ser els grecs els creadors de la ciència degut a qüestions SOCIALS.

Els fenicis tenien una estructura semblant a la feudal, el sistema era molt rígid i només

una persona ostentava el poder. En canvi, cada POLIS GREGA tenia la seva estructura,

lleis i mandataris, una diversitat que va beneficiar molt la creació de coneixement.

Aquest fet va propiciar que les persones que eren de diferents ciutats, tinguessin

diferents formes de pensar i de viure i al trobar-se les poguessin compartir i debatre.

Això permetia diferents formes de veure món, creant inquietuds i debats (PROPICIANT

LA CREACIÓ DE CONEIXEMENT).

A partir del MITE DE PSYCHE, podem extraure:

-Psycho: Soplar

-Psyche = Soplo: La última essència que tots tenim, és immortal i pot transcendir.

També vol dir papallona que es consideraven portadores d’ànimes.

LES LÍNIES MESTRES DEL PENSAMENT GREC

Metafísica: Què és la realitat?

Materialisme: la realitat és allò purament material

Idealisme: la realitat no és només allò material, hi ha més

2

Epistemologia: Filosofia del coneixement (com hi podem arribar)

Empirisme: només podem arribar al coneixement comprovant les coses

Racionalisme: hi podem arribar amb el raonament, pensant sense comprovar

Ètica: Enteniment del bé i del mal

Hedonisme: el bé i el mal és subjectiu, cadascú té la seva concepció del que és

bo i dolent

Cinisme: l’ésser humà és dolent per naturalesa i el que ha de fer és fugir

d’aquest per ser bona persona

LES ESCOLES DE PENSAMENT: ELS IONITES

-Es diuen així perquè vivien a la zona del mar iònic

Thales

Va ser el primer filòsof de tots i va formar la seva pròpia escola. Proposava que la

matèria essencial era L’AIGUA i tots venim d’ella. És la molècula més simple i per tant

es troba en tots nosaltres.

Pampsiquisme: Proposa que tot té ànima, tant les persones, animals, com

les plantes, les pedres i els objectes inanimats.

Anaximandro

Va proposar que l’univers existeix i que no tenia ni massa ni forma. Diu que es va

començar a expandir i a evolucionar, però arribarà un dia en que TORNARÀ ALS INICIS.

També diu que tot es va formar a l’aigua, abans tot era aigua i algunes parts es van

anar solidificant.

Heràclit

Diu que tota la matèria és aigua i la matèria del cos ve del FOC, que és energia. “Panta

rei, ouden menei”, vol dir que res és estàtic, tota la matèria està sempre en moviment.

Ex: un riu, sempre té aigua, però sempre és una aigua diferent.

3

LES ESCOLES DE PENSAMENT: ELS FILÒSOFS ITALIANS

Pitàgores

És el primer que va acceptar a les dones a les seves escoltes. Diu que les

MATEMÀTIQUES poden explicar tot l’univers i en concret, la ment.

Jenofont

Va negar l’existència dels Deus grecs. Els mortals creuen que els Deus han nascut, que

porten roba i tenen la seva forma. Els Deus són doncs una creació humana, creada per

cada societat a la seva imatge i semblança.

Panteisme: Hi ha un únic Déu (que ho controla tot) la NATURA. Corrent

materialista

LES ESCOLES DE PENSAMENT: ELS ABDERANS

-Habitants d’una part de Grècia, tocant a Macedònia i Persia

Demòcrit

-Primer en pensar que la matèria estava formada per petites molècules (avui en dia ho

podem equivaldre als ÀTOMS) i el vacu, tota la resta és dubtós i opinable

-Tot el que existeix a l’univers és fruit de l’ATZAR i la NECESSITAT

-Parla també de la percepció, tot el que percebem són recreacions que fa el nostre

cervell del que veiem. Interpretem la realitat que ens envolta i la transformem en

estímuls que podem percebre. La veritat està amagada en allò més profund

-Que dona més felicitat o plaer, el coneixement o el sexe? Per Demòcrit el

coneixement, és la felicitat de veritat. El sexe és el petit mal del cor.

Protàgoras

-Sofista: una escola que es dedicava a ensenyar a la gent a raonar i argumentar.

Aprenent a raonar, sabràs debatre-ho tot, però no es creen pensaments bons i

originals

4

-“TOT ÉS RELATIU”

-L’home és la mesura de totes les coses, de les que hi són en quant que són i de les que

no hi són en quant que no són.

-INTERPRETACIÓ PSICOLÒGICA: tot és subjectiu. Cada individu en concret és

responsable del que li passa i cadascú interpreta les coses com vol, cap a bo o cap a

dolent.

-INTERPRETACIÓ SOCIOLÒGICA: Cada societat és la mesura de totes les coses. Tot és

subjectiu, però tenint en compte sempre el marc de la norma de la societat. Cada

comunitat té les seves normes i costums, que seran les pautes que determinaran si una

cosa està bé o no.

LES ESCOLES DE PENSAMENT: ATENES

-Totes les idees anteriors són petits pensaments, els quals van arribar a Atenes i van

sorgir altres pensaments que són els que realment van influenciar en autors posteriors.

Soló

Li van demanar que organitzés la poli d’Atenes. Primer va abolir tots els deutes de la

gent, a més ningú podia arribar a ser esclau per deutes. Va proposar que hi hagués un

SISTEMA DEMOCRÀTIC.

-Els ciutadans, eren considerats una minoria de la població d’Atenes. Aquests eren sols

els homes lliures nascuts de pare i mare atenencs majors de 21 anys. La resta no eren

ciutadans.

-Els metecs o estrangers, eren homes lliures que vivien a Atenes però provenien de

Polis veïnes. Podien dedicar-se al comerç, a l’artesania.

-Els esclaus, eren el grup més nombrós de la població. No obstant, mancaven de

qualsevol dret. Realitzaven les tasques agrícoles, domèstiques, artesanes i mineres.

Durant les Guerres Mediques. (500-479): L’Imperi Persa va tractar de quedar-se

a tota Grècia. Si aquestes guerres no haguessin seguit el transcurs que van

seguir, potser no s’hagués desenvolupat tot aquest coneixement a Grècia.

5

SÒCRATES (570-475)

-Fundador de la corrent filosòfica a Atenes

-Transmetia els seus coneixement a través de la parla, no li agradava escriure

-Creador del MÈTODE SOCRÀTIC: sistema de pregunta – resposta. El professor fa la

pregunta i els alumnes contesten, això genera debat. Ensenya a raonar i arribar a una

conclusió

-Gran opositor dels sofistes ja que ell volia generar coneixement, els sofistes només

raonaven per intentar convèncer a l’altre

-Considerava que l’home ha de saber que és bo per a ell mateix sense que cap Deu ho

dictamini. L’ésser humà no ha de dependre de les lleis divines

-No va agradar als religiosos i el van executar amb una beguda de cicuta

PLATÓ (437-347)

-Deixeble de Sòcrates

-El van segrestar uns pirates en un dels seus viatges pel Mediterrani. Els pirates van

demanar un rescat, però al final el van alliberar sense pagar-lo perquè els va convèncer

-Van invertir aquells diners en construir l’Acadèmia. Era com una fraternitat i van ser

els primers en acceptar a les dones

MITE DE LA CAVERNA: Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement

a l'interior d'una fosca caverna. Els captius no poden veure res més que les ombres de

les figures projectades pel foc a la paret de la caverna. Mancats d'una altra educació es

pensen que les ombres que veuen són els objectes reals. Un d'aquests captius

aconsegueix sortir de la caverna i descobreix la realitat. El presoner torna a la caverna

perquè té l'obligació moral de explicar-ho als altres presos i convèncer-los que viuen

en l'engany i en la falsedat. La gent presonera, alienada des de la infància, el prenen

per boig i se'n riuen.

6

-Ànima (psyche) immortal que conté les idees. L’única funció del nostre cos és

mantenir dins l’ànima. Les idees formen a les coses i no al revés

-El coneixement és innat però l’anem recordant quan els sentits van descobrint el món

de coses sensibles que ens envolta (teoria de la reminiscència)

-Allò que veiem amb els sentits, no és la realitat. La única realitat que existeix són les

idees que estan al món intel·ligible. Aquesta veritat absoluta només la podem

concebre quan morim. Per ser capaços de entendre aquesta realitat mitjanament,

haurem de desenvolupar el coneixement i és un camí dur. La raó és la forma

d’entendre el món

-Com existeix una ÚNICA realitat (encara que no la puguem conèixer del cert) vol dir

que NO TOT ÉS RELATIU

-Repercussions del mite per nosaltres: les repercussions socials, un home prediu com

pot ser la conducta d’un altre davant d’una situació. Plató pensa com reaccionarà la

societat davant el que algú nou expliqui.

