apunts fonaments de l'esport adaptat

FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’Esports IES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell

Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Centre d’Alt Rendiment

Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics Esportius

FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTATBloc Complementari

Crèdit 2


ÍNDEX

1. CONCEPTES GENERALS......................................................................................3

2. TIPUS DE DISMINUCIONS / DISCAPACITATS................................................4

2.1. DISCAPACITATS FÍSIQUES..........................................................................4

2.2. DISCAPACITATS SENSORIALS...................................................................6

2.2.1. Dèficit Auditiu..........................................................................................6

2.2.2. Deficiciències visuals................................................................................6

2.3. DISCAPACITATS PSÍQUIQUES....................................................................7

2.4. CONCEPTES CONGÈNIT / ADQUIRIT

3. LÁCTIVITAT FÍSICA I EL DISMINUIT FÍSIC / SENSORIAL................................................7

3.1. Diferents grups de discapacitats.................................................................................8

3.2. Beneficis de láctivitat física........................................................................................9

3.3. Conclusions.................................................................................................................12

4. L’ESPORT ADAPTAT, LA SEVA IDENTITAT I LES SEVES PERSPECTIVES.................13

4.1. Infroducció i concepte................................................................................................13

4.2. Com evoluciona lésport adaptat?............................................................................13

4.3. Classificació dels esports adaptats..........................................................................14

4.4. Esports adaptats i discapacitats que els practiquen..............................................14

4.5. Importància actual de lésport adaptat.....................................................................16

4.6. Anàlisi crítica..............................................................................................................16

4.7. Conclussions..............................................................................................................16

5. ESPORTS I ACTIVITATS FÍSICQUES ADAPTADES.........................................................17

5.1. El goalball-Explicació del joc.....................................................................................17

5.2. Aerobic en cadira de rodes........................................................................................19

5.3. El futbol 7 en paralítics cerebrals..............................................................................22

6. ESTRATÈGIES DÁTENCIÓ A LA DIVERSITAT................................................................34

6.1. Generals.......................................................................................................................34

6.2. Estratègies i pautes per persones amb cadira de rodes.........................................35

6.3. Estratègies i pautes per persones amb dèficit auditiu............................................42

6.4. Estratègies i pautes per persones amb dèficit visual.............................................42

6.5. Resum..........................................................................................................................43


Per poder iniciar aquest crèdit són necessaris una sèrie de conceptes que haurem de conèixer,

discutir-los i contrastar-los amb l’objectiu de poder parlar amb propietat del fenomen de l’esport

adaptat.

Aquest vocabulari està relacionat amb l’àmbit mèdic i amb l’àmbit de l’aprenentatge doncs

moltes de les situacions que ens plantejarem han tingut el seu origen en aquest dos grans

àmbits degut a les necessitats de relació que les persones tenen.

Així ens podem trobar amb els següents conceptes:

• Minusvalua / Minusvàlid

• Disminució

• Deficiència / Deficient

• Discapacitat / Persona discapacitada

També i en un àmbit molt més popular ens trobem amb expressions que són de caràcter

despectiu en moltes ocasions i que per tant no tractarem durant la realització del crèdit.

A continuació es presenten les definicions segons la O.M.S. que és l’organització Mundial de la

salut i segons la LISMI (Llei d’integració del Minusvàlid de 1982).

Així tenim:

Minusvalua: Tota persona que a causa d’un determinat succés (anomalia, malaltia, accident),

presenta un deteriorament o maduració incompleta de les seves facultats físiques, psíquiques o

sensorials; o vàries al temps, que l’afecten actualment o en un futur d’una forma greu i

perllongada la seva capacitat d’adaptació al mitja que l’envolta. Amb possibilitat de restauració

parcial, que dependrà en relació inversa a la gravetat del procés o directament amb una

actuació social adequada.

Deficiència: Qualsevol pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció (psicològica, fisiològica,

sensorial o anatòmica), essent per tant pertorbacions a nivell d’un òrgan. Moltes vegades

utilitzat com disminució.

Discapacitat: Es tota restricció o absència (per causa d’una deficiència) de la capacitat de

realitzar una activitat en la forma normal a l’ésser humà, representant les pertorbacions a nivell

funcional, de l’organisme.

Minusvalua: És una situació desavantatjosa per un individu determinat, degut a una deficiència

o discapacitat que el limita o inhabilita a assumir un “rol”. Essent, per tant, la “socialització”

d’una deficiència i discapacitat. Representant les pertorbacions a nivell social de la persona.

CONCEPTES GENERALS


A continuació farem una classificació que ampliarem i on coneixerem les principals deficiències

que es poden produir i sabrem el seu origen o causa.

• Discapacitats físiques (2 classificacions, la primera segons Herren i segons

Labregere)

o Herren o Lesions d’origen cerebral:

Paràlisi cerebral

o Lesions neuromusculars, medul·lars i perifèriques

Accidents i malformacions congènites òssees

Infermetats de la medul·la

Infermetats dels circuits sensitius-motors

o Lesions no neurològiques:

Musculars

Òssees

Articulars

Amputacions

o Labregere

Segons la localització Mono / Di / Tetra / Hemi / Para –plègia

Segons l’origen:

• Cerebral:paràlisi cerebral

• Espinal: poliomielitis anterior aguda; espina bífida; mielitis

degenerativa; traumatismes medul·lars

• Vascular: hemorràgia cerebral; reblaniment cerebral

• Muscular: miopatia o distròfia muscular degenerativa

Farem una explicació dels conceptes més detalladament, així entendrem alguns conceptes: Terme Definició – Explicació

Monoplegia Pèrdua parcial o completa de la funció motora de una extremitat, com resultat de una disfunció

neurològica

Monoparesia Disminució del moviment però no paràlisi total d’un membre

Diplegia Debilitat motora en les extremitats inferiors d’ambdós costats del cos

Triplegia Plagia de 3 membres, habitualment un membre del tren superior està normal

Tetraplegia Afectació de tot el cos (braços i cames) normalment produïda per presentar una lesió a nivell de la

medul·la espinal per malformació congènita, infermetat o traumatisme de la columna vertebral que

produeixi la pèrdua de les funcions motòriques i sensibilitat de la part del cos situada per sota de la

lesió

Hemiplegia Paràlisis d’un costat del cos, que apareix com resultat de la lesió de les vies de conducció d’impulsos

nerviosos de l’encèfal o de la medul·la espinal.

Paraplegia Paràlisis de la meitat inferior del cos, tot i que també s’utilitza per denominar qualsevol paràlisis de

parts simètriques

Paraparèsia Disminució del moviment dels membres inferiors

TIPUS DE DISMINUCIONS / DISCAPACITATS


A més a més d’aquests termes hem d’explicar altres malalties que produeixen discapacitats

motrius, així tenim: Terme-Patologia Definició-Explicació Caràcter

Espina bifida Anormalitat congènita causada per la falta d’unió del

tub neural i els arcs vertebrals posteriors

Estabilitzada, congènit

Poliomielitis Malaltia vírica que afecta al sistema nerviós central

lesionant les cèl·lules nervioses motrius de la

medul·la, manifesta paràlisi segons el nombre de

cèl·lules nervioses lesionades

Estabilitzada, adquirida

Paràlisi cerebral Trastorns en el control dels moviments del cos com

a conseqüència d’un problema en el cervell, que pot

produir-se abans, durant o després del naixement


Lesió Medul·lar Les lesions medul·lars produïdes per diversos

motius (malformació congènita, malaltia, o

traumatisme de columna vertebral) es manifesten

amb la pèrdua de la motricitat i/o sensibilitat de la

zona del cos situat per sota de la lesió


Amputacions Pèrdua parcial o total d’una extremitat per malaltia o

accident


Paràlisi braquial Paràlisi total o parcial de la musculatura de

l’extremitat superior deguda a una afectació

neurològica important a nivell del plexe braquial,

ubicat a l’àrea axil·lar

Estabilitzada

Accident vascular

cerebral

Lesió a nivell d’un vas sanguini que irriga un

hemisferi cerebral, bé per obstrucció o trencament

d’un vas

Estabilitzada

Traumatisme cranial Traumatisme amb pèrdua de consciència que pot

estar associat a fractures cranials que poden deixar

seqüela d’incoordinació motriu, intel·lectual o de

llenguatge

Estabilitzada

Esclerosi múltiple Malaltia d’origen desconegut que ataca el sistema

nerviós destruint la beina de mielina de la fibra

nerviosa impedint la transmissió de l’impuls nerviós

Progressiva

Distròfia muscular

progressiva de

duchenne

És una afectació de la fibra muscular produïda per

una herència recessiva lligada al sexe, provoca

debilitat muscular

Progressiva

Distròfia muscular de

Becker

Es diferencia de la distròfia de Duchenne en què

l’edat d’inici és més tardana (a partir dels 20 anys)

Progressiva

Miopatia Infermetat relacionada amb el metabolisme

muscular d’origen autoimmune que produeix lesions

degeneratives a les fibres musculars

Progressiva

Artritis reumatoide Infermetat inflamatòria que afecta tendons i

articulacions degenerant-los

Progressiva

Altres Parkinson,

espondilitis, alzeimer

Progressives


• Discapacitats sensorials o Dèficit auditiu (a la taula apareixen els diferents tipus que hi ha segons

diferents classificacions)

CRITERIS Patologies Característiques

Localització anatòmica Sordesa neuro-

sensorial

El problema se situa a l’oïda interna, el nervi auditiu o a

les zones auditives cerebrals

Sordesa

conductiva

El problema se situa a l’oïda externa o mitja (conducte

auditiu o cadena d’ossets)

