Manual d’ús intern per la matèria d’Economia Domèstica3r ESO – optatives – Neus Ferran

Índex1. El concepte d’economia.................................................................................31.1. Definició d’economia...................................................................................31.2. Els deu principis de l’economia...................................................................42. Economia, satisfacció de necessitats i escassetat.........................................82.1. Necessitats, béns i serveis..........................................................................82.2. Escassetat i cost d’oportunitat....................................................................93. L’activitat econòmica...................................................................................103.1. Els recursos o factors productius...............................................................103.2. Els agents econòmics................................................................................104. El mercat......................................................................................................134.1. El flux circular de la renda.........................................................................155. Famílies i factures........................................................................................176. La població...................................................................................................227. Crisi econòmica............................................................................................238. El salari.........................................................................................................258.1. Definició de salari......................................................................................258.2. La nòmina.................................................................................................269. Els impostos.................................................................................................3210. Balanç familiar...........................................................................................33

©NFB -2-

Primer de tot heu de fer la prova inicial, per això se us passarà un full en blanc i compteu amb 30 minuts.

1. El concepte d’economia.1.1. Definició d’economia.

L'economia ens ajuda a comprendre el món en el qual vivim, ens dóna eines per prendre decisions i ens permet comprendre millor les possibilitats i les limitacions de la política econòmica que du a terme qualsevol govern. La paraula economia prové de la paraula grega "oikos" i "homos" és a dir, l'estudi del que administra una llar i als homes.

Podem dir que, l'economia estudia la forma en la qual les persones o individus decideixen amb una sèrie de recursos disponibles, que sempre són escassos, quines satisfan més, i per tant, acompleixen amb les seves necessitats tant individuals com col·lectives.

Això es tradueix en: Decidir que volem i que no per tant prioritzar allò que tenim al nostre

abast. Comptar amb una sèrie de recursos disponibles escassos que ens

portin a una decisió. (els recursos poden ser la nostra renda...) Satisfer les nostres necessitats.

Veiem un exemple: Si volem menjar tenim moltes combinacions de menjar al nostre abast si entrem en un bar o si mirem la nostra nevera. El fet d’escollir un cafè amb llet i un croissant pot satisfer la nostra necessitats així com si escollim una Coca-Cola i un entrepà. Tot dependrà de la nostra renda, els nostres gustos o fins i tot la gana que tenim. (recordem que

molts cops ens deixem portar per altres raons: xocolata....)

L’economia des del punt de mira de les empreses (també individus però socials) s’ocupa de la manera en que s’administren uns recursos escassos, amb la finalitat de produir béns i serveis i distribuir-los per al seu consum per la societat. Estem davant el mateix plantejament però des del punt de vista de l’empresa que també haurà d’escollir amb quins béns produeix (terra, treball i capital) i quina combinació fa servir per produir nous béns que puguin satisfer necessitats de les persones.

Però anant més enllà veurem que l’economia s’ocupa de les necessitats satisfetes per béns econòmics, definint els béns econòmics com aquells béns escassos.

La joventut de l’economia es fa evident si tenim en compte que els economistes van ser identificats com a col·lectiu l’any 1790, quan el filòsof

©NFB -3-

Edmond Burke assenyalà : “L’edat de la Cavalleria ha passat. Ha estat succeïda per la dels sofistes, economistes i calculadors.”

1.2. Els deu principis de l’economia.

1. Els individus s'enfronten a disjuntives."Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa"Per aconseguir alguna cosa, normalment hem de renunciar a una altra, en economia diem que prenem decisions quan escollim entre dos objectius ( o més) i per tant ens trobem davant decisions com:

vestits vs sabates temps d'oci vs temps d'estudi ...

"Eficiència front equitat"Aquesta disjuntiva ens planteja el fet d'aprofitar de la millor forma possible els nostres recursos escassos, parlant d'eficiència o, a distribuir beneficis de qualsevol acció de forma equitativa entre els membres de la societat.  Poseu-me un exemple de cadascuna d'aquestes disjuntives!

2. El cost d'una cosa és allò al que renunciem per aconseguir-la.Per prendre decisions hem de comparar els costos i els beneficis de cadascuna de les diferents alternatives:

Fer els deures o anar al cinema. Sortir el cap de setmana o preparar un examen. Anar a l'escola o quedar-se dormint i arribar una hora tard. (amb les

conseqüències que té)

El cost d'oportunitat del qual parlarem més tard és allò al que hem de renunciar per obtenir una altra cosa. Per això haurem d'avaluar el que ens costa i quin benefici ens reporta cadascuna de les opcions.

3. Les persones racionals pensen en termes marginals.

Definim els canvis marginals com els petits ajustos addicionals a un pla d'acció que ja existia, per exemple:

Fer cada dia els deures en comporta tenir en compta tots els recursos que necessitem, la calculadora, un diccionari, alguna persona a la qual puguem preguntar (per Messenger o per telèfon) si tenim algun dubte. Quan ens habituem a fer els deures cada dia, només ens serà necessari posar-nos a fer-los, les eines, les ajudes.... ja estaran. Potser fer els deures tindrà associat aprovar el curs i a més ens ajudi a tenir millor notes d'actitud?

©NFB -4-

No fer els deures i jugar a l'ordinador o no fe res ens proporcionarà un temps d'oci (un bé immaterial) i els beneficis poden ser d'una altra tipologia...

Els individus prenen decisions comparant els costos i els beneficis en el marge. Podeu posar-me un exemple de presa de decisions?

4. Els individus responen als incentius.

En el punt anterior hem definit els canvis marginals, els canvis marginals en els costos o en els beneficis motiven canvis en la conducta dels individus, la decisió d'escollir entre una alternativa o una altra ve determinada perquè a aquesta alternativa el benefici marginal (per petit que sigui) sobrepassi el seu cost marginal. Què és el benefici marginal? És el que guanyaríem per cada feina addicional en termes de valoració, competència o retribució. Ara que està tant de moda pagar els sous segons una part variable, seria el que un comercial guanyaria per una venda més a un client nou. un bon client més és millor que augmentar les vendes d'un client nou en termes d'atzar. Per exemple, dedicar mitja hora més a l'estudi por comportar un benefici de passar d'un aprovat a un notable. Això és el benefici marginal. El cost marginal és el que ens costa aquesta mitja hora més.

5. El comerç pot millorar l'estat de tot el món.

Els individus obtenen benefici de la seva habilitat per comerciar amb els altres, per tant, la competència de cada persona es tradueix en guanys gràcies al comerç i el comerç ens permetrà una especialització millor. Quan parlem de països i intercanvi, cada país es pot especialitzar en el que fa millor i per tant, comerciar amb els altres. La traducció en una classe d'estudiants és que, a l'hora de dissenyar equips de treball per a cada matèria, aquests es formin sabent les diferents competències de l'alumnat.  Podeu posar-me un exemple d'intercanvi entre alguns de vosaltres?

