ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 ANY XXXVI N. 431-2 JULIOL-AGOST 2015 SANTASANTASANT COLOMA DE QUERALT 3,5 e

Foto

: Ed

ua

rd d

om

ing

o m

Ero

ño

La Segarra2

per Marga Fuster Compte

Dades Meteorològiques

Dia Precipitació Temperatures

8 Hores Màx. Mín.

1 11,8 11,6 25,2 9,8

2 15 26 11,4

3 15,6 28,4 13

4 13,8 29,6 12,8

5 13,2 29 11,6

6 15,2 28,6 12,8

7 14,6 30,8 11,8

8 15,8 27,6 12,6

9 21,7 15 26,8 13,4

10 0,3 16,2 25,4 15,4

11 16,2 27,4 14

12 2,5 12,4 26,2 10,4

13 16,4 25,6 12,2

14 15,6 24,4 12

15 14 21,2 11,6

16 19,2 12,2 21 11,4

17 10,8 11,4 24,6 10,6

18 13,2 26 10,8

19 14,6 27,8 12,8

20 15 29,2 13

21 16 29 14

22 15,6 28 12,8

23 16,6 29 15,2

24 1,8 16 27,2 15,6

25 14,8 28,4 12,4

26 16,6 33,4 14

27 19,2 34,2 15,2

28 19,8 34,2 16

29 18,8 31,8 17

30 20,4 32 16

Dia Precipitació Temperatures

8 Hores Màx. Mín.

1 22 33,8 16,6

2 23,2 31,2 19,6

3 22,2 32,6 17,6

4 22 34,4 20

5 23 36,2 19

6 22,4 37,8 18

7 22,8 38,6 19

8 21,2 32,8 18,8

9 16,2 29,4 14

10 18 29,6 14,8

11 18,2 28,6 17,2

12 18,6 33,4 17,4

13 19,2 34,8 16,6

14 19,6 34,4 17

15 19 32,2 16,4

16 20 32,2 17,4

17 19 32,6 17,4

18 18,6 33,4 17,4

19 18 34,4 16,8

20 20,8 32,4 16,8

21 22 32,8 17,6

22 3,2 18,6 31,6 17,6

23 6,4 18,6 31,4 16,8

24 20,4 31,2 18,4

25 4,2 18,2 29,8 17,6

26 16 31 15,8

27 20,4 31,8 14,4

28 23,4 31 18

29 23,4 29,6 19

30 23 32 20,2

31 18,4 30 16,6

Temp. màxima + alta 34,2 “ “ - alta 21 “ “ mitjana 27,9Temp. mín. + baixa 9,8 “ “ - baixa 17Temp. Mín. mitjana 13,1 Dies de precipitació 7Total precipitació 68,1Màxima en un dia 21,7

Temp. màxima + alta 38,6 “ “ - alta 28,6 “ “ mitjana 32,5Temp. mín. + baixa 14 “ “ - baixa 20,2 “ “ mitjana 17,4 Dies de precipitació 3Total precipitació 13,8Màxima en un dia 6,4

Juny

Juny Juliol

Juliol

EditorialSumari

Juliol / Agost 20153

La Segarra no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus col·laboradors.

CASA DE LA VILA ....................... 977 88 00 88SERVEI DE BOMBERS ....................................... Santa Coloma ............................ 977 88 15 16Montblanc ................................. 977 86 29 49Control Central Tarragona .......................... 085VIGILÀNCIA MUNICIPAL.............. 665 918 139EMERGÈNCIES .......................................... 112CENTRE A. PRIMÀRIA ................. 977 88 07 78SERVEI D'AMBULÀNCIA ............. 977 88 07 78ATENCIÓ SANITÀRIA ................... 902 111 444Llar Residència ............................ 977 880 767FUNERÀRIA ROVIRAMontblanc ..................................977 86 01 41Farmàcia I. Ximenos ................... 977 88 00 40Farmàcia Josep Balcells .............. 977 88 00 30DENTISTA Santiago López ...........977 88 06 72TAXIS. M. Moix ...........................977 88 04 52PARRÒQUIA ................................977 88 00 07JUTJAT DE PAU ............................977 88 19 53CÀRITAS .....................................977 88 00 07PIUS HOSPITAL VALLSCentraleta ...................................977 61 30 00 Jutge de Pau (mòbil)Santa Coloma de Queralt ......... 663 197 481Consell Comarcal ....................... 977 880 478

Dades meteorològiques ............................. 2Editorial .................................................... 3Recordant .......................................... 4/5/6Vida local .................................................. 5Llar Residència .......................................... 6Ajuntament informa ................................. 7Tribuna Oberta ............................... 8/10/11Convergència ............................................ 9Escola Cor de Roure .................................. 9Festivitat de sant Cristòfol ....................... 10Festes de la Minerva .................................11Club de Lectura ....................................... 12Festival Bigoti .......................................... 13Romescada i Aplec ............................ 14/15Lliga contra el càncer............................... 16Cuina ...................................................... 16I Concurs Teatre Amateur ......................... 18Festa Plaça Major .................................... 19Aplec de la Capelleta de Sant Magí ......... 20VI Aplec de Montargull ............................ 20IV Nits Musicals a la Brufaganya .............. 21Festa Major Santa Coloma ................. 22/23Andromíac 2015 ............................... 24/25Entrevista Arantza Urreizti ................. 26/27 Concert Oh! ............................................ 29Col·laboració ..................................... 30/31Terra d’oportunitats (1) ....................... 32/33Parròquia ................................................ 34Conesa ................................................... 35Agenda Antena del Coneixement ............. 35Fotos Colomines ................................. 36/37CEQ .................................................. 38/39Atletisme ................................................ 40BTT Queralt ............................................. 43

LA SEGARRA

Editada amb la col·laboració de:

Edita: Associació Cultural Revista

La Segarra. N.I.F. G-43.303.163

President: Carles Roca Fontanet

Sotspresident: Frederic Vallbona i Farré

Secretàries i tresoreres:

M. del Carme Casas Enrich,

Montse Custodi Canosa

Vocals: Anna Albareda Lliró,

Guillem Carreras Albareda,

Anna Esplugas Tomàs,

Anna Montanyà Balcells,

Francesc Solà Sendra.

Autoedició i Impressió: Publicitat Tafaner sl

Domicili Social:

Major, 43 Santa Coloma de Queralt

Subscripció anual: 28 e N. endarrerits: 4 e

Dipòsit Legal: T-390-1979

Necessitem el futbol i el bàsquet

Quan en un poble com el nostre parlem d’esports gairebé sempre ho fem des de l’àmbit dels aficionats. A la majoria poc ens importa quina és la categoria on juguen els nostres equips.

Quan practiquem esport, i sobretot esports d’equip, el que més ens importa són els valors que comporta: formar part d’un equip, representar un poble i un sentiment de pertinença, relacionar-se amb persones que no són del cercle habitual, riure junts, patir junts (perquè quan es juga es pateix molt), compartir moments i històries que formaran part de la nostra vida, tant en l’àmbit individual com col·lectiu, al marge dels avantatges físics i espirituals, “corpore sano, mente sana”.

Per això hem d’agrair molt a les persones que passen al davant d’aquests clubs o entitats, especialment la Unió Esportiva i el C.B. Àguiles, les hores que hi dediquen perquè els nostres fills i néts puguin practicar l’esport.

Seria injust, però, carregar a les espatlles d’uns pocs la responsabilitat de fer rutllar clubs, que cada vegada són més difícils de gestionar. La responsabilitat ha de ser compartida entre totes les persones i institucions que d’una manera o altra estan vinculades a l’esport i al territori. Ens referim, evidentment, a jugadors, pares, aficionats i, com no, institucions públiques com l’Ajuntament, la Diputació o la Generalitat.

La crisi de la Unió Esportiva és un toc d’alerta i alhora ens ha de servir de lliçó. Si volem que els nostres clubs funcionin no s’hi val deixar-ho tot en mans de quatre. Les juntes directives, si és possible, s’han de renovar més sovint, sigui de forma parcial o bé total, a fi d’evitar la sobrecàrrega en els seus dirigents.

No tenim cap dubte que la gent del futbol se’n sortirà i de ben segur que la pròxima temporada hi haurà futbol a la nostra vila. Aplaudim els que fins ara han passat al davant i encoratgem els que ho faran en un futur.

Nen de la portada: Nil Marimon Balsells.

La Segarra4

Recordant Maria SerraRecordant Maria Serra, la Mare

Benvolguda Mare, crec que calia un comiat des de La Segarra, la revista a la qual vas ser fidel des del primer número de l’última etapa, reempresa l’agost de 1979, fins al número 418, que et vaig llegir quan ja no tenies esma per fer-ho tu sola, ara farà un any, pocs dies abans de morir.

Mare, malgrat el pas del temps, segueixes ben present en el meu cor des d’aquell comiat forçós. La teva vida va arribar a un punt tal en què era més dolo-rós viure que morir; els metges, a vegades jutges impla-cables, a vegades àngels benefactors, van decidir que era el moment d’acabar. El teu dolor requeria una dosi molt alta de morfina que impedia que poguessis engo-lir, i així et van retirar tot aliment i medicació, assistida només per cures pal·liatives. Era la fi d’una etapa difícil per a tu i per a nosaltres.

Penso mare, que tu emotivament mai havies d’ha-ver abandonat casa teva, on vas néixer, viure, tenir cura de tots nosaltres, i on vas desenvolupar tota la teva existència en les diverses etapes de la vida. Però, sant Antoni et va fallar i, entre moltes d’anteriors, aquella caiguda fatídica va ser el cop de gràcia que ho va pre-cipitar tot: ja no t’era possible viure sola i, malgrat que a la Residència Ntra. Sra. del Carme et van acollir amb els braços oberts, tu sempre t’hi vas sentir com una re-fugiada en un lloc impropi que no et quedava altre re-mei que acceptar. Certament, mare, m’hagués agradat més que haguessis acabat a casa. Veure la teva feblesa davant de tot, i les forces que vas haver de treure per defensar el teu criteri, que malgrat el tracte correcte del personal a vegades creies trepitjat per la lògica dis-ciplina del centre, em va doldre molt. Era com veure’t despullada de tota intimitat, de la qual sempre n’havies estat gelosa.

Els dos anys i quatre mesos que vas viure a la resi-dència van fer que el nostre vincle es fes més ferm en-cara, immersos en tot aquell ambient “d’exili”. I entre tants trasbalsos també hi havia d’haver alguna compen-sació. A la Residència hi havia moltes cadires de rodes, i amb l’únic fi de distreure’t, se’m va acudir de propo-sar-te sortir els diumenges al matí. Mare, penso que gràcies a aquelles sortides, sense proposar-nos-ho, va sorgir una magnífica manera d’acomiadar-te del poble, l’escenari on es va desenvolupar tota la teva existència. Des de casa, això no ho haguérem fet mai.

De mica en mica, vàrem resseguir tots els carrers del poble. Mai a la vida, per diferents circumstàncies –de jovenet tenia altres coses al cap i de més gran eren comptades les ocasions en què venia a casa– havíem contemplat amb tanta satisfacció el despertar de la pri-mavera, veure florir els lilàs, sentir a la pell les primeres calideses de l’estiu, veure despullar els arbres a la tardor, saber trobar un raconet arrecerat, on el caliu d’un raig de sol ens donés alè els freds dies d’hivern. A aquestes

alçades de la vida, et quedaven tan po-ques coses, mare, que tot això, era un tresor immens dins de la teva incerta cir-cumstància.

Que en vas re-cordar de coses en totes aquelles passejades! No hi va haver carrer, plaça o casa, d’on no en sortís alguna cosa per explicar. Mai, fins aleshores, havia descobert si en tenia de racons bonics el nostre poble ni de com fou el viure colomí dels anys trenta fins als cinquanta. Que a prop ens vàrem sentir l’un de l’altre. Quan queda tan poc per viure, com omplen els records entre tantes mancances!

Gràcies a la teva privilegiada memòria, setmana a setmana, anaves narrant fets, vivències i anècdotes, evocades des del paisatge urbà al nostre pas, guarnit amb alguna poesia o verset gelosament guardada, per no dir també de les trobades amb antigues amistats... I així, fins a l’últim passeig que va tallar en sec una des-pietada embòlia, que va donar pas a nou mesos, si cal, més difícils encara. Anímicament, ja no tornaries a ser la mateixa, però el teu obstinat estigma persistia entre el trencadís de la teva ment, i sorprenies tothom reci-tant llargues poesies i cançonetes de l’època pretèrita. I encara vàrem ser capaços de trobar vivències i paisat-ges, tot recordant des de la meva lectura, les lletres de les primeres cançons d’en Serrat. Entre totes, destacava aquella Paraules d’amor que tant t’agradava, i que can-taves amb aquell deix infantil; això, enmig del precari existir abocat a la desorientació, la poca gana i el dolor a cada moviment.

La vila cada dia busca una nova albada que com un full en blanc va escrivint la història de tots els colomins. En aquest registre, mare, hi figuraràs, com una dona senzilla, però excepcional, gran companya, excel·lent esposa i bona mare. Una dona dedicada als seus, treba-lladora incansable, centrada en un temps en què viure’l era esforç, treball, sacrifici i poc espai per al lleure; molt propi de les dones de la teva època.

I en l’efímer de tota existència humana, un 25 de juliol, te’n vas anar, com van marxar abans els avis i els besavis, però tu eres la Mare.

Per acabar recullo l’última estrofa del tríptic que el malaguanyat poeta Francesc Garriga i Barata va escriu-re arran de la mort de la seva mare, on diu: “Memòria, on és la pietat? No hi ha camí per tornar a casa”. Certa-ment mare, podré tornar molts cops a Santa Coloma, el meu poble, però mai més podré tornar a casa, perquè “a casa” éreu tu i el pare.

Jordi Pont i Serra

Juliol / Agost 20155

Vida LocalNAIXEMENTS:

· BETH SIMÓ TORREGROSA, nascuda el 02-06-2015, pares Ruben i Andrea.· MARTÍ PAU LLORENS, nascut el 12-06-2015, pares Francesc i Ester. · ANAS SOUSSI MAAROUFI, nascut el 04-07-2015, pares Mohamed i Fatima.· AINA GUSPÍ DÍAZ, nascuda el 08-07-2015, pares Josep i Mercè.

DEFUNCIONS:· ROSA ROSELLÓ PALAU, naixement 25-07-1922, defunció 10-06-2015.· CINTA BARTOLI VILALTA, naixement 24-01-1916, defunció 20-06-2015.· MARTÍN ENRICH BOVÉ, naixement 23-12-1918, defunció 28-06-2015.· JOSEP MARIA SALA ORS, naixement 24-02-1960, defunció 08-07-2015.· NURIA CASAS CODINA, naixement 26-05-1916, defunció 16-07-2015.· FELIPE ARIZA PÉREZ, naixement 17-01-1945, defunció 19-07-2015.

- Saps Pep? Hauríem de fer un barret pel Llucifer.- Ah, no patiu, jo el faré.- Caldria fer unes maces noves. Com ho podríem fer?- Doncs jo us faria un dibuix primer i després ho faria amb fang.- Com decoraries la màquina del Mercat d’època, Pep?- Doncs jo ho faria amb dos llençols pintats i, si voleu, ja ho faré jo mateix.- Saps? S’acosta carnaval i organitzem l’enterrament de la sardina, dijous fem reunió per preparar-ho.- Ah! Doncs, jo hi vull ser. Jo puc fer el taüt, què us sembla?- Nosaltres encantats...! També voldria ajudar la peixa-tera.- Les sardines m’agraden. (Ahhhh, pillín!) De puta mare!

Sols d’aquest any passat i present podríem dir moltes coses, com els espectaculars cocs del 30 de juliol del 2014 a Ivars de Noguera, els nervis del primer correfoc a Montblanc...Pep, ens has deixat una bona amistat, eres un bon amic, un bon company i feies de pare de tots. Senzill, lliure, lluitador, emprenedor...Els diables et trobarem a faltar. Ah, per cert, aquest any tenim previst fer les maces i el barret que tu vas deixar en projecte.Visca Catalunya lliure i visca els Diables Keresus.

