any 5, nÚmero 22. marÇ del 2014 · marÇ del 2014. sumari. 15 20 24. el periódico_ exclusive ....

el Periódico

DIVERSOS MODELS

CONVERTEIXEN ELS SEUS

COSSOS EN LLENÇ PER

RECREAR OBRES DEL

GENIAL ARTISTA

exclusive ANY 5, NÚMERO 22. MARÇ DEL 2014

DALÍ,A FLOR

DE PELL

C150314 EX 01-PORTADA-ok.indd 1 10/03/14 12:34

el Periódico_exclusive I 3

150314 EX 03 SUMARIO.indd 2 10/03/14 13:10

NÚMERO 22. MARÇ DEL 2014

sumari

15 20 24


EDITA: Ediciones Primera Plana, S.A. Grup Zeta PUBLICITAT: El Periódico de Catalunya. Consell de Cent, 425, 2a planta. 08009 Barcelona. Tel: 93 265 53 53. Fax: 93 484 65 19, [email protected] DIRECTOR EDITORIAL I DE COMUNICACIÓ: Miguel Ángel Liso DIRECTOR D’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA: Enric Hernàndez DIRECTOR GENERAL D’EDICIONES PRIMERA PLANA: Joan Alegre DIRECTOR COMERCIAL: Juan Garçon COORDINACIÓ: Cristóbal Poza PRODUCCIÓ: Mario Moya REDACCIÓ: Alberto Larriba, Alberto González, Eduard Palomares i Pilar Enériz DISSENY: Gonzalo de Domingo EDICIÓ GRÀFICA: Núria Martín i José Luis Maestro IMATGE DE PORTADA: Marta Jordi

Exclusive és un suplement que s’entrega conjuntament amb EL PERIÓDICO DE CATALUNYAel Periódico

exclusive_ 4

5

7

10

12

15

20

24

31

34

MÚSICA SOSTENIBLEJosé Alejo i Omar Sala reciclen fusta de palet per fabricar diversos instruments musicals

RARESES DEL TEMPSRellotges originals que, després de donar-hi una altra volta, apel·len a la intel·ligència dels seus propietaris

ARRELS AFRICANESLa moda tribal inspira complements i peces de caràcter ètnic que destaquen per la gamma cromàtica

TECNOLOGIA 3DEls últims avanços en la impressió tridimensional auguren un profund canvi en els models de creació

CÓRRER SERIOSAMENTLa moda del ‘running’ s’ha de combinar amb la deguda atencióa aspectes com la salut o l’elecció del material adequat

RETROSPECTIVAEl personatge Dalí i la seva personalitat estrambòtica, segons els experts, han contribuït a la divulgació de la seva obra tant o més que els seus quadros

ENTREVISTAChenoa pren una ‘Nueva dirección’ amb el llançament del seu últim disc i entreveu altres horitzons professionals dins i fora del món de la música

GOURMET’S CLUBUna degustació organitzada per EL PERIÓDICO permet harmonitzar dos productes únics: el xampany Dom Pérignon i el pernil ibèric Joselito

AUTOMOBILISMEEls socis de GT Club comparteixenl’afició pels automòbils d’alta gamma i les experiències exclusivesal voltant del món del motor

NEGOCIVieta, la marca espanyola de referència en equips d’alta fidelitat, celebra el 60è aniversari amb el llançament de nous productes i projectes

32

C150314 EX 03 SUMARIO-ok.indd 3 10/03/14 15:43

capritxos

Caps molt ben vestits

ADORNS II Ontop Barcelona tre-balla amb destacats dissenya-dors i il·lustradors i utilitza els millors materials per oferir un producte de qualitat. Recuperar el culte per adornar el cap és l’objectiu primordial de la firma, que aposta per la creativitat, innovació i versatilitat en totes les seves creacions. Els seus dissenys responen a concep-tes chic que aporten un toc de distinció a qualsevol look. Com aquesta pamela de ràfia amb llaç d’organza negre (142,90 euros).

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.ONTOPBARCELONA.COM

CREATIVITAT II Inspirat en un pati andalús, el collaret Together, fabri-cat de forma artesanal, utilitza per a aquesta representació canaris flauta fets a mà, flors de tela en els pistils de les quals s’aprecia una mosca de llautó, així com peces de resina i marmolita i llaç de seda per al coll. El collaret pertany a l’última col·lecció de Moisés Nieto (More & More Design per a Moisés Nieto) i es ven a través de la web del dis-senyador de Jaén. El preu d’aquesta creació és de 180 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.MOISESNIETO.COM

Recreació del pati andalús

Milers d’idees per regalar

EXPERIÈNCIES II Wonderbox té milers d’idees per trobar el regal més adequat per al Dia del Pare. La caixa Tres días mágicos i Gourmet, per exemple, reuneix 170 establiments ben diversos (hotels, monestirs, cor-tijos, palaus, etcètera) per disfrutar de dues nits amb esmorzar i un sopar per a dos en paratges de somni. A més a més, la compra de qualsevol cofre Wonderbox s’acompanya d’una funda per personalitzar encara més el regal. Preu: 249,90 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.WONDERBOX.ES

L’altra vidadel monopatí

RECICLATGE II La creativitat no coneix límits. El món està ple de creadors que saben enginyar-se-les per reutilitzar objectes rebut-jats per la gran majoria. Un d’ells és Jason Podlaski. Establert a Pennsilvània (Estats Units), l’artista col·lecciona monopatins abandonats i en mal estat i els torna a la vida en forma de moble. El resultat, com s’observa a la fotografia a peu de pàgi-na, destaca per la seva origi-nalitat i funcionalitat. Podlaski crea peces amb estil, modernes i confortables, que entusiasmen tant els amants del disseny com els fanàtics dels esports urbans. Preu: 927,73 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.UNCOMMONGOODS.COM

ARTESANIA II José Alejo i Omar Sala componen música sostenible a través d’instruments fabricats amb fusta reciclada de palet. Són peces artesanals, personalitzades i exclusi-ves, que generen empatia mediam-biental. “La música que desprèn un instrument Depalet comunica molt més que un de convencional, ja que la fusta que li dóna vida ja té una història per explicar”, proclamen Alejo i Sala.

El projecte transmet, amb total honestedat, el respecte dels arte-sans per l’entorn i la seva voluntat de “reciclar com a instrument musi-

cal aquella fusta que podia acabar reduïda a cendres”.

Entre els productes que ofereix Depalet destaquen diversos models de guitarres, “únics i irrepetibles”, com el que apareix a la foto (Le Femme, 600 euros). A més de les peces clàssiques d’aquest instru-ment, la gamma inclou guitarres i baixos elèctrics. Així mateix, la firma anuncia que està desenvolupant el seu primer instrument de percussió, que correspondrà al caixó flamenc.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.DEPALET.COM

TEXT D’ALBERTO LARRIBA

INSTRUMENTS SOSTENIBLES

C150314 EX 04 Fecha Destac-ok.indd 2 10/03/14 12:36


capritxos

Inspiracióplanetària

TRES ANELLS II “De la mateixa manera que els planetes tracen anells imaginaris al voltant del sol, cada un completant l’òrbita en un temps propi, així també actuen els tres anells d’aquest rellotge”, explica Laurinda Spear, la seva creadora. “Cada cercle té una velocitat rotacional diferent, per indicar, mitjançant el fragment inacabat, les hores, els minuts i els segons (de fora cap endins). Un rellot-ge d’acer inoxidable, submergible 30 metres (75,85 euros).

MÉS INFORMACIÓ:

HTTP://PROJECTSWATCHES.COM

El tempsse’ns acaba

‘CARPE DIEM’ II El model The Last Laugh ens recorda la lleugeresa del ser, renunciant a les tradicio-nals busuques i marcant l’hora a les dents d’una calavera (la mandíbula superior dóna l’hora i la inferior, els minuts). El seu funcionament és automàtic, és a dir, amb el simple moviment del braç del seu propie-tari. També existeix una versió en la qual la calavera està tatuada, al gust del mexicà Dia dels Morts. Preu: 236 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

HTTP://MRJONESWATCHES.COM

Disposicióegocèntrica

AL REVÉS II L’originalitat del model Nadir (90,75 euros), obra del dis-senyador australià Damian Barton, radica en el fet que, en lloc d’apuntar cap a l’exterior, les agulles miren cap a una esfera interna: la més petita assenyala l’hora; la més llarga (de punter gros), els minuts; i la tercera, els segons. Un model unisex de gran personalitat, en acer inoxidable negre (la corretja es pot escollir en pell negra o en silicona del mateix color).

MÉS INFORMACIÓ:


Recordssuperposats

GRADACIÓ DE COLOR II El crea-dor Denis Guidone juga en aquest rellotge amb el concepte de para-amnèsia, més coneguda com déjà vu, que dóna nom al model. Es tracta d’una reflexió sobre el que el pas del temps deixa rere seu, mitjançant dues agulles (per a les hores i els minuts) que només marquen amb nitidesa el present i deixen darrere seu una estela de llum sobre l’últim període transcorregut (disponible en blau i blanc, a més de groc). Preu: 94 euros.