SÍMIL DE LA LINIA: forma d’explicar els tipus de coneixements que existeixen

7

EL MITE DEL CARRO ALAT:

Podem distingir L’ÀNIMA EN TRES PARTS

1- Conductor o auriga: Representa la part racional. Ànima de la saviesa, és la que

pot governar als dos cavalls.

2- Cavall blanc: És dòcil i bo. Representa la part irascible de l’ànima. Aquesta part

fa referència a les passions nobles: voluntat, ambició, orgull, amor propi. Es

tranquil i pot equilibrar al concupiscible, es troba al cor.

3- Cavall negre: Es dolent i desbocat. Representa la part apetitiva o concupiscible

de l’anima. Fa referència a les baixes passions (desitjos o instints primaris), el

que consisteix en la recerca dels plaers del cos i del món sensible.

Aquest símil de cavall, sembla que és el que va inspirar a Freud en el psicoanàlisis (el

superjò, el jo i el ell)

ARISTÒTIL (384-322)

-Deixeble favorit de Plató i mentor d’Alexandre Magne

-Va crear la seva pròpia escola, el Liceu a Atenes

-Va crear la LÒGICA FORMAL

-Ell suposava que tots els objectes tenien matèria (particular) i forma (universal). La

matèria no té forma concreta, és com si sigues plastilina, al aplicar una forma, es fa un

objecte. Matèria + forma = objecte (HILEMORFISME)

Entelèquia: procés pel qual la matèria arriba a tenir una forma

8

-És el primer autor en escriure sobre qüestions relacionades amb la psicologia, en el

llibre anomenat “Ànima”

-L’ànima per nosaltres és la primera entelèquia. El sistema nerviós era l’encarregat de

que tinguéssim ànima

-Tenim tres ànimes:

Vegetal: Funció de menjar, processos més purament motivacionals

Animal: Desig, plaer, dolor, la que ens dona capacitat per moure’ns

Humana: Raonar, la única que pot transcendit del cos. Les altres, al morir el

cos, també moren

El libido és l’energia que tenim que ens porta a aconseguir els beneficis a curt

termini i estarien presents en l’ànima vegetal i l’ànima animal. El raonament en canvi,

ens dona la capacitat per a esperar i allargar el termini d’aconseguir el benefici,

present a l’ànima humana.

3. QUI VA INSPIRAR A DESCARTES?

A Europa es va començar afavorir que poguessin estudiar gent que no formés

part del clero (fins aquell moment sol estudiaven els cures) i es van crear les primeres

Universitats

Hi ha tres raons de per què el coneixement es va començar a crear dins de la

Religió Catòlica i no en una altra religió:

-És una religió molt LLIBERAL, ja que confessant-te abans de morir quedés absolt dels

teus pecats

-Hi ha una SEPARACIÓ DE PODERS entre el rei i el màxim líder catòlic (en altres

religions és la mateixa persona)

-Existeixen una sèrie d’UNIVERSALS (coses que ens uneixen a tots) que si els entenem,

podem entendre l’obra de Deu

9

Sant Anselm de Canterburg

-Va dubtar de si el pecat original té sentit o no

-Va encunyar el concepte “universals”: conceptes que eren veritat i que estaven per

sobre de les coses materials. El concepte de Déu i d’ànima són universals. Els

universals són importants per a la ciència

Tomàs de Aquino

-Només hi ha una ànima, però amb diferents facetes o facultats (apetitiva, locomotora,

sensitiva i vegetativa)

-Fa una diferenciació entre experiència (fets particulars) i raonament (universals)

-Per arribar al màxim coneixement hem d’utilitzar la FE i la capacitat intel·lectual

EL PENSAMENT DELS FRANCISCANS

Hi ha una petita crisis a l’església, els franciscans diuen que si Jesús era pobre

els religiosos havien de ser pobres. Això va provocar conflictes entre els cristians i els

franciscans. Els franciscans diuen que “la raó necessita de l’experiència” i no creuen en

els estaments eclesiàstics.

Roger Bacon: la raó necessita de la experiència per tenir alguna cosa que

raonar. Aplica el mètode inductiu, que es la base del mètode científic

William de Occam: proposa el principi de la Navalla de Occam, el qual diu que

la explicació certa per a un fet és aquella més simple

FETS IMPORTANTS AL RENAIXEMENT

-Els burgesos comencen adquirir molt poder, nobles i clergat el perden

-Invenció de la impremta: el coneixement es pot DIFONDRE MÉS RÀPID

-Descobriment d’Amèrica

Tots aquests fets propicien que s’inicií una REVOLUCIÓ EN CONTRA de la Religió

Catòlica

10

LA REVOLUCIÓ RELIGIOSA

La revolució religiosa va començar com un moviment en contraposició a la Santa

Inquisició (poder de l’església per castigar als infidels segons els valors de la religió). Un

dels inquisidors més famosos va ser Tomás de Torquemada.

Lutero

-Va INICIAR aquesta revolució religiosa i trenca totalment amb el catolicisme

-Buscava un Deu al que pogués amar i no un Deu al que hagués de tenir por

-Pensava que la Església hauria de ser pobre com ho era Jesús

-Veu clarament que la religió catòlica té muntat un negoci entorn de la Fe

-Va proposar el matrimoni dels cures i que poguessin tenir fills, ja que ningú millor que

ells per educar

Henry VIII

-Estava casat amb la filla dels reis catòlics

-Li agradava molt estar envoltat de dones i va conèixer a les germanes Bolena. Una

d’elles el va pressionar per a que es divorciés de la seva dona oficial

-No li concedeixen el DIVORCI

-Troba altres corrents on estava permès divorciar-se, així que pensa en adoptar les

normes d’aquestes religions més obertes

-Fa que Anglaterra sigui el primer país en trencar amb la religió catòlica i es proclama

jefe de la religió ANGLICANA

Elisabeth I

-Filla de Henry VIII i Ana Bolena

-PRIMERA REINA de la historia

-Segueix la corrent del seu pare i s’enfronta a Espanya perquè aquesta volia tornar a

cristianitzar Anglaterra

-Guanya la guerra i això comporta gran canvis socials, que permeten més llibertat i

canvis de pensament. Sobretot comporta que es continués seguint la RELIGIÓ

ANGLICANA

11

EL PENSAMENT HUMANISTA

Es diu humanisme perquè el centre de tot és l’home. Proposa trencar amb la figura de

centralitat de Deu. Les teories de Copèrnic, Galileu i Kepler van ajudar a comprendre

que la Terra NO és el centre de l’univers, així que la teoria de la creació divina perd

sentit.

Juan Huarte de Sant Juan: se’l considera el patró de la psicologia, va ser

participant del moviment humanista

Francis Bacon: proposa el mètode inductiu (de l’específic al general) centrant-

se en fets concrets i després generalitzant. Per intentar aconseguir la veritat, va

dir que no podem anar com hi va l’església

DESCARTES

-Pare de la filosofia moderna

-Proposava dubtar de tot mitjançant el MÈTODE DEL DUBTE, si dubtant arribem a

alguna cosa de la qual no podem dubtar més, haurem trobat la veritat absoluta

-El mètode té quatre regles:

Regla de l’evidència

No acceptar com a certa cap cosa que no sigui clara (és a dir, la idea no ha de

presentar cap tipus de dubte) i distinta (ha de ser una idea que no es confongui

amb una altra)

Regla de l’anàlisi

Reduir la complexitat a elements més simples perquè puguin ser acceptats com

intuïcions o veritats indubtables

Regla de la síntesi

Relacionar els elements més simples, acceptats sense cap dubte possible, per

construir idees més complexes deduint totes les idees a partir dels primers

principis

Regla de l’enumeració

12

Comprovar tots els passos que s’han donat en les operacions anteriors, sense

haver omès res en el procés deductiu

Utilitzant aquet mètode va fer el seu raonament.

- Puc dubtar del que experimento amb els meus sentits? Si, com ara els somnis.