6. Els mercats normalment són un bon mecanisme per organitzar l'activitat econòmica.

Una economia de mercat és una economia que assigna els recursos per mitjà de decisions descentralitzades de moltes empreses i llars que interactuen en els mercats de béns i serveis. Com veurem més endavant, cada mercat posseeix oferents i demandants que arriben a un acord en preu i quantitat. Evidentment que des de la teoria d'Adam Smith (1723 - 1790 fundador de l'economia política) de la mà invisible, han existit i existeixen múltiples teories respecte el comportament dels mercats però en si, podem dir que sempre,

©NFB -5-

menys en algunes excepcions, existeixen acords en preus i quantitats tant de béns i serveis com de factors. Les persones i les empreses tenen en compte els diferents preus dels productes semblants en el moment que han d'escollir què comprar o què produir, d'aquesta manera, sense saber-ho, tenen en compte els beneficis i els costos socials dels seus actes. és gràcies a això que com a resultat, els preus guien les decisions dels seus agents per assolir resultats que maximitzin el benestar de la societat en el seu conjunt. 

7. El govern pot millorar, a vegades, els resultats del mercat.

Tot mercat té les seves errades. Les errades del mercat passen quan el mercat no és capaç d'assignar els recursos eficientment. Exemples d'errades de mercat són els costos associats a la contaminació, o el fet que Microsoft controli el sistema operatiu Windows. Davant una externalitat, positiva o negativa, el Govern actua corregint els seus efectes quan pot.  I, què és una externalitat? Una externalitat positiva o negativa, és l'impacte de l'acció d'un individu sobre el benestar global. Exemples d'externalitat positiva són les campanyes de vacunació que, a part d'influir sobre la persona vacunada, també exerceixen un poder positiu sobre els seus familiars. La seva conseqüència és un benefici social.  Podeu posar-me un exemple d'externalitat positiva o negativa?

©NFB -6-

8. El nivell de vida depèn de la producció del país.

El nivell de vida es pot mesurar de diferents maneres:

Comparant els ingressos per càpita dels diferents països. Comparant el valor total de mercat de la producció d'un país. Comparant l’ IDH, mesura actual, Índex del Desenvolupament Humà,

que té en compte diferents paràmetres a partir de la producció d'un país.

Quasi totes les variacions en el nivell de vida dels habitants d'un país tenen la seva base en les diferències de la productivitat dels països. La productivitat mesurada en termes de treballador és la quantitat de béns i serveis que produeix un treballador en una hora i depèn de la competència de la persona, de les seves habilitats, de la seva experiència... Quan parlem en termes d'alumnat la vostra productivitat podria mesurar-se comparant les hores d'estudi que dediqueu a qualsevol matèria i les notes d'avaluació que obteniu.

9. Els preus pugen quan el govern augmenta la base monetària, és a dir, la quantitat de diner en mans del públic i dels bancs.

La inflació és un increment generalitzat dels preus de tots els béns i serveis d'un determinat país en un període de temps determinat. La inflació pot tenir tres causes, l'augment del diner en mans dels agents econòmics, donat que si hi ha més bitllets (per així dir-ho) tindran menys valor, en segon lloc, per un augment en els costos dels factors productius. Aquesta causa en el cas del petroli va portar a la crisi dels anys 70. La tercera causa és l'increment de la demanda de béns i serveis generalitzada que no es pot cobrir i porta a l'augment dels preus de l'oferta actual.

10. La societat s'enfronta a una disjuntiva a curt termini entre la inflació i l'atur.

La raó en aquest cas és òbvia, no existeix un món perfecte, i per tant, en situacions d'auge, no existeix plena ocupació ja que sempre hi ha algú aturat. Aquesta persona no està disposada a treballar per menys diners dels que ell pensa i per tant, no treballa. En situacions de crisi econòmica els aturats no haurien de comptar amb diners per comprar, però tenen subvencions que són despeses estatals. per tant la intervenció de l'estat no podrà arreglar totes les situacions. La societat ha d'assumir que a curt termini, existeixi un intercanvi entre inflació i atur.

Entreu a la pàgina web o a : https://docs.google.com/document/pub?id=19N0Yn-M1ANKfky4IRSiQvODx6OO-LL--I7b4slbZs1E i copieu les preguntes a la llibreta per resoldre-les.

©NFB -7-

2. Economia, satisfacció de necessitats i escassetat.

2.1. Necessitats, béns i serveis.

Les persones tant individuals com col·lectivament tenen necessitats. L’economia s’ocupa de les qüestions que es generen en relació amb la satisfacció de necessitats.

La satisfacció de necessitats materials i immaterials d’una societat obliga als seus membres a dur a terme unes determinades activitats productives, gràcies a aquestes activitats es produeixen els béns i serveis que es necessiten i que es distribuiran per al consum dels membres de la societat. Per tant podem definir com a bé allò que satisfà directa o indirectament els desigs o necessitats dels éssers humans.

En aquest procés de producció i consum de béns es plantegen i resolen problemes econòmics alguns dels quals són:

L’empresa ha de decidir quins béns usar per a una determinada producció, quins béns produir o quins mitjans usarà per produir. D’aquí pot derivar la construcció manual, automàtica o robòtica.

Les famílies han de decidir com distribuir els ingressos familiars entre els diferents béns i serveis per satisfer les seves necessitats.

A més, el concepte de necessitat humana és un concepte relatiu ja que els desigs de les persones no són quelcom fix. El fet real amb el qual s’enfronta l’economia és que els desigs de les persones no es poden satisfer totalment, si coneixem la dita “si més tens, més desitges” expressa aquesta insatisfacció latent.

Quan les persones intenten aconseguir béns per satisfer la seva necessitat, el primer que desitgen es satisfer les seves necessitats bàsiques, desprès quan aquestes són cobertes i segons Maslow apareixen necessitats de seguretat, autoestima, autorealització... el que queda clar és que les necessitats són il·limitades.

Els serveis per altra banda són aquelles activitats que sense crear objectes materials es destinen directa o indirectament a satisfer necessitats humanes, com per exemple les classes d’1 professor o la visió d’una pel·lícula de cinema.

2.2. Escassetat i cost d’oportunitat.

©NFB -8-

Evidentment si estem parlant de béns i serveis econòmics això porta implícit el concepte d’escassetat donat que, per una banda les necessitats són il·limitades i d’altra banda els recursos són escassos. Així doncs ens trobem davant el principal problema econòmic l’escassetat. Si parléssim a nivell mundial podríem dir que l’escassetat és universal però com tot es relativitza parlarem d’una escassetat relativa en el sentit que els béns i serveis són escassos en relació amb els desigs dels individus.

L’escassetat ens obliga a prendre decisions econòmiques, tant en l’àmbit individual, com de família o d’empresa s’han de prendre decisions que impliquen escollir entre diferents alternatives i planteja disjuntives. Atès que ens enfrontem amb diferents alternatives la presa de decisions implicarà comparar costos i beneficis de les diferents alternatives a comparar. El fet és que en escollir una de les alternatives deixem de banda totes les altres, per tant, implica un cost d’oportunitat lligat a l’alternativa que s’ha deixat de banda.

