Edició de GironaDILLUNS · 29 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15073 - AVUI / Any XLI. Núm. 13943 - EL PUNT

1,20€

1185

53-1

2144

00L

1177

11-1

2130

90Q

PRIMER · Sant Julià de Ramis vaobrir camí reclamant 11,5 milionsd’euros i un bufet d’advocats gironíhi treballa des de fa dos anys

La reclamació del’espoli franquistaDRET · Un centenar de poblescatalans poden denunciar l’Estatper recuperar els dinersrepublicans que els van confiscar

NACIONAL P8-11

Maria Lloveras, neta d’Arnaldo Lloveras, amb el rebut de les 9.525 pessetes requisades al seu avi a Girona el 1939 ■ M. LLADÓ

LES SÈRIES. Val més boig conegut que savi per conèixer / Els llamps mai no cauen dues vegades al mateix lloc P6-7

La variant urbana es va estrenar el 1994i ja és insuficient per absorbir el trànsit

Comarques Gironines P20-21

La ronda sud atapeïda, una imatge habitual ■ M. LLADÓ

La ronda sud deFigueres fa 25 anys

Punt de vistaTribuna

Manuel Milián Mestre Núria Esponellà

TribunaJoguines sensecontrol

Egòlatres itrilers

Borrell deixarà Espanyasense diplomàcia

Nacional P12

EUROPA - MÓN P20

Le protestesa Hong Kongno saturen iobren unacrisi políticaLa violència policial noatura els manifestants

Pep Berga (JxCat)

“No volem utilitzarla majoriaabsoluta”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSOLOT

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.807

Dilluns29 DE JULIOL DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

AURICULARS SENSE FILSNo et quedis sense bateria en esdeveniments a l'aire lliure amb els auriculars esportius

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

L’Alt Empordà és la comarcaon es produeixen més mortsper accident de trànsit

També és la que va registrar més ferits greus, malgrat que el Gironèsva ser la zona on es va produir un nombre total més elevat de sinistres3

JORNADA CASTELLERA AMB REGUST AMARG A SALT. Els Marrecs van carregar ahir el seu primer 5 de 8 de la temporada, però no el van poder descarregar tal com havien fet en les quinze últimes ocasions. A la jornadacastellera, emmarcada dins la festa major, hi van participar també els Xerrics d’Olot i els Castellers de Barcelona. 5

MARC MARTÍ

Un detingut peranar a 212 km/h i triplicant la taxad’alcoholèmia aSt. Julià de Ramis

Els Mossos d’Esquadra el vanaturar en un punt on el límit era de km/h i li van immobilitzar elvehicle. 8

Un home mor en patiruna aturada cardíacaen una platja sensevigilància de Colera8

Girona augmentarà el servei demanteniment dels riusi rieres de la ciutat6

A més a DdG

Unió dePagesos volimpedir quecamions ambanimals viusentrin al país

EL SINDICAT CREU QUE ÉS LA MILLOR MANERA DE PREVENIR EL CONTAGI DE LA PESTA PORCINA 4

4

BAIX EMPORDÀ La Bisbal activa un nou pla per dinamitzar el comerç local 10

JUAN CARLOS UNZUÉENTRENADOR DEL GIRONA FC

ENTREVISTA

EsportsDdG

24 a 28

«Crec que aquestserà el nostreany i ho intentotransmetre alsjugadors»

Carles Santaló, el nou porter«youtuber»del Llagostera

CONEGUT COM «KOLDERIU»,ELS SEUS VÍDEOS JUGANT ALFIFA TENEN MOLTS SEGUIDORS

4

EL TÈCNIC CREU QUE FALTA«UN FITXATGE PER LÍNIA» ICONFIA QUE STUANI ES QUEDI

4

Si has estat víctimad’un accident

NO PAGUIS MÉS DEL 5%Són els teus diners

BONET ADVOCAT972 416 690

www.bonetadvocat.cat

jamargant - 29/07/2019 09:42 - 79.147.191.71

Edició de GironaDIUMENGE · 28 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15072 - AVUI / Any XLI. Núm. 13942 - EL PUNT

2,50€

8167

66-1

2039

26Q

1185

53-1

2144

00L

Sánchez tem arribar ala sentència en funcionsDona per feta la condemna i la reacciói no vol cotilles si cal aplicar un nou 155

Nacional P8-9

Exconsellera d’Interior i JustíciaEntrevista Montserrat Tura P14-15

“Cal entendre que la policiano és ni d’uns ni d’altres”

Comarques Gironines P24

El parc de la Devesa al sector del camp de mart ■ J.S.

El pla de la Devesa,compromès per al 2021

LES SÈRIES. A sants i a minyons no els prometis si no els dons / Als toros en realitat no els excita el color vermell perquè hi veuen en blanc i negre P6-7

PERFIL · La major part delsusuaris de la unitat de salutinternacional de Salt sónpersones que viatgen per plaer

Creix el volumde vacunacionsabans de viatjarTENDÈNCIA · L’increment delnombre de viatgers al servei devacunació es manté sostingut enun 7% anual des de fa sis anys

COMARQUES GIRONINES P22-23

Avui amb El Punt AvuiMiquel Pueyo

“Per què noal governdel país elpacte deLleida?”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTS LLEIDA EUROPA - MÓN P19

Trump obtéel vistiplaudel Supremper finançarel ‘seu’ murHi aniran 2.500 milionsde dòlars del Pentàgon

La tempesta que vaescombrar mig paísva aturar l’aeroportuna hora i va fercancel·lar 167 vols

Un riu urbà en un cèntric carrer de Barcelona com a conseqüència de l’aiguat d’ahir ■ EPA

Els aiguats inundenestacions de metro,carrers i comerços ioriginen retencions adiverses carreteres

Els aiguatscompliquenl’afectacióde la vagadel Prat

GASTRONOMIA Gelats «de rotllo»: un espectacle en directe 18 i 19L’

Esti

u

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.806

Diumenge28 DE JULIOL DE 20192,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

AURICULARS SENSE FILSNo et quedis sense bateria en esdeveniments a l'aire lliure amb els auriculars esportius

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

Girona aprova l’últimpagament de la col·lecciód’art Santos Torroella

L’Ajuntament acorda abonar els500.000 € que el faran propietari del fons Les obres s’ubicaran a la Casa

Pastors, pendent de rehabilitació4

La calor noafectarà lescollites de la DO Empordà14

Expertsalerten del riscd’un granincendi per lafalta de gestiódels boscos

DEFENSEN QUE UNA GESTIÓFORESTAL SOSTENIBLE ÉSIMPRESCINDIBLE PER EVITARNOUS FOCS 10 i 11

4

LA PLUJA VA FER CAURE AHIR DEU GRAUS LES TEMPERATURES MÀXIMES en municipis gironins com Sant Pau de Segúries i Olot, i les vafer baixar nou graus en altres com ara la ciutat de Girona, Puigcerdà o la Vall de Bianya. Poblacions com Molló, que va tenir la temperatura màxima més baixa detota la província, i Sant Joan de les Abadesses van registrar les pluges més intenses, amb 32 i 31 litres per metre quadrat en tan sols mitja hora. 3

ANIOL RESCLOSA

El Girona encaixaamb el Leeds (2-3)la seva primeraderrota de l’estiu

EsportsDdG33 a 37

ASSETJAMENT ESCOLARAprendre aconvertir elsconflictes enoportunitats5

REPORTATGE

jamargant - 29/07/2019 09:41 - 79.147.191.71

Edició de GironaDISSABTE · 27 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15071 - AVUI / Any XLI. Núm. 13941 - EL PUNT

1,50€

1238

98-1

2103

13L

1111

13-1

2102

87L

La Guàrdia Urbana obre901 diligències penals

Figueres P26

L’alcaldessa de Figueres reconeix quecal incrementar la plantilla policial

Culpa Iglesias de les duesinvestidures fallides

Nacional P13

Sánchez enterrala coalició ambUP i mira al PP i Cs

El turisme espiritual,una nova tendència

Comarques gironines P22,23

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSBadalona

Àlex Pastor

“Encetem una novaetapa de concòrdia”

LES SÈRIES. Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell / La memòria dels peixos només dura uns pocs segons P6-7

PROBLEMES · Una avaria alTAV i una vaga al Prat compliquenla mobilitat en plenes vacances

PERILL · Trànsit alerta delrepunt d’accidents, que aquestasetmana han causat ja 5 morts

Operació sortidaembussada

Els usuaris del TAV van ser transbordats a l’estació de Sants de Barcelona a trens regionals, que van quedar col·lapsats ■ ACN

NACIONAL P16

El Consell per laRepública avisaque cal unitatToni Comín afirma que la sentènciade l’1-O “obliga” el sobiranisme acompartir estratègia passat l’estiu

P8,9

L’independentismeampliaria la majoria parlamentària araEsquerra guanyaria les eleccions si es fessinavui, mentre que JxCat i el PSC es disputarienla segona plaça, segons l’enquesta del CEO

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.805

Dissabte27 DE JULIOL DE 20191,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

AURICULARS SENSE FILSNo et quedis sense bateria en esdeveniments a l'aire lliure amb els auriculars esportius

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

President ivicepresidentdel Gironèscobraran igual 7

Campdevànol notroba cirurgiansper cobrir duesjubilacions6

EsportsDdG

El Girona perd Valeryper un mínim de sismesos per una greulesió al genoll31

SANTA COLOMA Han de reubicar 62 nensperquè tanca una escola bressol 14

Una avaria talla el TAVi porta el caos al serveide Rodalies de Girona

La línia d’alta velocitat va estartotalment aturada set hores i no espreveu normalitzar-la del tot fins avui

Uns 4.000 passatgers es vanveure afectats per la cancel·lació de15 combois i els retards posteriors

PÀGINES 3 i 4

L’estació convencional,col·lapsada. MARC MARTÍ

Les hipotequesrepunten almaig i arribenals nivells del2012 a Girona

L’INCREMENT RESPECTE DE 2018ÉS D’UN 25% MÉS I L’IMPORT MITJÀSUPERA ELS 78.000 EUROS 1

4

SUPLEMENT ECONOMIA I EMPRESA

L’Estiu

ÉS UNA DE LESDESTINACIONS ESCOLLIDESPELS FAMOSOS QUE VOLENDISCRECIÓ 20

4

COSTA BRAVA Unes vacanceslluny dels«paparazzi»

LA LOCALITAT SELVATANA VIUUN ANY MÉS EL TRADICIONALBALL DE MORRATXES18

4

FESTIVITATBlanes i l’Estartits’omplen de gentper celebrarSanta Anna

Ball de Morratxes. AJ. DE BLANES

jamargant - 29/07/2019 09:40 - 79.147.191.71

Girona és una deles demarcacionsmés boscoses deCatalunya, ambun , de su-perfície forestal.

Durant els darrers segles, el sectorforestal ha estat un dels principalsmotors del món rural. Actual-ment, però, el bosc ha deixat de serrendible, i la crisi del mercat de lafusta ha afectat de manera directal’estat i la gestió dels boscos. Tansols s’aprofita el del que creixals boscos de Girona; cada cop hiha més fusta i, per tant, més com-bustible per cremar. Al mateixtemps, els boscos gironins, i mésconcretament els de la Garrotxa iel Ripollès, són uns dels més vul-nerables als efectes del canvi cli-màtic, i més concretament a la se-quera. Les alzines, els roures, el piroig i el faig són les espècies mésdebilitades.

A aquest escenari se li suma lacrisi sanitària que assetja els bos-cos gironins a través de múltiplesplagues, com la caparreta del pi -plaga que està matant els pinas-tres de les zones costaneres- ol’eruga peluda del suro. Davantd’una situació tan complexa,Anna Sanitjas, degana del Col·legid’Enginyers de Forests de Cata-lunya, explica la importànciad’una gestió àmplia i integral: «Lagestió forestal és l’eina clau peradaptar els boscos al canvi climà-tic, reduir el risc d’incendi forestali conservar la biodiversitat; unagestió integral de tot el territorique vagi molt lligada a la gestióagrícola i ramadera». Per aconse-guir-ho, cal actuar a diversos ni-vells: governamental, social i delpropi sector forestal.

«Vivim en un país mediterranii hem d’assumir que d’incendis entindrem, però podem treballarperquè no siguin massa grans i noposin en perill la vida de les per-sones», sosté Sanitjas. A més deser un territori molt forestal, Giro-na és un territori molt urbanitzat

i habitat al litoral, per la qual cosa«l’equilibri entre autoprotecció igestió del territori és encara mésimportant». Sanitjas insisteix: «Hiha molta gent en un territori quecrema». Això suposa un problemaafegit: a partir dels anys s’hanconstruït de manera descontrola-da urbanitzacions properes a leszones forestals, gent que viu alsboscos però no hi treballa.

Per fer front a aquesta situació,Sanitjas assegura que «s’ha fet unagran feina» des de la Diputació deGirona i coordinada amb el De-partament d’Interior, la Generali-tat i consells comarcals per tal queels municipis tinguin franges deprotecció contra incendis. Aixímateix, apunta a la importànciaque els ciutadans sàpiguen comactuar i estar preparats en cas

Davant d’un territori tan boscós com és la demarcació deGirona i a la vegada tan poblat, els experts apunten a la importància de l’equilibri entreautoprotecció i gestió del territori. A això s’hi suma l’efecte del canvi climàtic i lesmúltiples plagues que assetgen els boscos, que els fan més vulnerables als incendis.

ELS BOSCOS GIRONINS.

Paula Pedrero GIRONA

ANNASANITJASDEGANA DEL COL·LEGI D’ENGINYERSDE FORESTS DE CATALUNYA

«La gestióforestal ha serintegral, moltlligada a la gestióagrícola iramadera»

«L’abandó delcamp converteixels boscos en unamassa forestalcontínua: si hi haun incendi, totcrema»

JOSEP ALBERICHTÈCNIC DE L’ASSOCIACIÓ DE GESTORSFORESTALS DE LES GAVARRES

«No podem viured’esquena alterritori,necessitempaisatges vius iautogestionats»

«Hi ha un estatd’abandonamentmolt greu, nonomés a lesGavarres sinó atot Catalunya»

La gestió dels boscos,mesura clauantiincendis

11

Comarques

DIUMENGE, 28 DE JULIOL DE 201910

jamargant - 29/07/2019 09:41 - 79.147.191.71

del canvi climàtic. A més, remarcala importància de reduir la quan-titat d’arbres dels boscos ambmolts arbres, ja que a major nom-bre hi ha més competència de re-cursos, i cada cop hi ha menys ai-gua. Actualment, un del terri-tori gironí està poblat per boscosdensos.

Un altre aspecte rellevant és elmanteniment del paisatge mosaicentre boscos i camps, equilibrique s’està perdent. «La superfícieforestal està guanyant terreny alscamps: la gent abandona el mónrural i aquests camps es conver-teixen en boscos, en una massa fo-restal continua. Així, en cas d’in-cendi, tot crema», argumenta Sa-nitjas. Els Bombers han batejataquests incendis com «els focs decinquena generació», els qualspoden arribar a ser incontrola-bles: grans incendis forestals si-multanis, de gran intensitat, capa-ços de travessar autopistes i queescapen de la capacitat d’extinció.N’és un exemple l’incendi de l’AltEmpordà del , que va cremar. hectàrees, convertint-seaixí en el més greu dels últims anysa Catalunya.

Per altra banda, la lluita contraels incendis i per la seva prevenciótambé implica dotar el bosc d’in-

Incendi forestal a l'AltEmpordà. El dia després de l'incendi. AJUNTAMENT DE GIRONA. CRDI. (JOAN

SABATER BRUNET)

Incendi forestal a l'AltEmpordà. Biure, afectats pel foc en una granja.AJUNTAMENT DE GIRONA. CRDI. (LLUÍS

SERRAT MASFERRER)

Finca sense gestionar de les Gavarres.JOSEP ALBERICH

fraestructures per fer més eficientl’extinció en cas de foc. Els AgentsRurals insisteixen que cal actuar ales zones on el risc d’incendis és crí-tic o en zones estratègiques on po-der atacar l’incendi, i habilitar elsboscos i camps de conreu amb ca-mins i punts d’aigua. Si la gent ges-tiona i treballa en aquests boscos icamps, aquests camins seran clarsi estaran en bon estat i, en cas d’in-cendi, hi podran actuar i arribar fà-cilment els bombers.

A Catalunya però, un de lasuperfície forestal està en mans departiculars, de manera que es com-plica molt l’aplicació de polítiquescomunes. A més, els ajuts són pocs.Josep Alberich, tècnic de l’Associa-ció de Gestors Forestals de les Ga-varres, es queixa que les subven-cions «són justes i molt minses», te-nint en compte que mantenir elbosc és cada cop més car i menysrendible, i no tots els propietaris po-den mantenir els seus terrenys comcaldria. Això comporta un abando-nament cada cop major. És peraquest motiu que, organismes comles associacions de gestors forestals,treballen per comptabilitzar unsaprofitaments forestals que siguinrendibles per la propietat i alhoraincidir en la prevenció d’incendis.

Viure d’esquena al territori«No podem viure d’esquena al te-rritori, necessitem paisatges vius,paisatges gestionats per la gent queviu i treballa al territori», sosté Al-berich. «Cal conscienciar a la gentque si el bosc ens dóna paisatge,oxigen i zones d’esbarjo i lleure, éstambé la nostra responsabilitat».Una manera d’ajudar a cuidar el te-rritori és consumir productes localscom poden ser la carn de cabrit, l’olio la biomassa. Projectes com Ra-mats de foc, en què ramaders pas-turen els ramats en punts estratè-gics per fer prevenció d’incendis,potencien el comerç de quilòmetrezero. A més, aquests ramaderss’han associat al gremi de carnis-sers de Girona i han creat una mar-ca perquè la gent pugui compraraquests productes, que provenende ramats que, segons Sanitjas, «ac-tuen com a desbrossadores vives».

Segons els experts, aquest tipusd’associacionisme de petites pro-pietats i gestors de boscos pot esde-venir la solució a la crisi del sector,ja que en un moment on aquest tépoc mercat, pot buscar rendibilitatper vendre productes i trobar nousfinançaments. Sanitjas apunta queaquesta conscienciació ha d’estarpresent no només en el consumi-dor, sinó també en el propi sectorforestal, en els propietaris dels bos-cos: «La producció no ha de serl’únic eix en què aquest es desen-volupi, sinó que s’ha de focalitzartambé en adaptar-se al canvi climà-tic i preservar la biodiversitat».

Possibilitat d’un gran incendiEls experts diuen que si es donenles condicions climàtiques oportu-nes pot ser que es produeixi un granincendi a les comarques de Girona,ja que els boscos estan patintl'abandonament i els efectes direc-tes del canvi climàtic. Alberich hocorrobora i confirma els pitjors pro-

d’incendi.

Gestió forestal sosteniblePel que fa a la gestió dels boscos ia l’adaptació d’aquests al canvi cli-màtic, els experts parlen de la«gestió forestal sostenible», quevetlla per aconseguir uns boscosmés sans i més resistents a les per-torbacions. En aquest sentit, Sa-nitjas explica que ha d’existir unequilibri entre les zones de boscjove i la de bosc vell, essent aquestúltim el més resilient als efectes

nòstics: «Hi ha un estat d’aban-donament molt greu, no nomésal massís de les Gavarres, sinó atot Catalunya».

De fet, qualifica les Gavarresde «polvorí» per la quantitatd’energia emmagatzemada enels arbres, que actua com a com-bustible fàcil i situa el massíscom una de les zones més peri-lloses dins de Catalunya en riscd’incendis. Els motius són múl-tiples: les sequeres importantsacumulades des del , lesrestes de combustible sec dispo-nible com a conseqüència de lesnevades de i que s’han re-tirat parcialment, la continuïtatde massa forestal i la conse-qüent pèrdua del mosaic agro-forestal. A més, s’hi suma el fetque el massís està envoltat d’ac-tivitat humana, el que suposa unelement de risc, considerantque la causa principal d'incendiforestal és la negligència en ac-tivitats humanes.

Sanitjas acaba amb una fraseoptimista, però a la vegada sen-tenciadora: «Cal gestionar elsboscos perquè tinguin oportu-nitats de futur».

«Els focs decinquenageneració» sónincontrolables, de gran intensitati escapen de la capacitatd’extinció

L’incendi de l’AltEmpordà del 2012va cremar 13.000hectàrees i va serel més greu delsúltims anys aCatalunya

SUPERFÍCIE FO-RESTAL QUE HIHA A GIRONA

72,4%APROFITAMENTFORESTAL DELSBOSCOS GIRONINS

35%

Diari de Girona

jamargant - 29/07/2019 09:41 - 79.147.191.71

L’Alt Empordà

Diari de GironaDISSABTE, 27 DE JULIOL DE 201912

CARME VILÀ

■Els «botellons», sorolls, brutíciai sobretot el sexe al carrer generatspels clients d’una discoteca pro-pera a un hotel d’Empuriabravaque s’arrossega des de fa temps haposat en alerta a alguns grups del’oposició a Castelló que han de-manat al govern que resolgui elproblema. L’alcalde, Salvi Güell,ha explicat que és un dels puntson es fan més controls per part dela policia però que no s’hi pot des-tinar una patrulla permanent.

