Any III

Barcelona 13 de Novembre de 1902 Num. 126

Cala!nova Artistica

La Tratlicid.—QuERoL.

15 cêntims

734

CATALUNYA

Es deliciosa, la consecuencia dels homes.Catalanistas qu'd casa seva parlan en castelld;reyolucionaris que 's fan esclaus de tots elsprejudicis; proteccionistas que no volen gene-ros del pais y se'Is empassan ab marca estran-gera; patriotas que sacrifican 1' interes de laterra a una paraula buida ... La vida-fa el efec-te d' una botiga d' apothecari, ab els pots benafilerats en els prestatges, pero am tots elsretols cambiats, per un dependent idiot 6 abgangs de riure. Busqueu las pastillas de cargoly us trobeu ab emplaste de cicuta: destapeu 1'

aixarop de poncem y us fa tirar enderrera, lafortor de P•acit fenich.

Y som tan imbecils, qu' encara ens deixementabanar, per la mentidera llegenda, quecadascA porta enganxada a sobre.—Nosapiguer, lo que dius, sino lo que fas,—hauriamde contestar, A. tots els que barbotejan en ca-rrers y plassas, demanant el nostre concurs 6la nostra aprobaci6. Pero com sants ignocents,que enlluernats per las Iluisors de la fatxada,no 'ns cuidern d' esbrinar, qu'es lo que tanca elsantuari: y aixis passan coin A maravellas, se-pulcres emblanquits, buits 6 plens de podrima-ner, per dintre.

Aqui a Barcelona, tenfm una instituciO, ques' anomena Fomento del Trabajo Nacional,aixis en castelld, perquels de IVIadrit no fassinel sort. ab la escusa de que nols entenen, cua.nels demanan alguna cosa. Pero mal que 'I nomsigui en castelld., suposem que 'Is que maneganlo d' aquella casa, inclueixen el treball catald,entre els que deuen fontentarse.

Suposem tambe,—encare que siga una micaInes discutible, conegudas las corrents.... meta-listicas 6 metalisadas, qu' alli regnan,—que nodeuen escluir dels treballs dignes de prOtecci6,els que no estant fonamentats en la esplotaciO,mes 6 menos lIcita, del treball dels altres. Perexemple: els literaris, artistichs. cieniffiChs,etc., y entre ells, 1' art dramdtich en totas lassevas manifestacions.

ARTiSTICA

Admes aix6 y tinguent en compte P. obliga.ci6 que 'Is imposa '1 titol , de la societat, de fo-mentar el treball de la terra, debem dirli qu'aqui, Catalunya, tenim un teatro, mes 6 me-nos bo, mes 6 menos dolent pero teatro alab caracter propi y definit.

Ja sabem que las preocupacions dels jornalsy 'Is aransels no deixan rep6s- mes que permenjar y dormir yfer alguna •francatxela abamichs y.... amigas, de tant en tant. Compre-nem, tambe,"que 1' art y la literatura en serio,ensopeixen a qui no 's preocupa roes, que de 1'art de fer cuartos y las Iletras de cambi. Ara,si 's tractês de cant y ballarinas, ja serfa unaaltre cosa: sempre ajuda a la digesti6 'I pessi.golleix d' un tros de la Bohemc 6 una altreOpera ensucrada, mentres se .conversa en elpalco 6 s' hi fa petar una bacaina.

Afegim a, tot lo dit, que 1', anar 'al teatro ca.tald no fa seny6 y tindrem esplicat perque lanostra aristocracia de fil y cot6, no 's recordade que tal teatre existeixi.

Pero senyors de la Ilansadora y la romana!cuan se tracti d' obsequiar a un foraster quevingui a Catalunya, si vostes no hi entenen enaquestas animaladas de l' Art, y altres bestie-sas, indignes del seu encarcarament de pollsresucitats, que tenen cuatre cuartos, prenguinconcell de cualsevol d' aquets somia-truitas,morts de gana darrera un ideal, que no'ls daremay per dur camisa.

D' aquesta manera, no caurdn en el ridicol,per organisar una funci6 de gala, dedicadaun estranger que'ns vulgui visitar, d' anartrobar a I' empresari d'Ama companyia caste-

dolenta, y demanatli.una obrafrancesa,carrinclona, .com es la -Corte. arc NapolcOn,—vostés, que volen fomentar el treball de ht nos-tra terra!

Ja sabem qu' aix6 es tin dir; un mirallet d'alosa per enlluernar als tontos: que lo que vo-len vostes, es mirar per casay poguer vendre,ab un tres cents per cent :de benefici. Perosenyors, cal sapiguer representar el paper,perque 'Is altres no vegin la trampa. Encaraqu' a ne vostes- els hi'fassi fAstieh tot aix6 de.P.art catald y demos L,ralindainas, han de fer elcor fort y fastiguejarse heroicament un parelld' horas dintre '1 palco, en que no sigui, sino,

• —

Es mes. Pensin que tot el cot() que vostes fi-lan y teixeixen,-6 mes ben dit; fan filar y tei-

CATALIJNYA

sir 1 n' els altres,—serveix en acabat per fa-bricar el paper, qu embrutan ab las sevas xim-plesas els somia truitas de que 'Is hi parlavames amunt. Y cuan ja ningn tindri. retort devostes ni d'els seus cuartos. encara 's parlardd' algun d' aquells, pobres dimonis que vostësavuy, consideran ab somriure despreciatiu,perque no 's recordan de ferse enllustrar lassabatas, preocupats ab una rima dificil 6 duen'I barret usat, perque, mes que comprarne unde nou, s'esliman comprar un Ilibre.

JOSEPH. PUMA

bletrasDing o que amor no mata!....Es quo s'ho calla 'I que'n mor.

(-1- Marian Aguil6)

Reel& dintre aquesta cambrade Ilibres tota a curdll,al ple de la jovenesano faig Ines que pensa en tu.

lgual que un aixam d' abellasvoleyant entorn del rusch,a n'el meu Sony las ideass'acoblan a bell rebrill.

Mes, provar d'amonjoyarlas,aix6 en mi ja es en desas,y del arbre de las lletras,qu'es cas d'abastarne 'I fruyt!

A ben enca de la viaper l'amor teva m'atur'en una mar tota fondad'anyoranca m'hi consam.

De flors me n'ha dat ben pocasla rosada joventut;tan sols una 'm ye a somriure,pro de mi resta ben 'luny.

Tant punt la veig, corn l'amagad'esbarsers tot un embull,mes al provar d'abastarlaentre mitj tot jo punych.

Alas feridas sols s'apellanab la cremor dels teus ulls,si al guaytarte flo g s decantas,puig Ilavors estich

Els Ilibres apar que'm cridiny '1 cap en vers ell me du,y al abastals dels prestatjesels trovo doble feixuchs,

ab tant de temps de no pendrelsel saber de dins sos fulls.Ditxosa amor y ben nadalen vers hont to m'has endut?

A RTISTICA

735Ja puch allargar els bracos....Iper tot mon entorn es buyt;la soletat sempre, sempre!fins a l'anima hi retruny.