El cost d’oportunitat d’un bé o servei és la quantitat que s’associa a les alternatives que s’han deixat de banda. És allò a què es renuncia per obtenir alguna cosa a canvi.

Per exemple el fet que una tarda escolliu entre anar al cinema o anar de compres comporta un cost d’oportunitat. Quin?

Activitats:1. Des de l'enllaç que hi ha a béns econòmics, realitza en la teva llibreta

una classificació senzilla d'aquests béns.2. Per què es pot dir que l’escassetat es dóna en tota classe de països?3. Quin tipus de necessitats se solen satisfer quan es tenen 5 anys? I quan

som adolescents?4. Un regal d’aniversari és un exemple de bé lliure?5. Assenyala vertader o fals:

a. L’escassetat és un fenomen relatiu en tant que afecta les economies més desenvolupades.

b. L’objectiu de l’economia és explicar i predir el comportament dels agents econòmics.

c. La FPP o CPP permet analitzar les alternatives de producció que es plantegen a una societat combinant tots els recursos i tecnologia existents en un moment determinat.

d. Només escollim quan tenim pocs diners.e. La frase el temps és or fa referència al cost d’oportunitat.

3. L’activitat econòmica.

3.1. Els recursos o factors productius.

©NFB -9-

La producció de béns i serveis es realitza gràcies a la combinació de diferents factors. Aquest factors anomenats productius es classifiquen en terra, treball i capital.

El terme terra en un sentit ampli inclou no només la terra cultivable sinó també tots els recursos del mar, del bosc, els minerals... El factor treball es refereix a les facultats físiques i intel·lectuals dels éssers humans que intervenen en el procés productiu. El tercer factor, el capital, comprèn les edificacions, fàbriques, maquinària o equips productius. En economia si no s’especifica el contrari, el terme capital equival a capital físic i no a capital financer. Per tant quan parlem d’inversions ens referirem a inversió real en edificacions o màquines i no a la compra d’accions que és capital financer. Es fa necessari per tant, distingir entre capital físic i capital humà. La inversió en capital humà o intel·lectual seria la inversió en educació, formació professional, experiència... que contribueix a elevar la capacitat productiva dels éssers humans.

Un quart factor productiu és la iniciativa empresarial que es defineix com la capacitat de reunir i de combinar els altres recursos necessaris per la producció de béns i serveis. Les persones que tenen iniciativa empresarial són les que s’adonen de les oportunitats de crear o oferir productes o serveis nous a un determinat sector de la societat.

Per tant els quatre factors que trobarem en tota empresa seran: Terra. Treball. Capital. Iniciativa empresarial.

3.2. Els agents econòmics.

L’activitat econòmica per excel·lència és la producció de béns i serveis per a satisfer necessitats humanes.

Els agents responsables de l’activitat econòmica són les famílies, les empreses i el sector públic i les activitats productives en una societat com la nostra es realitzen a través de nombroses unitats de producció o empreses que combinen els diferents factors de producció. Mitjançant les unitats de producció, es fa possible el fenomen de la divisió de treball i de l’especialització.

En un sentit ampli les famílies equivalen a les economies domèstiques i a la seva participació tant com oferents com a demandants en el mercat.

En economia, la diversitat de papers que poden exercir els agents econòmics es poden classificar en tres sectors:

Primari: Inclou les activitats de ramaderia, agricultura i pesca. Són les activitats properes a les bases de recursos naturals.

©NFB -10-

Secundari: Inclou la indústria i la construcció. Recull les activitats industrials mitjançant les quals es transformen els béns.

Terciari: És el conegut com sector serveis, inclou el comerç, els transports, la banca, l’educació o la publicitat. Reuneix les activitats encaminades a satisfer les necessitats de serveis productius que no es plasmen en alguna cosa material.

3.2.1. Les empreses.

L’empresa és la unitat econòmica de producció bàsica que contracta treball i compra o lloga els altres factors productius amb la finalitat d’elaborar i vendre els béns i serveis finals. Els seus objectius seran socials, econòmics i mediambientals. (ja que sempre esperarà guanyar alguna cosa a canvi de la producció de béns o l’oferta de serveis)

En les societats primitives la producció es duia a terme per les famílies de forma artesana. Actualment les empreses són les encarregades de la producció tant de forma artesana, automatitzada o robotitzada. A més són les que tenen capacitat per organitzar els processos de producció i distribució.

3.2.2. Les famílies.

Els agents privats bàsics són les famílies o economies domèstiques i les empreses. Les funcions de les famílies consisteixen en per una banda consumir béns i serveis i per l’altre oferir els seus recursos (terra, treball o capital) a les empreses. El seu objectiu és maximitzar la satisfacció consumint béns i serveis limitades pels seus pressupostos.

Assimilem a economies domèstiques les associacions sense ànim de lucre, entitats religioses o ONG’s ja que no posseeixen intencionalitat mercantil.

3.2.2.1. Equilibri: decisions de consum de les famílies i preferències.

Les famílies tenen uns diners que provenen dels factors de producció de la seva propietat, treballen cobrant una nòmina, tenen terres de les que obtenen guanys o inclòs tenen diners estalviats, o obres d’art o molts pisos, són rendes el que obtenen per aquests tres exemples que acabo d’anomenar.

La decisió de consum es dóna quan els pares decideixen en què es gasten aquests diners.

En economia es diu que tota la renda disponible (és a dir la renda menys els impostos) es reparteix entre Consum i Estalvi, per tant:

YD = C + S

©NFB -11-

Per calcular quin equilibri és l’ideal, hem de calcular les despeses que tindrem i per diferència podem fer una estimació de l’estalvi familiar. Per tant, en el vostre cas, hauríeu de calcular quant gasteu a la setmana, segons el tipus de despesa, quan rebeu (si es dóna el cas) dels pares.... i quan estalvieu (també si es dóna el cas). Per realitzar-ho comptarem amb un full de càlcul que emplenareu per parelles.Us podeu descarregar el full de càlcul o bé, fer els càlculs amb el full d’open office i guardar-ho a la vostra carpeta, si acabeu ho imprimiu!

3.2.3. El sector públic.

El sector públic estableix el marc jurídic en el qual es desenvolupa l’activitat econòmica i és responsable d’establir les polítiques econòmiques. És el regulador de les activitats que es realitzen dins el seu àmbit territorial i a Espanya la llei suprema és la Constitució.

El conjunt d’òrgans i administracions públiques que componen el sector públic espanyol té tres nivells de govern:

Les administracions locals: ajuntaments i diputacions. Les administracions regionals o autonòmiques. L’administració central, Govern i ministeris i la resta d’organismes de

caràcter nacional.

Sovint el sector públic actua com empresari oferint els anomenats béns públics. Els béns públics són aquells que es poden proporcionar a totes les persones a un cost que no és més gran que el necessari per a proporcionar-lo a una sola persona. Un exemple típic són els serveis de defensa nacional.