Les queixes no són noves,s’arroseguen des que va obrir. El de juny Diari de Girona va pu-blicar de nou les queixes delsveïns després que es produís unabaralla multitudinària entre guar-des de seguretat i clients a la sor-tida de la discoteca que va acabaramb quatre detinguts.

L’aparició de nou de la notíciaacompanyada de la imatge d’unaparella practicant sexe amb lallum del dia i en una vorera del ca-rrer, però, ha posat de nou la pro-blemàtica real sobre la taula i

grups de l’oposició van demanaral ple celebrat dijous que es bus-qui una solució.

El regidor de la coalició Udem-Empuriabrava, Jordi García, vamanifestar que «el tema de la dis-coteca que ha sortit a totes les pla-nes dels diaris, sexe al carrer i ‘bo-tellón’ s’ha de solucionar ja, aixòno és possible».

Des de Ciutadans, Marina Gui-llén va manifestar que s’ha d’ac-tuar perquè l’hotel deixi de patiraquests actes incívics però va de-manar també que no es perjudi-qui la discoteca perquè no acabipassant com a la zona nit dels Arcsque «pels actes incívics d’unsquants va acabar desapareixenttota la zona nit».

L’alcalde, Salvi Güell, va expli-car, tal com ja havia publicat Diaride Girona, que des de fa setmaness’han implantat mesures per re-duir la problemàtica.

L’Ajuntament porta a termecontrols d’alcoholèmia i de sorollsa tot el terme i aquest és un delspunts on més es fan, va assegurar,però va admetre que «no pots des-tinar una patrulla permanent totala nit». Va recordar que la població

passa dels onze mil habitants a se-tanta mil durant l’estiu.

Va informar als regidors que jahan mantingut reunions amb elspropietaris de l’hotel, hem presmesures i hi han estat d’acord i elque han fet és anar a la premsa aexplicar-ho», va dir mostrant certmalestar. Segons Güell, el proble-ma hi és però que aparegui alsmitjans el fa semblar més gros.

La Policia Local controla lespersones que veuen al carrer, haimposat diverses sancions en lesdarreres setmanes i controla elssorolls però «el terme és gros i so-vint es troben que quan arriben«la malifesta ja està feta», diu l’al-calde.

La discoteca està situada a lazona de l’Aeroclub, entre la carre-tera C- i els carrers interiors.Els vehicles estacionen a la partposterior a tocar dels quals hi haun petit establiment hoteler. Desde les finestres on dormen elshostes van poder gravar les esce-nes de sexe.

Una vegada tancada la discote-ca alguns grups continuen a lazona fent «botellón» i actes incí-vics diversos.

L’oposició vol solucions al«botellón» i sexe al carrera l’entorn d’una discoteca L’alcalde, Salvi Güell, sosté que es fan controls d’alcoholèmia i policialsa la zona però que no s’hi pot destinar una patrulla permanent

La imatge captada des de l’hotel proper a la discoteca. DIARI DE GIRONA

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

SEGURETATProfessionals dels robatorisal mercat del dissabte Empuriabrava pateix nombro-sos robatoris al mercat setmanaldels dissabtes. El regidor deJunts, Vicenç Comas, va dema-nar al govern la presènciad’agents cívics o policies per dis-saudir. L’alcalde, Salvi Güell, va

explicar que els dissabtes a Em-puriabrava hi destinen nouagents de la policia perquè hi ha«professionals del furt que ac-tuen». Es tractaria d’una situacióque es dona també en altresmercats setmanals.

legeixo a la premsaque el regidor figue-renc de Seguretat amb

títol de vicealcalde (això de pri-mer tinent d’Alcalde el devia«saber a poco» perquè l’esque-rra també té el seu corazoncito ili agrada la pompa: a Figueresel primer que el va ostentar vaser, curiosament, un republicà)ha fet una declaració de volun-tats del seu vicepresidit governlocal tot assegurant que «inten-sificarem la lluita contra l’inci-visme per tal que els incívicssàpiguen que, a partir d’ara, quimalmet l’espai públic tindràuna sanció...», alhora que hallençat un torpede als respon-sables dels governs anteriors(deu ser els dels moments en

els quals no  formava part per-què hi va haver socioconver-gència en dues ocasions) ambla promesa que, a diferènciad’ells, «les sancions es cobra-ran».

I ves per on, sense solució decontinuïtat, per pura casualitato com a repte i provocació percomprovar el «trecho» que sepa-ra el «dicho» de l’«hecho», apa-reix la llegenda «Fora les forcesd'ocupació» pintada a les persia-nes de la comissaria de la PoliciaNacional, i convenientment sig-nada amb el logotip del grup po-lític el qual, llevat que es tractid’una suplantació amb voluntatinculpatòria, ha estat el respon-sable.

Potser amb aquesta calor estic

despistat però, paradoxalment,no he trobat cap declaració pú-blica (comentaris privats tam-poc no m’hi han arribat) de con-demna d’aquestes actituds, quecal suposar com a incíviques,per part de cap dels quatre ge-nets del Change now! figuerenc,d'aquests nous lluitadors contral'incivisme. És tot l'incivismeigual o, com sempre, n’hi ha unsmés iguals que els altres, hi hauna discriminació positiva?

Més tard llegeixo també queel regidor figuerenc de Segure-tat i vicealcalde ha girat una vi-sita a les dependències poli-cials per mostrar no sé exacta-ment si la seva solidaritat, elseu suport o la seva condolen-ça pels fets, però la nota depremsa especifica que ho hafet amb caràcter particular i no,quina explicació té això?, enrepresentació de la corporacióque vicepresideix ni del partitque lidera, soci en comanditadel que intenta governar elpaís. Digos? Diegos?

Ens hem d’acostumar al fetque les paraules dels políticssiguin no res més que «lo queel viento se llevó»?

L

DIGOS I DIEGOS

José Luis Torres

La carretera on s’han portat a terme els treballs. AJUNTAMENT DE BORRASSÀ

DdG BORRASSÀ

■ L’Ajuntament de Borrassà haportat a terme les obres de milloradel ferm del camí de Creixell en elmarc d’un conveni amb la Dipu-tació de Girona que aportarà lamaquinària i el personal, mentrel’Ajuntament pagarà els materialsamb un cost de ., euros.

Les obres s’han portat a termeaquesta setmana i han consistit en

l’asfaltatge de la carretera local.S’hi ha fet un triple tractament su-perficial asfàltic. Es tracta d’utilit-zar tres capes de graves de dife-rents dimensions i tres capesd’emulsió asfàltica.

L’actuació de renovació es por-ta a terme en poc més de cinc qui-lòmetres des del camí de Creixellfins a la rotonda i des d’aquestafins al nucli de Borrassà.

Borrassà repara el ferm delcamí que uneix amb Creixell

jamargant - 29/07/2019 09:40 - 79.147.191.71

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JULIOL DEL 201928 | Comarques Gironines | PLA DE L’ESTANY

L’Ajuntament de Camósha aprovat inicialment undels projectes més ambi-ciosos que ha afrontat maiel municipi, la portadad’aigua potable als barrisde Santa Maria i de CanPedrers, a través d’una ca-nonada de 3 km que parti-rà de la zona urbana. Elseu cost és d’uns 500.000euros, que el consistoricompta cobrir amb recur-sos propis i, sobretot, ambsubvencions de l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA)i de la Diputació. Ara elprojecte es troba en expo-sició pública i, si es com-pleixen les previsions,l’aprovació definitiva es fa-rà en el ple municipal delsetembre. L’adjudicació esfaria a finals d’any i lesobres podrien començar ala primavera.

La canonada la faranpassar paral·lela a la carre-tera que va del nucli de Ca-mós amb el de Palol de Re-vardit, al peu de la qual hiha els veïnats de SantaMaria i de Can Pedrers.Des del conducte principal

sortiran les connexions ales finques. Aquesta partl’hauran de pagar els pro-pietaris. Uns 30 veïns -ca-ses particulars i també es-tabliments de turisme ru-ral- se’n poden beneficiar.L’alcalde, Josep Jordi(ERC), explica que, un copfeta aquesta obra, a Ca-mós quedaran unes po-

ques cases aïllades senseestar connectades a la xar-xa i que difícilment hi esta-ran a curt termini perquèestan molt aïllades.Aquestes finques haurande seguir nodrint-se depous, sovint contaminatsde nitrats provinents -ge-neralment- dels purins deles granges. ■

L’aigua potable arribarà ados barris més de Camósa L’Ajuntament compta que les obres es puguin adjudicar a finals d’aquest any i que comencin aprincipis del que ve a Els beneficiats seran els veïns de Can Pedrers i Santa Maria

Ramon EstébanCAMÓS

500.000euros és el pressupost del’obra, que es preveu que rebisubvencions.

3km tindrà de llargada la ca-nonada, que partirà del nuclide Camós.

L’ampliació de la xarxa d’ai-gua potable de Camós fins aCan Pedrers permetrà que elmunicipi veí de Palol de Re-vardit també s’hi connecti.“Ens satisfà que la nostraobra no només beneficiï Ca-mós, sinó també Palol”, vamanifestar l’alcalde del pri-mer municipi. Palol de Revar-dit necessita l’aigua d’Aigüesde Banyoles (procedent del’estany) perquè hi ha tempo-rades que els seus pous es-tan contaminats de nitrats.Els últims anys s’han buscataqüífers alternatius, peròsense els resultats esperats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

L’església i cases del veïnat de Santa Maria de Camós ■ R.E.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Farà possible laconnexió dePalol

quest mes s’han com-plert cinc anys de la re-cuperació de l’activitata la Farga d’Aram de

Banyoles, un edifici històric ques’havia nodrit de la força del recMajor per a les diverses activi-tats que havia tingut. Desprésd’uns anys en desús, l’Ajunta-ment i el Consell del Pla de l’Es-tany van rehabilitar parcial-ment l’edifici –conegut tambécom el molí Escatllar– i l’ens co-marcal va cedir-ne una part auns artesans de l’elaboració depaper. Va ser d’aquesta manera

Aque va néixer Sastres Paperers(Toni Sardà i Jordi Torrent),continuadors d’una empresa es-tablerta també a la ciutat del’estany que un any abans haviatancat. És un projecte ben sin-gular perquè, d’una banda, que-da poca gent que faci paper demanera artesanal i, de l’altra,perquè en les seves instal·la-cions els sastres ofereixen visi-tes guiades i tallers. També,perquè hi fan activitats elsusuaris del centre especial detreball El Puig.

A la Farga d’Aram produei-xen papers de diferents mides,un per un. Entre els quatre inte-grants de l’equip en produeixen

unes quatre tones anuals, desti-nades sobretot a les belles arts i,cada cop més, al disseny gràfic,la publicitat i als encàrrecs moltconcrets i especials. Entreaquestes comandes singulars hifigura –explica Jordi Torrent–un paper “plantable”: porta in-corporades unes llavors i, uncop l’has fet servir, plantes elpaper i neixen enciams, cama-milla... O unes etiquetes per apantalons fetes amb algues delCantàbric, o unes targetes derestaurant elaborades a partirde llençols de l’àvia de la casa, ounes carpetes per a un congrésd’informàtica que contenienmicrocircuits d’ordinador...

Les visites i tallers, tot i ques’organitzen per a grups de totamena, tenen molt d’èxit entreels escolars. Als visitants els ex-pliquen el procés de fer el paper,que parteix de l’ús de fibres ve-getals que es trituren, refinenamb aigua i encolen. La pastaresultant rep un tractament oun altre segons el tipus de paperque es vol. Finalment, es passala pasta per uns sedassos, es ta-lla a la mida desitjada, s’apilaper premsar-la i es penja –jaconvertida en paper– a la plan-ta primera, amb moltes obertu-res, perquè s’assequi. En un diade feina es posen a assecar uns200 fulls de 50 x 65 cm. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Patrimoni

ANIVERSARI · Es compleixen cinc anys de la reobertura de l’edifici com a taller de paper artesanal ACTIVITATS · Alrecinte s’hi fan tallers i visites guiades, sobretot a escolars, per donar a conèixer el procés d’elaboració del producte

R. EstébanBANYOLES

La nova vida de la Farga d’Aram de Banyoles

Escolars en un dels tallers deSastres Paperers ■ EPA

En el darrer cens visual dela llúdriga a l’estany de Ba-nyoles i rodalia, organit-zat per Limnos, s’han de-tectat rastres de tresexemplars d’aquesta espè-cie. La presència d’aquestmamífer –molt difícil deveure– s’associa amb laqualitat de l’ecosistema enquè habita i, per tant, el fetque se’n constati la pre-sència es valora de mane-ra positiva. D’altra banda,Limnos conclou que “lallúdriga està suportant, demoment, la gran i creixentpressió i les molèsties deles proves i entrenamentsesportius constants alnostre estany, que no esvalora prou com l’entornnatural que és”. Durant leshores d’observació, es vanpoder veure altres mamí-fers, com ara una fagina,una guineu i un visó ame-ricà, segons han explicatdes de l’entitat naturalistadel Pla de l’Estany.

En l’elaboració de lúl-tim cens hi van participar23 voluntaris, que és la xi-fra més alta en les 12 edi-cions que s’han fetd’aquesta activitat. L’ele-vat nombre de col·labora-dors va permetre establirels controls en 14 punts di-ferents. ■

L’estany deBanyolescontinua tenintllúdrigues

R.E.BANYOLES

■L’Ajuntament de la Bisbal ha en-cetat aquesta setmana un pla permillorar el model de dinamitzaciói foment del comerç juntamentamb els representants del sector.El projecte ha rebut la col·labora-ció de la Federació del Comerç dela Bisbal i de la Diputació de Giro-na.

L’objectiu del projecte, assegu-ren, és fruit de la situació de crisique pateix el comerç i de com bus-car alternatives per fer-hi front.Així, expliquen, volen encarar elfutur comercial urbà amb més for-ça davant els canvis en el consumelectrònic i la forta crisi que pateixel comerç local.

«Valorem molt positivamentaquest pla i creiem que la respostadel comerç també està sent bona,ja que amb les enquestes que esfan i les trobades que hem fetveiem que els comerços també es-tan responent bé», apunta el pre-sident de la Federació Comerç dela Bisbal, Marc Carreras. No obs-tant això, també assenyala que elpla potser arriba tard i el preocupaque el projecte d'obres al carrerAmple s'hagi fet per fer-lo per alsvianants sense cap estudi de co-merç.

Des del consistori apunten quel’Ajuntament manté aquesta polí-tica d’enfortiment local des de faanys, ja que s’han impulsat pro-grames de dinamització comer-cial i accions destinades a la pro-

moció de la ciutat. Algunes de lesaccions s’han concentrat en cam-panyes publicitàries i activitats dedinamització al carrer. A més, as-seguren que son actius en políti-ques d’ajuts econòmics a les enti-tats de comerciants, en la creacióde línies de suport d’emprenedo-ries comercials, la millora dels es-tabliments i en les activitats d’em-belliment de la ciutat -accions demicrourbanisme o accions urba-nístiques de gran abast en els eixoscomercials principals.

Tot el comerç municipalPartint d’aquestes bases, el consis-tori impulsa el Pla Sectorial d’en-fortiment comercial urbà de laBisbal per recollir dades i informa-cions que serviran per a l’estudi.L'anàlisi s'ha dividit en dues parts:una que va començar la setmanapassada, destinada al comerç perals veïns, com poden ser l'alimen-tació o els electrodomèstics, i unasegona per a la gent amb segona

residència o turistes, més centraten el sector de la ceràmica o l'ar-tesania. La segona fase comença-rà el setembre i es portarà a termeel mateix procediment, però, pelscomerços vinculats a la ceràmica,artesania i antiguitats.

La metodologia d'estudi sónprincipalment dues vies d’inves-tigació: una de centrada amb elscomerciants basada en grups detreball i una altra centrada ambla demanda -els clients- basadaen enquestes.

En els dos casos s’analitzaranles aportacions dels principalsagents vinculats al desenvolupa-ment econòmic de l’espai urbàamb l’objectiu d’incloure unadiagnosi i anàlisi de l’estat del sec-tor comercial bisbalenc amb unretrat fidel al teixit comercial i eco-nòmic de la ciutat.

Millores i noves iniciativesPel que fa a l'estudi dels clients, esvolen identificar les experiènciesi els neguits d'aquests. D’altra ban-da, els promotors expliquen quehi haurà una part on s'estudiaranbones pràctiques d'altres ciutatsdel territori i estrangeres que pu-guin ser aplicables al municipi.L'objectiu de tot plegat és, assegu-ren, al final de l'estudi, fer un anà-lisi de totes les dades obtingudes ielaborar una proposta d'accions aseguir per millorar l'experiència i,en general, enfortir el sector a lavila. Aquestes propostes estaranlligades a àmbits com l'associacio-nisme, la col·laboració publico-privada, la millora de l'espai urbà,la millora de la difusió comercial il'estudi sobre la competitivitat co-mercial.

Diferents comerciants inicien grups de treballper fer l’estudi de dades La Diputació i laFederació de Comerç col·laboren en la mesura

Pau Llosa LA BISBAL D’EMPORDÀ

La Bisbal ha posat en marxa un plaper dinamitzar el comerç per alsveïns i turistes. ANIOL RESCLOSA

L’Ajuntamentsepara el pla endues fases: unaper a comerçosveïnals i una per aturistes, quecomençarà alsetembre

Les xifres2019INICI DEL PROJECTE El pla s’ha posat en marxaaquesta setmana i esdesenvolupa al llarg de l’anyamb les anàlisis de les dadesque serviran per fer lespropostes d’enfortiment.

2 PUNTS CENTRALS L’Ajuntament divideix elscomerços locals en dos grupsper fer l’estudi: els comerçosper als residents i els comerçosenfocats a les segonesresidències i/o turistes.

La Bisbal activa un pla perdinamitzar el comerç local

ACN/DdG SANT FELIU DE BUIXALLEU

■ Quatre cases de colònies cata-lanes han arrencat aquest una nova iniciativa per aconse-guir que infants i joves aprenguina evitar el malbaratament alimen-

tari. Es tracta de les cases de colò-nies d'Eix Estels: el Mas Banyeres(Centelles), Can Miqueló (SantMartí de Centelles); Can Vandrell(Sant Feliu de Buixalleu) i la Llo-beta (Aiguafreda). Amb les mesu-res engegades, explica SusanaBeltran, directora de Màrquetingd'Eix Estel, confien a conscienciara prop de . escolars cadaany.

Durant les tres primeres setma-nes, la iniciativa ha aconseguit re-

duir un els residus. La pro-posta s'emmarca en el projecte«Pesa i Pensa», que busca comba-tre el malbaratament alimentari.En el cas de les cases de colòniesadherides, es busca educar jovesi infants durant la seva estada a lesinstal·lacions. Primer de tot, expli-ca Beltran, conscienciant-los i,després, facilitant-los els recursos.Les quatre cases de colònies dis-posen, al menjador, d'un moble-contenidor que diferencia entre

orgànic menjable, orgànic im-menjable i rebuig. La idea és quellencin les restes dels àpats en elcubell corresponent. Després, elsmateixos alumnes pesen cada cu-bell i anoten els resultats, que s'in-dexen en una base de dades «queens permetrà analitzar despréscom es poden reduir», diu la res-ponsable d'Eix Estels. L'objectiu,preveuen, és «arribar a reduir finsa un el malbaratament». Du-rant les tres primeres setmanes

del projecte, la iniciativa ha acon-seguit reduir un els residus.Elproper pas és aprofitar al màximels residus. Les instal·lacions dis-posen de compostadores que per-meten transformar els residus or-gànics en compost. L'aprenentat-ge no acaba a la casa de colònies.Abans de la visita a la casa de co-lònies i a posteriori, a les aules estreballen continguts relacionatsamb el reciclatge i el malbarata-ment alimentari.

Colònies en contra del malbaratament alimentariCan Vandrell de Sant Feliude Buixalleu és una de lescases participants en elprojecte «Pesa i Pensa»

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 29 DE JULIOL DE 201910

jamargant - 29/07/2019 09:42 - 79.147.191.71

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JULIOL DEL 201930 | Comarques Gironines | SELVA

envolguts lectors: en aquest juliol de 2019 tanmaldestre –en què estem patint col·lectivamentels efectes letals del criminal canvi climàtic, res-

ponsable directe de moltes angoixes, mortificacions idepressions– sembla que després d’uns quants anysha tornat a ser present l’anomenat i, al meu entendre,nefast “peix al cove”. Sobre això voldria explicar unapetita i simbòlica anècdota. Doncs bé, quan vaig co-mençar a escriure en aquesta secció de La Galeria, ai-xò era el gener de l’any 2000 (no recordo exactamentel dia), el meu primer article va tenir com a títol “Peixal cove”. Mai hauria pensat que gairebé 20 anys méstard hauria de tornar a tractar –perquè és de gran ac-tualitat– d’una qüestió tan característica i funesta dela història contemporània catalana entre el 1980 i el2003. En qualsevol cas, això posa de manifest que, ahores d’ara, Catalunya travessa, pateix una regressiócom una casa de pagès.