Sort tinch del Crist de ma taulapuig si be m'esguarda mut,ab son posat d'agoniaal cor l'esperanca 'm dn.

D'esperanca no m'en manta,ja ho pots tenirho en segtiy encar' venen prodigantmentas cartas quo avid' recullch.

Adeu, angel dels meus somnis!En l'anyor en que 's consUm,aconhorta a n'el poetaque no pensa sin g en tu.

Si aquestas lletras t'arrivanquo no't fassan pas enuig,las he dietadas, hermosa,ab las Hag-Hulas als ulls.

ANTON BUSQUETS Y PUNSET

Xaval .1udizitts.-11Aftorms

7 3b CATALUNYA ARTISTICA

lie If de I' Aui Canela

11

Tot passa en aquest mon, y aquella costilmsalvatje de las batussas, entre pobles vehins,qu' havia fet de 'n Canela una mena d' heroellegendari del seu vivent, and perdentse, pocha poch tambe.

Dos 6 tres morts, qu' [en espay de curttemps, quedaren estanglats de resultas d'aque-Ilas batallas y la por de la justicia, qu' enviasense miraments a treballar per compte delrey, ab grillOns a la cama, als autors, mes omenys declarats, de la malifeta, estemordirenals prudents y refredaren las sangs bullentasdels Ines arriscats y batissers, fent que s' hi mi-ressin una mica a trompejarse. Pero sobre tot,lo que va donar el cop de gracia a la salvatjecostam, matantla de sol arrel, fou obra civi-lisadora de 'en Clave, al escamparse per Cata-lunya. •

Las cansons del mnsich-poeta, ab la suaualenada d' amor que en son si portavan, ofe-garen odi traditional de poble a poble. Ague-Ilas animas primitives, sentiren, inconscient-ment, per primera vegada, 'I pas de germanorque 'Is unia ab els demos homes, y aquell estatde lluyta mitgeval desaparegué per sempre.El regne brutal de la forsa, feu lloch a las Iluy-tas mes nobles de 1' Art.

En molt poch temps, cada poble de 1' Am-purda tingué el seu coro y 'Is de Peralta tarn-be n' armaren un, ab gran escandol y maliciade 'n Marti Canela, que may volgue sapigue-rhi res per molt que 1' en pregaren. Semblavacorn si pressentis qa' aquellas cansons haviande matar lo que a n' ell li donava tanta anome-nada.

En el fons del seu cor sentia fastich [y des-preci per aquella colla de benehits que bala-drejavan sense corn va ni corn ve, lo .mateixque 'Is grills y las granotas.

Y no era que a n' ell no li agrades cantarneuna cuan venia '1 cas; si que Ii agradava. Yfins era '1 seu espinguet el que mes se sentia,cuan passavan, cantant y bo y formats pe 'Iscarrers d' un poble contrari, el dia de la festamajor. Pero ja sabia perque ho feya. A116 era'1 crit de guerra y desafio del conquistador in-solent, segur de la victoria.

Mentres qu' aquells simples del coro canta-

van sempre, a tot' hora, corn las cigalas cuanse las hi toca 'I ventre, amatents a seguir elbastonot que leya voleyar el seu inestre;—u nnyicris,-qu' ell, ab un esternut, hauria.fet anarde morros per terra.—Y encara no era aixO,lo que mes indignava. Lo que no podia so.'frir, lo que li encomia las sangs no mes de pen-sarhi, era que 's deixessin reptar corn uns xaisper aquell esquitx d' home, que no brotavacuatre pams del sol. Que li hagues anat a n'ell ab broths de si desafinava! Ben segur que dela primera plantofada me li deixa la boca netade dents y caixals corn el dia que va neixer.pensar que tota aquella colla de cusons feyanmuixoni, per mes que altre barbotejes, y en-cara no aixecava '1 bras tornavan a badar laboca corn uns' estaquirots y vinga cantar fins areventarse....! Y d' all() 'n deyan homes?—Uix!quin fastich!

Per acabar de treurel de pollaguera, ab oca-siO, de no recordo quina arribada de personat-ge, 'Is de Peralta cantaren plegats ab els deCuberO, sos enemichs tradicionals. A116 si queno pogue pahirho. Calla sentirlo al diumengevinent, corn els posava a n' els coristas, cri-dant rabios, dret al mitx del hostal de ca LaCoixa.—Me faig ab mi!—deya ab ven enrogii-llada,—si m' hi poso, jo tot sol us trech A. es-cupinyadas del poble, caragirats, mes que ca-ragirats!

Ahont s' es vist may, barrejarse ab aquestamala nissaga de pota-molls! AixO es lo qu'apre-neu, baladrejant estudi 'Is dissaptes al ves-pre: de renegar dels vostres passats. Me casoab ronda! No 'n sou mereixedors de portar elnolo de peraltenchs! Sabeu lo qu' hauriau defor, si no tinguessiu sang de nap a las venas?Venir ab mi- aquesta mitx-diada y clavalshiuna bona tunyina a n' els pota-molls de Cube-ro sapiguessin qu' encara n' hi quedand' homes a Peralta. Pero vosaltres no 'n teniures d' home. Malaguanyada Ilet qu' us va do-nar la vostra mare! Aneu a buscar un fus yuna filosa y poseuse unas faldillas, que us es-cauran Ines que las calsas que porteu, capons,renegats. Ja 'm caso ab tots vosaltres!

Era una riuhada d' insults y malas paraulas,lo que sortla d' aquella boca, contreta, escu-mejanta de rabia i mentres ab els ulls injectatsde sang, espurnantli guspiras y la cara encesa,feya voleyar els punys closos, desordenada-ment, d' aci d' and, ab ganas de deixarlos cau-

:',ATALUNYA A RT 1STICA

re, corn massas de moli paperer, sobre 1' es-quena d' aquells bretols y engrunarlos.

Ningd gosava piular. Sabian be prou qui era'n Marti Canela y lo que li esperava al atrevitque probes de contradirlo. Pero tothorn se l'escoltava xiulant, y poch a poch y dissimula-dament, un darrera altre, anaren esmu-nyintse carrer avail, deixantlo qu' esbravestot sol la seva rabia. Cuan ell va veures nomes que ab la hostalera, que assentada en unrecO. feya mitja, ventant un cop de puny d lataula que tenia mes aprop, engegd un renechtan esgarrifi5s que la dona, escruixida, va se-nyarse. Despres, corn si tornant en si, se fes.carrech tot d' una, de la nova situaciO del po-ble, acotd 'I cap, feu un sospir y ficantse lasmans a la butxaca, tot moix passe, la porta,mormolant dolorosament:— Ja no hi queda ver-gonya a Peralta!

J. Pous Y PAGES.

(Continuarti).

737Perin 'Is nuuis

Que 'Is hi darem que 'Is hi agradi a 'n els nuvis,que 'Is hi darem que 'Is hi stipiga be?Vingan marxants per firarlos de joyas,vingan jardins per omplirlos de flors.

Demlosho tot perque tot s' ho mereixen;mes que 'n faran de presents que 's fan pols?Joyas mellors nostre cor los desitjaque durin Ines que las perlas y fiors.