El sector públic també coordina i regula el mercat alhora que estableix la política econòmica del país. Els objectius generals d’aquesta política econòmica poden ser un creixement estable del producte nacional, el ús total dels recursos, l’eficient assignació de les rendes...

Part de l’activitat pública es concreta en la inversió pública, destinada a la construcció i manteniment de les infraestructures de les diferents CA. (Comunitats Autònomes)

Activitats:1. Un empleat del Ministeri d’Economia és un individu que pertany a

l’agent econòmic sector públic ja que el seu sou el paga l’Estat. Comenta aquesta frase.

2. Les dues funcions bàsiques de les famílies són consumir i oferir els seus serveis a les empreses. Classifica les següents activitats dels membres d’una família en algun dels dos apartats:

a. Anar a comprar al supermercat.b. Dipositar diners en un banc.

©NFB -12-

c. Contractar una persona que s’ocupi de les feines de la llar.d. Agafar un autobús.e. Anar de vacances.f. Comprar un habitatge.

3. Per què la iniciativa empresarial és un factor productiu? 4. Digues si són vertaderes o falses les següents afirmacions:

a. L’extracció de petroli és una activitat típica del sector primari.b. Les empreses només poden créixer si recorren a diners prestats

pels bancs.c. Els diners són un factor productiu essencial en tota economia.d. L’activitat econòmica desenvolupada per una parada de gelats al

mercat pertany al sector secundari.e. Cap agent econòmic pot ser productor i consumidor a la vegada.f. El sector públic d’una economia es limita a ser un mer regulador

de l’activitat econòmica.g. La RENFE és una societat privada, capitalista i amb afany de

lucre.

4. El mercat

El terme mercat es refereix simplement a qualsevol lloc o mitjà a través del qual realitzem un intercanvi econòmic, és a dir, on s’interrelacionen un comprador i un venedor.

Les dues cares de tota transacció que es realitza en el mercat són anomenades oferta i demanda. Veient només un exemple d’oferta i demanda:

El punt on es troba l’oferta (vermell) i la demanda (blau) s’anomena punt d’equilibri.

Quan l’oferta sobrepassa la demanda parlem d’excedents de producció o de treballadors (segons el mercat del que es tracti) i quan passa el cas contrari, parlem d’escassetat.

A major preu d’un producte més oferta i menys demanda i a menor preu passa el contrari.

Tots els mercats es defineixen segons unes característiques determinades que són:

Homogeneïtat del producte Nombre de compradors i venedors Tipus d’informació sobre els productes

©NFB -13-

Poder de mercat.

Així definim 2 tipus de mercat que donen pas a algún tipus més. De forma molt general direm que hi ha:

Mercat de competència perfecta

Mercat de competència imperfecta

Monopoli OligopoliCompetència monopolística

Homogeneïtat de produceÚnic producto/Poder de mercado

Diferenciación de producto

Diferenciació de producte

Molts compradors i venedors Un sol venedorPocos vendedores, puede llegar a ser un cártel

Molts venedors

Compradors i vendedors preu acceptants

Compradors preu aceptants

Compradors preu aceptanes

Compradors preu aceptants

Informació perfecta Informació sesgada Informació sesgada Informació sesgada

EXEMPLES Microsoft OPEP

Sabatilles esportivesTratges d’alta costura

4.1. El flux circular de la renda.

Els compradors i venedors es posen d’acord sobre el preu d’un bé o servei de manera que es produirà l’intercanvi de quantitats determinades d’aquell bé per una quantitat de diners també determinada. El preu d’un bé es pot definir com la seva relació de canvi per diners. El mecanisme de mercat no requereix el contacte directe de compradors i venedors sinó que la relació sol ser indirecta i a través dels preus i les vendes del mercat. La clau del mecanisme del mercat són els preus.

Com aspectes essencial i avantatges cal destacar: Els productors ofereixen aquells béns i serveis que són rentables i per

als quals existeix demanda. Els consumidors segons la seva renda escullen el que compren,

procurant satisfer les seves necessitats. La gent compra o lloga factors de producció. Els canvis en la demanda i l’oferta de béns comporten canvis en els

preus i aquests preus aconsegueixen equilibrar oferta i demanda.

©NFB -14-

Des del crack del 29 apareix el Govern en el flux circular de la renda, ja que va ser des de les teories de Keynes que es va justificar la intervenció del Govern per corregir les errades del mercat.

El Govern intervé de la següent manera:

cobrant impostos (T) de les empreses i les famílies de cara a poder redistribuir la renda mitjançant

el pagament de transferències (TR) a les famílies i subvencionant (TR) a les empreses.

o cobrant impostos del pagament dels béns i serveis, l’exemple més clar és el IVA.

o encara que no apareix, el Govern també cobra de la remuneració dels factors, cobra renda:

dels interessos sobre el capital dels sous i salaris dels treballadors de les rendes que es reben sobre el factor terra.

També apareix el sector exterior com demandant d’exportaciones i oferent d’importacions.

Activitats:1. Explica el flux circular de la renda amb tres exemples de producció real

©NFB -15-

de béns/servei. Fes el quadre explicatiu.2. Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses:

a. La característica fonamental de tot mercat, per exemple, dels pisos de lloguer a Barcelona, és que els compradors i venedors aconsegueixin posar-se d’acord.

b. El nombre de cigarretes que un consumidor de tabac desitja consumir a la setmana depèn exclusivament del preu.

c. Les existències d’un bé es redueixen quan hi ha excés de demanda d’aquest bé.

d. Quan els consumidors modifiquen les seves preferències cap al teatre, en comptes de cap al cinema, estan decidint que s’ha de produir.

e. Les famílies fan en una economia moderna, un intercanvi indirecte ja que subministren el seu treball a les empreses a canvi de diners.

f. Com a norma general una empresa esmerçarà més capital en la producció con més car sigui el factor treball.

3. Quan estarà en equilibri el mercat del videojoc? (analitza totes les possibilitats)

4. Què produeix un canvi dels gustos dels consumidors que modifiquen les seves preferències a favor de les bicicletes en detriment dels automòbils?

5. Quin intercanvi es dóna en la Borsa de Valors de Barcelona?6. Quan l’intercanvi es fa sense diners creus que cal diferenciar

comprador de venedor? Raona la teva resposta.7. Si en el mercat dels CD’s verges hi ha un excés d’oferta, què passarà

amb el seu preu?8. Prenent com a base que el pirateig de CD’s d’artistes famosos és un bé

substitutiu dels CD’s reals. Què passa quan augmenta la persecució del pirateig per les autoritats (sector públic)?