És curiós que fem servir aquesta frase feta, aques-ta metàfora del món mari-ner, aquesta expressió cata-lana tan singular creada enel món del periodisme polí-tic, quan, per contra, ja fauna pila d’anys que les cap-tures dels nostres pescadorssón molt minses, en granpart a causa de la contami-nació i el maleït canvi climà-tic. Deixant una mica a ban-

da les metàfores del món mariner, és molt preocupantla dinàmica provocada pel pacte de govern a la Dipu-tació de Barcelona entre JxCAT i el PSC i altres pactesmunicipals que han significat una greu pèrdua de cre-dibilitat del conjunt de l’independentisme. D’entradaconsidero que va ser un error allò que va dir el presi-dent Torra de “cap pacte municipal (la Diputació en-cara és molt més greu) amb els del 155”, perquè sidesprés no es pot complir es fa molt el ridícul i es po-sa de manifest que Catalunya és un país molt feble ique els seus governants (tots) tenen un molt pobreconeixement de què és la política. En relació amb aixòtambé cal dir, ben alt i clar, que un dels més greus er-rors de l’independentisme (dels partits, les associa-cions i la gent en general) és haver cregut, pensat, queel procés independentista català seria un “camí de ro-ses”. Una equivocació alarmant, ja que s’ha demostratque l’imperi espanyol, malgrat les seves greus crisisestructurals, gaudeix d’una mala salut de ferro. A més,un altre greu error ha estat no preveure el suport in-equívoc de la nova Santa Aliança, és a dir, la decadent,ultrareaccionària i jacobina Unió Europea a favor del’Estat espanyol i contra Catalunya.

B

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

Peix al cove 2019

Josep M.Loste

Un dels greuserrors ha estatpensar que elprocés catalàseria un camíde rosese les quatre diputacions catala-

nes, el pacte entre JxCAT i ERCs’ha portat a terme en tres: Gi-

rona, Tarragona i Lleida. A Barcelona,per a sorpresa de tothom, –fins i totpel president Torra—, JxCat ha pactatamb el PSC-PSOE quan podria haver-ho fet perfectament amb ERC. Tot-hom sabia que els Comuns es vota-rien a ells mateixos, per tant, els 16vots d’ERC i els 7 de JxCat, més el deTot per Terrassa feien 24 vots. Un mésdels que feia JxCat amb els socialis-tes. Malgrat tot, però, van preferir ferpresidenta de la Diputació Núria Ma-rín que el candidat d’ERC. Encara veigla cara de Neus Munté i Ferran Mas-carell anant a votar amb el cap cot iportant la papereta de la socialista.Era una cara de pena i de resignació.De fet, una cara de vergonya. El pacteel van signar el PDeCAT i els socialis-tes, no pas JxCat. La lluita en l’espaipostconvergent cada dia es fa méspalès. Ningú no sap qui realment ma-

D na. És una olla de grills.En els consells comarcals qui és el

soci preferent de JxCat és el PSC. Se-gons El Punt Avui, JxCat ha pactat en12 consells amb el PSC, en 9 ambERC i en 2 amb independents i la CUP.ERC ha pactat en 4 consells amb laCUP i independents, en 3 amb el PSCi en 2 amb JxCat i el PSC. Això fa queJxCat tingui 19 presidents comarcals,per davant d’ERC, que en té 16, i elPSC, que en té 4. No podem oblidarque ERC va guanyar les eleccions mu-nicipals, amb 818.628 vots. DavantJxCat, amb 536.287. Com és que gua-nyant les eleccions tingui menys pre-sidents comarcals i menys governs?Doncs molt clar: ERC és el partit quecompeteix amb el PSC a l’àrea metro-politana de Barcelona. JxCat és pràc-ticament irrellevant. I el mateix passaa comarques: ERC és el competidor, imoltes vegades guanyador, enfrontde JxCat. Per tant, és l’enemic a batre.Per això es posen d’acord a Barcelona

i en tants consells comarcals JxCat iel PSC. ERC és el seu adversari. Pertant, com menys poder institucionaltingui ERC, millor, tant per al PSC comper a JxCat. Aquesta és la raó princi-pal de l’entesa entre aquests dos par-tits. Des de la perspectiva indepen-dentista, tot això és pura vergonya. Esconfirma el que vaig dir en la crònicaanterior: ha tornat Convergència.

Al Consell de la Selva, s’ha fet efec-tiu el pacte que es volia fer a l’Ajunta-ment de Santa Coloma de Farners.JxCat ha pactat amb els indepen-dents i amb el PSC, deixant fora ERC.Una nova vergonya. I parlant de ver-gonya, encara ho és més que el presi-dent del Consell, Salvador Balliu, i elvicepresident, Pere Garriga, que sónalcaldes de Caldes de Malavella i Ar-búcies, respectivament, tinguin dedi-cació exclusiva al Consell amb sousde 58.372 i 48.500 anuals. Només empregunto: si tenen dedicació exclusivaal Consell, és que no fan d’alcaldes?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Diputacions i consellsEl ple de constitució del consell comarcal de la Selva ■ QUIM PUIG

QuimDomingo

L’espectacle de PirotècniaValenciana, de Llanera deRanes (Costera), ha estatproclamat guanyador delprimer premi del 49è Con-curs Internacional de Focsd’Artifici de la Costa Bra-va, que s’ha estat cele-brant a Blanes del 23 al 27

de juliol. La veterana em-presa valenciana va oferirel seu castell de focs la ter-cera nit del concurs, la deldijous 25 de juliol, i duranttota l’estona els aplaudi-ments del públic ja feienpreveure un bon resultat.La proclamació del vere-dicte va tenir lloc ahir almigdia en un acte públicque va tenir lloc al Teatre

de Blanes. Les votacionsdels membres de la comis-sió tècnica i del jurat popu-lar van ser les que van pro-piciar que la pirotècnia va-lenciana fos proclamadaguanyadora, desbancantla que fins ahir era tricam-piona de les edicions ante-riors, la murciana Herma-nos Ferrández, que vaquedar en segon lloc. Piro-

tècnia Valenciana rebrà6.000 euros pel primerpremi, així com dos con-tractes més en perspecti-va: participar l’any vinentde nou en el concurs deBlanes, que el 2020 arriba-rà a la significativa xifradel 50è aniversari, i tancarla festa major de Llorettambé el 2020, el dia deSanta Cristina. ■

RedaccióBLANES

Pirotècnia Valenciana guanya el49è Concurs de Focs de Blanes

L’espectacle va tenir lloc el dia 25 de juliol ■ MANEL LLADÓ

Les forces independentis-tes mantindrien, i fins i totpodrien ampliar, l’actualmajoria absoluta de 70 es-cons si ara es fessin elec-cions al Parlament. És unade les conclusions de la se-gona onada del 2019 del ba-ròmetre del Centre d’Estu-dis d’Opinió (CEO), que sibé no preveu grans canvisen la correlació de blocs, síque hi detecta una recom-posició interna, amb untransvasament que perme-tria a ERC i el PSC arrabas-sar els respectius lideratgesa uns JxCat i Cs claramenta la baixa, seguint la ten-dència de l’últim cicle elec-toral. En aquest marc,ERC, que ara té 32 escons,guanyaria de llarg les elec-cions amb un resultat d’en-tre 38 i 40, seguit de JxCat,que baixaria de 34 i en tin-dria entre 25 i 27, que, aixòsí, li podrien permetre con-tinuar sent la segona força.La CUP repuntaria lleuge-rament dels quatre als sis oset, amb la qual cosa l’inde-pendentisme revalidariauna forquilla d’entre 69 i 74escons. Això, unit a la puja-da dels comuns, de 8 a 11 o12 diputats, faria que lamajoria sobiranista que de-fensa l’autodeterminacióquedés més que consolida-da, en créixer dels 78 dipu-tats a entre 80 i 86, no tan

lluny dels dos terços (90).En el bloc unionista, el PSCpujaria de 17 a 25 i passariaal davant de Cs, que s’en-fonsaria i passaria de serprimera força a ser la quar-ta, i dels 36 escons actuals aentre 23 i 25. El PP es que-daria amb tot just tres.

Si es repetissin les elec-cions estatals, la pugna se-ria molt oberta entre ERC iel PSC, que va al davant pertres dècimes en intenció devot però al darrere en es-cons, ja que n’obtindria 13o 14 (el 28-A van ser 12),per 14 o 16 dels republi-cans (ara en tenen 15).JxCat en podria perdre undels set que té, i en canvi elscomuns el guanyarien. En

general, els resultats serienmolt similars als de fa tresmesos, si bé altre cop la pa-tacada més forta se l’endu-ria Cs, que baixaria de cinca tres escons. El PP podriapujar d’un a dos, i Vox i laCUP (el 28-A se’n va pre-sentar una part, Front Re-publicà) tornarien a mal-dar per entrar. En l’ante-rior onada, del març, elCEO es va aproximar forçaals resultats reals, tot i queahir el seu director, JordiArgelaguet, es mostravamolt caut amb l’actual, quees va fer amb 1.500 entre-vistes presencials del 25 dejuny al 17 de juliol, desprésde constituir-se els ajunta-ments, enmig de polèmi-

ques al Parlament Euro-peu, a les diputacions i con-sells, i abans de la trenca-dissa de dijous a Madrid. “Siféssim l’enquesta la setma-na que ve, veient què passaal Congrés m’hi jugaria unpèsol que sortirien cosesdiferents, i també la sen-tència ho pot canviar”, ex-posava Argelaguet. I el ma-teix valdria al Parlament.“Molts cops acaba decidintl’electorat que és sensible ala conjuntura”, indicava.

Baixa el suport explícitTot i que l’independentis-me manté la majoria parla-mentària, el baròmetre de-tecta una davallada del su-port explícit a la indepen-

dència, ja que en una pre-gunta binària sobre si es volun estat independent, el síseria superat pel no (44 a48,3%), capgirant just lesxifres de l’enquesta delmarç, per bé que les duesopcions s’estan intercan-viant constantment les po-sicions en la sèrie històricadels últims cinc anys, sem-pre totes per sobre del 40%.“Estem en una mena depseudoempat en què depe-nent de la mostra i del con-text polític guanya una op-ció o l’altra”, explicava Ar-gelaguet, que sí que veiamés significativa la davalla-da, de 5,2 punts, quan lapregunta és oberta sobrel’organització preferida: la

resposta d’un estat inde-pendent cau 5,2 punts res-pecte al març, fins al 34,5%,i retrocedeix així a nivellsd’abans del procés, que noes veien des del juny del2012. Això sí, continuasent la principal opció, persobre de continuar com acomunitat autònoma(27%) o ser un estat d’unaEspanya federal (24%),que creix 3 punts.

Aquest cop, la preguntasobre si Catalunya té dret afer un referèndum d’auto-determinació s’emmarcaen la valoració d’un seguitd’afirmacions morals. Un70,8% hi estan d’acord omolt d’acord, i només un17,8% ho rebutgen. ■

Creix lamajoriasobiranistaÒscar PalauBARCELONA

FOTO · Segons el CEO, l’independentisme continuaria senthegemònic al Parlament, liderat per una ERC que es jugaria ambel PSC guanyar les estatals FRE · El sí a l’estat propi, però, recula

Baròmetre del juliol del Centre d’Estudis d’Opinió

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Creu que Catalunya hauria de ser... (Entre parèntesis, baròmetre del març)

7,8 (5,9)

27,0 (26,3) 24,5 (21,5)

34,5 (39,7)

4,6 1,6

Una regiód’Espanya

Una comunitatautònoma d’Espanya

Un Estat dins unaEspanya federal

Un Estatindependent

No ho sap No contesta

Vol que Catalunya esdevinguiun Estat independent?(Entre parèntesis, baròmetre del març)

Sobre l’actual situació de les relacionsentre Catalunya i Espanya, què diriavostè que és més necessari?

44,0 (48,4)

48,3 (44,1)

5,5

2,1

Sí

No

No ho sap

No contesta

42,3

39,7

3,7

9,1

4,1

1,1

Una política de diàleg i negociació sense límits

Una política de diàleg i negociació dins del marc de la Constitució

Una política de "mà dura" per part del Govern espanyol

Una política unilateral per partdel Govern de Catalunya

No ho sap

No contesta

En %

En % En %

L’enquesta pregunta per pri-mer cop què es veu més ne-cessari per afrontar el conflic-te entre Catalunya i Espanya.Un 42,3% reclamen un diàleg“sense límits”, opció quetriomfa amb entre el 54 i el65% dels votants d’ERC, elscomuns, JxCat i la CUP. Això sí,un 39,7% reclamen tambédiàleg però estrictament “dinsdel marc de la Constitució”, op-ció majoritària entre els delPSC, Cs i el PP. En canvi, no-més un 9,1%, sobretot votantsde la CUP (41,2%) i en menormesura de JxCat (22%) i ERC(13,2%), advoquen per la uni-

lateralitat, per un residual3,7% que voldrien una políticade “duresa” de l’Estat, nomésdefensada pel 10% dels vo-tants de Cs i el PP, partits quepropugnen un 155 immediat.La confiança en la classe polí-tica espanyola creix un pèl ibaixa la confiança en la catala-na, que tot i això es manté persobre. Junqueras torna a ser elpolític més ben valorat (6,26),davant d’Asens (5,25). Iceta ésl’únic que creix un pèl (4,33);Puigdemont (4,31) i Torra (4,15)tampoc aproven, i Arrimadas,Carrizosa i Alejandro Fernándezsón els més mal valorats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Només un 9% per la unilateralitat

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 20198 |

Entrevista alsocialista ÀlexPastor, alcalde deBadalona

Trànsit alerta delrepunt d’accidents,amb cinc mortsaquesta setmana

“Badalonanecessitapartitsresponsables”

El nombre devíctimes a lacarreterasegueix a l’alçaNacional

%vots

ESCONS

%vots

ESCONS

Cs 17,0 23-24

Junts per Catalunya

16,6 25-27

ERC 26,5 38-40

PSC 18,7 25

CeC-Podem 9,5 11-12

CUP 5,2 6-7

PP 3,5 3

Altres 2,6 -

PARLAMENTDE CATALUNYA

Estimació de vot

ERC-Sobiranistes 25,4 14-16

PSC 25,7 13-14

En Comú Podem-Guanyem el Canvi

16,2 8

Junts per Catalunya

10,9 6-7

Cs 8,7 3

PP 5,0 1-2

Vox 3,0 0-1

CUP 2,5 0-1

Altres 2,1 -

CONGRÉSDE DIPUTATS

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 2019

Aquest cop li hatocat al TGV

L’APUNT és el servei, com ahir es va tornar a posar de manifest.Una nova avaria va afectar 4.000 passatgers de l’altavelocitat. Aquest cop li va tocar al TGV i l’impacte vaser més gran que el degoteig d’incidències gairebédiari a rodalies perquè hi va haver trens que es vananul·lar. Però la qüestió de fons és la mateixa: un ser-vei que dona massa ensurts als seus usuaris.Rosa M. Bravo

Últimament, cada cop que surto de casa per agafar eltren consulto l’aplicació de rodalies per veure l’hora aquè surt el tren de l’estació i el compte de Twitter aveure si hi ha incidències en la meva línia. Perquè, s’hade reconèixer, en les xarxes socials Renfe està funcio-nant força bé. Tant, que trobem informació més ac-tualitzada al Twitter que a les estacions. Una altra cosa

1170

77-1

2127

02Q

Jornada de replegamentde les forces independen-tistes a Waterloo l’endemàde la fallida investidura delcandidat a la presidènciadel govern espanyol, Pe-dro Sánchez. A l’agendadel dia hi havia un objectiufixat: preparar el terrenyde cara al nou curs polític.Abans d’anar de vacances,el Consell per la Repúblicava convocar ahir els seusmembres i el president dela Generalitat, Quim Tor-ra, per discutir l’estratègiade cara a l’enèsima tardorcalenta amb la sentènciadel cas de l’1-O i la incògni-ta sobre la formació de go-vern a Madrid.

Al final d’una llarga tro-bada, el vicepresident delConsell per la República,Toni Comín, va assegurarque havia estat “molt sa-tisfactòria” per “construirla unitat estratègica del’independentisme”. “Ésevident que l’independen-tisme per avançar de ma-nera seriosa necessitauna estratègia unitària”,

va reivindicar. Davant eldistanciament més granentre els dos grans partitsindependentistes, JxCat iERC, Comín va defensarque la sentència del casl’1-O “obliga” les forces so-biranistes a tenir un placomú “a partir del mesd’octubre”. “És molt im-

portant crear un marc deconfiança i de diàleg quegeneri capacitat per con-sensuar”, va reclamar.

Si bé l’exconseller vaadmetre la “complexitat”de fer un front comú per“la repressió” de l’Estatespanyol i “el cicle electo-ral”, creu que ara hi ha

“millors condicions” pertenir l’estratègia “més cla-ra”.

A la reunió d’ahir, hi vaassistir Lluís Llach, quetenia la missió de presen-tar les conclusions delConsell Assessor per al’Impuls d’un Fòrum Cívici Social pel Debat Consti-

tuent. El cantant tambéva reclamar a la classe po-lítica una “estratègia” enquè el moviment indepen-dentista es pugui “identi-ficar”. “Seria el moment ino s’hauria de retardargaire més”, va alertar, re-cordant el clam del car-rer. ■

El CpR reclama unitat “apartir de l’octubre”

Natàlia SeguraBRUSSEL·LES

a Reunió “satisfactòria” de les forces sobiranistes integrants a Waterloo per construir l’estratègiaa Comín creu que ara hi ha “millors condicions” per unir l’independentisme de cara a la sentència

Davant el clima de desavi-nences internes a Catalunya,el Consell per la República esva reivindicar ahir com un es-pai per trobar el consens en-tre l’independentisme. El pre-sident del Consell Assessorper a l’Impuls d’un Fòrum Cí-vic i Social pel Debat Consti-tuent, Lluís Llach, va realçarel CpR com “l’única platafor-ma unitària” que té ara ma-teix el moviment. De fet, ahirvan donar la benvinguda alsnous membres del consell degovern, com Marta Sibina, deSom Alternativa (Front Repu-blicà).

Toni Comín, vicepresident del CpR, durant l’atenció als mitjans després de la reunió ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Waterloo, unespai per al’entesa?

8 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JULIOL DEL 2019

La formació esreorganitza perpal·liar l’absènciaforçada deJunqueras i Rovira

El cap de setmanase salda amb 143vols anul·lats i noes descarten mésaturades

Aragonèsi Vilaltaguanyen pesa ERC

Més volscancel·latsi retards per lavaga d’IberiaNacional

Abans del mes de novem-bre, el Consell de Minis-tres ha de respondre al’Ajuntament de Sant Ju-lià de Ramis si, tal comel consistori li ha recla-mat, accepta tornar-li les818.684,5 pessetes que elfranquisme va requisar alsveïns del poble l’Any de laVictòria. Basant-se en uninforme tècnic de la Uni-versitat de Girona que ac-tualitza el valor d’aquestsdiners, li demana gairebé11,5 milions d’euros. Se-rien retornats als descen-dents de les persones queel 1939 van complir ambel decret que obligava aportar al Banc d’Espanya,sense rebre cap tipus decontraprestació, “el papermoneda posat en circula-ció per l’enemic”.

Les monedes i bitlletsdels perdedors de la guer-ra, els emesos al final dela Segona República Espa-nyola, després del cop d’es-tat de Franco del 18 de ju-liol del 1936, s’havien deportar a les oficines bancà-ries de cada municipi, pe-rò en el cas dels pobles pe-tits i mitjans, que no te-nien sucursal, van ser elsajuntaments els que vanfer la recollida i els van por-tar al Banc d’Espanya. Vaser el cas del consistori de

Sant Julià de Ramis i ésper això que fa dos mesos,el 10 de maig, l’Ajunta-ment va presentar una re-clamació patrimonial perresponsabilitat a l’Estat.Vol el retorn dels dinerscomissats. Sant Julià és elprimer ajuntament que hafet el pas, però ara que hanpassat les eleccions muni-cipals i s’han constituït elsnous governs, tot està apunt perquè es reactivi lalluita contra un dels moltsgreuges del franquisme,la conversió de milions depessetes en fum.

El bufet gironí que por-ta el cas, Delso QuintanaAdvocats, compta que laresposta del Consell de Mi-nistres a la petició de res-cabalament serà un no ro-tund i és per això que ja es-

tà ultimant el segon pas, lademanda contenciosa ad-ministrativa davant la sa-la tercera del Tribunal Su-prem. Fa més de dos anysque els professionals deldespatx treballen ambl’historiador Narcís Cas-tells, també gironí, per im-pulsar aquesta lluita. Se-gons les converses quehan mantingut amb diver-sos ajuntaments, n’hi haalguns que ja estan con-vençuts i podrien ser elspropers a presentar recla-mació, com ara Porque-res, Vilademuls, Camós,Cornellà del Terri i Celrà.