P.D. El tro que vas enviar el passat 24 de juliol just després de l’encesa, creu-nos que tots vam pensar el mateix...

KERESUS

Em quedo amb el teu record. Avui ens acomiadem i recordem una gran persona

i un bon amic que fa poc ens ha deixat. Ens referim al Pep Sala, que fou un personatge obert i amic de tots.

En les qüestions personals i polítiques, segur que no estàvem en la mateixa línia, però la capacitat crea-tiva i cultural que tenia era digna d’admirar. Sempre estava amb la mà oberta i disposat a ajudar tothom.

Personalment, els records i vivències amb ell es-taran sempre presents, sigui amb peces antigues que ell em regalà, en el bon record de les paelles que amb

A la memòria d’en Pep Sala i Ors.Es diu que les llàgrimes amargues que llisquen davant d’un taüt són pel que no s’ha dit i pel que no s’ha fet.El fil s’ha estirat i sabem molt bé que tu ets a l’altra punta, no ens podem veure, però, si ho volem, no deixarem mai de parlar-nos.Ens has deixat penyora i nosaltres farem el que calgui perquè mai s’oblidi.Bon viatge Pep, no t’aturis.

Col·lectiu de teatre Els Altres

Recordant Pep Sala tanta cura feia i compartiem, o també en la d’un dia inoblidable pels néts, en què el Pep ens obrí les portes de TV3 de bat a bat, i compartiren les vivències dels actors del Super 3.

Entranyable Pep, no feia gaires anys que establires el teu taller d’escultura i pintura aquí a la vila, i molt ràpidament t’adaptares a ella col·laborant amb diables, teatre o qualsevol proposta que t’oferiren. Sé que tin-gueres desenganys i alegries, però la puta vida, o millor dit, la mort, ha sigut injusta amb tu.

Vares gaudir, però, d’una extraordinària família a qui els costarà assumir la teva pèrdua.

Pep Sala, que el teu record sigui present entre tots els qui realment et coneguérem.

El Galo

La Segarra6

Festa Nostra Senyora del Carme

Llar Residència

Recordant Jordi Ribas Rafegas

El passat 18 de juliol i amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, vam celebrar la nostra Festa Major, un dia especial per tots nosaltres.

A les 11 es va inaugurar la diada amb una missa a càrrec de Mn. Joan Francesc Amigó i, a continuació, el sr. Magí Trullols (alcalde de Santa Coloma i president del Consorci Sociosanitari de Santa Coloma de Queralt) dedicà unes paraules a tots els presents i lliurà un detall al voluntariat del centre com a agraïment per la seva tasca.

A ¾ de 12 es va servir l’aperitiu amb un variat as-sortiment d’entrepans, snacks, refrescs i cava per brin-dar. Moment idoni per conversar els uns amb els altres.

Durant tot el matí, aquells que volien van poder visitar l’exposició fotogràfica d’alguns dels nostres mo-ments.

Tots plegats: residents, familiars i professionals compartírem una alegre i amena celebració.

Fins l’any vinent!

Missa al pati.

Foto cEdidEs

Sempre entre nosaltres, Jordi.Que a prop sembla aquell juny del

1982, quan vas assistir per primera ve-gada, a una trobada de gegants amb la colla de Santa Coloma de Queralt.

Han passat gairebé 35 anys, i sen-se voler-ho ens vénen els records de tot aquest temps que has format part dels pilars de l’entitat, aquells primers anys, on un gran grup de persones es va orga-nitzar com a colla, per anar a la primera trobada a Matadepera, i més endavant, en aquelles temporades en què anàvem amb les nostres respectives famílies, por-tant els nens amb cotxets, fins que van començar a ser prou grans per poder portar algun capgròs, i tot el que hem compartit durant aquests anys.

I ara després de tant temps, deixes sola la que sempre deies era la teva “nò-via”, la Coloma.

De part de tota la colla, sempre tin-dràs la nostra estimació i el nostre record.

Colla Gegantera

Juliol / Agost 20157

Ajuntament informa

Un cop elegit el Sr. Magí Trullols, el passat 13 de juny, com a alcalde de Santa Coloma per a la propera legislatura, els grups de Compromís i Esquerra formen el que serà l’equip de govern. Així, en sessió extraordinària, celebrada el passat 16 de juliol, s’estableix i s’aprova l’organigrama del ja present Ajuntament.

Un cop ha entrat a l’Ajunta-ment, l’equip de govern s’ha posat a treballar de valent i us podem assegurar que intentarem fer-ho el millor possible, escoltant a tothom i prenent les decisions que creguem més encertades pensant en tots els colomins.

El dia a dia de l’Ajuntament, tot i el canvi, mai ha deixat de fun-cionar, les persones que hi treballen fan la seva tasca, i l’acollida que ens han donat ha estat excel·lent, cosa que ens ha facilitat la feina. Malgrat tot, l’any en curs, 2015, els pressupostos ja estan establerts, i el marge que tenim per executar noves iniciatives és reduït. Es co-mença a prendre decisions just en-trant el període estival, que és quan hi ha més activitat de final de curs, festes populars, piscina, i festa ma-jor… Moltes d’aquestes ja estan tancades i contractades, d’altra manera no hi hauria hagut temps, però queden infinitat de temes per llimar… I així ho estem fent. Escol-tant els problemes dels veïns i po-sant-hi solució o estudiant-ho amb deteniment quan l’execució resulta més complicada. En aquesta línia s’ha encetat una actuació de nete-ja general, arranjant alguna vore-ra, pintant senyalitzacions ja molt desgastades, recondicionament de zones de contenidors, etc.

Poc a poc anem coneixent la casa de la vila, amb tota la seva estructura i personal, així com tot el que de la corporació depèn. Es-perem que un cop tinguem per mà el dia a dia, puguem començar a

Des de l’AjuntamentAlcalde: Magí Trullols Trull1a tinent d’alcalde: Assumpció Canela Corbella2n tinent d’alcalde: Ramon Mullerat Figueras

Alcaldia i Regidoria de Governació, Urbanisme i ServeisMagí Trullols Trull - magi@ajuntamentscq.catDe dilluns a dijous de 10 a 1

Regidoria d’Hisenda, Comerç, Indústria i AgriculturaRamon Mullerat Figueras - ramon@ajuntamentscq.cat Hores a convenir

Regidoria de Sanitat, Serveis Socials i Gent GranAssumpció Canela Corbella - assumpcio@ajuntamentscq.cat Dilluns de 5 a 7 i hores a convenir

Regidoria d’Atenció al Ciutadà i Esports i LleureLali Masip Casajoanes - lali@ajuntamentscq.catDilluns de 10 a 1 i dijous de 5 a 7

Regidoria de Joventut i UrbanismeGerard Vila Cairó - gerard@ajuntamentscq.catDimecres de 10 a 1 i hores a convenir

Regidoria d’Ensenyament i CulturaAngelina Nogués Martorell - angelina@ajuntamentscq.catDimecres de 5 a 7 i hores a convenir

Regidoria de Turisme, Medi Ambient i Fires i FestesM. del Carme Cases Enrich - mcarme@ajuntamentscq.catDissabte d’11 a 1 i hores a convenir

treballar en ferm amb els punts clau dels nostres programes.

Teniu els nostres correus elec-trònics en l’organigrama anterior, per qualsevol dubte o idea que ens vulgueu aportar, i els regidors estem al vostre servei pel que necessiteu. El que ens interessa és la vostra aporta-ció i per aquest efecte i tal com ja ha-víem avançat en campanya, un cop acabats els plens podeu fer també els vostres precs i preguntes.

Agraïm, per acabar, a l’equip de govern anterior de CIU, el traspàs que ens va fer i esperem que facin des de l’oposició un treball construc-tiu, per sumar i entre tots millorar el nostre poble i entorn.

Equip govern Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

NOVA REGIDORIA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ

La nova regidoria d’atenció al ciu-tadà, que fins ara no existia al nos-tre Ajuntament, tindrà per objectiu satisfer les demandes d’informació sobre el poble, agilitzar tràmits, i atendre les queixes i suggeri-ments referents a qualsevol tema que el ciutadà cregui necessari.

Amb la voluntat de donar un tracte directe i personalitzat, us oferim els següents canals d’aten-ció:- presencialment,

a l’ajuntament, els dies:· dilluns de 10 a 1 del migdia· dijous de 5 a 7 de la tarda

- per correu electrònic, a l’adreça: atenciociutadana@ajuntamentscq.cat

L’ORGANIGRAMA

La Segarra8

Tribuna Oberta

La majoria de lectors de La Segarra segurament no coneixen la història de l’últim museu de Santa Coloma de Queralt. I tampoc la seva participació en una important exposició a la ciutat de Barcelona.

A finals dels anys quaranta es fundà a Santa Co-loma l’Associació Arqueològica de la Vila (AAV), entitat que agrupava diverses personalitats al voltant del patri-moni i la història colomines. Alguns dels seus membres més destacats, i també recordats, foren Roman Ra-mon o Josep Carreras. Una de les principals finalitats d’aquesta entitat fou la creació d’un museu local, fet que s’assolí durant la dècada dels cinquanta.

El museu de Santa Coloma de Queralt centrava les seves col·leccions en els enderrocs, els desmunts del convent de Bell-lloc i altres antigues edificacions. Però també comptava amb col·leccions d’art dels segles XVIII i XIX. L’exposició permanent estava situada als baixos de l’ajuntament i les seves reserves en diferents espais de la població.

Dins les activitats que organitzava l’AAV i el Mu-seu de Santa Coloma de Queralt hi havia l’organització de conferències, xerrades i la participació en exposi-cions temporals organitzades fora del museu.

Una de les exposicions més destacades on parti-ciparen peces del museu de Santa Coloma de Queralt fou la que s’organitzà al Palau de la Virreina de Barce-lona per commemorar el desè aniversari de l’UNESCO. La mostra l’organitza la Junta de Museu de Barcelona, hereva de la Junta de Museus creada el 1907, i reuní peces de museus locals de les províncies de Tarragona, Girona i Lleida.

La presència colomina fou força elevada i s’em-marcà en dos dels apartats de l’exposició: gairebé la totalitat dels elements arquitectònics gòtics i la primera peça de l’àmbit d’art modern.

Si entrem en detall, destaquen els dos capitells: Capitel de piedra caliza decorado con hojas estilizadas i Capitel de piedra caliza decorado con cuatro peces acompanyats de Dos bases iguales de piedra caliza

correspondientes a las columnes cuadrilobuladas del claustro del convento de mercedarios de Santa María de Belloc en Santa Coloma de Queralt, destruido hacia 1870. Les dimensions dels diferents elements són força semblants, 36x32 cm el primer capitell; 35x31 cm el se-gon i les bases, 35x30cm. Tot el conjunt arquitectònic, segons el catàleg, està datat al segle XV.

La cinquena peça que aporta el museu de Santa Coloma a dita exposició és Dibujo del claustro gótico del convento de mercedarios de Sta. María de Belloc, en Santa Coloma de Queralt obra de Manuel Albi Mo-rera datada aproximadament l’any 1828. El dibuix apa-reix reproduït a la part final del catàleg de l’exposició com a peça remarcable.

En l’actualitat desconeixem la localització exacta dels cinc elements, volem creure que els capitells i les bases, procedents del claustre de Bell-lloc, encara es conserven en algunes dependències municipals. Res-pecte al dibuix, reproduït en d’altres publicacions refe-rents a la història de Bell-lloc, desconeixem totalment la localització de l’original.

Amb la lectura d’aquestes línies, esperem que a més colomins els soni el fet que el seu poble tenia un museu, un patrimoni i una història destacable, com per ser presentada al país des de la ciutat de Barcelona.

Damià Amorós

El Museu de Santa Coloma de Queralt a Barcelona

i tambéReciclats Compatibles

tòners... cartutxos

tintes d’impressora

A SANTA COLOMA DE QUERALT Pere II de Queralt, 2 / 977 881 050

Juliol / Agost 20159

CDCPassem pàgina a la campanya i a les promeses electorals?

El primer ple de la legislatura celebrat el passat dia 16 de juliol va començar amb unes paraules del sr. Alcalde apel·lant a les bones formes, al respecte, a deixar enrere les pugnes de la campanya electoral i advertint que tothom vagi amb molt de compte i sigui rigorós amb el que digui i escrigui. Per part del grup de Convergència volem ressaltar que les bones formes i el respecte sempre han estat la nostra manera de fer i, per tant, és la nostra intenció continuar en aquesta línia. Pensem que és molt fàcil proposar deixar enrere els desacords de la campanya electoral quan des del seu grup s’ha realitzat una campanya basada pràcticament en el desprestigi personal d’alguns membres de l’anterior equip de govern. Quan s’ha preguntat a algun component de la llista de la FIC sobre aquesta manera d’actuar la seva resposta literal ha estat: “La política és bruta”. Així doncs, en què quedem, només s’han de guardar les formes quan a ells els convé?

En el punt número 4 de l’ordre del dia es van aprovar les remuneracions per assistències i indem-nitzacions per als càrrecs electes. Es van aprovar les mateixes quantitats que en l’anterior legislatura, fins a 5.400E l’any per cada regidor de l’equip de govern. Nosaltres estem a favor que les persones que tenen una dedicació a l’Ajuntament cobrin una remuneració econòmica. El temps i el treball al servei del poble té un valor i per tant és totalment raonable que tingui una compensació. Creiem que no és tan important la quan-titat que s’ha cobrat sinó la gestió que s’ha realitzat. En aquesta campanya s’ha donat molta importància a les quantitats remunerades i en canvi no s’ha tingut en compte l’estalvi que ha suposat per l’Ajuntament la gestió feta per l’anterior equip de govern.

Volem deixar molt clar que el vot desfavorable a

aquesta proposta del grup de Convergència no ha es-tat pel fet que els regidors cobrin les hores que dedi-quen a la gestió del Govern Municipal sinó pel fet que durant tota la campanya electoral ells van transmetre el missatge que “treballarem sense cobrar”, “nosaltres farem el mateix i no cobrarem res”. En la seva llista de compromisos parlaven de cobrar només assistències i dietes totalment justificades (òbviament, la gran majo-ria va entendre que es referien a despeses de desplaça-ments justificades amb el corresponent tiquet o factu-ra). Legalment les assistències només són per assistir a òrgans col·legiats (Junta de Govern, Plens i Comissió de Comptes). En el seu programa en cap cas es parlava de cobrar per les hores que dedicarien a les tasques de govern i per això, ens ha sorprès molt que s’aprovi aquesta remuneració ja en el primer ple.

El més sorprenent va ser la resposta del nostre al-calde a la justificació del nostre vot desfavorable quan va contestar: “no s’han d’utilitzar els plens com a pro-longació de la campanya electoral, això és una equivo-cació. La campanya electoral, el meu grup, l’ha donat per liquidada; per tant, no trobareu interlocutors per discutir el que es va dir o el que es va deixar de dir; o del que es farà o del que es deixarà de fer. S’ha de fer una política positiva, una política actual i de futur mi-rant el poble i deixar estar ja, el que es va dir o el que es va deixar de dir”.

Davant d’aquesta resposta vam quedar astorats. Entenem doncs que en campanya electoral tot s’hi val per aconseguir la cadira però, una vegada aconseguit l’objectiu, ja no cal tenir en compte les promeses realit-zades? Comencem bé!

Grup local de Convergència Democràtica de Catalunya

Escola Cor de Roure

Que aquest curs hagi estat l’any internacional de la llum, ens ha inspirat a treballar-la com a eix transversal i amb una intenció globalitzadora de tota l’escola.

Durant l’any hem anat treballant aspectes rela-cionats amb la llum. Finalment, com a cloenda, cada curs ha aprofundit en un aspecte relacionat amb l’evo-lució de la llum que ha culminat amb un fantàstic i estel·lar espectacle de final de curs.

Per finalitzar, vam gaudir d’un deliciós sopar a la fresca, amenitzant pel grup Cor de Roure’s Band.

Desitgem que passeu un molt bon estiu!

LA LLUM…Final de curs de l’Escola Cor de Roure

Foto cEdida

La Segarra10

Tribuna Oberta

Resposta d´aclariment al grup local de Conver-gència Democràtica de Catalunya per l´article publicat a La Segarra del mes de juny.