5. Famílies i factures.Com hem vist, les famílies reben ingressos, però tenen moltes despeses, dins les necessitats que satisfan les famílies es troben els subministraments d'aigua, gas, llum, telèfon.... Dels rebuts que arriben a casa i que tenen associada una facturació, observem:

Periodicitat (cada quan de temps es paga) Parts (normalment hi ha una part que és constant i independent del

consum i una altre que hi depèn) Quina és la unitat base de cada subministrament i quin és el seu preu

unitari? Quina diferència hi ha entre els noms: “lectura real” i “lectura estimada” En quins períodes l’import de la factura és més elevada

Per poder fer aquesta feina heu de portar els rebuts o de l'aigua o de la llum o del telèfon de casa. A partir d'aquí heu de:

©NFB -16-

Comparar el mateix rebut de diferents companys: Quin és l’import més baix? Quin és el més alt? Coincidiu en el mes on l’import és més alt i més baix? A què pot ser degut?

Comparem el consum dels diversos subministraments amb les característiques de cada llar (ús de la calefacció i aire condicionat, nombre de components de la família, quantitat i tipus d’electrodomèstics...).

 Però a casa també arriben altres despeses: Escola i material escolar Vivenda (lloguer o hipoteca) Alimentació i productes de neteja Roba Parament de la llar (utensilis de cuina, llençols, cortines...) Combustible Targetes d’autobús o metro Pagues fills Lleure (música, llibres, cinema, restaurants...)

Per tant, estudiarem les factures com es fan i les farem amb openoffice a l'aula.

La factura és el document  legalment acreditatiu de l'operació de compravenda. En ella es relacionen detalladament els articles que el proveïdor ha enviat al comerciant, o donat el cas, els que el comerciant ha enviat al client. La factura es confecciona amb les dades que s'han consignat en la comanda i en l'albarà. La obligació de fer i lliurar factures està regulada d'una forma rigorosa.     

Les factures s'han de complimentar en impresos que compleixin uns requisits determinats per R.D. 2.402/85 de 30 de desembre. Segons aquests R.D. hauran d'expedir factures els empresaris i professionals per les operacions que realitzin, incloses les exportacions i hauran de guardar còpia o matriu de les mateixes. Tota factura i les seves còpies o matrius hauran de contenir les següents dades :  

Número i sèrie de la factura. La numeració haurà  de ser correlativa, encara que es poden establir sèries diferents segons el centre de facturació.         

Nom i cognoms o raó social i codi d'identificació fiscal o NIF de l'expedidor i del destinatari-

Descripció de l‘operació i contraprestació total de l'operació, constant en la mateixa factura les despeses d'embalatge, transport i interessos de pagaments a terminis, complementària a l'operació principal. Cal diferenciar els diferents tipus tributaris segons els béns o serveis. Si l’IVA es repercuteix dins el preu ha de constar “IVA inclós.

Lloc i data d'emissió.      Ara cal que als rebuts que heu portat remarqueu aquestes parts.Normalment dins una factura trobarem diferents elements que els comportaran diferents càlculs a fer. En primer lloc, s'especificaran les

©NFB -17-

quantitats de cada article amb el preu unitari d'aquest i l'IVA a aplicar. Desprès trobarem els descomptes i altres despeses com el transport o les assegurances que poden anar a compte del proveïdor, per la qual cosa trobarem la frase "ports pagats" o poden anar a compte del client i trobarem llavors "ports deguts".

Pel que fa referència a l'IVA podem trobar 3 tipus diferents d'IVA a aplicar, el tipus superreduït del 4% que s'aplica a aquells articles que són necessaris com el pa, la fruita, les verdures, els habitatges de protecció oficial…En segon lloc trobem el tipus reduït del 8% que s'aplica en els lliuraments i adquisicions intracomunitàries de productes i substàncies necessàries per l'alimentació humana i animal no compresos en el superreduït, les aigües… I el tercer tipus impositiu és el general de 18%.

Així, posant un exemple:L'empresa ZZZ compra els següents articles:

15 unitats de AA a un preu unitari de 30 u.m. 25 unitats de BB a un preu unitari de 45 u.m. IVA aplicable del 18% Transports a càrrec de l'empresa per un total de 4.500 u.m. (IVA inclòs)

Els càlculs que comporta són multiplicacions, sumes i percentatges. Com les plantejarieu?

Per fer les factures amb openoffice el que haurem de fer és obrir el full de càlcul i anar distribuint les dades en les diferents columnes posant els encapçalaments. L'exemple d'abans numèric seria:

Unitats Referència Preu unitari Total15 AA 3025 BB 45

TOTAL IVA

TRANSPORT TOTAL Per tant hem d'analitzar els càlculs, primer de tot dissenyem una capçalera amb les dades, podem copiar un dels rebuts que tenim dels pares. Desprès hem d'anar emplenant els apartats del cos, que estàn formades per unes capçaleres i les files que contindran les dades i el darrer a fer és el peu que contindrà els totals, formes de pagament.... Per introduir una fórmula has de posar un (+) a la cel·la i escriure l’operació que cal fer en funció de la posició fila i columna de l’element que cal operar. 

©NFB -18-

Per exemple si a la cel·la E3 posem (+C3*D3) s’escriurà el resultat del preu total del producte A (quantitat comprada per preu unitari)Estirant de la “creu” que hi apareix a la dreta de la cel·la es copiarà aquesta formula referida a les diferents files. Ara que ja saps com es fan les sumes i productes,  la resta de les operacions són fàcils. Fem els exercicis corresponents:Factura 1.Aquesta factura s'ha de resoldre. Quines operacions faràs servir? Un cop la feu, a la llibreta o bé en full de càlcul, expliqueu quins són els passos a seguir.   Quantitat Preu per unitat (€) Preu total (€)

PRODUCTE A 4 12,05

PRODUCTE B 2 8,95

PRODUCTE C 8 6,2

PRODUCTE  D 5 20

PRODUCTE E 5 8,24

PRODUCTE F 1 0,95

    TOTAL

    IVA(16%)

    TOTAL FACTURA 

Factura 2.Confecciona el rebut de l’aigua d’una família que presenta un consum trimestral de 42 m3 . Per fer el detall de la factura pots agafar com a model els preus de referència que tens en el rebut fotocopiat. Has de tenir en compte els trams, tant pel consum com per al cànon de l’aigua.

©NFB -19-

Factura 3.Confecciona el rebut del gas d’una família que presenta un consum de gas en dos mesos de 85 m3.Recorda que primer has de convertir els metres cúbics en Kwh, tenint en compte el següent factor de conversió: 

 Els preus de cada kWh i del terme fix mensual els pots agafar de la factura de la fotocòpia.

Anàlisi del rebut.

6. La població.En funció de la seva relació amb el treball, dividim la població (conjunt d’éssers humans que viuen en una àrea determinada) en activa i inactiva. La població activa està integrada per les persones que intervenen en el procés econòmic cooperant en la producció de béns i de serveis, realitzant per tant les funcions de producció i consum. L’edat en què una persona pot entrar a formar part de la població activa varia d’una països a uns altres, però en general és de setze a seixanta-cinc anys. Classifiquem la població activa en ocupats i aturats, aquesta darrers són els qui tot i reunir les condicions d’edat, capacitats física i mental per realitzar un treball remunerant, no el troben.

