Aprendre a aprendre’nsMarta Bosch

CNL Girona

Què i per a qui?

Què? Un qüestionari metacognitiu per respondre després de cada unitat didàctica.

Per a qui? Per a 23 estudiants d’un curs intermedi 2 del SCC del Pla de l’Estany.

Objectius

-Fomentar l’autonomia de l’estudiant a partir de la presa de consciència del propi procés d’aprenentatge.

- Fer explícit l’estadi cognitiu superior que s’assoleix en la interacció amb els altres.

El qüestionari

Inspirat en...

-L’article “Instruments per al foment de processos autoreguladors en situacions diverses d’aprenentatge” d’Olga Esteve i Marta Arumí. Generalitat de Catalunya,

Barcelona, 2006.

-- Els qüestionaris que inclou el llibre Fem-ho fàcil. Intermedi català per a adults 2, de l’Editorial Barcanova, que és el llibre que vam utilitzar durant el curs.

El qüestionari

Els textos en Arial, 24 punts

i en Arial 20 punts, segons les necessitats

Funcionament

1. Els estudiants van omplir el qüestionari després de cada unitat didàctica.

2. A mig curs, els els vaig demanar i els vaig fer comentaris al mateix paper del qüestionari. Hi va haver un comentari oral genèric amb tot el grup classe i, també, converses individuals.

3. A final de curs vam repetir la dinàmica.

* El qüestionari representava el 10% de l’avaluació final.

Reflexions i debat

Reflexions i debat

Altres reflexions,

-La importància/dificultat de trobar espais de tranquil·litat a casa per treballar.

- L’ús d’Internet per resoldre dubtes.

- L’esforç per començar a llegir en català una estona cada dia.

- L’aprenentatge a través dels altres i la superació de la vergonya a expressar l’opinió dins el grup.

Reticències

-Estudiants que els costa fer la graella en un inici ja que no acaben d’entendre què se’ls demana. En aquest cas, i amb el vistiplau de la persona en qüestió, llegeixo la graella d’un company.

- Hi va haver un estudiant que no es va acabar de convèncer de la utilitat del qüestionari. Tot i això, el final el va respondre amb reflexions curtes però significatives.

Regals col·laterals

El qüestionari va permetre...

- Conèixer els aspectes del programa que els angoixava no assolir.

- Saber els temes amb els quals volien aprofundir.

- Les tasques/activitats que els semblaven més divertides i/o útils.

- Treballar la manca de confiança en la capacitat d’aprenentatge de molts estudiants.

Per pensar-hi...

- El qüestionari s’ha de passar després de cada unitat didàctica? Si abusem del recurs no podem caure en l’avorriment de l’alumnat i en el desaprofitament?

- Com s’ha de fer el tractament de la informació dels qüestionaris, individualment, en grups, amb tot el grup classe?

- Cal fer preguntes més concretes al qüestionari? O està bé que siguin obertes ja que sense constrenyiments sorgeixen les preocupacions i satisfaccions més genuïnes?

Valoració final

“L’experiència d’aquest qüestionari és excessivament curta, incipient i parcial. És un tros de fang sense modelar, però

crec que sí, que val la pena.”

PER QUÈ?

-Aturar-se a pensar, fer balanç i veure’s obligat a trobar paraules sobre com aprenem com a individus i, sobretot, en relació als altres és un esforç que, sens dubte, ens aporta més coneixement sobre nosaltres mateixos i ens ajuda a la regulació del nostre aprenentatge.

-“Però això només és una part d’un procés molt més complex que inclou molts prismes.”

Valoració final

- Institucions i professionals ens ho creiem això de l’autoregulació?

-Estem preparats per treballar-hi?

- Fomentar l’autonomia és un canvi per a l’alumnat però també per al professorat, que pot sentir-se incòmode en un paper que replanteja

el seu rol tradicional.

Gràcies!