No entraré a fer una resposta detallada de l’ar-ticle publicat el mes de juny, però sí que em centra-ré en el tercer punt i a part, on vostès expressen el seu astorament pel conveni firmat el primer de maig del 2007 pel grup de govern format per ERC i el PSC. En primer lloc, em situaré a mitjans de l’any 2003, on per compromís polític amb Santa Coloma, se m’en- carregà de les àrees de dependència i sanitat. Do-nant una ullada al nostre país sobre aquest tema, ens adonàrem ben aviat que el nostre poble i entorn era un dels més pobres en aquests serveis. Aquest estudi territorial ens guià cap al Consorci Hospitalari de Ca-talunya, entitat de les més avançades en el tema de la dependència, proposant de fer un estudi sobre el nostre municipi i àrea d’influència. El projecte complet contemplava un nou edifici de Residència per tal d’am-pliar des de les 45 places existents des de feia molt de temps fins a les 70 actuals, a més de les 20 de centre de dia i 10 pisos amb serveis assistencials, a part de l’am-pliació del CAP. Un projecte així no s’improvisa de la nit al dia, i no fou fins al 30 de gener de 2007 quan tingué lloc l’acte de signatura de la constitució del Consorci Sociosanitari de Santa Coloma de Queralt. Després de

prop de 25 anys d’inacció dels governs municipals pre-vis, el projecte està a punt de tirar-se endavant i el pri-mer de maig del mateix any es subscrigué un contracte de prestació de serveis amb el Consorci Sociosanita-ri d’Igualada amb totes les clàusules adients a aquell conveni. També cal dir que el Consorci Hospitalari de Catalunya designà per a Santa Coloma el mateix gestor que estava treballant en els mateixos temes a Igualada. Aquest primer de maig del 2007, que a vostès els deixà astorats, a mi em donà tranquil·litat, era l’últim detall per desenvolupar el projecte. Així, el possible nou Ajun-tament el trobaria encaminat, creient sempre que mi-llorar el tema de la dependència i la sanitat beneficiaria tothom. L’ocupació del 100% ens confirma en el diag-nòstic de la necessitat que hi havia. Manca la segona fase: els pisos assistits i l’ampliació del CAP que, en les condicions actuals resulta insuficient. Desitgem que el nou consistori tingui l’impuls, i sàpiga trobar els recur-sos, per portar-ho a bon fi.

Aprofitant aquesta ocasió, vull expressar el meu agraïment als alcaldes Nati Moncusí i Toni Canosa i a tots els companys del grup: sense el seu suport no tin-dríem una Residència en les condicions d’avui. També a la llavors Consellera d’Acció Social i Ciutadania Sra. Carme Capdevila.

Aurora Bosch

Aclariment al grup municipal de CiU

Mantenint la tradició, el dissabte 11 de juliol celebràrem la festivitat del nostre patró. La festa va començar al carrer de la Mare de Déu del Pilar, davant mateix de la plaça dels Enamorats, on el senyor abanderat Jordi Llorens Martorell, de l’Autoescola Jordi, obsequià els simpatitzants que s’hi aproparen amb un bon refrigeri. No hi faltaren entrepans i una bona rebosteria molt variada, acompanyada de fresques begudes per grans i petits.

Al punt d’1/4 de 12, i acompanyats pels grallers de Santa Coloma, l’abanderat, juntament amb els cor-donistes Josep Lluís Llorens i Carme Minguella, mem-bres de l’organització i molts acompanyants, es dirigi-ren a l’església. Allà es va celebrar l’ofici en honor del patró. Després d’una homilia del mossèn Joan Francesc Amigó, es beneïren les medalles commemoratives en honor al patró.

Acabada la celebració, l’abanderat i els membres de l’organització es dirigiren al punt on va començar la tradicional benedicció i venda de medalles, seguint els tres tombs. Feia anys que la participació en la benedic-ció i venda de medalles no era tan nombrosa.

Per acabar, a les onze de la nit, a la plaça Major, aprofitant la bona temperatura, es va celebrar un ball de gala, amenitzat pel grup orquestral Dolce Vita, que desplegà un repertori que agradà a la concurrència, que gaudí de l’acte fins a la matinada.

Esperant l’any vinent, moltes gràcies a tothom. L’organització agraeix el suport de l’Il·lustríssim

Ajuntament. Organització Sant Cristòfol

L’abanderat Jordi Llorens i la seva esposa Carme MInguella

Festivitat de sant Cristòfol 2015Foto FrEdEric Vallbona

Juliol / Agost 201511

Tribuna Oberta

La setmana passada un amic em comentava com érem els catalans. Capaços de barallar-nos per fer pre-valer les nostres posicions per damunt de tot i poc després abraçar-nos i oblidar-ho tot. Allò del seny i la rauxa. Eren moments baixos de moral, quan alguns ja creien que tot l’esforç dels darrers anys podia anar-se’n en orris per culpa dels particularismes i curtesa de mi-res.

Però curiosament l’endemà venia la sorpresa que ho capgirava tot. Hi havia acord de fer una llista única per al 27S, encapçalada per membres de la societat civil i la presència dels partits sobiranistes en llocs destacats. Una solució genial, al meu entendre. En primer lloc, Raül Romeva és una persona prou coneguda a nivell europeu i amb experiència al Parlament, intel·ligent, treballador incansable i que, a més, s’havia donat de baixa d’ICV perquè no compartia la posició aleshores ambigua (ara ja no) de Joan Herrera i cia. Els següents en la llista no podien ser més ben triats: Carme For-cadell –fins no fa gaire presidenta de l’ANC– i Muriel Casals d’Òmnium Cultural, les dues entitats promoto-res de les grans mobilitzacions dels darrers anys i per tant, amb un pedigrí popular immillorable. Artur Mas i Oriol Junqueras representen també amplis sectors in-dependentistes i ara han demostrat estar a l’altura de les circumstàncies amb la decisió de no encapçalar la llista. Per completar el panorama, la CUP atraurà a les urnes un col·lectiu que mai votaria Mas o Junqueras i l’escissió d’UDC farà engruixir les files independentis-tes. Tenim, doncs, el vent a favor.

D’una banda s’han aclarit definitivament les posi-cions dels partits –això és bo– i per altra hem recuperat

la il·lusió veient que s’ha arribat a acords que resolen els dubtes i un cert desencís que començava a apode-rar-se d’alguns ànims i que no confiaven en una solució fàcil. Ara tornarem a la il·lusió dels dies de la Via Cata-lana del 2013 o de la V del setembre passat. Sempre hi haurà però qui es vulgui posar les orelleres, qui no hi veu més enllà del nas o posa els interessos del partit per davant de tot. No s’adonen que en circumstàncies excepcionals calen solucions excepcionals.

La reacció del govern de Madrid ha estat prou significativa. Només han tardat unes hores a ensenyar les ungles i manifestar que el 27S no és més que una votació autonòmica i que faran complir la llei –la seva– perquè tot quedi com abans. Ho diuen aquells que du-rant molt de temps no han complert els compromisos signats i han dedicat les seves energies a fer callar la veu del poble. ¿No era el mateix Mariano Rajoy qui recollia signatures contra l’Estatut?

Vol dir que ens tenen por, ara sí. S’han adonat que anem a totes i que amb aquesta llista unitària tenen les de perdre. Però no hem guanyat encara la batalla i per tant no els podem menystenir. No hi ha res més perillós que una fera espantada. Haurem de demostrar la nos-tra fermesa en la unitat perquè posaran tots els mitjans al seu abast per impedir que el poble de Catalunya ex-pressi lliurement la seva voluntat. Per això ara més que mai és necessària la unitat. Després, si cal, ja discutirem entre nosaltres la manera de com administrar-nos mi-llor, però això serà “després”. De moment, que tremoli l’enemic davant la nostra voluntat inamovible de segar cadenes.

Josep M. Carreras

Que tremoli l’enemic!

Festes de la Minerva

Ja hi tornem a ser. Una altra vegada, estiu. Disposats a sortir al carrer, prendre un granissat o una canya ben fresca per combatre la calor, i passar una estona entretinguda amb els amics. I a mesura que passen les setmanes, cada vegada s’apropen més en el calendari les dates de la festa major. Qui més qui menys critica sovint les misèries i defectes de Santa Coloma, però gairebé tothom espera aquests dies amb il·lusió i delectança.

Implicar i sorprendre. Si les Festes de la Minerva haguessin de definir-se mit-jançant dos verbs, forçosament haurien de ser aquests. Sempre hem intentat incorpo-rar nous grups i persones a l’organització de les nostres activitats. Creiem que repartir la feina és la millor manera per fer còmplice tothom de la festa i assegurar la bona or-ganització de la programació. Al mateix temps, vam néixer amb la intenció de fer més atractiva i innovadora la festa major. Cada any ens hem imposat l’obligació d’incloure noves propostes. Aquest any, les Activitats prèvies, el Wateke a la piscina, el Concert de Gralles i la projecció de migmetratges dels Ten Boys compliran aquesta funció.

Esperem que us agradin totes les activitats que hem pensat. Molt bona Festa Major!

La Segarra12

Sopar i bona tertú lia per acabar el curs.

Club de Lectura

Per acabar aquest curs al Club de Lectura de Santa Coloma de Queralt hem llegit el llibre Las uvas de la ira de John Steinbeck, que es va complementar amb el visionat de la pel·lícula del mateix títol, protagonitzada per Henry Fonda i dirigida per John Ford, que es va portar a terme a la sala d’àudio del castell.

John Steinbeck (1902-1968) va ser un escriptor i periodista nordamericà que va rebre el premi Nobel de literatura l’any 1962, mentre que per l’obra que co-mentem aquí va rebre el premi Pulitzer l’any 1939. Fill d’emigrants europeus, va nèixer a Salinas (Califòrnia), i va viure la major part de la seva vida en aquest estat dels Estats Units, encara que va viatjar pels EUA, per Europa, l’URSS, Israel, i va anar al Vietnam durant la guerra. Tenia estudis universitaris de literatura anglesa. Un dels temes que tracten les seves obres és el de l’emi-gració dels camperols cap a Califòrnia durant el perío-de de la Gran Depressió del 1929, encara que també va tractar d’altres temes a partir de 1940. A més de l’obra que comentem, moltes de les seves obres varen ser adaptades al cinema, com Al este del Edén. Avui en dia les obres d’Steinbek són de lectura obligatòria en els instituts americans. Algunes de les seves novel·les estan traduïdes al català com Homes i ratolins, El breu regnat de Pippin IV, i la mateixa El raïm de la ira.

La uvas de la ira explica el viatge cap a Califòrnia, cercant un futur millor, d’un família de camperols ar-rendataris que han estat expulsats de les seves terres degut a la sequera i la voluntat dels propietaris de me-canitzar les feines del camp, tot això en el context de la Gran Depressió de 1929. Al llarg de les més de 600 pàgines apareixen trets de la cultura americana, com el recurs a la violència facilitat per la disponibilitat de les armes de foc, una profunda religiositat propera al fa-natisme, o la voluntat de mantenir el grup familiar unit malgrat totes les adversitats. L’autor fa una dura crítica

del comportament dels propietaris agrícoles en aquell context, i també de la societat californiana que rebut-ja els emigrants amb arguments que malauradament sentim avui en dia. Els personatges estan ben dibuixats, especialment els femenins, i també cal remarcar les descripcions dels paisatges i dels fenòmens naturals. Potser perquè és una història explicada de forma lineal i amena, que facilita la lectura, l’hem llegida gairebé tots i ha agradat força.

El llibre va ser polèmic als EUA, de tal forma que en alguns llocs es va prohibir la seva presència en les biblioteques públiques, i va ser cremar en públic dues vegades al seu poble natal, Salinas. Podeu trobar infor-mació molt interessant sobre aquest autor a la Wikipe-dia en anglès.

Jordi Gras

Las uvas de la ira de John Steinbeck

Foto Joan montagut

Juliol / Agost 201513

Festival Bigoti

Comencem amb una obvietat: qualsevol acte cultural que es realitza a Santa Coloma seria com-pletament absurd sense la presència de colomins. Músics, tècnics, cam-brers, col·laboradors... Tota la feina que fessin seria completament absurda sense vosaltres. Per això volem agrair-vos molt sincerament que us deixéssiu perdre pel pati del Castell aquestes dues nits de juliol. Qualsevol iniciativa que comença és una incògnita, i és molt agraït

comprovar que gent de totes les edats hi confia i en gaudeix. Confiàvem cegament en el talent dels tres conjunts (Carla & Laia, Clara Peya i The Crab Apples), però esperàvem impacients conèixer la vostra reacció. Celebrem que us hagi agradat. Ara ja sabem que aquest format fresc, íntim i estiuenc agrada a Santa Coloma. La vostra confiança ens anima a tornar a preparar un festival de concerts l’estiu del 2016.

Són moltes les empreses i entitats que han col·laborat en el Festival Bigoti, i a totes elles volem donar les gràcies. Sense la col·la-boració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Disseny Gràfic StarTap, Rosa Maria Torres, D.O. Conca de Barberà, Associació Fes-tes de la Minerva i el Centre Excur-sionista Queralt, el Festival Bigoti no hauria estat possible tal com l’havíem imaginat. També volem agrair públicament la col·laboració desinteressada de totes les perso-nes que han dedicat part del seu temps perquè tot rutllés: al Xavi, el Jordi i el Julià per amenitzar la nit després dels concerts, a l’Eva, l’Oriol i la Maria per ajudar-nos en el servei, a l’Anna per estar a la ta-quilla i acollir els músics per sopar, a la Montse i al Joan per salvar-nos el cul deixant-nos un piano per la Clara Peya, al Jordi i al Pepe per portar-nos la palla, i a tothom que ens ha donat un cop de mà quan li hem demanat.

Bon estiu! L’any que ve, més!

Festival Bigoti

Molt bona acollida del Festival BigotiFotos: FrEdèric Vallbona

Ferran Savall i Judit Nedderman, cantants del grup Clara Peya (piano).Carla Sendra i Laia Casellas (Clara&Laia).

The Crab Apples.

Tapes La Segarra 2014 i 2015 a les llibreries

La Segarra14

Romescada i Aplec

La Romescada

Per a molts el tercer dissabte de juliol ja és una cita a reservar d’un any a un altre, per nosaltres la colla del Romesco Colomí, Els Amics del Romesco, i diem colla del Romesco Colomí ja que des de la tardor passada en Jaume Martell ens va regalar una cançó amb lletra, fent referència a la Colla del Romesco Colomí, la Romescada o Aplec del Romesco, és la cloenda d’un any preparant la nostra festa.

Aquest any però, tal vegada per les altíssimes temperatures a què es va arribar en els dies previs, o tal vegada per la por de les tem-pestes de darrera hora, no vàrem assolir el rècord de l’any passat, és a dir sols vàrem arribar a unes 800 persones a sopar a plaça, una xifra lleugerament inferior als anys an-teriors, més els que varen sopar en els bars, pensem de érem un miler de comensals.

Tot i això vàrem preparar més romesco que l’any anterior, un to-tal de 200 quilos, cosa que va ser-vir per a fer racions molt més ge-neroses. Com sempre la plaça feia goig i tal com diuen al seu blog els amics de Tribus de la Segarra: “Enguany, poca cosa podríem afe-gir-hi. Potser que es van establint

records d’eficàcia a l’hora de repar-tir els plats, més concursants, diria i més jovent.

Aquesta és una festa comple-ta i ben pensada, ja que comences amb la ballada de sardanes per a fer gana, el concurs, la romescada, i després el ball amb orquestra per pair el sopar. Més rodó no pot ser.

A més, enguany hi va haver l’emoció i el suspens que a da-rrera hora va sobrevolar la Plaça, en aixecar-se un vent incòmode i la possibilitat d’alguna gotellada, que al final no va ser. Enhorabona, moltes gràcies i per molts anys als

Amics del Romesco.”Poc es pot afegir, sols comen-

tar que es varen vendre la totali-tat de tires i es varen rifar quatre paneres amb productes colomins (ja han sortit tots els afortunats) i que pel que fa al concurs per se-gon any consecutiu va guanyar el duet de Ricard i Fede en la catego-ria seniors, seguits pels grups Lídia i Sikarra i en categoria infantil el grup dels Bigotis.