Això serà només l’inici,ja que podrien ser moltsmés els ajuntaments queiniciïn la batalla judicialper compensar els seus ve-ïns de l’espoli franquista.

Per poder portar el cas da-vant la justícia, cal el res-guard que el Banc d’Espa-nya va entregar als repre-sentants dels consistorisl’any 1939 i molts es con-serven en arxius munici-pals, encara que els seusresponsables no en siguinconscients. Castells s’hadedicat a investigar on sónaquests rebuts i ja té cons-tància de documentaciórelacionada amb la confis-cació del diner roig en uncentenar de municipis nonomés de Girona, sinó detot Catalunya, entre elsquals Cardona, Guissona,Ivars de Noguera, Tàrre-ga, Alella, Olèrdola, Falseti Barberà de la Conca.

La moció aprovada almarç pel ple de Sant Juliàde Ramis assegurava queera “de justícia” que el con-sistori iniciés aquest litigiper tal de “retornar la dig-nitat a les famílies”. “La in-justícia continua, silencia-da pel temps; per això fa-rem tots els tràmits neces-saris i contra qui calgui perrescabalar el botí de guer-ra requisat”, avisava lamoció. L’alcalde del poble,Marc Puigtió, d’ERC, ex-plica ara que van decidirque les eleccions no atura-rien el procés i que vanpresentar la reclamació almaig. “Ho hem iniciat nos-altres, però la idea és queamb els papers ja fets sigui

més fàcil que els altresajuntaments s’hi apuntin;de fet estem en contacteamb diversos municipis”,assenyala.

A Vilademuls, queabans de les eleccions mu-nicipals ja va iniciar elstràmits per demanar lacompensació, els veïns hivan perdre gairebé 4,5 mi-

lions de pessetes, que, se-gons l’informe encarregatper Delso Quintana a laUdG, avui tindrien un va-lor de més de 60 milionsd’euros. Com explica Cas-tells, “era un poble rural iels veïns tenien diners per-què hi havia molta escas-setat i eren els que tenienmenjar per vendre: xais,

El desgreugeper l’espolies reactivaLaia BrugueraGIRONA

ESTUDI Un centenar de municipis catalans estarien en condicions de denunciarl’Estat per recuperar les pessetes republicanes saquejades INICI Sant Julià deRamis va obrir el camí i un bufet d’advocats gironí fa dos anys que hi treballa

La SentiuLa Sentiude Sió de Sió

CubellsCubells

MontgaiMontgai

TÀRREGATÀRREGA

VilanovaVilanovade Bellpuigde Bellpuig

ForadadaForadada

PuigverdPuigverdd'Agramuntd'Agramunt

Ivars deIvars deNogueraNoguera

MOLLERUSSAMOLLERUSSA

TorrelameuTorrelameuVallfogonaVallfogonade Balaguerde Balaguer

MaldàMaldà

Vilanova de MeiàVilanova de Meià

Alós deAlós deBalaguerBalaguer

BioscaBioscaOliolaOliola

LlLldede

LloracLlorac

Ribera d'OndaraRibera d'Ondara

VV

BarberàBarberàde la Concade la Conca

La FebróLa FebróL'AlbiolL'Albiol

RiudomsRiudomsRiudecanyesRiudecanyes

RiudecolsRiudecolsDuesaigüesDuesaigües

la Torre dela Torre deFontaubellaFontaubella

FalsetFalsetGratallopsGratallops

La Vilella Baixa La Vilella Baixa

CornudellaCornudellade Montsantde Montsant

TivissaTivissa

RoquetesRoquetes

AldoverAldover

Els GuiametsEls GuiametsEl MasroigEl Masroig

VilanovaVilanovad'Escornalboud'Escornalbou

BotarellBotarell

MaspujolsMaspujols

Vinyols iVinyols iels Arcsels ArcsCambrilsCambrils

CastellvellCastellvelldel Campdel Camp

PiraPira

PontilsPontils

La Pobla deLa Pobla deMontornèsMontornès

La Sentiude Sió

Cubells

Montgai

TÀRREGA

Vilanovade Bellpuig

Foradada

Puigverdd'Agramunt

Ivars deNoguera

MOLLERUSSA

TorrelameuVallfogonade Balaguer

Maldà

Vilanova de Meià

Alós deBalaguer

BioscaOliola

Llde

Llorac

Ribera d'Ondara

V

Barberàde la Conca

La FebróL'Albiol

RiudomsRiudecanyes

RiudecolsDuesaigües

La Torre deFontaubella

FalsetGratallops

La Vilella Baixa

Cornudellade Montsant

Tivissa

Roquetes

Aldover

Els GuiametsEl Masroig

Vilanovad'Escornalbou

Botarell

Maspujols

Vinyols iels ArcsCambrils

Castellvelldel Camp

Pira

Pontils

La Pobla deMontornès

Municipis que poden r

DEMARCACIÓ DE GIRONA (32)AgullanaL’ArmenteraBellcaire d’EmpordàBlanesBoadella d’EmpordàBordilsCadaquésCamósCantallopsCelràCistellaCornellà del TerriEl Far d’Empordà

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Dir que l’espolifranquista ha prescrités una excusa jurídica,el que cal és voluntatpolítica”Antoni QuintanaADVOCAT

“He localitzat uncentenar de municipisque guarden rebutsals seus arxius ipodrien reclamar”Narcís CastellsHISTORIADOR

Memòria històrica

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JULIOL DEL 2019

El cas del diner roig,millor a Estrasburg

L’APUNT soldre el Suprem a Madrid. En suspendre cautelar-ment l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos el4 de juny, però, els cinc magistrats de la sala terceradel Suprem van voler reescriure la història i van definirFranco com “el cap d’estat des de l’1 d’octubre del1936”. Si el Suprem ignora que el 1936 el legítim capd’estat era Azaña, serà millor acudir a Estrasburg.David Portabella

El despatx Ilocad de Baltasar Garzón ha presentataquest any amb Amparo Legal cent demandes al Tri-bunal Europeu de Drets Humans en què reclama lesindemnitzacions corresponents per la confiscació delpaper moneda posat en circulació pel govern de la Re-pública després del cop del 18 de juliol de 1936 i delqual es va apropiar Franco el 1938. El cas el podria re-

vaques, patates...” La gentde pagès, que vivia als mu-nicipis petits on els ajun-taments van recollir elsdiners declarats il·legals,va haver de començar dezero perquè va perdregran part dels seus estal-vis, com molts altres, peròtambé es va refer abansperquè tenia el que és bà-

sic per sobreviure, l’ali-ment. Com expliquenCastells i l’advocat AntoniQuintana, del bufet DelsoQuintana, la pèrdua patri-monial de cada família ésdifícil de quantificar, per-què només es van retirarels diners emesos desprésde la revolta militar con-tra la República, però

aquest cop de destral diri-git a les economies delsvençuts va fer patir tot-hom, va deixar-ne moltsen la misèria i va afectarsobretot les butxaquesmés modestes. “Qui viviamés al dia, ben segur quetenia bitllets emesos defeia menys temps”, refle-xiona Castells. L’únic es-

tudiós que ha intentatposar números a l’espolifranquista, José ÁngelSánchez Asiaín, xifra en3.000 milions de pessetesl’impacte a tot l’Estat. Ca-talunya, com a últim bas-tió de la resistència anti-franquista, va ser la zonamés afectada.

El que és clar, com re-marca l’advocat Quinta-na, és que aquest episodi“no només va tenir unaafectació directa sobre lesfamílies espoliades, sinósobre les generacions pos-teriors”. “És molt difícil devalorar –assenyala–, peròhi ha molts fills que no vanpoder estudiar, per exem-ple, perquè a casa no hi ha-via diners.” No hem d’obli-dar que la pèrdua dels es-talvis es va sumar a la pe-nosa economia de post-guerra, l’impacte emocio-nal però també econòmicdels milers de morts i em-presonats i les dificultatsper trobar feina de moltsdels que es van convertiren sospitosos d’haver col-laborat o simplement sim-patitzat amb els rojos.

En el cas de les perso-nes que van entregar di-

rectament els seus dinersa les sucursals bancàries isempre que els descen-dents guardin la prova delrebut, també s’està obrintla via per reclamar. Aquíva iniciar el camí el des-patx que l’exjutge Balta-sar Garzón té a Madrid,Ilocad. Per ser “justos itambé per sumar esfor-ços”, Delso Quintana Ad-vocats ha decidit col·labo-rar amb ells i després del’estiu impulsaran unademanda conjunta. Fatemps que Castells i el bu-fet busquen afectats i jahan rebut una setantenade respostes. Fills i, sobre-tot, nets d’espoliats que acasa havien sentit a parlard’aquest episodi i reme-nant papers han trobat elresguard necessari per ferla reclamació també es-tan preparats per dema-nar justícia.

Voluntat política, la clauQuintana reflexiona quela demanda dels parti-culars és més difícil quela dels ajuntaments per-què s’ha de demostrar quequi fa la reclamació ésl’hereu i no s’entra en con-

flicte amb altres hereus,entre altres tecnicismes.Malgrat tot, però, el des-patx està convençut quela reclamació pot tenir re-corregut. Fins ara, Ilocadja ha portat als tribunalstres demandes de particu-lars i totes tres han estatrebutjades pel Suprem iara són al Tribunal Euro-peu de Drets Humans. Unapunt important: el TS lesva tombar, però un delsdictàmens deia explícita-ment que només la volun-tat política permetrà su-perar el problema de laprescripció. I és que les re-clamacions de particularspresentades fins ara hantopat amb l’argument ques’havia d’haver reclamatel retorn dels diners co-missats pel franquismedurant l’any posterior ala instauració de la de-mocràcia. “És una excusajurídica”, assegura Quin-tana, i hi afegeix: “Pro-bablement, si es fa béla feina i fem molta pres-sió, s’acabarà aconseguintque l’Estat creï algun ti-pus de fons que compensipart de la pèrdua econò-mica experimentada.” ■

Font: Historiador Narcís Castells

El Far d’EmpordàEl Far d’Empordà

St MiquelSt Miquelde Fluviàde Fluvià

El Port deEl Port dela Selvala Selva

La SelvaLa Selvade Marde Mar CadaquésCadaqués

AgullanaAgullana

BoadellaBoadellad’Empordàd’Empordà

VilanantVilanant

OrdisOrdis

MasaracMasarac

VilademulsVilademuls

Montellà iMontellà iMartinetMartinet

AiguafredaAiguafreda

CardonaCardona

AlellaAlellaSant Cugat del VallèsSant Cugat del Vallès

PorqueresPorqueres

CamósCamósCornellàCornellàdel Terridel Terri

CistellaCistella

CantallopsCantallops

GarriguellaGarriguella

VilajuïgaVilajuïga

VilamallaVilamalla Sant PereSant PerePescadorPescador

L'ArmenteraL'ArmenteraGarrigàsGarrigàs

SantSantMoriMori

BellcaireBellcaired'Empordàd'Empordà

ForallacForallac

Sant Hilari SacalmSant Hilari Sacalm

Caldes d'EstracCaldes d'Estrac

BordilsBordilsCelràCelrà

Sant JuliàSant Juliàde Ramisde Ramis

SilsSils

Tossa de MarTossa de Mar

BlanesBlanes

OlèrdolaOlèrdolaOlivellaOlivellaCastelletCastellet

i la Gornali la Gornal

lorençlorençel Penedèsel Penedès

Sant MartíSant MartíSarrocaSarroca

Corbera de LlobregatCorbera de Llobregat

OrpíOrpí

VecianaVecianaCoponsCopons

CastellolíCastellolíCollbatóCollbató

ee

El Far d’Empordà

St Miquelde Fluvià

El Port dela Selva

La Selvade Mar Cadaqués

Agullana

Boadellad’Empordà

Vilanant

Ordis

Masarac

Vilademuls

Montellà iMartinet

Aiguafreda

Cardona

AlellaSant Cugat del Vallès

Porqueres

CamósCornellàdel Terri

Cistella

Cantallops

Garriguella

Vilajuïga

Vilamalla Sant PerePescador

L'ArmenteraGarrigàs

SantMori

Bellcaired'Empordà

Forallac

Sant Hilari Sacalm

Caldes d'Estrac

BordilsCelrà

Sant Juliàde Ramis

Sils

Tossa de Mar

Blanes

OlèrdolaOlivellaCastellet

i la Gornal

lorençel Penedès

Sant MartíSarroca

Corbera de Llobregat

Orpí

VecianaCopons

CastellolíCollbató

e

reclamar per l’espoli franquista

GarrigàsGarriguellaMasaracOrdisPeratalladaPorqueresEl Port de la SelvaSant Hilari SacalmSant Miquel de FluviàSant MoriSant Julià de RamisSant Pere PescadorLa Selva de MarSilsTaravaus (Vilanant)Tossa de MarVilademulsVilajuïgaVilamalla

DEMARCACIÓ DE BARCELONA (15)AiguafredaAlellaCaldes d’EstracCardonaCastelletCastellolíCollbatóCoponsCorbera de LlobregatOlèrdolaOlivellaOrpíSant Cugat del VallèsSant Martí SarrocaVeciana

DEMARCACIÓ DE LLEIDA (21)Alòs de BalaguerBioscaCubellsForadadaGuissonaIvars de NogueraLa Sentiu de SióLloberolaMaldàMollerussaMontgaiOliolaPenellesPuigverd d’AgramuntSant Pere dels ArquellsTàrregaTorrelameuVallfogona de BalaguerVilanova de BellpuigVilanova de MeiàVillec-Estana

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA (29)L’AlbiolAldoverAlmosterBarberà de la ConcaBotarellCambrilsCastellvell del CampCornudella de MontsantDuesaigüesFalsetGratallopsEls GuiametsLa FebróLloracLlorenç del PenedèsMaspujolsMasroigPiraLa Pobla de MontornèsPontilsRiudecanyesRiudecolsRiudomsRoquetesSerra d’Almos (Tivissa)La Torre de FontaubellaVilanova d’EscornalbouLa Vilella BaixaVinyols i els Arcs

Els arxius municipals d'aquestes poblacions contenen documentació que acredita la retirada de la moneda republicana efectuada entre l’abril i l’agost del 1939

Una de les pàgines de la llista de veïns de Mollerussa espoliats pel règim franquista l’any dela victòria del bàndol ‘nacional’, el 1939 ■ EL PUNT AVUI

Per cada pesseta republicanaconfiscada l’any 1939 pelfranquisme, s’haurien de tor-nar avui 13,91 euros. És el re-sultat de l’anàlisi feta pel doc-tor en economia de la Univer-sitat de Girona Lluís Planas,que, a petició del bufet DelsoQuintana, va fer un estudi peractualitzar el valor dels di-ners decomissats. En aquestinforme es basarà el despatx

d’advocats per fer totes lesreclamacions, tant les impul-sades per particulars com lesdels ajuntaments.

L’ombra del franquisme,però, és allargada. Molts des-cendents d’espoliats ni tansols es poden plantejar recla-mar perquè no tenen el rebutque el Banc d’Espanya dona-va als que li entregaven elsseus estalvis. El resguard s’ha

perdut o els seus familiars elvan estripar ràpidament perpor de ser relacionats amb elbàndol perdedor. Els arxiusdel Banc d’Espanya a Madridhan de conservar documen-tació de l’època i facilitar lafeina dels descendents, peròsegons els que han intentataccedir-hi, l’organisme nopermet consultar la totalitatdels documents.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Gairebé 14 euros per cada pesseta robada

EVA BATLLE GIRONA

■ Una anàlisi de la sinistralitatde l'any a la província mos-tra que l'Alt Empordà és la co-marca que va ser més castigadaper les víctimes mortals, ja quehi van perdre la vida perso-nes, tant en vies urbanes com in-terurbanes, mentre que l'any an-terior la xifra havia estat més bai-xa, amb vuit morts. Per tant, gai-rebé es va duplicar la mortalitaten un any. Aquesta comarca, amés, és la segona pel que fa anombre d'accidents, amb .Són menys que l'any anterior.Com a resultat dels sinistres via-ris de l'Alt Empordà, hi va haver ferits greus i , de lleus.

El Gironès, com és lògic, jaque hi ha la capital, és el punt dela província amb més sinistrali-tat. Aquí es produeixen el que esconeix com els «cops de xapa» ique representen, com a molt, si-nistres viaris amb ferits de caràc-ter lleu o només de danys.

De fet, és en aquesta comarcaon es van registrar el nombremés gran de fets, fins a ,

més que l'any anterior i, per tant,hi ha un petit repunt de la sinis-tralitat. I en aquests accidents, persones van resultar mortes

–tant en vies urbanes com inter-urbanes.

Com a resultat dels sinistres,hi va haver fins a . ferits lleus

(. el ) i la resta de vícti-mes van ser greus ().

Malgrat que al Gironès és onhi va haver més sinistralitat, nova ser la comarca on es van do-nar més ferits de gravetat, sinóque ho va ser l'Alt Empordà. Aquín'hi va haver , personesmés que l'any anterior ().

2.569 accidents a tot GironaTenint en compte la Cerda -

nya, que tot i no que no formapart de la Regió Policial de Giro-na sí que conté alguns municipisque pertanyen a la província deGirona, durant l'any passat a totala província es van desencade-nar . accidents de trànsit, menys que el .

El nombre de víctimes mor-tals va experimentar un incre-ment respecte a l'any anterior,passant de persones que vanperdre la vida en vies urbanes iinterurbanes gironines, a les del .

El nombre de ferits greus tam-bé va pujar i es va passar dels als de l'any passat. I pel que

fa a ferits lleus, van disminuir:se'n van registrar ., per da-vant dels . de l'any .

Per nombre d'accidents, elrànquing l'encapçala el Gironès(); el segon lloc és per a l'AltEmpordà () i el tercer és la co-marca de la Selva (). Enaquesta última comarca és on esva viure un dels pitjors accidentsde trànsit mortals i dels més re-cordats de la província: ara fapocs dies ha fet un any que vasucceir i va tenir lloc a la C- alseu pas per Vidreres. Quatre jo-ves van morir i dos més van re-sultar ferits en un xoc frontalcontra una furgoneta. Les vícti-mes mortals tenien entre i anys. Aquest cas va causar moltacommoció i el territori ha recla-mat millores a la carretera, queper ara no s'han produït.

L'Anuari Estadístic del ServeiCatalà de Trànsit –que té encompte els sinistres en vies ur-banes i interurbanes– també re-vela que el hi va haver duescomarques que es van quedar azero víctimes mortals: la del Plade l'Estany -que repeteix per se-gon any consecutiu- i el Ripollès,que s’hi incorpora.

El document també mostra elpunt de la geografia gironina onhi va haver menys accidentsl'any passat: la comarca del Ri-pollès, amb sinistres viaris. Nos'hi va registrar cap mort, però sísis ferits greus i de lleus. Encanvi, l’any anterior ho havia es-tat la Cerdanya, amb acci-dents de trànsit, un mort, fe-rits greus i de lleus.

Distribució de lasinistralitat el 2018EL NOMBRE D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT I DE MORTS PER COMARQUES

ALT EMPORDÀACCIDENTS:2018 514 2017 544MORTS:2018 15 2017 8

RIPOLLÈSACCIDENTS:2018 65 2017 66MORTS:2018 0 2017 5

LA CERDANYAACCIDENTS:

2018 71 2017 58MORTS:

2018 2 2017 6

BAIX EMPORDÀACCIDENTS:2018 281 2017 359MORTS:2018 5 2017 6

GARROTXAACCIDENTS:

2018 157 2017 166MORTS:

2018 3 2017 4

PLA DE L’ESTANYACCIDENTS:2018 104 2017 125MORTS:2018 0 2017 0

GIRONÈSACCIDENTS:2018 924 2017 903MORTS:2018 12 2017 11

L’Alt Empordà és lacomarca que registramés morts peraccident de trànsit Durant l’any passat es van produir 2.569 accidents de trànsit a tota la província i l’Alt Empordàés on també hi va haver més ferits greus, amb 81 Fins a 48 persones van perdre la vida envies urbanes i interurbanes, cinc més que l’any anterior El Ripollès i el Pla de l’Estany són leszones on no hi ha hagut víctimes mortals Quatre joves van morir en un sol xoc a Vidreres

SELVAACCIDENTS:2018 453 2017 470MORTS:2018 10 2017 8

ACCIDENTS2018 2.5692017 2.676

MORTS2018 482017 43

La sinistralitat a la provínciaNOMBRE D’ACCIDENTS DE TRÀNSITI VÍCTIMES MORTALS

Diari de Girona DILLUNS, 29 DE JULIOL DE 2019 3

TEMA DEL DIAcomarques@ddg.cat

jamargant - 29/07/2019 09:42 - 79.147.191.71

(Meteocat) no va passar dels ,graus, gairebé menys que diven-dres. Just el mateix que va passara Puigcerdà, mentre que a la Valld’en Bas i a Girona la caiguda vaser una mica més marcada: amb, i graus de diferència, respec-tivament.