La ditxa eterna, la pau y ventura,lo goig sens fi, la sagrada ilusie,qu' es corn un btilSam de totas las penis,qu' ens encoratja entre mitj dels dolors.

Mes qui 'ls dura tan de be corn voldriam?Qui 'Is ho third? Dihemho avuy? dihembo tots!Abans d' un any vindrd nn Engel sens alascoin una bresca, tan ros y tan dols.

Y sumicant ab sos ulls amorososdire. ab llenguatje qu' enten sols el cor:"Com vinch del cel porto un eel en los Ilabis,es per vosaltres: partiusel tots dos."

JOSF.Pll FRANQURSA Y GOMIS.

Mestre en Gay Saber.

Ii uall

Apar colossal paneraforrada de domds vent,ó 'I pit de la Primaverapera 1' Amor sempre obert.

....Al fort del hivern la he vista,cum; els frets tot ho desfan,

y pera somni artistaera encare massa gran.

Sempre gran y sempre bellaatrau, encisa, cor-prên;no hi I'd falta cap estrellaper semblar cel esplendent.

En cada clapa de molsay en 1' eura que als marges viusas alas manyaga espolsala mes esquerpa perdiu.

Y'1 pardal diu, quan arrihade tasta. 'I picapoll:—Preferesch la sempreviva,las orengas y '1 fonoll.—

La Hum apar quo aqui hi sobra,puig enlluherna la verdor....;oh Vail, jo a tos pens so un pobreque hi vinch a captar claror!

01AUD . 011111 Y BARIZERA.

&manila

El mar oncja suau,Tot suau gronxa la barca'Hont trist canta 'I pescador,Mirant !luny cap a la platja.Sentada prop de las onasLa noya adoba Ia xarxa

mira enlla mar endins,Mar endins y alegre canta:—Amoreta del men cor;Que n' ha estat la nit de Ilarga!Pensant en tn, sols en titSens poderte dir paraula..—"Pensant en te, sols en hiVinch a esperarte a la platja.Anyoransas de la nitLas consola '1 trench de p auba.t,La barca y e mes Ilcugera,Ales escuma aixeca aygua,Canta alegre '1 pescador,Fit it fit mira dsa aymada.L' aymada s' alsa de sopte;L' aymador a terra salta....;Onas del mar, terra, eel,Canteune amor y esperansa!

MARIA !PIERCE D'ARSAN.

Breda. Monastir de .Sant Salvador

738

CATALUNYA ARTfST1CA

Una excursi6 al arontseny(Acabament)

Sortint de Hostalrich ab el tren en direcci6a Barcelona, la primera estaciO que 's troba esla de Breda, desde la cual, en tartana, se va alpoble del mateix nom en poch lines de mitja

Vista general de Breda

hora, seguint una carretera vehinal, que passape 'I mitj d' una grandiosa planuria, poguentadmirar, al arribar a la vila, un hermás pano-rama agafant per tilltim terme la montanyade Monsoriu.

La vila de Breda conte las ruinas de un an-tich inonestir, a quina sombra cresque la vilay 's feu important baix la sabia adminis-traci6 de sos Abats!,

La primera noticia que 's to memoriareferent al mateix, data del dia S de De-sembre de 1066, fecha en que fou con-sagrada iglesia, trobantse 1' originalde 1' acta en 1' arxiu de la casa del coma.

Fou consagrada iglesia novament,segons documents que mereixen totaclasse de credit, 1' any 1068 pe '1 bisbeBeranguer de Girona ; assistinthi per al-tre part, el de Barcelona, qui portavael mateix nom, y per Amato, segonAbat del monastir y successor de Su-miro 6 Sumiario.

En 1' any 1141 els comtes Giralt yErmesinda de Cabrera, feren donaci( al

monastir, de la vila, de Ia parroquia de SantaMaria, dermas, primicias , donations dels lidels,masos y terras de tota aquella encontrada.

Se conserva encara avuy dia, aparedadala entrada de la iglesia,la llosa de marbre quea son temps servi peratapar la tomba dels es•mentats Comtes, des-tacantse en ella ab bencisellat baix relleu, lasfiguras de Giralt y Er-mesinda.

Actualment iglesiadel monastir serveix deparroquia a la vila. Lagrandiositat de sa nau,d' istil gotich, demostraben be tota importan-cia que tingue. 'Imonas-tir en la civilisaci6 an-tiga.

La torra de 1' iglesia es romana, molt sem-blant A. Ia del monastir de Ripoll. Se creu, abmolt fonament, qu' es anterior a la construe-ci6 de la mateixa, puig se nota perfectamentque iglesia fou edificada a son voltant.

En una de las moltas correrias que feu 1'exercit frances per aquells encontorns durant

Delta/ del absis del Nounslir

1 Sumiario2 Amato3 Delmau4 Ramon 1.er5 Guillem 1.er6 Ramon 2.017 Berenger8 Guillem 2.°n9 Ramon 3. er q-4

10 Arnalt11 Ramon de Bau12 Bernat13 Bernat de Ramis1.4 Gispei t15 Gaufret de Jafer16 Anton de Torrecillas17 li;-■mon Castrovejo18 Gervasi Terraca19 Bernat Tolosano20 Guillem 3. er.31 Jordi22 Galcerant de Carbo23 )aurae24 Juan Delgado25 Sams() 'I Grant26 Samsel '1 Petit27 Bernat Tossa28 Anton Sorribas29 Juan Guardiola30 Anton Viladomat31 Pere Puigniari32 Francesch de Copons33 Jaume Meca y Serra

9 Novembre 16075 Jane 1072

109221 Octubre 110930 Abril 112926 Setembre 114812 Juny 116914 Juliol 119825 Abr it 12268 Juliol 1236

24 Juliol 126210 Abril 127813 Abril 12804 Abril 13254 Novembre 1336

13 Janer 135131 Agost 136819 Abril 138816 Juliol 141729 Setembre 143621 Febrer 144725 Janer 145317 Abril 147117 Abril 15079 Novembre 1544

10 Mars 15691578

18 Febrer 15983 Febrer 16283 Febrer 1633

25 Desembre 165122 Octubre 16584 Desembre 1671

;11/le detail del ,nale,x

CATALUNITA ARTiSTICA 739Aronts dels Abats que reiiren• el monastir de

Sant Salvador de Breda

la guerra de 1' 1nclependencia, saqueijaren elconvent y despres d' haver malmes orga, s'emportaren las campanas, fent lo thateix ablas de I' iglesia de Santa Maria, sumant juntaslo namero de disset, deixant solsament las delrellotje quinas no pogueren abastar per estar,colocadas dalt de tot de la torre.

•A principis de 1' any 1831 obehint ordres su-periors, els monjos deixaren el monastir, que-

-dant aquest tancat.Entretant Ajuntament pos y tot son empe-

nyo en alcansar de Ferran VII una real or-dre en la que se cedia al poble de Breda l'igle-sia del monastir, pera 1' us parroquial.

