rea de Formaci Lingstica

M C O Apostrofaci i Contracci 1

CLAU

1.

Vaig seguir passejant per la ciutat, sobretot per la moreria, pels entorns de

lltima mesquita que restava a Madinat-al-Turab, per si hi trobava algun conegut.

I pels volts de lhora dcima, quan passava pel carrer Baix de lAlfndec,

vaig veure molta gent que sadreava al carrer del Tossal a rebre el nou

virrei que hi arribava aquell mateix dia. Al Tossal, hi havia un grup bastant

nombrs de menestrals amb els tretze caps de la Germania de Valncia. La

Germania era la uni de tots els oficis, els quals shavien armat i volien acabar

amb els cavallers, i tamb amb la morisma, s a dir, amb el nostre poble.

Josep Lozano, Crim de Germania

2. REGLA: Apostrofem les formes masculina i femenina singulars de larticle

determinat (el i la, respectivament) davant duna paraula comenada en vocal o h muda.

3. EXCEPCI: En canvi, no apostrofem la forma la davant duna paraula

comenada en i, u (o hi, hu, sempre que la h siga muda) tones. 4.

a. la a, la e, la efa, la hac, la i, la ela, la ema, la ena, la o, la erra, la essa, la u, la ics, la i grega

b. Escrivim luna quan aquesta expressi no es refereix a lhora, sin que t un valor distributiu (ex. Tant luna com laltra em van demanar si volia anar amb elles a la festa).

c. No apostrofem aquestes paraules perqu en llegir-les en veu alta es produiria una confusi entre els sintagmes la normalitat i lanormalitat*, la simetria i lasimetria*; per aix no sapostrofa cap paraula que comence pel prefix a- de sentit privatiu (o siga, que significa manca de).

d. La ira no sapostrofa per tal devitar lhomofonia o confusi amb la paraula lira (instrument musical o moneda).

rea de Formaci Lingstica

M C O Apostrofaci i Contracci 2

5.

a. REGLA: La preposici de sapostrofa davant de paraula comenada en vocal o h muda.

b. EXCEPCIONS: No sapostrofa la preposici de davant de noms de lletres. Advertiment: el cas dels mots comenats en i consonantitzada no entra dins la regla perqu no es tracta duna vocal; ex. de iogurt, de iode, de hiena.

6. a. REGLA: Els pronoms febles EM, ET, ES, EL, LA, EN s'apostrofen (s a dir,

sescriuen, respectivament: M', T', S', L', L', N') davant de verb comenat en vocal o h muda.

b. EXCEPCI: El pronom LA, com l'article LA, no s'apostrofa davant d'una

forma verbal comenada en i, u (o hi, hu, si la h s muda) tones. c. REGLA: Els pronoms EM, ET, ES, EL, ENS, ELS, EN suprimeixen la vocal

inicial, i la substitueixen per l'apstrof, quan van darrere d'un verb acabat en vocal.

7.

a. REGLA: Els pronoms EM, ET, EL, ENS, ELS, EN s'apostrofen quan acompanyen un altre pronom feble. En aquest cas, cal escriure l'apstrof tan a la dreta com siga possible.

b. EXCEPCI: Les combinacions la hi i se us no s'apostrofen mai. 8.

a. Tornans el llapis. b. Deixem estar. c. Pintam un rtol. d. Posem una cervesa. e. Acabans els exercicis. f. Parem atenci. g. Contestals prompte. h. Portel al metge. i. Visita-les avui.

9.

a. Volia traurens. b. Va mouren dos. c. Va beure-sen un litre. d. Va aprendre-sel en un moment.

rea de Formaci Lingstica

M C O Apostrofaci i Contracci 3

e. Va asseures sense dir res. f. No volia comprendrels. g. Va distraure-us. h. Va escriurels. i. Van encendres. j. Volia courel a la brasa.

10.

lherba la ena lhulla la hipoteca

la indstria lhoquei el iode lesmquing lurna lndia lhimne l11

la infermeria lilla la universitat lnica la hipertensi la hiena el iogurt

lXI el iaio la illusi

11. partit iode partit dhoquei exercicis urgncia exercicis de ioga tintura de intelligncia tintura de iode cursa d ioga cursa de iots test hoquei test dintelligncia eixida iots eixida durgncia

12.

lungla el ianqui la importncia lhospital llcera la innovaci lhumorista la intenci el iugoslau la universitat

leconomia lesperana la ideologia la immoralitat la hiena el iogurt la intriga la ema la hipoteca linsult

13.

a. Has presentat la instncia al porter? b. Aquest estiu anir a lilla de Formentera. c. Qui ha vist limpermeable de Pere? d. Tespere davant de la universitat a la una. e. La Immaculada i lIsidre van a lndia, aquest estiu. f. No hi ha res a dir ni de luna ni de laltra: totes dues compleixen.

rea de Formaci Lingstica

M C O Apostrofaci i Contracci 4

g. La humitat de la comarca li feia mal als ossos. h. Quan la infermera es va acostar amb la injecci, el xiquet es va escapar corrents.

i. LAjuntament hauria darreglar la illuminaci daquest carrer. j. Em volia convncer de la utilitat del seu invent.

14.

-Vindr al collegi. (al = a + el) -Explica-ho als companys. (als = a + els) -Tornava del mercat. (del = de + el) -Es recorden dels amics. (dels = de + els) -Passegen pel poble. (pel = per + el) -Es fica pels racons. (pels = per + els) REGLA: Les preposicions a, de, per es contrauen amb els articles el i els i formen els grups al, del, pel i als, dels, pels, respectivament.

15. La contracci es desf, en el cas dels grups en singular al, del, pel, quan la paraula segent comena per vocal: a l, de l, per l.

16.

a. No volem parlar de lassumpte. b. El mestre no es riu mai de lalumne. c. Va baixar de lautobs per la portella de lesquerra. d. Aquesta vesprada he danar a lescola del meu fill. e. Ho sent amb tota lnima. f. Em va donar records per a lEmili. g. Ac tenim la imatge de la seua vida. h. Escolta la histria que t'explicar. i. La derrota a mans de ladversari odiat li va produir la impressi ms gran

de la seua vida. j. He d'anar a ca la iaia.