En altres estacions meteorolò-giques repartides pel territori, elsalt del termòmetre va ser, per ex-emple, de , graus a Banyoles, de, a Darnius, de gairebé a SantaColoma de Farners o de , a Vilo-bí d’Onyar.

Tot i que les pluges més inten-ses van caure a fora de les comar-ques gironines, el Meteocat va in-

formar de dos episodis especial-ment significatius al Ripollès:abans de dos quarts de dues delmigdia i en només trenta minuts,la seva estació meteorològica deMolló va comptabilitzar litresper metre quadrat i pel que fa ala de Sant Joan de les Abadesses.Ambdós registres superen el llin-dar d’avís per intensitat de plujaque el servei meteorològic fixa en litres per metre quadrat en mit-ja hora.

A última hora de la tarda, elspluviòmetres mostraven que lapluja no s’havia quedat només alRipollès, sinó que havia avançattambé cap a la Garrotxa, el Pla del’Estany i la Costa Brava. Així, esvan registrar , litres per metrequadrat a Banyoles, , a la Bisbali , a Monells. A Espolla van cau-re , litres, mentre que a Port-bou se’n van registrar i a Castelld’Aro gairebé van arribar als .

De cara al dia d’avui, el ServeiMeteorològic de Catalunya ja hadesactivat tots als avisos d’alertaper pluja que havien estat vigentsdurant el dia d’ahir. Per a avui estàprevista una jornada assolellada,i malgrat que poden haver-hi al-guns núvols, no es preveuen gransepisodis de pluja.

La predicció meteorològica noha fallat i, amb només un dia dediferència, les temperatures d’ahirvan caure notablement arreu deGirona, en alguns llocs més dedeu graus. Les màximes que su-peren els graus des de fa setma-nes, acostant-se als en els mo-ments àlgids de les últimes ona-des de calor, ahir van baixar fins a

l’entorn dels graus en moltsllocs de Girona. El descens va anarlligat a un episodi de pluja, que esva produir entre el migdia i prime-ra hora de la tarda, anunciat desde feia dies.

El termòmetre va registrar elcanvi més destacat a Sant Pau deSegúries, on entre les temperatu-res màximes que va tenir ahir i di-vendres hi havia un salt de ,

graus. A Olot el canvi va ser moltsemblant, ja que dissabte el mer-curi no va passar dels graus,deu menys del màxim que haviaassolit el dia abans.

Encara que el contrast entre undia i l’altre no va ser tan marcat, latemperatura màxima més baixaque es va registrar ahir a Girona esva donar a Molló, on l’estació delServei meteorològic de Catalunya

P.T.V. GIRONA

La diferència més gran entre divendres i dissabte es dona a Sant Pau deSegúries i Olot, però també a la Vall d’en Bas o Girona ciutat Molló i SantJoan de les Abadesses registren 32 i 31 litres per metre quadrat en mitja hora

La pluja fa caure deu grausles temperatures màximesde Girona en només un dia

Vianants protegits amb paraigüesahir al pont de la Princesa, deGirona. ANIOL RESCLOSA

Diari de Girona DIUMENGE, 28 DE JULIOL DE 2019 3

TEMA DEL DIAdiaridegirona@ddg.cat

27-07 26-07

Molló 16,5 25,3Puigcerdà 17,8 26,6Sant Pau de Segúries 20 30,4Das 20,8 29La Vall d’en Bas 23,5 32,6Olot 24 34Darnius 24,7 33,1Navata 25,7 31,9Banyoles 25,8 34,3Cabanes 26,4 33,2Girona 26,5 35,5Anglès 26,9 35La Bisbal Empordà 27 33,2Sta. Coloma Farners 27,2 34,9Cruïlles 27,4 33,8Fornells de la Selva 27,5 35

FONT: METEOCAT

COMPARATIVA DETEMPERATURESMÀXIMES DE DIVENDRES I DISSABTE

jamargant - 29/07/2019 09:41 - 79.147.191.71

Turisme L’adaptació dels professionals a les noves tendències

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 201922 |

Comarques Gironines

La imatge d’unes personesque fan un retir per endin-sar-se en la meditació i ferpràctiques espirituals nos’associava fins ara ambl’onada turística que co-neix el litoral gironí cadaestiu, però les coses estancanviant: Roses, una deles places fortes del turis-me tradicional de la CostaBrava, serà a partird’aquesta tardor la seu delprimer postgrau en turis-me i espiritualitat. Ambaquesta iniciativa, impul-sada des del món acadè-mic –la Fundació Univer-sitat de Girona– amb lacol·laboració del Patronatde Turisme Costa Brava il’Ajuntament rosinc, lescomarques de Girona vo-len ser pioneres en eldesenvolupament d’unsegment del sector turís-tic a l’alça: el turisme debenestar i de salut.

Un primer indici de l’in-crement d’aquest sectorque es pot constatar al car-rer és l’augment de cen-tres de ioga. Però els pro-motors del postgrau posenal davant altres indica-dors: segons un informeelaborat per Ostelea (esco-la universitària de mana-gement turístic), el turis-me de benestar ha crescutprop d’un 40% arreu delmón. L’Estat espanyol ésun dels països europeus ons’ha produït un major crei-xement en la despesa tu-rística de benestar, ambun augment del 6,2%anual, i s’ha situat en elcinquè lloc d’Europa. Unaltre organisme del sec-tor, el Global Wellness Ins-titute dels Estats Units,calcula que el turisme de

benestar va créixer entreel 2015 i el 2017 un 6,5%anual, més del doble que elturisme global. Es preveuque aquest augment siguiencara més ràpid fins al2022, de prop d’un 7,5%anual.

“Ment i plenitud”El turisme de benestartradicional se centravafins ara en activitats comara els balnearis i aspectessaludables que es reagru-pen sota el concepte dewellness. El nou camp queposa sobre la taula el post-grau de la Fundació Uni-versitat de Girona vol in-corporar en l’oferta turís-tica gironina activitats es-pirituals fins fa poc reser-vades a grups d’iniciats,unes activitats que tambées reagrupen sota el parai-gua d’un altre anglicismecom el mindfulness–“ment i plenitud, signifi-ca estar present, parlemde meditació”, diu EdgarTarrés, que dirigirà elpostgrau.

Les activitats d’aquestcamp incorporables al’oferta turística van desd’experiències de comu-nió amb la natura, banysde bosc, excursions ambconsciència i contempla-ció (que en el cas gironí en-caixen amb l’atractiu delsparcs i espais naturals),tècniques i pràctiques deconeixement personal. Elturisme no s’ha mantin-gut al marge d’aquestesnoves necessitats i cadacop són més els viatgersque sol·liciten destina-cions amb ofertes de ben-estar i salut i pràctiquesespirituals, expliquen elspromotors d’aquesta novaaposta turística i acadèmi-ca. ■

FORMACIÓ · Roses serà la seu delprimer postgrau dedicat a turisme iespiritualitat TENDÈNCIA · L’ofertaturística vol incorporar més activitatsenfocades en el benestar personal

El turisme s’apunta a l’espi

Esteve CarreraROSES

La primera edició del post-grau turisme i espiritualitat:eines d’innovació en benestari consciència es desenvolupa-rà entre el 18 d’octubre que vei el 16 de febrer del 2020. Or-ganitzat per la Fundació Uni-versitat de Girona, disposa dela col·laboració de l’Ajunta-ment de Roses i del Patronatde Turisme Costa Brava.Constarà de 86 hores lectivesrepartides en quatre caps desetmana i s’impartirà a Ro-ses. El curs ’estructura enquatre mòduls: viatge i cons-ciència, comunicació-màr-queting-innovació, benestar i

transformació personal i, fi-nalment, natura. L’Ajunta-ment de Roses hi col·laboraamb l’aportació de dues mit-ges beques. Edgar Tarrés –ve-geu el requadre adjunt– seràel director del postgrau i laresta de l’equip docent el for-men professionals de dife-rents àmbits: Sílvia Aulet,doctora en turisme per la Uni-versitat de Girona especialit-zada en turisme espiritual illocs sagrats; Jordina Casa-demunt, dietista i nutricionis-ta per la Universitat de Girona(Cesnid), naturòpata i psico-neuroimmunòloga; Joana Fri-

golé, psicòloga, coach i confe-renciant; Sílvia Gili, biòlogaespecialitzada en conserva-ció de la natura; Josep Gordi,docent i autor de nombrososarticles i llibres a l’entorn de lanatura i el paisatge; TristanLlop, emprenedor, astròleg icabalista i coach; Josep MariaMallarach, consultor ambien-tal, doctor en biologia, màsteren ciències ambientals i lli-cenciat en geologia; JaumeMarín, especialista en màr-queting i professor associatde la Facultat de Turisme; Víc-tor Martín, cofundador, direc-tor creatiu i product manager

de Desconnexions; Jordi Pi-gem, doctor en filosofia i pro-fessor associat de la Universi-tat de Barcelona; JimmyPons, expert en innovació imàrqueting turístic; Jordi Rei-xach, enginyer industrial ineuropsicopedagog, i MònicaTraviesa, fundadora i propie-tària d’Ess Empordà, HolisticWellness. El curs s’adreça aprofessionals del sector turís-tic i de l’àmbit del benestar, lasalut i l’espiritualitat, i volaportar coneixements i expe-riències per crear i innovar enserveis i productes turísticsen el camp del benestar.

Un grup de persones en unasessió de meditació a la platja■ IMATGE CEDIDA E.T.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un curs universitari de quatre caps de setmana a Roses

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 2019 | Comarques Gironines | 23

Evidències quepassen pel jutjat

L’APUNT port a la resolució del Parlament en què es reprovava elrei per les seves declaracions després de l’1-O. Segons eljutge, la moció s’emmarca dins la llibertat d’ideologia id’expressió i del pluralisme polític. És a dir, que la discre-pància és lícita i es pot expressar obertament. Una evi-dència que ni caldria esmentar però que, tractant-se del’Estat espanyol, fins i tot l’ha de ratificar un jutjat.Anna Puig

Un nou revés judicial contra l’Estat, que els darrersanys ha tingut una fixació malaltissa per perseguir elsajuntaments que aprovaven mocions de suport al pro-cés i al govern català o contra les institucions espanyo-les. Ara ha estat el jutjat de Girona el que ha arxivat lacausa que havia iniciat l’Advocacia de l’Estat contraSant Gregori. El motiu: haver aprovat una moció de su-

iritualitat

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Edgar Tarrés serà el di-rector del postgrau en tu-risme i espiritualitat ques’estrenarà aquesta tar-dor al seu municipi, Ro-ses. És coordinador delCicle Dedins - Cultura iEspiritualitat, que en-guany ha arribat a la ter-cera edició a Roses, i de lajornada Emprenedoria iespiritualitat a Castellód’Empúries. Combinaaquestes activitats ambd’altres com a formadorde mindfulness, banys debosc, creativitat, etc.,amb diferents universi-tats i entitats.

Turisme i espiritualitat nosón dos conceptes in-compatibles?Podria semblar-ho, peròno ho han de ser.

La gent a la recerca d’es-piritualitat no defuig elsllocs turístics?Només si entenem el tu-risme com alguna cosa demassa, gent apilonada enautobusos; hi ha molts ti-pus de turisme, parlem dedefensar un turisme dequalitat i que ajudi a can-viar les persones. Les va-

cances i el turisme han deservir per a alguna cosamés que per descansar.

Com ara què?El discurs habitual és “es-tic cremat i necessito va-cances”. Descansar està béperò quan tornes ni te’n re-cordes, de les vacances,tornaràs estressat i encarafaltaran deu mesos per ales properes vacances.Crec molt en el concepte

de mindful travel, unes va-cances transformadores,que t’ensenyin a viured’una altra manera. Per-què quan tornis a la feinasàpigues de quina manerarespirar, com utilitzar elmindfulness per ajudar aconcentrar-te, a no dis-treure’t. L’estrès que te-nim no és per la feina, ésperquè treballem molt ma-lament. Ens cal aprendre aviure d’una altra manera i

les vacances també podenser per a això.

I cal posar fi al turisme desol i platja?No, és complementari. Nocrec que s’acabi mai el soli platja, la gent seguirà ve-nint per això, però si ve-uen que a Roses o a un al-tre lloc fan una activitatnova potser s’hi apunta-ran i descobriran algunacosa més.

Ningú hi perdrà l’ànima? Elturisme és per fer negoci.Tothom s’ha d’adaptar. Hiha professionals que te-nen interès per aquestesactivitats i altres que hoveuen com un negoci encreixement. Està bé, no hiha res dolent a fer negocisempre que el facis ètica-ment i sense enganyar.D’altra banda, els profes-sionals del benestar i de laconsciència també s’hau-ran d’adaptar, sortint delsseus espais habituals,com per exemple anant aun hotel a ensenyar ioga itractar amb un públic queno és l’habitual, senseperdre l’essència del queestan fent.

“Les vacances han de servir per aalguna cosa més que per descansar”

Edgar Tarrés Director del postgrau en turisme i espiritualitat

Edgar Tarrés participant en un “bany de bosc” ■ IMATGE CEDIDA

1857

97-1

2094

31L

1177

11-1

2130

80Q

L’Estiu13 DILLUNS, 29 DE JULIOL DE 201912

CLARA JULIÀ SANT FELIU DE GUÍXOLS

■Pluja torrencial. Eren quarts dedeu i els seguidors que s’havienapropat a Sant Feliu de Guíxolsper gaudir d’un dels últims con-certs d’una de les veus més icòni-ques de la música folk dels nostrestemps, començaven a dubtar si hihauria concert.

Quaranta-cinc minuts de de-mora i milers de litres d’aigua nosón suficients per aturar la can-tant –no la van aturar les amena-ces quan marxava per Arkansas afavor dels drets dels afroameri-cans al costat de Martin LutherKing, ni tampoc els supremacistesque la desprestigiaven per protes-tar contra la guerra del Vietnam.No, a ella no l’aturen.

«Bona nit». L’espera va valer lapena. Joan Baez va aparèixer al’escenari ben elegant, amb unaamericana blanca, uns texans i laseva fidel acompanyant, la guita-rra. Als dits no els pesaven els seus anys, es movien àgilment percomençar a fer sonar els acords deDon’t think twice. El públic –totvestit de color blanc amb imper-meables de plàstic, cortesia delfestival– mirava embadalit. Co-

mençava un viatge al passat, al cordels anys seixanta.

Segona cançó i segon idioma.Entrava a l’escenari la cantautoraMontse Castellà, dos petons a les

galtes, un respir profund i comen-çaven a cantar El preso númeronueve. Amb un castellà gairebéperfecte –herència del seu pared’origen mexicà–, el temps es va

aturar i ja gairebé ningú recordavala pluja.

Tercera cançó. Ara sí, entren elsmembres de la banda. A la sevadreta, la seva mà dreta musical, elmultiinstrumentista Dirk Powell,a la percussió Gabriel Harris –elfill de Joan Baez– i per últim, la vo-calista Grace Stumberg. Me &Bobby McGee va ser la cançó idealper ensenyar al públic el nivell dela banda i, especialment, per lluirel talent de Powell, que va tocar elviolí, la mandolina, la guitarra, elbaix i el piano al llarg de la nit. Unfenomen.

Entre cançó i cançó, Baez expli-cava que la veu ja no li arriba tanamunt, un dels motius pels qualsaquesta és la seva gira de comiat,The Fare Thee Well Tour. El públicni ho va notar gràcies a l’actuacióestel·lar de Stumberg –que origi-nalment era l’ajudant de tècnic deso i que Baez va col·locar com avocalista. Abans de reivindicarl’aturada de la política antiimmi-gració del president dels EstatsUnits, Donald Trump, un espon-tani li va llançar un clavell vermella la cantant. Ella el va recollir ambgràcia i va començar a cantar De-portee, una melodia que va tocarmúltiples vegades amb BobDylan –amb qui va estar empare-llada a inicis dels anys seixanta,quan Dylan encara no havia arri-

bat a la fama. Al llarg de la nit, Baez va fer so-

nar els seus grans clàssics i es vaposar definitivament el públic a labutxaca cantant el seu himne:Diamonds and Rust. Aquest copel va cantar sola, i quan no li arri-bava la veu, sonava la guitarra. Elrepertori va comptar amb tots elsclàssics que ha versionat al llargde la seva vida, com la cançó deVioleta Parra, Gracias a la vida oHouse of the rising sun, de TheAnimals. Tampoc van faltar lesreivindicacions, després de criti-car la política de Trump, va dedi-car la cançó Més lluny, de LluísLlach, als presos polítics i tambéva cantar cançons espirituals enrecord dels drets dels afroameri-cans. El públic –majoritàriament

La cantautora nord-americana va captivar el públic de Sant Feliu amb el seu talentVa ser el penúltim concert de la seva giraeuropea, la darrera de la seva carreraLa imparable i reivindicativa artista no vaperdre l’oportunitat de pronunciar-se en contrade la política antiimmigració de Donald Trump

Porta Ferrada

Fins aviat, Joan Baez

Joan Baez, dissabte, a l’EspaiPort del Festival Porta Ferrada.ANIOL RESCLOSA

jamargant - 29/07/2019 09:42 - 79.147.191.71

Diari de Girona

LA SELVA Pirotècnia Valencianaguanya el 49è ConcursInternacional de Focsd’Artifici de la CostaBrava a Blanes

ALT EMPORDÀ L’orquestra PinkMartini actua alFestival Castell dePeralada amb totes lesentrades exhaurides

ALBA CARMONA CALELLA DE PALAFRUGELL

■ Que l'aigua i l'electricitat no ca-sen bé ho sap tothom. No ésmenys cert, però, que de les nitsde llamps i trons també en surtencoses bones, preguntin-li a MaryShelley, sinó. Com la tronada d'unvespre d'estiu que va insuflar vidaal monstre de Frankenstein ara fagairebé dos segles, la de dissabteva servir per ressuscitar, per unahora i poc, un dels mites de la mú-sica dels , Oasis, en un concertd'alt voltatge al festival dels jardinsde Cap Roig.

El fort xàfec que queia sobreCalella de Palafrugell des de la tar-da presagiava turbulències, i n'hiva haver. L'accidentada actuaciód'un dels enfants terribles del popbritànic va arrencar amb una horade retard per culpa del ruixat, peròno hi va faltar res del que s'espe-rava: ni l'actitud de pinxo malhu-morat del protagonista, ni els se-guidors més nostàlgics del grup,ni els temes més populars de labanda de Manchester, que es vanconjurar a l'escenari per fer obli-dar al públic que feia estona queduia els peus xops.

Amb els espectadors protegitsamb capelines i paraigües, Ga-llagher va saltar a l'escenari ambel ritme enèrgic de Rock'n roll star,tota una declaració d'intencionsdel personatge.

Va ser saludada amb entusias-me pels seus incondicionals, quevan ser recompensats amb undels grans hits d'Oasis, Morningglory, fins que a mitja cançó, elcantant es va aturar i, renegant, vamarxar de l'escenari.

El motiu de l'aturada, que es vaallargar uns deu minuts, va ser lacaiguda d'un llamp en una zonapropera, segons va explicar l'orga-nització. La sortida precipitada deGallagher i els músics de l'escena-ri per motius de seguretat va des-concertar el públic, que li va recla-mar que tornés entonant l'himnedel grup, Wonderwall, que es fariaesperar fins al final del recital.

Un cop escampada la tempestaelèctrica, va tornar a escena, re-prenent Morning glory en el punten què l'havia deixat, per passar,sense més explicacions, a algunesde les seves creacions en solitari,com Wall of glass, Greedy soul, Forwhat it's worth o Shockwave.

Superada la destrempada delparèntesi inicial, els fans del bri-tànic van corejar el seu nom enmúltiples ocasions, una eufòriaque no va ser corresposta per l'in-tèrpret, que pràcticament només

es va dirigir al pati de butaques perpresentar els temes i mussitar al-gun «gràcies».

Mentre en una gran pantalla esprojectaven i multiplicaven enblanc i negre i colors les imatgesdel petit dels Gallagher, va repren-dre un repertori que s'ha mantin-gut viu malgrat els anys de distan-ciament dels dos germans. Lyla,Slide away o Cigarettes and alco-hol van sonar a l'auditori empor-danès abans de l'apoteosi final,Wonderwall, que va convertir el

jardí botànic en un karaoke im-mens quan el cantant va cedir laveu a la platea perquè aclamés elsversos més coneguts.

Pels bisos van quedar Superso-nic i Champagne Supernova, queGallagher va interpretar amb l'ha-bitual posat desmenjat i xulescabans de deixar enrere una nitd'alta tensió, en què llamps, tronsi l'energia d'un públic que no obli-da van fer reviure per minutsaquell oasi de bona música i es-càndols sonats.