En la mateixa epoca, se reculliren tainbeper orclre superior, ab objecte d' encunyarmoneda, las joyas de preu propietat del con-vent; s' emportaren urna de plata que guar-dava las reliquias dels compatrons de la vila,Sant Iscle y Santa Victoria, una crew moltbona, tambe de plata, uns insensers del mateixmetall y vans altres objectes preciosos.

El dia 26 de Juliol de. 1' . any . 1835, els monjossapigueren per noticias arribadas de Sant Cc-loni, lo succehit a Barcelona referent a . la'cre-ma dels convents y la persecucio de qu' eranobjecte 'Is monjos dels mateixos. De momentno donaren credit a tal nova, mes per corn-probarla acorda Abat sortis el monjo quedesempenyava '1 carrech de .Paborde (FM Jo •seplt Alemany), retornant aquest el dia 28. alcapvespre, ab la certedat de las novas rebudasy en vista de las mateixas, reculliren tot ;.cuanfou possible, retirantse cada h u la mateixa''rut,bont. ab menos perill de sa yida, pogueS trobarse a lloch segit, abandonant ab greu recan-sa pera sempre el monastir.

Breda Antic, Sag rat del Monastir

740

CATALUNVA

34 Jaume Climent

28 Octubre 169135 Narcis Bastells 7 Octubre 1713

36 Cervid Nadal

24 Agost 172937 Felix de Taberner 20 Setembre 1739

38 Francesch Serra 27 Octubre 1745

39 Joseph Gallart

28 Abril 174740 Joseph de Goloya 7 Juny 1756

41 Francesch Montaner 6 Desembre

42 Anton Rovit a 7 Novembre

43 Gaspar Salla 6 Febrer 1805

44 Gaspar Requesens 2 Desembre 1815

45 lsidre de Santa Cruz

El monastir estaba completament amurallat,tenint sortida tan sols per dos portas, una fo-rana que era la principal y altra de comuni-caciO ab iglesia per la part dels claustres.

Dintre 'I cercat hi havian varias casas, qui-nas eran habitadas pe 'Is monjos, puig que vi-vIan completament sols ab sox criats particu-lars, reunintse tan sols pera celebrar els resosestablerts pe 'I fundado de sa ordre y per assis-tir a n' el refatO.

Subsisteix encara en molt bon estat la quehabitava '1 monjo que tenia a son carrech ladignitat de Paborde.

En son bon temps els monjos contribuhirenen gran manera en enriquir els pobles dels vol-tants, convertint en regadiu tota aquella grantplanuria, canalisant aygua de la Font Bona,de Sant Marsal, fins a la vila de Breda. Avuy

ARTISTTCA

apenas s' hi troba;rastre- d 1 aquella 'ObrateLi'gantina, puig esti enrunada casi per tit 'arreii,tornant ser seed la major part aquellhermOs pla.

iglesia y monastir, passaren a serpro-pietat particular y costa grans trevallsyn101tsdisgustos el conservar iglesia en benefici delpoble, donchs el comprador, fundantse en elsdrets adquirits, per la compra feta d Estat,no la voila cedi de cap modo y Ajuntament.per sa part y corn a representant dels vehinsde la vila, fundantse en la R. 0. mes amuntesmentada, pretenia un dret sobre la mateixa,passant grans disgustos y moltissims alanysper I' estravio de la citada R. 0., fins que 'stroba en 1' arxiu del Bisbat de Girona. Semblaquo no hi hague necessitat de feria revalida,puig que '1 comprador feu la Ines arnpld dona-cie• a la vila de Breda de 1' esmentada iglesiay tot cuan queda en la mateixa, acabantseaixis tan enfadOs assumpto.

No 'ns creyem pas trobar el monastir en bonestat de conservaciO, pero tampoch pensavamtrobarlo un count de runas, causant greu penaqu' hagi contribuhit sa complerta destrucciames ignorancia y malicia dels homes, que no1' influencia destructora del temps.

En una petita part que 's conserva delsclaustres, encara que casi enderrocats del tot,se veu que en la paret hi habia una renglera

de sepulcres, quins guarda-van las despullas dels Ahats,havent sigut totas profana-das y destruhidas, servint 1'

esmentat ]loch, (Unich querecorda la existencia del an-tich monastir) de porxo, quinestava tot pie de palla y ey-nas de pages.

En algunas casas hi ha co-locats en els portals unsguarda-rodas, sent aquestos,trossos de marbre procedentsde las pilastras dels claus-tres, y per filtim, com siservis de escarni, en unacasa de la plassa, situadama esquerra, tenen apareda-da servint de obi pera abeu-rar lo bestia, una d' aquellasurnas sepulcrals quina potsehabia guardat las despullas

CATALUNYA r1RTfSTICA

de un sabi. Es d', una soli pessa, d' un marbrepreciOs y d' un valor inmens per tot bon fillde la terra. Conte, a mes de cuatre escutsbarrats, una cada punta, una inscripciO gO-tica molt bonica, tan ben perfilada coin no hihaurfa esculptor de nostres dfas que la deicesmes acabada.

Costa moltissim regoneixe la mala impresidqu' harem rebut a. n' aquesta sortida; semblatalment s' hagi perdut per complert la estima-ci6 y la veneraciO a las cocas antigas, encaraque aquestas tingan un valor , tant artfstich yhistorich corn els edificis y llochs descrits a n'aquesta petita ressenya.

Aquesta es la ressenya de nostra anada alMontseny. La intenciO nostra, al executarla,no fou altra que donar a coneixer als llegidorsde CATALUNVA ARTISTICA la grandiositat dela Montanya, sas bellesas y preciositats y lasbonicovas tradicions de sas histOricas hermitasque tant han contribuhit al engrandiment denostra terra.

Si nosaltres havem lograt una petita part decuan ens havfam proposat, considerarem corn-plert el compromis contret, encara que peraconseguirho precisava que fos una ploma mesben tallada la designada a descriurer la boni-coya y grandiosa montanya del Montseny.

JOSEPH LLOREDA

(Vista fotografiques de nostreeoloborador artfstich P. Reig )

Intima

Blanca y gentil colometade mon cor reyna y senyorabosquetana violetadue sada flayre qu'enamora;Si coin verge vergonyosa,may has volgat escoltarme,si tos ilabis corn la rosamay s'han obert per parlarme;acull els sospirs qua llensaeixa, yen enamorada,y sense pendretho a ofensa!....ficsam to dolsa mirada!...No't commou la jove aucella,cuant refila pe'l ramatge?No t'encanta la parellaveyent dells l'humil estatge?

74 1

Perque corn las papellonasno fugim de gent falagay entre fullas joguetonasno fern niu dintre aubaga?....

Veurem lo SO1 a la postadeixant prades enjoyades,veurem corn lit nit s'acostaportant dolsas alenades.Corn la Iluna se retratafestejant la torrentera,corn llumaneta de platalintineja joganera.Corn la vall engalanadava teixint gayas rottellas,corn s' agronxa la rosadasobre 'I pent de las poncellas.

I' ombreta d' espes stilzerjuntarem cor y Ventura,rnentre 'I Hid obrird 'I cdlzermostrant arreu s' hermosura.

JOAN PARELLADA SEGURA

Pa 'I OW

A ma cusina Consuelo Negre.