MÉS INFORMACIÓ:


BUSQUES CREUADES II Per posar a prova el nostre pols, res com l’ancestral joc de varetes xineses micado, basat en l’habilitat manual humana i en la coordinació entre el sentit de la vista i el tacte. Aquesta bé podria ser la font d’inspiració d’aquests rellotges, en els quals les busques semblen mantenir un fràgil equilibri.

El model Crossover (la traduc-ció del qual és encreuament) amaga, rere una aparença fora de l’habitual, un funcionament més que senzill: només cal fixar-se en l’extrem més afilat de cada una de les agulles per dilucidar quina hora

és. Un rellotge contemporani al mateix temps que elegant (també es comercialitza amb l’esfera negra i les agulles de color blanc, gris i groc), que té un preu de 101 euros.

Seguint amb els jocs visuals i conceptuals, aquesta pàgina recull altres exemples de rellotges de disseny que, malgrat tenir un preu més que assequible, captaran l’atenció de més d’un. Són obra, la majoria, de dissenyadors inde-pendents, que tenen creativitat de sobres.

MÉS INFORMACIÓ:


TEXT D’ALBERTO GONZÁLEZ

NO APTES PER ALS

MÉS CONSERVADORS

C150314 EX 05 Relojes-ok.indd 1 10/03/14 16:54

El costat fosc de la identitat

FRAGÀNCIES II Blood Concept proposa un original quartet de fragàncies –Black Sèries–, nascu-des a partir de l’estudi del costat fosc de la identitat. Cuir negre i dramatisme es condensen a O, inspirada en el desig de domina-ció sexual. A reflecteix el costat ocult de la naturalesa, amb la

seva afrodisíaca aroma. La poció xamànica B i l’olor contemporània amb notes cítriques d’AB (la iden-titat mineral) completen aquesta col·lecció de perfums unisex que té un cost de 98 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.BLOODCONCEPT.COM

MiradadespertaSIGNES DE FATIGA II La glu-cosa no consumida pel cos pot oxidar-se i produir glicotoxines que s’acumulen a les cèl·lules, en modifiquen les propietats i pro-voquen el cansament cel·lular. Timexpert SRNS Eyes Fórmula Detox Iluminadora Bolsas y Ojeras (36 euros) lluita contra aquest cansament cel·lular al contorn d’ulls, gràcies a la seva acció detoxificant, revitalitzant i antifatiga. Una avantguardista fórmula que aconsegueix una mirada jove i descansada.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.GERMAINE-DE-CAPUCCINI.COM

Esclatd’energiaPER A LA CARA II Elaborats a França amb els ingredients més eficients, els productes Codage ofereixen el millor de la ciència cosmètica a través de tractaments individualitzats i adaptats a les necessitats de cada pell. Si es vol lluir radiant en un dia especial, el Sérum Nº03 aporta lluminositat i ener-gia gràcies a una fórmula feta a mida amb 14 principis actius. El seu preu és de 83 euros. MÉS INFORMACIÓ:

WWW.MYCODAGE.COM

PER DINS I PER FORA II Eliminar i tractar les marques i petites taques cutànies abans de tornar a exposar-se al sol és fonamental per evitar que es facin més fosques, grans i visibles. Aquesta és la funció de la línia Ultimate W+ de Mesoestetic, que conté un exclusiu complex de substàncies actives de múltiple acció: blanquegen la pell per eliminar-ne les taques, la purifiquen, la rehidraten, protegeixen contra els efectes perjudicials del sol i suavitzen tots els signes de l’edat.

La línia completa (que té un cost de 430 euros) està composta per set productes: dos d’higiene, dues cremes de tractament,

un sèrum, un BB cream (mescla maquillat-ge i tractament facial) i un nutricosmètic bevible. I és que un dels principals trets del laboratori farmacèutic Mesoestetic és la seva aposta pels tractaments integrals, que combinen cosmecèutics d’aplicació tòpica (més eficaços que els cosmètics clàssics per les seves elevadíssimes concentracions de principis actius) i nutricosmètics (més ràpi-dament assimilables per l’organisme), que actuen de manera sinèrgica per garantir un resultat òptim.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.MESOESTETIC.COM


Acció cosmètica de doble direcció

‘IT-GIRL’ II Gala González, una de les blogueres espanyoles de moda més inter-nacionals, ha viatjat fins a la fàbrica ameri-cana d’esmalts d’ungles de Color Club per poder participar en el disseny i l’elecció de les tonalitats de Gala’s Gems, la línia que a partir del pròxim 14 d’abril comercialitzarà en exclusiva Birchbox (17 euros).

Aquesta col·lecció està inspirada en l’inici de la primavera i es compon de

quatre esmalts nacrats d’una textura molt cremosa. Un blau pastel que evoca els cels de Galícia; un verd menta fresca inspirat en el camp anglès; un blanc marfil com la superfície de la lluna; i un daurat brillant que simbolitza les postes de sol més gla-muroses.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.BIRCHBOX.COM

TEXTURA DE CARAMEL FOS

bellesa

C150314 EX 06 Belleza-ok.indd 2 10/03/14 12:41

ATREVIT II La llenceria tampoc s’escapa a la moda ètnica. Undiz, especialista en aquest sector, rein-venta els codis que regeixen la producció d’aquest tipus de peces amb els seus dissenys més innova-dors i atrevits. L’equip creatiu de la marca francesa dóna curs a les seves idees i presenta aquest short de punt amb estampat tribal que, de ben segur, no passarà desaper-cebut. Actualment, Undiz compta amb més de 100 punts de venda distribuïts per França i el mercat internacional. El preu d’aquest model és de 14,95 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.UNDIZ.COM

Llenceria ètnica per seduir

Colors vius per al coll

TENDÈNCIA II La moda tribal trepitja cada vegada amb més força. Les noves col·leccions inclouen peces i comple-ments d’inspiració ètnica, en aquest cas africana, que es caracteritza pels seus tons suaus –marrons, taronges, grocs, blaus i vermells, principalment– per lluir un look informal, vistós i sofisticat.

United Nude, fundada per Rem D. Koohaas i Galahad Clark, compta amb un equip multidisciplinari format per arquitectes, dissenyadors de moda, edi-

tors de revistes i fotògrafs. La marca holandesa presenta cada temporada dissenys nous que aporten una visió diferent del món del calçat. Les noves Slip On (foto) combinen la seva caracte-rística tela elàstica amb detalls en cuir a través d’una vistosa i original combina-ció de colors usant el seu famós patró de ratlles. 99 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.UNITEDNUDE.ES

TEXT D’ ALBERTO LARRIBA

Moda tribal africana per alluir un ‘look’ informal

TALENT II Denise Montare està al capdavant de 8008d, una marca que ha irromput amb força en el món de la moda gràcies a la creativitat i delicadesa de les seves creacions. Les col·leccions de la firma estan compostes per peces úniques, fetes a mà, que denoten una alta qualitat i reflecteixen el bon gust i el talent de la dissenyadora. Entre la seva àmplia gamma de productes des-taca la línia dedicada als collarets, que es caracteritzen sobretot per la seva estètica trencadora i una mica excèntrica, amb colors vius i visto-sos. Com aquest collaret de boletes ètniques basades en les tendències tribals. Preu: 15 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.8008D.COM

CAP DE SETMANA II La marca americana Jadetribe també se suma a la moda tribal amb un producte pensat especialment per al cap de setmana. Es tracta d’una atractiva i pràctica bossa de mà confeccionada amb cotó orgànic 100% i colorants naturals en un poblet de Laos. La maleta inclou un revestiment d’ant. El procés de fabricació és totalment artesanal i implica un treball molt laboriós. Es necessiten tres dies per a la con-fecció i acoblament dels teixits. El resultat final és un complement de rabiosa actualitat, modern i funcio-nal. Disponible en diversos colors. Preu: 301,68 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.JADETRIBE.COM

HARMONIA II Darrere de Cento x Duecento (100 x 200) hi ha dos dissenyadors torinesos que se ser-veixen de la impressió i el color per rescatar peces vintage i transformar-les en petites obres d’art per ador-nar el coll i sentir-se únic i especial. Les col·leccions segueixen les últi-mes tendències de la moda amb una àmplia varietat de dissenys que ofereixen un contrast molt harmo-niós. Sedes, llanes suaus, cotó lleu-ger, gases etèries, són els materials amb els quals la jove i moderna firma italiana fabrica les seves crea-cions. Per exemple, aquest fulard de llana amb cinta de vellut valorat en 166,10 euros. MÉS INFORMACIÓ:

WWW.CENTOXDUECENTO.COM

Llum per rejovenir

Al més pur estil italià

ESTAMPAT II Yerse, firma de moda femenina especialitzada en punt fundada el 1964, presenta quatre col·leccions a l’any. Totes elles real-cen els teixits naturals i les textures càlides, suaus i confortables. Les creacions mostren clares influències urbanes que combinen un relaxat estil casual amb un toc de sofisti-cació. El vestit llarg de tirants que acompanya aquest text està fet de viscosa i pertany a la minicol·lecció High Summer Dream 2014. Amb un estampat ètnic d’inspiració abo-rigen i petits motius geomètrics aporta un look molt gràfic i visual que, juntament amb el teixit amb el qual està confeccionat –viscosa–, el converteix en un vestit fresc de formes fluides. 99 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.YERSE.COM

Inspiració aborigen

C150314 EX 07 Flecha Tribal-ok.indd 1 10/03/14 12:43


de botigues

TEXT DE XAVI DATZIRA

L A FIRMA Serena Whiteha-ven concep les seves sabates com “un refugi a les altures per fer que la dona se sen-

ti més segura”. No és gens estrany, doncs, que per al seu showroom a Barcelona també hagi ideat un racó íntim i confortable, situat a l’entresòl d’un edifici modernista del carrer de Mallorca (al número 184). Es tracta d’una boutique-atelier on ofereix una atenció totalment personalitzada i exclusives sabates i accessoris amb un marcat estil femení i cosmopoli-ta. Existeix l’opció de demanar cita prèvia per rebre assessorament per a casaments o per a ocasions especials, així com la possibilitat de customitzar tots els models.