Grau de pèrdua auditiva Lleugera 20-40 DCB

És té la percepció de la parla però no es reconeix tots

els contrasts fonètics

Mitjà 40-70 DCB

Hi ha força dificultats per a la percepció de la veu i

l’articulació a intensitats habituals

Severa 70-90 DCB

Hi ha la possibilitat d’identificar sorolls ambientals i

alguns sons de la parla fonamentalment els vocàlics

Profunda + de 90 DCB

No hi ha percepció de la parla articulada, però es

conserven elements prosòdics com la melodia i el ritme

Etiologia Hereditàries Determinades per factors genètics

Adquirides • Prenatals Degudes a infeccions o

traumatismes del fetus

• Periantals Degudes a anòxia durant el part

• Postnatals Degudes a infermetats

infeccioses com meningitis, rubèola o bé a

ingestió de tòxics

Moment d’aparició Prelocutives Quan la sordesa apareix abans dels tres anys de la vida

del nen

Postlocutives Quan la sordesa apareix després dels tres anys i ja s’ha

produït el procés d’aprenentatge de la llegua oral

o Deficiències visuals (a la taula apareixen els diferents tipus que hi ha segons

diferents classificacions) CRITERIS Localització-

Patologia

Característiques

Total Sense resta visual

Baixa visió Perifèrica Presenta afectacions a la zona central de la retina

Central Presenta afectacions a la zona perifèrica de la retina

Borrosa Falta de transparència per opacitat corneal o del

cristal·lí

Patologies més freqüents Cornials Totes aquestes malalties produeixen en major o menor

grau i en diferents llocs una reducció considerable de la

visió

Cataractes

Glaucoma

Miopia


degenerativa

Atrofia del nervi

òptic

Retinopaties

vasculars

Retinopaties

hipertensives

Despreniment de

retina

Retinoblasoma

Degeneracions

retinianes

Síndromes Albinisme

Síndrome de

Marfan

• Discapacitats psíquiques o Borderlines

o Psicoautisme

o Deficiència mental mitjana,severa,profunda (Síndrome de down)

o Esquizofrènia

Per tal d’entendre millor els conceptes hem d’explicar que les causes poden ser de tipus

congènit o adquirides. Les malalties congènites no fan referència a que siguin hereditàries

sinó al moment que es presenta i aquest és en el moment del naixement. Tot i que hem de dir

que algunes de les que es presenten en el moment del naixement sí que són de caràcter

hereditari d’altres com las malformacions provocades per la rubèola tenen un origen víric.

Per altre part les infermetats adquirides poden afectar a les persones en qualsevol moment

sense avís o informació que tenim d’infermetat.

En primer lloc m’agradaria aclarir que el jove o el nen disminuït físic no es cap malalt sinó que

en general és una persona sana amb una o vàries limitacions o físiques o sensorials.

Gràcies a les Paralimpiades de Barcelona 92 l’esport per disminuïts va començar a fer-se

familiar, varem perdre la por al contacte amb ells i varem aprendre que amb la constància i

l’esforç es poden superar handicaps i es pot portar una vida totalment normalitzada.

Quan ens trobem amb un nen, jove o adult disminuït hem de tractar-lo amb total normalitat

sense caure en la compassió o el paternalisme. El primer que hem de fer es conèixer la causa

de la limitació, temps d’evolució, estat actual de la discapacitat, estat emocional de la persona i

de la família (ens trobem amb famílies superprotectores que per penes o pors limiten als seus

L’ACTIVITAT FÍSICA I EL DIMINUÏT FÍSIC I SENSORIAL (Adaptació article Míriam Meloni)


fill o ens trobem amb famílies incapaces de col·laborar i abandonen al discapacitat tancant-lo

pràcticament a casa).

Hem de conèixer també l’entorn social i cultural per poder oferir el màxim ventall d’alternatives

per que el discapacitat pugui desenvolupar al màxim les seves possibilitats i arribar a realitzar

una vida totalment normalitzada e integrada.

És ben cert que actualment la societat és més conscient d’aquest problema i a poc a poc es

van resolent els inconvenients de les barreres arquitectòniques, s’ofereix igualtat d’oportunitats,

ajudes econòmiques, i respecte al que a nosaltres ens interessa en aquest moment, l’activitat

física i l’esport com a tal està més a prop de tots. Existeixen més professionals que es

dediquen a això, major número d’instal·lacions adaptades, major número d’usuaris...

Per qualsevol persona l’activitat física o esport és imprescindible per poder assolir un bon estat

físic i psicològic que els permeti portar una vida més sana e integradora com persones.

Tots coneixem els beneficis que comporta l’esport ja siguin de manera recreativa o competitiva

però en el cas del discapacitat aquests beneficis es multipliquen per 100.

Tots coneixem la importància de l’activitat física com a mitja rehabilitador per als discapacitat ja

sigui de causa congènita o adquirida, com els post traumàtics, o els accidents vàsculo

cerebrals...

Hauríem de diferenciar entre l’activitat física i l’esport ja que aquest últim busca un rendiment

físic tot i que ja veurem que aquest estímul ajuda a la persona a integrar-se i sentir-se bé amb

si mateixa.

Com sabem tot exercici físic aporta grans beneficis i evita lesions o malalties degudes al

sedentarisme.

DIFERENTS GRUPS DE DISCAPACITATS Els diferents tipus de discapacitats estan dividit en 4 Federacions Internacionals com són:

• IBSA: Cegs

• ISOD: Físics

• CP-IRA: Paralítics cerebrals

• IWRS: Lesionats medul·lars

Ells al seu temps es subdivideixen en classes segons el grau de lesió per poder competir en

igualtat d’oportunitats.

Les causes són múltiples: infermetats hereditàries, congènites, tumors, traumatismes...


BENEFICIS DE LÁCTIVITAT FÍSICA

• Afavoreix la no aparició d’infermetats cardiovasculars: Augmenta el to parasimpàtic,

afavorint la disminució del requeriment dÓ2 del miocardi i el treball respiratori

• Disminueix la FC fent que el cor treballi menys per obtenir la mateixa quantitat dÓ2

• Augmenta la perfusió muscular del múscul cardíac

• Augmenta la perfusió muscular esquelètica afavorint que la fatiga muscular sigui més

tardana

• Millora la circulació col·lateral

• Augmenta HDL prevenint infermetats cardiovasculars, la arteriosclerosis

• Disminueix l’obesitat

• Disminueix la tensió arterial

• Redueix el risc d’osteoporosis

• Millora la tolerància a la glucosa

• Millora les tensions emocionals i fa que disminueixin les depressions

• Proporciona: agilitat, equilibri, augmenta la velocitat i disminueix el temps de reacció,

coordinació, potencia i resistència muscular amb el que afavorim la desaparició d’àlgies

musculars i articulars

• Augmenta la flexibilitat i la mobilitat i ajuda a la disminució dels dolors d’esquena

La seva vida quotidiana es fa més fàcil: pugen els desnivells amb més facilitat, es desplacen

millor amb la seva cadira de rodes a amb les muletes.

Tot això es beneficiós per qualsevol individu però per als discapacitat es fa imprescindible

degut a la seva disminució molts d’aquests problemes els tenen aguditzats per l’augment del

sedentarisme.

Per als discapacitats l’activitat física té altres beneficis com són:

• Poder desenvolupar totes aquelles possibilitats que tenen tot i les seves limitacions.

• Intentar desenvolupar al màxim tots els grups musculars i adaptacions cardiovasculars

per poder portar una vida el més independentment possible.

• Els permet sortir de casa en moltes ocasions amb l’al·licient diferent sobretot si ja

practiquen un esport.

• Els permet relacionar-se amb persones que pateixen o ja han superat el trauma inicial

de veure’s limitades, el compartir els ajuda a superar-se i lluitar per una vida agradable

• El fet de recuperar tot allò que tenien abans, com pot ser la capacitat de desplaçament,

independència familiar, els augmenta l’autoestima.

• El millorar la seva forma física els porta a una acceptació d’ells mateixos i a descobrir

totes les possibilitats que tenen per fer una vida normalitzada.


L’activitat física els ajuda a més a:

Disminuir les diferències amb l’entorn, aconseguint mitjançant l’exercici físic una major

adaptació a la seva deficiència. És important que el nen pugui integrar-se en el joc dels seus

pares, germans, amics, companys d’escola i que pugui realitzar la mateixa activitat que els

altres tot i que sigui amb alguna adaptació o variant.

L’esport és la forma més natural de fisioteràpia i de rehabilitació. Amb l’esport aconseguim:

• Desenvolupar láutodisciplina

• Desenvolupar láutorespecte

• Desenvolupar l’esperit combatiu

• Desenvolupar la camaraderia

• Desenvolupar láutosuperació

• Desenvolupar el perfeccionament físic

• Sentir-se important i autònom

Voldria fer una diferència entre l’esport recreatiu i d’elit. El primer és la base, es descriu com

una forma d’esport on guanyar o rendir a nivell personal no constitueix una necessitat i on tots

els participant poden competir sense massa obligacions ni condicions. Es caracteritza pel plaer

que proporciona el moviment, la bona forma física, el contacte amb altres persones... No es

necessiten materials ni mesures oficials el terreny de joc, això significa que podem adaptar les

activitats de moviment a les possibilitats dels jugadors.

L’esport amb caràcter competitiu es vàlid ja que motiva a l’esportista a superar-se i a posar-se

en la millor forma física afavorint el seu rendiment esportiu i també repercutint en la seva vida

professional i de relació social ja que potencia qualitats com la concentració, domini d’un

mateix, esperit de lluita, facilita superar les fase de negativitat, agressivitat, resignació per

arribar a la meta de l’acceptació i recuperació de la confiança i del propi valor.

L’esport practicat pels discapacitats dependrà de la discapacitat que presentin. Existeixen

esports específics com el goalboll (adaptació del futbol) per cecs o la boccia pels paralítics

cerebrals, o l’esquí pels paraplègics... Alguns d’aquests esports poden ser adaptats en l’àmbit

escolar fet per exemple tapar els ulls als nens i jugar amb la pilota de picarols, fer curses amb

la cadira de rodes... És important que el nen o jove discapacitat pugui participar el màxim

possible en les activitats escolars i extraescolars.