La població inactiva és formada pel conjunt de persones que només realitzen la funció de consum. Els grups que la integren són els següents: jubilats o retirats, nens i nenes que no han arribat a l’edat escolar, escolars i estudiants, mestresses de casa, incapacitats per a treballar, persones que, tot i estar en edat i capacitades per a treballar no ho volen fer.

©NFB -20-

Activitats:1. Recerca a Internet a www.ine.es la taxa de natalitat espanyola per CA i fes

un quadre comparatiu de les diferents CA’s.2. Comenta l’estructura productiva de l’economia espanyola. Si és necessari

recerca a www.ine.es les dades necessàries i actualitzades per realitzar aquesta anàlisi.

3. La població inactiva participa en les funcions econòmiques bàsiques?4. De què depèn la competitivitat d’una economia?5. Quins efectes té sobre la producció d’un país l’existència d’una elevada

taxa d’atur?6. Comenta els trets més significatius de l’evolució de l’atur a Espanya. Si és

necessari acompanya l’explicació de la recerca d’informació a www.ine.es .

7. Indica les activitats següents a quin sector pertanyen:a. Aqüicultura.b. Pescac. Telecomunicacionsd. Escoles d’educació per a adults.e. Assegurancesf. Transformats metàl·lics.g. Banca.

8. Com es calcula la taxa d’activitat? Quina finalitat posseeix?

©NFB

Població

Població activa: Intervé en el

procés productiu.

Població inactiva: només realitza les

funcions de consum.

Ocupats Ocupats en sentit estricte: tenen una feina remunerada encara que estiguin de baixa per malaltia.Actius marginals: realitzen una feina remunerada però durant un temps inferior al normal, els que tenen una feina estacional.

Aturats: reuneixen les condicions d’edat i capacitat física i mental per realitzar una feina remunerada i no la troben.

Jubilats.Escolars i estudiants.Mestresses de casa.Persones que no treballen i encara que podrien no busquen feina.Incapacitats per treballar.

-21-

7. Crisi econòmica.

S’anomenen cicles econòmics als canvis poc o molt regular del nivell de l'activitat econòmica que, d'una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l'economia en els països.

El cicle comprèn normalment quatre etapes: l'expansió (o prosperitat), la crisi (o recessió), la contracció i la recuperació. Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre.

El comportamient cíclic de l’ activitat económica es pot mesurar amb moltes magnituds, el PIB, la taxa d’inflació, la taxa d’atur, el nombre de concurs de creditors de les empreses, la creació de negocis, la mesura del déficit públic….

El PIB, Producte interior brut, té en compte totes els guanys del país i pot trovar-se matemàticament com la suma de tots els guanys de tots els sectors econòmics del país.

La Inflació és l’ increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, en un període continuat que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu dels consumidors.

A qualsevol economia, la producció, l’ocupació, els preus o el creixement econòmic poden experimentar oscil·lacions sota la influencia tant de la política econòmica com de qualsevol factor extern.

Tots els governs dels països desitgen controlar la inflació, mantenir el nivell de vida de la seva població, obtenir creixement del seu PIB, controlant el

©NFB -22-

dèficit públic… però existeixen tota una sèrie de forces i factors que afectaran a les seves variables. Aquestes forces s’engloben en tres categories:

Forces internes del mercat: moviments en la població, inversió, despesa o innovacions tecnològiques que repercutiran el les variables macroeconòmiques.

Pertorbacions externes: guerres, condicions climàtiques, desastres naturals, produeixen canvis en tots els països.

Instruments de la política econòmica: els impostos, la despesa pública, els canvis en la qualitat de diners.... Les polítiques monetària, fiscal, de treball i d’altres poden ajudar a vèncer les crisis o recuperar el consum d’un país.

Activitats:1. Contesteu la prova que està en la pàgina web .

8. El salari.

8.1. Definició de salari.

El salari o sou és el pagament que rep un treballador per la seva feina. Es pot rebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feines puntuals o de baixa qualificació), quinzenalment o per una tasca determinada. S'anomena jornal quan es rep per dia treballat. A Espanya hi ha un salari mínim interprofessional (SMI) que és la mínima retribució que un treballador ha de cobrar per fer una feina.

El salari pot ser per temps treballat, o per peces fabricades, o altres mesures del treball realitzat (en aquest cas s'anomena prima), també es pot donar una combinació d'ambdues formes.

El nom salari ve de sal, ja que al principi es pagava en aquest mineral, molt valuós. No se sap quan van començar a pagar-se salaris, però havia de ser una societat prou desenvolupada com per poder preveure els excedents i tenir mà d'obra, per tant no podia ser a la prehistòria.

El salari pot ser en espècies o en diners (la forma més corrent avui dia). Pagar només la manutenció no es considera un salari, com tampoc l'esclavatge es pot dir assalariat. Amb la industrialització, els salaris es van generalitzar. Segons el marxisme quan el capitalista paga un sou per un treball obté un benefici, per la diferència entre el preu de mercat de les mercaderies, i el preu de cost, la qual cosa assegura la pervivència del capitalisme.

Els factors que influeixen en l’oferta de treball en un país ve determinada per un seguit de factors demogràfics i estructurals que es poden concretar en:

©NFB -23-

La població total i la seva distribució, el fet que si comparem dues poblacions una d’elles tingui més població més gran de 65 anys que l’altra ens comportarà menys oferta laboral. La taxa que ens permet fer la comparativa és la taxa d’activitat.

El nivell d’estudis dels treballadors. A partir d’un determinat nivell d’estudis, la població té més possibilitats d’obtenir treball. Depenent si els estudis de l’ensenyament obligatori es marquen als 16 o 18 anys ens trobarem amb més o menys oferta de treball.

L’acció conjunta de l’oferta i la demanda de treball determina el salari i el nivell d’ocupació d’equilibri. Si per un determinat col·lectiu de treballadors l’oferta és més gran que la demanda es produeix desocupació, mentre que si es dóna el cas contrari hi ha una manca de mà d’obra. Però a més, existeixen diferències salarials entre les diferents ocupacions, aquestes diferències es donen per mobilitat entre ocupacions, o per restriccions a aquesta mobilitat, per les característiques de la feina (perillositat, nocturnitat, nivell d’estudis requerit) o pel fet que els béns i serveis produïts estan molt demandats el que fa que la mà d’obra lligada a aquesta producció sigui més demandada i per tant es converteixi en una pujada salarial.

Entre tots els factors assenyalats la qualificació professional o capital humà, constitueix la causa més important de les diferències salarials entre treballadors. Definim capital humà com el valor del potencial de l’obtenció de renda que posseeixen els individus que inclou la capacitat i el talent innats, les qualificacions i l’educació adquirida i altres competències lligades a la persona.

El capital humà augmenta per diferents factors: l’educació formal, la formació en el treball i l’experiència. És en aquest punt que es pot parlar de cost d’oportunitat lligat al factor estudi, quan valorem el cost dels estudis universitaris també podem tenir en compte el fet que en estudiar deixem de treballar. Els individus han de sospesar tant el cost dels estudis com els ingressos perduts que comporta l’educació i les futures remuneracions en posseir una formació més alta.

