apartat "municipis cohesionats" del programa marc d'esquerra republicana per les eleccions...

Download Apartat

Post on 04-Oct-2015

345 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Apartat "municipis cohesionats" del programa marc d'Esquerra Republicana per les eleccions municipals 2015

TRANSCRIPT

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 27

    COHESI SOCIAL

    El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania s una aposta ferma i decidida de les poltiques dels ajunta-ments dEsquerra Republicana. El municipi s lespai bsic des don cal impulsar actuacions destinades al foment de la universalitzaci de laccs als serveis socials.

    Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideraci del dret de ciutadania en la lnia del que succeeix en els pasos ms avanats del nostre entorn. Cal treballar perqu la inversi social no sigui un mbit infradotat del pres-supost municipal, i se li ha datorgar la importncia que requereix per la repercussi que t sobre la poblaci. En aquests moments de dificultats econmiques, la inversi social s ms imprescindible que mai per fer front a les necessitats de les persones, aix com considerar-la inversi a causa del retorn que suposa per a leconomia local.

    Limpuls de poltiques destinades al foment de la cohesi ha de ser un dels pilars bsics de treball dels ajuntaments dEs-querra Republicana, mitjanant programes municipals que lluitin contra la marginaci i per la cohesi social, a partir del suport personalitzat i dorientaci de la ciutadania, incorporant-hi o desenvolupant-hi plans de desenvolupament comuni-tari, plans dinters social, plans educatius dentorn, plans de ciutadania i immigraci, etc.

    El foment de la solidaritat social respon a un principi bsic de lideari republic que defensa Esquerra. Sha dentendre com un fet que ha de ser impulsat des dmbits molt diversos. Daquesta manera, les poltiques dacci social shan de concebre des dun punt de vista integral, a partir de lanlisi global de les problemtiques del municipi i coordinant-les, de manera transversal, amb els serveis de salut, densenyament, de treball, durbanisme, etc.

    Cal que els municipis dEsquerra disposin dels instruments i de les poltiques pbliques necessries per fer front als nous reptes que sestan esdevenint ja avui. La nostra societat est vivint processos de canvi social destacats que cal saber analitzar i abordar com correspon. Daquesta manera, hem de tenir en compte lenvelliment progressiu de les nostres po-blacions, les situacions de dificultats econmiques, els canvis que sestan produint en el si de les estructures familiars, aix com la integraci de tots els collectius amb especials dificultats (les persones nouvingudes, joves, dones, amb problemes de salut mental...). Tot plegat, per evitar que aquests fenmens puguin potenciar lexclusi social.

    Daltra banda, cal no oblidar el foment de la participaci ciutadana a lhora de crear o coordinar les poltiques en lmbit del benestar social i fomentar una implicaci directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania i les entitats per crear llaos de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.

    Tamb cal incidir en el model dajuntament dEsquerra i la seva relaci amb la ciutadania. A partir dun concepte de parti-cipaci realista, possible, democrtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelaci amb la ciutadania i la societat civil per alimentar-se del seu coneixement, de la seva tasca, i adequar les poltiques a la realitat social i a les necessitats del municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdev de gran importncia la creaci dels consells municipals o fer audincies pbliques com a rgans de participaci, factors de convivncia, elements dadequaci de poltiques i generadors de proxi-mitat a la ciutadania, en qu participin les administracions, les entitats, els ciutadans, les organitzacions empresarials, etc.

    MUNICIPIS COHESIONATS2

  • 28 PROGRAMA MARC

    Tampoc no es pot eludir la responsabilitat de lAdministraci local com a referent tic en la seva actuaci. Els ajuntaments dEsquerra, com a Administraci pblica i ms propera a la ciutadania, han dactuar en lexemple i en conseqncia amb les actituds i els valors que volen fomentar en la societat. Per tant, han de ser sensibles amb la conciliaci entre la vida laboral i personal dels seus treballadors i ha de promoure la compra tica dels serveis, pensant tamb en el foment de leconomia social, tenint present dincloure clusules socials en els concursos i les entitats socials sense nim de lucre.

    Daltra banda, la cultura catalana dels darrers anys ve fortament marcada per tres fenmens socials que provoquen un exercici de replantejament de la creaci i la difusi de la indstria cultural. Estem parlant de la immigraci, la globalitzaci i la crisi econmica.

