apartat "municipis emprenedors" del programa marc d'esquerra republicana per les eleccions...

Download Apartat

Post on 18-Nov-2015

212 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Apartat "municipis emprenedors" del programa marc d'Esquerra Republicana per les eleccions municipals 2015

TRANSCRIPT

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 63

    INTRODUCCI

    La crisi econmica iniciada a finals de lany 2008 ha posat al descobert problemes de fons de lactual sistema capitalista i, en especial, de les economies occidentals, en qu les institucions financeres han trontollat. Un exemple, al nostre pas, ha estat la desaparici de les caixes destalvi. A part, cal fer pals que el principal problema que estem patint en aquest cicle econmic s lalt nivell datur dels darrers anys. Als Pasos Catalans, durant lany 2014, latur es va situar per sobre del 20 % (dades EPA).

    Daltra banda, cal fer notori lalt grau dobertura i dinternacionalitzaci de leconomia catalana, com un dels punts forts del nostre pas i, per tant, a lhora de planejar les poltiques pbliques sha de ser conscient daquest fet. Tamb, una de les caracterstiques en el moment de plantejar les poltiques pbliques des dels ens locals s que han destar coordinades amb les poltiques que fan els altres agents i, molt especialment, els plans dacci que duen a terme altres administracions com ara la catalana i leuropea.

    Pel que fa la resposta del vell continent a la crisi, la Uni Europea sha centrat en la denominada Estratgia Europa 2020, en qu es concentren els objectius bsics per mantenir el creixement i la competitivitat europea. Els objectius plantejats sn:

    1. Incrementar la taxa docupaci.

    2. Arribar a una inversi del 3 % del PIB en R+D.

    3. La reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle.

    4. Lincrement de les energies renovables.

    5. Laugment de leficincia en ls de les energies.

    6. La reducci de la taxa dabandonament escolar.

    7. Lincrement de persones amb estudis superiors.

    8. La reducci del nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa.

    Des de Catalunya, la necessitat de reformes estructurals i de canvi en el model de desenvolupament es veu ms viable en la mesura que tenim la possibilitat de comenar a construir un nou pas. En lmbit de lactual marc de competncies, lAdministraci de la Generalitat ha impulsat la iniciativa Catalunya 2020: Acord estratgic per a la competitivitat de leconomia catalana i la millora de locupaci (ECAT-2020), que pren com a referncia lexperincia dels acords estratgics 2005-2007 i 2008-2011. Aquests acords havien estat coliderats pels consellers dEsquerra en les anteriors etapes de

    MUNICIPIS EMPRENEDORS3

  • 64 PROGRAMA MARC

    Govern. Els eixos bsics del pla sn:

    1. Millorar locupabilitat de les persones, en especial mitjanant lorientaci professional i la formaci.

    2. Millorar el funcionament del mercat laboral.

    3. Facilitar laccs de les empreses al finanament.

    4. Promoure la reorientaci estratgica de les empreses.

    5. Promoure lemprenedoria.

    6. Impulsar la transici cap a una economia ms eficient en ls dels recursos.

    7. Impulsar la modernitzaci de lAdministraci i la simplificaci administrativa.

    8. Impulsar les infraestructures estratgiques que necessita el teixit productiu.

    Daltra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat lestratgia dinvestigaci i innovaci per a lespecialitzaci intelligent de Catalunya, el pla RIS3CAT.

    Els ens locals tenen un paper rellevant com a motor econmic i tamb en la definici del nou model econmic. I, com sha esmentat, cal que limpuls de les poltiques es faci de manera coordinada entre les diverses administracions. Tamb cal remarcar que, en lactual escenari de comenar a construir un nou pas, els ens locals tindran un rol molt important i, eventualment, caldr que estiguin al costat de la Generalitat, molt especialment en poltiques de deute pblic i tresoreria, en qu la Generalitat, en correspondncia, ha destar al costat del mn local amb un millor tracte de les transferncies pendents.

    En aquest procs davan cap a la independncia, no es pot obviar lenvestida del Govern espanyol contra lautonomia local. Aquesta poltica sistemtica de menyspreu envers els poders locals es va posar de manifest amb laprovaci de la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local. Amb aquesta Llei es limita de facto la lliure actuaci dels municipis en molts aspectes. Cal remarcar que, en el seu article 25, delimita les competncies prpies de les administracions locals. De la relaci de 15 competncies, no nhi ha cap que faci referncia a la promoci econmica. Aquest tipus dactuacions posen de manifest la nulla sensibilitat que t el Govern del Partit Popular a lhora de donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi. Ans al contrari, per a Esquerra s una prioritat que els municipis del nostre pas endeguin i desenvolupin, amb carcter prioritari, poltiques de promoci econmica coordinades amb lAdministraci de la Generalitat i el seu entorn. Noms daquesta manera aconseguirem treure el pas de la crisi i iniciar la remuntada de leconomia mitjanant un model de desenvolupament ms slid: la millor garantia per a un nou pas.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 65

