“la sanitat i la fertilitat sostenible són propietats ... · la formació natural dels sòls,...
TRANSCRIPT
1
LA TERRA, LA FERTILITAT I LA
FERTILITZACIÓ EN AGRICULTURA
ECOLÒGICA
Josep Roselló i Oltra
Estació Experimental Agrària de Carcaixent
“...La sanitat i la fertilitat sostenible
són propietats emergents de
sistemes complexos...”
(E. Gliessman)
2
¿Qué és el sòl? ¿Un conjunt de minerals,
roques y matéria orgànica on viuen les
arrels...?
El sòl no és un ser viu, ni un ser no viu;
el sòl és un ecosistema.
3
• Com tot ecosistema, el sòl es dinàmic,evoluciona buscant etapes més madures, demés complexitat, o pot sofrir regresions capa estats més jovenils.
• La màxima expressió d`esta estructurai funcions es troba en un sòlo madur.
• EVOLUCIO O DINÀMICA DEL SÒL:FORMACIO, MADURESA, MORT ITORNAR A COMENÇAR
9
Conexió entre els procesos de
degradació
Degradació física
Degradació química
Degradació biològica
10
• En estat natural, la erosió és més lenta que
la formació natural dels sòls, però quan
l`home cultiva la terra, la erosió
generalment és més ràpida que la
regeneració dels sòls.
• L`agricultura és un dels principals motius
pel qual un sòl perd el seu equilibri. El
treball dels sòls deté el procés de maduresa
cap el que tendeix la succesió ecològica.
11
• Amb l`us masiu de pesticides en l`agricultura
química, ha aparegut una nova causa d`erosió. En
efecte, estos productes destrueixen una part de la
microflora del sòl.
• Esta microflora, és el principal agent de formació i
de manteniment del complexe argilo-húmic
• la major part de les propietats del sòl no poden
explicar-se sense comptar amb la seua intervenció
12
• Les arrels de les plantes
• La macrofauna del sòl
• Els microorganismes del sòlo (algues, fongsi actinomicets)
• Interaccions entre les arrels de les plantes iels microorganismes del sòl. (Fixació delnitrógen atmosfèric. Micorrices:associacions amb fongs )
POSIBLES INTERRELACIONS ENTRE ORGANISMES DEL SOL.
(Citat en Porta, López-Acevedo i Roquero.1999)
NEUTRALISME: actuacions independients uns d`altres.
SIMBIOSI: dependència mútua i benefici per ambdós.
PROTOCOOPERACIÓ: asociació de benefici mutu, si be no obligada.
COMENSALISME: sols una espécie obté beneficis.
COMPETÈNCIA: Eliminació d`un dels organisms al competir per quantitats
limitades de nutrients o espai disponible.
AMENSALISME: supresió d`una espécie per secreció de toxines o antibiòtics.
PARASITISME I PREDACIO: atace direct i eliminació de la presa o hoste per
diversos mètodes.
13
CONDICIONS PER A LA FIXACIÓ DEL NITROGEN:
Els nóduls sols fixen nitrógen activament si la planta està ben provista de tots els
elements minerals esencials per al seu creixement.
Moltes lleguminoses presenten fallos en la nodulació quan es cultiven en sòls on mai
s`han cultivat lleguminoses, per absència de bacteris presents, es pot solucionar amb la
inoculació de ceps adequats de Rhizobium sp.
El creixement d`una lleguminosa ben nodulada pot ser independent del contingut en
nitrógen mineral del sòl però quan la concentració d`este element es elevada, la
nodulació i la nitrofixació resulten inhibides, es més la simbiosi s`inhibeix en presència
d`elevades concentracions de nitrats.
La fisiología de la planta és molt important, en les lleguminoses anuals, els nóduls solen
morir en la época de floració o en la formació de llavors, en les perennes els nóduls, que
solen ser de vida més curta, es desorganitzen en hivern; per últim les lleguminoses
arbustives i arbòries poden mantenir els nóduls durant varis anys.
Els nóduls sols permaneixen sobre les arrels quan es manté una humetat adequada en el
sòl; el primer efecte de la sequera sobre els cultius és el desprendiment dels nóduls.
Micorrices
• Esta simbiosi té una gran significació ecològica per la seua influència
en la nutrición mineral de les plantes que sempre resulta millorada.