Amics del Romesco

Guanyadors categoria infantil, els Bigotis. Aplec de sardanes.

1r premi: Ricard i Fede, un clàssic.2n premi: Lídia Franquesa.

Fotos cEdidEs

Juliol / Agost 201515

Els més marxosos de la festa.

Carme Casas, Ester Viña, Bienvenido Miras i Anna Esplugas, jurat.3r premi. Grup Sikarra.

Romescada i Aplec

Oficines: C. Major, 12 - baixos - Tel. 977 88 0315 - Fax 977 88 07 37 plaza@dadesiserveis.esSANTA COLOMA DE QUERALT I COMARCA

Us desitgem

Una Bona Festa

major 2015

DADES i SERVEIS, S.A.ASSESSORIA LABORAL -FISCAL-MERCANTIL

ASSEGURANCES GENERALS DE TOTA MENA

Glòria Plaza Civit Mediador Col·legiat Núm. 40.873

La Segarra16

Lliga contra el càncer

LLIGA CONTRA EL CÀNCER COMARQUES DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Els dies 16 i 17 de maig, la junta de la delegació de Santa Coloma de Queralt de la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre va participar en el 7è Mercat d’Època organitzat per l’Ajuntament de la vila amb una parada a la plaça Major.

El motiu era poder posar a la venda material relacionat amb la Lliga contra el Càncer. També vam vendre números pel sorteig de tres regals cedits de forma desin-teressada: una bicicleta, una obra pictòrica de Josefina Armejach i el pernil donat per la Cansalade-ria Monter. A més, volem agrair a

en Domingo del Bar Rosa que va deixar-nos tenir el quadre exposat en el seu establiment.

El diumenge dia 17, al migdia, es va realitzar el sorteig. Els núme-ros premiats van ser els següents:

N. 210 Bicicleta entregada a M. Carme Farré.

N. 596 Obra pictòrica entre-gada a Eva Roca.

N. 572 Pernil entregat a Ge-rard Miró de Rocafort.

En total es van recollir 4.614,95 euros que ja hem entre-gat a la Delegació de Tarragona. La finalitat dels diners recollits és donar suport a totes les activitats,

que són moltes i variades, realitza-des per la Lliga contra el Càncer.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a totes les persones que heu col·laborat d’alguna manera, des dels donatius, a les persones voluntàries que hi dediquen el seu temps. Sense el vostre ajut no es podria portar a terme aquest ser-vei.

Si necessiten alguna informa-ció sobre la Lliga, poden trucar al telèfon de la Delegació de Tarrago-na: 977 232 424.

Junta de la Lliga Contra el Càncer de Santa Coloma de

Queralt

Recaptant per la lluita contra el càncer. A la M. Carme Farré li ha tocat la bicicleta.

CuinaALIMENTACIÓ NATURAL PER A LA SALUT I EL BENESTARMONGETA TENDRAGuisat de mongetes tendres amb rapTallar les mongetes a tires o esbiaixades. Pelar uns 4 alls i picar-los.

Posar un xic d’oli d’oliva en una cassola i afegir-hi els alls, uns 10 filets d’anxova i una miqueta de bitxo. Coure-ho fins que les anxoves es desfacin, llavors afe-gir-hi puré de tomàquet, romaní, les mongetes, sal (si cal) i pebre. Tapar-ho i deixar-ho coure.

Agafar llom de rap i tallar-lo a rodanxes o al llarg, salpebrar-lo i untar-lo amb oli d’oliva. Coure’l a la plan-xa.

Ruixar el guisat de mongetes amb suc de llimona al gust. Servir-lo amb el rap a sobre i empolsinat amb alfàbrega fresca, ratlladura de pell de llimona ecològica i un rajolí d’oli d’oliva.

ISABEL ALBIÑANA isabelalbinyana@gmail.com

www.facebook.com/isabelalbinyana

Saltejat de mongetes tendres i alga arameIngredients: 250 g de mongetes tendres tallades

per la meitat, 1 tassa d’alga arame remullada 5 minuts i escorreguda, 1 all picat, 2 cullerades de llavors de sè-sam lleugerament torrades i sal marina.

Amaniment: 1 cullerada de salsa de soja, 1 culle-rada de suc concentrat de poma, oli d’oliva.

Bullir les mongetes durant 4 o 5 minuts i escór-rer-les. Sofregir l’all amb una mica d’oli durant un parell de minuts, afegir-hi les mongetes, l’alga, la salsa de soja i el concentrat de poma. Saltejar-ho durant 3 o 4 minuts. Comprovar el sabor, afegir les llavors i servir al moment.

Fotos m. tErEsa sEndra

Juliol / Agost 201517

La Segarra18

I Concurs de Teatre Amateur I Concurs de Teatre Amateur

El Grup de Teatre Naltrus organitza el “I Concurs de Teatre Amateur” del 15 d’agost al 18 d’octubre.

Expressar. Sentir. Plorar. Riure. Emocionar. El tea-tre és una art fantàstica, desvergonyida, alliberada, im-previsible. Com la joventut, atrevida; com els somnis, estranya i coherent; com el sexe, catàrtica i excitant. Cap altra disciplina artística permet desenvolupar el po-tencial expressiu de les persones a un nivell tan creatiu i espontani. El teatre és un cavall sense brides. Damunt les taules de l’escenari tot és possible, res és descar-les taules de l’escenari tot és possible, res és descar-les taules de l’escenari tot és possible, res és descartable, es multipliquen les possibilitats, s’esmicolen les limitacions. Viure és actuar. Aprenem el paper de mares i pares, treballadors compromesos, adults responsables, i ens hi cenyim sense dissensions. El teatre és l’espai on podem desenvolupar-nos desinhibidament, sense pors ni dubtes, i aquesta és l’essència on rau tota la seva força i vitalitat. Un món paral·lel que ens permet inter-força i vitalitat. Un món paral·lel que ens permet inter-força i vitalitat. Un món paral·lel que ens permet interpretar, jugar amb les paraules i els gestos, convertir el que és anecdòtic en meravellós.

El actors amateurs són la millor garantia que el tea-tre mai abandonarà els seus orígens populars. El Grup de Teatre Naltrus ha vist l’experiència d’altres concursos que se celebren a Catalunya, i ha decidit traslladar l’ex-periència a Santa Coloma. Estem molts contents amb

la rebuda que ha rebut la nostra crida. Més de tren-ta grups han presentat les seves obres, entre les quals hem fet una selecció de les sis que ens han agradat més. Comptem amb la vostra col·laboració per esco-llir el Premi del Públic a la millor obra. Vosaltres heu de ser els principals partícips de tot aquest espectacle!Esperem que la consolidació d’aquest concurs revifi l’amor pel teatre entre els colomins, especialment entre els més joves i petits. Estem convençuts del seu enorme poder formatiu. Seria una grandíssima notícia que les tres escoles de Santa Coloma s’impliquessin decidida-ment en la representació d’obres adequades als seus alumnes. Renunciar al teatre és renunciar a una de les millors eines perquè els nens aprenguin a expressar-se públicament, exercitar capacitats cognitives importan-tíssimes mitjançant el joc, i endinsar-los lentament al gaudi de la cultura. Mentre esperem bones notícies en aquest sentit, esperem trobar-vos en el “I Concurs de Teatre Amateur” que celebrem a Santa Coloma. Sense vosaltres, tot plegat no té sentit.

Grup de Teatre Naltrus

TOTHOM A PLATEA!

BAIXA SEGARRA

VIA LLIUREA LA REPÚBLICA CATALANA

11S2015Omplim la Meridiana Trams 104-105

Inscripcions a Ca La CotillaireVenda samarretes

Autocars places limitades

PROGRAMACIÓI CONCURS DE TEATREHORARIS GRUP TEATRE NALTRUS. 15 d’agost (22h). El nomGrup de Teatre l’Escotillo (Vilanova i la Geltrú)

30 d’agost (19h). Només perquè t’estimoGrup de teatre l’ACR de Fals

6 de setembre (19h). 25 de GenerPunt i Seguit Teatre (Terrassa).

11 de setembre (19h). Cobejat el GenetGrup escènic Navas (Navas)

20 de setembre (19h). 8 donesCasal Familiar Recreatiu (Manresa)

4 d’octubre (19h). Cervells en la foscaGrup teatral de Capellades. (Capellades)

18 d’octubre (18h). Boom Baby.Grup de Teatre Naltrus.

Juliol / Agost 201519

Festa Plaça Major 2015Un cop més el juliol ha estat un mes ple de festes, entre elles la Festa de Barri de la Plaça Major. Com els darrers tres anys, la gresca començava el divendres 24 a la tarda amb els jocs per la canalla, tot i que el dia de santa Magdalena ja s’havia celebrat la missa a la capella del Pati d’Armes del Castell. Les nenes i els nens de la vila s’ho van passar d’allò més bé encertant la xocolata amb els ulls tapats, afeitant globus o fent curses de sacs en grup... mentre tothom que volia berenava una llesca de pa amb vi o amb oli i sucre. Divendres també és el dia de començar a buscar les pífies als aparadors de les botigues i establiments del barri per poder participar al concurs i guanyar les postres del diumenge.

Cap al vespre la festa continuava amb la cercavila dels gegants de la Plaça al ritme de les gralles i els tam-bors, amb un bon grapat de gent al darrere ballant amb ells. Tothom tenia moltes ganes de cercavila!

I a la nit, com sempre una mica més tard del comp-te, els diables Keresus acompanyats dels diables Carran-quers de Cervera arribaven a la plaça per començar el correfoc. Després de la primera encesa va caure un bon xàfec que ens va fer patir una bona estona des de sota les voltes, però passat l’ensurt vam poder continuar i vam gaudir d’un correfoc ben maco.

L’endemà el poble es va omplir de gent que gaudia de la baixada d’andròmines de l’Androminíac i, després de l’entrega de premis, començava el sopar de veïns i veïnes, col·laboradors i amics a la fresca. Mitja plaça es va omplir de taules i de bona teca i en acabar, cap a les dotze, va començar el concert de SetdeVeu, amb els que vam ballar fins ben tard. A la mitja part del concert la Neus i el Marcel van fer el sorteig de la panera i del concurs de pífies.

L’Associació de Veïns de Santa Magdalena estem molt contents de poder fer la festa del nostre barri i molt agraïts de la participació de la gent del poble en les activitats. Ja tenim ganes de preparar la següent per-què tots plegats en puguem gaudir!

AVSM

I també volem agrair especialment el patrocini dels bars de la plaça i l’Ajuntament de Santa Co-loma de Queralt i la col·laboració de les següents entitats i empreses: Diables Keresus, Geganters i Grallers de Santa Coloma, Unió Esportiva, Cal Marc, Supermercat Condis, Llegums i cereals Josep Mes-tre, Magatzem biològic, Cal Mensa, Cava Carles Andreu, Coperal, Materials Mullerat, Fruites Mateu Roure, Formatges Sant Gil d’Albió, Al pot petit hi ha..., Comercial Carulla, Joieria Trias, Oli Cal Pastoro de Fina Bonet i Cal Rovirosa.

Homenatge dels Diables al seu company Pep Sala. Magnífic correfoc.

Grallers i gegants sempre agraden als més petits.

Fotos: FrEdEric Vallbona

Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

La Segarra20

Aplec de la Capelleta de Sant Magí

El dissabte dia 27 de juny es va celebrar el 9è Aplec de la Capelleta de Sant Magí. Com ja és costum, després de la salutació a tots els assistents a càrrec de la presidenta Assumpta Sendra, es començà amb la missa celebrada pel mossèn Joan Francesc Amigó. Aquest any l’Eucaristia va estar acompanyada per les boniques veus de quatre noies que formen el grup Quartet en clau de cor, dues de les quals són colomines.

Un cop finalitzada la missa, l’Assumpta va expli-car les millores que s’han fet a l’entorn de la Capelleta (escullera darrera la capelleta i construcció d’una part del marge del camí que va cap al Molí Nou i que voreja l’alzinar que es va plantar l’any passat). Com sempre va recordar el mecenatge del Sr. Pere Balsells i sobretot va voler agrair a tots els colomins la seva assistència, ja que és el que més il·lusió fa a tots els membres de la junta.

A continuació, com cada any, es va servir el berenar i sobretot amb moltes begudes fresques, que eren molt benvingudes a causa de la forta calor.

De sobte, es va sentir una petita marinada i el cant de les havaneres per part del grup Peix Fregit format per tres magnífiques veus acompanyades per una guitarra i un acordió. Evidentment tots vam acabar cantant La Bella Lola i El Meu Avi.

Esperem tornar-hi l’any vinent perquè tothom pu-gui passar una bona estona i aprofitar l’espai de l’espla-nada tan agradable.

Nosaltres anem avançant en la tasca de millorar aquest entorn que és de tots perquè tothom en pugui gaudir.

Fins l’any que ve i moltes gràcies a tots.

La Junta

Foto: FrEdEric Vallbona

Foto: m. tErEsa sEndra

Un any més hem pujat el 25 de juliol a Montargull per celebrar el 6è aplec.

A les 7 de la tarda hem escoltat la missa oficiada pel Mossèn Joan Francesc Amigó al peu de la carretera, sota l’església de Sant Jaume. Es fa al carrer degut a la multitud d’esquerdes que hi ha a l’interior i que no està permès entrar.

Ens hem aplegat més de 70 persones i totes amb la ferma decisió de fer alguna cosa per salvar l’església d‘un possible ensorrament.

Podem dir que ens hem constituït com Associació per salvaguardar un patrimoni nostre del romànic del se-gle XI.

Animem a tots els que vulguin formar part d’aquest col·lectiu i fer-se soci d’aquesta Associació. Us podeu posar en contacte amb membres de l’asso-ciació: Joan Esplugas Boldú, Anna Roca, Núria Mes-tre, Fina Malet... que us donaran un formulari i que podeu entregar al Forn Pujó del raval de Jesús.

La vetllada ha finalitzat amb el pa amb oli i pa amb vi i sucre i amb la marinada fresqueta que donava gust després de les calors fortes d’aquest estiu.

Donem les gràcies a l’Ajuntament de Llorac i a tots els que cada any teniu la voluntat de pujar.

Nosaltres continuarem lluitant perquè el romànic es conservi molts anys més.

Associació de veïns i amics de Montargull

VI APLEC DE MONTARGULL

Berenar a la Capelleta.

Per quan, la missa dins de l’església?

Juliol / Agost 201521

El so d’un violí i un piano traspassen les parets de l’església de Sant Magí, i s’expandeixen per la serra de la Brufaganya en aquestes hores de la nit on tot és silenci i foscor. Kalina Macuta, polonesa i el català Daniel Blanch, interpreten música d’ambdós països. Destaca la perfecció i sobretot la força interpretativa i la vitalitat que transmeten. L’actuació dels dos músics no ha deixat indiferent ningú, amb tan sols un violí i un piano, ha semblat ben bé en alguns moments que hi havia una orquestra sencera. Al final, després de molts aplaudiments, han interpretat la sardana del Canigó, provocant l’entusiasme del públic.

Aquest és el segon concert de les Nits Musicals de la Brufaganya. Aquestes Nits Musicals destaquen per unes actuacions de gran ni-vell. Els seus promotors, superant totes les dificultats, no escatimen esforços ni treballs per aconseguir que cada any sigui un èxit. No es pretén que sigui un festival multi-tudinari, però sí que sigui apreciat i ben valorat als llocs on Sant Magí de la Brufaganya és més conegut: Cervera, Santa Coloma de Queralt, Montblanc, Igualada, Tarragona i les seves respectives comarques.

Un cop a dalt, trobareu apar-cament i servei d’entrepans, i al fi-nal de tot, ressopó amb xocolata desfeta i coca, en un ambient molt

acollidor. Els dies de concert el si-lenci de la Brufaganya es transfor-ma en música a una hora en què les estrelles dominen tot l’entorn.

El tercer i últim concert d’en-guany, serà el dissabte 8 d’agost a 2/4 de 10, amb Terrassa 48. Or-

questra de Cambra. L’Orquestra de Cambra Terrassa 48, estrenarà la rapsòdia Sant Magí de Brufagan-ya, obra d’en Marcel Caselles, amb la participació de Jordi Figaró a la tenora.