    De fet, els dos primers factors estan estretament relacionats. La globalitzaci, un fenomen complex i amb mltiples i de-siguals derivacions en lmbit internacional, ha provocat a casa nostra larribada de nova immigraci, que representa un repte notable en la mesura que, duna banda, com a pas encara som lluny de superar el perill de minoritzaci nacional i, duna altra, el procs de normalitzaci lingstica que, tot i el que sens diu, no ha assolit encara els plens objectius.

    s en valorar aquesta situaci quan ens adonem que la cultura exerceix de factor clau de cohesi social i, com a tal, ajuda a integrar la gent vinguda daltres territoris. Aix fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals com a veritables centres dinterrelaci social i cultural. Tot, sense oblidar que la immigraci provoca que en els nostres municipis, en els nostres carrers, en el nostres entorns ms immediat, arribin noves formes dentendre la cultura i noves metodologies de creaci artstica que hem daprendre a entendre i a difondre.

    Laltra cara de la globalitzaci fa que la cultura catalana pugui ser difosa ms enll del nostre mbit territorial, i en pugui gaudir qualsevol persona arreu del mn. En certa manera, la globalitzaci obliga les entitats locals i els municipis a enfortir les bases creatives i a impulsar la difusi artstica arreu.

    Davant daquesta nova realitat social, provocada pel fenomen globalitzador, des dun fals progressisme acomplexat sha caigut en la temptaci dapostar per un relativisme cultural. Aix, a partir dun respecte paternalista per no real de la identitat de les persones nouvingudes, sha renunciat conscientment a conformar un sentiment de pertinena que de vegades, farisaicament, sha denunciat fins i tot com a reaccionari que pugui servir de porta dentrada als contingents de poblaci immigrada duna collectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest model paternalista i falsament progressista, abocat al fracs, provocaria, generaria si sarribs a posar en prctica de manera generalitzada, els mateixos problemes de segregaci i exclusi social que ha provocat ja a Anglaterra, Frana o Holanda. s molt difcil valorar la cultura daltri quan no es valora la cultura prpia.

    Sovint, aquest relativisme cultural sassocia amb la despersonalitzaci que provoca a moltes poblacions catalanes el model de ciutat extensa, i cal superar-lo mitjanant poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular cre-atives, crtiques i no estereotipades, la recuperaci de la memria histrica vinculada al municipi i la potenciaci del coneixement del patrimoni cultural i natural. Tot plegat, requereix poltiques transversals capaces dacabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconmic de la poblaci. s en aquest sentit que, si no volem que aquestes experi-ncies quedin redudes a ser puntuals o ms o menys folklriques, les poltiques vinculades a la identitat shan de concre-tar tot enfortint el paper aglutinador del comer urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb personalitat prpia i les xarxes associatives locals.

    Finalment, i no per aix menys important, cal que ens fem ress duna caracterstica pressupostria recurrent en poques complicades com la que estem vivint en aquests moments. Cal dir ben alt, sense prejudicis ni complexos de cap mena, que el valor econmic de la cultura s essencial per aixecar un pas marcat per una crisi profunda. Les indstries culturals en general i, de manera especfica, sectors de gran recorregut en lmbit local, com ara el turisme cultural, sn valors que gaudeixen duna doble vessant: una capacitat productiva dalt poder econmic regenerador i una crrega simblica reno-vadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una ptima cohesi social.

    Lagenda Europa 2020 de la Uni Europea ens dna directrius i estratgies que shauran dintegrar en les poltiques del nostre pas.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 29

    EDUCACI

    Leducaci constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de lacci poltica, amb un destacat valor estratgic dins del projecte global de construcci nacional. Lescola s un dels mbits en el qual es reflecteixen de manera ms evident les si-tuacions de desigualtat. s per aix, que considerem que des dels ajuntaments sha de contribuir a estructurar un sistema educatiu propi amb ms capacitat de resposta als nous reptes educatius i socials des de la proximitat.

    1. Assumir, des de lAdministraci local, un paper de lideratge poltic respecte a la promoci del treball educatiu integrat dels agents que intervenen en el municipi. Lescola s un espai privilegiat, per no pot ser lnica instituci sobre la qual recaigui leducaci. Shan de superar les dinmiques de fragmentaci dels espais educatius i desenvolupar projectes comunitaris amb les famlies, el barri, el venat, lespai pblic, lesport, lassociacionisme de leducaci en el lleure, etc. que permetin un treball educatiu dentorn.

    2. Potenciar i ampliar els plans educatius dentorn per contribuir a donar una resposta integrada i global a les neces-sitats educatives de tot lalumnat, amb una atenci especial al ms frgil. Es tracta de concretar un pla estratgic que inclogui els agents socioculturals de la zona i mobilitzi tots els recursos possibles (institucionals, empresarials, espor-tius, artstics, entitats de lleure i totes les formes de voluntariat), per generar atractives dinmiques locals a favor de lxit educatiu en totes les seves dim