• Poden clasificar-se, de forma simple, com ecto o endomicorrices
depenent de la relació física del fong amb l`arrel.
• L`aplicació excesiva de fertilitzants químics fosforats i nitrogenats
afecten negativament la formació de les micorrices, així com
l`aplicació de products fitosanitaris. (Barea, 1988)
• Es conoeix el paper protector de les micorrices front a diversos fongs,
bacteris i nemàtods del sòl, com: Phytophtora, Fusarium, Pythium,
Rhizoctonia, Sclerotinia, Meloidogyne. (Barea, 1988)
14
• ADOBS VERDS:
• Son cultius de vegetació ràpida que es tallen i soterren en el mateixlloc on s`han sembrat, i que están destinats, especialment, a millorarles propietats físiques del sòl i enriquir-lo de matéria orgànica jove deràpida evolució; així com a mantenir o millorar l`activitat microbianadel sòl.
• Tot i que hi ha un gran número d´espécies vegetals útils, les tres families mésutilitzades són:
• Les lleguminoses, per la seua capacitat per a fixar nitrógen, solenbarrejar-se amb cereals, s`utilitzen trébols, veça, faves, tramussos,etc...
• Les gramínies, quasi sempre asociads a les lleguminoses permetenobtenir una major biomasa, tenim el sègol, avena, civada, etc...
• Les crucíferes, tenen un creixement molt ràpid, adequades per quan esdisposa de poc temps, aporten les reserves minerals de les capesfondes, es poden utilitzar la colça, mostasa blanca o el ráve farratger.
BENEFICIS POTENCIALS DELS ADOBS VERDS
1. Acumulen i mantenen Nitrógen i Carboni.
2. Redueixen el llavat i pèrdua de nutrients.
3. Disminueixen en gran manera la erosió del sòl.
4. Incrementen la vida microbiana present en el sòl.
5. Sombrejen el sòl i el protegeixen de l`impacte de la pluja
6. Airejen el sòl i el deixen més estructurat.
7. Ajuden en el control d`herbes adventicies.
8. Incrementen la presència de fauna útil i ajuden en el control de plagues.
15
• MANEIG DE LA FERTILITAT DEL SÒL
• tres vies complementàries:
– - La encaminada a potenciar la biodiversitat edàfica.
– - La encaminada a augmentar la disponibilitat de nutrients.
– - Per últim la encaminada a evitar la degradació del sòl.
• ús de tècniques agronòmiques
• Gestió adequada de policultius, rotacions i cultius associats
• Aportacions de matèria orgànica
• Utilització d´adobs verds
• Especialització nutricional de la biologia del sòl
• Minimització de pèrdues de sòl per l´erosió
• Relació entre la fertilitat del sòl i fertilitzacióorgànica:
El contingut en matèria orgànica del sòl ésproporcional al potencial productiu i al grau deresistència front a l´erosió i la degradació.
• La fertilització no és una substitució d´insums
• La fertilització és la gestió de la diversitat i delsmecanismes de la fertilitat del sòl
• Així és com hem d´apropar-nos als productesautoritzats pel Reglament de la Producció AgràriaEcològica
16
• NORMATIVA GENERAL
• Reial Decret 72/1988 sobre fertilitzants orgànics,
organominerals i afins que poden destinar-se al consum agrícola
• Ordre de 28 de maig de 1988 del MAPA sobre
fertilitzants i afins
• Reglament (CEE) 2092/91 del Consell sobre la
Producció Agrària Ecològica
• Reglament (CEE) 2381/94 i Reglament(CE)1488/94.
• Directiva del Consell de 12 de desembre de 1991 relativa a laprotecció contra la contaminació produïda per nitrats
• Reglament 1774/2002 pel qual s´estableixen normes sanitàriesaplicables als subproductes animals no destinats al consum humà
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• L´Ordre de 28 de Maig de 1988 del MAPA:
• Llista els productes fertilitzants i afins que poden destinar-
se a l´ús agrícola
• Contempla el registre previ a la comercialització
• Marca el continguts màxims i mínims de nutrients.
• Dóna instruccions relatives a l´ús, emmagatzematge i
manipulació
• Introdueix nivells màxims de metalls pesats i de agents
patògens
• Recull mesures d´etiquetatge dels productes
17
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Fertilitzants orgànics:
• Fem, Compost vegetal, Algues,.