    DEMOCRCIA ECONMICA

    La democrcia econmica s el conjunt de principis i prctiques basades a estendre laplicaci de la democrcia a lmbit econmic, defugint les visions que la volen limitar a lmbit poltic. Les empreses orientades a la democrcia econmica que tenen la voluntat doperar en un entorn de mercat respectus amb les regles de la lliure competncia tenen com a principis bsics la copropietat o propietat compartida del capital amb els treballadors (propietat social o collectiva) i la democrcia com a mecanisme de legitimaci del seu funcionament i dels seus rgans de direcci. Partim de la premissa que la democrcia econmica contribueix poderosament que la predistribuci que efectuen els mercats sigui ms equitativa. En aquest sentit, vol ser una contribuci rellevant a lesfor per donar una resposta estructural a les injustcies ms estructurals del sistema capitalista.

    Amb una slida tradici a Catalunya, i desenvolupada en parallel amb altres prctiques com el republicanisme o el federalisme, la democrcia econmica engloba mbits diversos com el cooperativisme, leconomia social i solidria, les finances tiques, el consum responsable o el mercat social. Aix, per exemple, en lactual context de crisi, leconomia cooperativa, i grcies a la triple participaci dels treballadors en la propietat, la gesti i els resultats de les empreses, sha mostrat capa de mantenir i generar llocs de treball estables i arrelats al territori.

    A banda daquests mbits, caracteritzats per la iniciativa de la societat civil, tamb des de lmbit de les poltiques pbliques es poden desenvolupar i acompanyar els principis de la democrcia econmica mitjanant diverses accions. Les poltiques locals dEsquerra Republicana, tant als municipis com a les institucions supramunicipals, impulsen els principis i les prctiques de la democrcia econmica.

    1. Contribuir a les iniciatives de promoci i difusi de les empreses i organitzacions de leconomia social i solidaria.

    2. Contribuir, dacord amb les capacitats i les competncies de ladministraci local, al desenvolupament dun balan social (o sistema de balanos socials) pblicament reconegut, flexible i transparent, capa davaluar el grau de compliment dels principis de la democrcia econmica en qualsevol organitzaci productiva, financera o de consum.

    3. Cooperar amb les entitats de banca tica i cooperatives de crdit a lhora de desenvolupar les activitats financeres de les institucions pbliques.

    4. Foment del consum responsable, ents com el consum de productes i serveis de leconomia cooperativa i leconomia social i solidaria. En aquest sentit, es treballar en lestabliment de letiqueta social o similars en lmbit de les competncies prpies del poders locals.

    5. Fomentar el consum responsable en els processos de compra pblica, com per exemple en lmbit de la compra delectricitat o de la telefonia, aprofitant les experincies cooperatives en el sector.

    6. Impulsar i normalitzar ls de clusules socials en els concursos i processos dadjudicaci de contractes pblics.

    7. Incentivar la participaci dempreses de leconomia social en el subministrament de serveis pblics, com ara les escoles bressol.

    8. Impulsar noves frmules de partenariat entre lAdministraci pblica i les empreses de leconomia social per a la gesti de serveis de responsabilitat pblica, incentivant la cooperaci i la coresponsabilitat publicoprivada.

    9. Incentivar, mitjanant processos de contractaci i compra pbliques, empreses i organitzacions que es comprometin a millorar el mercat laboral tant pel que fa a lestabilitat dels llocs de treball com pel que fa a la convergncia dels salaris, contribuint a la dinamitzaci de leconomia local.

    10. Establir mecanismes eficients de participaci en lelaboraci dels pressupostos dels ajuntaments i les entitats supramunicipals

    11. Adoptar eines que permetin augmentar el grau de transparncia tant pel que fa a lelaboraci dels pressupostos com pel que fa a lexecuci, propiciant la motivaci en la participaci i implicaci en les decisions.

    12. Promoure la internacionalitzaci de les empreses de leconomia social i solidria collaborant en lmbit local en la

  • 66 PROGRAMA MARC

    identificaci dempreses susceptibles de ser incloses al programa especfic que est desenvolupant Acci, agncia per a la competitivitat de lempresa (Generalitat de Catalunya).

    13. Desenvolupar, des de les entitats supramunicipals, programes de formaci de regidors i treballadors municipals per augmentar-los el grau de coneixement sobre les capacitats i oportunitats de les organitzacions de leconomia social i solidria.

    14. Dur a terme programes de difusi de leconomia social i solidaria per augmentar el grau de coneixement entre els ciutadans, com tamb els beneficis que sextreuen per a les persones i per al territori.

    15. Exercir de punt de informaci per als futurs emprenedors cooperatius, orientant