Montserrat Rumbau

IV Nits Musicals a la BrufaganyaIV Nits Musicals a la Brufaganya

Kalina Macuta i Daniel BlanchFoto: montsE rumbau

Tenim els xandalls de l’Escola Cor de RoureTenim els xandalls de l’Escola Cor de Roure

Brodem: Bates - Pitets - Tovalloles Davantals - Barnussos...

Carrer Major, 4 · Santa Coloma de QueraltCarrer Major, 4 · Santa Coloma de QueraltTel.Tel. 977 881 102 ·

Calçats · Roba

Els concerts a Sant Magí s’estan consolidant.

Magnífic concert de violí i piano.

La Segarra22

14 Divendres A 2/4 de 4 de la tarda a la plaça Major12a edició de Bàsquet Campionat de 3x3Organitza: Club Bàsquet Àguiles

A 2/4 d’11 de la nit al Teatre Municipal L’Estrella

Pregó de Festespresentat pel CB ÀguilesObertura a càrrec de la Banda de l’Escola de Música SCQ (antics i nous alumnes)Pregó a càrrec de Jordi Mas LópezLliurament de premis i reconeixementsEntrega del ram de lluïment a la geganta ColomaEspectacle audiovisuala càrrec del Cor de noies participatiuL’acte finalitzarà a l’exterior, davant L’Estrella,amb l’actuació dels Diables Keresus i dels Geganters i Grallers de Santa Coloma de Queralt.A continuació Naixement del foc, a càrrec de l’equip sènior masculí de CB Àguiles

A les 12 de la nit a la plaça de l’EsglésiaLa nit de JúpiterEst/Oest - Ian Sala - DJ KinderOrganitza: La Minerva

13 DijousA les 6 de la tarda a la plaça MajorPenjada de banderolesA 2/4 de 8 del vespre a la sala d’àudio del castellPresentació Festes de la Minerva 2015Xerrada La mortalitat a SCQ a principis del s.XXa càrrec d’Elena Costa Albareda

16 Diumenge D’11 a les 2 del migdiaJornada de portes obertes a la Fundació Quer Alt Organitza: Obrador Edèndum

A 1/4 de 12 del matí Seguici popular a ofici

A la 1 del migdia a la plaça MajorLluïments dels Geganters, Grallers de Santa Coloma i L’Esbart Alt GaiàSeguidament Concert de gralles

De les 4 a les 9 del vespre a la piscina municipal, Wateke: a les 5, torneig ping-pong a les 6, jocs d’aigua. Organitza: La Minerva

A les 6 de la tarda a la plaça Portal Cercavila de la Festa Major. S’acaba la cercavila amb el Ball de Cascavells,tocat per la Cobla Tàrrega

A 2/4 de 8 del vespre a la plaça MajorSardanes amb la Cobla Tàrrega

A 2/4 d’11 de la nit a la plaça PortalActe Sacramental i seguidament el Correfoc i a l’acabar els Versots a la pl. Major.Org: Diables Keresus.

A continuació a la plaça MajorBall amb el grup Gran Premier

A la 1 de la nit al passeig de la MurallaSetDVeu amb banda - allioli - DJ’s colomins

Dissabte 15 a les 6 de la tarda, inauguració d’exposicions

Sala Coperal Exposició Ferrer Vallbona Sala Trias Exposició de rellotges Llar dels Jubilats Exposició de pintures dedicades amb preferència a Santa Coloma Castell, sala gran Les terres del Gaià a l’arxiu Albert Bastardes 1906-1936 Castell, sala dels arcs Silencis interiors Eulàlia Calzada, Montse Lara i Eugènia Palau Castell, sala del comte 10 anys d’Obrador EdèndumExposicion

sPrevi a la FM 15 Dissabte

A les 9 del matí a la plaça MajorV Cursa Popular d’Orientació Fita ColominaOrganitza: Agrupació Els Xops

A les 10 del matí a la plaça MajorTorneig d’escacs de partides “llampec” a 5 minuts i exhibició d’escacs gegantsOrganitza: Associació d’Escacs SCQ

10 minuts abans de la 1 del migdia a la plaça Major La Tronada 2015. Seguiment dels Grallers de Santa Coloma fins al carrer Major. A continuació, Vermut Popular a la plaça de l’Església. Col·labora: Diables Keresus i Grallers de Santa Coloma de Queralt. Organitza: La Minerva

A les 5 de la tarda al bar L’EstrellaTorneig de FIFA 15 Organitza: La Minerva

A les 7 de la tarda a la plaça MajorGrup d’animació XIP XAP Que peti la plaça!

A les 10 de la nit a L’EstrellaI Concurs de teatre amateur amb l’obraEl nom per L’Escotilló, grup de Vilanova i la GeltrúOrganitza: Naltrus Teatre

A les 12 de la nit al teatre L’EstrellaLa Marrada 2015 amb els Bandarra Street Orkestra

A 2/4 d’1 de la nitDJ PONTENUEVO, al passeig de la MurallaA les 2 de la nit al passeig de la MurallaLa nit de la Minerva: Pinnochio - Te jodes y bailas - We like turtles. Organitza: La Minerva

Juliol / Agost 201523

18 Dimarts De 9 a 2 a l’abocador vell / camí del CementiriIII Recorregut de Caça Ass. Caçadors Segarra

De 2/4 de 6 a 2/4 de 9 del vespre, a l’entrada del Castell, Nou despertar de l’esplai Cal NialetFotos d’antics nialets i informació nova etapa.

A 2/4 de 6 de la tarda al pati del CastellLes 12 proves d’Heracles Organitza: La Minerva

A les 6 de la tarda al Teatre Municipal L’EstrellaConcert amb La Selvatana. (preu 3 e)

A les 7 de la tarda a la plaça de l’EsglésiaFitness party amb Dj Musculman i Estela García i guerra d’aigua. Col·labora Els Bombers de Santa Coloma. Organitza: La Minerva

A les 8 del vespre a la plaça MajorSardanes amb la cobla Selvatana

A les 11 de la nit a l’esplanada del costat del pavellóCastell de foc a càrrec de Pirotècnia Catalana

A les 12 de la nital Teatre Municipal L’EstrellaBall de fi de Festa amb La Selvatana (preu 10 e)

Nota: Les llotges estaran reservades per als propietaris.

17 Dilluns De 10 a 2 del migdia al carrer MajorIII Mercat i mostra de productes de la Baixa Segarra Org: Santa Coloma en Transició - Minerva

De 9 a 2 a l’abocador vell / camí del CementiriIII Recorregut de Caça Ass. Caçadors Segarra

D’11 a 1 del migdia al Parc NouInscripcions lliures i entrenament amb professor al circuit BTT DIRT Org.: Club Ciclista

De 12 a 2 del migdia i de 5 a 8 de la tardaal passeig de la Muralla Parc Infantil Mikey

A les 5 de la tarda, a la sala annexa del poliesportiuTorneig de frontó per parelles *Inscrip. 45 min. abans. Organitza: La Minerva

A les 5 de la tarda al Parc NouInscripcions lliures i entrenament al circuit BTT DIRT. Seguit de Baixades cronometrades

A les 6 de la tarda davant Cal NialetConcert infantil amb el grup Princeses Barbudes. Organitza: La Minerva

A les 7 de la tarda, a la sala d’àudio del castell,Projeccions TEN BOYS La creu de ferro (17’) 1958 El nostre mercat (17’) 1959. Organitza: La Minerva

A 2/4 de 8 del vespre a la plaça MajorSardanes amb la Cobla Sant JordiEn el transcurs de l’audició s’estrenarà la sardana Sonata de la Baixa Segarra de Marcel Casellas

A 2/4 de 10 de la nit a la plaça de l’EsglésiaSopar Popular en acabar Karaokes band (música en directe). Es recomana portar plats i coberts.Col·labora CEQ

A 2/4 de 12 de la nit a l’esplanada del costat del pavelló SANTACOTRONIC 5.0 Org.: Queractiu

A les 12 de la nit a la plaça MajorBall amb el grup Montse & Joe Transfer

19 Dimecres D’11 a 2/4 de 2 de la tarda a la ctra. la Llacuna,Jornada de portes obertes capelleta de Sant Magí Organitza: Associació d’amics de la Capelleta de Sant Magí

festa majorSanta Coloma de Queralt

2015VENDA DE TIqUETS I SAMARRETES a la llibreria dels Àn-gels (plaça del Portal)PACk TOTAl (samarreta, got, la Marrada i sopar popular): 25 eurosTiquet la Marrada 2015 (8 consumicions + got oficial): 10 eurosTiquet sopar popular: 12 euros (pica-pica, amanida, fideuà, cafè, vi, aigua, refrescs i cervesa.)Samarreta oficial 2015: 8 euros.A partir del dijous 13, el PACK TOTAL costarà 28 euros, i el sopar popular 15 euros.Les inscripcions per a les 12 proves d’Heracles, al torneig de ping-pong i al torneig de FIFA15 es faran el mateix dia de l’acte. No hi ha límit d’edat.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt.

Cartell i samarreta, disseny gràfic StarTap.

FESTES DE LA MINERVA 2015

La Segarra24

El passat dissabte 25 de juliol vàrem celebrar la 6a edició de l’Androminíac amb quasi una trentena de participants i un total de catorze andròmines que van engrescar de valent al públic assistent.

L’edició d’aquest any distingia dues categories ben diferenciades, la categoria Fun i la categoria Fast. Totes les andròmines participaven en les dues catego-ries i eren els participants qui escollien si volien diversió o velocitat.

La categoria Fun estava enfocada a la diversió i un jurat popular premiava aquelles andròmines i equips que participaven amb una andròmina ben treballada a nivell de disseny i/o decoració, participants que baixa-ven disfressats, equips amb bones postes en escena que engrescaven al públic assistent o qualsevol altra sorpresa. Al resultat final del jurat es podien sumar dos punts extres, un si els participants realitzaven un gir de 360º a un dònut situat a la plaça Major i un altre si utilitzaven la rampa de salt col·locada al costat de la plaça del Portalet.

Androminíac 2015

La categoria Fast premiava les andròmines més ràpides. Es realitzaven dues baixades cronometrades per cadascun dels circuits escollits i la suma del millor temps de cadascun dels circuits donava la classificació final de la prova.

Però encara quedaven dos premis més per donar i no menys importants que la resta.

El premi Androminíac on l’organització valora cada any quelcom que és diferent a la resta dels parti-cipants. Aquest any el premi fou per John Drift (Arnau Cardona, Oriol Roca) per entendre perfectament el que buscava l’organització en aquesta i futures edicions, se-guretat, espectacle i diversió.

I per acabar faltava donar el premi al concurs “El millor instant”. L’organització havia creat un concurs via Instragram on tothom que volia podia publicar fo-tos i vídeos amb el hastag #instandrominiac15. El con-curs va estar força renyit i va posar les coses difícils a l’organització que va decidir donar el premi a boeder07 per la seva original instantània.

L’organització vol agrair a tots els patrocinadors, col·laboradors i participants el seu granet de sorra que fa que l’Androminíac creixi a cada edició, sense tots vosaltres tot el que fem no seria possible.

Fins a la pròxima edició i que la inèrcia de la baixa-da us protegeixi!

El podi de la categoria Fun fou: Banana Trike (Lluc Callau), La Puta Barata (Gabriel Casas, Marc Casas, Jordi Parés, Ramon Segura) i Eloi Trike (Eloi Fonoll).

El podi de la categoria Fast fou: Felpuda Racing Team (Arnau Cus-todi, Adrià Ferré, Marc Balcells, Josep Custodi i Julià Pontnou), Puta Barata (Gabriel Casas, Marc Casas, Jordi Parés, Ramon Segura) i 007 (Arthur, germans Bonet).

Premi Androminíac

Fotos: carlEs llorEns canals

Juliol / Agost 201525

Androminíac 2015Classificació final de la categoria Fast cedida per TM Sports Timing.

Foto premiada al concurs “El millor instant”. Podeu trobar més fotos i vídeos del concurs a Instagram amb el hastag#instandrominiac15. Foto: boeder07 – Jordi

Una part de l’organització.

La Segarra26

Recentment has estat a la República Centreafri-cana, un país que ja havies visitat fa cinc anys. Explica’ns com hi vas arribar i com vas trobar la situació.

Hi vaig anar perquè el bisbe Juan José Aguirre em va demanar ajuda per a classificar tot allò que arriba en contenidors, especialment medicaments. També vaig ajudar a repartir totes les coses que van arribar des del moment que ell va tenir un infart, i van haver d’evacuar-lo a Còrdova. Llavors em vaig quedar pràcti-cament sola.

Quins són els canvis polítics que s’han produït du-rant aquests cinc anys?

La situació política és molt pitjor. Al 2013 van en-trar les guerrilles del Sudan i el Txad i, juntament amb els musulmans del país, van fer un cop d’estat. Van ini-ciar una guerra per tot el país. Ara mateix hi ha molta més pobresa al país que fa cinc anys, quan ja era força pobre. Han cremat les barraques, els han pres les co-llites, s’han quedat sense llavors... Estan, en definitiva, en una situació molt dramàtica. La capital segueix sent un caos. Són habituals els atemptats que provoquen morts, malgrat que totes les forces internacionals estan allà.

Al meu entendre, es tracta d’una invasió perquè ningú pugui fer res. No hi ha govern, no hi ha judicis formals, no hi ha persones ni institucions que aturin tot això. Tothom fa el que vol. Totes les carreteres estan plenes de guerrillers. Els pocs que podem viatjar hem de fer-ho per aire.

La República Centreafricana és un país molt ric en recursos naturals.

Precisament perquè és molt ric hi ha tants proble-mes. Hi ha un munt de minerals valuosos: diamants, or, mercuri, manganès, urani, petroli i d’altres. També tenen una selva molt rica en arbres valuosos, que s’es-tan emportant perquè valen una calerada. Quan viat-ges en avioneta, t’adones que hi ha cada cop més des-campats. Certes empreses, amb el permís dels governs (habitualment col·locats per França), fan cops d’estat. Són governs escollits per França que cada deu anys es van succeint. És una seqüència que es repeteix cada deu anys.

Com sobreviuen els autòctons?Miserablement. Sofreixen una malnutrició horro-

rosa, sobretot els nens. Fins i tot els cereals que nosal-tres portem gratuïtament des de la Fundació, com ara les papilles pels petits, són venuts per les mares quan van al Centre de Salut. Són uns diners que poden en-trar a casa. Prefereixen no donar la llet o els cereals als seus fills, que sobreviuran més o menys temps, si així poden comprar alguna cosa per la resta de la família.

Quin és el paper de les ONG?En aquesta visita he tingut l’ocasió de conèixer la

gent del Fons Mundial que estan a la zona, i també a les diferents ONG –que no estan fent res, només passe-jar-se amb uns grans cotxes amb insígnies de les seves organitzacions–. Una amiga d’allà em va explicar que en un any s’havien multiplicat per deu. N’hi havia deu i ara són cent. I segueixen sent tan inútils com sempre. Com diu el refranyer castellà: “río revuelto, ganancia de pescadores”.

Fins i tot la gent de Metges Sense Fronteres, que són els únics que he vist que treballaven una mica, només t’atenen si entres dins els protocols d’urgència que ells tenen establerts. La gent d’allà diu que, men-tre uns quants de Metges Sense Fronteres treballen de valent als hospitals, els altres fan activitats sospitoses a la selva. Tothom aprofita les ONG per entrar al país i llavors fer el que els dóna la gana. Pensa que normal-ment estan subvencionades per multinacionals i el Fons Mundial, que també actua a través seu. Jo he que-dat al·lucinada de com funciona tot plegat. Les ONG només passegen pel país, protegits pels militars, sense fer feina. Amb els pocs cèntims que nosaltres portà-vem, nosaltres hem hagut de fer un fons per a l’hospi-tal perquè puguin ser una miqueta autònoms. Tant el personal com els malalts –terminals de sida, malalts de lepra, gent acusada de bruixeria– estan desatesos.