S’ha de considerar que el disminuït pot ser capaç de realitzar qualsevol activitat reglada, tenint

en compte la limitació que pugui presentar.

Moltes vegades s’opta per la natació per que creiem que és l’esport més complet i el menys

perjudicial però penso que limitem molt al discapacitat i que som nosaltres els primers en ser

limitats.

No hi ha resposta entre el temps que ha de passar entre la lesió y o infermetat i línici de la

pràctica de l’activitat física. Només s’ha d’esperar a que finalitzi el procés de curació agut per

que acostuma a ser pel sistema nerviós i esquelètic de 6 a 12 mesos.


És important dir que l’activitat física o esport ha d’adaptar-se a les necessitats i possibilitats específiques dels individus essent així una font de salut i equilibri.

Es molt important la correcta execució de les habilitats motrius bàsiques doncs influeixen de

manera decisiva en el desenvolupament funcional de l´individu. L’adquisició de moviments

incorrectes pot donar lloc a malformacions o lesions. Hem de tenir present que a vegades un

esport pot ser perjudicial i provocar lesions ja que la repetició del mateix pot acabar lesionant

articulacions, músculs, tendons...

Els discapacitats que majors problemes ens poden generar són els Paralítics cerebrals i els

lesionats medul·lars ja que són els que adopten una situació tònica anormal, anomalies

posturals i uns patrons anòmals de moviments.

En el cas dels PC la força de les contraccions automàtiques patològiques poden ser fins a un

200% major que la d’un subjecte normal, això pot provocar que les articulacions estiguin

sotmeses a gran estrès produint a llarg termini artrosi.

En el cas dels cecs hem de conèixer les causes per evitar esports de contacte o cops al cap en

els caso de perill de despreniment de retina...

Penso que és important acceptar, assumir, compensar i superar el handicap, doncs sobre la

negació del handicap no podem construir res.

El control mèdic serà important per valorar el tipus d’exercici a realitzar per no agreujar

situacions físiques per realitzar exercicis massa complexos o perillosos segons la causa de la

lesió.

Hem d’estudiar cadascuna de les persones sobretot amb respecte a nens i joves per tal que

puguin obtenir el màxim de possibilitats dins de les seves limitacions, per tant farem els

següents estudis:

1. Exploració de base: causa de la lesió

a. Aparell locomotor

b. Aparells cardíac i vascular

2. Estudi cineantropomètric: pes, talla, envergadura, estudi de la composició corporal,

percentatge de greix, muscular, ossi

3. Estudi dinamomètric isomètric o isotònic o isocinètic per poder així observar els

músculs afectats, estudiar els desequilibris musculars que poden ser compensats i

evitar lesions. També ens interessa per poder realitzar una preparació física adequant

cada persona a cada especialitat esportiva. No és el mateix la força o potència que

necessitem per la natació que per un llançament. També es valoraran altres qualitats

motrius com són a més a més de la força comentada anteriorment la velocitat (màxima

consecució de la freqüència dels moviments cíclics), flexibilitat (màxima mobilitat que

es pot tenir en una o més articulacions), la coordinació (cooperació del Sistema Nerviós

Central i els músculs esquelètics durant el curs dels moviments) i la resistència

(capacitat per perllongar una activitat física en el temps i no mostrar fatiga).


4. Valoració funcional: les proves poden realitzar-se en cicloergòmetre, ergòmetre de

braços o cadira de rodes en cinta rodant. Valoració de la capacitat aeròbica, umbral

anaeròbic si interessa pels entrenaments. La realització d’exercicis de gran intensitat i

poca duració, velocitat i força es realitzen gràcies al metabolisme anaeròbic (alàctic i

làctic) en tant en quan els de menor intensitat i major duració (resistència) depenen del

metabolisme aeròbic.

5. Valoració psicològica: intel·ligència, personalitat i motivació.

Amb tots aquests paràmetres podem establir u orientar uns entrenaments específics i orientar

cap a l’activitat física que no perjudiqui l’esportista. En el cas de l´esportista d`elit el programa

hauria de realitzar-se en conjunt (entrenador, metges, preparadors físics, psicòlegs i

fisioterapeutes).

CONCLUSIONS

• L’activitat física i l’esport de base ha de ser practicat per tots, ja que proporciona

beneficis de salut i psíquics

• L’entrenament esportiu es diferencia de l’activitat física en els objectius que volen

augmentar els límits dels atletes, provocant moltes vegades dolors i ocasionar greus

conseqüències a nivell articular...

• És important conèixer les qualitats bàsiques del nen o jove esportista, la influència de

l’exercici físic en l’organisme, com i quan utilitzar-los i així escollir l’esport millor

adaptat, determinar les possibilitats en la competició i el nivell que es pot assolir.

• Cada esportista ha de ser estudiat individualment ja que les adaptacions són

específiques a cada tipus de discapacitat, que són diferents segons els individus.

• Es deu adaptar l’esport a les diverses discapacitats, per exemple, pilotes de goma o

porteries més grans.

• S’ha d’aprendre bé el gest tècnic per evitar moviments anòmals i a la llarga lesions o

disminució del rendiment.

• No hi ha esports específics per les diferents discapacitats sinó diferents discapacitats

amb diferents possibilitats.

Per acabar dir que l’activitat física és fonamental per qualsevol persona amb discapacitat

pel seu benefici físic i psíquic, però és precís un control mèdic esportiu per poder estudiarà

totes les possibilitats i adaptacions per poder realitzar l’activitat física de la manera més

correcte i poder gaudir-ne més.


Introducció i concepte Mercè als jocs paralímpics s’ha donat a conèixer l’esport per a persones discapacitades no tan

sols pels professionals de l’esport, sinó també pel públic en general. Aquest esport es pot

considerar com una expressió cultural amb identitat i personalitat pròpia que aporta gran

nombre de beneficis físics, emocionals i socials a aquestes persones que els practiquen.

Es coneix com esport adaptat el que practiquen les persones amb algun tipus de discapacitat i

en el qual, com a conseqüència d’aquest deficiència, s’adapten les diferents normes de l’esport

federat en funció de les seves característiques.

De vegades no és pròpiament una adaptació de l’esport normalitzat sinó que per les

característiques especials d’alguna deficiència es tracta d’una nova creació; exemples d’això

els tenim en la boccia per a persones amb paràlisis cerebral, el goalball per a persones amb

deficiència visual, l’hoquei interior per a disminuïts psíquics, etc.

Altres característiques de l’esport adaptat són: el tipus de material emprat, la instal·lació

necessària, les classificacions en funció del grau de discapacitat, etc.

Independentment del concepte d’esport adaptat sorgeix el d’esport d’integració, més recent, i

que es basa en la filosofia de mantenir al màxim les estructures normalitzades de l’esport i fer

que el disminuït participi en la mesura de les seves possibilitats.

Com evoluciona l’esport adaptat? L’esport adaptat ha anat evolucionant ja que no fa gaire temps no es coneixia cap tipus

d’organització en cap lloc del món. Hi ha opinions que diuen que l’esport va néixer per la pròpia

pràctica de persones discapacitades a títol individual, n’hi ha d’altres que opinen que va ser

arrel del moviment d’esport per tothom, el que si és cert que arrel de les guerres mundials es va

començar a treballar dins els hospitals i va ser després de la segona guerra mundial, amb el

dissortat increment de víctimes amb traumatismes, paraplègics, amputats, etc... quan es va

iniciar el que coneixem a l’actualitat com esport adaptat i que sorgí com un ajut per a la

rehabilitació i reinserció social d’aquestes persones.

El 1948 Ludwing Guttmann implantà a Anglaterra el primer programa europeu d’esports

organitzats en cadira de rodes.

A Amèrica, Lipton crea la fundació Nord-americana per als esports en cadira de rodes amb

l’objectiu d’encoratjar i estimular l’esport competitiu per a les persones impedides fomentant al

mateix temps les relacions d´EEUU amb altres països i aconseguir finançament i ajuts per

aquestes activitats.

L’any 1960 a Roma s’organitzen paral·lelament als Jocs Olímpics els jocs en cadira de rodes, i

a partir d’aquella data, i cada quatre anys, en acabar els Jocs Olímpics s’organitzen els

Paralímpics que any rere any han vist com s’incrementaven els països que hi participen (94

països als Jocs Paralímpics de Barcelona).

L’ESPORT ADAPTAT, LA SEVA IDENTITAT I LES SEVES PERSPECTIVES (adaptació article Josep Oset)


Classificació dels esports adaptats Per poder classificar els esports adaptats cal tenir presents consideracions de tipus mèdic i

funcional que porten a un sistema complex de classificació amb nombroses variants.

El 1982 es crea la ICC(Comitè Internacional de Coordinacions esportives) formada per les

següents federacions:

• CP-ISRA Organitza l’esport pels paralítics cerebrals. Les classificacions es fan en

funció del fenotip i la performance donant com a resultat 8 classes diferents.

• IBSA Organitza l’esport per a invidents i deficients visuals. Les classificacions es fan

en funció de criteris oftalmològics i donen 31 classes de tipus físic i 3 de tipus sensorial.

• ISOD S’encarrega de l’esport per amputats i altres minusvàlues. Es valora en funció

del nivell d’amputació o de l’amplitud articular i l’estat muscular. Té nou classes

distintes.

• ISMGF Organitza l’esport per a paraplègics i tetraplègics, com a resultat de lesions

medul·lars, espina bífida o similars.

• FESMH Organitzen els Special Olímpics els quals reuneixen a persones amb

limitacions intel·lectuals i disminució psíquica.

En els Special Olímpics els criteris de participació acullen a persones amb alteracions

limitants cognitives significativament per sota la mitjana i totes aquelles persones que

presenten problemes d’aprenentatge com a resultat d’una limitació intel·lectual,

emocional o de comportament. Hi poden participar a partir dels 8 anys.