• Fertilitzants minerals:
• Minerals calcaris, Fòsfor. Potassi. Magnesi.
Sofre. Oligoelements.
• Activadors biològics.
• Activadors del compost. Preparats biodinàmics.
Inoculants biològics.
• Substrats per a cultiu i condicionadors de sòl.
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÓGICA
18
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Els Fems sòlids• La seua composició és variable i va dependre tant del ramat com del
llit
• Són materials organo-minerals, rics en matèria orgànica i pobres en
elements minerals
• Nitrogen:
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
19
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• El fòsfor contés en els fems presenta una bonadisponibilitat per a les plantes
• El potassi es troba com a sal soluble.
• El magnesi té un comportament paregut al potassi
• el calci, es troba en la fracció sòlida del fem
• Els microelements en proporció variable segons el tipus deproducte, alliberats per l´activitat del sòl.
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
20
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• El maneig dels fems és bàsic per la seua qualitat
• Un mal maneig implicarà:
- Pèrdues de compostos valuosos com nitrogen, matèria orgànica i altres
nutrients
• - Incorporació al sòl de llavors d´adventícies.
• - Incorporació de microorganismes patògens.
• - Entrada de substàncies fitotòxiques
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Els fems líquids són productes molt fermentables
i de composició molt heterogènia
• - del 24 al 50% de la mostra seca són cendres.
• - El nitrogen excretat representa el 66% de l´ingerit
• - El nitrogen es troba principalment a la orina, la major
part en forma urèica que es transforma a nitrogen
amoniacal i es perd a l´atmosfera.
• - El fòsfor està bàsicament a la fracció sòlida, com als fems
sòlids.
- El potassi es quasi exclusivament urinari, en forma de
sals solubles
22
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Vermicompost.
• Millora l´estabilitat estructural dels agregats del
sòl, facilitant la conductivitat hidràulica, el
drenatge i la porositat.
• Les quantitats de minerals aportats són molt
variables en funció dels materials de partida i del
maneig del producte.
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
23
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• El compost
• Descomposició de residus orgànics per unes poblacions
biològiques variades, en un ambient aeròbic, càlid i humit;
aquesta descomposició segueix una sèrie de fases que es
poden reconèixer pels valors que adopten diversos
paràmetres fisico-químics i biològics al llarg del temps.
• Revalorització i reciclat de matèria orgànica d´origen
vegetal o animal, donant com a resultat un producte final
semblant al humus natural, solucionant l´eliminació de
determinats residus agrícoles problemàtics, com els purins
i valoritzant altres que normalment resten abandonats
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Malgrat que tots els productes orgànics es poden compostar,alguns d´ells presentes problemes seriosos: fems sòlids ilíquids procedents de ramaderia intensiva, residus sòlidsurbans sense recollida selectiva, fangs de depuradora, queimpedeixen el seu ús per a l´agricultura ecològica.
• El reglament demana que el compost no sigui enriquit ambcompostos minerals de síntesi, però permet l´aportació dematerials minerals naturals i oligoelements.
• Pel seua alt contingut en poblacions microbianes, a més delseu paper com a fertilitzant, es considera que el compost téun paper destacat com activador biològic del sòl
25
DISTRIBUCIÓN DE TEMPERATURAS
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 78 84 90
Dias de compostaje
Tª
en
ºC
Tª 30 cm.
Tª centro
Tª ext.(Máx)
Tª ext.(mín)
SUBPRODUCTO NITROGENO
TOTAL %
CARBONO
ORGANICO %
RELACIÓN
C/N
Gallinaza 3.77 45 12
Estiercol 2.4 28 12
Purín de cerdo 3.07 41 13
Siega de césped 3.41 48 14
Restos de
lechugas
3.14 44 14
Mezcla de
hortícolas
2.74 41 15
Orujo de uva 2.82 54 19
Poda de naranjo 2.03 55 27
Valor deseado 30-35
Cáscara de arroz 0.91 44 49
Caña de maíz 0.96 50 52
Paja de arroz 0.48 53 110
Serrín de
caducifolias
0.36 57 158
26
(Kgm 1º material x su relación C/N) + (Kgm 2º material x su relación C/N) + (..x...) + ..+(...x..)