El jardi tardoralregala d' aygua,y sas rosas s'esfullan

" despedint flayre.Ab dalera de veuretaucells embrancany per la brosta setade pas hi cantan.La tardor anyorosalas Hors colltorsadestriant sos encisossobre la molsa.No mes al ovirarthifuig la tristesay renaix alegriariles riallera.La primavera etsque 'I jardi anyoraquits plor esclatardcuan siguis fora!

L. NEGRE.

74 2

CATALUNVA

TEBirE Nth I

II

AUTORS: LA MALA NISSAGA

Pera ser artista no 's necesita capital, en elsentit metalich de la paraula. L' arqiiitecte, 1'esculptor, el pintor, el mnsich v el literat, po-den ser uns morts de gana sense que per aix6rnimvin els seus merits; ab lo que portan a din-tre ne tenen prou pera ser grans.

Ara, en lo que toca als fabricants y als co-merci-ants, ja es un' altre cosa. Necesitan elcapital corn a primera materia pera ser grans,y encara la seva grandeca es relativa. Y sianem als que tenen una carrera y I exerceixen,—advocats, metjes, etc.,--necesitan estudi ypaciencia y, tot lo in6s que arreplegan, es unbon passament: en questions d' anomenada, s'han d' acontentar tambe ab poqueta cosa.

Hi han homes vanitosos per essencia. Hi hanhomes que ho donarian tot per una corona dellorer estantis.

Hi han homes inconscients: no s' han cuydatmay del nonce to ipsum y 's creuhen orgullo-sament aptes pera tot: s'•imaginan que podenfor al16 que 's proposan tan be 6 minor que 'Isaltres.

Hi han homes desviats; aquestos prenguerenun cami per 1' altre y van a tomballons: deve-gadas, d copra de caygudas, agafan experien-cia, pero may arriban a posar els pens benplans....

Tota aquesta nissaga de vanitosos y de in-conscients y de desviats, son una plaga socialy familiar, y una plaga d' ells mateixos. A116que tocan ho esguerran. Fan mal ab el som-riurer satisfet als llabis. Y corn l'home de natu-ral es condescendent y amable,—al menos a lacara,—ab els seus semblants, aquesta nissagano es acullida a cops de pastanaga, sino quefins es respectada y respaltada. Respecteu yrespalleu a un inconscient, a un vanitOs 6 A undesviat y se us convertira en el tipo clftsichdel seu defecte. Ab aquesta gent combo par-larhi clar, 6 sin6 se 'n pujan a las barbas delrues pintat. Se 'Is ha de tractar de bon principital corn sOn, encara que s' adoloreixin y s' om-plin de vergonya inomes el dolor y la vergonyapoden redimirlos!

Moltas vegadas aquestos ninots fan d'artista.No sabeu corn ni perque, pro al dia menos pen-sat us adoneu de que els hi ha grillat la seba.

ARTNTICA

La sorpresa mateixa, que 'Is tracten -ab he-nevolencia un quan temps. Ja n'hi ha prou! Laseba posa arrels de roure y els que no son tanbestias corn els altres pintan un quadro 6 fanuna comedia que pot passar.... Passa la come=dia,—y alashoras si que no hi ha remey. Te-nim artista per anys si un mal de ventremalogra.

El vanitOs que's fa artista es per vanitat. Seli desperta la film de ser alguna cosa, y buscael cami mes Bret per arrivarhi. Primer, pensaen els medis. de que '1 ha dotat la Providencia.No es rich y no pot I luhir. No es sabi y no potlluhir.... Pensa en els seus coneguts mès afala-gats y, casualment, recorda- ! a un jove pintorde molta anomenada.... No era rich ni era sabi,—menos rich y menos sabi que 'I vanit6s,—yrespira una Ilayre de incens que tapa els espe-rits.... El vanit6s suspira ... Ell no pot ser pin':tor perque no ha anat a Llotja, pero recordaque en la seva primera joventut havia escritcomedian.... Li torna a la boca la mel de l'elogid' un mestre....—Vos falta experiencia, peroLenin certas condicions.—Are qu'es un home,ja 'n tindra d' experiencia, y en quan a lascondicions, vaja, que aix6 d' escriurer no estant dificil corn sembla.—S' adona de que haobservat moltas cosas interessants sense fer-sen carrech y s' adona tambe,—com el perso-natje de Moliere,--Lde que fins are havia enra-honat en prosa sense • sapiguerho. • Ja esta,donchs, resolt el problerna: escriu, posa enjoch las sevas influencias, estrena y s' imfla....El vanitOs ja es un artista.

L' inconscient arriba a artista per un camisemblant. Despres d' haverlo conegut tota lavida fet un metje de clientele 6 un advocatdiscret, un dia, tot feat Vhorne, per punt 0 perlo que sign, anuncia que escriura una COMellill.

Ho preneu corn una broma y no hi penseu mës,pero a I' enciema quedeu boca-oberts llegint elseu nOm en el cartell d un teatre. Passada laprimera impresiO, no us estranyeu tant de lacosa:—Es aixerit, no li falta ingeni ni volun-tat... —Comuniqueu la nova a un amich y, des-pres de la primera sorpresa, es de la vostraopini6:—Ja veurds corn se sortird ab la sevaaquest xicot: fa tot lo que 's proposa: ara volser autor dramatich y no parara fins arri-varhi....—Y en efecte, inconscient estrena yes aplaudit y fins l' alaban els diaris, perque,en veritat, la seva obra eski ben esc•ita

CATALUNVA

y ab tot, 1' inconscient te tant poch d'artistacorn el vanit6s. Lo que si te, es ingeni y rela-tiu bon sentit y aix6 li permet sortirsc flies 6menos ayrosament de lo que 's proposa. Si co-

neguesen la seva vida, veurian que s' haviadedicat a las cosas mes oposadas y may haviafet veritables bestiesas. Qui molt agafa pochestreny. L' inconscient, un cop artista, es pit-

jor que el vanitOs. Al vanitOs hi ha qui se '1passeja. Al inconscient,—qu'es instruhit y tecerta representaci6,—fins els que mes valendintre I' art li fan I' aleta y ell se permetTes-barjo de passejarse als que no cridan:,

Els que arrivan artistas per desviaci6, jafan Ines lldstima. Els ha grillat la seba de jove-nets y I' han conreuada ab intermitencias.Emprenen un ofici 6 una carrera y, si 'Is vd bey posan seny y obligaciOns, esdevenen homescom els altres. Si no posan seny ni obligaciOns,passan a ser uns vividors de 1' art teatral dequin n' arrivan a possehir els secrets mes bai-xos y que mes tenen el du d' engrescar al pit.blich. Entre badall y badall escriuhen una co-media y entre lo que 'Is hi donan per ella y- loque guanya la dona y algan ofici de cornpromisque agafan a temporadas, van vivint ab prousfeynas y travails.... Si els desviats no agafanpretenciOns,—cosa qus tant aviat comunica laescena,—fan mes compassi6 que altre cosa.

Aixis pujan al teatre aquesta mena d'autors.Pero.... per quins set sous se tornan artistasaquesta gent y no se las enfilan per un altrerengle? No se: potser per lo que deyam que no's necesita capital ni s'ha de pagar contribuci6pera serne....