Hi trobem dos tipus d’esport els de demostració: canoa, tenis de taula, handbol,etc... i

els oficials: natació, atletisme, bàsquet,bitlles,voleibol,etc. Hi ha uns que estan prohibits

com: javelina, disc, boxa, arts marcials, trampolí, salt amb perxa,etc.

Esports adaptats i discapacitat dels que els practiquen

ESPORT CARACTERÍSTIQUES DE LA

COMPETICIÓ

PARTICIPANTS ALTRES

CARACTERÍSTIQUES

ATLETISME Proves: Curses, concursos de salts,

llançaments, pentatló i marató

Cecs, paraplègic i

tetraplègics, amputats i

afectats de paràlisi

cerebral

És la que compta amb més

participants i proves

BASQUETBOL Durada dels partits 40’. Regles

idèntiques a les de la FIBA amb

lleugeres modificacions

Paraplègics, amputats o

poliomelitis

Ha estat present als Jocs

Paralímpics des de la

primera edició a Roma el

1960

BOCCIA S’assembla a la petanca i es juga

individual o per equips. Totes les

proves són mixtes. Es juga pel

sistema de lliga i eliminatòries directes

Afectats de paràlisi

cerebral

S’ha adaptat pels països

nòrdics a partir d’un esport

molt antic



COMPETICIÓ

PARTICIPANTS ALTRES

CARACTERÍSTIQUES

CICLISME Hi ha tres grups en funció del tipus de

capacitat

Afectats de paràlisi

cerebral, cecs i deficients

visuals, i amputats o amb

d’altres alteracions

motores

És un esport relativament

nou dins l’esport adaptat

ESGRIMA Hi ha tres modalitats: floret, espasa i

sabre.

La cadira de rodes està fixada al terra

mitjançant unes guies que permeten

el moviment cap endavant i cap

enrere

Esportistes en cadira de

rodes amb problemes de

motricitat

Ha estat present als Jocs

Paralímpics des de la

primera edició a Roma el

1960

FUTBOL-7 Hi intervenen set jugadors en un

camp més reduït que el convencional i

amb reglamentació com la de la FIFA

amb petites variacions

Futbolistes amb paràlisi

cerebral

GOALBALL L´objectiu del joc és marcar gol a la

porteria contrària amb una pilota (que

té al seu interior uns picarols) que es

llança amb la mà. Els jugadors, tres

per equip, porten un antifaç per

impedir la visió

Cecs o amb deficiències

visuals

Hi ha una variant pels més

petits, anomenat torball,

que es juga amb terreny

més petit (16x7) i amb una

pilota més petita i lleugera.

Hi ha tres tapets col·locats

davant la línia de fons per

facilitar l’orientació

HALTEROFILIA La competició utilitza dues variants

del moviment de banc d’arrencada. Es

divideix, segons les modalitats

vigents, en powelifting i el weighlifting.

Paraplègics, amputats,

poliomelitis i afectats de

paràlisi cerebral.

JUDO La zona vermella de perill del tatami

ha de ser reconeguda pel tacte. Als

Jocs Paralímpics s’utilitza el tatami

tèrmic. Reglament de la FIJ amb

algunes variacions

Cecs i deficients visuals

NATACIÓ Dividits en categoria masculina i

femenina i en dos grups: invidents i

disminuïts físics

Invidents i disminuïts físics És un esport dels més

coneguts

TENNIS Es juga en modalitat individual i de

dobles. La pilota pot botar dues

vegades abans de tornar-la a l’altre

camp.

TENNIS DE

TAULA

Es juga amb el reglament igual al

normalitzat amb algunes variacions en

el cas de la cadira de rodes

Amputats i en cadira de

rodes

TIR AMB ARC Es realitzen dues modalitats:

dempeus i en cadira de rodes. Es

disputen proves individuals i per

equips en categoria masculina i

femenina

Disminuïts físics i en cadira

de rodes

És un esport destacat

entre els esportistes

discapacitats



COMPETICIÓ

PARTICIPANTS ALTRES

CARACTERÍSTIQUES

TIR OLÍMPIC Hi ha dues modalitats:

Dempeus i en cadira de rodes. Es

disputen proves de carrabina i pistola

en les especialitats d’aire comprimit i

arma de foc del calibre 22. Es

realitzen proven en categoria

masculina, femenina i mixts.

Disminuïts físics i en cadira

de rodes

VOLEIBOL Hi ha dues modalitats: asseguts i

drets i només existeix la categoria

masculina. La competició es realitza

en dues fases diferenciades: una per

lliga i l’altra per eliminació

Disminuïts Físics

Importància actual de l’esport adaptat La importància de l’esport adaptat s’ubica en el fet de ser un instrument molt valuós d’interacció

social que pot ser transcendent en la comunicació i la relació de les persones afectades amb

minusvàlues.

Cal constatar que l’esport adaptat no és una fase única en el procés d’integració, sinó una fase

prèvia i provisional i, en la mesura que sigui possible, cal introduir la segona fase: la fase

d’integració esportiva, en la qual l’esport adaptat actual no presenta característiques de trobar-

s’hi.

Anàlisi crítica En el nostre país l’esport adaptat es basa fonamentalment en l’esport competitiu, l’esport d’alt

rendiment, i no es fomenta la pràctica d’aquest esport de forma no competitiva en àmbits com

ara escoles, hospitals o centres posthospitalaris. Cal que l’administració i les organitzacions

paraestatals facin un esforç per cobrir les necessitats especials de les persones amb

discapacitats.

L’alt rendiment esportiu en l’esport adaptat ha de complir dues premisses importants: la primera

és el reconeixement mèdic de les deficiències i la seva recomanació per a la pràctica esportiva

i la segona l’elaboració de criteris tècnico-esportius de classificació més adequats a les

circumstàncies que es plantegin, utilitzant tan poc com sigui possible les classificacions

funcionals.

Conclusions Es considera esport adaptat el practicat per persones amb algun tipus de minusvàlua i en el

qual es duen a terme adaptacions de les regles de l’esport federat per a facilitar la seva

participació.

L’esport adaptat no està en un procés d’integració, sinó més aviat al contrari però serveix per

facilitar la supressió de barreres arquitectòniques, el desenvolupament de programes

específics, i és la primera fase per accedir a l’esport d’integració.


EL GOALBALL-EXPLICACIÓ DEL JOC

• Es juga al terra d’un gimnàs dins d’un camp rectangular dividit en dos meitats per una

línea de centre i una porteria a cada extrem.

• Les dimensions del terreny de joc són de 18 metres de llarg per 9 metres d’ample. Les

porteries tenen unes mides de 9x1,30 metres.

• Totes les línees tenen relleu, per tal que els jugadors pugin detectar-les en el moment

d’orientar-se.

• Per jugar s’utilitza una pilota que té al seu interior picarols, és necessari absolut silenci.

• La pilota és de 1,25 kg

• El joc consisteix en que cada equip ha de fer que la pilota creui rodant la línea de gol

del contrari i l’altre equip tracta d’impedir-ho

• Els equips estan formats per 3 jugadors

• La duració del joc és de vint minuts de joc real, dividits en dues parts de deu minuts.

• Els jugadors porten ulleres velades per igualar a tots els esportistes cecs amb aquells

que tenen restes visuals.

• Per controlar el joc hi ha dos àrbitres i una taula de jutges per controlar el temps i els

llançaments.

• Quan es disputa un partit, quan el marcador hi hagi una diferència de deu gols, l’àrbitre

donarà per acabat el joc amb el marcador que aparegui en aquell moment.

• En el transcurs del joc es poden produir una sèrie d’infraccions que es castigaran amb

la pèrdua de la pilota o bé amb faltes que es sancionaran amb un llançament de penal.

• Desenvolupament del joc: La pilota es llença de la zona d’atac amb la mà (es pot venir

en cursa de la zona de defensa). El llançament farà que la pilota vagi rodant sense bots

per intentar fer gol, l’equip que defensa pot parar la pilota amb qualsevol part del cos.

ESPORTS I ACTIVITATS FÍSIQUES ADAPTADES


Infraccions

• Tir prematur: Si un jugador llença la pilota abans del permès.

• Sortir-se del camp (Step over): Si el jugador que llença la pilota està completament fora

del camp en el moment d’efectuar el llançament.

• Passada fora (Pass out): Si els jugadors d’un mateix equip s’estan passant la pilota i

aquesta surt dels límits laterals del camp..

• Retrocés de la pilota (Ball over): Si un defensor bloqueja la pilota i aquest surt rebotat

més enllà de la línea central.

• Pilota morta (Dead ball): Si la pilota es queda immòbil abans de que la toqui un

defensor.

Faltes Personals:

• Pilota alta (High ball): A l’efectuarà el llançament, la pilota ha de tocar al menys una

vegada l’àrea de l’equip o l’àrea de llançament.

• Pilota llarga (Long ball): La pilota haurà de tocar el terra com a mínim una vegada en

l’àrea neutral.

• Pilota curta (Short ball): Si després del llançament, la pilota es queda immòbil sense

que l’equip defensor la pugui agafar.

• Ulleres (Eyeshades): Un jugador no podrà tocar les seves ulleres sense el permís de

l’àrbitre.

• Tercer tir (Third throw): Un jugador podrà efectuar només dos llançaments consecutius.

• Defensa antireglamentària: Un jugador defensiu haurà d’estar en contacte amb l àrea

de l’equip en el moment d’efectuar-se el contacte amb la pilota.

• Retràs del joc: Quan un jugador no està preparat per començar o necessita ser

reorientat durant el joc.

• Conducta antiesportiva.

Faltes d’equip:

• Deu segons: Un equip disposa de deu segons per efectuar un llançament.

• Instruccions antireglamentàries: Quan una persona dóna instruccions des de la

banqueta als jugadors que estan en pista fora dels temps morts.