Darrere de cada sabata dissenyada per Belén Ortiz –propietària de la firma familiar al costat d’Inma G. Se-rena i María Ortiz– s’amaga una his-tòria que fa que cada peça sigui única. La seva creació és un procés llarg i artesà que requereix un equip de mestres sabaters, que cuiden el pro-cés de fabricació des del principi fins al final, portat a terme íntegrament a Elda (Alacant). El procés s’inicia a l’atelier, amb el disseny de les peces on s’escullen les millors idees per a

El refugi de Serena

Les firmes de moda cada vegada tenen més clar que el disseny i la creativitat s’han de complementar amb una fabricació artesana, que permeti elevar una peça a un altre nivell d’exclusivitat i qualitat. És el cas de la marca espanyola de sabates per a dona Serena Whitehaven, que elabora els seus models

majoritàriament a mà partint de les creacions originals de la seva dissenyadora, Belén Ortiz.

CARTIER TOD’S VIOLETA BY MANGO

Successió de salons per reflectir la majestuositat

Mostra de la filosofia ‘made in Italy’ de la firma

Dissenys ideats per a les dones amb corbes

El passeig de Gràcia ha començat el 2014 amb l’objectiu de consolidar-se com una de les avingudes més luxoses de tot Europa, amb moviments de fitxa com el que ha portat Cartier, que ha canviat d’ubicació per realçar la seva majestuositat, gràcies a la seva integració en un edifici de marbre i vidre (al número 82) i a la seva proximitat amb la Pedrera.

L’espai, dissenyat per l’arquitecte Ferran Tortosa en base a un concepte de Bruno Moinard, compta amb 450 metres quadrats ocupats per una successió de salons, cada un dedicat a una especialitat: la joieria, el compromís amb la col·lecció Bridal, la rellotgeria i els accessoris.

Tod’s ha obert el seu primer espai propi a la ciu-tat de Barcelona, integrat a El Corte Inglés de la Diagonal i inspirat en un concepte propi present a les boutiques de tot el món, que permet disfrutar i experimentar l’ADN i el made in Italy de la firma. Destaca pel seu caràcter contemporani, l’atmosfera càlida i l’ambient acollidor, on s’expressa la tradició del luxe i de l’artesania.

L’atenció als detalls en els interiors del mobiliari, amb acabats lacats i cromats, contribueix a emfatit-zar la col·lecció de bosses, sabates i accessoris realit-zats artesanalment amb les millors pells de les millors adoberies del món.

Violeta by Mango va obrir a principis de mes a la Rambla de Catalunya (número 76) la seva prime-ra botiga a Barcelona, amb més de 400 metres quadrats decorats a base de fusta i colors clars. En aquest espai, la firma catalana mostra els seus dis-senys ideats per a dones amb corbes, utilitzant teixits confortables i amb un patronatge treballat i cuidat.

Els models primaverals –en una variada paleta de blaus–, les peces en tons naturals i els looks amb motius florals destaquen entre els més de 400 dissenys creats per a aquesta temporada. Això sí, també es poden trobar contrastos més impactants, animal prints i siluetes més estretes i sexis.

SERENA WHITEHAVEN

MALLORCA, 184. ENTRESÒL 1r (BARCELONA)

WWW.SERENAWHITEHAVEN.COM

la seva producció, seguint sempre la màxima de crear bàsics atemporals sense renunciar a l’originalitat.

A més a més, partint d’un model determinat, cada sabata es pot cus-tomitzar escollint entre una àmplia gamma de colors i pells exclusives, cosa que permet a cada persona lluir un model pràcticament únic.

C150314 EX 08 Tiendas-ok.indd 2 10/03/14 12:56


capritxos

PHILIPS II L’humidificador d’aire desenvolupat per la marca Philips permet combatre la sequedat ambiental, distribueix de forma uniforme l’aire humidificat per l’habitació i redueix al·lèrgens i bacteris en un 99%. Compta amb filtre absorbent (amb diverses etapes) que atrapa les partícules grans com els cabells humans o pèls de mascotes i la pols. També reté els bacteris, els virus i la calç de l’aigua, garantint que l’aire sec s’humidifica amb aigua pura. L’equip expulsa aire saludable a una velocitat constant, millorant la qualitat de l’entorn domèstic. 129 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.PHILIPS.ES

Innovadors dissenys

BEURER II La sauna de vapor facial és un dispositiu portàtil que comp-ta amb funcions d’emissió de vapor i difusió d’aromes, i està especial-ment dissenyada per a tractaments estètics i per alleujar persones amb afeccions respiratòries com asma i al·lèrgies. El model de Beurer FCE 70 genera vapor revitalitzant que afavoreix el reg sanguini de la pell, obre els porus i facilita l’eliminació de les impureses. Disposa a més d’un generador d’ions integrat que millora la hidratació del cutis i l’estructura del teixit cutani. Té un preu de 85 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.BEURER.COM

Funció de rentat a vaporLG II La firma coreana ha desen-volupat una rentadora de vapor i càrrega superior que integra un sistema que simula el rentat a mà. Incorpora una tecnologia que incrementa la temperatura per sobre dels 60° C per eliminar agents al·lèrgens. Està disponible en dues capacitats i destaca per l’Smart Diagnosis, un sistema que detecta possibles avaries i estalvia temps i visites tècniques. El cicle de vapor antial·lèrgic elimina el 95% d’agents al·lèrgens, i la funció especial de neteja esterilitza la cis-terna en un 99,99%. 10.900 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.LG.COM

Sauna facial amb ions

HAIER II El fabricant d’electro-domèstics d’origen xinès Haier, ha desenvolupat un nou equip d’aire condicionat caracteritzat per la seva revolucionària estètica. Es tracta d’un model denominat de terra de línies molt elegants i caracteritzat per la llum can-viant del seu cercle superior, en funció de la temperatura i mode d’operació. Inclou tecnologies d’estalvi energètic i de control de la qualitat de l’aire. Emet molè-cules d’aigua amb ions positius i negatius que eliminen els bacte-ris, purifiquen l’aire i humitegen la pell. Per internet, 3.535 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.HAIER.COM

Humidificacióintel·ligent

DYSON II Les persones al·lèrgiques con-formen avui un grup molt nombrós. Es calcula que aquest procés afecta una de cada tres persones, que han d’extremar les precaucions pel que fa a hàbits de neteja domèstica, de cara a minimitzar els problemes i molèsties que causa la malaltia. Àcars, pol·len i pèls de les mascotes són amenaces contra les quals, afortunadament, és més fàcil lluitar grà-cies als desenvolupaments de les noves tecnologies, entre les quals destaquen els aspiradors dotats de filtres especials capaços d’atrapar al·lèrgens. Una de les recomanacions que realitzen els metges

és que no s’utilitzi l’escombra, ja que amb ella l’únic que s’aconsegueix és escampar la pols i els agents al·lèrgens. El més adequat és utilitzar aspiradors especials. Dyson ha presentat el seu DC52 Animal Complete, que captura fins al 99,95% dels al·lèrgens, no utilitza bosses i l’aire que expulsa conté fins a 150 vegades menys bacteris que el que respirem. La marca disposa d’un labora-tori on estudia el comportament d’àcars i al·lèrgens. 589 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.DYSON.COM

TEXT DE PILAR ENÉRZ

TECNOLOGIA PER COMBATRE

ELS PROBLEMES D’AL·LÈRGIA

C150314 EX 09 Flecha Tecno-ok.indd 1 10/03/14 12:46


tendències

ImaginacióLa última frontera de

la impressió en 3DDes de sabatilles fins a òrgans per a trasplantaments. La impressió tridimensional

ha arribat per quedar-se, sobretot, perquè des del febrer passat han caducat les patents per a aquesta tecnologia, cosa que n’afavorirà l’expansió.

La impressora tridimensional, tal com la coneixem avui, va ser creada el 1984 per l’inventor

Chuck Hull, un desenvolupament que segons el prestigiós periodista Chris Anderson, de la influent revista de tecnologia Wired, “d’entre totes les tecnologies de l’actualitat aquesta au-gura un profund canvi en els models de creació, producció i distribució de productes comparable a la revolució industrial”.