No em puc fiar dels meus sentits.

- Puc dubtar del meu raonament? Si, si féssim els raonaments bons i adequats, i

arribéssim a una bona conclusió si, però molts cops la conclusió no és correcta.

- Llavors he de dubtar del que conec per la meva capacitat de raonament.

De l’únic que no puc dubtar és de que PENSO. La consciència implica

l'existència (cogito ergo sum). Puc pensar i dubtar si el món existeix o no però està clar

que quan penso això el meu pensament efectivament existeix. A més, un geni maligne

no pot fer que jo pensi ni tampoc pot ser un somni. Per tant "PENSO (dubto), DESPRÉS

EXISTEIXO".

A més, DÉU EXISTEIX i es veritat. Segona idea clara. Déu és una substància

infinita i per tant, si tinc la idea de Déu en el meu coneixement, ningú a part de Déu

mateix, la pot haver posat allà. Descartem la idea de que Déu pugui ser enganyador

perquè el engany és un defecte i Déu no pot tenir aquesta qualitat perquè és un ésser

perfecte. A més, no pot haver-nos fet perquè ens confonguem sistemàticament.

Podem equivocar-nos perquè no som perfectes, però no estem fets per a l’error. Amb

Déu com a garantia, el coneixement lògic i matemàtic recobra la seva seguretat i es

rebutja la Hipòtesi del Geni Maligne. Per tant, no podem dubtar del coneixement

racional.

Dubte del Coneixement Sensible: les dades dels sentits no són segures, podem dubtar

d’elles. De fet, els sentits ens enganyen sovint. Fins i tot no hi ha indicis que ens ajudin

13

a distingir el somni de la vigília. Per la qual cosa tot el que percebem pels sentits podria

no ser real.

-Existeixen tres tipus d’idees:

Idees Innates : són les idees que no procedeixen ni de l’experiència ni de la

imaginació, com a conseqüència esdevenen vertaderes (la idea de Déu)

Idees Factícies: són les idees produïdes per la pròpia consciència mitjançant

la imaginació, com a conseqüència esdevenen errònies (la idea de

minotaure)

Idees Adventícies : són les idees que provenen dels sentits, i com a

conseqüència esdevenen poc fiables i dubtoses (la idea de cadira)

-Existeixen tres tipus d’ànimes:

Res Aeterna = ànima (sobreviu a la mort i és eterna)

Res Cogitans = ment

DUALITAT DE L’HOME

Res Extensa = cos

-La connexió entre l’ànima i el cos es produeix a la glàndula pineal. Per una banda hi ha

el cos i par l’altra la ment.

Psicologia fisiològica: psique + cos

Psicologia metafísica: psique = ànima

4. DESPRÉS DE DESCARTES (FILOSOFIA vs CIÈNCIES NATURALS)

Thomas Hobbes

-Proposava que no hi havia res a la ment que no estigui primer als sentits, per tant ens

hem de guiar pels SENTITS per tal de arribar al coneixement. Les úniques idees reals

són les que experimentem amb els sentits

-Estem totalment DETERMINATS, res del que fem és voluntari. A Skinner, pare del CC, li

agrada la filosofia del Hobbes

14

-Per últim, L’HOME ÉS DOLENT per naturalesa

Galé: les facultats psicològiques residien en ELS VENTRICLES del cervell

John Locke

-L’esser humà POT SER BO

-Recolza la idea de la TABULA RASSA. Naixem sense cap coneixement ni concepte de

res. No podem dir llavors que Deu existeixi perquè la idea d’ell no és innata. Depèn

d’on naixem seguirem una religió o una altra

-Tot el CONEIXEMENT ÉS EXPERIÈNCIA

-Els reflexos són la conseqüència de reaccions fisiològiques

David Hume

-Només ens podem fiar de les sensacions que experimentem amb els SENTITS. Gràcies

als sentits ens formem impressions de l’entorn que ens envolta i creem les idees

-Que ho puguem percebre no vol dir que sigui real, depèn de la VIVACITAT de les

sensacions

-Hem de fer un acte de fe i creure allò que sentim

-El RECORD mai serà tant bo perquè la SENSACIÓ serà DIFOSA

Immanuel Kant

-Mai podrem trobar la veritat absoluta, ja que tot pot ser una creació nostra. MAI

ESTAREM SEGURS DE RES

-No tenim idees innates però si TENIM CATEGORIES que ens venen de sèrie. Les idees

d’unitat, realitat, substància. Aquestes són necessàries i ens permetran adquirir la

resta de coneixements

-Existeixen dos tipus de sensacions:

Noumena (real), moment en el qual nosaltres pensem alguna cosa. És real allò

que imaginem o recordem (creació mental). La cadira es real quan la pensem,

la tenim a la ment

Phenoumena (irreal) és una experimentació manipulativa, quan ho toques

15

TEMA 2: L’ESTRUCTURALISME

1. ANTECEDENTS PROXIMALS A LA PSICOLOGIA

-La Revolució Francesa es va produir del 1789-1799

-Es produeix la Revolució Industrial (comença el capitalisme)

-Moviment Colonialista, el qual, va suposar que Amèrica era dels Americans, però

Àfrica encara estava sense “investigar”

Jean-Jaques Rousseau

-La bona vida es la dels pagesos, treballant al camp i no la vida dels nobles. Hauríem de

viure una vida més senzilla

-Existeixen diferencies biològiques entre les persones, però això no pot provocar

diferencies socials

-No hem d’utilitzar el càstig a la docència, per ensenyar hauríem de reforçar aquelles

coses que els alumnes fan bé

Charles Bell i François Magendie

-Hi ha dos nervis en l’Arc Reflex, uns aferents que arriben a la medul·la (sensitius) i uns

eferents que surten (els motors). La conducta és plenament reflexa

-Magendie va descriure les funcions més bàsiques del cerebel. És molt important per al

manteniment de l’equilibri

Johannes Müller

-Cada nervi té una energia específica

-Abans es pensava que els nervis eren uns conductors d’energia que no paraven mai i

que anaven sempre per tot el cos (com la sang). Energia unitària

16

Franz Joseph Gall

-Crea la frenologia

-Creença de que totes les capacitats cognitives, les tenim al cap, al crani

-La forma del nostre crani determina la forma del nostre cervell. Cada cervell és

diferent

-Cada zona del còrtex cerebral està especialitzada en una funció cognitiva o capacitat

determinada. Si ets molt bo en quelcom, vol dir que la zona del cervell on està aquella

capacitat serà més gran

Johann Wolfang Von Goethe

-Autor del llibre Fausto

-Va classificar les plantes i va veure que encara que fossin diferents totes tenien coses

en comú. Per tant havien de venir totes de la mateixa planta, la Urpflanze

-Va extrapolar aquesta idea als animals i la va confirmar examinant i comparant les

mandíbules de certes espècies

Hermann Von Helmholtz

-Va mesurar la velocitat de l’impuls nerviós (27’43 m/s)

-Va inventar l’aparell per auscultar els ulls

-Va proposar la teoria tricromàtica i la metodologia de sumació de colors per explicar

la raó de que els humans puguem percebre els color

Friedrich Wilhelm Nietzsche

-Dins de nosaltres hi ha dos éssers:

Dionisi: ésser que es dedica a la festa, el que es deixa emportar pel moment

(desig i plaer)

Apol·lo: el qual portava la rectitud, seguir les normes del que toca

-S’ha de treballar i lluitar sempre per ser tu mateix. L’individu ha lluitat sempre per no

ser absorbit per la tribu. Ho intentes i a sovint estaràs a soles i tindràs por. Però cap

preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix

17

-Les mones són massa bones per a que l’home pugui descendir d’elles

Charles Darwin

-Va proposar el concepte d’ADAPTACIÓ. Els organismes s’adapten al medi i només

sobreviu aquell que és més apte (gracies al concepte de Malthus). No tenia clar de

quina forma es produeix l’adaptació

Lamark

-Els canvis que es produeixen en el teu cos durant la teva vida seran heretats pels teus

fills. Aquestes idees sobre l’evolució són contràries a Darwin

2. ELS INICIS DE LA PSICOLOGIA

L’ASSOCIACIONISME

Cos de pensament que tractava d’esbrinar per què i com els humans fen associacions

d’idees. Les lleis de l’associacionisme, són les que van inspirar a Wundt:

Llei de contigüitat: Farem millor una associació entre estímuls, si aquests dos

passen en un petit lapse de temps. Com menys temps passi entre ells, millor

farem l’associació

Llei de freqüència: Farem millor una associació d’idees si aquestes es donen

més vegades simultàniament en el temps. Com més vegades se’ns presentin els

dos estímuls, millor els associarem

Llei de similaritat: Contra més s’assembli un nou estímul a un altre associat en

el passat, més fàcil serà l’associació d’aquest nou estímul

Llei de contrast: El nostre sistema també té la capacitat d’activar la idea

contrària a la nostra idea associada. Blanc - Negre

18

MÈTODE CIÈNTIFIC

-Llei: Idea que sempre es compleix, mai pot passar el contrari. Ex: llei de la gravetat

-Hipòtesis: Idea que guia l’estudi, serveix per seguir investigant

-Teoria: es basa en hipòtesis que han estat confirmades en diferents estudis, però no

es compleix sempre

John Stuart Mill

-Va proposar el mètode hipotètic – deductiu.