• Retràs del joc: Quan l’equip no està preparat per iniciar el joc o per qualsevol acció no

permet que continuï el joc.

• Conducta antiesportiva.


Material específic

• Porteria: De 9 metres d’ample per 1,30 d’alçada i amb un diàmetre màxim dels postes

de 15 cm.

• Línees d’orientació: D’una amplada de 5 cm, amb una corda de 3 mil·límetres per sota,

per aconseguir una textura rugosa, que faci de mitjà d’orientació als jugadors.

• Pilota: De goma, no deformable; amb un pes de 1,250 kilograms y un perímetre

aproximat de 76 centímetres. A més porta picarols en el seu interior i té 8 forats d´1 cm

per tal que s’escolti el soroll.

• Antifaços: Similars a les ulleres d’esquiar, però completament opaques, amb objecte

que els jugadors que tinguin restes de visió no puguin treure profit durant el joc.

AERÒBIC EN CADIRA DE RODES

Objectius de l’activitat

L’aeròbic és una modalitat esportiva de creació molt recent, que es troba adscrita a la

Federació Internacional de Gimnàstica des de 1994, però que no existeix només com a

especialitat esportiva. L’èxit de l’aeròbic es basa sobretot en la quantitat d’adeptes amb qui

compta, a tot el món, en àmbits relacionats amb la salut i la recreació, més que amb

l’entrenament i la competició.

No és freqüent relacionar l’aeròbic amb les persones amb discapacitat i tanmateix, l’adaptació

que proposem aquí és senzilla i aplicable no només en l’àmbit específic de les persones amb

discapacitat, sinó també a l’entorn escolar habitual, treballant d’aquesta forma interessants

objectius a nivell motor i sobretot a nivell d’actituds.

Carola (1996 ) afirma, en aquest sentit, que l’aeròbic en cadira de rodes "és una modalitat

esportiva capaç d’aconseguir diferents beneficis a l’organisme com un increment de l’eficiència


cardiopulmonar , una millora en la circulació, un descens dels nivells de colesterol i una

reducció de l’ansietat i l’estrès".

En el decurs d’aquest taller pretenem:

• Conèixer amb la cadira de rodes l’espai circumdant, l’anàlisi de les possibilitats

d’equilibri sobre dues rodes, la utilització de la cadira com a mitjà de transport, etc.,

sempre des d’una perspectiva lúdica i positiva, acceptant la cadira com un material

facilitador més que limitador de les possibilitats de moviment.

• Que l’alumne s’adona que les adaptacions són possibles, fins i tot en les activitats més

inusuals o en aquelles que a priori semblen més difícils d’apropar a les persones amb

discapacitat. N o és necessari comptar amb materials costosos ni difícils d’aconseguir.

La integració dels nens discapacitats a l’escola passa moltes vegades per la mera

reflexió i la bona voluntat per adaptar les activitats, no hem d’escudar-nos en la manca

de material i de personal especialitzat per no dur a terme activitats diferents en les

sessions d’educació física.

• Educar a través de les activitats que es proposen d’una forma oberta i adaptable a tots

els alumnes, possibilitant l’educació en valors -acceptació de les pròpies possibilitats i

les dels altres, aprendre a ser solidari, acceptar la diversitat... - que tantes vegades

intentem potenciar.

Continguts del taller

Amb l’objectiu de conscienciar els alumnes "normals" de la dificultat que suposa realitzar

activitat física sense mobilitat en el tren inferior, i per poder traslladar aquesta experiència a

àmbits escolars on hi hagi integració/inclusió, hem adaptat la sessió a tots els alumnes,

discapacitats o no, que utilitzaran igualment les cadires de rodes o en el seu defecte, les

cadires normalitzades de l’aula.

L’heterogeneïtat del grup al que ens enfrontem, integrat per alumnes molt diferents, amb i

sense discapacitat, no ha de ser un inconvenient a l’hora de dur a terme la sessió d’aeròbic que

proposem. Aquesta heterogeneïtat existeix de la mateixa forma en grups formats exclusivament

per alumnes en cadira de rodes, tal com expressa Serrill ( 1998): "El grup d’alumnes en cadira

de rodes està constituït gairebé sempre amb nens amb diagnòstic diferent i amb grau de

discapacitat variat, espina bífida, paraplegia, etc."

En cap cas, tanmateix, aquestes diferències no han de suposar un obstacle insalvable en el

procés d'ensenyament-aprenentatge.


Metodologia de treball

La sessió que presentem a continuació pot ser duta a terme en centres d’educació Secundària

obligatòria o en centres en el que existeixin persones amb discapacitat.

S’han de tenir en compte una sèrie de consideracions inicials abans de començar la sessió

adaptada, per tal d’evitar possibles anomalies que entorpeixin el desenvolupament de la sessió:

• • Si no es disposa de suficients cadires de rodes per a tots els alumnes, es faran servir

les cadires d’aula. Els alumnes amb algun tipus de discapacitat física utilitzaran la seva

cadira de rodes, realitzant les mateixes activitats que els seus companys. Obtenim així

un grup mixt d’alumnes, discapacitats o no, asseguts en cadires de rodes i en cadires

de l’aula.

• • Sempre que no existeixi un gran nombre d’alumnes que necessitin per la seva

discapacitat, realitzar els exercicis al ritme d’una música de baixa intensitat ( 120 a 130

beats per minut) s’utilitzarà, per a la posada en marxa de la sessió, una cinta d’aeròbic

a una velocitat més elevada, de 125 a 160 beats per minut, ja que la rapidesa dels

moviments, sempre que no sigui excessiva, ens pot servir per a com a estratègia de

motivació.

• • Abans de començar la sessió cal explicar al grup la forma de fer correctament tots els

canvis que es duran a terme, tant amb les cadires de rodes com amb les cadires de

l’aula: desplaçaments en línia recta, en diagonal, girs, creus, etc., amb l’objectiu que

una vegada començada la sessió cap alumne no se senti desorientat.

• • És convenient disposar d’una o diverses persones de suport (un altre professor, un

auxiliar, un alumne exempt de la pràctica, etc.) per ajudar la persona amb discapacitat

en algun moviment que no pugui realitzar.

• • Es procurarà que la sessió sigui motivant i divertida, malgrat que la limitació de

moviments del tren inferior sigui tan elevada. Per això, cal combinar les dificultats que

inclourem en la coreografia, intentant arribar a un equilibri: no avorrir amb dificultats

molt baixes, ni desmotivar amb exercicis molt complexos.

• La durada habitual d’una sessió d’aeròbic és de 60 minuts, tanmateix en sessions

específiques dirigides a persones amb discapacitat, l’escurçarem a 35 minuts,

escurçant cada una de les fases. En les sessions d’educació Física normalitzades amb

alumnes d’integració, en les quals es posi en pràctica aquest tipus d’activitats, el temps

de cada una de les parts de la sessió haurà d’anar d’acord amb les característiques

dels alumnes, el nombre de persones amb discapacitat que hi hagi a l’aula, el seu grau

de discapacitat, etc.

Participació: La sessió que presentem pot fer-la qualsevol persona amb o sense discapacitat

que tingui la funcionalitat suficient en els seus membres superiors per moure’s en una cadira de

rodes, ja sigui elèctrica o manual.


José Pino Ortega, Nuria Mendoza Laiz y Oscar Martín Hernández (España)

Lecturas: Educación Física y Deportes · http://www.efdeportes.com/ revista digital · Año 4 · Nº 15 | Buenos Aires, 08/99

1. Características de los jugadores con Parálisis Cerebral

La Parálisis Cerebral fue descrita por primera vez en 1843 por Little. Desde esta fecha hasta 1889 se conoce como enfermedad de Little. No fue hasta 1889 cuando el término de Parálisis Cerebral por primera vez.

Se define como un trastorno persistente, pero no invariable, de la postura, tono y el movimiento debido a una disfunción en el encéfalo antes de que su crecimiento y desarrollo se complete (Sugden & Keogh, 1990).

Las características principales que se desprenden de esta definición y que presenta la parálisis cerebral son:

• Es una lesión a nivel encefálico. • Se produce cuando el S.N. aún no está maduro. • Es permanente y no progresiva (no degenerativa), aunque variable, en función, sobretodo si actúa un fisioterapeuta. • Aunque la sintomatología sea física, la afectación está en el sistema nervioso. • No tiene porque existir una deficiencia intelectual. • Presentan un desarrollo motor más lento. La Parálisis Cerebral atetósica es la que conlleva un desarrollo motor más lento comparado con los demás tipos de Parálisis Cerebral. • Presentan reflejos alterados. • Se pueden dar trastornos asociados como epilepsia, defectos visuales, problemas en el habla, de lenguaje, control respiratorio.

1.1. Causas de la Parálisis Cerebral Las principales causas que dan lugar a la Parálisis Cerebral se pueden dividir según el momento en el que se producen. Los porcentajes que aparecen a continuación varían mucho según los autores consultados:

1. Prenatales: Infecciones, enfermedades de la madre, intoxicaciones, ingesta de tóxicos, incompatibilidad de RH, etc. (30%). 2. Perinatales: Anoxias, fórceps, niños prematuros, etc. (60%). 3. Postnatales: Por lo general se da en los tres primeros años de vida por alguna meningitis, encefalitis, fiebres convulsivas, etc. (10%).

EL FUTBOL 7 EN PARALITICOS CEREBRALES


1.2. Tipos de Parálisis Cerebral A continuación se realizará una descripción de los diferentes tipos de parálisis cerebral según la afectación motora, las extremidades afectadas o según el grado de afectación.

