Pregunta1Cita al menys 5 tipus diferents de continguts que podrien estar disponibles a una ARM.

1) Mapes Interactius: Un mapa el qual ens calcule la distància des d'un punt A (lloc on és trobe l’usuari) a un punt B (destinació final o lloc físic de l’anunciant, web, etc.).

2) baner de publicitat que contingui una promoció d'un producte en qualsevol mitja de comunicació

3) Un Cartell a una via publica que porte un codi QR que ens redireccione a una pàgina web per compra entrades, descarregar una aplicació per una promoció, etc

4) Realitat augmentada a través de fotografia per exemple com quedaria una habitació de la nostra casa, el contingut d'una caixa sense obrir la web, etc.

5) Elements 3d : promoció d'habitatges, "demos" per a la venda de productes medics , una visita virtual a un museu des d'un dispositiu mòbil, etc

Es necessari que una aplicació tingui molts continguts multimèdia diferents per a ser considerada com a ARM?

Una aplicació Ric Media portara els continguts multimèdia que requeresca l'aplicació per facilitar a l'usuari l'ús d'ella.L'ús abusiu de continguts multimèdia el que pot aconseguir és distreure la l'atenció de l'usuari de l'objectiu final de l'aplicació.Un Exemple que vaig veure l’altre dia, va ser en una web d’una funerària que la seua finalitatera corporativa i de localització.

Estaba realitzada amb el CMS WP i portava una aplicació de l’oratge gràficament era molt bonica i el feia polsar al damunt d’ella i portar-te a un altre lloc. On estava el meteosat i una sèrie de paràmetres d’oratge.

La conclusió que vaig traure va ser que no era adequada perquè la funció de la web era corporativa i de localització, per cert no molt encertada la part del disseny de contactar, quant tindria que ser un dels forts del site.

Pregunta2

Què es una RIA?Les RIA (Rich Internet Applications), són aplicacions web que tenen la majoria de les característiques de les aplicacions d'escriptori tradicionals. Aquestes aplicacions utilitzen un navegador web estandarditzat per executar-se i per mitjà de complements o mitjançant una màquina virtual s'agreguen les característiques addicionals.

Actualment a traves de la plataforma AIR l’objectiu es que les RIA vagin més enllà d’un navegador, principalment al voltant de la Plataforma Flash.

Normalment en les aplicacions web, hi ha una recàrrega contínua de pàgines cada vegada que l'usuari prem sobre un enllaç. D'aquesta forma es produeix un tràfic molt alt entre el client i el servidor

En els entorns RIA, en canvi, no es produeixen recarregues de pàgina, ja que des del principi es carrega tota l'aplicació, i només es produeix comunicació amb el servidor quan esnecessiten informacions externes com consultes, a la base de dades o altres fitxers externs.

(font wikipedia i apunts)

Quina diferència hi ha entre una RIA i una ARM?

La diferencia més important es que les RIA són aplicacions utilitzen un navegador web estandarditzat per executar-se les ARM s’adapten a qualsevol mitja de comunicació i tecnología.

Pregunta3

Quina es la principal avantatge (avui dia) de Flash en relació amb altres solucions com ara PhoneGap a l’hora de crear una ARM enfocada a ser utilitzada en diferents plataformes i contexts?

PhoneGap a l’hora de crear ARM encara te algunes llimitacions i flash funciona en totes les plataformes tot tipus d’aplicacions. En la imatge adjunta mostra algunes llimitacios en algunes Plataformes.

Segona part

Realitzar el wireframe de baix nivell indicant la disposició i estructura de les diferents pantalles, així com un esquema de la navegació que tindríem entre aquestes pantalles.Justifiqueu, raoneu el perquè de la disposició gràfica del vostre wireframe. Si afavoriu el afegir un scroll o no, perquè, si feu ús de imatges en petit amb una ampliació d'aquesta quanhi feu clic a sobre, etc.

Teniu en compte, quan ho feu, de les diferències en la interacció relatives a una pantalla tàctil enfront les d'un ratolí, les pròpies guies de disseny de les plataformes, convencions existents, patrons, etc

WireFrame

S1) INSCRIURE’S

Pantalla típica d’inscripció per donnar-se d’alta, amb l’obligació d'omplir tots els camps, ja que és de caràcter laboral l’aplicació.