Deductiu: general – dades específiques

Inductiu: dades específiques – generalització

-És el pare de la filosofia de la ciència

-Va inventar els procediments de causació (tres mètodes per trobar les causes de les

coses)

Mètode d’acord: dos situacions completament diferents tenen una

ÚNICA cosa en comú. Aquesta cosa en comú serà la causa de les dos

situacions

Mètode diferencial: dos situacions completament iguals tenen una

ÚNICA cosa que les diferencia. Aquesta cosa diferent serà la causa que

les provoca

Mètode de variacions concomitants: dos fets es donen normalment

junts i quan un varia l’altre també. És la base de les correlacions. No

podem suposar que hi ha causa – efecte

-“Pot ser un dia la psicologia arribi a ser una ciència, però estimo que tan sols parlarem

de tendències”

-Aportacions a la societat: volia que les donen votessin, per què pensava que elles

equilibrarien el que pensaven i volien els homes. Fomentava la llibertat individual, ja

19

que d’aquesta manera la gent creativa podria aportar coses bones. Estava en contra

del capitalisme

LA PSICOFÍSICA

E. H. Webber

-És el besavi de la psicologia

-Experiments per tal de trobar la diferència mínima que han de tenir dos estímuls per a

que puguem percebre’ls com a diferents (DAP: diferència apenes perceptible)

-Llei de Webber: calcula que com més gran és l’estímul de comparació, més diferència

haurà d’haver per a que la puguem percebre.

-No es complex en tots els casos, per això no pot ser una llei

G. T Fechner

-Va proposar una altra fórmula, que calcula que al principi la relació entre la diferència

“apenes” perceptible (DAP) i la intensitat del contrastat, puja molt, però després

s’estanca (segueix una funció logarítmica). Succeeix en magnituds que no estem

familiaritzats

Herman Ebbingaus

-Va ser el primer en estudiar la memòria amb una metodologia en concret

-És l’autor de memoritzar les 15 paraules sense sentit. Intentava trobar una relació

entre la pràctica i l’aprenentatge i va veure que aquesta era lineal. Contra més vegades

repeteixis la llista el primer dia, més temps t’estalvies de repetir-la el dia següent

Francis Galton

-Era cosí de Darwin i pare de les diferències individuals

-Estava obsessionat per mesurar-ho tot. Va proposar utilitzar les empremtes digitals

per reconèixer la gent (assassins), va crear el primer mapa meteorològic, va fer com un

anàlisis factorial amb fotos per veure els trets facials que compartien les espanyoles de

l’època (retrat compost), va crear el concepte de correlació

20

-Concepte Eugenèsia: Purificar la espècie. Moviment basat en que les persones amb

característiques racials concretes i adequades per la seva raça havien de mantenir

relacions entre ells i s’havien d’excloure o matar a la resta

Alfred Binet i Theodor Simon

-Van estudiar com es podien desenvolupar les capacitats de l’alumnat i d’aquesta

manera poder ajudar a aquells que tenien algun problema. Van publicar el primer test

d’intel·ligència. Binet i Simon van basar-se en Ebbinghaus en la realització d’aquest test

-Proposen que hi ha intel·ligències múltiples formades per subsistemes totalment

independents. La intel·ligència fluida és la general i la que relaciona a totes les altres

3. WUNDT I L’ESTRUCTURALISME

-Va ser “deixeble” de Hermann von Helmholtz i van estudiar les respostes dels músculs

-A Leipzig va crear la primera aula de demostracions psicofísiques. Al 1894, aquesta

aula es va transformar en laboratori, AQUÍ ÉS ON NEIX LA PSICOLOGIA

-Pare de la Psicologia

-Va estudiar el temps de reacció, percepció, emocions, associació, atenció i va voler

enfocar la psicologia als productes culturals dels humans

BASES DE L’ESTRUCTURALISME

-Definia la psicologia en base a quatre conceptes:

Fenomenista: Estudiem fenòmens i no substàncies. Aquests fenòmens es

produeixen en el nostre cos/cervell

Voluntarista: Els fenòmens s’estructuren com a processos i la voluntat és el

procés que els uneix a tots

Estructuralista: La psique funciona com un conjunt de processos que tenen una

estructura determinada

Atomista: podem estudiar les subestructures dels fenòmens. Aquests

fenòmens funcionen gracies al sumatori de les parts que el formen

21

PERCEPCIÓ

-El funcionament de la percepció és el resultat de les accions de totes les

subestructures. El nostre sistema perceptiu les uneix totes

-El sumatori de les sensacions individuals fan la percepció global

-Llavors, el tot és més que la suma de les seves parts. El tot es produeix després del

sumatori de cada àtom (sensació) tenim la figura global i podem interpretar les parts

que la formen

CONSCIÈNCIA

-La consciència és la EXPERIÈNCIA IMMEDIATA

-No creu en l’inconscient, diu que TOT és conscient

-Es pot estudiar de forma molt semblant a com estudiem l’experiència observable

-Està formada per subprocessos que són tots els processos psicològics bàsics

-És la combinació entre percepció (part mecànica) i les nostres experiències (part

subjectiva)

PSICOLINGÜÍSTICA

-Per entendre l’ésser humà, hem d’entendre els fets culturals que realitzen perquè

creen diferències entre persones

-La llengua (la capacitat de la parla) és un producte dels humans. Per entendre l’ésser

humà ens hem de centrar també en totes les seves creacions

-Va definir la lingüística. El sistema d’anàlisis de frases el va crear ell. Va dir que la

estructura mínima, fonamental del llenguatge és l’oració i que la podem analitzar

22

EMOCIONS

-Percebem Experimentem una emoció Canvis cognitius conscients, pensaments

associats a l’emoció

-No volia classificar les emocions així que creia que totes elles es podien definir com

una combinació a partir de tres dimensions: l’activació, l’atenció i la gratificació.

VOLUNTAT

-És el procés més fàcil per entendre la consciència

-La voluntat és el mateix que la motivació

-La voluntat és un sumatori d’emocions prèvies. Un sistema emocional que es va

sumant fins a arribar a un sistema més complex què és la motivació

-Podem utilitzar el temps de reacció com un reflex d’aquesta

Conductes Automàtiques: TR ràpid (acció – reacció)

Conductes controlades: TR lent (implica més raonament)

METODOLOGIA

És el camp on Wundt va ser més important, va proposar una metodologia concreta per

experimentar en Psicologia. Consistia en una persona observant a una altra persona

Introspecció Experimental

L’observador ha de conèixer quan l’experiència comença i acaba

L’observador ha de mantenir una atenció activa

El fenomen ha de resistir la repetició

23

El fenomen ha de poder variar. Per poder estudiar-ho, per saber que és el que

afecta, s’han de variar les condicions. Si no variem res, no podrem identificar el

seu funcionament. Un mètode lligat a l’observació metòdica

-L’estructuralisme té un mètode, la introspecció, per anar avançant. Wundt no estava a

favors de metodologies externes, de l’ús de maquines i ni de tecnologia.