Un altre punt important al tenir en compte el factor treball és el creixement dels sindicats. Els sindicats són les associacions de treballadors que tenen la finalitat de defensar els seus drets davant els empresaris.

Els objectius que persegueixen els sindicats són molts però els més importants són:

Negociació amb les empreses: negociació de convenis col·lectius, de condicions de treball dels afiliats... L

Mantenir i elevar els salaris reals dels afiliats. Augmentar la demanda de treball. Plena ocupació.

©NFB -24-

8.2. La nòmina.

La nòmina o rebut de salaris és el document en el qual consten les prestacions rebudes pels treballadors pels períodes de treball. El que veurem ara és el seu càlcul així com els càlculs de les Bases de Cotització a la Seguretat Social, tenint en compte que són els casos més senzills.

La seva estructura està formada per un encapçalament on consten les dades de l’empresa i el treballador, el període de liquidació al que correspon i altres dades com la categoria professional del treballador o el lloc de treball. Un cos on s’indiquen les quantitats que es perceben i les deduccions i el peu on consta el líquid total a percebre i les signatures de l’empresa i si s’escau del treballador.

A més quan es tracta de fer una nòmina haurem de distingir diferents fets o càlculs:

o Salari base : part de la retribució que correspon a la jornada normal.

o Complements salarials : fixats segons les circumstàncies del lloc de treball, personals, de qualitat i quantitat de treball…

o Havers no salarials : part de complements com desgast d'eines, vestits de treball i d'altres que rep el treballador en funció de la seva tasca.

Nosaltres només estudiarem i resoldrem casos de nòmines senzilles.

Com a exemples:

Encapçalament:

En aquest consten:- Les dades de l’empresa.- Les dades del treballador/a.- El període de temps que correspon al cobrament del salari.- El total de dies naturals corresponents al període de temps que es

liquida, inclosos els dies festius compresos en aquest període.Cos:

En l’apartat de meritacions es relacionen tots els imports que es cobren com salari. Es donen diferents situacions per les quals un/a treballador/a pot cobrar (a més del salari base) per complements, gratificacions, indemnitzacions i d’altres.

©NFB -25-

1. Percepcions salarials.

El salari base és diferent per a cada col·lectiu ja que, una persona pot cobrar o el SMI, o el salari pactat al conveni o, tenir un salari major donats determinats incentius que es determinen en funció de les competències d’aquesta personal També hi consten les hores extraordinàries que faci si és el cas i la part proporcional de les pagues extraordinàries si les té dividides en tot l’any o en els mesos que aquestes meriten el seu import. Suposo que veieu també que hi ha l’apartat de percepcions no salarials.

El Total Meritat serà la suma de tots aquests conceptes:

720,00 € + 30,00 € + 18,00 € + 30,00 € + 2,50 € = 800,50 €

2. Determinació de les bases o quotes.

Espai per calcular la base de cotització sobre la que ens aplicaran les deduccions.

Les bases de cotització tenen màxims i mínims que són anuals, i aquestes es publiquen cada principi d’any, normalment els percentatges de la Seguretat Social de deduccions s’apliquen sobre el càlcul d’aquestes bases que és diferent:

Per què paga sobre 891 € si el que ha guanyat aquesta persona és 800,50€?

Base de contingències comunes (BCC): S'agafen totes les retribucions del treballadors excepte les no computables i se sumen. S'efectua el prorrateig de les pagues extraordinàries : (nombre de pagues/12)x retribució mensual. Se sumen les dues quantitats anteriors. Es compara la quantitat obtinguda amb la taula anual del govern per a cadascun dels grups de cotització de les diverses categories

©NFB -26-

professionals. Si la quantia obtinguda és inferior a la mínima o superior a la màxima s'apliquen les quanties de les taules del govern.

En aquest exemple, el treballador o treballadora cobra 2 pagues de 738€ cada paga (sou base + antiguitat)

Sumem les dos quantitats:

768€ + 123€ = 891€

Aquesta quantitat serà la base de cotització per a contingències comunes.

Base de contingències professionals: S'usen els mateixos sistemes de càlcul que en les CC però als conceptes computables afegim les hores extraordinàries.Així doncs, als 891€ cal sumar-hi els 30€ d’hores extres. En total 921 €.

Bases d’hores extres: diferencien les estructurals o de força major de les no estructurals o voluntàries tenint diferent percentatge, el que és cert és que les quanties d’HEE estan topades a un màxim.En aquest exemple, el treballador o treballadora ha fet hores per valor de 30€. La base, doncs, serà de 30€.

Base subjecta a retencions de IRPF.

Sempre es pagarà a Hisenda sobre el total de les meritacions. A l’apartat dedicat al càlcul de les bases, indicarem el total meritat com a base per fer la retenció d’IRPF.

En aquest exemple és de 800,50 €.

3. Deduccions.

Són imports que ens descompten del nostre sou, per càrregues fiscals o d’altres.

A l’hora de confeccionar el rebut de salaris corresponent al període que es liquida, l’empresari haurà d’efectuar les deduccions que, per raó de les

©NFB -27-

retribucions satisfetes, està obligat a retenir a compte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques; així mateix, deduirà la quota obrera que, com a cotització a la Seguretat Social, li correspongui. Les retencions per a Seguretat Social i IRPF (Hisenda) són de caràcter obligatori.

Els percentatges aplicats són:

Concepte Empresa Treballador Total

Contingències comunes 23,6 4,7 28,30

Accidents de treball i enfermetats professionals

Tarifa RD 2930/79 reducidas un 10%

No cotitza  

Altres cotitzacions

Atur

Tipus general 5,5 1,55 7,55

C. durada determinada T.complert

6,70 1,60 8,30

C. durada determinada T.parcial

7,70 1,60 9,30

Fons de Garantia Salarial 0,4 No cotiza 0,40

Formació Professional 0,6 0,1 0,70

Cotització addicional hores extraordinàries

Hores extra força major 12 2 14

Resta hores extraordinàries 23,6 4,7 28,30

Total d’aportacions: 41,88 € + 14,27 € + 0,92 € + 1,41 € = 58,48 €

El punt 2 inclou les retencions de l’IRPF per a Hisenda. El % s’aplicarà en funció del sou i dels fills que té el treballador o treballadora. En els diferents exemples que presentem aplicarem un 12% de retenció sobre l’IRPF. Per tant, del sou brut 800,50€, caldrà descomptar 96,06 € en concepte de retenció per IRPF.

Ara sumarem totes les deduccions.58,48 € + 96,06 € = 154,54 €

Peu: Càlcul del sou net o líquid total a percebre:

Per finalitzar la nòmina cal fer l’operació que ens donarà el total que cobrarà el treballador o treballadora. Evidentment caldrà restar al total meritat (sou brut) les deduccions:

800,50 € - 154,54 € = 645,96 €

©NFB -28-

Exercicis:

Per fer els exercicis hauràs de seguir els passos següents:1. Col·locar tots els imports corresponents a les meritacions i fer la suma

corresponent per obtenir el total meritat.2. Omplir la part dedicada al càlcul de les diferents bases de cotització

(Contingències comunes, contingències professionals, IRPF).3. Omplir la part de deduccions amb les diferents bases calculades i aplicar

els percentatges indicats a les nòmines.4. Finalitzar la nòmina restant les deduccions a les meritacions.