• Según la afectación motora o espástica (75%) o atetósica (10%) o atáxica (8%) o mixta (espástica + otro tipo)

• Según las extremidades afectadas o monoplejia o paraplejia o hemiplejia o triplejia o tetraplejia o cuadriplejia

• Según el grado de afectación o grave (no marcha, problemas de deglución) o moderada (marcha inestable, muletas, habla afectada) o leve (movimientos lentos, capacidad de marcha y habla)

Las personas con Parálisis Cerebral no poseen un tipo de parálisis concreto sino que siempre presentan una mezcla entre las diferentes sintomatologías. A continuación describiremos las características principales de la espasticidad, atetosis y ataxia que presentan las personas con Parálisis Cerebral.

A. Espasticidad

Lesión a nivel de la corteza cerebral y centrada en las áreas motoras. La afectación principal es el tono, hipertonía, por lo que está afectado la postura y el control de los movimientos voluntarios. Afecta sobretodo a los músculos flexores y extensores. Existe una tendencia en los miembros inferiores a la hiperextensión y aducción y los miembros superiores a la flexión.

Es común que exista el pie equino. Realizan movimientos bruscos y nada controlados. Presentan problemas de equilibrio y coordinación. Cuando la afectación es grave no llegan a la deambulación y necesitan silla de ruedas.

B. Atetosis

La lesión se localiza en los ganglios basales, en el haz extrapiramidal, y el resultado es un trastorno de los movimientos involuntarios. Aparecen en situaciones de reposo o en aquellas que son estresantes para ellas.

Son hipotónicos pero en el momento que su estado nervioso aumenta, la hipotonía se convierte en hipertonía y aumentan los movimientos involuntarios.


Tienen la boca abierta y suelen babear. El 40% presenta hipoacusia. Tienen un desarrollo motor más lento que el resto de los tipos de Parálisis Cerebral.

C. Ataxia

La lesión se sitúa en el cerebelo. La dificultad principal está en el equilibrio y la coordinación de los movimientos.

Presentan una marcha inestable. Pueden ser hipotónicos o hipertónicos. Tienen un mal control de la cabeza y de los miembros. Presentan menos retrasos que los otros tipos de Parálisis Cerebral.

D. Mixtos

La combinación más frecuente que se puede encontrar es la unión del tipo espástico con el atetósico.

Presentan rigideces, que impiden el movimiento y temblores que provoca movimientos involuntarios.

Es muy difícil encontrar un paralítico cerebral, en su totalidad, de un tipo muy definido. Lo más normal es encontrar diferentes manifestaciones, en mayor o menor porcentaje, en la misma persona.

Además de las anteriormente comentadas pueden presentar alteraciones asociadas. Las más comúnmente encontradas son:

• Alteraciones cognitivas Disminución de las capacidades intelectuales debido a una lesión temprana o falta de experiencias. Aunque bastantes sujetos con Parálisis Cerebral no presentan ninguna afectación de inteligencia. • Alteraciones perceptivas Alteraciones sensoriales en la audición, visión y atención. Alteraciones perceptivo motrices como la discriminación fondo-figura, la orientación espacial y el ejercicio de completar figuras. • Alteraciones en la comunicación Presentan dificultad en la fonación y articulación. Los atetósicos tienen dificultad de audición, una mímica facial exagerada y arritmia respiratoria. Los espásticos presentan una hipertonía de lengua y músculos faciales, y rigidez facial. Los atáxicos tienen una perturbación del habla, una voz monótona y sincinesias en los músculos bucofaciales.


• Alteraciones de la consciencia Presentan crisis de epilepsia y con mayor frecuencia en espásticos y atetósicos. • Alteraciones articulares Aumento permanente del tono muscular, luxación de cadera, escoliosis, manos en garra y cifosis. • Alteraciones en la conducta Limitaciones de la comunicación, imagen externa, reducción de relaciones sociales y cierta tendencia a depresión y ansiedad.

2. Clasificación deportiva en Parálisis Cerebral

La clasificación para los atletas de CP-ISRA1 (Asociación Internacional de deportes y actividades recreativas en Parálisis Cerebral) es muy compleja. Existen muchos problemas para conseguir un criterio objetivo de clasificación y algunas veces existen confusiones en este sistema (Chappel, 1994).

Esta clasificación esta basada en una evaluación funcional con tres categorías de eventos (campo, pista y natación).

El Comité del CP-ISRA está formado por un médico, un fisioterapeuta y un técnico en deportes quien confirma la clasificación de todos los deportistas. Evalúan la coordinación motora gruesa (correr, andar, etc.), el movimiento de las articulaciones, la coordinación de movimientos y técnicas utilizadas en el evento deportivo en el que participan. El deportista debe realizar un adecuado calentamiento antes de realizar esta evaluación. Los nadadores serán evaluados en la tierra y en el agua.

Por lo tanto en el sistema de clasificación tendremos en cuenta:

• el grado de espasticidad según el tono muscular (0-4 hipertonía). • clasificación visual por el perfil funcional (ambulantes o no). • valoración funcional (extremidades, manos, tronco, control de la silla, especial consideración con la edad y la experiencia atlética).

Al clasificar a un atleta de Parálisis Cerebral hay que prestar especial atención en su complejidad de movimiento, síntomas de espasticidad, patrones de movimiento, pérdida de equilibrio, problemas de movimientos finos y disminución en la velocidad de movimiento.

Estos atletas a menudo sufren más fatiga y estrés que las personas normales, aspectos que no se tienen en cuenta a la hora de realizar la clasificación (Le


Metayer, 1992) y que pueden influir mucho en la realización de la práctica deportiva.

Las características que presentan cada clase son las siguientes:

Clase 1 Presentan una Tetraplejia necesitando una silla de ruedas (eléctrica) para poder desplazarse. Sufren una grave espasticidad y atetosis en los 4 miembros.

Tienen escasa fuerza funcional en los miembros superiores y tronco precisando de asistencia funcional en su actividad diaria. No consigue desplazar su silla de ruedas ni con brazos ni con piernas.

Clase 2 Poseen una Tetraplejia severa o moderada; van en silla de ruedas, es capaz de moverla con las piernas. Presentan de moderado o grave desenvolvimiento de los 4 miembros. Normalmente están limitados a usar silla de ruedas, si alguna vez se levanta no se mantiene erguido (siempre con barras o ayuda, solos no pueden).

Escasa fuerza funcional y grave y problemas de control en miembros superiores y tronco. Hay mucha variedad en la clase 2. En pruebas de pista o campo puede existir clase 2 piernas (se mueven con las piernas) o clase 2 brazos (mueve la silla con los brazos).

Clase 3 Tetraplejia o triplejia (3 miembros) moderada, o hemiplejia Severa; siempre utilizan una silla de ruedas. Es capaz de moverla con uno o dos brazos pero muy lentamente. Puede tener un moderado o grave desenvolvimiento de los miembros.

Razonable fuerza funcional. Problemas moderados de control en miembros superiores y tronco. Necesita la silla de ruedas para su vida diaria y es capaz de andar con auxiliar en pequeñas distancias.

Clase 4 Diplejia (2 miembros afectados), están siempre en silla de ruedas. Usa normalmente la silla de ruedas en su actividad diaria.

Buena fuerza funcional y problemas mínimos de control en los miembros superiores y tronco.

Los miembros inferiores tienen de moderada a grave espasticidad y puede andar con ayuda pequeñas distancias.

Las clases descritas hasta ahora pertenecen al grupo de NO AMBULANTES, los cuales participan en deportes como Boccia o Slalom. Las clases que ha


continuación describimos son AMBULANTES. Estas clases participan en deportes como el Fútbol 7.

Clase 5 Diplejia moderada o hemiplejia severa o moderada. Puede o no utilizar auxiliares de marcha. Tiene espasticidad moderada en ambos miembros inferiores. Los brazos o las piernas pueden tener espasticidad moderada causando dificultad en la marcha. Tienen buena fuerza funcional y problemas mínimos de control en miembros superiores, y puede andar con o sin asistencia.

Los atletas con diplejia y espasticidad del grado 2 y 3 aparecen al correr.

Las extremidades inferiores presentan una espasticidad en grado 3. Un atleta puede tener suficiente funcionalidad para correr en el campo sin necesidad de material asistencial.

Normalmente posee un equilibrio estático normal pero presenta problemas en el equilibrio dinámico.

En las extremidades superiores pueden aparecer muchas variaciones. Pueden aparecer limitaciones de moderados a mínimos, particularmente cuando existe un lanzamiento, pero el nivel de fuerza está en límites normales.

Clase 6 Tetraplejia severa moderada con atetosis ambulante. De moderados a graves problemas de control en 3 ó 4 miembros. Anda sin apoyo en su actividad diaria. Tienen más problemas de control en los miembros superiores que los de clase 5, pero menos en los inferiores que la clase 5.

La atetosis es el factor más predominante aunque alguna espasticidad se puede presentar en esta clase.

Sus síntomas son más exagerados cuando corren o lanzan que cuando caminan.

Clase 7 Hemiplejia, triplejia, tetraplejia moderada o mínima (ambulante). Andan normalmente sin auxiliares de marcha. De moderada a mínima espasticidad en la mitad del cuerpo. Anda sin apoyo, pero debido a la espasticidad que tiene parece que cojea.


Presenta un grado de espasticidad 2 ó 3 en la mitad de su cuerpo. Poseen buena capacidad funcional en el lado dominante del cuerpo.

En las extremidades inferiores presenta una hemiplejia con espasticidad del grado 2 y 3. El lado dominante tiene un mejor desarrollo y una buena progresión del movimiento andando y corriendo. Se aprecia de moderada a mínima atetosis.

En las extremidades superiores el brazo y el control de la mano están solamente afectados en el lado no dominante. Hay un buen control funcional del lado dominante.

Clase 8 Es el grupo con la menor deficiencia ambulante. Pérdida mínima de funcionalidad total causada por la descoordinación.

Los atletas de la clase 8 están afectados mínimamente con una diplejia/hemiplejia o afectados mínimamente con una atetosis. Presentan una espasticidad de grado 1 ó 2. Ellos pueden correr, saltar con una pierna, sin ningún tipo de material ortopédico. Tienen una mínima pérdida funcional causada por la descoordinación, normalmente vista en las manos, quizás también se aprecia la pérdida de coordinación en una pierna o un mínimo acortamiento del Tendón de Aquiles.