4. LA PSICOLOGIA A LES UNIVERSITATS ALEMANYES

-És va produir una expansió de la psicologia a Alemanya ja que Wundt va proposar una

metodologia per a poder mesurar les coses. Desenvolupa el marc teòric i

procedimental de la Psicologia

-El dia a dia de Wundt es basava en fer experiments psicològics. Els estudiants els

diuen a terme i ell els interpretava

-Hi havia una cultura de formació d’estudiants. Wundt va graduar a 186 psicòlegs

ALUMNES IL·LUSTRES

Titchener

-Va traduir a l’anglès el llibre de principis de la psicofisiologia de Wundt als EUA

-A Wundt se li tenia molta mania allà segurament per què Titchener no va traduir

massa bé el seu llibre

Tot va començar a Leipzig, allí és on es va inaugurar el primer laboratori. A més van

sorgir tres universitats molt importants, la de Berlin, la de Gottïngen i la de Wurzburg.

Berlin

-EBBINGHAUS: va fer estudies sobre memòria

-STUMPF: psicologia musical dels tons, estímuls auditius. Va tenir polèmiques amb

Wundt

24

Gottïngen

-GEORG ELIAS MÜLLER: va treballar amb percepció i memòria estructuralista. Va ser el

primer en proposar la teoria de la interferència de l’oblit. Diu que, quan memoritzem

moltes coses, es fan interferència unes amb les altres i finalment ho acabem oblidant

tot

Wurzburg

-KÜLPE: va treballar amb els pensament. Va trobar que no tant sols tenim sentiments i

idees. Hi ha els estats de consciència sense imatges, que són processos que fem al llarg

del dia que no s’associen amb idees ni sentiments

PER TANT WUNDT ÉS EL PARE PER QUÈ:

Va proposar una METODOLOGIA experimental concreta

Va crear un LABORATORI per investigar amb aquestes metodologies i va tractar

la psicologia com a ciència

Va generar ambient de comunicació i TRANSMISSIÓ DE CONEIXEMENT

(revistes, congressos)

TEMA 3: EL FUNCIONALISME

1. EL FUNCIONALISME

-No hi ha un únic moviment Funcionalista, hi ha de diversos tipus

-És un paradigma que es va crear en reacció a l’Estructuralisme. És el principal punt

que tenen en comú ja que tots estan en contra d’ell

25

-Tots els autors estan centrats en la Costa Est dels Estats Units

-Van nomenar a James “papa” de la Psicologia (però papa en el sentit religiós)

2. WILLIAM JAMES

LA SEVA VIDA

-Tenia un amic, Agassiz, que estava en contra de Darwin. És van conèixer fent un viatge

per l’Amazones. Va influenciar sobre James ja que li va transmetre la seva idea de que

no provenim dels simis

-Va estar a Alemanya al laboratori de Helmholtz i és va fer amic de Stumpf

-Va ser contemporani de Wundt, va treballar les mateixes coses al mateix temps però

des d’un altre punt de vista. No és portaven gens bé

-Creació d’un laboratori de demostracions com el de Wundt a EUA, encara que no li

agradava la investigació

-Va escriure el primer llibre de Psicologia a Amèrica però va trigar molts anys en fer-ho

-A ell li agradava pensar i proposar, es considerava més filòsof que psicòleg

Totes aquestes circumstàncies van fer que sigues Wundt el pare de la Psicologia

i no James, ja que Wundt va aportar molt coneixement a través de les seves

investigacions.

ALUMES IL·LUSTRES

Tots els seus alumnes van ser només de USA, a diferència de Wundt que en va tenir de

tot el món.

James R. Angell: Va ser qui realment va vertebrar el funcionalisme. Va agafar

totes les idees que havia per USA, de tots els autors i les va ajuntar i

estructurar. El va institucionalitzar

Edward L. Thorndike: Junt amb Pavlov va ser qui va fer que Watson proposes el

conductisme a partir d’investigacions amb animals

26

Mary W. Calkins: La primera dona que va acabar un doctorat, tot i això al ser

dona no li van aprovar la tesis doctoral i no li van donar el títol. Finalment va

ser la primera presidenta dona en presidir la APA

3. BASES DEL FUNCIONALISME SEGONS JAMES

ELS PROCESSOS MENTALS

-Intenta explicar PER A QUÈ serveixen alguns dels processos

-Perquè veiem els color? És una capacitat evolutiva, ens servia en el seu moment per

diferència els fruits de les fulles

-No li interessava que tenim al cervell. James fa PSICOLOGIA PRÀCTICA

CONSCIÈNCIA

-Planteja que la psique no és independent. La ment i els cos són la mateixa cosa, una

combinació

-Som conscients de les coses i a les quals prestem atenció

-És motriu, per què sempre que pensem algo es deriva en una acció en concret

PROCESSOS CEREBRALS

-Són fruit del funcionament del cervell i el nostre motor

-La informació que ens arriba sempre provoca una acció com a resposta

-Es troben tres divisions anatòmiques:

27

Aquestes fibres o òrgans són els que manipulen la informació que obtenim amb

els sentits i la introdueixen cap al nostre interior. A partir d’aquí, podem tenir una

sensació, pensar sobre aquell fet o emetre una conducta cap a l’exterior

HÀBITS

-No són processos mentals, però són conductes i s’han d’estudiar

-Els hàbits són conductes reflexes o automàtiques, és a dir, una conducta que de fer-la

tants cops s’ha interioritzat molt en el nostre cervell

-Podem definir una societat a partir dels seus hàbits, ja que aquesta està regulada pels

hàbits que tenen la gent que hi viu. Expliquen moltes conductes socials

Entra la informació es processa surt de manera motriu

-En un hàbit el camí entre A i E’ és molt curt (casi no es processa la informació)

EMOCIONS

-Proposa que el camí a l’emoció s’inicia al percebre alguna cosa, es produeixen canvis

fisiològics en diferents parts del nostre cos, arriba la informació al cervell, el qual

interpreta que passa i expressa l’emoció conscientment

-Aquests canvis fisiològics són diferents per a cada emoció

Canon

-Proposa que les respostes fisiològiques són comuns entre totes les emocions

-El que canvia és la interpretació del cervell, l’activació o reducció, hi ha un patró

diferent d’activació per cada emoció

28

4. DIFERÈNCIES ENTRE TITCHENER I BALDWIN

Van ser aquests dos autors els que van encunyar els termes Estructuralisme i

Funcionalisme, a l’article “The postulates of estructural psychology”:

Titchener , que era el màxim representat de l’ESTRUCTURALISME a Estats Units

Baldwin , que va seguir amb els postulats sobre el FUNCIONALISME de James

-El seu primer enfrontament va sorgir a partir de que els dos presentessin dades sobre

el temps de reacció.

Titchener , tots els humans tenim el mateix TR (és de 100ms)

Baldwin , va veure que existeixen diferències individuals en el TR de les

persones

-Coses que es criticaven:

TITCHENER BALDWIN

MÈTODE Utilitzeu participants no entrenats

Utilitzeu participants entrenats, amb biaix

EPISTEMOLÒGIC No us centreu en veritats generalitzables

Utilitzeu participants que s’ajusten a la vostra teoria

ACIENTÍFIC No utilitzeu la introspecció Esteu tancant els ulls a un problema natural

RESSOLUCIÓ Va replicar els resultats de Baldwin i va argumentar que eren poc importants

El funcionalisme va predominar a Estats Units

ESTRUCTURALISME FUNCIONALISME

-Arriben a un ÚNIC ACORD:

29

La consciència no és UNITARIA. Els estructuralistes diuen que està formada per

elements més petits i els funcionalistes diuen que té subprocessos que la formen.

5. RESUM DIFERÈNCIES ENTRE ESTRUCTURALISME I FUNCIONALISME

ESTRUCTURALISME FUNCIONALISME

Estudi del QUÈ Estudi del PER A QUÈ? COM?

No Hàbits Si existeixen els hàbits

Generalitzar Estudiar les diferències individuals

L’organisme no importa Ambient -> Organisme -> Resposta

No relació entre cos i ment Relació entre cos i ment

Estudiar estructures de la ment i parts

que la constitueixen (morfologia)

Estudiar perquè existeix la ment i com

funciona (processos mentals)

Saber si alguna cosa EXISTEIX o NO Saber PERQUÈ existeix aquella cosa

Introspecció Experimental Mètodes subjectius i objectius

Només subjectes entrenats TOTS els subjectes són vàlids

Psicologia TEÒRICA Psicologia PRÀCTICA

DARWIN LAMARCK

TEMA 4: GESTALT

1. EL MOVIMENT DE LA GESTALT

-Va ser un moviment sorgit a Alemanya en reacció a l’Estructuralisme

NIVELL EPISTEMOLÒGIC

-Principal llei aplicable a tots els àmbits: “EL TOT ÉS MÉS QUE LA SUMA DE LES SEVES

PARTS”

-Principi de L’ISOFORMISME PSICOFÍSIC: les “neurones” (en aquell moment

anomenades estructura) funcionen també de forma gestàltica. Aquestes neurones

30

s’agrupen al cervell de la mateixa manera en que es troben els elements de la figura,

per aquest motiu podem percebre la imatge.