Empresa Treballador/a Dades numèriquesCARTRONS MUNTANER, S.A. C/Industria, 320 08080BARCELONA CIF: a-089345876Núm. SS. 8/12367888

TPilar Mir Mauri, NIF: 89674478LMatrícula: 120. Antiguitat: 20-08-08Núm. SS. 8/88888888.Categoria : Oficial adva.Grup cotització: Període de liquidació: Gener (any actual).

Sou base = 820 €Té dues pagues extraordinàries.IRPF: 12 %

ELECTRICITAT PAU, S.L.Cr. Ausiach Marc, 20 08913BADALONA, CIF: A456222342CÓD.SS. 8/12367876

ROSA MARIN PUIG NIF: 46555780MMatrícula: 7Antiguitat 01-12-08Núm. SS. 8/86547689Categoria: Auxiliar.Grup cotització:Període liquidació: Febrer (any actual)

Sou base = 700 €Dues pagues extres al NADAL I ESTIU.IRPF: 10%

CARTRONS MUNTANER, S.A. C/Industria, 320 08080BARCELONA CIF: a-089345876Núm. SS. 8/12367888

CARLES DÍAZ DÍAZNIF: 4456744LMatrícula: 40Antiguitat 01-09-02Núm. SS. 8/8428886Categoria: AjudantGrup cotització: Període liquidació: Març (any actual)

Sou base = 900 €Hores extres = 80Tres pagues extres a l’any, Nadal, estiu i mes de març.

ELECTRICITAT PAU, S.L.Cr. Ausiach Marc, 20 08913BADALONA, CIF: A456222342CÓD.SS. 8/12367876

MARC OREA COLL NIF: 46555780MMatrícula 20. Antiguitat: 01-01-02Núm SS. 8/86877680Categoria: Oficial.Grup cotització:Període liquidació: Març (any actual)

Sou base = 1290 €Plus conveni = 30 €Millora voluntària = 30 €Hores extres = 95 €Dues pagues extraordinàries: Nadal i estiuIRPF: 17 %

ELECTRICITAT PAU, S.L.Cr. Ausiach Marc, 20 08913BADALONA, CIF: A456222342CÓD.SS. 8/12367876

MONTSE GRAU NAU. NIF: 89674478LMatrícula: 36Antiguitat 01-10-1995Núm. SS. 8/83268568Categoria: Oficial 1ªGrup cotització: Període liquidació: Juliol (any actual)

Sou base = 1500 €Antiguitat = 36 €Toxicidad = 120 €Plus conveni = 12 €Protecció familiar = 1,53 €Tres pagues extraordinàries.IRPF: 19%

CARTRONS MUNTANER, S.A. C/Industria, 320 08080BARCELONA CIF: a-089345876Núm. SS. 8/12367888

PERA LUQUE MURILLONIF: 89674478LMatrícula: 20Antiguitat 01-10-1995Núm. SS. 8/83243568Categoria: Oficial Grup cotització: Període liquidació: Agost (any actual)

Sou base = 918,00 €Antiguitat = 60 €Nocturnitat = 120 €Incentius = 320 €Gratificació extraordinària = 300 €Protecció familiar = 3,06 €Dues pagues extraordinàries. Aquest mes li descompten 300 € en conceptes de bestrestes.IRPF : 12%

Resolució cas 6:

©NFB -29-

9. Els impostos.

Els impostos són una imposició de l’Estat sobre els individus per tal que paguin una certa quantitat de diners en relació amb determinats actes econòmics com el consum de productes, els ingressos per treballar o per generar beneficis per part d’una empresa. El seu objectiu és cobrir les despeses públiques o per rebaixar producció de béns nocius (en apujar el preu la demanda disminueix i per tant disminueix la seva producció) i també s’estableixen impostos per equiparar la renda dels individus.

Hi ha moltes figures impositives però tots els impostos modifiquen la distribució de la renda. Els impostos es divideixen en:

©NFB -30-

Impostos directes que graven l’obtenció de rendes i que poden ser neutrals en el sentit que no modifiquen la distribució de la renda si el tipus impositiu (el percentatge que es recapta) és el mateix per a tot nivell de renda, o proporcionals amb un mínim exempt i un tipus impositiu progressiu o regressiu a partir d’aquest mínim.

Impostos indirectes que graven el consum o compra de béns i modifiquen les rendes en el sentit de perjudicar als grups de renda més baixa (normalment regressius).

Els dos impostos lligats a les operacions que hem vist són: L’IVA. L’IRPF.

Per exemple, L’IVA als diferents països comunitaris és diferents, veient un exemple:

Estat Sigles Tipus hiperreduït

Tipus reduït Tipus normal

Belgica BE 6/12 21Dinamarca DK 25Espanya ES 4 8 18França FR 2,1 5,5 19,6Itàlia IT 4 10 20Luxemburg LU 3 6/12 15Austria AT - 10 20Alemania DE - 7 19Regne Unit GB - 5 17,5

Per tant, ara podríem calcular diferents factures als diferents països, com ara: Calcular el preu d’un café, sent el seu cost d’1,1€ Calcular el preu d’un menú el qual té un cost de 10€ Calcular el preu d’un lloguer que té un cost de 500€

Quan es vol comparar la càrrega impositiva mitjana que suporten els ciutadans dels diferents països, es fa servir l’indicador de la pressió fiscal, que és la divisió entre els impostos recaptats i el producte nacional brut.

10. Balanç familiar.

La feina que heu de fer ara és veure quins altres impostos afecten a la vostra família. Abans de tot farem un balanç general d’una família hipotètica amb uns determinats ingresos. Caldrà confeccionar la despesa familiar en funció de les seves característiques (despeses fixes), de la realitat econòmica actual (serveis que utilitzen i preus) ,escala de valors (importància de l’estalvi, necessitat de donar una “imatge”)...

Totes aquestes dades les heu d’anar obtenint consultant diferents àgines web, des de la de www.bcn.es fins altres que poguin donar-vos dades sobre costos escolars, o despeses normals en roba.....

©NFB -31-

En Pere Martí i la Maria Garcia estan casats des de fa 12 anys, viuen en un pis de 85 m2 al carrer Gran Via 1050 al barri de Sant Martí. Tenen una filla de 10 que fa 5è de primària i un fill de 6 que fa primer, tots dos al col·legi d’educació infantil i primària Catalònia, situada al c/ Perú, 195 (tf 933076366).

Desprès haurieu de separar quina part fa referència a impostos o indagar a casa quins impostos pagueu, ja que hi ha l’IBI associat als pisos, o altres impostos municipals com el rebut de les escombraries....

©NFB -32-