Los deportistas que pueden practicar fútbol 7 son los clases 5, 6, 7 y 8.

1. Es una asociación Internacional de recreación y deportes en personas con Parálisis Cerebral (The Cerebral Palsy International Sports and Recreation Association). Emerge de la Sociedad Internacional de Parálisis Cerebral en 1978 para ofrecer y organizar oportunidades deportivas y de recreación a personas con lesiones cerebrales en las motoneuronas superiores. No sólo abarca a las personas con Parálisis Cerebral, que encontramos unos 500 casos cada 100.000 personas, sino también aquellas personas que adquieren una lesión o traumatismo cerebral. Unos pocos atletas de esta Asociación participaron en las Paralimpiadas de 1980 y más tarde tuvo lugar por primera vez los Juegos del Mundo de CP-ISRA en 1982 en Copenhague. Dentro de esta Asociación encontramos 70 países miembros y todavía sigue incrementándose. Algunos de sus objetivos son:

Promocionar el desarrollo de actividades deportivas, competitivas o no competitivas.

• Preparar la formación de los diferentes entrenadores de los distintos deportes que realizan. • Intentar promocionar la práctica deportiva de estas personas en los diferentes países donde todavía no se ha desarrollado. • Proporcionar el soporte médico y técnico de los diferentes aspectos deportivos.

_____________________________________


Pino Ortega, José Licenciado en Educación Física. Master en Alto Rendimiento Deportivo. Profesor de Fútbol de la Facultad de Ciencias del Deporte. Universidad de Extremadura. Españ[email protected]

Mendoza Laiz, Nuria Doctora en Educación Física Profesora de fundamentos de la actividad física adaptada de la Facultad de Ciencias del Deporte Universidad de Extremadura. España [email protected]

Martín Hernández, J. Oscar Maestro especialista en Educación Física Alumno de 5º curso de la Facultad de Ciencias del Deporte. Universidad de Extremadura. España

Dibujos: Francisco Javier Leceta Aulestia

3. Reglamento de Fútbol 7 PC

El reglamento de la FIFA (Federación Internacional de Fútbol Amateur) es aplicable al fútbol de equipos de siete de Paralíticos Cerebrales. En este se contemplan únicamente 16 reglas, ya que no existe la regla del fuera de juego; además algunas de ellas presentan algunas modificaciones; éstas son:

Regla I. El terreno de juego El terreno de juego será rectangular. La longitud de la línea de banda deberá ser superior a la longitud de la línea de meta.

Longitud: 75 metros Anchura: 55 metros

Marcación del Terreno El terreno de juego se marcará con líneas. Dichas líneas pertenecerán a las zonas que demarcan.

Las dos líneas de marcación más largas se denominan líneas de banda. Las dos más cortas se llaman líneas de meta.

Todas las líneas tendrán una anchura de 12 cm como máximo.

El terreno de juego estará dividido en dos mitades por una línea media. El centro del campo estará marcado con un punto en la mitad de la línea media, alrededor del cual se trazará un círculo con un radio de 7 m.

El Area de Meta El área de meta, situada en ambos extremos del terreno de juego, se demarcará de la siguiente manera: se trazarán dos líneas perpendiculares a la línea de meta, a 3,60 m desde la parte interior de cada poste de meta. Dichas líneas se extenderán 3,60 m hacia adentro del terreno de juego y se unirán con una línea paralela a la línea de meta. El área delimitada por dichas líneas y la línea de meta será el área de meta.

El Area Penal El área penal, situada en ambos extremos del terreno de juego, se demarcará de la siguiente manera: se trazarán dos líneas perpendiculares a la línea de


meta, a 11 m desde la parte interior de cada poste de meta. Dichas líneas se extenderán 11 m hacia adentro del terreno de juego y se unirán con una línea paralela a la línea de meta. El área delimitada por dichas líneas y la línea de meta será el área penal.

En cada área penal se marcará un punto penal a 9,20 m de distancia desde el punto medio de la línea entre los postes, equidistante a los mismos. Al exterior de cada área penal, se trazará asimismo un semicírculo con un radio de 7 m

desde cada punto penal.

Banderines En cada esquina se colocará un poste no puntiagudo con un banderín. La altura mínima del poste será de 1,5 m de altura.

Asimismo se podrán colocar banderines en cada extremo de la línea media, a una distancia mínima de 1 m al exterior de la línea de banda.

El Area de Esquina Se trazará un cuadrante con un radio de 1 m desde cada banderín de esquina en el interior del terreno de juego.

Las Metas Las metas se colocarán en el centro de cada línea de meta. Consistirán de dos postes verticales, equidistantes de los banderines de esquina y unidos en la parte superior por una barra horizontal (travesaño). La distancia entre los postes será de 5 m y la distancia del borde inferior del travesaño al suelo será de 2 m. Ambos postes y el travesaño tendrán la misma anchura y espesor, como máximo 12 cm. Las líneas de meta tendrán las mismas dimensiones que los postes y el travesaño. Se podrán colgar redes enganchadas en las metas y el suelo detrás de la meta, con la condición de que estén sujetas en forma conveniente y no estorben al guardameta. Los postes y los travesaños deberán ser de color blanco.


Seguridad Los postes deberán estar anclados firmemente en el suelo. Se podrán utilizar metas portátiles sólo en caso de que se cumpla tal exigencia.

Regla III. Número de jugadores

• El fútbol está limitado a los deportistas de categorías 5, 6, 7 y 8. Cada equipo debe poner siempre en el campo de juego a un jugador de categoría 5 ó 6. • Cada jugador/jugadora será identificado por un número en la espalda. Los jugadores de categoría 5 y 6 llevarán el número de la categoría en la parte delantera de la camiseta debiendo medir éste un mínimo de 10 cm. • Si un equipo no tuviese ningún clase baja, deberá jugar el partido con 6 jugadores. • Si un equipo no tuviese ningún clase baja, deberá jugar el partido con 6 jugadores.

Regla VII. Duración del partido El partido durará dos tiempos iguales de 30 minutos cada uno.

Intervalo del medio tiempo Los jugadores tienen derecho a un descanso en el medio tiempo. El descanso del medio tiempo será de diez minutos. La duración del descanso del medio tiempo podrá alterarse únicamente con el consentimiento del árbitro.


Regla XIV. Saque de banda El saque de banda es una forma de reanudar el juego. No se podrá anotar un gol directamente de un saque de banda.

Se concederá saque de banda:

• cuando el balón haya traspasado en su totalidad la línea de banda, ya sea por tierra o por aire • desde el punto por donde franqueó la línea de banda • a los adversarios del jugador que tocó por último el balón

Procedimiento

• estar de frente al terreno de juego • tener una parte de ambos pies sobre la línea de banda o al exterior de la misma • servirse de ambas manos • lanzar el balón de detrás y por encima de la cabeza • también se podrá realizar el saque con una mano. En este caso, el balón deberá lanzarse hacia abajo y tocar inmediatamente el terreno de juego al salir de las manos del jugador.

Bibliografía

• BIERING-SORENSEN, F. (1993) Minimal Disability in Sport Competitions for Athletes with Disabilities, In: RD. Steadward, ER. Nelson & G.D.Wheeler (Eds.), Vista' 93 - The outlook, The proceedings of the international conference on high performance sport for athletes with disabilities (pp. 378 -385) Jasper, Alberta: Rick Hensen Center. • BRASILE F. M. (1990). Wheelchair sports: A New Perspective on Integration. Adapted Physical Activity Quarterly, 7 , 3- I • CARMENI, B. (1992) Technical aspects of sports training. In: Proceedings of the first Paralympic Congress (pp. 328-341), Barcelona, Spain. • CHAPPEL, R. (1994) Classification in cerebral palsy athletes. In: Proceedings of the second Paralympic Congress (pp. 93-99), Lillehammer, Norway. • CP-ISRA, Classification and Sports Rules Manual. 7 Edition, 1997-2000, update january 1997. • DENDY, E. (1993). Integration Issues In Sport for People With Disabilities. In: R.D Steadward, ER. Nelson & (J.D.Wheeler (Eds.), Vista' 93 - The outlook, the proceedings the international conference on high performance sport for athletes with disabilities,(pp. 359-365 ) Jasper, Alberta: Rick Hensen Center. • DEPAUW, K.P ,& GAVRON, SI. (1995). Disability and Sport. Champaign, Human Kinetics.


• HOLLAND L. (1993). Issues of Integration: A Coach's Perspective. In: RD. Steadward, ER. Nelson & G.D.Wheeler (lids.). Vista' 93 - The outlook, The proceedings of the international conference on high performance sport for athletes with disabilities (pp.352-357). Jasper, Alberta: Rick Hensen Center • IBSA, Handbook, 1993 • ISMWSF, (1993) Handbook. • ISOD, Handbook, 1993. • LE METAYER, M. (1992) Certain neurophysiological and biomechanical aspects of athletes with cerebral palsy. In: Proceedings of the first Paralympic Congress (pp. 450-455), Barcelona, Spain. • LINDSTROM, LL. (1992). Integration of Sport for Athletes With Disabilities into Sport Programmes for able-bodied Athletes. Palaestra 8(3), pp2S-59. • Mansell, M. (1997). Developing Sport for people with Cerebral Palsy. Quebec.13-17 May. • MENDOZA, N.; PINO, J.; MARTIN, O.; VAZQUEZ, J.A. & ESPARZA, T. (1999). Fútbol 7 en Paralíticos Cerebrales: de la iniciación al alto rendimiento. Curso de Perfeccionamiento realizado por la Facultad de Ciencias del Deporte. Universidad de Extremadrua. España. • MERKLINGER, A. (1993). Equity for Athletes With A Disability. In: RD. Steadward, E.R Nelson & C D.Wheeler (Eds.), Vista' 93 - The outlook, The proceedings of the international conference to high performance sport for athletes with disabilities (pp. 325-332) Jasper, Alberta: Rick Hensen Center. • QUADE, K. (1994). Classification in Sport for the Disabled, In: Proceedings of/he Second Paralympic Congress (pp. 107-109). Lillehammer, Norway: March 12-17, 1994. • SANCHEZ, JA. (1992) The integration of sports for blind persons in competition. In: Proceedings of the first Paralympic Congress (pp. 198-205), Barcelona, Spain. • STROHKENDL, H. (1991) The relevance of understanding sportspecific functional classification in wheelchair sports and its future development. Proceedings of the Kevin Betts Symposium on functional classification, July 1991. • VANLANDEWIJCK, Y. (1996) Integration and classification issues in competitive sports for athletes with disabilities. Sport Science Review, 5(1), 65-88, Human Kinetics Publishers. • V.V.A.A. (1994). Deportes para minusválidos físicos, psíquicos y sensoriales. Comité Olímpico Español.