Les impressores 3D han experimen-tat, fins al moment, una evolució len-ta i un ús molt restringit però a curt termini els analistes auguren un canvi significatiu, coincidint amb el moment en què han caducat les patents. Aquest sector experimenta creixements de la demanda en els sectors industrials, però també en altres de més quoti-dians i, fins i tot, en l’àmbit domèstic, on ja es poden adquirir models per 300 euros.

En definitiva, es preveu que aquest producte passarà de ser un segment residual al mercat a un instrument absolutament massiu. El 2013, la fac-turació de la indústria de fabricants d’impressores 3D va ser de 412 mi-lions de dòlars, un 43% més que el 2012, segons Gartner. Per al 2014, la consultora espera que el mercat arri-bi als 669 milions de dòlars, dels quals

133 milions correspondran al mercat d’usuari final. No és l’única veu que pronostica creixement. La revista Time informa que la impressió en 3D serà un dels deu sectors de més creixement [als Estats Units] durant els pròxims anys i calcula que el 2020 es genera-ran més de 5.200 milions de dòlars i, fins i tot, per al 2040 s’assegura que hi haurà una d’aquestes impressores en cada vivenda.

DESENVOLUPAMENTS. A Espanya, el xef Paco Morales, en col·laboració amb l’Institut d’Arquitectura Avança-da de Catalunya, ha desenvolupat la denominada gastroimpressora per es-culpir components comestibles utilit-zant, com a base, la xocolata, la mante-ga o el formatge. I és que, en el terreny d’aquest tipus d’impressores, ja és ben coneguda la Chocedge, un dels primers desenvolupaments destinats a impri-mir productes de bomboneria. Prova d’això és que Hershey, coneguda em-presa especialitzada en producció de xocolata, i 3D Systems ja compten amb una sòlida aliança per crear tot tipus de xocolata impresa.

També a casa nostra i, entre altres exemples cada vegada més nombro-sos, destaca la iniciativa de l’empresa Recreus, d’Elda (Alacant), que ha dissenyat unes sabatillas amb material

elàstic que triguen 23 hores a imprimir-se. “Les deixes a la nit i l’endemà ja les tens fetes i te les pots posar”, ha de-clarat el responsable de la companyia Ignacio García durant la celebració de la primera edició de la 3D Printer Par-ty que s’acaba de celebrar a la ciutat de Lleó.

POSSIBILITATS. L’Administració Na-cional de l’Aeronàutica i de l’Espai (NASA) està finançant un projecte de menjar produït amb impressores 3D. Aquestes màquines estaran ca-pacitades per utilitzar simultàniament diferents cartutxos amb diferents in-gredients per elaborar aliments com-plexos. Aquest sistema permetrà que els astronautes s’imprimeixin el seu propi menjar quan vulguin.

Marques comercials com, per exem-ple, Nike ja han presentat unes saba-tilles amb uns tacs de niló creats amb una impressora 3D que milloren la tracció dels jugadors en el moment d’iniciar la carrera. I és que precisa-ment el terreny dels productes perso-nalitzats es presenta com un dels punts forts d’aquestes impressores, ja que amb elles podran fer-se equips parti-culars i únics, de manera senzilla i en poc temps.

Segons ha declarat als mitjans de comunicació Juan González, director

de projectes d’impressió 3D a la com-panyia espanyola BQ, “quan la gent pugui fabricar qualsevol objecte a casa seva o a la feina a un cost molt baix, els hàbits de vida i consum no tornaran a ser els mateixos. Les impressores 3D transformaran la nostra forma de pen-sar i consumir”.

I és que 30 anys després que Chuck Hull inventés la impressora 3D, aques-ta tecnologia ja és capaç de produir coses inimaginables per cobrir gairebé qualsevol tipus de necessitat humana. Ja hi ha imprès amb èxit orelles, vasos sanguinis, òrgans interns, pell, bufetes, ossos i parts del cos humà. En lloc del plàstic, normalment associat amb la impressió tridimensional, les bioim-pressores mèdiques usen una substàn-cia similar al gel formada de cèl·lules. Aquests avenços permeten imaginar que, en un futur no gaire llunyà, els metges podran proporcionar a cada pacient fragments d’os, de pell o altres òrgans totalment adequats a les seves necessitats. La seva aplicació en ma-tèria de trasplantaments podria salvar moltes vides humanes. De fet, fa molt pocs dies saltava la notícia que, als Es-tats Units, un nen ha pogut ser tras-plantat amb un cor imprès.

Actualment les impressores 3D ja han produït també peces de vestir i s’han convertit així en una espècie de

TEXT DE PILAR ENÉRIZ FOTO DE ROGER UCEDA

C150314 EX 10-11 impresion 3D-ok.indd 2 07/03/14 16:36


ImaginacióLa última frontera de

la impressió en 3D

Possibilitats II La nova tecnologia fa possible crear productes totalment

personalitzats

sastre particular, capaç d’imprimir pe-ces de roba de qualsevol talla i segons el desig de l’usuari.

També s’han realitzat ja instruments musicals i fins i tot automòbils com l’Urbee 2, muntat amb peces obtin-gudes d’una impressora 3D. Es tracta d’un model econòmic que consumeix menys combustible que qualsevol cot-xe tradicional i pot arribar a altes ve-locitats. En aquest sentit, la Xina ja ha anunciat la seva intenció d’imprimir i muntar automòbils impresos. Així ho ha publicat el China Securities Jour-nal a la seva pàgina web, indicant que el de l’automòbil és un dels principals sectors que es recolzarà en aquesta nova tecnologia, amb el fi de reduir costos. L’entusiasta suport del Go-vern xinès provocarà que el mercat d’impressores 3D d’aquell país creixi per 10 durant el període 2012-2016.

OCI. Barcelona albergarà a partir d’aquest mateix mes de març el pri-mer FabCafé d’Europa i el tercer del món, un tipus d’establiment on es pot prendre alguna cosa mentre es realit-za un disseny creat amb l’ordinador o el mòbil a través de la utilització

d’impressores 3D i talladores làser. En aquest terreny, una altra iniciativa important és acostar l’art a les per-sones discapacitades, ja que aquesta tecnologia permet l’acostament del patrimoni històric a les persones amb problemes visuals a través de la repro-ducció exacta de qualsevol monument o arquitectura, ja sigui a mida real o a escala. La Sagrada Família, el Big Ben, la Torre Eiffel o la Venus de Mi-lo poden acostar-se a qualsevol insti-tució cultural o educativa a través de l’escaneig i reproducció exacta a escala en tres dimensions.

“Avui dia disposem de la tecnologia i els coneixements per poder escanejar gairebé qualsevol objecte i reproduir-lo a la seva mida real o a escala si l’objecte és gran, i facilitar, mitjançant aquestes reproduccions, l’accés a les persones invidents a tot el patrimoni històric, cosa que fins ara era molt li-mitat a causa dels alts costos que supo-sava l’alta artesania”, assenyala David Jiménez Espartero, responsable tècnic i cofundador de l’empresa d’escaneig i impressió en tres dimensions, Mode-lart3D.

El sector industrial té previst utilitzar

la impressió tridimensional amb

l’objectiu de reduir els costos de producció

_x

C150314 EX 10-11 impresion 3D-ok.indd 3 07/03/14 16:36

Potser en aquest punt el compra-dor hagi quedat una mica confús, així que el següent pas consisteix a acom-panyar-lo a la zona de la botiga on es troben les sabatilles i aconsellar-li els models precisos per a ell. De fet, pot ser que dels 20 models exposats, l’especialista només n’hi recomani dos. “Intentem donar sempre un pa-rell d’opcions molt encaminades a les necessitats de la persona. Malgrat això, hi ha algunes persones que prefereixen escollir un altre model per raons estèti-ques”, lamenta Lamarca.

PREVENCIÓ. L’anàlisi de la trepitjada és bàsica i econòmica, pensada per a qualsevol tipus de corredor, fins i tot per a aquells que surtin a có-rrer de tant en tant per diversió. A l’augmentar una mica el ritme i aspirar a objectius més ambiciosos, apareixen altres proves recomanables i que cada vegada són més sol·licitades, com les revisions mèdiques esportives. El grup Geseme (www.geseme.com), especia-lista en la prevenció de riscos laborals, ha posat en marxa un servei exclusiu de medicina preventiva, els Executive Medical Check Up, que poden inclou-re una exhaustiva revisió esportiva. Vist l’interès i l’increment de perso-nes de totes les edats que practiquen esport, tenen previst oferir ben aviat el servei de forma individualitzada, que es porta a terme a la clínica Teknon de Barcelona.