-Com tot funciona pel principi fonamental de la Gestalt, podem dir que tot és

GESTALTEN

NIVELL METODOLÒGIC

-L’ANÀLISI FENOMENOLÒGIC EXPERIMENTAL: només podem estudiar un procés en

global, no podem estudiar les parts que el formen ja que tampoc podem percebre el

fenomen de forma global. Van voler matematitzar aquest fet per tenir un suport que

confirmessin científicament les seves teories

Això és contrari a l’estructuralisme, que creu que s’han d’investigar les parts

per poder entendre una globalitat (encara que sigui un sumatori).

-EXPERIMENT BIÒTIC: no es pot estudiar als animals o als humans en un medi artificial

de laboratori. S’han d’estudiar en el seu ambient natural utilitzant llavors la

metodologia d’experiment ecològic

2. LA GESTALT DE FRANKFURT

WERTHEIMER

-Inicialment era estructuralista, però degut a una casualitat va començar a investigar

mitjançant els principis de la Gestalt

-A partir de l’observació d’un estroboscopi, va iniciar els seus estudis sobre:

L’EFECTE PHI (moviment aparent o il·lusori)

-Va estudiar les condicions per a que es donés la sensació de moviment en imatges

estàtiques

-Va veure que la distància entre els punts A i B era la culpable que es donés aquesta

sensació de moviment aparent. Si la distancia és més llarga, necessito deixar més

temps entre la presentació de A i B per veure el moviment

31

-Té en compte l’isoformisme psicofísic per proposar que és alguna estructura del

cervell, que tindria una forma similar a la imatge que estem veient i que té la capacitat

de moure’s

-És van equivocar en el funcionament, però van encertar que la percepció es produeix

al cervell

LLEIS D’AGRUPACIÓ PERCEPTIVA

-L’aprenentatge pot guiar futures percepcions

-Proposa també que veiem algunes formes o imatges, no per com s’estructuren les

parts en si, sinó per la seva globalitat. Utilitzem el mecanisme de les lleis següents:

Llei de la pregnància: Tendim a veure sempre les formes més simples

Llei de tancament: capacitat de omplir parts de la figura que no apareixen, formant

un element més gran i complet

Llei de la proximitat: Percebem com un conjunt aquells elements més pròxims

entre si

Llei de la similaritat: Aquelles subestructures amb una forma molt similar, les

agrupem i les veiem com una sola figura

LLEIS DE SEGREGACIÓ PERCEPTIVA

-Quan percebem imatges tendim a segregar la figura del fons

-El contorn (silueta determinada de la figura) forma part de la figura però no del fons

-Aquestes figures s’anomenen FIGURA FONS REVERSIBLE

PENSAMENT PRODUCTIU

-Nou tipus de pensament en contraposició al pensament associatiu

-El pensament productiu es caracteritza per:

32

El pensament està dirigit a una meta

Hem de dur a terme una consideració global del problema per poder

resoldre’l

També hem de fer una reestructuració del camp perceptiu

3. LA GESTALT DE BERLIN

KÖHLER

-Era deixeble de Wertheimer

-Fundador d’un laboratori animal a Tenerife

-Va proposar que les Gestalten (petites estructures que s’agrupen) es troben a tot

arreu, per tota la natura. TOT EL QUE ENS ENVOLTA ÉS GESTALTEN

-L’equilibri de la natura és una Gestalten. Tots aquells sistemes que tenen la capacitat

d’autorregular-se ho són

-ISOMORFISME PSICOFÍSIC: són moviments electromagnètics de les “neurones” que

s’activen formant les figures que estem veient i per això les podem percebre. Köhler va

anomenar a les “neurones” fibres electromagnètiques

-Va dur a terme molts experiments amb ximpanzés i arrel d’aquests experiments va

poder extraure una conclusió que expliqués perquè els humans podem resoldre els

problemes que se’ns plantegen.

La solució al problema NO apareix per una repetició d’assaig - error fins

que trobem la opció correcta. L’aparició de la solució esdevé quan

CAPTEM LA GLOBALITAT del problema com si se’ns encengués una

bombeta al cervell. Els intents anteriors no ens condicionen de cap

manera

KOFFKA

33

-Tracta d’aplicar les lleis de la Gestalt a NIVELL EDUCATIU I EVOLUTIU

- Va escriure el llibre de principis de psicologia Gestalt que va ser el més important

publicat a Estats Units i va donar visibilitat a aquest moviment

4. LA GESTALT DESPRÉS DE 1933

-Els autors alemanys de la Gestalt van emigrar a Estats Units però no van tenir gaire

impacte. L’únic amb més ressó va ser Kurt Lewin

KURT LEWIN

TEORIA DEL CAMP : els homes tenim una sèrie de forces (positives i negatives) que

ens mouen o ens impulsen a fer les coses. El sumatori de les forces fa que

prenguem una decisió o una altra ja que tenim forces a favor d’aconseguir

l’objectiu i forces en contra. Té en compte també totes aquelles variables que

afecten a la persona: necessitats i habilitats.

INVESTIGACIÓ – ACCIÓ: quan tenim un conflicte, ens trobem en un estat

d’insatisfacció. Va proposar un sistema per tal de resoldre aquests conflictes i fer

desaparèixer així la insatisfacció. Passos a seguir:

1- Insatisfacció amb l’estat actual

2- Identificació àrea problemàtica

3- Identificació problema específic

4- Formulació de diverses hipòtesis

5- Selecció d’una hipòtesi

6- Execució d’acció per comprovar la hipòtesi

7- Avaluació dels efectes de l’acció, si no s’arriba a una conclusió s’han de

reformular les hipòtesi

8- Generalització, així en problemes similars podrem aplicar la mateixa

tècnica.

34

“UN GRUP DE PERSONES ÉS MES QUE LA SUMA INDIVIDUAL DE LES PERSONES QUE EL

FORMEN, SI ENS COMPORTEM COM UN ÚNIC ORGANISME ARRIBAREM A

ENTENDRE’NS I A RESOLDRE ELS CONFLICTES”

TEMA 5: PSICOANÀLISIS

1. PRECURSORS DE LA PSICOANÀLISIS

-A EUA molts dels psiquiatres són psicoanalistes. Moviment important entre ells

Johan Reil: primera persona que “crea” una disciplina concreta per tractar els

PROBLEMES MENTALS i va canviar el nom als alienistes (únics que podien tenir

certa habilitat per tractar-los en aquella època) per PSIQUIATRES

Franz Anton Mesmer: va crear una tècnica que amb l’aplicació d’imans

aconseguia que les persones caiguessin en un estat de semiconsciència, de

relaxació, en el que eren capaços de parlar sobre coses amagades de les quals

no havien parlat mai = MESMERISME. També estudi relació personalitat i

estrelles

Philippe Pinel: Va revolucionar el mon del tractament de les malalties mentals,

donant dignitat a les persones que les patien. Va introduir la TERÀPIA MORAL,

que consistia en donar un tracte normal als malalts, i simplement amb això es

veia que el tracte amb el pacient millorava.

Jean Martin Charcot: pare de la neurologia moderna. El primer que va

diagnosticar l’esclerosi múltiple. En psicologia, es reconegut perquè va ser un

dels primers que va intentar fer tractaments de la HISTÈRIA AMB LA HIPNOSI.