Entrevista Arantza Urreizti

L’any 2010 l’Arantza va passar uns mesos a Ban-gassou col·laborant amb la Fundació del bisbe Aguirre dedicant-se sobretot a tasques mèdiques i d’assistència en general. Des de la seva primera visita fins ara la República Centreafricana ha patit una greu guerra que ha sotmès els seus habitants a una situació molt més precària de la que tenien.

L’Arantza amb els nens.

Fotos cEdidEs

Juliol / Agost 201527

Quina és la vostra tasca, concretament?

Nosaltres som els amics de la fundació del bisbe Juan José Aguirre. Des d’aquí portem tot el que po-dem –menjar per als petits, roba, calçat, diners per a projectes per a les escoles–. Aquestes són les prioritats de l’arxidiòcesi de Bangassou: de mica en mica crear una xarxa d’escoles, primàries i secundàries (perquè els nens, més tard, puguin anar a la universitat), i hospi-tals. Bé, en diem hospitals, però que ningú pensi que són com els d’aquí. Es tracta més aviat de dispensaris on es poden fer operacions. Malauradament, ja fa dos anys que no hi va cap metge a fer cap operació. He estat jo la primera que ha tornat després de la guerra. Vaig trobar la gent d’allà molt desanimats i tristos, sen-se esperança, perquè pensaven que es trobarien sense ajuda. La meva visita els va ajudar a augmentar l’espe-rança i fer-los creure que poc a poc anirien augmentant els suports que rebrien.

A més a més, com que ara ja no es pot viatjar per carretera, és molt més difícil que els malalts arribin a l’hospital. Lògicament, no hi ha ambulàncies, ni cotxes, ni taxis, ni camions, ni altres vehicles... Han d’anar-hi caminant. Els familiars els porten amb carretó, en una bicicleta, o amb el que poden.

Creus que la situació pot millorar?Crec que sí que és possible si s’organitzen unes

noves eleccions que garanteixin més pau i ordre. Vo-len que siguin al mes d’octubre. Espero que la gent estigui més tranquil·la, i els militars internacionals ac-tuin més decididament contra les guerrilles, tot i que la veritat és que són ells mateixos. Jo crec, tanmateix que els interessa que hi hagi uns quants anys de pau. De moment la gent encara pot malviure del camp, del poc que poden cultivar, i d’allò que cacen a la selva. El petit comerç que abans hi havia ara està paralitzat pel bloqueig de les carreteres. Molt poca gent s’atreveix a agafar la bicicleta per anar a buscar coses pel poblet, doncs els assalten contínuament i els fan pagar a les duanes sota pena de mort. A aquestes alçades, molta gent no té ni llavors.

Com es pot col·laborar des de Santa Coloma?Precisament aportant llavors de tot tipus: tomà-

quets, pebrots, albergínies, carbasses, tot tipus de ve-getals... Allà la terra és molt rica i accepta qualsevol cosa que hi plantis. Necessitem totes les coses que aquí faríem servir per un hort. També voldríem una mica de cèntims per poder fer un galliner i una xabola per guar-dar-hi cabres. Poder comprar cabres i gallines perquè, com deia abans, puguin començar a ser més autònoms a l’hospital. Aquesta és l’urgència principal que m’he trobat.

Penses tornar a Bangassou?Sí, quan pugui hi tornaré. Tinc dues famílies, una

a Euskadi i l’altra a Catalunya, i ara en tindré una terce-ra al centre de l’Àfrica. Han passat cinc anys des de la meva visita al 2010. No sé quan podré tornar-hi, però la meva intenció és clara.

Sovint no col·laborem amb les ONG per por que les nostres aportacions no arribin als llocs que ho necessiten. En aquesta ocasió sabem del cert, gràcies a la implicació de l’Arantza que la nos-tra col·laboració servirà per millorar una mica el nivell de vida de la comunitat de Bangassou.

Anna Albareda

Amics i companys de l’Arantza.

Entrevista Arantza Urreizti

Per ingressos en efectiu, fundació Bangassou: Caja laboral: 3035-0084-72-0840037734Hospital Bangoude-hort de l’Arantzaper llavors de diferents cereals directament a l’Arantza

Juliol / Agost 201529

EXCAVACIONS GASSÓ S.L. Tel + 34 977 881 364oficina@egasso.com

Ctra. de Vallfogona,19Santa Coloma de Queralt

www.egasso.com www.suelosestabilizados.com

Grup Gassó desitja a tothom gaudir d’una bona Festa Major!

Cor Oh!

Molts mesos d’assajos i preparació s’han de plasmar amb només una hora de concert. Per això és difícil mantenir la tensió a ratlla. Toca fer bromes per tranquil·litzar-te, sospirar, estirar els braços per allunyar els nervis, prendre un xarrup de Pacharan per intentar silenciar el rau-rau de la panxa, i finalment sortir a l’escenari en-cara una mica “espantades”. Afortunadament, tots els esforços dedicats a preparar el concert t’acompanyen, i els dubtes s’es-vaeixen ràpidament en els primers compassos.

El Cor Oh! està molt satisfet amb la presència de tanta gent al Teatre de l’Estrella, i amb la satis-facció amb què van acollir les nos-tres cançons. Estem segures que tothom que s’hi va apropar va pas-sar una bona estona, i únicament

això ja ens fa estar molt satisfetes. Finalment, volem agrair l’ajuda de totes les persones que van col·la-borar en l’organització del concert, començant pels músics, seguint

per l’animador, i sense oblidar-nos-de tothom que va participar en la logística (entrades, llum, imatge, etc).

Cor de noies Oh!

Primer concert del Cor Oh!Foto FrEdEric Vallbona

La Segarra30

Col·laboració

Anant de l’era cap al poble, a la dre-ta hi ha una bassa natural amb el fons tot de pedra. Allà hi rentaven la roba aprofitant unes pedres planes que hi havia, d’esquena a Sant Magí i de cara al camí. A l’altre cantó del camí, en un lloc més elevat i més a prop del poble, hi havia una altra bassa més petita i era aquí on abeuraven els animals. Ara no es veu perquè no hi ha aigua. La Pilar explica que abans plovia molt més que ara, i que la bassa gran on rentaven, a vegades estava tan plena que l’aigua arribava fins al camí, que-dant un espai molt estret per poder passar.

La Pilar, rememorant aquells anys, co-menta el fart de caminar que es feien quan anaven a l’escola: una hora i mitja fins a Pon-tils, i una altra hora i mitja fins dalt a Roca-mora, i tot a peu. L’escola de Valldeperes va estar un temps tancada perquè no hi havia mes-tres pels dos llocs. Per això primer van anar a Pon-tils. Allà dinaven al local del poble, al cafè, que era a la plaça, a la casa on ara hi han fet pisos. I a Valldeperes, dinaven a cal Macià. Portaven una mica de dinar dins la senalleta.

Quan anaven a Pontils baixaven pel camí que aga-faven sempre per anar fins a les fonts i a l’hort, allà recollien a la filla del Fèlix Llorach que feia de pastor a Sant Magí i vivia a la casa de les Fonts, i als dos fills del Meliton Segura que vivia dalt a les cel·les i vivia del bosc, i anaven tots cap a Montalegre, allà s’hi ajunta-ven els de Valldeperes, i un cop tots junts anaven tirant avall. Explica la Pilar que tots eren poc o molt de família.

A la casa de Rocamora hi tenien els dos pastors que tancaven els ramats als corrals de l’era. Com tots els que tenien ramat, a més de les ovelles també tenien algunes cabres. Cada dia la Pilar i la seva germana aga-faven la lletera i anaven a l’era a buscar la llet, el pastor sempre els deia que sobretot no en beguessin si abans no l’havien bullit.

A Rocamora també hi havia tingut ramat el pa-drí dels Llorach de Viladeperdius, i pujava cada matí i baixava al poble cada vespre: una bona caminada cada dia.

Els anys abans de la guerra i en temps d’aquesta, tancava el ramat dalt de Rocamora el germà de la pa-drina, el Joan Junyent Riba, que vivia a Cortadelles, el mas –ara tot ensorrat– que estava també a la serra de la Brufaganya i sota del Quer.

A més d’aquests pastors que feien pasturar el ra-mat pels boscos de Sant Magí, per Rocamora hi passava una carrerada, la mateixa que passava primer per cal

Viola, el mas que hi ha prop de Valldeperes, i després per cal Batet. La carrerada passava pel mateix carrerany que ells feien servir per pujar a Rocamora i baixar a les fonts. I per aquest carrerany hi passaven els pastors que portaven ramats amb centenars d’ovelles. Uns es quedaven a dormir vora les fonts, sota dels immensos roures, altres es quedaven a dormir a dalt, a Rocamora. Els animals dormien al costat de la casa mirant al cantó de Sant Magí, damunt d’unes lloses que anomenaven les Quintanes, mentre els pastors dormien dins de casa. L’endemà seguien pel camí que hi havia a l’altre cantó del poble i que baixava pel bosc de la Fou, passava per la costa del Llop, es baixava per la rasa fins al fons i to-cant al tros, després es començava a pujar fins arribar dalt i sortien prop del mas Cortadelles. Podien arribar a ajuntar-se a Rocamora 3 o 4 ramats. Passaven per Pas-qua, quan pujaven els ramats cap al Pirineu, i tornaven a passar a la tardor quan els baixaven cap al Penedès.

Els de Rocamora tenien tota mena de remeis pel que fes falta. Eren lluny de tot arreu, i havien de resol-dre ells mateixos els problemes ocasionats per picades, ferides, malalties... I com tots els veïns de la zona i de més enllà, de serps blanques també en tenien a Ro-camora. En trobaven moltes a la bassa on anaven a rentar. Les posaven en conserva dins de pots amb oli. I les pells de serp que trobaven pels camins també se les enduien cap a casa. Quan tenien una ferida, posaven un tros de carn de serp embolicada damunt de la ferida durant uns dies.

I tenien herbes de tota mena també, la padrina les guardava dins d’uns saquets, un sacutí, com diu la Pilar, amb el nom de cada una: camamilla, maria lluïsa, timó, til·la, pètals de rosa blanca pels ulls, ho feien bullir i es

La vida dalt de Rocamora. Sant Magí - Serra de la Brufaganya (i 2)

Els padrins de la Pilar al Pi de la Fou, amb veïns de Valldeperes.

Foto cEdida

Juliol / Agost 201531

banyava l’ull, el te de roca, la sajolida, la flor de saüc, pel mal de panxa, panicals, per les ferides, i moltes més herbes que la Pilar no recorda. I feien servir el tel de la ceba, el posaven amb oli, s’escalfava i es posava en un gra o en un voltadits, madurava i es curava.

Explica la Pilar que el padrí sabia estroncar la sang quan algú es feia una ferida amb la destral, la falç o la dalla, ho feia amb fang però no recorda què més hi posava.

De festes n’hi havia moltes segons recorda la Pilar: els dos aplecs de Sant Magí, un al setembre i l’altre el dia del sant, a l’agost, la festa de la Rosa que també era molt concorreguda, i les festes majors dels poblets més pròxims com la de Valldeperes i la de Viladeperdius i també les dels pobles una mica més allunyats com Pontils i Bellprat.

I als estius les misses dels diumenges es feien a la capella de damunt de les fonts de Sant Magí, s’hi en-trava per una porta lateral, i a terra hi havia una trapa per anar a baix i netejar i treure les arrels que havien crescut i tapaven la font.

Dalt de Rocamora hi ha una església romànica que de moment encara no està ensorrada. No té teu-lada, el sostre és un terrer i la Pilar diu que hi jugaven moltes vegades allà al damunt. En aquell temps la por-ta estava tancada i no s’hi podia entrar. Ara s’hi pot en-trar, i es pot veure la volta de l’interior encara en molt bon estat, però ja hi ha algun forat en un dels extrems. L’església de Sant Jaume havia sigut parròquia durant molts segles fins que van arribar els monjos dominics a Sant Magí al segle XVI, aleshores l’església del santuari va passar a ser la parroquial. Amb el temps, el poblet de Rocamora es va anar despoblant, els veïns van anar baixant per anar a viure als masos i als poblets més pro-pers, on el clima no era tan dur ni tan sever, ni estaven tan aïllats.

De l’antic castell, que devia ser una torre de de-fensa com les que hi ha per tota la zona, la Pilar no en sap res, ni l’ha sentit anomenar mai. Les restes es

troben més amunt de l’església, però sembla que no en queda pràcticament res.

Rocamora està molt amunt, en un petit altiplà, i al seu voltant encara hi ha muntanyes més altes, com el Puig de les Creus, amb quasi 1.000 metres d’alti-tud. Des de dalt de Rocamora domines tot l’entorn i molt més enllà, com l’església de Sant Magí al fons, i la muntanya amb les penyes on hi ha la cova del sant. I molt més lluny, el petit poblet de Valldeperes, on vivien els companys d’escola de la Pilar i la seva germana.

A la Pilar li agrada parlar de Rocamora. Per un nen, viure en un espai tan ampli i tenir tot un poble sencer per a ell i poder anar amunt i avall sense límits, ha de ser una experiència inoblidable. El munt de feina que hi havia en el dia a dia, l’hora i mitja d’anar a l’escola i l’hora i mitja de tornar, haver de baixar contínuament pel carrerany per anar a l’hort... No eren per la Pilar inconvenients insalvables, segurament la llibertat amb què comptava tant ella com la seva germana, compen-sava totes les feines feixugues i les llargues caminades.

Els Segura van marxar de Rocamora als anys 60 per anar cap a Santa Coloma, primer van estar uns anys a cal Nousous, prop de la benzinera actual, i després ja dins el poble. I a partir d’aleshores a Rocamora ja no hi ha viscut ningú més. L’abandó i el pas del temps ha fet estralls en el petit conjunt que compta amb un passat que es remunta als segles X-XI. Les dues cases grans i molt antigues que la família de la Pilar van ocupar s’ensorren, i les altres, ja estan totes enrunades. Tot és ruïna i desolació i només resisteix el pas del temps, per ara, l’església romànica de Sant Jaume. Mentrestant, la bassa on rentaven les dones de Rocamora està plena d’aigua, com en altres temps, i segurament continuen havent-hi serps blanques. I les mates immenses de ro-maní que voregen el camí, les sabines, els boixos, les alzines i els roures viuen i creixen en aquest entorn pri-vilegiat totalment al marge de l’anar i venir dels homes.

Montse Rumbau

Col·laboració

ESPECÍFICSANÀLISIHOMEOPATIADERMOFARMÀCIA

Carrer Major, 7 • Tel. 977 88 00 30 43420 Santa Coloma de Queralt

FARMÀCIASABATÉDE JOAN I JOSEP BALCELLS

La Segarra32

Gestions Musicals Núria Morera, una empresa pionera a la zona i creada per tal d’organitzar un esdeveniment o espectacle musical

La Núria Morera té 24 anys. És musicòloga amb menció de gestió musical per la UAB i ha creat una empresa basant-se en la seva passió: la música. Sent fidel als seus principis, neix Gestions Musicals Núria Morera, una empresa que empara i cobreix la majoria d’estils i gèneres musicals per diferents municipis del territori català. Aquest concepte de gestió musical, és la part de l’organització, administració i logística que hi ha darrere un esdeveniment o un espectacle musical, entre altres.

Abans, però, la seva trajectòria professional com a gestora musical va començar a partir del seu Treball Final de Grau: El Segasons, un projecte que vol crear i gestionar un esdeveniment musical a la Catalunya in-terior, concretament, a Santa Coloma de Queralt, in-cloent diversos gèneres i estils musicals, cada un ubicat en un espai diferent de la població, per tal de fomentar el turisme i la reactivació econòmica de la vila i la seva àrea d’influència, i tenint en compte l’actual situació de

crisi econòmica i les implicacions que això comporta (fi-nançament i redimensionament del projecte a la situa-ció de crisi sense perdre la personalitat i la identitat que el defineix). El Segasons va tenir l’oportunitat de ser presentat davant del públic i dels congressistes el pas-sat 19 d’abril de 2013 en el marc de les VI Jornades de Joves Musicòlegs, organitzades per la JAM i celebrades a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

L’empresa ja es va anar perfilant a l’any 2013 i la seva experiència professional i laboral també, a mesura que va anar impulsant diversos projectes com: la selec-ció de músics, selecció i programació de cançons per a casaments, preparació de visites guiades musicals per a un celler de Vilanova i la Geltrú, o la preparació d’una activitat d’Enoturisme per a bodegues de la Morera de Montsant, entre molts altres.