Aquest tipus de revisions inclou dos aspectes fonamentals, un de més centrat a determinar l’estat de salut i l’aptitud per fer front a l’esforç, i l’altre, a millorar el rendiment espor-tiu. En tot cas, es tracta d’assegurar-se que un practica esport de forma segu-ra, sent conscient dels propis límits, es-pecialment quan augmenten les distàn-cies i l’exigència. “Molta gent comença

esport

seriosamentPrendre’s el ‘running’

Córrer està de moda, i cada vegada més gent s’anima a devorar quilòmetres. Però abans de fer-ho, val la pena dur a terme una sèrie de comprovacions per evitar que la salut en

surti perjudicada, com una anàlisi de la trepitjada i una revisió mèdica esportiva.

TOTHOM es pot calçar unes sabatilles esportives i sortir al carrer a córrer una esto-na. És gratis, no requereix cap vestuari especial, es

pot fer en qualsevol moment del dia i no fa falta quadrar agenda amb els amics per fixar dia i hora. Hi ha moltes persones que ho proven i ho acaben deixant. En altres, en canvi, arriba un moment que es produeix un clic intern i el fins al moment corredor informal es converteix en runner, segons la ter-minologia actual. Això significa que el compromís i la freqüència de les sor-tides augmenten, al mateix temps que puja en gran mesura el pressupost des-tinat a material, gadgets, alimentació, inscripcions en carreres (demà mateix es corre la Marató de Barcelona) i tot tipus d’extres.

És a dir, que aquesta activitat que al principi era gratuïta cada vegada requereix un despesa més gran. Co-sa que no té per què ser dolenta, ja que pot ser directament proporcional a un rendiment més elevat, serietat i satisfacció personal. Això sí, seria convenient que el corredor fugís a la velocitat d’Usain Bolt de les modes i condicionants estètics, per concentrar el seu pressupost en allò que realment importa, és a dir, la salut. Això, a més a més, repercutirà de forma directa sobre la seva forma física i els seus re-sultats.

TIPUS DE TREPITJADA. A l’hora de com-prar unes sabatilles, per exemple, no és bona idea deixar-se guiar únicament pel gust. No es tracta de comprar el model més bonic (segons el criteri personal) ni el que millor combini amb la resta del look, sinó el que més convé segons l’ús que se li donarà, les característiques morfològiques de ca-da usuari i el tipus de trepitjada. Per

TEXT D’EDUARD PALOMARES FOTOS DE MARTA JORDI

analitzar aquest últim aspecte, la fir-ma Asics (www.asics.es) ha creat un sistema d’anàlisi personalitzada del peu, que permet establir en tot just 30 minuts tota una sèrie de paràmetres bàsics per identificar quina sabatilla és la més adequada per a cada corredor, que pot ser pronador, si l’impacte de la trepitjada es concentra a la part in-terior de la planta del peu; supinador, si ho fa en l’exterior; o neutre, si està equilibrat.

Aquest sistema, anomenat Food ID, es troba sempre disponible a la botiga pròpia d’Asics a Barcelona, i a princi-pis de mes, a més a més, va començar una campanya itinerant que el por-tarà per diversos establiments de tot Espanya i que s’allargarà fins al juny. En qualsevol cas, aquesta prova consta de tres parts diferenciades. “Fem una primera prova estàtica mitjançant làser per aconseguir una imatge 3D del peu i després una prova dinàmica a la cinta de córrer, que es grava amb una càme-ra d’alt rendiment per poder analitzar la trepitjada en moviment. Al encreuar totes les dades, a més de les respostes a una sèrie de preguntes sobre el tipus d’entrenament i els objectius de cada persona, s’obtenen tota una sèrie de conclusions per poder passar a la fase final de recomanació d’una sabatilla determinada”, resumeix Álex Lamar-ca, que és especialista a l’Asics Foot ID.

En la primera part de la prova, s’obtenen dades com la longitud del peu, la circumferència dels metatar-sos, l’amplitud del taló, l’altura de l’empenya o l’arc, l’angle del taló i dels dits… En la segona, s’analitza el moviment de taló i punta comprès en-tre el contacte inicial del peu i la fase d’impuls, així com l’angle del taló al prendre contacte a terra, entre altres aspectes.

el Periódico_exclusive I 12 el Periódico_exclusive I 13

Dieta amb sentit comú

E XISTEIXEN TOTA MENA de teories sobre l’alimentació més adequada per al runner,

encara que tot depèn del tipus d’entrenament. En qualsevol cas, a vegades s’ha de fer més cas del sentit comú i no buscar tres peus al gat. El nutricionista Àlex Pérez, especialista en l’àrea d’alimentació esportiva del centre de salut Nutrim de Barcelona (www.nutrimsalut.com), recomana una cosa tan bàsica com és la dieta mediterrània. “El seu patró és perfectament aplicable per a un esportista amateur i pot ajudar a prevenir lesions. Fruita i verdura, farinacis, poca carn i peix, ous, lactis semi o desnatats, oli d’oliva i fruita seca, seria el més essencial”, detalla.

A partir d’aquí es poden seguir tota una sèrie de pautes per millorar el rendiment en un entrenament o carrera. Una o dues hores abans de córrer recomana menjar aliments fàcils de pair, sobretot rics en carbohidrats d’absorció lenta (pasta, arròs, pa, patata…), i un nivell òptim d’hidratació. Després de l’exercici aconsella “reemplaçar el líquid perdut per l’organisme amb una beguda glucoisotònica” i posteriorment reposar energia mitjançant aliments rics en carbohidrats d’absorció ràpida i lenta, “que ajudaran a recuperar el glicogen perdut durant l’exercici”.

ALIMENTACIÓ

C150314 EX 12-14 Running-ok.indd 2 07/03/14 16:41

Prendre’s el ‘running’

_x


a córrer sense ni tan sols preocupar-se de malalties de base cardíaques que no es manifesten en la vida quotidia-na però sí quan es demana al cor que realitzi un esforç més gran. Anomalies que poden ser detectades amb un estu-di cardíac i, a partir d’aquí, prendre les mesures adequades”, explica la docto-ra Catalina Vadell, directora mèdica de Geseme. Els casos més extrems són miocàrdies hipertròfiques o cardiopa-ties isquèmiques, que poden provocar una mort sobtada, encara que també existeixen un altre tipus d’anomalies que no tenen conseqüències tan greus, però que no casen amb una pràctica saludable.

ADAPTACIÓ A L’ESFORÇ. En les revi-sions esportives, concentrades en un matí, s’efectuen analítiques, mesura-ments antropomètrics per determinar la composició corporal, una espiro-metria per verificar la capacitat fun-cional dels pulmons i una exploració de l’aparell locomotor. Però les pro-ves més importants són aquelles des-tinades a comprovar la salut del cor, mitjançant un electrocardiograma en repòs, en alguns casos un ecocardio-grama i una prova d’esforç. Tal com comenta la doctora Vadell, aquesta última és clau per “valorar la potèn-cia aeròbica màxima i analitzar com s’adapta el cor a diferents esforços i velocitats”.

És en aquesta anàlisi on els espe-cialistes en medicina esportiva poden valorar, a part de les aptituds generals, els nivells i freqüències de treball més adequats per a l’esportista i precisar quin entrenament serà el més eficaç per a ell, a partir dels llindars aeròbics (resistència) i anaeròbics (explosi-vitat). La prova d’esforç consisteix a pujar a una cinta de córrer i efectuar diferents sèries, cada vegada a més ve-locitat. Per exemple, distàncies de 500 metres que comencen a 10 quilòmetres per hora i que, amb un descans entre-mig, pugen progressivament fins als 14 km/h. En cada moment es controlen la freqüència cardíaca –pulsacions– i després de cada franja, el nivell de lac-tats. I és que durant l’exercici es crea una substància anomenada piruvat, que genera energia, però que també pot derivar en una acumulació d’una altra substància, els lactats, i provocar contracció i fatiga muscular.

Amb totes aquestes dades so-bre la taula, es verifica l’absència d’alteracions que poden repercutir so-bre la salut de l’esportista i es tracen tota una sèrie de recomanacions dins del camp de la gestió fisiològica, acom-panyades d’una valoració nutricional, en la qual s’assenyala quins aliments són més o menys beneficiosos per a la persona. Tota una sèrie de paràmetres que són vàlids per a qualsevol runner, home o dona, tant si corre 5 quilòme-tres com si s’ha proposat participar en maratons. Es tracta, en definitiva, d’una qüestió de salut, de prevenció i de prendre’s seriosament les coses que realment importen.

Estat del cor II Prova d’esforç efectuada pel grup Geseme, a les

instal·lacions de la clínica Teknon de Barcelona.

Sabatilles adequades II Una corredora porta a terme una prova per analitzar el tipus de trepitjada a

la botiga Asics de Barcelona.



SONY SMARTBAND

LA TECNOLOGIA apl icada a l’exercici físic està a punt de fer un pas endavant, tal com es va

poder comprovar en la passada edició del Mobile World Congress, celebrat fa un parell de setmanes a Barcelona. Allà, Sony va presentar la seva nova SmartBand SWR10, una discreta polse-ra que forma part de l’anomenada tec-nologia wereable, és a dir, pensada per vestir durant tot el dia i convertir-se en un element més del vestuari quotidià.