GENERALS Com ens afecta a nosaltres en la sessió déntrenament, doncs molt perque els individus són diferents i per tant haurem de generar situacions dáprenentatge que puguin ser variades i atractives per tal que tothom pugui apendre. Aquí us oferirm una sèrie déstratègies que es poden utilitzar a les sessions per tal de poder atendre la diversitat dálumnes que ens podem trobar en els grups on treballem:

Partir dels seus interessos i motivacions Formes jugades Proposició dáctivitats pels alumnes Música Establir diferents graus de dificultat en les tasques Tasques obertes Fer públics els resultats aconseguits Valorar progressió

Partir dels seus coneixements previs Repàs al que s´ha explicat amb anterioritat temporal Relacionar coneixements Avaluar el que saben i el que no Tenir en compte resultats dánys anteriors

Dosificar la informació Preparar el material abans de la sessió Reduïr i optimitzar el temps dínformació Documents visuals Destacar el més important Racionalitzar el temps Utilitzar suport gràfics sempre que es pugui Emitir feedbacks kinestèsics

Fer que els alumnes automatitzin gestos o situacions bàsiques que ens permetrà evolucionar posteriorment

Establir rutines de funcionament Escalfament estiraments Escalfament movilitat articular i progressions Nombrar tasques per què les coneguin

Diversificar les situacions dáprenentatge per treballar el mateix contingut Possibilitar diferents ritmes déxecució mitjançant tasques obertes Variar complexitat Nombre de repeticions Progressions Grups de nivell Materials

No oblidar el context on els alumnes hauran dáplicar els aprenentatges Utilitat dels aprenentatges Aplicació posterior Objectiu lúdic també a més dápendre Millorar rendiment associant-lo a salut

Ajudar als alumnes a establir relacions entre els continguts Fer mapes conceptuals Relacionar-lo amb dáltres àrees Relacionar-lo amb altres blocs de continguts

Generar problemes als alumnes ajudant-los a resoldre´ls a partir de la reflexió Plantejaràs tasques semi o no definides i donar temps suficient per pensar

Els alumnes podran decidir sobre (grups més autònoms): Tipus déxercici, nombre déxercicis, ordre de les activitats, material a utilitzar,

temps de treball,de recuperació, lóbjectiu final és la pràctica autònoma Ensenyar als alumnes estratègies perque gestionin el seu propi aprenentatge

Regular la intensitat i ritme de treball ajustant-se a les seves pròpies capacitat Regular esforç a partir de sensacions i pulsacions

ESTRATÈGIES DÁTENCIÓ A LA DIVERSITAT


ESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB CADIRA DE RODES


ESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB DÈFICIT AUDITIU

• Assegurar la comprensió del llenguatge oral, estimulant i facilitant la lectura labial, atès que:

o La lectura labial exigeix atenció, observació fina i continuada i rapidesa perceptiva per a captar els elements pertinents del discurs del parlant

o La lectura labial es fonamenta en lássocició de moviments dels llavis amb el seu significat. Per això, la introducció de conceptes nous, s´haurà d´haver anticipat prèviament, explicat amb referents visuals i assegurada la seva incorporació al volum lexical, abans délaborar una explicació al voltant délls.

o El noi ha de veure la totalitat de la cara del mestre o educador per tal de seguir els moviments dels llavis

o No parlar o donar alguna explicació donant lésquena o Facilitar la comprensió de les explicacions orals amb complements

extraverbals, facilitant léxperimentació del alumne i completant léxplicació oral amb elements visuals, gestos, imatges i fotografies, etc

o Si el subjecte no ha entès el missatge, cal tenir cura que les repeticions no han de caure al parany d´ésser segmentades ni sempre idèntiques. És a dir, no es tracta de repetir paraules aïllades, sinó de formular de nou la frase complerta donant el màxim dínformació que sigui possible i el màxim délements referencials que siguin nous

o Cal evitar, en la mesura del que sigui possible, caure en lémpobriment dels models lingüístics que sófereixen al noi

o Qualsevol explicació o intent dínteracció amb un nen amb dèficit auditiu passarà per una contextualització molt concreta i precisa de la situació: el què?, el com?, l´ón?, etc., han de quedar molt clars i prèviament assegurats.

• En la realització concreta déxercicis i activitats, caldrà: o Transmetre les consignes, preferentment, per léxemplificació visual i efectiva

del que es demana o Valorar aspectes relacionats amb lórientació espaial, per si calen

reformulacions dálguns objectius o prioritzacions dálgun délls o Cercar alternatives als senyals acústics com a determinants dels moments

dínici i final dels exercicis o Tenir en compte que poden sorgir certes dificultats en els exercicis relacionats

amb: Adaptació del moviment al ritme Elaboració creativa dels moviments en relació amb el ritme

• Pel que fa a léxecució désports déquip, caldrà: o Assegurar el coneixement de les normes o Cercar alternatives als senyals acústics o Contemplar la figura del company-tutor

ESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB DÈFICIT VISUAL

• La informació Les activitats tenen un component visual, haurem de cambiar, en la mesura que sigui possible, per informació verbal i kinestèsica

o Donar més informació sobre el moviment, per a que lálumne sigui més autònom i pugui realitzar láctivitat per si mateix

o Explicació més detallada dels jocs/exercicis/activitats, per a que entengui millor el joc global adaptant el seu rol

o Estructura clara dels jocs i exercicis. Crear estructures no massa complexes i ben definides per a que sàpiga en cada moment els components de láctivitat

o No abusar de gestos o reforçar-los amb la paraula, després de la informació per a tots, una especial per a ell.

o Verbalitzar les accions a realitzar, per a que en tot moment sàpiga que ha de fer i que han de fer els altres, dáquesta forma síntegrarà més en láctivitat.

o Procurar que el vocabulari sigui concret, per facilitar una millor comprensió de lálumne, un exemple es posar-li nom a certs exercicis que es repeteixen


o Informació inicial dállò que es farà durant la sessió, per a que ho conegui i pugui anticipar-se. Alhora que sáconsegueix que es perdi la por que es produeix realitzar noves activitats.

o Informar dálló més específic cap a allò més general, per a que pugui arribar a entendre la globalitat dúna activitat és necessari primer ensenyar les parts, ja que sense la visió és més difícil globalitzar activitats físiques

o Controlar el to de veu fent que aquest sigui agradable i motivador • Orientació en léspai

o Realitzarem un reconeixement previ dels espais utilitzats acompanyats dínformació verbal

o Orientació a través del professor: la veu del professor serà un referent com punt dórientació, evitarem donar la informació en punts diferents i establirem rutines de funcionament per tal dájudar a orientar a lálumne

o Estructura de léspai, en la mesura del possible treballarem amb espais no variables

o Estratègies per aprofitar léspai visula:per als deficients visuals es important apendre a aprofitar el màxim la resta visual que poseeixen. La llum dúna finestra pot servir per orientar-se aquells que tenen restes visuals.

o Reforços dórientació: en exercicis o activitats concretes es podran utilitzar alguns reforços per a la orientació, com poden ser línies tàctils (amb cintes adhesives i cordes)

• El material o Haurem de treballar amb allò estrictament necessari o Sense adaptacions complicades o El material ha de permetre realitzar el màxim dáctivitats o Els alumnes hauran de conèixer (kinestèsicament / auditivament) el material

emprat • Formes dórganització

o Hem de crear estructures clares i fàcils o Hem de concienciar als companys per tal de facilitar lórganització o Els alumnes amb visió col.laboraran en les activitats ajudant als companys amb

limitació de visió o Hem de dissenyar formes dórganització cooperatives en lloc de competitives

RESUM Vull comentar alguns dels criteris que hem de tenir presents sempre que vulguem integrar algun alumne en el desenvolupament de les nostres activitats que crec que són fonamentals i han de servir com a base per qualsevol estratègia pedagògica. 1. Hem de conèixer la problemàtica per donar qualsevol tipus dájuda o dissenyar

qualsevol estratègia 2. La informació és clau per poder assolir els objectius, tant important és la informació

del professor com la informació de lálumne, mai hem dóblidar que si bé el nostres canals dínformació són fonamentalment el visual i láuditiu, el canal kinestèsic serà molt important.

3. Hem de respectar la diferència doncs tots som diferents i estem en una societat democràtica on hi ha igualtat dóportunitats

4. El procés dénsenyança-aprenentatge ha de ser enfocat buscant en tot moment láutonomia de lálumne.

5. Nosaltres també aprendrem amb la relació que tindrem amb aquests alumnes, no hem de tenir por dáprendre i utilitzar el màxim de recursos disponibles.

6. Ládatació dels materials, els reglaments o condicions de pràctica i els altres companys seran claus per facilitar la integració dáquesta persona al grup.

7. Qualsevol aprenentatge per gran o petit que sigui l´haurem de valorar en positiu