Cap RoigLa nit queOasis vareviure entrellamps i trons Liam Gallagher ressuscita la banda en unconcert accidentat a Calella de PalafrugellL’aclamat himne d’Oasis, «Wonderwall»,es va fer esperar fins al final del concert La pluja endarrereix una hora l'actuació, queva patir una aturada per una tempesta elèctrica

gran– es va mullar, va cantar i vaacomiadar la reina del folk de lamillor manera, amb una ovaciódempeus.

Després d’una hora i mitja, to-cava acomiadar-se i Baez ho va ferde la millor manera: recordantJohn Lenon amb Imagine, BobDylan amb Blowin in the wind iamb la sempre reivindicativa Noserem moguts. El toc final el va po-sar amb la cançó que posa nom ala gira, Dink’s song. Quan va aca-bar de cantar, va dir: «Gràcies,amics».

■ El Club Natació Swimfaster Saltva organitzar dissabte la a Aquat-ló per parelles Solidària ambcol·laboració amb l’Ajuntamentde Cadaqués. El recorregut de na-tació era d’un quilòmetre, concre-tament des de la platja del Ros finsa la platja Gran, i es completavaamb quilòmetres de running.Des de l’organització valoren laparticipació com un «èxit» amb parelles apuntades i un donatiutotal de euros per a la Residèn-cia Hospital d’Avis de Cadaqués.

CADAQUÉS

L’Aquatló per parellesSolidària és un èxitamb 80 participants

■ Una de les cites culturals de re-ferència de Pals i arreu del territorigironí, la Nit d’Espelmes, se cele-brarà el pròxim dissabte d’agostde , coincidint amb la Fira deVins de Pals. La quarta ediciód’aquest esdeveniment tindrà llocpels carrers del nucli antic de la lo-calitat amb els edificis i punts em-blemàtics il·luminats únicamentper la llum de les espelmes totcreant un ambient agradable, ín-tim i captivador.

PALS

La IV Nit d’Espelmesil·luminarà Pals elpròxim 24 d’agost

AJUNTAMENT DE BEGUR

■ La banda de carrer gironina Bu-fant Fort va arrencar dissabte laXLII edició del Festival de Músicade Begur sota una pluja que la vaacompanyar durant tota la cerca-vila musicalitzada que, com ja éstradició, va començar des de daltdel castell. La jornada es va com-plementar amb la presència demés de instagramers, però elconcert de la nit en què Morganpresentava el seu últim treball,Air, es va haver d’anul·lar.

BEGUR

Arrenca el Festival deMúsica de Begur

BreusLiam Gallagher, dissabte,

a Cap Roig. JOSÉ IRÚN

El públic, xop, es va cobrir amb impermeables. ANIOL RESCLOSA

jamargant - 29/07/2019 09:42 - 79.147.191.71

Els integrants de la banda Pink Martini, dissabte, al Castell de Peralada. JORDI RIBOT/ICONNA

DdG CASTELL DE PERALADA

■ La gira dels Pink Martini va ferdissabte a Peralada l’única atura-da de l’estiu musical català, unagira que va representar el retorn ala banda de la cantant Storm Lar-ge. La nit no va ser gens avorrida,ja que van repassar els seus gransèxits fent gala de la seva elegànciamusical i del seu característic sovintage.

La banda està celebrant el èaniversari de la seva fundació.Dues dècades i mitja en què hanvenut més de tres milions de dis-cos i han recollit un èxit darrerel’altre. Amb motiu d’aquesta cele-bració, hi va haver dues sorpreses:la presència a l’escenari de JimmieHerrod i la de Meow Meow, unesactuacions que van ser molt cele-brades i aplaudides pel públic.

El concert va començar amb lapopular Amado Mio,que va inter-pretar Sotrm Large amb una sen-sualitat que va ser present al llargdels minuts d’actuació. Els fansde la banda van gaudir amb can-çons com Quizás, quizás, quizás,Donde estás Yolanda, HotelAmour, Tomorrow o Get happy!Happy Days Are Here Again. La nitva acabar amb Brasil.

Pink Martini anima el públicde Peralada amb grans èxitsEl concert va començar amb mitja hora de retard a causa de la plujaL’única actuació a Catalunya de l’orquestra va exhaurir les entrades

El cantautor Paco Ibáñez, dissabte, a Empúries. BASILI GIRONÈS

DdG EMPÚRIES

■Desafiant el mal temps i algunagota de pluja que va caure durantel concert, Paco Ibáñez va actuardissabte a les Ruïnes d’Empúriesen el marc del Festival Portalblaude l’Escala davant de perso-nes. El concert estava integrat enla nova gira internacional que elcantautor ha emprès per comme-morar el è aniversari de la sevaactuació històrica a l’Olympia deParís el i amb motiu del quals’ha reeditat el doble àlbum gravaten directe del concert Paco Ibáñeza l’Olympia. Així, l’actuació va en-llaçar les icòniques cançons de

llavors amb les seves noves com-posicions.

Convertit en llegenda viva ipunt de referència per a diversesgeneracions, el músic va repassaralgunes de les cançons més em-blemàtiques de la seva carrera, jaconvertides en himnes de la lli-bertat i que són tot un símbol deresistència. El van acompanyar al’escenari el guitarrista Mario Masi César Stroscio amb el bandoneó.

No van faltar peces simbòli-ques com ara Es amarga la ver-dad, Canción del jinete o A Galo-par, que va ser l’última cançó dela vetllada.

Paco Ibáñez venç lapluja amb la sevamúsica al PortalblauEl cantautor va oferir un viatge a través de lesseves cançons des del 1969 fins a l’actualitat

RAMON MORENO L’ESTARTIT

■ La segona jornada del Festivalde Jazz L’Estartit-Costa Brava vadonar divendres passat el màximprotagonisme a la veu. Així, vaobrir la seva programació més en-llà del jazz, en l’eclecticisme quecaracteritza el festival emporda-nès,i va oferir les veus de Jose Ja-mes i Tonina Saputo al públic.

Va obrir el foc la cantant i bai-xista nord-americana Tonina Sa-puto, que presentava el seu darrer

disc St. Lost, que canta tant en an-glès com en espanyol, amb unaveu personal i captivadora. Unapromesa ja consagrada sorgida dela Berklee College of Music, ambuna proposta ben original, que,com remarca la premsa america-na «es mou entre gèneres, perío-des de temps i idiomes diferents».

Per la seva banda, José James ésuna de les noves estrelles de l’es-cena de Nova York, i un dels gransnoms que conformen el catàlegactual de mític segell Blue Note.

Al llarg de la seva carrera, con-centrada en mitja dotzena de dis-cos, James ha partit de les basesdel jazz per a eixamplar fronteresestilístiques en amplis recorre-guts musicals.

A l’Estartit, James va oferir unconcert que es desdibuixava entreles músiques negres, del soul alrythm and blues, del hip-hop al’spoken word. Va ser un concertmainstreamamb voluntat d’agra-dar, però sense oblidar les sevesessències creatives. La música deJosé James és ballable i necessitala participació del públic, cosaque no va faltar. Només comen-çar, James va dir d’entrada que espodia picar de mans, ballar, can-tar...: «Això no és un concert demúsica clàssica». I a fe que la sevamúsica feia moure la gent delsseients, completament seduïdapel carisma del personatge. Ambla mirada posada en alguns nomsclàssics com Billie Holliday o Bill

Whitters (impressionant la sevaversió d’Ain’t No Sunshine que vaobrir el concert i que també obreel seu darrer disc Lean On Me, ho-menatge al músic de Virginia) o

Marvin Gaye, a qui va evocar al fi-nal del concert, acompanyatd’una banda feta a la seva mida,de primer nivell, eficaç i talentosa.Ritme en estat pur.

El Festival de Jazz té la veu com a protagonista amb José JamesL’artista, que és una de lesnoves estrelles del panoramamusical novaiorquès, vaportar ritme en estat pur

José James, divendres, al Festival de Jazz de l’Estartit. MARTÍ ARTALEJO

L’EstiuDiari de GironaDILLUNS, 29 DE JULIOL DE 201914

jamargant - 29/07/2019 09:42 - 79.147.191.71

EL TURISTA

«El nostre hotelestà ple de jovesque fan soroll»Janet i Ivonne PROCEDENTS D’ ANGLATERRA DE VACANCES A: LLORET DE MAR

LAURA FANALS LLORET DE MAR

PCom és que han vingut de vacances a Lloret?REn realitat ha estat un error. Ja havíem estat de vacances a Es-panya altres vegades, a Tenerife, Gran Canària i altres llocs deplatja, i aquesta vegada vam voler anar a Calella. Però quan vamhaver fet la reserva, ens van notificar que aniríem a Lloret. L’agèn-cia ens va dir que no hi havia lloc a l’hotel que volíem de Calellai que per això aniríem a Lloret. P I què els ha semblat el canvi?REns hem trobat que l’hotel està ple de gent jove que fa molt desoroll. A veure, les instal·lacions estan netes i són boniques, peròés que està ple d’adolescents i joves que només volen anar defesta. Que ens sembla molt lícit, però no és el que estàvem bus-cant nosaltres. De fet, més que un hotel, sembla que estiguemen un alberg de joventut.PQuè fan, doncs, durant aquests dies de vacances? RHem anat a la platja cada dia, tot i que la de Lloret està massaplena de gent. Per això avui hem provat d’anar a Santa Cristina,a veure si hi trobem més tranquil·litat. Ens hi hem estat nomésquatre dies i demà ja marxem, o sigui que en el fons ens hauràpassat ràpid. PQuè és el millor de Lloret?RLes platges, sense dubte. Malgrat que estiguin plenes de gent,els paisatges són molt bonics. PLa Costa Brava els sembla cara? RNo, gens. Està bé de preu. PHan provat la gastronomia local?R Sí, hem provat el menjar espanyol i també hem menjat moltd’italià.

DAVID APARICIO

L’Estiu

La Selva

Pirotècnia Valencianaguanya el concurs de focs de Blanes

DdG BLANES

■L’espectacle de la Pirotècnia Va-lenciana, de Llanera de Ranes, haestat proclamat guanyador delprimer premi del è Concurs In-

ternacional de Focs d’Artifici de laCosta Brava, que s’ha celebrat aBlanes del al de juliol. La ve-terana empresa valenciana va ofe-rir el seu castell de focs la tercera

nit del concurs, la del dijous, dejuliol.

La proclamació del veredicte vatenir lloc ahir al migdia en un actepúblic al Teatre de Blanes. Les vo-tacions dels membres de la Co-missió Tècnica i del Jurat Popularhan estat les que han propiciatque la pirotècnia valenciana hagiestat proclamada guanyadora,desbancant la murciana Herma-nos Ferrández, campiona de lesúltimes tres edicions, que ha que-dat en segon lloc.

Dos contractes en perspectivaLa Pirotècnia Valenciana rebrà

. pel primer premi, així comdos contractes més en perspecti-va: participar l’any vinent de noual concurs de Blanes, que l’anyque ve arriba a la mítica xifra delè aniversari; i tancar la FestaMajor de Lloret el , el dia deSanta Cristina.

De la mateixa manera, l’empre-sa també rebrà el Trofeu Vila deBlanes, que li serà lliurat durantl’acte oficial del pregó d’inici de laFesta Major de Santa Anna del’any .

La Pirotècnia Hermanos Ferrández i laPirotècnia Poleggi completen el podi d’enguany

Els focs d’artifici de dimarts passat. DAVID APARICIO

La Cursa de Pasteres va donar ahir el tret de sortida als actes de la Festa Major de Sant Feliu, que s’allargaran fins aldia 4 d’agost. La cursa, que enguany arriba a la seva onzena edició, consisteix a travessar la badia de Sant Feliu disfres-sats, dalt d’una embarcació de fabricació casolana. Els més ràpids i els més ben disfressats obtenen un premi simbòlic.L’acte està organitzat per la colla de Carnaval Uuhquexungu.

Sant Feliu de Guíxols La Cursa de Pasteres inicia els actes de Festa Major

MARC MARTÍ

Diari de Girona DILLUNS, 29 DE JULIOL DE 2019 15

jamargant - 29/07/2019 09:42 - 79.147.191.71

El Festival de Música de Begur arranca sota la pluja, però cal anul·lar el primer concert

La banda de carrer gironina Bufant Fort va arrancar ahir la nova edició del Festival de Música de Begur, la XLII,  sota una pluja que la va

acompanyar durant tota la cercavila musicalitzada que va començar, com marca la tradició, des de dalt el Castell. Però si la banda

gironina, i un cert públic, van encetar el festival, el concert de la nit, amb Morgan, que volia presentar el seu darrer treball, “Air”, es va

haver d’anul·lar. L’inici del festival es va complementar amb la presència de més de 40 instagramers, dins una iniciativa del Patronat

de Turisme de la Diputació de Girona amb l’àrea municipal de Turisme i Promoció Econòmica.

El Festival de Música de Begur aplega, fins al 24 d’agost, una desena d’espectacles en diferents espais del municipi, destacant com a

novetat d’enguany la plaça de la Vila de Begur. A part de Morgan, actuaran també, entre d’altres, Joan Dausà, Jofre Bardagí, David

Busquets, los Mambo Jambo i Duquende  i Chicuelo. El festival, un dels grans clàssics de l’estiu a la Costa Brava, està organitzat per

l’Ajuntament de Begur i produït per RGB.

“La seva filosofia és oferir un festival proper i divers”, afirmen els seus promotors, que afegeixen: “concerts de qualitat, però alhora

assequibles per a un gran públic, així com una diversitat d’estils que aquest any van des del soul a la cançó o el pop, passant pel

flamenc i altres ritmes. Una programació adreçada a la gent de Begur i als seus estiuejants, tant habituals com ocasionals, però amb

voluntat d’aportar un valor afegit a l’oferta cultural i ser també un element de promoció del municipi”.

#

…

28 jul 2019

Diari de GironaDILLUNS, 29 DE JULIOL DE 201934

Blanes, Cadaqués, Olot, SantaColoma de Farners, Torroella deMontgrí.

GIRONAConcert A les 10 de la nit, al’Auditori de la plaça dels Jurats,concert d’Adrià Puntí, dins de laprogramació del festival Temposota les estrelles.

LLORET DE MARConcert A les 7 de la tarda, a laplaça de la Vila, concert deFormby band Concert.

L’ESCALAEmpúries El criptopòrtic de laDomus dels mosaics és un espaisubterrani i cobert ubicat sota lasuperfície del peristil, el jardíprincipal d’aquesta gran casa ro-mana. Horaris de visita guiada:De dilluns a divendres de 12.30 a13.30 h, dissabtes i diumenges:de 12 a 13 h i de 13 a 14 h. Dura-da: 1 h Preu: 3 €/persona (No in-clou l’entrada al jaciment. Me-nors de 5 anys, gratuït). Visitaguiada i projecció en català. Afo-rament limitat a 25 persones persessió. Es recomana reservaprèvia al telèfon 972 77 59 76 oal correureservesempuries@gencat.cat. - La Casa dels Mosaics de la ciu-tat romana d’Empúries és unade les millors conservades delconjunt arqueològic i constitueixun dels elements icònics del jaci-ment per les seves grans dimen-sions i pel fet de conservar, insitu, un magnífic conjunt de mo-saics originals romans. La visitaa la Casa dels Mosaics s’incorpo-ra a la visita guiada de les casesromanes que es realitzarà elsmatins de dilluns a diumenge.

OGASSAVisita a la Conca MineraTots els dissabtes, diumenges ifestius, visites guiades a la Con-ca Minera d’Ogassa. Primerasortida: a les 10 del matí, sego-na sortida: a les 12 del migdia.

PLATJA D’AROVisites Visites guiades alCamí de Ronda - S’Agaró. Camíde Ronda i Vil·la Romana de Plade Palol (Platja d’Aro). Nucli his-tòric de Castell d’Aro. Ruta es-cultòrica al Parc dels Estanys, dePlatja d’Aro. Per a grups organit-zats (reserva prèvia obligatòria).En català, castellà, francès i an-glès. visitesguiades@platjada-ro.com.

PALAMÓSCastell de Sant Esteve Pala-mós organitza diverses visitesguiades al Castell de Sant Estevede Mar. Situat en un indret privi-legiat sobre la platja de la Fosca,amb vistes a la façana marítimade la vila de Palamós. La visitaguiada ofereix les claus per en-tendre la història del castell desdels seus orígens, interpretar laseva estructura a partir de lesrestes consolidades i compren-dre les diferents funcions que vacomplir. La visita és gratuïtaperò cal una inscripció prèvia alMuseu de la Pesca. Per a més in-formació sobre dates de la visitai reserves prèvies, truqueu al te-lèfon 972 600 424.

Llotja del peix Cada diven-

dres, a 2/4 de 5, a les 5 i a 2/4 de6, visita guiada a la subhasta delpeix de la llotja de Palamós. 1,5€/pax. Places limitades. Ambinscripció prèvia al Museu de laPesca, telèfon 972 600 424.

RIPOLLMonestir El Monestir de Ri-poll i el Centre d’Interpretacióproposen visites guiades al con-junt monàstic de Santa Maria deRipoll, amb l’objectiu de desco-brir la història del bressol de Ca-talunya, gaudint d’una fascinantdescoberta d’aquest espai tanemblemàtic. Cada diumenge, a2/4 d’11 del matí. Informació ireserves: al telèfon 972 70 45 56/ a l’adreça de correu electrònic:reserves@terrade comtes.cat.

RIUDELLOTS DE LA SELVAFundació Mona Visites a laFundació MONA per descobrirels secrets dels primats. Visitaguiada de dues hores de duradai per a totes les edats. VisitaXimpàtica per a famílies ambmainada entre 4-12 anys, visitesguiades per a adults. Tots elscaps de setmana. Aforament li-mitat. Més informació i reservestrucant al telèfon 972 477 618.

ROSESCiutadella Obert de dimartsa dissabtes, de 10 a 17 h, diu-menges, de 10 a 14 h. Dillunstancat. Més informació i reser-ves al tel. 972 15 14 66 o patri-moni@roses.cat.- Visites guiades «Passejadesd’historia». De dimarts a diven-dres. Consulteu horaris i idiomesa www.roses.cat. Preu: 5 €, me-nors de 7 anys, gratuït.- Activitats familiars autoguia-des: «La motxilla d’en Milfulles».L’arbre més gran de La Ciutade-lla ajudarà a descobrir com vi-vien i a què jugaven els nensgrecs i romans, els monjos i elssoldats. Activitat lliure en horarid’obertura de La Ciutadella (encatalà i castellà). Preu de lloguerde la motxilla: 3 €.- «Safari al museu». Joc de pis-tes per trobar els animals ama-gats dins al museu de La Ciuta-della. Tot un safari: us proposemgaudir-ne en família. Activitatlliure en horari d’obertura del’espai (en català i castellà). Preude lloguer del joc: 3 €.- «Aniversaris culturals». Per anens i nenes fins a 8 anys: cele-bra el teu aniversari culturalamb en Gromec, el gat de la Ciu-tadella, i els seus amics titelles!Per a nens i nenes de 8 a 12anys: «Gimcana a la Ciutadella,la Màquina del Temps». Preu: 8€ per nen i 120 € per grup infe-rior a 15 nens. Més informació ireserves: 972 15 14 66 o patri-moni@roses.cat.

ST. JOAN DE LES ABADESSESComte Arnau Visita guiada alMuseu del Comte Arnau deGombrèn, al Castell de Matapla-na i visita lliure al Centre d’In-terpretació del Mite del ComteArnau de Sant Joan de les Aba-desses. Una opció per descobrirla història d’un dels grans mitesde Catalu nya. Es porta a termel’últim diumenge de cada mes, ales 11 del matí. Informació i re-serves: telèfon: 972 70 45 56 /mail:reserves@terradecomtes.cat.

La Joia del romànic Visita alMonestir de Sant Joan de lesAbadesses i a la Vila Vella. Visi-tareu un dels monuments mésimportants del romànic català idescobrireu la Vila tot resse-guint la seva història i les sevesllegendes i tradicions. Horaris:cada dissabte a les 16.30 h. Puntde trobada davant l’Oficina de

turisma, al Palau de l’Abadia. In-formació i reserves: telèfon: 97270 45 56 / reserves@terrade-comtes.cat.

GIRONA Exposició La galeria RichardVanderaa acull fins al 7 de se-tembre «Abstracte, Figuratiu,Etcètera», una exposició forma-da per una selecció d'obres dediversos artistes de la segonameitat del segle XX, centradaentorn a l'abstracció, la figura-ció i obres que balancen entretots dos.

Exposició El Museu del Cine-ma acull, fins al pròxim 29 desetembre, l’exposició «(Actrius)Icòniques. Imatges simbòliques ifrases cèlebres de les grans ac-trius del cinema. Col·lecció Vi-cenç Arroyo». La mostra constade 91 fotografies i 45 frasestranscrites de les 30 grans ac-trius de tots els temps protago-nistes de l’exhibició.