Connectada al mòbil de forma re-mota a través de l’aplicació Lifelog, actua com un mesurador d’activitat, capaç de resumir a la pantalla tots els quilòmetres recorreguts durant el dia –sigui caminant, corrent o en bici– i les calories cremades, a més de pro-gramar entrenaments i monitoritzar els progressos aconseguits. Fins i tot és capaç de registrar l’activitat durant la nit, per esbrinar en quines hores es descansa més o despertar l’usuari

quan ja ha complert un cicle de son. Més enllà de les seves aplicacions

purament esportives, aquesta polsera permet controlar el reproductor de música, registrar els moments d’oci, anotar tots els llocs visitats, llibres llegits o cançons escoltades, a més de rebre notificacions de trucades, mis-satges i moviments a les xarxes socials. Es posa a la venda aquest març en co-lor negre, si bé de cara al Mundial del Brasil de futbol sortiran nous colors.

Una polsera per mesurar l’esforç

E L ‘RUNNING’ pot ser simple-ment una afició o pot arribar a convertir-se en un estil de vida, de tal manera que tot

acaba gravitant al voltant d’aquesta ac-tivitat. Per això, cada vegada hi ha més agències que s’han especialitzat en la preparació de viatges per participar en carreres emblemàtiques de mig món, com les maratons de Nova York, Berlín o Estocolm. Però si algú vol peregrinar cap a la indubtable meca dels corre-dors ha de posar rumb a l’Àfrica, i més concretament a Etiòpia. Del viatge se n’encarrega l’agència barcelonina Run in Africa (www.runinafrica.com), que proposa diverses opcions, tant per a per-sones que busquen el màxim rendiment com per a aficionats oberts a viure noves experiències.

Fundada, entre altres, per Javier Pérez Farguell i Kaleab Getaneh Zewelde, que

es van conèixer a través de la seva feina a l’oenagé Oxfam Intermón, l’objectiu sempre ha estat implicar la població lo-cal i permetre el seu desenvolupament econòmic a través de la formació de guies i entrenadors. En aquest sentit, una de les seves propostes estrella és orga-nitzar estades al Yaya Village, un centre d’entrenament situat a 11 quilòmetres d’Addis Abeba i amb una altitud de més de 2.500 metres, d’on han sorgit els grans atletes etíops, lleugers, ràpids i resistents com gaseles.

“Els aficionats al·lucinen, perquè es poden entrenar al costat de campions mundials i, a més, suposa tornar a les arrels d’aquest esport, sense tants mit-jans ni menjades d’olla com tenim aquí”, explica Antonio Martínez, responsable de màrqueting de Run in Africa. De fet, un dels propietaris del centre és Haile Gebrselassie, considerat com el millor

fondista de tots els temps, que de tant en tant s’uneix als entrenaments. Una altra opció és participar en les grans carreres populars, com la Great Ethiopian Run, que reuneix als carrers de la capital etíop unes 38.000 persones, així com en altres cites tant a Etiòpia com a la veïna Kenya.

PER LA VALL DEL RIFT. Però també exis-teixen propostes per a aquells corredors amateurs i les seves famílies, per als quals el running es converteix en una porta per accedir a paratges normalment inaccessi-bles. Per a aquest mes d’agost, l’agència organitza la primera edició de l’Ethiorail, una carrera de trail running (terrenys sense asfaltar) pel parc nacional Abi-jatta-Shalla, a la gran vall del Rift, una impressionant zona de llacs i volcans, amb una gran diversitat de flora i fauna i, no obstant, amb molt poc desenvolupa-ment turístic. “Serà una festa esportiva i

cultural, ja que no només ens dirigim al corredor, sinó a totes aquelles persones que vulguin viure l’experiència”, apun-ta Martínez. Existeixen tres recorreguts (12, 21 i 42 km), que travessen poblats de tribus que no saben res de la vida mo-derna.

Durant tot l’any, a més, disposen de dues rutes de trekking, en les quals es re-corren a peu prop de 100 quilòmetres i es descobreixen les grans riqueses culturals i naturals d’Etiòpia. “També entres en contacte amb la població local, cosa que et deixa impactat i fa que et replantegis els teus valors. Són gent tímida, però també molt oberts i generosos”, excla-ma Antonio Martínez, que recalca que en cap cas busquen fomentar la caritat, sinó generar desenvolupament i, en al-gun cas, vehicular accions de solidaritat, com l’enviament de material a l’escola d’atletisme de Bekoji.

esport

TEXT D’EDUARD PALOMARES

gaselesL’agència Run in Africa organitza viatges

a Etiòpia per descobrir-ne la riquesa natural i cultural mentre s’entrena o es

competeix en carreres populars.

En terra de

Esport nacional II Participants en la Great

Ethiopian Run d’Addis Abeba.

_x



TEXT D’ALBERTO GONZÁLEZ FOTOS DE MARTA JORDI

Després del 25 aniversari de la mort de Salvador Dalí, ‘Exclusive’ dibuixa l’enèsima retrospectiva del pintor empordanès, al costat d’una nova visió

d’algunes de les seves obres, plasmades mitjançant la tècnica del ‘body painting’.

efemèride

vitals: mantenir sempre viu el foc de l’activitat i la intel·ligència.

El seu declivi havia començat amb la mort d’Elena Ivanovna Diakonova (Gala), la seva dona i musa, el 1982. Una desaparició que el va deixar mus-ti, sense gana ni forces. La seva creati-vitat trontollava i només en moments puntuals –aquells durant els quals no es trobava irritable, desorientat o, sim-plement, a prop de la mort– apareixia

E L DE LA MORAL polimòrfica. El bigotis rampants. El per sempre egòlatra. El sodo-mitzador de l’ànima. El gran

provocador. 25 anys després de la seva mort [el 23 de gener del 1989], Dalí se-gueix suscitant noves interpretacions d’un univers –el seu– que està lluny de contraure’s. Contribueix així, des d’on vulgui que descansi, a la que va ser una de les seves principals consignes

un indici del geni que, “quan estava en forma, era brillant i agut com ningú”, recorda l’hispanista Ian Gibson. “Vaig tenir la sort d’estar amb ell només una vegada, quan gràcies al seu amic, el pintor català Antoni Pitxot, em va concedir una llarga entrevista, cap al final de la seva vida”, evoca l’escriptor d’origen irlandès. “No oblidaré mai aquella trobada: estava demacrat, una ombra del Dalí anterior, amb el nas

i la boca plena de tubs. Al parlar de Lorca se li van omplir els ulls de llà-grimes. Em va dir que li hauria agradat poder complaure’l, però que no podia, al no ser gai”.

Són precisament aquests capítols morbosos de la biografia del pintor –com la seva relació amb el poeta gra-nadí– els que sovint han distret el seu mèrit real: un llegat artístic in-quantificable. “El pas del temps,

1

‘Dalirant’

C150314 EX 15-19 Dali-ok.indd 1 07/03/14 19:25

nostres llibres de capçalera. La seva imaginació desbordant, la seva parti-cular visió del món, no s’entenen sense llegir la seva ingent obra”, que ronda les 9.000 pàgines i l’erigeix, així mateix, com una de les veus filosòfiques més rellevants de tot el segle XX. De fet, Dalí en persona solia dir que, si pas-sava a la història, preferiria fer-ho com a escriptor que com a pintor, ja que es considerava millor en aquest primer camp.

PRINCIPIS FILOSÒFICS. Després de bus-sejar en la seva obra literària –que in-clou assajos, poesies, entrevistes, nar-rativa o exemples d’escriptura surrea-lista, entre altres gèneres–, el filòsof Efrem Gordillo ha exposat algunes de les claus de la idiosincràsia daliniana a Dalí, el gran pensador; llegat d’un escriptor desconegut, un dels últims llançaments de l’editorial Deu i Onze.

En el seu llibre, Gordillo comença subratllant el vitalisme del de Figueres: “Ja en el seu diari d’adolescència po-dem observar la importància que dóna al poder de la voluntat: ‘Seré un geni i el món m’admirarà. Potser seré menys-preat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n’estic segur’, deia amb només 15 anys”. Creia, per tant, que amb el pensament podíem canviar la realitat exterior.

“Era, així mateix, un apologista de la feina, que considerava que ‘to-ta rosa creix en una presó’ i que, per volar alt, és necessària certa autoin-quisició, ja que ‘la sang és més dolça

la història, van situant Dalí al lloc que es mereix. Un lloc molt des-

tacat entre els artistes dels segles XX i XXI, sense discussió. Els prejudicis s’han anat esvaint davant la potència de la seva creació”, estima Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians. Per a la també patrona de la Fundació Gala-Salvador Dalí, “la seva genialitat artística resideix en el seu poder d’innovació, partint del co-neixement i el respecte més profunds per la tradició; en el seu desig constant d’experimentació; en la recerca de nous llenguatges i formes d’expressió”. I és que, més enllà de la seva destresa amb el pinzell, la creativitat de Dalí regava tots els camps de l’activitat hu-mana.