S' haura notat que a tota la mala nissaga la

Recort de la F6sta fifajor de Safes

ARTNTICA 743faig acabar en la Literatura, y dintre la litera-turd, en el Teatre. No m'han faltat rahOns queho justifican.

Pr imerament, Ia literatura es una de las artsde las que,—en apariencia,—es mes facil domi-narne el mecanisme. Despres, exigeix pocapreparaci6: no se perque sembla que tothomte dret a agafar la ploma, y de veritables bes.tiesas no es facil dime tenint una espurna desentit coma y uns quans anys sobre.

El, teatre tampoch es tan dificil com aix6.Entre que el pdblich bada y segons quins ac-tors ja portan la sal com els peixos, s' ha defer unaanimalada molt animal perque no passi.Per altre part, el teatre dona alguna cosa y esfacil entrarhi ab bons padrins.—Despres, elfer versos 6 articles dona el nOm a petitas do-sis corn las medicinal y son nibs vistas las re-lliscadas. Despres hi ha un a lire cosa y es, queen tota aquesta , nissaga,—en mes 6 en menos,—hi ha un fons de vanitat, y corn que en elteatre els exits son sorollosos y fan sortir enescena y diuhen que habie y tot, la tentaci6 'sfa irresistible.

Sens dupte el teatre influeix sobre el pUblichab mes intensitat que qualsevulga altre brancadel art. Si aquestos personatjes se las enfiles-sin, donchs, per un' altre canto no valdrfa Iapena de mentarlos ja que desaparexerian sensedeixar rastre. Pero en el teatre, fan Tries malque una pedregada L'un escriu obras originalsab personatjes de deliri y situaciOns de somniy frases recargoladas. L' altre arregla y desa-rregla amplement tot lo que cau d las sevasmans pecadoras y el de mes enlld la las dugascosas d la vegada.... Y entre tots, intrigant,escrivint y fentse I' home, corrompen el gustde la multitut, allunyan de la escena als queInes valen y matan.—tot inflantse y fent tabo-la,—al teatre catala que deurfa ser respectatper tots nosaltres corn una de las glorias de laterra.

Per aix6, perque son perjudicials 6 mal fac-tors, combo parlar de aquesta gent que, enconfiansa, tambe 's permet el luxo de satirisarel mal gust y la rutina y la indiferencia delpublich.

Es clar, corn que te la conciencia neta detota culpa, qui li detura la llengua a. la malanissaga!....

ja 'n parlarein, ja 'n parlarem.P. CREHUET

744

CATALUNYA ARTiSTICA

Corona dedicada d Mossen Cinto, per iniciativa del "Catalnnya Nova".(Fol. Reig)

Capuespre

Hora en que el jorn agonitza;Hora-de somnis y amorlQue el cor cerca companyiaY el pensament il-lusions.;Hora subliml cuan arribas,Tristor sento y goig ensemps;Puig dus recorts de m' aymia,Recorts d' aquell ditxes temps.

;Ja no m' estrenyan sos brassos,

Ni bat mon cor prop del seu!;Ni sento el foch de sos llavisAbrusar els Ilavis meus!Aquella dolga tristesa,;Be prou la torno a sentir!Mes, mon plor no 's junta al d' ella;Mas Ilagrimas van en terra,Perdentse en la negra 'nit.

To A QUiNI Rossatt.6

CATALUNYA ARTISTICA

745Figunia

En la fosca quietut de 1' escala s' hi deixasentir el sort estussech d' un home y pausattancar d' una porta.

PAR, ullerOs y sense forsas, 1' Alfons entryd' esma a n' el sett cuarto y encengue curt

tros d' espelma que hi havia encara en la re-vellida palmatoria.

El rellotje de la ConcepciO Ilensa a espaydegas sommortas campanadas.

L' Alfons s' assegue en el tamboret rOnechv pos y 'Is colzes sobre la taula plena de pa-pers.

Tot callava: las finestras dels altres pisosque davan al cel-obert estavan totas tancadas.Tothom devia reposar tranquilament assobre

consolador menos ell, que corn casi totaslas nits restava devant .de la taula escribintla feble claror de la espelma. Pero aquella nitels dits se Ii negavan a agafar la ploma, y lasideas li fugian del cervell. liDos dias sensemenjar!

Tot callava....L' Alfons senti que una por estranya s'apo-

derava d' ell y dugas Ilagrimas van apuntarlials ulls.

I-labia passat molts dias de miseria, casi 's

pot dir que s' havia avesat a. pa tir gana, peroara boy consumintse tremolava tot ell deviantde la fam, de la terrible y pahorosa fam!

trist, mitj extenuat, trevallant sem-pre, esclau de la lluyta per l'existencia, passa-va tot el temps escribint, sense un dia d' es-play, sense un' hora de pau, sense un momentde repes! Y aquella feyna horrible y continuali donava per poguer viure, tan sols per po-guer viure; pe pa, no mes que pe '1 pa! , •

Pobre Alfons! El seu avi cuan vivia li haviadit moltas vegadas:

—Mira noy, vols creurem a mi? Deixat deIletras y procura per l' oli de la llantia.

Deixarse de lletras! Renunciar a la seva re-ligiO, a aquella sagrada religiO que li davaalegria y 1' omplia d' entussiasme!

No, no podia esser.Y 1' Alfons segui escribint sempre; perqueescriure li era una necessitat de 1' anima, y

de las neccessitats de 1' Anima no se 'n potprescindir.

Passat algun temps la miseria 1i obri las por-tal de bat a bat, y 1' Alfons que fins allavors

Vista de la corona exposada al local de"Catalnnya Nova"

havia treballat constantment ab f6, se vegeobligat a una feyna continua y forsada.

Que. devia fer? Se moria per moments. ,:Cri-dar? No; ningU '1 sentiria. .:Anar a trucar é al-gun N, elif? Tampoch, tots devian dormir tran-.quilament en aquella hora. hauria de con-sumir en la freda soletat de la seva cambra?

Uns cops pausats y fondos van ressonar alcel-obert.

L' Alfons aixeca. '1 cap ple d' espant.Els cops continuavan.La Mort pensa, la Mort truca A ma porta.Despres escolta atentament v senti que

cops seguian persistents. Ab un esfors suprems' aixeca y obri la finestra.

Una forta alenada de pd cuyt li afalaga '15sentits....

Ah, no, no era la Mort la que trucava, erala Vida, la vida qu' ell no podia assolir....

En el forn quina firiestra donava al cel-oberthi ressonavan els cops que 'Is forners davanpastant els pans a punt de coure.

Las dents de 1' Alfons grinyolaren aspre-ment...

—Es pa, el benigne pa!—Digue ab you fos-ca cayent defallit en la cadira.

Els cops continuavan.:„

lavish ZENGOTITA BAYONA.

74 6

CATALUNYA

Ha 't darian garret!—Ves cap a estudi, sents?crida la mare tancant las dents—no 'm fassis enfacla!....

Y el noy romansejant tement el castichse 'n va ab els llibres que li fan fastichy ab la Mesta de pa.