Suma de todos los Kgm.
29
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• subproductes de les indústries transformadores• Deuran de complir el Reglament CE 1774/2002 sobre normes
sanitàries aplicables a subproductes animals no destinats al consumhumà.
• Farines de sang:
• Pols d´ungla i pols de banyes:
• Farina d´ossos:.
• Farina de peix:
• Farines de carn:.
• Farina de ploma
• Llana:
• Farina de llavors:
• Subproductes del sucre, vinasses: Morques
30
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• ALGUES• Tant les algues de procedència marina, con d´aigua dolça, com derivats
de la transformació industrial, s´utilitzen com adob orgànic sòlid
(compostades), com a fertilitzant foliar o en fertirrigació.
• Segons el Reglament s´obtindran exclusivament per tractaments físics
• Tenen un alt contingut en matèria orgànica, calci, sodi (atenció al
contingut en sodi que pot empitjorar l´estructura del sòl) i magnesi. El
contingut en nitrogen depèn de l´espècie i l´estat fisiològic de les
algues. El contingut en fòsfor és elevat però de lenta assimilació per les
plantes.
• En general els extractes comercials contenen en massa ocasions algues
cultivades complementades amb microelements. Les variacions en la
composició dels productes és molt elevada degut a les presentacions
possibles: extracte, crema, en brut, etc...
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
31
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• FERTILITZANTS MINERALS
• Es consideren correctors de problemes derivats de l´escassesa o absència
de determinats elements minerals en el sòl, davant de desequilibris
nutritius o per a corregir problemes d´alcalinitat o acidesa del sòl.
• Els fertilitzants minerals autoritzats en agricultura ecològica han de
complir almenys dos condicions:
• Procedir d´una font natural.
• No utilitzar en al seua elaboració cap procés químic de síntesi.
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Calci: el calci no es considera habitualment com un element
fertilitzant, el seu ús està lligat a la correcció de problemes del sòl.
• Productes amb transformació física, on el calci està en forma de
carbonat: solen ser pedres calcàries molturades, cretes, cretes
fosfatades, margues, dolomites i productes marins com el maerl
(Lithothamnimcalcareum)
• Productes on es sotmès a les roques calcàries a altes temperatures: així
es converteixen els carbonats de calç en òxids de calç, tenim la calç
agrícola viva, la calç agrícola apagada
• Altres productes: la anhidrita, producte natural (sulfat de calç anhidro),
l´algeps (sulfat de calç hidrata), escòries de desfosforació o escòries
Thomas, valves de musclos que tenen prop d´un 50% d´òxids de calç,
el clorur de calç, autoritzat com a tractament foliar per combatre les
carències de calç
32
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Fòsfor. El fòsfor no existeix lliure en el sòl, està combinat en formes
orgàniques o minerals, la mineralització de la matèria orgànica i la
meteorització de les roques alliberen fòsfor.
• formes autoritzades pel Reglament:
• - Fosfats naturals: minerals finament molts que contenen entre un 60 i un
70% de fosfat tricàlcic (26 al 32% de P2O5)
• - Fosfat aluminicocàlcis, també anomenat fosfat de calç o Phospal, són
productes naturals solubilitzats amb un tractament tèrmic i després molts.
• - Escòries Thomas, són silicofosfats de calç, estan per baix del 12% de P2O5
• En parlar del fòsfor en el sòl no es pot oblidar la important funció de les
micorrices simbiòtiques que ajuden a les plantes a proveir-se de fòsfor i altres
nutrients
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Potassi: els productes autoritzats en agricultura ecològica són:
- la Silvinita: sal potàssica en brut, es una mescla de clorur de potassi i
clorur sòdic, amb una riquesa en K2O del 16 al 28%, la silvinita es
tracta industrialment per eliminar el clorur sòdic i queda una riquesa de
prop del 60%
- la Carnalita i Kainita: mescla de clorur potàssic amb clorur de
magnesi (carnalita) o sulfat de magnesi (kainita), no s´aconsella l´ús de
clorur potassi en sols àcids i pobres en calç.
- El Patenkali: sulfat de potassa junt a una sal de magnesi, té un 28% de
K2O, un 8%de magnesi i un 18% de sofre.