La gestió musical és una eina que permet que les empreses que per exemple treballen en el sector de l’hostaleria i la restauració, es posin en contacte amb ella perquè puguin tenir una bona imatge. La Núria explica que “moltes empreses no són conscients que si tenen un públic que gaudeix, també és degut a la seva sensació sensorial i que estan gaudint d’una bona vetllada perquè la música hi té un punt indispensable”. Una simbiosi perfecta creada entre gaudir d’un bon àpat, però també acompanyat per una de les grans arts: la música. La Núria ho clarifica: “és un bon mèto-de perquè totes dues parts estiguin beneficiades. Si el client gaudeix, tornarà i l’hostaler també se’n beneficia perquè el client pot donar veus que en aquell lloc va gaudir tant i fa venir més gent”. Ella ho argumenta amb exemples, com “un celler que ofereixi un mari-datge dels seus productes, acompanyat de música, el client gaudirà d’una sensació multi sensorial, atrapat

Terra d’oportunitats (1)

A la Baixa Segarra neixen microempreses i projectes, persones amb coratge, valentes, amb il·lusió i empenta que lluiten dia rere dia –creant un teixit so-cial i econòmic– perquè els seus somnis passin a l’acció.

Diuen que en temps de crisi econòmica és quan sorgeixen les millors idees, floreixen noves propostes, surten de la ment altres perspectives i iniciatives, surten nous punts de vista, altres prismes. Es creen noves cimes, expectatives, reptes. Sorgeixen pors, però ganes de vèncer-les. Arriben fites que fins llavors es creien quimeres o falses esperances. I el millor de tot, és que cada dia és una victòria. Arriba l’entusiasme per continuar seguint avançant, després d’uns mesos que han quedat fixats per un punt d’inflexió. Tothom vol buscar una nova oportunitat per submergir-se una vegada més al mercat laboral o bé per llançar-se a la piscina per primera vegada. A la Baixa Segarra també es respira aquest esperit emprenedor. Prova d’això, aquesta primera part d’aquest reportatge dedicat a aquests perfils de persones que creen, que reinventen i que lluiten cada dia per tirar endavant el seu negoci, és aquesta demostració que en temps de crisi, d’escassetat econòmica sí es poden fer coses.

“Moltes empreses no són conscients que si tenen un públic que gaudeix, també és degut a la seva sensació sensorial”

Núria Morera Canosa.

Juliol / Agost 201533

Terra d’oportunitatspels seus sentits: el plaer del gust, de l’olfacte però també de l’oïda”.

La Núria és un exemple que la clau de l’èxit, tam-bé és estimar i fer allò que més t’agrada. Gestions Mu-sicals està present també en diversos portals de cerimò-nies, ha participat en diferents projectes per a entitats, empreses hostaleres, cellers i ens locals com per exem-ple, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt on ha col·laborat realitzant cicles de concerts per al municipi. “Gestions Musicals Núria Morera”, una oportunitat perquè una petita empresa pugui tenir la proximitat, la comoditat i la fidelitat que busca el client. Per a més informació: http://www.gmnuriamorera.com. Des del seu lloc web actualitza les noves incorporacions a la cartera musical i les diferents propostes i projectes on participa.

L’editorial Obrador Edèndum, i la biblioteca de la Fundació Quer Alt, columna vertebral del co-neixement i la saviesa a Santa Coloma de Queralt

La Fundació Quer Alt va ser constituïda l’any 2007 i té l’objectiu de la promoció cultural. Es troba a la Baixa Segarra, concretament, al municipi de Santa Coloma de Queralt. Josep Batalla i Costa n’és el president, una entitat que treballa bàsicament en dues línies d’actua-ció principals. No obstant, la Fundació Quer Alt tam-bé ha col·laborat amb l’Antena de Coneixement que forma part del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili. Aquests eixos principals que vertebren la fun-dació són: l’editorial Obrador Edèndum i la biblioteca de la fundació. Gràcies a aquestes eines, Quer Alt se centra en la divulgació d’aquells aspectes de la cultura que requereixen un gran esforç intel·lectual i una con-siderable disciplina mental: filosofia, ciència, literatura d’idees i reflexió teològica. És aquesta promoció que acaba acaparant la cultura per a molts desconeguda. Tant l’editorial com la biblioteca es proposen apropar el corpus teòric dels millors pensadors universals al con-junt de la població. Traduir obres destacades en moltes disciplines perquè puguin ser llegides.

Obrador Edèndum ve d’obrador, que és la re-botiga on s’elabora un producte. En canvi, en llatí,

edendum és un gerundi que indica “tot allò que s’ha de publicar” i també “tot allò que s’ha de menjar”. O sigui que Obrador Edèndum és un taller on s’elabora allò que s’ha de publicar, que és editable i consumible, explica l’impulsor d’aquest projecte, en Josep.

I és que aquesta Obrador Edèndum és una petita empresa d’estructura artesanal que publica textos i es-tudis, a més, també assaigs, una gran especialitat. Està lluny dels criteris comercials i econòmics del món edito-rial d’avui: “en planejar l’editorial, de seguida em vaig adonar que seria un taller artesanal de llibres i no una empresa comercialment rendible”, clarifica Josep Bata-lla. Aquesta editorial rep el suport de molts professors universitaris: són els casos d’Elena de la Cruz Vergari (URV) –encarregada de la comunicació– i d’Alexandre Fidora (UAB), director de l’editorial i membre de l’Insti-tut d’Estudis Medievals.

Ja ha editat 40 llibres al llarg de deu anys, nor-malment, 4 o 5 de mitjana a l’any. Edita obres de Tho-mas Kuhn, Ramon Llull, Alexandre Cirici Pellicer, Marie Curie, Rainer Maria Rilke, Albert Einstein, Isaiah Berlin i molts altres. Ha treballat i continua fent-ho per a mol-tes institucions: la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans, el Monestir de Poblet o el Centre d’Estudis d’Igualada, entre les més destaca-des. I és que avui dia, és difícil trobar una editorial que arrisqui per un llibre de filosofia o crítica literària. Josep Batalla explica que “sí existeixen, en l’àmbit europeu, editorials d’aquest perfil. A Catalunya, Edicions 62 va començar per aquest camí, seguint aquesta orientació. Traduïen llibres d’Einstein, Max Planck, Freud, Fromm, entre molts altres. El que ens diferencia és com presen-tem els llibres, fets gairebé, de forma artesanal. No són llibres de combat, sinó fets amb la voluntat de convidar a la reflexió en tots els camps del coneixement”.

Una de les altres membres d’aquesta fundació és la Laia Corbella. Tant a la biblioteca com a l’editorial, la Laia realitza les seves tasques específiques, la produc-ció i també la catalogació de llibres. Tots dos mostren cofois el gran tresor que tenen dalt: la biblioteca de la fundació. Un gran aparador de la importància de la cultura i del pensament medieval en llengua catalana, aquest tema com a eix principal, però n’hi ha de molts tipus, una biblioteca que forma part de la xarxa de bi-blioteques de les universitats catalanes, amb exemplars únics. Destaquen un seguit de prestatgeries, dedicades a Ramon Llull, ben bé com si es tractés d’un altar.

Una tasca laboriosa, minuciosa i feta al detall i gairebé altruïsta, que es va consolidant poc a poc per treballar en aquesta artesania literària, en la promoció i la divulgació de la cultura.

Bet Altarriba

“El que ens diferencia és com presentem els llibres, fets gairebé, de forma artesanal”

Josep Batalla i Laia Corbella.

La Segarra34

Parròquia

Cercar el misteri

Déu envia la calor i la pluja, Déu fa sortir el sol i el fa pondre, Déu ha creat totes les lleis que governen l’univers. Déu ens crida a la vida i fa que ens adormim en el son de la mort. Davant d’una persona tan important com ens comportem? Quina és la nostra relació amb ell? Sovint moltes persones viuen i moren sense pensar en Déu, o millor dit, viuen i moren girant l’esquena a Déu. El gran problema de Déu és l’home, i el gran problema de l’home és Déu. Quin estrany misteri uneix aquests dos extrems. La persona humana es deleix per conèixer coses i sempre vol conèixer més i més. En el camp de la medicina, en el camp de l’astronomia, en el camp de la tècnica i en tots els àmbits del coneixement. També en el de la teologia, que és la ciència que cerca el coneixement de Déu. Conèixer els misteris de Déu és conèixer els misteris de la mateixa vida i de la mateixa persona humana. L’instint innat de tota persona és cercar sempre el sentit de la vida, la felicitat. Però són pocs els qui el troben. Davant de l’abisme de la frustració, alguns opten per suïcidar-se, altres per drogar-se, altres per negar Déu, malviuen la seva vida sempre fugint d’aquestes preguntes i d’aquesta veritat que no poden entendre ni suportar. Però Déu que és el creador de tot això, sempre obre portes, sempre deixa pistes perquè les seguim, sempre dóna llum, sempre ens espera en alguna cantonada de la vida perquè vol trobar-se amb nosaltres. Déu vol ser el nostre millor amic. Quan una persona obre el cor a Déu, de veritat, tot canvia, tot millora, tot és diferent. Qui no voldrà començar aquesta aventura de la vida que és conèixer Déu?

Mn. Joan F. Amigó B.

AGENDA DEL MES D’AGOSTHORARI DE DESPATX PARROQUIAL I DESPATX

DE CÀRITASDia 4 i 18 a les 10 del matí.Si hi hagués algun assumpte important que no

es pogués atendre en aquest horari, podeu trucar a la parròquia i concertar una entrevista.

DIA 6 D’AGOST, APLEC A L’ERMITA DE FIGUE-ROLA

Celebrarem la missa de la Transfiguració a l’Ermita de Figuerola, com cada any a les 7 de la tarda. No hi haurà missa a la parròquia.

DIA 10, SANT LLORENÇEnguany Sant Llorenç cau en dilluns, la missa serà

a les 8 del vespre davant de l’altar de sant Llorenç.

MISSA A LA POBLA DE CARIBENYSEl dissabte dia 8 d’agost, a les 12 del migdia cele-

brarem la missa a la Pobla de Caribenys.

FESTA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU, 15 D’AGOST

Missa a Savallà a les 10.15 h. Missa a Sta. Coloma a les 11.30 h. Missa a Conesa a les 3/4 d’1 del migdia. Missa a la Cirera: 14 h.

FESTA DE LA MINERVADiumenge dia 16 d’agost, Festa Major a a Santa

Coloma de Queralt, la missa serà a 2/4 de 12 del mig-dia, amb les ofrenes de les diverses entitats. Ens acom-panyarà la coral Schola Cantòrum d’Igualada, i després de la missa ens oferirà un petit concert. A 2/4 de 8 del vespre farem com cada any la pregària de les Vespres, amb l’exposició del Santíssim i benedicció solemne. Dilluns dia 17, la missa serà a 2/4 de 12 del mig-dia, en honor als patrons: Sant Magí i Sant Roc. Enguany no es podrà pujar a dalt del campa-nar com fèiem cada any, per motius de seguretat. El campanar no reuneix les mesures de seguretat ne-cessàries i això suposa un gran risc i elevat perill. Dimarts dia 18, a 2/4 de 12 del migdia. Dimecres dia 19, a 2/4 de 12 del migdia missa per tots els difunts d’aquest últim any.

DIUMENGE DIA 23 D’AGOSTMissa a Savallà: 10.15 h. Missa a Santa Colo-

ma: 11.30 h. Missa a Llorac de Festa Major: 12.45 h. Conesa: Celebració de la Paraula: 12.45 h.

ABSÈNCIA DEL MOSSÈNDel 24 al 28 d’agost el mossèn no hi serà, per tant

aquests dies no hi haurà missa entre setmana.

DIUMENGE 30, MISSA A LA POBLA DE CARI-BENYS

Diumenge dia 30 d’agost Festa Major a Llorac, la missa serà a les 12.45 h, i a la Po-bla de Caribenys, la missa serà a les 14 h. A Conesa hi haurà una celebració de la Paraula.

TRASLLAT DE LES RELÍQUIES A CONESA La data del trasllat de les relíquies de Mn. Tomàs Cap-devila a l’església de Conesa, queda ajornada per més endavant, ja que no hi havia temps de fer tots els pre-paratius desitjats.

Juliol / Agost 201535

El passat dissabte 18 de juliol a la tarda, davant la restaurada façana de la masia de Saladern, es va celebrar la festa de la Verge del Carme.

Com cada any el tercer dis-sabte de juliol el Josep i la Carme, propietaris de la finca, conviden parents i amics que arriben d’una bona colla de pobles de la vall del Corb.

L’acte comença amb una mis-sa de campanya i a continuació es serveix un bon berenar. Entrepans, coca de recapte, coca de fruita i les ja tradicionals i boníssimes rosqui-lles preparades amb tota la il·lusió per la Carme i que tant agraden a tothom. Aquest any la trobada va reunir més de 130 persones.

La tertúlia regada amb vi, cava i moscatell s’allargà fins a fer-se fosc.

L’any que ve tornarem! Si ens convideu és clar.

Al vespre l’Associació de Fills i Amics ens va portar una obra de teatre de la companyia Els pirates. Una obra musical de cabaret que porta per títol Roba estesa. La re-presentació es va dur a terme a la plaça Major i un centenar de co-nesins la van gaudir de valent. Cal dir que la fresqueta de la nit també va ajudar, ja que en un estiu tan calorós són molt d’agrair els actes a l’aire lliure.

Redacció Conesa

Conesa

Aplec de Saladern i nit de teatre a Conesa

Festa de la Verge del Carme.

Nit de teatre a Conesa.

Fotos: cEdidEs

ASSOCIACIÓ CUlTURAl BAIXA SEGARRADel 15 al 30Exposició: “Les terres del Gaià a l’arxiu Albert Bastardes. 1906-1936”Sala gran del castellHorari d’obertura:del 15 al 18: matí de 12 a 2 i tarda de 6 a 9diumenges 23 i 30: de 12 a 2

SetembreDel 14 al 29 setembre 2015AUlA DE lA GENT GRAN DE lA URVMatrícula curs 2015-16Lloc: casal dels Jubilats Horari de matrícula: dilluns, dimarts i dimecres d’11 a 1

antena.quer.alt@urv.cathttp://www.urv.cat/antenes_coneixement/quer_alt

Antena del Coneixement de la URV - Agost 2015

La Segarra36

seaf

1727 Santa Coloma de Queralt, plaça Major, festa de Sant Cristòfol. D’esquerra a dreta: Lluís Llorens Soler, Pepito Gasol, Joan Corbella Sureda i Jaume Albareda Mor-ros, any 1944. Fotografia de Pere Orga Torrent, cedida per Ramon Orga.

1732 Santa Coloma de Queralt, carrer Major, festa de Sant Cristòfol. Any 1949. Abanderat Francesc Costa Auberni. Amb vestit negre, Mariano Canals (Pauet) i amb el cigar, de renom Creuer. Fotografia cedida per Maurici Brunet Vilà.

1728 Santa Coloma de Queralt, font de les Canelles. D’esquerra a dreta: Conrado Ferrer Pomés, Josep Al-bareda Valls, (desconegut), Josep Mulet Cortadellas i en primer terme Josep Pomés Pont. Any 1934. Autor: Jo-sep Mulet Cortadelles. Cedida per Jordi Mulet Gascon.

fotos colomines

1731 Santa Coloma de Queralt, raval dels Capellans. Nevada del 1944. Autor: Josep Mulet Cortadelles. Ce-dida per Jordi Mulet Gascon.

1733 Santa Coloma de Queralt, carretera de Vallfogona. Carro carregat de Garbes als anys 50. Autor: Josep Mu-let Cortedelles. Cedida per Jordi Mulet Gascon.