( —Jo cap a estudi?altra feyna hi ha!)

Qui juga d pinyolqui jugs d dd pinyoltres, non!

Riereta avail cap a fe campana• dret a la preso per veure 'Is cordes....

y aixis que te ganafa via a din!".

Badant pc 'Is cart-es,xiula corn si 1-6sla cansO esquexada:

"Tu, de la gorra moradadels pantalons de vellut...."

Quina pena 'm fast... El posat de pillo1' observo en tot tfi, mon petit perdutquant d' infant, t' escanya.ba '1 garrolillotan de bo Ia mort se t' hagues endut....Be t' hauria valgut.

. Fet un gandul ja no va a estudiare fa de llaune.

De Ilaune passa a ebanistad' ebanista a fê re.

Toca totas las teclasy cap la toca be.

La (mica que Bonaes rondo pe '1 carre....

—Jo cap a treballa?..altra feyna hi ha!

Ab las calsas amplasy el ditx6s clavellab la gorra tortay els mitjons vermeilsfa rotllo entre Is pinxosy viu igual qu' ells.

Carre de 1' Amaliano li ye de nou.

Afana rellotges,d' aix6 be 'n sap pron.

Ayl que despres del sou, ye 'I bon!

Y del boo la forca.Ja li deya

la pobre mare, tot plorant.

ARTISTICA

Mes el mat-corn s' enreya...y are li estan

Mira '1 aquest pati trist y gran.Avuy els e01-cli-:s fan Testa;per tit tant sols la fan. •

La corda ja esta.dlesta!...

Tu que 'Is rnirabas de xicotab aquells oils de pillot..

Si t' haguês escanyat el garrotillono 't darian garrott.

RA 'EL NOGUERAS Y 01.1.ER

...g'73O; <; r 17.4; - - .̀14'o. ..;•‘a • B , •0

•-'.

,./.1.

4.0

'

0 a 2 • ,-. a 1 11.%.'WiM 1 qt. )

Ii_JT431 60

. ■ I i • ..°■°060,

Tube Havetats26 Octubre.

CONCERT DE LA eASSOCIACIO MUSICAL))

La AssociaciO •Masichl es digna d' esser felicitadaab tota efusi6 per la magna troballa que n' ha fet enel Mtre. Larnote, a qui te per director. Ja varem tenirocasi6 de dirho al ressenyar el concert que verified el29 d' Abril d' aquest any, en el que se 'ns revela un di-rector de Ia fusta dels bons, y no duptem gens al reco•neixerli cualitats cxcepcionals, de las que'n pot lograrun gran profit artistich la AssociaciO musical. En elprimer concert que dirigi, varem notarli la sobrietat,Ia justesa y '1 depurat gust artistich que posseheix yfa servir pera la direcci6 y interpretaciO, mes en elque estem resenyant se 'ns revela baix 1' especte decompositor de gran volada y un instrumentador moltdistingit.

La prirnera part d' aquest concert, estava formadaper dos fragments de la "Suite caracteristique" de 'nGlazounow, d' un "Nocturn" de 'n Rodriguez de Alcdn•tara y "Psyche et Eros" de'n Cesar French, que forenexecutadas molt be per I' orquesta, de quins namerosse repcti el "Nocturn" que es una pagin g discreta, co-rrecte y res mes; el resto d' aquesta part l' ompliandos nameros a carrech del nostre llorejat "OrfeO Ca-

tala", quinas tres seccions, cantaren de la maneraque sabeu ferho, aixO es, admirablement, el "Diven-dres Sant" del Mtre. Nicolau y 1' "Aucellada" de 'nJannequin.

El nombrossisim pablich qu' omplia el Novetats,deixa passar la primera part del concert ab certafredor, y 's compren, puig tothOm tenia el pensamenten la "Nit de Nadal" del Mtre. Lamote, y si confesernvritat, a nosaltres ens succehi lo mateix, puig • era un

interes ben natural.... y que en bona fe valia la pena."La Nit de Nadal" omplia tota la segona part; es

una obra de grans dimensions y concebuda d' unanera bon xich atrevida, corn es el no haverhi solueidde continuitat entre 'Is diversos fragments, temps,parts 6 corn se vullga, de quo esta formada. Aquest

CATALUNYA

detail dernostra la seguretat y aplOrn y la perfectavisie del cuadro musical que al cOncebir 1' obra ha tin-gut 1' autor, y tenint en compte sa molta llargaria esrecomanable perque sempre se 'ns presenta clara,comprensible y sens decaurer lo mes minim. Conside-rantla en conjunt es una obra magna, y en detail, totaella una filigrana per las bellesas que conte y per lassonoritats ben equilibradas de 1' orquesta y 'I coro,desde quina entrada ja captiva y enamora per la fer-mesa, seguretat y la bona colocaci6 de las veus.

Fragments bonichs, ben construits y de bona marcaho son tots, pero son dignes de remarcarlos, per Iaespontaneitat y delicadesa el "Cant dels rossinyols",la "Canso de Maria", que la diguê molt be la senyoretaCaflizares, impregnantla de frescura y melangia y '1"Cant dels pastors", per quins s' ha valg-ut el mestreLamote del element mitsich-popular. La "Canso deSant Joseph" tambe es bonica, Ines hi trobem que'1autor hi ha abusat de la cadencia, que ye colocada encada vers, donantli, en nostre concepte, una aparien-cia de vacilaci6 y dupte en el cantant, coin si haguesde pensar la frase que segueix, y a mes d' aix6 con-tribuhi bon xich al mal efecte que 'ns prosluhi la ento-naciO y afectaci6 trista y encongida ab que la cantael solista Sr: Maristany, quina veu y manera de modu-larla no s' adapta gaire be al esperit joyOs de lacans6

Totas las altres ' parts del poema estan molt benconeebudas y desenrotlladas encare quo prescindintdel element popular, coin en en el "Cant dels angels",y tot el final.

Corn ti fragments instrumentals dignes de recoma-narlos ab gran manera havem d'apuntarhi la "Dansadels Pastors" hont hi ha posat el Mtre. Lamote un airesardanesch d' una bellesa y frescura inimitable, totala Introducci6 y tot el final ahont hi campeja Ia grapad' un que sap lo que 's fa ab el detail coro d'angelsintern, y despres ab la glosa de la "Canso de Maria"revestida ab una nebulosa d' armonia feta pe '1 corogeneral, tractant las veus al istil de 'n Nicolau en elsfinals de las obras sevas que 'n canta I' OrfeO Catala,y per altirn, el conjunt grandiOs de la orquesta y coroen els altims versos ;Gloria a Dee!