Exposició El Bòlit_LaRambla,Sala Fidel Aguilar acull, fins alpròxim 15 de setembre, l’expo-sició «Aparences. Fotografia a laCol·lecció Banc Sabadell». La fo-tografia contemporània ocupaun lloc destacat en la Col·leccióBanc Sabadell. La selecciód'obres de l'exposició convidal'espectador a entrar en el jocinfinit entre aparença i realitat.

Exposició La seu de Gironadel Museu d’Arqueologia de Ca-talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-mana des de l’aparició de l’ho-me fins a l’època tardoromana,a través de materials arqueolò-gics trobats a les excavacions dejaciments de les comarques gi-ronines. Per realitzar la visita alMuseu de manera cronològica,cal començar pel sobreclaustre.

LA BISBAL D’EMPORDÀExposició A l’espai la Peixeradel Terracotta Museu es pot visi-tar l’exposició col·lectiva delsalumnes del Cicle Formatiu deGrau Mitjà de Terrisseria. Fins al4 d’agost.

Exposició El Terracotta Mu-seu acull, fins el 6 d’octubrel’exposició «Pedrets & All shallbe well» de Claudi Casanovas. Lamostra es pot dividir en tres àm-bits diferenciats i es comple-menta amb un text d’Eva Vàz-quez, historiadora de l'art i pe-riodista cultural. Una gran co-neixedora de l'obra de Casano-vas que va col·laborar amb ellen l'edició del llibre «Claudi Ca-sanovas. Ceràmiques 1975 –2015» (2016, Úrsula Llibres).

LA JONQUERAExposició El Museu Memorialde l’Exili acull fins al pròxim 1de setembre, l’exposició «A na-tion in retreat. La Retirada vistaper les agències fotogràfiquesinternacionals». És una mostraque, a partir del fotoperiodismede l’època, documenta dia a dia,des del 26 de gener fins al 10 defebrer de 1939, els diversos es-cenaris de la retirada republica-na de camí cap a França. L’expo-sició consta de 80 fotografies is’ha inaugurat coincidint ambels actes de commemoració dels80 anys de l’exili.

L’ESCALAExposició El Museu de l’An-xova i de la Sal de l’Escala acullde forma permanent una expo-

sició que mostra un recorreguttemàtic sobre la història de lapesca i la salaó al municipi del’Escala, des dels seus inicis, aixícom la procedència i la texturadels diferents tipus de sal, en co-merç marítim, la importànciadels alfolins i dels usos de la salen l’alimentació i en l’imaginaripopular, a més d’altres aspectesde la tradició. Horari de visitesal Museu: de dilluns a dissabtede 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-menges de 10 a 13 h.

OLOTExposició Fins al 18 de julioles podrà visitar a Can Trinche-ria, la Biblioteca Marià Vayredai l’Hospital d’Olot i Comarcal dela Garrotxa l’exposició «Con-truccions identitàries. Work inprogress». L’exposició plasma através d’imatges i textos elssentiments, el camí, les reali-tats, els pensaments o els de-bats de les persones transgè-nere. L’artista Mar C. Llop volexpressar l’evolució d’aquellscossos que no es reconeixen enel gènere adjudicat, el trànsit iels canvis que experimenten enel procés i la construcció i ex-pressió d’un cos en el qual ca-dascú se sent còmode.

Exposició L’Arxiu Comarcalde la Garrotxa acull, fins el prò-xim 4 de setembre, l’exposició«Cinquantenari de la desapari-ció del tren d’Olot». El 15 de ju-liol de 1969 el tren d’Olot va ferl’últim viatge. Acabava, d’aques-ta manera, una història que ha-via començat oficialment l’any1911, amb la inauguració del tra-jecte entre Girona i Olot.

Exposició Fins al pròxim 31de juliol, al Pati de l’Hospici, ex-posició «La nova bibliotecad’Olot». a simbiosi entre l’equi-pament públic i l’espai públic ésel tema que articula el Taller deProjectes TAP PTEe, coordinat idirigit per l’arquitecte i profes-sor de la UPC Joan Curós i Vilà.Aquest 2019, els alumnes de 5ède l’Escola Tècnica Superiord’Arquitectura del Vallès (ET-SAV) que hi han participat hantreballat a partir del projecte dela nova biblioteca d’Olot.

GIRONARepresentació A 2/4 de delvespre, a la plaça del Pallol, re-presentació de l’espectacle «Rojoestándar».

GIRONAInfantil A les 6 de la tarda, a labiblioteca Salvador Allende, tallerdel coet Apollo 11.

PALAMÓSSuport grupal De 9 a 2/4 d’11del matí, al Mas Guàrdies de Pala-mós, suport grupal: afrontant elcàncer.

PLATJA D’AROHipopressius De 2/4 de 10 a2/4 d’11 del matí, a la Platja Gran,hipopressius per a mares ambpossibilitat d’assistència amb na-dons.

Zumba A 2/4 de 8 de la tarda,al Passeig, animació familiar ambmasterclass de zumba.

SANTA CRISTINA D’AROSuport grupal A les 6 de la tar-da, al Punt d’Igualtat, acompan-

yament i suport a persones quehan patit alguna pèrdua.

GIRONALectura A 2/4 de 12 del migdia,a la biblioteca Carles Rahola, la-boratori de lectura amb «Animalsdel mar».

SALTFesta Major Des de les 9 h finsa les 14 h, jornada Matinal de Por-tes Obertes al Viver d’EmpresesCreativoculturals, al segon pis dela nau Kropotkin de la FactoriaCultural Coma Cros.-A les 12 h, «Festa Major a l’Ar-xiu», a l’Arxiu Municipal, ptge. Fà-brica Tèxtil. Coma Cros, 9, a cà-rrec de l’Arxiu Municipal i amb lacol·laboració del Museu de l’Ai-gua. Activitat gratuïta per a totsels públics. Places limitades. Calinscripció prèvia al correu elec-trònic arxiu@salt.cat amb l’as-sumpte «La Festa Major a l’Arxiu»-A les 18 h, Feixina, amb l’especta-cle Xops com Pops de Carles Cu-beres amb berenar de la PenyaBlaugrana El Ter de Salt , al parcMonar.-A les 20 h, cantada d’havaneresamb el grup La Taverna del Xa-trac, a la plaça 1 d’Octubre, ambel cremat a càrrec de la CollaM’ho Passo Bé i col·laboració del’Associació de Veïns del Veïnat.

SANT ESTEVE DE LLÉMENAFesta Major A les 9 del matí, alLocal Social de Sant Esteve, GranEsmozar. Es recomana molta pun-tualitat.-A 2/4 d’11, 32è concurs amistósde botifarra.-A les 5 de la tarda, a la Parada dela Torra, audició de sardanes a cà-rrec de la cobla La PrincipalD’Olot. Seguidament, tradicionalberenada. A continuació, reperto-ri de balls vuitcentistes a càrrecde la mateixa cobla.

BEGURContes A les 7 de la tarda, alPati de la Biblioteca, Tardes Au-tèntiques: Begur és + contes ambOlga Cercós.

PLATJA D’AROMini club infantil De 2/4 de 10a 2/4 d’11 a la Platja Gran, miniclub infantil amb propostes dejocs, taller i activitats lúdiques.-A 2/4 de 8, tallers i activitatsd’animació.

SANT ANTONI DE CALONGEClub infantil De 2/4 de 5 a 2/4de 7 a l’Espigó del Mig, club infan-til de Platja.

PALAMÓSTorneig de bàsquet De 3 de latarda a 10 de la nit, a la pista debàsquet del Passeig del Mar, tor-neig de bàsquet 3x3.

SANT FELIU DE GUÍXOLSFisioteràpia A les 10 del matí,al parc urbà de salut Miquel Mur-là, una sessió d’una hora d’activi-tat física amb fisioterapeuta espe-cialitzada.

Snorkelling A les 12 del migdia,a la platja de Sant Feliu, snorke-lling guiat.

Mercats

Música

Tallers

Lletres

Festes

Infantil

Visites

Espectacles

Exposicions

Esport

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Sant Feliu de Guíxols

L’espectacle «God Save TheQueen» recordarà el mític grup A 2/4 d’11 de la nit a l’Espai Port del festival de Porta Ferrada espodrà veure l’espectacle «God Save The Queen», tot un autèntic tri-but i homenatge musical al mític grup britànic i el seu cantant, Fred-die Mercury. Un espectacle que fa més de vint anys que gira per totsels racons del món.

Girona

Concert d’Adrià Puntí dins elFestival Tempo de Girona L’havien convidat moltes vegades, però aquest serà el primer copque Adrià Puntí tocarà al Festival Tempo sota les Estrelles. I ho faràa la plaça dels Jurats, el mateix escenari on, el juny de 1996, Umpa-pah va presentar el que seria el seu darrer disc d’estudi, «La colum-na de Simeon».

Santa Cristina d’Aro

Carlos Right, Miki Núñez, 31FAM iBuhos a la Festa «Els 40 Pop» La Santa Market, a Santa Cristina d’Aro, acull avui a partir de lesvuit del vespre «Els 40 Pop», amb cinc hores de música i molta gres-ca. D’entre els artistes convidats hi ha Carlos Right i Miki Núñez,d’Operación Triunfo 2018, la revelació del trap català 31FAM, Buhos iSense Sal.

jamargant - 29/07/2019 09:42 - 79.147.191.71

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JULIOL DEL 201942 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola i social.Berenar i ball amb l’actuació dePep i M. José.

GIRONA� 19.30. Centre cívic Pedret. Ballsen línia per a tothom.

L’ESCALA� 20.00. Plaça de la Rosa. BalladaLindy Hop. Tots els dilluns.

ConcertsEL PORT DE LA SELVA� 22.30. Jardins de l’Església.Concert a càrrec del grup de ver-sions Discover’s.

GIRONA� 22.00. Recinte Village. Actuaciód’Adrià Puntí. Dins el Tempo Sotales Estrelles.

L’ESTARTIT� 21.00. Església de Santa Anna.Concert a càrrec d’Ignasi Prunés,cello.

LLORET DE MAR� 19.00. Plaça de la Vila. Concertde jazz a càrrec de Formy Band.

PERATALLADA� 19.00. Actuació del grup argentíIónico.

PLATJA D’ARO� 22.30. Shamrock Irish Bar. Ver-sions acústiques a càrrec d'An-drés Redondo.

PUIGCERDÀ� 21.30. Casino Ceretà. Concertdels Acordionistes del Pirineu.Dins el Festival TransfrontererPuigcerdà/Bourg-Madame.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 22.30. Espai Port. Actuació deGod Save The Queen, banda detribut a Queen. Dins el FestivalPorta Ferrada.

FestesARBÚCIES� Festa major. 11.30 a 13.30 i de16.0 0a 19.00. Piscines munici-pals. Festa aquàtica.� 18.00. Prat Rodó. Tornaboda iaudició de sardanes amb la coblaL’Arbucienca.� 22.30. Can Cassó. Cloenda de lafesta major, amb representació del’obra de teatre El secret de laLloll, a càrrec de la companyiaAnexa Teatre.

SALT� Festa major. 09.00 a 14.00. Jor-nada de portes obertes al Viverd’Empreses Creativoculturals, alsegon pis de la nau Kropotkin dela Factoria Cultural Coma Cros.� 17.00. Arxiu municipal. ActivitatLa festa major a l'Arxiu, amb lacol·laboració del Museu de l'Ai-gua. Cal inscripció prèvia.� 18.00. Parc Monar. Feixina ambl’espectacle Xops com pops, deCarles Cuberes. Berenar a càrrecde la Penya Blaugrana El Ter deSalt.� 20.00. Plaça 1 d’Octubre. Canta-da d’havaneres amb el grup La Ta-verna del Xatrac.

SANT ESTEVE DE LLÉMENA� Festa major. 10.30. 32è Concurslocal amistós de botifarra.� 17.00. Parada de la Torra. Audi-ció de sardanes a càrrec de la co-bla La Principal d’Olot.� A continuació, repertori de ballsvuitcentistes, a càrrec de la ma-teixa cobla.

SANT JAUME DE LLIERCA� Festa major. Tornaboda.

FiresEMPURIABRAVA� 19.00 a 00.00. Passeig Marítim.Mercat de Nit.

PALAMÓS� A la tarda, al passeig del Mar.Mercat d'estiu. Cada dia.

SANTA CRISTINA D’ARO� La Santa Market, al Horse Club.De 18.00 a 01.00. Moda, tendèn-cies, gastronomia, música delsDj's residents i tallers infantils.� 18.00 a 00.00. Bosc vertical, cir-cuit de tirolines, ponts, xarxes...� 18.00 a 00.00. LaserCombat.Activitat oberta a tothom.� 18.00 a 22.30. Pony Club i cir-cuit infantil de cotxes i motos.� 18.30 a 22.30. Taller infantil decollarets de tribu africana.� 20.00. Concert Los 40 Pop. Ar-tistes convidats: 31 Fam, Buhos,Miki Núñez i Sense Sal, entre d'al-tres.� 23.30. Sessió de Dj Party PeterGM & Nick Martin.

InfantilsBEGUR� 19.00. Pati de la biblioteca. Con-tes amb Olga Cercós. Dins la pro-gramació Tardes Autèntiques, Be-gur és +.

CALONGE-SANT ANTONI� 16.30 a 18.30. Espigó del Mig.Club infantil de platja.� 19.00. Mirador de l'espigó delMig. Fashion: braçalets i collarets.

GIRONA� 11.30. Biblioteca Carles Rahola.Laboratori de lectura, amb Ani-mals del mar, a càrrec de LauraVilar. Per a nens i nenes d’entre 2 i6 anys.� 17.00. Biblioteca Antònia Adro-her. Taller Crea el teu curt d’ani-mació, per a nens i nenes de 8 a15 anys.� 18.00. Biblioteca Salvador Allen-de. Taller infantil del coet Apollo11, a càrrec d’Univers Quark.� 18.00. Parc de Núria Terés i Bo-net. Activitats del programa Ju-guem i aprenem a la plaça.� 18.00. Parc Mas Masó. Jornadafamiliar Transformant el parc!.

L’ESTARTIT� 10.30 a 13.30 i de 15.00 a 18.00.Al costat de la caseta de Salva-ment de la Platja Gran. MiniBeach Club.

LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Platja de Grifeu.Tallers infantils. I de 16.30 a 19.30,a la platja del port. Cada dia.� 19.30. Plaça Major. El submaríde Monturiol, contes a càrrec deNúria Clemares.

LLORET DE MAR� 10.30 a 17.00. Miniclub a la plat-ja de Lloret i a la platja de Fenals.� 11.00. Dins el Miniclub de Fe-nals. Festa de l’escuma. Cada di-lluns.

PALAMÓS� 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 18.00.Àrea activa de la platja Gran. Ta-llers infantils. Cada dia.

PLATJA D’ARO� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran (av. Costa Brava). Miniclub infantil.� 19.30. Passeig Marítim (c/ Mari-na). Animació familiar, amb mas-terclass de zumba.� 19.30. Platja Gran (Confluènciaamb l’Av. Costa Brava). Tallers iactivitats d’animació.

ROSES� 19.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Taller infantil d'arqueologia:T'agrada la història i l'arqueolo-gia?

SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Ca-da dilluns, fins al 23 de setembre.Més informació, al telèfon 972 6146 03.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 22.00. Torre Maria. Audició desardanes amb la cobla Els Rossi-nyolets.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 22.00. Plaça Farners. Audició desardanes amb la cobla Flama deFarners.

CircGIRONA� 19.30. Plaça del Pallol. Especta-cle de circ i dansa Rojo estándar, acàrrec de la Cia. Lanördika.

ConferènciesOLOT� 19.00. Pati de l’Hospici. Confe-rència Videodansa, amb EduardoBonito. Dins el cicle RCR SummerWorkshop.

Donació de sangL’ARMENTERA� 18.00 a 21.00. Llar de jubilats.

DiversosBLANES� 08.00. Platja. Gimnàstica demanteniment per a gent gran.Tots els dilluns de juliol.� 11.30 a 13.30 i de 17.00 a 20.00.Platja de S’Abanell, davant la pla-ça del Pilar. Biblioplatja. De dillunsa divendres.

CALONGE-SANT ANTONI� 08.15. Espigó de l'Amistat. Gim-nàstica suau.� 09.15. Espigó de l'Amistat. Aerò-bic platja.� 20.00. Plaça de la Llibertat deSant Antoni. Zumba.

EMPURIABRAVA� 08.00. Platja. Sessió de ioga.� 11.30. Platja d'Empuriabrava.Sessió de zumba.� 17.00. Platja. Torneig de futbolplatja.

EMPURIABRAVA� 5a Temporada del Windoor Wa-ve Club. De 10.00 a 03.00. Àmpliaoferta gastronòmica, espais chillout, propostes lúdiques per a to-tes les edats, instal·lacions espor-tives i sessions de dj’s.

GIRONA� 15.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. XIV Obert d’escacs. Dins el VFestival d’Escacs.� 16.00 a 19.30. Bibliopiscina, a lapiscina de la Devesa i a les pisci-nes del GEiEG (Sant Ponç i SantNarcís). De dilluns a divendres.� 18.00 a 20.30. Parc de Vista Ale-gre. Biblioplaça.� 18.00 a 20.30. Plaça de SantaEugènia. Biblioplaça.� 21.00. CREC de Sant Daniel. Ai-kido.

L’ESTARTIT� 08.00. Platja Ter Vell. Pilates.� 20.00. Pl. de la Llevantina. Zum-ba fitness.

LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Platja del port. Bi-blioplatja.� 10.00, 12.00 i16.00. Base Win-discovery, a la platja del port. Acti-vitat de windsurf.� 19.30. Embarcador. Dinamitza-ció de la via brava de Llançà.Swim Run.� 20.00. Platja de Canyelles. Ses-sió de Qi-gong Sunset.

LLORET DE MAR� 09.00. Roca d’en Maig. Activi-tats dirigides.� 10.30. Parc de salut de Fenals.Activitats dirigides.� 17.00 a 21.00. Platja. Voleibol.� 19.00. Miniclub Fenals. Ioga.

OLOT� 11.00 a 20.00. Sala d’exposi-cions de l’Escola d’Art. InScènic,un projecte que combina art i gas-tronomia, fruit del treball d’alum-nes de l’Escola d’Art d’Olot, ambproductes Girona Excellent.

PALAMÓS� 09.30. Àrea activa de la platjaGran. Gimnàstica suau. Cada dia.� 17.00. Passeig del Mar, davantl'Oficina de Turisme. Taller de ce-ràmica. Cada dilluns.� 18.30. Plaça Mossén Gumersind(Sant Joan). Biblioplaça.

PLATJA D’ARO� 09.30 a 10.30. Platja Gran (con-fluència amb l'Av. Costa Brava).Sessions d'hipopressius per a ma-res.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 10.00. Dinamització del parc ur-bà de salut Miquel Murlà.� 12.00. Platja. Via Brava de SantFeliu de Guíxols. Snorkelling guiat.

SANT PERE PESCADOR� 21.00, 21.20, 21.40, 22.00 i22.20. Des del pavelló poliespor-tiu. Sortida de les passejades Fes-tival d’estiu de microteatre.

SANTA CRISTINA D’ARO� 18.00. Punt d’Igualtat. Cercle dedol, suport a persones que hanpatit alguna pèrdua.

SARRIÀ DE TER� 16.00 a 20.00. Piscina munici-pal. Bibliopiscina.

TOSSA DE MAR� 09.00. Platja Gran. Tai chi.

VisitesBESALÚ� 12.00. Oficina de Turisme. Visitaguiada Descobreix el Besalú Me-dieval. En català.� 12.00. Oficina de Turisme. Visitaguiada Un passeig pel call. En ca-talà.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 18.00. Ecomuseu-Farinera. Enfa-rina’t, visita guiada i degustacióde Pa de la Tramuntana i cervesaRufa de blat. En català i en anglès.

EL PORT DE LA SELVA� 12.00. Visita guiada al monestirde Sant Pere de Rodes, L'esplen-dor medieval al Cap de Creus. Encatalà.� 18.00. Des del càmping de laVall. Visita guiada Animals i ani-malons del Cap de Creus.

EMPÚRIES� 11.00 a 13.00 i de 16.40 a 19.00.MAC-Empúries. Visita al criptopò-ritc de la Domus dels mosaics.Cada dia.� 11.30. MAC - Empúries. Visita ro-mana teatralitzada. Cada dia. Elsdilluns, dimecres, divendres i di-umenges, en castellà, i els di-marts i dijous, en català.� 17.00. MAC-Empúries. VisitaEmpúries virtual.� 20.00. MAC-Empúries. Visitateatralitzada Empúries cap al tard:Salve Populus. En català.

L’ESCALA� 10.00. Museu de l’Anxova i de laSal. Visita Ruta pesca i salaó.

LLANÇÀ� 17.00. Des de l’Oficina de Turis-me del port. Sortida de la visitaguiada en família Els ocells deLlançà. Cada dilluns. Cal reservaprèvia.� 22.00. Des de la Valleta, darreredel restaurant. Visita guiada fami-liar Nit d’estels a l’Albera. Cada di-lluns. Cal reserva prèvia.