Hem incorporat també agregar imatge, ja que la gastarem d’avatar per saber participants de les diferents tasques dels projectes

S2) DATES D’USUARI

Pantalla per poder accedir a l’aplicació

S3) VISIO GLOBAL DELS PROJECTES

- Nom del projecte: sera igual al nom d'una variable (P), a l'igual que cada tasca assignada al projecte. (tasca1=t1, tasca2 =t2, …)

- Barra %: ens hallara el percentatge del projecte

Projecte (P)= (nombre de tasques del projecte completades / nombre Total de tasques del projecte) .100

- Participants: l’apartat de participants en el projecte, ens mostrara a traves de les fotos de l’avatar els participants en este.

- Total Hores empreades en el projecte: Serà igual a la suma de les hores totes les tasques.

- Boto Veure detalls del projecte: Serà un hipervincle que ens portara a S4 on estan les tasques al detall

- Ralla separadora de projectes: La funció que te és la de separar un projecte d’altre

- Barra scrolling: El motiu de posar un scrolling és perquè un dispositiu mòbil té la pantalla molt reduïda i aixi la deixem preparada per quant el nombre de projectes siga elevat i poderlocalitzar–los tots.

S4) ACCES AL DETALL D'UN PROJECTE

- Nom del projecte: sera igual al nom d'una variable (P), a l'igual que cada tasca assignada al projecte. (tasca1=t1, tasca2 =t2, …)

- Barra % del projecte: ens hallara el percentatge del projecte

Projecte (P)= (nombre de tasques del projecte completades / nombre Total de tasques del projecte) .100

- Participants: l’apartat de participants en el projecte, ens mostrara a traves de les fotos de l’avatar els participants.

- Tasques Assignades al projecte, Tasques pendents, Tasques Redoltes

A traves d’un Sistema de Arrays ens mostrara l’estat en el que es trobem en qualsevol moment les tasques del projecte en qual estem trevallant.

Les Tasques que assignen al projecte conforme les introduim automaticament es converteixen en variables.

En el moment que a traves d’un event ( pulsem el boto “tasca completada” que es troba en s5) la variable cambiara d’un estat a altre es a dir esta passara d’estar pendent (tasques pendents) a estar completada (tasques resoltes).

- Barra % Tasques realitzades: ens hallara el percentatge de tasques realitzades.

Projecte (P)= (nombre de tasques del projecte completades / nombre Total de tasques del projecte) .100

- Total Hores tasca: Sera al resultat de una funcio en la cual timdrem que saber l’horari laboral, a més factors com dies no laborables etc. En S5 pantalla on tenim el detall de cadatasca tenim 2 camps per introduir la Data i l’Hora tant d’inici com el final.

Hores tasca (Tn) = Data i Hora d’inici tasca - Data de finalització de la tasca

- Boto Veure Tasques Completes: Aquest boto ens portara a veure la pantalla S7

S5) DETALL D’UNA TASCA

- Nom del projecte: sera igual al nom d'una variable (P)

- Nom de tasca: camp que porta el nom de la tasca i el nom de la variable tasca

- Hores empreades fins ara: en les traura en aquest camp de text per mitja de l’operacio:

Hores empreades = Data i hora inici tasca – data i hora llimit finaltzacio de la tasca

Els factor a tindre en conter seran igual que en l’operacio anterior dies laborables, horari laboral, etc

- Estat de la tasca %: sera la divisio entre la suma total d’hores desde l’inici de la tasca hasta la data i hora de finalitzacio entre les hores empreades fins ara .100

Estat de la tasca % = Total Hores / Hores Empreades fins ara . 100

- Boto tasca completada: este boto ens servira per marcar la tasca com a finalitzada. Aquest boto tambe ens servira per a descadenar un event per cambiar d’estat la variable.

S6 ) Ens mostra els camps que en S5 hem omplit amb el temps d’inici i finalització de la tasca, el calculara per mitja d’una formula. En aquesta pagina hem posat un scrolling per a poder mostrar de manera fàcil totes les tasques del projecte.

S7) tenim un camp on mostra en nom del projecte i ens mostra totes les tasques ja completades d’un projecte