"Ija Nit de Nadal" es, coin ja deixem una obrade- granvolinia, y recomanable per molts conceptes;per , la eoncepcio en general del cuadro musical, bensegura, ben clara y ben concreta, sens apareix'er encap lloch, dupto, vacilaci6 o defalliment de cap mena;per la instt umentaci6 rica, plena, ben cuidada y me-llor equilibrada en las sonoritatsy en!els conjuntsla masa coral; per no notarse desai y ells ni alts y baiX'os en els.eullassos de P. una part ab altre, sino queI' autor ha sapigut salvar aqueixa dificultatpassant d'un altre fragment ab tota sunvitat, sens aspresa yab gran maestria per mitj dels recorts y apariciOnssuccesivas dels temas qu' han servit anteriorment,-yper altim es recomanable tambe, y la fa una obramusical de gran rnagnitut, la unitat d' istil quetroba desde la primera nota a la Ultima, istil propi y

ben personal, puig si be es segur que si 'hi anavam'abuscar reminicencias y details armOnichs y instru-mentals d' altres autors podriam trobarnhi, d'aquestaparticularitat ii'lletriter'sempre cas omfs, puig, ja

ARTISTICA 747sapigut se calla, qu' avuy dia es molt dificil en la mfi-sica poguer crear quelcom de nou, y en nostre con-cepte val mol mes una bona asimilaciO que una dolen-ta creaci6, puig ben mirat y en 61tim resultat se de-mostra que la primera es el fruit d' un continuat yconscient estudi, y la segona es el producte d' unafantasia acalorada y massa ofuscada qu' acostumaobrar inconscientment.... y de Genis veritables n'hihan molt pochs.

La part del coro, confiada al Orfed• Catala, molt beninterpretada, si be s' hi notava falta de seguretat encerts moments, que gracias a la orquesta passavan de-sapercebuts.

La orquesta, ja no cal dir que dirigida pe'l mateixLamote, estigue. a gran altura.

En resam, el concert qu' acabem de ressenyar, fouuna sessiO interesantfsima y sens desperdici pe 'I

qu' hi assist'', un timbre de gloria artistica per1' Associacid Musical, y un gran triomf per son direc-tor, el Mtre. Lamote, a qui el pablich ji tributa unaunanim y grandiosa manifestaciO de simpatia ab lascontinuadas ovaciOns de que fou objecte al acabar elconcert.

JOSEPH BARBERA

Viu foch interiorllatzera mon cor....Mon anima diuqu' es foch d' amor viu

I0h, si que ho deu ser!Es I' amor darrerquo ha mort Ia virtutde ma joventut....

Es una passiOfilla d'que, sens' esperansa,pesars sols alcansa...

Es anhel fatalque 'm fa Molt de mal,puig tinch que guardarlo;puig haig d' amagarlo....

Es una folliade 1' anima miaque no 's pot descriure,quell() 'm;deixa viure....

Deliri'crudelque tit desde '1 Celja veus, mare meva,que 'I repos me neva....

Angoixa constantque anird minantmon ser, ben sego....iY no' ho sab ningal

Es, si no 's detura,mal que no to cura....1Es 1' amor darrer!ii Oh, si que ho deu ser!!

BAR BANY.

748

CATALUNYA ARTISTICA

Nostre folleti

Ab el present flamer() repartim el pleaprimer del Ilibre.

PO NI DE CANSONSoriginal del genial poeta catala

ALiactleas AMestresNova edicin corretgida per son autor. ,

Avisern a 'n aquells de nostres corresponsals que noestan corrents en el pago, que no rebran las luxosastapas que acompanyan a la novela de costums LaPapallona, qu' acabdm de publicar.

L' eltims vers de la poesia •Instantanea. de JosephFalp y Plana, publicada al !tamer° 174 d' aquesta re-vista, per erro de caixa deya .nioventsc a batrega-das• deven dir •tnoventme a batzegadas.. Fem aques-ta aclaraciO per mes que creydm que '1 bon sentit denostres lectors ja la feu al llegirla.

El dia sis del corrent nostre beuvolgut company, elnotable escriptor en RamOn Surinyach Senties, con-tragu6 enllas matrimonial ab 1' hermosa y distingidasenyoreta Rosa 011er y Roca, en 1' iglesia de la Marede Deu del Vinyet de' Sitges. Foren padrins 1' engi-nyer, fabricant y propietari D. Delmiro de Caralt y'1 comcrciant y propietari D. Antoni Catases.

El Santuari estava vistosament engalanat ab pro-fusiO de Hums, flors y catifas y durant la cerimonia s'executaren escullidas pessas dels compositors de InesrenOm.

La concurrencia, distingida per demes, veyenthiD. Gayeta Benapres, Alcalcic de Sitges, al ilorejatMestre en Gay Saber D. Joseph Franquesa y Gomis,qui A. hora dels brindis llegi una magistral poesia-epitalami, hermosa e inspirada.com totas las sevas,y que publiquem en altre Hoch d' aquest nemero.

Assistiren tambe, a la festa, cl doctor D. Lluis Es-querra, D. Rossendo Mestre y molts altres quin nomsentim no recordar.

Acabada la cerimonia, la nova ,parella y convidatsse dirigiren al Hotel Suburabont els scrviren un es.pldndit dpat.

Els nuvis sortiren el mateix dia cap a Tarragona,Valencia y altres punts a donar acostumada vol-teta.

CATALUNYA ARTISTICA els hi dons' la mes coral en-horabona, dcsitjantloshi una Ilarga y complerta Minade mel.

Dimars passat secelebrd al hist6rich convent deSant Marti de Canige la Festa dels Jochs Florals, quetinged de sospendrers en el mes de Maig d' enguany.

La festa resulta brillantissima, haventhi assistitgran ncmbre de escriptors dels que van al devant enel mohiment literari catala, significats catalanistas y'1 bisbe de Perpinya monsenyor Carrelade.

El president del Consistori, en Francesch Mateu,llegi un ben escrit cliscurs que fou rebut ab gransaplaudiments. La .Floc Natural. fou adjudicada a lapoesia Creixensa, original del poeta en Miguel Costay Llobcra, que designer per reyna de la festa a la dis-tingida senyora na Maria de la Concepci6 Pied dePunti, filla del insigne escriptor y mestre en Gay Sa-ber, en RamOn Pied y Campamar.

El parlament de gracias lo llegi '1 notable literaten Marian Vayreda y fou rebut ab forts picaments demans.

La numerosa concurrencia que hi assisti, dona pro-bas d' un gran entussiasme, interrumpint sovint losdiscursos y composiciOns preiniadas, ab sos aplausos.

A..LOpez Robert, inapresor, Asalto, 66.--Barcelona.

3..■■■■■■■■■•■■■•■■•■•■••11

CATALUNYA ARTISTICASETMANARI IL-LUSTRAT D'ARTS Y LITERATURA

DirecciO, RedacciO y AdministraciO: — passeig de Colon n.° principal

DIRECTOR: PRIU BADIA.—ADMINISTRADOR: BARTOMEU LLURO

EN SOS NUMEROS ORDINARIS PUBLICA:16 planas de text degut als millors prosistas, poctas y critichs regionals.— 8 de folleti literari.—

Gravats y dibuixos de notables artistas.

Confecciona sovint nameros extraordinaris. PREUS DE SUSCR1PCIA BARCELONA, trimestre 2 pessetas. —FORA, mitj any 4 pessetas.

ESTRANGER un any 12 franchs.—NtmsRo cORRENT, 15 centims.—NtrmFRo ATRASSAT, 20 centims