Juliol / Agost 201537

Hem pogut buscar millor els noms dels estudiants que surten a la foto de La Segarra del mes de març del 2015. Moltes gràcies a la col·laboració i bona me-mòria de dos dels que sur-ten a la foto: el Jaume Cus-todi Torres i el Joan Costa Vives, tenim més noms:

A la font de la Badia. El de l’esquerra és Anton Nadal Atset, que li deien "el Tonet Manyà", els altres són de la família. Foto cedida per Guadalupe Ferrer i Ton Nadal Carreras.

1- Magí Aymerich de Savallà, 2- Francisco Ferrer (Cal Gaixet), 3- Salvador Rocagener, 4- Joan Bartolí Claramunt (Cal Claramunt de Bellprat), 5- Joan Valls Creus, 6- Ramon Gassol Rozada, 7- Magí Sendra Vergés, 8- Pere Bertran, 9- Joaquim Segura, 10- Salvador Claramunt Taule, 11- Joan Sanou (Palau?), 12- Josep Parellada (de Querol), 13- Mossèn Anton Reguan i Badia, 14- Jaume Ra-bell Gomà (bar Montserrat), 15- Ramon Canals Calvet, 16- Joan Querol (Mulet?), 17- Josep Bergadà Freixes, 18- Salvador Custodi

Santacana, 19- Josep Florensa Vivas, 20- Jaume Custodi Torres, 21- Pere Orga Torrent, 22- Joan Costa Vives, 23- Josep Abelló (de Guialmons), 24- Alfons Orga, 25- Ramon Marimon Puigener, 26- Josep Pijoan (de Conesa), 27- Simon Puig, 28- Eduardo Bartolí Claramunt (Cal Claramunt Bellprat), 29- Ramon Ferrer, 30- Jaume Ibañez (cosí del 23), 31- Antoni Sureda Sanahuja, 32-Josep Bosch, 33- Ramon Segura Miret, 34- Josep Casajoanes Segura, 35- Salva-dor Soler, 36- Jaume Mestres Segura, 37- Anton Moix Franquesa, 38- Josep Domingo Segura, 39- Benanci Mas (de Sant Gallard), 40- Josep M. Tarragó Puig, 41- Josep Llorach Pontnou, 42- Andreu Clarasó Poblet, 43- Gumersindo Mulet, 44- Josep Ferrer Cantarell.

També ens han ajudat a situar la foto, és del curs 1935-36, als Her-manos, poc abans d’esclatar la Guerra Civil. Al curs següent, aquests nois van estar uns anys sense escola fins que va passar la guerra i es va normalitzar la vida escolar. Si podeu us recomanem que parleu amb aquests colomins que ara tenen uns 93 anys, i aleshores en tenien 14 o 15, i us explicaran més detalls: quines assignatures estu-diaven?, quants mestres tenien? Fins i tot de la marca de tinta xina que utilitzaven per escriure...

frederic vallbonapintor

697 390 112977 880 253

La Segarra38

Dalt del Mont-roig (2.864 m): Ramon Mullerat, Lucía Soto, Fina Borràs i Joan Esplugas.

CEQSortida al Carlit, 4 i 5 de juliol

Aquest cap de setmana no hi havia cap sortida programada, però no costa gaire muntar-ne una: envies quatre whatsapps i ja està. Hem decidit fer el Carlit, a la Cerdanya Francesa. Som 4 els que marxem el dissabte a la tarda per anar fins a Montlluís. Acampem al càmping del costat de l’entrada del parc natural de les Bulloses. El pas està barrat des de les 7 del matí fins a les 7 de la tarda: no hi deixen passar cap cotxe i per pujar al refugi s’han d’agafar els autocars del parc.

Plantem les tendes i anem a fer un volt per Mont-lluís, un poble que està dins un fortí. Després tornem al càmping a sopar i a dormir.

El diumenge ens llevem a les 6 per entrar al parc abans de les 7. Quatre companys han sortit molt d’ho-ra, molt d’hora de Santa Coloma per arribar abans que barrin el pas. A 3/4 de 7 ja som al refugi de les Bulloses, però com que no havíem quedat en un lloc concret un grup espera l’altre i tots ens esperem. Cap allà a les 8 ens trobem i comencem l’excursió. Travessem la presa de l’estany de la Bullosa. Pel camí anem trobant diver-sos estanys, el de més amunt, l’estany Sobirà, encara està glaçat i cobert de neu. Hi fem una parada per fer un mos. Continuem cap al coll Colomer. A partir d’aquí és molt dret i cal fer alguna grimpada. Arribem al cim del Carlit (2.921 m) al cap de 3 hores. Dalt del cim som una cinquantena d’excursionistes, però quan davallem trobem molta gent que encara puja. En una cruïlla aga-fem un camí que també ens portarà a l’estany de la Bullosa, però passant per uns altres estanys; a l’últim, ens parem a refrescar-nos. Arribem als cotxes a 2/4 de 3 i anem fins a Puigcerdà a fer el dinar de final de sortida.

Sortida al Mont-roig, 11 i 12 de juliol

Avui només som 3 els que sortim a 2/4 de 7 de Santa Coloma per anar a la vall de Cardós. Parem al càmping de Graus, on ens esperen dues companyes. Passades les 11 anem a Quanca, on deixem el cotxe. Aquí agafem el camí de la Roia de Mollàs i el seguim uns 3 km fins a trobar un senderó que entra al bosc i

puja cap a la pleta de l’Arenal. Continuem fins a trobar el torrent de la Roia de Mollàs i anem pujant pel cos-tat de l’engorjat de l’Escala fins al clot del mateix nom. Després remuntem per la vora de la cascada de Llovera fins a l’estany. A les 3 arribem a l’estany de la Gallina, on hi ha el refugi Enric Pujol. Dinem i tenim tota la tarda per banyar-nos i reposar. El refugi és lliure i l’hem trobat ple, així que busquem un lloc per fer bivac. A les 7 de la tarda ja sopem i amb claror de dia anem a dormir.

Diumenge. A les 6 ja ens llevem. A una de les com-panyes, li fa mal el turmell i es queda a guardar el cam-pament. Comencem l’ascensió a les 7.

Anem pujant i fins als estanys de Sens raja aigua per tot arreu. D’aquí ens enfilem cap a la collada del Mont-roig i fem el pic Tartera (2.846 m). Són les 9 del matí. A partir d’ara només hem de carenejar fins al pic Mont-roig (2.864 m). En mitja hora hi som. Hem hagut de crestejar una mica amb algun pas exposat. Mengem quatre galetetes i altra vegada avall. Perdem el camí i decidim tirar pel dret. Arribem al campament vora les 12 del migdia. Recollim els trastos i davallem fins al càmping de Graus, on dinem a les 3 de la tarda.

Puja i baixa als Encantats, 25 de juliol

A 2/4 de 6 sortim de Santa Coloma 5 excursionis-tes que anirem fins a Sort, on hem quedat amb 5 més. Després d’haver esmorzat tots plegats, ens arribem a Espot per agafar els taxis que ens pujaran fins al llac Sant Maurici. Ja són 2/4 de 10 quan comencem a ca-minar. Passem pel costat del refugi Ernest Mallafré i ens endinsem per un bosc que va pujant per la Valleta Seca fins a trobar la tartera, molt dreta, que arriba al coll

Al cim del Carlit (2.921 m): Jordi Tomas, Anna Montanyà; Carme Casas, Jordi Vallès, Belén i Miquel Alonso, Joan Esplugas i Josep V. Miserachs.

Fotos Joan Esplugas

Juliol / Agost 201539

CEQdels Encantats (2.584 m). Només ens queden 200 m per poder fer el cim, però són un xic difícils i exposats. Arribem al Gran Encantat (2.748 m) quan són les 12.30. Dels 10 que som, cap l’havia fet. Tenim unes vistes es-pectaculars del llac Sant Maurici i dels pics Monastero, Subenuix....

Toca baixar i, per fer-ho de forma segura, tenim un ràpel de 50 m, però n’hi ha 6 que no n’han fet mai. Tot i que ho fan molt bé, hi passem una bona estona: no tor-nem al llac Sant Maurici fins a les 5 de la tarda. A Espot fem un dinar-berenar i cap a casa. Arribem passades les 9, just per poder anar a la festa de barri de la Plaça.

Sortida a la Pica d’Estats, 1 i 2 d’agost

Dissabte 1 d’agost. Ens trobem al Portal trenta ex-cursionistes per anar a fer la Pica d’Estats. A les 8 del matí sortim vuit cotxes direcció a Sort, on parem a es-morzar. Hem d’esperar que arribin els tres últim cotxes, ja que un d’ells ha tingut pana i han hagut d’anar al mecànic a Tremp. Un cop ja hi som tots, prosseguim viatge fins a Àrreu, l’últim poble de la Vallferrera. Aquí prenem una pista que va remuntant pel costat del riu la Noguera de Vallferrrera, uns 9 km, fins al pàrquing del refugi (1.900 m). Carreguem motxilles i són les 2 quan comencem a caminar cap als plans de Sotllo (2.150 m), on ens aturem per dinar. Continuem pujant fins a l’estany de Sotllo (2.350 m). Aquí fem un escampall de tendes per passar-hi la nit. Alguns valents s’hi banyen, d’altres només s’hi mullen els peus. Després de sopar la fem petar una estona i a quarts de 10 anem a dormir. Quan ja som tots dins les tendes, arriben dos companys que havien sortit a la tarda de Santa Coloma.

Diumenge 2 d’agost. Ens llevem a 2/4 de 6, men-gem una mica i a 3/4 de 7 comencem ruta. Passem pel costat de l’estany d’Estats, on també hi ha unes quantes tendes. Anem pujant fins al port de Sotllo (2.874 m.). La primera intenció era carenejar fins a la Pica, però fa vent i no ho veiem segur ni per a la canalla ni per a algun de gran. Així que baixem pel vessant francès, remuntem cap al port de Riufred i d’aquí pugem a la Pica (3.143 m). Hi arribem a 2/4 d’11. Hi ha molta gent i hem de fer peripècies per poder fer la foto de grup. Fa un dia molt clar i tenim unes vistes espectaculars. Després de gau-dir-ne una estona, comencem a davallar cap al campa-ment, on arribem a quarts de 2. Després de banyar-nos i dinar, pleguem tendes i altra vegada avall. A les 6 de la tarda parem al refugi, que està a 10 minuts del pàr-quing, per prendre unes begudes isotòniques. A les 7 pugem als cotxes satisfets de la sortida tan esplèndida que hem fet. Joan Esplugas

La Pica plena de colomins.

Vistes espectaculars des del Gran Encantat (2.748 m): Salvet, Lucía Soto, Ramon Mullerat, Pep Solé, Gerard Santacana, Claudi Berenguer, Ruben Simó; Jacob Martínez, Josep V. Miserachs i Joan Esplugas.

La Segarra40

El 7 i 8 de juliol Laia Moix es proclamà sub-campiona de Catalunya en la 95a edició dels Campionats de Catalunya d’atletisme Open celebrats a l’Estadi Serrahima a Montjuïc, en salt d’alçada amb una marca d’1,62 m. La Laia, de categoria cadet, nascuda l’any 2001 sols fou superada per l’atleta del F.C. Barcelo-na de categoria sènior Claudi Garcia, que va batre el record dels campionats amb un salt d’1,88 m. També el 4 de juliol participà en els campionats de Catalunya cadet a Granollers i amb un salt d’1,64 m va obtenir la medalla d’or, a més d’aconseguir un cinquè lloc en salt de llargada de 5,14 m, la seva millor marca personal.

F. V.

Atletisme

Encara que la majoria de les curses populars es fan en temporada de tardor, hivern i primavera, en el període estival també es disputen algunes clàssiques com l’Urban Running d’Igualada, que en la seva quarta edició comptà amb molta participació colomina. Entre els més de 2.500 corredors que ompliren els principals carrers igualadins hi havia 25 colomins en dues curses de 5 i 10 quilòmetres, destacant Joan Rosich que es classificà 12è amb 33min 6s en la cursa de 10 km.

Per la diada de Sant Joan a Montblanc va tenir lloc la 23a edició de la pujada a l’ermita de Sant Joan on Joan Rosich es classificà segon amb un temps de 41min 13s a 15 segons del guanyador Xavier Garcia Insa. La cursa tenia 9,3 km amb un final de molt desnivell.

I el dissabte 27 de juny a les 6 de la tarda amb una forta calor el Joan Ro-sich s’imposà a la mitja marató de muntanya dels 3 municipis anoiecs d’Orpí, Santa Margarita de Montbui i Santa Maria de Miralles, amb un extraordinari registre de 1h 34min 51s, tenint en compte que el recorregut acumulava un desnivell de 512 metres. El segon classificat Ángel Sevilla va arribar a quasi 3 minuts i mig.

F. V.

Curses populars d’estiu

Laia Moix campiona d’EspanyaFoto: m. romEro

Foto cEdida pEr El c.a. montblanc

Joan Rosich pel senderó en els darrers me-tres a la pujada a l’ermita de Sant Joan.

Moment del salt que li va donar el títol de campiona de Catalunya cadet a Granollers.

La Segarra42

Juliol / Agost 201543

BTT Queralt

El passat 26 d’abril es va fer aquesta cursa de bi-cicletes per carretera o cicloturística de Cervera. Ja és el 4t any que la penya ciclista de Cervera ho organitza. Aquesta cursa té dos recorreguts, un de curt i un de llarg, que no va deixar indiferent ningú.

La cursa va començar partint de Cervera, els pri-mers 30 km de recorregut van ser bastant favorables, per rodar en grup. Un cop passat Castellfollit de Riu-bregós, el tram fins a Calaf presentà els 3 primers murs, curts però intensos, sobretot els 2 primers. Passat Ca-laf, arribà un dels murs més exigents del recorregut, el de Sant Martí Sesgueioles. Després, fins la Panadella, carretera de puja i baixa, i descens fins a Sant Antolí. Des d’aquest punt, el tram final fins a Cervera, amb 3 murs duríssims. Atenció amb el mur de Rubinat II. L’arribada a Cervera, també d’autèntic nivell.

En el recorregut llarg, igual que en el curt, fins la Panadella (quilòmetre 65), se superen 4 murs, desta-cant el de Sant Martí.

Des d’aquest punt, descens fins a Sant Antolí (qui-lòmetre 71), punt on comença l’autèntica skyline de la Clàssica.

Fins al quilòmetre 110, 40 quilòmetres sen-se descans, els més infernals de tot el recorregut, amb 9 murs enllaçats que no et donen respir. Mol-

ta atenció amb els murs de Rubinat II, Albió, Sava-llà i Forès, amb fortíssims pendents que arriben al 20%. A partir de Forès, 30 km per recuperar les for-ces, que ens faran falta en el tram final del recorregut.Del quilòmetre 139 fins a Cervera (quilòmetre 151), els 3 darrers murs, que ens tornaran a demanar el millor de nosaltres, acabant amb un final espectacular.

Del nostre club hi van participar Joan Torroja, Marc Cuadras, Ramon Guinart, i els germans Pere i Òs-car Marín.

LA BONAIGUA

El passat 6 de juny una colla del nostre club van anar a fer la marxa ciclista de la Bonaigua.

Aquesta cursa té la sortida a la Pobla de Segur, es circula per la N-260 fins al Port de la Bonaigua, i es torna per la mateixa carretera fins a la Pobla de Segur. Durant el recorregut hi ha diferents variants que surten i tornen a aquesta carretera nacional que travessa tot el Pirineu, a fi d’aconseguir passar per més ports de muntanya.

La Bonaigua té 2 recorreguts, el llarg de 202 km amb 3.200 metres de desnivell positiu i el recorregut curt de 170 km i 2.400 metres de desnivell. Remarcar que la Pobla de Segur està a 500 metres d’altura i el Port de la Bonaigua a 2.072 metres.

Del nostre club hi van participar el Marc Cuadras, el Joan Torroja, el Pep Moix i el Manel Sánchez.

Xavi Montanyà

Clàssica dels mursFotos: cEdidEs

A dalt, Òscar Marín, Marc Cuadras; a baix, Ramon Guinart, Joan Tarroja i Pere Marín.

Manel Sánchez baixant el port de la Bonaigua i Joan Tarroja a l’arri-bada a meta a la Pobla de Segur.

Tel. 977 88 14 79