Proposava que la histèria tenia causa biològica però que també eren

necessàries algunes condicions ambientals. Freud es va formar amb ell

35

L’INCONSCIENT: totes les altres corrents de pensament estudien la consciència i

neguen que existís qualsevol procés inconscient. Un dels mèrits del psicoanàlisis es dir

que pot existir l’inconscient. Quatre autors parlen sobre aquest tema:

Leibniz: primer que diu que tenim algunes percepcions de les que no som

conscients però ens afecten

Herbart: les idees tenen una energia, que si es va acumulant i supera un llindar,

la idea es fa conscient. Quan dos idees estan relacionades però són

incompatibles entre si, la que té menys energia es reprimeix (es fa inconscient)

Schopenhauer: diu que l’ésser humà és irracional per naturalesa. Anava en

contra de que l’esser humà fos totalment racional

Nietzsche: “La meva memòria me diu que ho vaig fer. La meva vanitat diu que

jo no he pogut fer això. Al final, la meva memòria cedeix”. Idea semblant a

Herbart

2. SIGMUND FREUD

-Va estudiar amb Charcot

-A Viena va començar a treballar amb el psiquiatra Joseph Breuer, especialitzat en

teràpies morals, histèria i neurosi (atacs emocionals molt ràpids)

-Freud sabia parlar i transmetre molt bé. Va aportar ciència a la seva teoria. Tenia el

defecte de ser molt egocèntric

-PULSIÓ: representació mental d’una necessitat interna

-El plaer sexual s’estén molt més enllà del plaer genital

ESTRUCTURA DE LA MENT

-Tot el que tenim a la ment està present perquè ens serveix per a sobreviure

-Va fer una proposta sobre com s’estructura la ment utilitzant la metàfora del iceberg

Consciència: estructura que ens permet interaccionar amb l’ambient (permet

percebre, tenir sentiments)

36

Preconscient: estructura on guardem el material que pot recordar-se amb facilitat

(memòria)

Inconscient: estructura on guardem totes aquelles coses que ens costa molt

recordar o que fins hi tot no som capaços de fer-ho

Aquesta proposta anterior no el va convèncer i en va fer una altra de complementària

que es tractava de veure-ho tot com si al nostre interior residissin una sèrie de forces:

ELLO (ID)

-Resideix a l’inconscient

-Funciona i s’orienta amb el PRINCIPI DE PLAER

-Aquest principi genera unes NECESSITATS, les qual provoquen un estat negatiu en

l’organisme

-Dos tipus de necessitats: els instints (menjar, beure) i les pulsions (purament sexuals)

-Quan naixem som ELLO però a mesura que anem creixent el reprimim

JO (EGO)

-Es troba en la consciència i en la preconsciència

-És el que transforma totes les pulsions en conductes

-Funciona i s’orienta amb el PRINCIPI DE REALITAT

-S’encarrega de intervenir i resoldre les diferències entre el ELLO i el SUPERJO

SUPERJO (SUPEREGO)

-És conscient, inconscient i preconscient

-Funciona i s’orienta amb el PRINCIPI DEL DEURE

-Conté les normes socials i els “deures” imposats per aquestes normes (el JO perfecte

per a la societat). Actua com a CENSURADOR

-És el que determinarà quina és la millor manera d’arreglar els estat de malestar

produït per l’ELLO

Freud té dos teories bàsiques

37

-Primera teoria de les pulsions: ens movem pels impulsos d’autoconservació

(necessitats biològiques per sobreviure) i els impulsos sexuals o libido (supervivència

de la espècie).

-Segona teoria de les pulsions: ens movem a causa de la força de Eros (pulsions que

ens vinculen a la vida –autoconservació i sexuals-) i Thanatos (pulsions que ens

arrosseguen cap a la mort -agressió i destrucció).

L’ésser humà tendeix cap a l’estat de HOMEOSTASIS (estat d’equilibri) i com a la mort

no existeixen les necessitats, per això hi ha aquesta lluita constant entre Eros (VIDA) i

Thanatos (MORT).

DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL

-Tot el que ens passi a la infantesa ens repercutirà en el futur. No som lliures en

realitat, estem totalment determinats

-Proposa que per tal de tenir un desenvolupament òptim, les etapes s’han de superar

una darrera l’altra. Es passen superant una crisis diferent en cada etapa

Etapa Oral: el centre de plaer en aquesta etapa és la BOCA. Veiem que les pulsions

d’autoconservació poden guiar a les sexuals, és a dir, no estan aïllades. Un exemple

és el mecanisme de succió. Durant aquesta etapa els nens s’ho emporten tot a la

boca per calmar-se i per relacionar-se amb el medi, ja que és l’òrgan sensorial més

desenvolupat. Crisi a superar: deixar d’alimentar-nos pel pit de la mare

Etapa Anal: el centre de plaer és l’ANUS. El nen ha de fixar-se en les sensacions que

experimenta quan té ganes de fer pipi o caca. Ha d’aprendre a retenir i expulsar.

Crisi a superar: control dels esfínters

Etapa Fàl·lica: etapa de curiositat infantil i descobriment dels genitals. Inici de la

manipulació i la masturbació. Crisi a superar: complex d’Edip

Etapa de Latència: hem oblidat tota la dimensió sexual relacionada amb el nostre

cos. Es comencen a desenvolupar altres dimensions (cognitives, aprenentatge

38

social, normes conductuals). Crisi a superar: desexualitzar les relacions amb els

progenitors i descobrir les relacions d’amistat amb els iguals

Etapa Genital: els canvis de la pubertat sobre el nostre cos ens provoquen un

segon descobriment de la sexualitat. Tant la pròpia com la dels altres

CRISIS A LES ETAPES DE DENSEVOLUPAMENT

-No passar una etapa s’anomena FIXACIÓ

-La principal crisis és la edípica

-Les dones som més lliures sexualment perquè no tenim por a la castració genital

COMPLEX D’EDIP

-El nen estima a la seva mare per sobre de totes les coses

-El pare és un altre home que li pot prendre l’amor de la seva mare. Competeixen per

ella. Vol fer desaparèixer al pare

-Existeix una por del nen a la castració per part del pare ja que veu que les dones no

tenen penis i es pensa que no el tenen perquè algú els hi ha tallat

-El nen decideix deixar la lluita per tal de conservar els seus genitals i prefereix seguir al

seu pare com a model

-És un punt molt important en el desenvolupament, marca molt com seràs en un futur

COMPLEX D’ELECTRA

-La nena estima al seu pare per sobre de totes les coses

-La mare és una altra dona que li pot prendre l’amor del seu pare. Competeixen per ell.

Vol fer desaparèixer a la mare

-També es pregunten les diferencies entre els genitals dels dos sexes. Veuen que tenir

penis és poder. Com no el poden tenir, pensen que el més semblant és tenir un fill

-Quan siguin grans buscaran un marit que s’assembli al seu pare

-Abandonen l’amor cap al seu pare per por a perdre l’amor de la seva mare

39

Explicació de la homosexualitat segons Freud: sobretot en els homes, hi ha una

alteració en tot aquest procés. Es creen uns sentiments de culpa que es deriven del

pensament de voler tenir sexe amb la seva mare. Acabaran rebutjant a totes les dones

per què li recorden aquest fet i s’orienten cap als homes.

TEORIA DE LA PERSONALITAT

-La personalitat ve determinada per les fases que anem passant al llarg de la nostra

vida. És una barreja de predisposició biològica (instints) i psicosocial (repressió dels

instints per les normes socials). També intervenen els mecanismes de defensa

-MECANISMES DE DEFENSA: apareixen quan el jo és incapaç de resoldre la tensió entre

el superjo i el ello. El que fan es traslladar o tapar les pulsions, que acabaran

apareixent en un altre moment. Un psicoterapeuta els hauria de saber detectar

MECANISMES DE DEFENSA

Racionalització: justificació raonada de reaccions emocionals. Raonem les

pulsions que expressem, per donar-li un motiu

Repressió: ho oblidem tot i ho passem a l’inconscient. Hem d’alliberar les

emocions perquè si les reprimim sempre afloraran en un altre moment

Projecció: atribuïm a altres persones allò que la nostra ment no accepta com a

propi. Mecanisme bàsic de defensa (ho utilitzen els maltractadors)

Desplaçament: substitució d’un instint o pulsió per un altre de menys perillós.