“Va passar desapercebut en la in-corporació d’avenços científics en la seva obra, com per exemple la crea-ció d’hologrames al costat del Pre-mi Nobel de Física Dennis Gabor i l’hològraf Selwyn Lissack. També en la creació d’estereoscopies [tècnica que enganya el cervell produint una sensació de profunditat per mitjà de la captura de dues imatges, una per a cada ull, lleument separades i finament sincronitzades] o en el seu interès per l’ADN, l’estructura del qual apareix en diverses de les seves obres [com El gran masturbador en paisatge surrealis-ta amb ADN]”.

Per una altra part, afegeix Aguer, “el seu llegat com a escriptor és immens. La seva autobiografia –Vida secreta de Salvador Dalí– hauria de ser un dels

que la mel’ i que és a través del treball intel·lectual com millor creixen les emocions. No obstant, Dalí també és partidari d’assaborir i esprémer la vida al màxim i donar curs a les passions”. Contradiccions que, segons Efrem, no li feien perdre el son.

Per un altre costat, Dalí defensa que un artista només pot ser apolític (ell mateix s’autodefineix d’aquesta manera en múltiples entrevistes). I, no obstant, està a favor de la monar-quia. L’explicació de Gordillo és que, per al monumental artista, aquesta forma de govern “no és una política sinó una ètica que diu: l’individu ha de regnar”. No en va, afirmarà que l’obra d’art més gran que ha produït és ell mateix. “En aquest sentit, ens anima a ser aristòcrates espirituals i ens re-gala aforismes com ‘no tinguis por de la perfecció: ¡no hi arribaràs mai!’ o ‘la intel·ligència sense ambició és un ocell sense ales’. Defensa l’alquímia de ‘convertir la merda en or’, és a dir, el poder que tenim els homes de fer que les coses dolentes es converteixin en bones”.

“Hi ha burgesos que volen semblar revolucionaris. Contràriament, Dalí és un autèntic revolucionari disfressat de burgès”, sentencia Gordillo. “La seva filosofia és un crit a la total subversió de la vida, al plus ultra; una defensa apassionada de la llibertat individual i del somni. Espais on tot és possible”.

FUSIÓ D’OBRA I PERSONATGE. La crida de Dalí a la llibertat

1

2

3

Ulls sortints II Un dels retrats més coneguts del malaguanyat artista és maquillat per Corinne Pérez a l’esquena d’un model. N’hi havia prou amb lleugers moviments corporals perquè la cara de Dalí semblés prendre vida, fent estranyes ganyotes.

Intensitat de color II El 1921 Dalí va realitzar l’autoretrat que s’ha reproduït en aquesta obra. Per a la seva realització, les professionals de Stick Art Studio van pintar el paisatge de fons en un llenç, deixant un buit on encaixava perfectament la cara de la model que, posteriorment, va ser maquillada. El perfeccionisme del treball inicial i el posterior retoc fotogràfic han donat com a resultat una imatge que interpel·la el lector.

Reflexió científica II La mateixa tècnica utilitzada en la imatge contigua, ha estat l’escollida per reproduir el quadro Galatea de les esferes, que respon a les indagacions de Dalí sobre l’antimatèria. La integració entre la cara de la model i el fons és, de nou, sorprenent.

2 3


C150314 EX 15-19 Dali-ok.indd 2 07/03/14 19:25

Personatge aïllat II Adriana Klein es posa al cos de la protagonista del quadro Dona amb cap de roses, una silueta esvelta i sinuosa que té la cara coberta per algunes de les flors més aromàtiques.


C150314 EX 15-19 Dali-ok.indd 3 07/03/14 19:26


DALÍ SOSPITAVA HAVER

HERETAT DEL SEU AVI

LA TENDÈNCIA A PATIR

ATACS PARANOICS

L’ÚS DE LA PUBLICITAT

EL VA PORTAR A DESDIBUIXAR

ELS LÍMITS ENTRE CULTURA DE

MASSES I L’ALTA CULTURA

individual es tradueix en una imatge pública plena de despro-

pòsits hilarants, hipèrboles i sobreac-tuació que, segons nombrosos experts, no feia sinó ocultar una personalitat (en el fons) insegura i tímida.

Mitjançant aquesta projecció públi-ca, reprèn Aguer, Dalí “es va antici-par a una forma d’entendre l’art en la qual l’artista és clau per a la divulga-ció de l’obra […]. En algun moment, fins i tot, el personatge va arribar a devorar l’artista”, admet l’experta.

Una altra de les seves grans armes –prossegueix la directora del Cen-tre d’Estudis Dalinians– va ser l’ús intel·ligent dels mitjans de comunica-ció i la publicitat, que el van portar a desdibuixar els límits entre l’alta cul-tura i la cultura de masses. “Era un gran provocador”, que va saber “on situar-se en cada moment per acon-seguir la fama”, opina Aguer.

No és que tingués una obsessió per enriquir-se –de fet, la casa de Port Lli-gat, la seva única residència estable, és un exemple de vida ascètica, sense cap tipus de luxe extern–, però és cert que “tenia por per una sentència del seu


pare, que li havia augurat que moriria sol i pobre. Dalí estava obsessionat per vèncer aquesta espècie de profecia”, revela Aguer.

HOSTILITATS. L’important no és que parlin bé o malament de tu; el que in-teressa és, simplement, que en parlin. Una idea que Dalí va fer seva i que ex-plica el fet que tingués tants seguidors com detractors. Va recollir antipaties per les seves declaracions provocado-res –que segons Aguer “no sempre van ser degudament interpretades”– i per la seva defensa de la figura autori-tària –ja fos el seu pare, Freud, Lenin o Hitler–, dels quals admirava la se-va personalitat sòlida i aclaparadora. “Era una concepció teòrica, abstracta o filosòfica, no en sentit polític”, pre-cisa l’experta.

Gibson és un dels que creu que “Da-lí va donar suficients motius” per gene-rar tanta animadversió. “Perquè ningú assenyat –amb alguna excepció, com Pitxot–, hauria pogut aguantar estar al costat d’un personatge així. Només els que volien prosperar al seu costat, sortir a la fotografia o adquirir les se-

ves obres, com per exemple el nord-americà Reynolds Morse”, propietari de la col·lecció privada més gran del món de l’obra original daliniana.

Però, ¿quins van ser els motius reals que van configurar aquella per-sonalitat tan peculiar i amb la qual, segons Gibson, era tan complicat lidiar? “Montserrat, la seva cosina preferida, em va explicar que el des-cobriment que el seu avi Gal s’havia suïcidat a Barcelona als 38 anys, pres d’un atac paranoic, va ser terrible per a Salvador, que ja sospitava haver he-retat aquella tendència. Si no recordo malament, Dalí tenia 25 anys quan Montserrat li va explicar la veritat so-bre el seu avi, ja que fins llavors l’hi havien ocultat”.

Segons el mateix escriptor, un altre factor determinant va ser “llegir Freud a la residència d’estudiants. Va quedar horroritzat al saber que, segons el pare de la psicoanàlisi, la paranoia era una defensa contra l’homosexualitat. Da-lí temia profundament tenir aquesta condició sexual i l’aparició de Lorca en la seva vida el va commocionar”.

BIOGRAFIA TACADA. La història de Dalí és un cúmul de dades contrasta-des, veritats a mitges i grans mentides. “Un fet freqüentment tergiversat és, per exemple, el que va passar l’any 1939”, recorda Aguer: “Els magatzems Bonwit-Teller de Nova York interve-nen en un aparador que Dalí havia creat. Com a conseqüència, el català es rebel·la de manera provocadora”. Va muntar en còlera, va destrossar els ele-ments alterats i va acabar el xou tirant contra la vidriera una banyera forrada d’astracan que formava part d’aquella instal·lació. Va acabar al calabós. “Però ningú destaca que, amb aquella resposta, Dalí estava defensant la lli-bertat de creació, la imaginació sense cap tipus de traves”, opina Aguer.

No obstant, per a Gibson, les men-tides més grans probablement van ser les que ell mateix posava en circulació. “La seva autobiografia –Vida secreta de Salvador Dalí– n’està farcida. Era un actor consumat que, dia rere dia, feia de Dalí per impressionar la gent. Mai s’hauria pres la molèstia de posar el peu en una hemeroteca o en un ar-xiu per comprovar alguna dada rela-tiva a la seva vida. Preferia inventar enlluernant el personal amb les seves

4

5

En blanc i negre II Entre 1952 i 1954 Dalí va realitzar el dibuix Cap explosiu, utilitzant llapis, bolígraf i tinta xinesa. Un esbós sense localitzar que ha inspirat aquest maquillatge.

Precisió II Van ser necessàries dues sessions fins a obtenir el resultat que la maquilladora Estela Fernández desitjava: integrar la silueta de la model sobre el quadro Maniquí barceloní de 1927, que prèviament havia pintat.

4

C150314 EX 15-19 Dali-ok.indd 4 07/03/14 19:26

el Periódico_exclusive I 19el Periódico_exclusive I 18

PRODUCCIÓ:

ALBERTO GONZÁLEZ I CORINNE PÉREZ

MAQUILLADORES:

CORINNE PÉREZ (RETRAT DE DALÍ, AUTORETRAT

I DONA AMB CAP DE ROSES) ALEJANDRA ORTIZ

(GALATEA DE LES ESFERES), PALOMA BARBA

(DONA AMB CAP DE ROSES), MAR RODES (CAP

EXPLOSIU) I ESTELA FERNÁNDEZ (MANIQUÍ

BARCELONÍ DE 1927).