PALAMÓS� Visites guiades a la subhasta delpeix de la llotja del peix. A les16.15, en anglès; a les 16.45, enfrancès; a les 17.15, en català, i ales 17.45, en castellà.� Visites guiades al Museu de laPesca. A les 19.00, en català, i ales 20.00, en castellà.

PERALADA� 12.00. Oficina de Turisme. Visitaguiada La Peralada Medieval, encatalà i francès.

RIPOLL� 12.00. Visita guiada al ConjuntMonàstic de Santa Maria de Ri-poll.

ROSES� 10.30. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Ciutadella de Ro-ses, en català; 17.00, en francès;18.00, en castellà; 19.00, en cata-là; 20.00, en castellà.

� 17.00. Castell de la Trinitat. Visi-ta guiada Un mirador fortificat, ales 17.00, 18.00, 19.00 i 20.00, encatalà, castellà i francès.� 19.30. Castell de la Trinitat. Visi-ta guiada al búnquer del castell.� 21.00. Castell de la Trinitat. Nitsd'estels, visita guiada al castell,xerrada i observació astronòmicaa càrrec de Mireia Galí, membrede l'Associació Astronòmica de Fi-gueres.� 21.00. Castell de la Trinitat. Nitsd'estels, visites guiades noctur-nes. Els dilluns, en català i fran-cès, i els divendres, en castellà ifrancès.

SOLIUS� 11.00 a 12.30 i de 15.00 a 17.30.Monestir. Visites als diorames delmonestir de Solius. Cada dia.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 18.00. Museu de la Mediterrà-nia. Visita guiada La Mina d’aigua.En francès. I a les 19.00, en caste-llà, i a les 20.00, en català.

Cap de setmanaTOSSA DE MAR� Sortida al camí de ronda nordper Moltons, per dissabte. Dins elcicle Tresors de Ses Cadiretes.Més informació al 972 34 28 47 oa mediambient@tossademar.org.

ExposicionsBANYOLES� F. Lluís Coromina-Espai EatArt. Instal·lació artística de lesGuerrilleres del Ganxet i dibuix endirecte. Fins al 31 de juliol.� Museu Arqueològic. L’escolad’abans. Memòria de l’educaciódurant el franquisme. Fins al 15 desetembre.� Museu Darder. XVIII Concursde fotografia de natura, Estructu-res geològiques. Fins al 15 de se-tembre.

BEGUR� Escoles Velles. Dones, dones,de Picasso i Jean-Philippe Ri-chard. Fins al 17 d’agost.

BLANES� Casa Saladrigas. Quillat 2019.47a edició del concurs fotogràficdigital. Fins al 3 d’agost.

BONMATÍ� Centre cívic. Constantins al se-gle passat (2a part). Fins al 31d’agost.

CADAQUÉS� Societat L’Amistat. Pinturesd’Arielle Pacaud. Fins al 4 d’agost.� Societat L’Amistat. _a posterio-ri 2.0_, obres de Jordi Pagès, SuseStoisser, Michael Chanarin, ArvonWellen i Daniel Zerbst. Fins a l’11d’agost.� Taller Galeria Fort. Exposicióde Peili Huang (Taiwan). Dins elMini Print Internacional de Cada-qués. Fins al 2 d’agost.

CALDES DE MALAVELLA� Casino municipal. Obres del18è Concurs de pintura ràpida.Fins a l’11 d’agost.

CALONGE� Castell. Calonge i Sant Antonidesaparegut, de Josep Fort. Fins al’11 de setembre.� Ermita i al claustre del Collet.PAPSMC (Projecte per a les ArtsPlàstiques de Santa Maria del Co-llet). Fins al 10 d’agost.

CASSÀ DE LA SELVA� Can Trinxeria. Escenes d’una vi-da tranquil·la de Josep Vilallonga.Fins al 31 de juliol.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens. Veu-re sota les parets, pintures de Xa-no Armenter. Fins al 4 d’agost.

L’agenda

Circ i dansa per diu adéu

‘Rojo estándar’ ■ LANÖRDIKA

GIRONA 19.30 ESCÈNITLa companyia Lanördika és l’encarregada d’acomia-dar el cicle de circ i teatre al carrer Escènit amb l’es-pectacle Rojo estándar, que uneix el circ i la dansa, ique ha estat premiat en diversos festivals.

| Apunts | 43EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JULIOL DEL 2019

AmerEnriqueta Baranera Soler. Vamorir ahir als 82 anys. Vivia a Amer.Exèquies, avui, a 2/4 de 7 de la tarda, ala parròquia d’Amer.

BesalúFrancesc Prujà Burgas. Va morirahir als 96 anys. Vivia a Besalú. Vidu deMaria Pujol Oliveres i deixa una filla.Exèquies, avui, a les 6 de la tarda, almonestir de Sant Pere de Besalú.

BescanóRemigio Soler Coll. Va morirabans-d’ahir als 93 anys. Vivia a Besca-nó. Vidu en primeres núpcies de MariaPlanas Vidal i casat en segones núpciesamb Encarna Miranda Ramos. Deixa unafilla. Exèquies, avui, a 2/4 de 12 del matí,a la sala de cerimònies del tanatori deSalt.

BlanesMaximià Albertí Pibernat. Vamorir abans-d’ahir als 94 anys. Vivia aBlanes. Vidu de Rita Joan Albertí i deixadues filles. Exèquies, avui, a les 10 delmatí, a la parròquia de Santa Maria deBlanes.

CalongeElias Soidan Castro. Va morirahir als 73 anys. Era natural d’a Lama(Pontevedra) i vivia a Calonge. Vidud’Anna Maria Salichs Caritg i deixa tresfills. Exèquies, demà, a les 10 del matí, ala parròquia de Sant Martí de Calonge.

CamósLluïsa Palomeras Feliu. Va mo-rir ahir als 87 anys. Vivia a Camós. Ví-dua de Pere Tornabells Planas i deixa unfill. Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, ala parròquia de Sant Vicenç de Camós.

Castelló d’EmpúriesLola Hombre Pombo. Va morir di-vendres als 82 anys. Vivia a Castellód’Empúries. Casada amb Federico JuezTotorica i deixa dues filles. Exèquies,avui, a les 4, a la sala de cerimònies deFunerària Vicens de Figueres.

FigueresGermán Baz Vegas. Va morir ahirals 93 anys. Era natural de Toses i viviaa Figueres. Casat amb M. Luisa PérezChamón i deixa dos fills. Exèquies, avui,a 3/4 de 5 de la tarda, a la sala de ceri-mònies de Funerària Vicens de Figueres.Claudia Escuadra Salgado. Vamorir ahir als 91 anys. Era natural deCoreses (Zamora) i vivia a Figueres. Ví-dua de Salvador Duran Calabuig i deixaun fill. Exèquies, avui, a 2/4 de 6 de latarda, a la sala de cerimònies de Fune-rària Vicens de Figueres.Conxita Pascual Gimbernat. Vamorir ahir als 83 anys. Era natural d’Or-dis i vivia a Figueres. Casada amb Joan ideixa tres fills. Exèquies, avui, a les 11del matí, a la sala de cerimònies de Fu-nerària Vicens de Figueres.José Samblás Bueno, "el Gor-do". Va morir ahir als 62 anys. Era na-tural de Beas de Segura (Jaén) i vivia aFigueres. Casat amb María José i deixados fills. Exèquies, avui, a 1/4 de 4 de latarda, a la sala de cerimònies de Fune-rària Empordanesa-Àltima de Figueres.

GironaJoan Ferrer Rosell. Va morir di-jous passat als 79 anys. Vivia a Girona.Exèquies, avui, a les 11 del matí, a laparròquia del Carme de Girona.Monsalud Galeote Palma. Vamorir dijous als 90 anys. Vivia a Girona.Exèquies, avui, a 3/4 de 10 del matí, a laresidència Puig d’en Roca de Girona.

Bartolomé Ruiz Feliu. Va morirahir als 68 anys. Vivia a Girona. Casatamb Maria Mercè Bernardos Martínez ideixa tres fills. Exèquies, demà, a les 6de la tarda, a la parròquia del Mercadalde Girona.

LlançàCarmen Sabater Pagès. Va morirabans-d’ahir als 62 anys. Era de Llançà.Casada amb Emili Farina Pagès i deixaun fill. Exèquies, avui, a les 5 de la tarda,a la capella del port de Llançà.

RipollBelmido Belver Cortés. Va morirahir als 83 anys. Era natural d’Albanchez(Almería) i vivia a Ripoll. Casat amb Car-men Díaz Pardo i deixa dues filles. Exè-quies, avui, a les 12 del migdia, al mo-nestir de Santa Maria de Ripoll.

Riudellots de la SelvaJoan Aliart Palazón. Va morirahir als 72 anys. Vivia a Riudellots de laSelva. Casat amb Rosa Piñol Reñé. Exè-quies, demà, a 2/4 de 10 del matí, a laparròquia de Sant Esteve de Riudellotsde la Selva.

Sant Antoni deCalongePilar Planas Via. Va morir diven-dres passat als 93 anys. Era natural deCastelló d’Empúries i vivia a Barcelona.Vídua de Josep Maria Llovet Mont-ros ideixa dos fills. Exèquies, avui, a les 4 dela tarda, a l’oratori del tanatori de SantFeliu de Guíxols.

Sant Hilari SacalmMercedes Gómez Fernández.Va morir ahir als 86 anys. Vivia a SantHilari. Vídua d’Antonio Gómez Rojo i dei-xa sis fills. Exèquies, avui, a les 4 de latarda, a la parròquia de Sant Hilari.

Sant Pau de SegúriesBenet Planagumà Vilalta. Vamorir ahir als 89 anys. Era de Sant Paude Segúries. Casat amb Trinitat León Ca-denas i deixa una filla. Exèquies, avui, ales 5 de la tarda, a la parròquia de SantPau de Segúries.

Santa Coloma deFarnersFrancesc Adroher Bernatalla-da. Va morir abans-d’ahir als 76 anys.Vivia a Santa Coloma de Farners. Casatamb Maria Rosa Pérez López i deixadues filles. Exèquies, avui, a 2/4 de 5 dela tarda, a la parròquia de Santa Colomade Farners.Salvador Coll Planas. Va morirahir als 72 anys. Vivia a Santa Colomade Farners. Casat i deixa tres fills. Exè-quies, avui, a les 6 de la tarda, a la par-ròquia de Santa Coloma de Farners.

Tossa de MarMaría Méndez Ferrón. Va morirabans-d’ahir als 90 anys. Era natural deCalella i vivia a Tossa de Mar. Casadaamb Manuel Riera Garrido i deixa tresfills. Exèquies, avui, a les 11 del matí, ala parròquia de Sant Vicenç de Tossa.

VergesAmadeo Ribot Ferrer. Va morirabans-d’ahir als 88 anys. Vivia a Verges.Casat amb Pepita Motas Bombardó ideixa sis fills. Exèquies, avui, a les 5 dela tarda, a la parròquia de Verges.

VidreresJulio Gabardino Fernández. Vamorir abans-d’ahir als 89 anys. Vivia aVidreres. Casat amb Antonia Jiménez Ji-ménez i deixa dos fills. Exèquies, avui, ales 10 del matí, a la parròquia de Vidre-res.

Les necrològiques

El seu fi ll, Jaume; fi lla política, Teresa; germans, Josep, Joan,Remei i () Carmen; cunyats, i tota la família participen

a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.La cerimònia religiosa se celebrarà avui, dilluns, dia 29,

a les 4 de la tarda, a la parròquia de Sant Vicenç de Camós.Sala de vetlla: Tanatori de Banyoles.

Horari de vetlla: de les 10 del matí a la 1 del migdia.

Va morir cristianament el dia 28 de juliol del 2019,a l’edat de 87 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Vídua de Pere Tornabells PlanasLluïsa Palomeras Feliu

✝

Camós, 29 de juliol del 2019

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA� Església Vella. Queererte, dePapa Ràfols. Fins al 25 d’agost.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Ecomuseu-Farinera. Geografiescompartides. Fins al 6 d’octubre.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.

CELRÀ� Espai Cultural Rizoma. Un pati,una merla i un tros de ferralla, deJordi Morell. Fins al 3 d’agost.� Teatre l’Ateneu. Dones visibles,de Laila White & Clàudia Bussé.Fins al 31 de juliol.

COLERA� Galeria Horizon. Concrete,d’Andre Martus. Fins al 8 d’agost.

EL PORT DE LA SELVA� Carrer Major, 19. Nanses i pes-cadors, mostra sobre cistelleriade mar. Fins a l’11 de setembre.

EMPÚRIES� Museu d’Arqueologia de Cata-lunya. Bacus, les màscares deldéu. Fins al 15 de setembre.

FIGUERES� COAC. Sigurd Lewerentz, 44 fo-tografies del viatge a Itàlia. Fins al15 de setembre.� Galeria El Claustre. Col·lectivad'Estiu. Fins al 7 de setembre.� Museu de l’Empordà. El paísdels cuiners. De Ca la Teta a elBu-lli, sobre 50 anys de cuina a Fi-gueres i la comarca. Fins al 11 desetembre.� Museu del Joguet. Escapa’t dela llengua. Primer premi ConcursTísner de creació de jocs en cata-là. Fins al 25 d’agost.

� Museu del Joguet. Jugar ambla lluna. Cinquanta anys de l’arri-bada a la lluna. Astronautes / ro-bots / naus de l’espai. Fins a l’1 desetembre.

GIRONA� Amics del Museu d’Art. fONT-dAvIDA, d’Adrià Creus. Fins al 31de juliol.� Biblioteca Carles Rahola. Ba-nyoles solidària i els seus projec-tes, fotografies. Fins al 29 d’agost.� Biblioteca Carles Rahola. Lameva mascota, obres del Col·legide Veterinaris. Fins al 29 d’agost.� Bòlit. L’ara i el res. Fins al 29 desetembre.� Bòlit. J(e m)’accuse o la mort del’autor. Fins al 15 de setembre.� Bòlit_LaRambla. Aparences, fo-tografies de la Col·lecció Banc Sa-badell. Fins al 15 de setembre.� Bòlit_Pou Rodó. Exposant Cine-ma Collage, projecte cinemato-gràfic de residència en format ex-positiu. Fins al 15 de setembre.� CaixaForum. Faraó. Rei d’Egip-te, del Fons del British Museum.Fins al 25 d’agost.� Casa de Cultura. InScènic, del’Escola d’Art i Superior de Disse-ny d’Olot. Fins al 2 d’agost.� Casa de Cultura. Latitud42.6976, longitud 2.8954 fotogra-fies de Ferhat Bouda. Fins al 31 dejuliol.� Casa Masó. Treballem per l’art:la Impremta Masó de Girona(1889-1992). Fins al setembre.� Centre cívic Santa Eugènia.Col·lectiva Vibracions. Fins al 31de juliol.� Centre Cultural La Mercè. An-gelus, d’Oxurs. Dins l’espai ArtPropi. Fins al 31 de juliol.

� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya. Obres seleccionades i pre-miades dels Premis d’Arquitectu-ra de les Comarques de Girona2019. Fins al 23 de setembre.� Context Llibreria Cafè. El ca-marero hace (otras) cosas, deJuan Righetti. Fins al setembre.� El Taller del Barri. El SingspielSecreto, dibuixos d’Anabel Espi-nosa (Belflora). Fins al 6 d’agost.� Espai Santa Caterina. Veles alPort (Homenatge a Lluís Collell).Fins al 21 de setembre.� Fundació Valvi. El Joc, fotogra-fia, instal·lació i vídeo de FionaMorrison. Fins al 31 de juliol.� Galeria El Claustre. Col·lectivad’Estiu. Fins al 7 de setembre.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� Galeria Dual. Panspèrmia ol’origen de la vida, pintura, dibuix iescultura de Jesús Pelegrí. Fins al31 de juliol.� Galeria Richard Vanderaa.Abstracte, figuratiu, etcètera,obres de diversos artistes de lasegona meitat del segle XX. Finsal 7 de setembre.� L’Estació Espai Jove. Girona,ciutat educadora. Fins al 16d’agost.� MAC, a Sant Pere de Galli-gants. De villa perfecta. Viure itreballar al Pla de l’Horta en èpocaromana. Fins al 15 de setembre.� Museu d’Art. Dels anys 70 alsanys 90. D’una certa abstracció al’art conceptual. Fons d’Art delDiari Avui. Fins al 3 de novembre.� Museu d’Art. Toca tocar. Dibui-xos des de la ceguesa. Fins al 29de setembre.

� Museu d’Història dels Jueus.Pedres amb nom, el patrimonijueu gironí en una fotografia deFargnoli. Fins al 31 d’agost.� Museu d’Història. Valentí Far-gnoli. L’art en la fotografia. Fins al3 de novembre.� Museu del Cinema. (Actrius)Icòniques, imatges simbòliques ifrases cèlebres de les grans actri-us del cinema, col·lecció VicençArroyo. Fins al 29 de setembre.

L’ESCALA� Alfolí de la Sal. Diversitats, del’Associació Ceramistes de Cata-lunya. Fins al 25 d’agost.� Casa del Gavià. L’Escala esquit-xada, de Núria Albesa. Fins a l’11d’agost.� Museu de l’Anxova i de la Sal.Camins de ronda. Fins al 8 de se-tembre.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. La Tabacalera,1988-1995. Fins al 4 d’agost.� Castell Palau. Art Nat, escultu-res de Santi Matas i Víctor Martín.Fins al 4 d’agost.� Terracotta Museu. Pedrets &All shall be well, de Claudi Casa-novas. Fins al 6 d’octubre.� Terracotta Museu. Obres delCicle Formatiu de Grau Mitjà deTerrisseria. Fins al 4 d’agost.

LA JONQUERA� MUME. A Nation in Retreat. Lesagències fotogràfiques internacio-nals i la retirada. Fins a l’1 de se-tembre.� MUME. Testimoni de l’exili in-fantil a Mèxic durant la Guerra Ci-vil, amb la història de la famíliaBarroso Camarena, dins la seccióBiografies d’exiliats. Fins a finald’any.

� MUME. Notes sobre les cosesque passen, de Mim Juncà. Fins al13 d’octubre.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Patufet, on ets? Au-reli Capmany (1868-1954). Fins al2 de setembre.� Can Trona. Puigsacalm, de Vice-nç Masdemont Punset. Fins al 30de setembre.

LES PLANES D’HOSTOLES� Bar La Llar. Chernóvil: la ciudaddel silencio, fotografies. Fins al 5de setembre.

LLORET DE MAR� Can Saragossa. Lloret pintat.Pintors del món. Fins al 31 demaig.� Casa de Cultura. Exposició pin-tors lloretencs. Fins al 2 d’agost.

OLOT� Arxiu comarcal de la Garrotxa.Cinquantenari de la desapariciódel tren d’Olot, fotografies. Fins al20 de setembre.

PALAFRUGELL� Espai Tabarín TMP. Josep Pla alTabarín, instal·lació de fotografiesde Lluís Català, amb text de JosepPla. Fins al 31 d’agost.� Fundació Cuixart. Col·lectivade Jaume Laporta, Pepa Mach iXita Font. Fins al 7 de setembre.� Fundació Josep Pla. El primerartista que vaig conèixer, de JoanB. Coromina i Josep Pla. Fins al 3de maig.� Museu Can Mario-Fundació Vi-la Casas. Babelia & Other Stories,d’Stella Rahola Matutes. Fins al 17de novembre.� Museu del Suro. El repte de dis-senyar joies en suro. Fins a l’1 desetembre.

� Museu del Suro. Fabricant pul-que, exposició de fotografies deMarco Antonio Hernández Badillo.Fins al 29 de setembre.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià. Llum i paisatge, pintura deJosep Plaja. Fins al 13 d’octubre.

PALAMÓS� Capella del Carme. Navegantsd’aiguamolls. 2.000 anys de se-crets enfonsats. Fins al 15 de se-tembre.

PERALADA� Jardins del Castell. Caballé persempre. Fins a final d’agost.

PERATALLADA� The Eleven House Nua, de Cor-nad Roset. Fins al 31 d’agost.

PLATJA D’ARO� Masia Bas. Mira’m, retrats a lacol·lecció "la Caixa" d’art contem-porani. Fins al 29 de setembre.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. di-versitaRt, dibuixos i puntures, fi-guratiu i abstracte, del Grup d’Artdel Centre Ocupacional de Man-lleu. Fins al 31 d’agost.� Canaules Art. Fes punta al lla-pis, de Carles Bros. Fins al 31d’agost.� Església de Sant Pere. Perquè?, de Carme Solé Vendrell.Fins al 15 de setembre.

ROSES� Ca l’Anita. La deconstrucció dela forma, de Pau Marinello. Fins al4 d’agost.� Ca l’Anita. La deconstrucció dela forma, pintures de Pau Marine-llo. Fins al 4 d’agost.� Espai Cultural La Ciutadella.Cavallers i ferrers al castell de Ro-cabruna. Fins al 16 de setembre.

L’agenda