Algú ens enfada molt, enlloc de pegar-lo li diem allò que pensem d’ell

Negació: viure experiències com si no estiguessin passant. Mecanisme de

defensa que passa en les catàstrofes. Després tot sortirà

Regressió: trasllat a una etapa evolutiva anterior més segura. Algú amb estrés

que de sobte, s’emporta moltes coses a la boca (etapa oral)

Aïllament: apartar sentiments o desitjos, eliminant la seva relació amb les

conductes. L’home que és infidel i aparta o aïlla el sentiment de culpa quan

està amb la seva amant

40

Sublimació: transformació de pulsions dolentes en activitats més acceptables

per a la societat. Si li tenim ràbia a algú, la descarregarem sols a casa

Formació reactiva: fem un comportament contrari a un desig rebutjat per la

societat. Parella que s’estan barallant i als dos minuts estan al llit

Introjecció: a causa de la pèrdua d’una persona amada se fan propis

característiques d’altres persones. Vull lligar-me una noia que li agrada el meu

amic, adquireixo qualitats del meu amic

GÈNESIS PSICOPATOLÒGICA

-Freud sempre relacionava la causa principal de les patologies que patien els seus

pacients amb causes sexuals, sobretot deia que eren conseqüència de traumes que

aquella persona havia patit a la infància

-Un clar exemple és el cas de Hans i la seva fòbia a sortir al carrer per un episodi

traumàtic amb un cavall

-Avui en dia donaríem explicacions alternatives, com que s’han esdevingut processos

de condicionament clàssic

TERÀPIA

-El millor terapeuta és aquell que menys paraules utilitza

Les teràpies psicoanalistes han de complir les característiques següents:

1- Ambient Relaxat

2- Ambient d’Acceptació Social: no censurarem res que la persona digui, l’hem de

deixar parlar de qualsevol cosa que vulgui parlar

3- Associació Lliure: li demanes que parli del que vulgui i que lliurement ell vagi

encadenant les idees. Hem de saber veure el que reprimeix a l’inconscient

4- Resistència: hem de fixar-nos en aquells temes dels que no vol parlar. Darrera

d’allò s’amaga alguna cosa interessant

5- Lapsus Linguae: al parlar el pacient pot equivocar-se en les paraules. Això també

ens mostra coses que es poden amagar a l’inconscient

6- Anàlisis de Somnis: quan estem adormits som purament ELLO per tant els somnis

ens mostren molta informació de l’inconscient

41

7- Transferència: reaccions emocionals que hauria d’haver experimentat en el

moment que es va produir el problema, el pacient les projecta en el terapeuta.

Aquesta transferència es molt positiva, per què està a punt d’arribar a saber la

gènesis del seu problema. Un dels punts claus

8- Catarsis: moment en que la persona que té la malaltia és conscient dels problemes

que pateix. És un punt d’inflexió en el procés del trastorn i la teràpia, és el moment

en que s’obre el camí cap a la curació

9- Insight: La persona ha acceptat el seu problema i el fa seu

3. PSICOANÀLISIS COM A CIÈNCIA

-Freud considerava que el seu paradigma era una ciència, totalment a part de la

psicologia

-El que passa és que és una ciència que no aplicava el mètode científic

-Només utilitza un mètode, l’estudi de casos. Consisteix en estudiar la vida de les

persones amb profunditat i a partir d’aquests pocs casos generalitzar teories

INCONVENIENTS I AVANTATGES

-L’inconscient existeix, però no et condiciona tota la vida com deia ell

-La gènesis de tots els problemes no sempre està en la infantesa, però va ser el primer

en plantejar que et podien afectar els problemes viscuts de petit

-Ell no permetia que es fessin estudis científics. Cap de les seves teories estava

demostrada científicament. El psicoanàlisis es considera un dogma de fe

-Deia que les seves teràpies funcionaven, però més tard s’han trobat escrits que

demostraven que realment no sempre funcionaven

-Va fallar en la interpretació de trastorns, associant-ho tot a temes sexuals

-Va ser el primer que va ajudar a aquelles persones que patinen trastorns mentals i els

va tractar com iguals

-Li devem la manera de fer teràpia, sobretot el deixar parlar al pacient

-Va aportar moltes coses i gracies a ell es va avançar a la època

42

3. AUTORS IMPORTANTS DESPRÉS DE FREUD

KARL GUSTAV JUNG

-Li agradava molt tota la qüestió cultural i les religions. Era un home molt espiritual.

Volia investigar la telepatia i temes relacionats

Ell planteja una estructura determinada per a la ment:

Consciència: part de nosaltres que fa que experimentem la percepció, memòria..

Inconscient Personal: informació que no està a la consciència ara mateix, però és

fàcil d’aconseguir

Inconscient Col·lectiu: herència global psicològica. Són aquelles qüestions

psicològiques comunes i compartides amb tothom que ens han passat com a

espècie. Al néixer les tenim de sèrie. El que tenim són arquetips i són el motor de

les nostres conductes. Ex: Dejà Vu: l’interpreta amb que alguna persona en un

moment anterior al nostre va passar per allò que ara nosaltres estem

experimentant.

Segons Jung tenim els arquetips següents:

-L’arquetip de la MARE, si no l’has pogut projectar per que no has tingut mare, sempre

la estaràs buscant i projectaràs aquest l’arquetip en altres persones

-Només els homes tenen ÀNIMA, que és la seva part femenina

-Les dones tenen l’ANIMUS que és la seva part masculina

Tant l’anima com l’animus és una part bona que ens dona equilibri

-L’OMBRA la tenim tots i és la part agressiva i fosca

-El SELF, part que ens ajuda a arribar a desenvolupar-nos com a persona per

aconseguir el punt màxim d'equilibri

43

ALFRED ADLER

-Va dir que les associacions de Freud constants al temes sexuals s’havien de prendre

com una metàfora. Llavors Freud el va fer fora de la psicoanàlisis

-Va crear el terme de complex d’inferioritat (sentir-se pitjor que la resta de la gent que

ens envolta)

Característiques de la Psicoanàlisis de Adler:

1- Perspectiva Holista: tenim en compte la totalitat. Alhora de conèixer una persona,

ho hem de fer des de totes les seves facetes, no ens hem de centrar només en la

qüestió psicològica

2- Teoria del Camp: restringeix el concepte a la totalitat de conductes de la persona.

Ens hem de centrar en elles perquè és el que ens donarà tota la informació per

interpretar el que li està passant al pacient

3- Strive: la única motivació de l’esser humà és superar-se a si mateix dia rere dia.

Aquest serà l’objectiu del psicòleg, fer que el pacient es vagi superant

4- Estils de vida: l’estil de vida és un reflex de la personalitat del pacient i ens indica

com viu la seva vida

5- Teleologia: en aquest punt és diferencia radicalment de Freud. Diu que no estem

predeterminats per a res, que el futur és canviant i no sabem que ens passarà a la

vida. A més, el nostre organisme està preparat per a tot. És l’amo del seu destí

6- Ser creatiu: l’esser humà és un ésser creatiu i ha de desenvolupar la seva

creativitat

4. L’AVALUACIÓ PSICODINÀMICA

-En tots aquest tests d’avaluació psicoanalista, es fa projecció

Estímuls estructurals o ambigus

44

o Taques de tinta (Rorschach) : és l’avaluació típica de la vesant psicoanalítica. Per

a fer aquest tipus d’avaluacions els estímuls han de ser ambigus. L’avaluat ha

d’interpretar una sèrie de taques i dir quina imatge veu cada vegada

o Test d’apercepció temàtica (TAT) : l’avaluat ha d’explicar una història, el

primer que li ve al cap, sobre el que passa en l’escena de cada làmina que

observa

Com mes semblants siguin les històries al que proposen realment les imatges, la nostra

personalitat és més “normal” i com més diferent, més “suc” podem treure.

CRÍTIQUES

-És molt fàcil inventar històries adequades segons el que vulguis que surti. Llavors

podem dir que és molt fàcil mentir en la realització de la prova

-És molt sensible a les condicions de l’avaluador ja que alhora d’interpretar el que ha

dit el pacient l’avaluador pot ser molt subjectiu i fer interferències en el diagnòstic

-No existeix cap tipus de baremació per poder comparar les puntuacions dels pacients

-Els coeficients de fiabilitat interavaluadors mostren que diferents jutges han avaluat

les mateixes històries i cada un a diagnosticat coses diferents

AVANTATGES

-És una de les primeres tècniques d’avaluació psicològica que van sorgir, per això és

molt coneguda i emprada

-En alguns sectors de la Psicologia s’accepta com a prova de diagnòstic

-Avui en dia s’utilitza més per a extreure informació qualitativa de la persona que no

pas per avaluar la personalitat

5. ALTERNATIVES EN AQUELLA ÈPOCA

45

KRAEPELIN

-Contemporani de Freud i psiquiatra

-Va fer la primera guia de trastorns basada en els símptomes que tenien i ell havia

observat

-Va ser el precursor del DSM

46