33
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Magnesi: el magnesi sol aportar-se amb la matèria orgànica
o, si encara no és suficient, amb esmenes minerals com:
• la Kieserita: mineral format bàsicament per sulfat de
magnesi, amb una riquesa de 24% d´òxid de magnesi
• la Magnesita: amb 73% d´òxid de magnesi
• la Epsonita: també és sulfat de magnesi amb una riquesa del
16% d´òxid de magnesi
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
Sofre: la matèria orgànica aporta quantitats importants de sofre, tambéels fertilitzants minerals i tractaments anticriptogàmics, el Reglamentsols permet l´aportació de sofre d´origen natural, el mineralsedimentari procedent de la descomposició de la roca mare.
Microelements: la matèria orgànica aporta quantitats importants demicroelements, a més d´afavorir tant l´assimilació i solubilitat delsmateixos com la formació de quelats, també formen part de lesimpureses en adobs minerals i fitosanitaris, però si cal es podenaportar microelements de diverses fonts:
- Minerals naturals: nitrats, clorurs i sulfats de diversos elements
- - Quelats de síntesi: agents quelatants del tipus EDTA, HEDTA, DTPA, ...oquelatants orgànics com l´àcid oxàlic o el cítric.
- Microelements fritats: venen de la fusió a elevades temperatures iposterior refredament de minerals naturals.
-
34
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• ACTIVADORS BIOLÒGICS
• Activadors de compost: tres tipus: microbians, minerals i orgànics
• Els activadors microbians estan formats per colònies de
microorganismes no modificats genèticament, que han estat
seleccionats de ceps millorats. No s´ha trobat una utilitat clara
• Els activadors minerals busquen el mateix objectiu i actuen sobre
l´equilibri mineral del muntó, el Reglament permet l´ús sempre que la
proporció no supere el 2 % del total, normalment s´aporten carbonats
de calç i fosfats naturals
• Els activadors orgànics busquen millorar el muntó equilibrant la
mescla a compostar compensant les mancances en compostos concrets,
com pot ser nitrogen per millorar la relació C/N
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Preparats biodinàmics contenen quantitats importants demicroorganismes i substàncies actives que afavoreixen el creixement
• - 500. Preparat d´excrement de vaca en banya.
• - 501. Preparat de sílice en banya.
• - 502. Preparat de Achillea milleflorum en bufeta de cérvol.
• - 503. Preparat de Matricaria recutita en budell de vaca.
• - 504. Preparat d´ortiga (Urtica dioica).
• 505. Preparat de corfa de roure (Querqus robur) en crani deremugant.
• - 506. Preparat de dent de lleó (Taxacum officinale) en mesenteri deremugant.
• - 507. Preparat de valeriana (Valeriana officinalis)
• - 508. preparat de cua de cavall (Equisetum arvense).
• - 509. Preparat de fem (segons Maria Thun)
35
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• Inoculants biològics
• Productes que contenen fongs o bacteris seleccionats per la
seua acció beneficiosa per al medi viu del sòl, i per al seua
eficiència agronòmica i selectivitat com a simbionts o
micorrices de diversos cultius, i que no han de estar
modificats genèticament. Per a tots ells l´autoritat de
control ha de reconèixer la seu necessitat.
CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA
• SUBSTRATS PER A CULTIU I CONDICIONADORS DE SÒL
• La actual legislació europea de la AE obliga a obtenir els plantons seguint lesnormes tècniques. Açò és:
• Deurem utilitzar materials per a substrats naturals, obtesos i manipulats de formanatural.
No podran enriquir-se amb cap tipus de fertilitzant químic de síntesi
No tindran cap tipus de desinfecció química artificial o no autoritzada (ambfungicides, etc.).
El maneig de les plantes en viver es realitzarà amb tècniques ecològiques
En el Reglament (CEE) Nº 2092/91 del Consell sobre la producció agrícola ecològica,referència els següents materials que, presumiblement, podríem utilitzar com a substratsde vivers:
Torba (únic expressament relacionat amb l´ús de vivers).- Compost.- Serradures defusta.- Cendra de fusta. La resta de materials orgànics o minerals es podran utilitzarcom a complements, però no com a base dels substrats, aprofitant les diversescaracterístiques dels mateixos.