MODELS:

PEP PÉREZ (FRANCINA MODELS), SARA

TORREGROSA, IRENE PITARCH, ADRIANA KLEIN,

MARTA ÁLVAREZ I ÁUREA FERNÁNDEZ.

AGRAÏMENTS:

ESCOLA STICK ART STUDIO

(WWW.STICKARTSTUDIO.EU) I MAKE UP FOR EVER

(WWW.MAKEUPFOREVER.COM).

ARTISTES DEL MAQUILLATGE

Quan Exclusive es va posar en contacte amb l’escola de maquillatge Stick Art Studio per encarregar-li la realització d’uns treballs de pintura corporal inspirats en l’obra de Dalí (els que il·lustren aquest reportatge), Corinne Pérez –la seva directora– es va en-tusiasmar amb la proposta. Va ser neces-sari, no obstant, un període de reflexió per decidir les obres escollides, les tècniques idònies i els límits d’aquesta minuciosa in-tervenció.

“Dalí és reconeixible pels seus símbols repetitius i la seva forma de tractar-los, de-formats per una visió surrealista. S’identifica també per la perfecció tècnica de la seva obra. Per tant, la dificultat d’aquest treball radicava a recordar-lo de forma subtil sense tenir el propòsit d’igualar l’excel·lència dels seus traços, buscant la forma estètica de representar-lo en el cos sense que semblés gratuït i pretensiós”, reflexiona Pérez.

Després de tres llargues sessions (alguna de les obres va necessitar dues maquilla-dores treballant ininterrompudament du-rant tot un dia), es va obtenir l’espectacular resultat que plasmen aquestes pàgines. “Saber dibuixar ajuda molt en la pràctica del maquillatge corporal, però no tots els que ho fan bé saben maquillar. El cos no es comporta de la mateixa forma que un llenç, perquè es posa al servei de l’obra per donar-li vida. Es requereix tècnica però, so-bretot, molta sensibilitat per respectar o po-tenciar la feminitat i l’elegància de les seves formes”, puntualitza la directora.

L’ESCOLA. Stick Art Studio es va fundar l’any 1989 amb la intenció d’oferir, per pri-mera vegada a Espanya, una visió global del maquillatge a través d’un curs de forma-ció completa. No obstant, amb el transcurs dels anys, l’escola va anar ampliant la seva oferta per respondre a les necessitats del mercat.

En 25 anys d’història han passat pel cen-tre milers d’estudiants. “Les instructores són, en la seva totalitat, antigues alumnes que, a més a més, han adoptat alguna es-pecialitat alternativa al maquillatge, rela-cionada amb l’art o l’estètica en general, com el disseny de moda, la perruqueria, el sector audiovisual, les belles arts, etcètera”, explica Corinne. “La majoria, combinen el càrrec de professora amb treballs com a freelance en el món del teatre, la televisió, la publicitat o l’espectacle, per transmetre als alumnes una experiència laboral viva, verdadera i actual”.

exageracions, que segur que desde-nyarien i temerien els biògrafs. Com a creador que era, només li importava donar la seva versió de les coses, fos verdadera o no”.

A més a més, afegeix Gibson, “no pot haver-hi un consens sobre la vida privada de Dalí per falta de documen-tació. Tenim, per exemple, les cartes que va escriure el geni català a Lor-ca –que són fantàstiques–, però no-més dues o tres de les moltes missives dirigides pel granadí al pintor. El de Figueres sempre deia que les guarda-va, però van desaparèixer de la casa de Port Lligat després de la mort de Gala” (Dalí mai va tornar a aquella vi-

5

venda i, segons denuncia Gibson, “allà hi va entrar tot Déu)”.

Per un altre costat, la model i amiga de Dalí Amanda Lear assegura en un dels seus llibres que Gala portava sem-pre un diari en rus on anotava tot el que esdevenia a la seva vida. “Que jo sàpiga, aquest diari no s’ha descobert”, apunta Gibson. “Gala no concedia mai entrevistes i sempre va ser molt discreta a l’hora de parlar del seu ma-rit. Si sortissin a la llum, les memòries d’aquesta intel·ligent dona serien fas-cinants”, manifesta Gibson.

Mai està tot dit en el cas dels grans. I això és precisament el que fa que Dalí descansi en pau. _x

C150314 EX 15-19 Dali-ok.indd 5 07/03/14 19:26


”

chenoa

els grisosNo m’agraden

No hi ha avís previ ni redoblament de tambors. Només un lleu enfosquiment de la sala just abans que Chenoa

aparegui a l’escenari, sense gens de pompa, amb l’única companyia de la seva inconfusible veu i el so net de la

guitarra de Javi Arpa. El concert comença fred. Però en té prou amb un parell de temes i el seu enginyós ‘speech’ per

ficar-se a la butxaca un públic heterogeni.

Poques hores després de recollir els úl-tims aplaudiments d’un dels cinc con-certs que ha ofert al Casino de Barcelo-na –el temps just per dormir una mica–, la cantant torna a la sala de jocs per atendre la nostra cita. Arriba fresca i amb ganes de parlar. I tot i que aquest matí assolellat de diumenge convida a alguna cosa més que a atendre la premsa, per a l’artista en promoció d’un nou disc no hi ha festes ni caps de setmana. A la taula, com a far que guia l’entrevista, l’àlbum en qüestió –Otra dirección–, que ja té sis mesos de vida.

Ha dit que, per a vostè, Arrested és la joia del disc. Més enllà que els seus se-guidors comparteixin o no aquesta opi-

nió, haurien d’estar-li agraïts al tema. Perquè va ser arran de la seva aparició que va decidir gravar aquest disc, just quan es plantejava aparcar la professió. ¿Què li passa pel cap a una cantant per valorar la seva retirada?Jo vaig començar en això amb 15 anys; ara en tinc 38. Vaig estar una dècada en la cara més cruel –l’anònima– i, a partir d’aquí, constantment exposada. La meva vida ha estat d’extrems. ¿Que m’agrada cantar? És obvi. És la meva manera de guanyar-me la vida. Però sóc molt respectuosa amb la meva pro-fessió. I cantar sense emoció em sem-blaria vendre la moto.

¿Ho va arribar a fer?

No, però estava ben a punt. I abans que passés, vaig decidir tallar-ho. Al mateix temps, em venia de gust pro-var altres coses, com la ràdio, que m’encanta [Chenoa va col·laborar en el magazín matinal Atrévete de Cadena Dial], o ser coach d’altres artistes, però darrere les càmeres. Hi ha molta gent amb il·lusió i talent i jo aposto per ells. Una bona competidora.La música no és competitiva; són els altres els que provoquen una compe-tició. La veritat és que no em sento agredida quan apareix algú bo. Crec que, al final, cadascú té el seu lloc. És important estar ubicat, saber on pots arribar i on no.


” Principis II Chenoa, que es declara “persona abans que artista”, en un sofà del Casino de Barcelona.

C150314 EX 20-22 Chenoa-ok.indd 2 10/03/14 16:26

Tenir segell propi –Alias Music– ajuda a establir aquests límits…Em permet estar en el mercat amb una certa llibertat, treballar amb crítiques més concentrades i tenir una proximi-tat més gran amb els mitjans. Perquè abans moltes peticions d’entrevistes eren desestimades fins i tot abans d’arribar a mi… Per un altre costat, el desavantatge de ser la teva pròpia dis-cogràfica és que ets més petit. Atenció: petit, però malparit. Que amb aquest disc vam aconseguir entrar directa-ment al número 5 de vendes. I això no ho aconsegueix qualsevol.

Són 19 temes, en espanyol i anglès, que va trigar un any a seleccionar. ¿Què és el que alenteix tant aquest procés?Tens la pressió de seleccionar cançons que després sonaran a la ràdio. I això em molesta i em fa ràbia, perquè coar-ta aquella part més artesanal de la mú-sica. Jo intento cantar el que s’ajusta al meu estil.

¿I què és el que s’hi ajusta?Tinc una veu especial, una mica negra, i un estil pop-rock amb complicitats amb el soul. Bé és cert que, en un mo-ment donat, també puc cantar-te un tema com Lía, però és perquè al da-rrere hi ha un sentiment i una emoció que sí que puc donar. Chavela Vargas, Alejandra Guzmán, Gloria Trevi… Totes elles són grans artistes amb les quals comparteixo un mateix codi.

Li costa trobar el seu sabor entre els compositors espanyols.En general, al nostre país es compon pensant en un altre tipus de solista, que abusa dels aguts. Hi ha una cer-ta tendència a cridar que no compar-teixo, com tampoc m’agrada qui canta fent moltes floritures. És cert que he rebut cançons boníssimes de composi-tors espanyols, però no eren per a mi.

¿L’han obligat a incloure en un disc alguna cançó en la qual no creia?Mai. Tant que s’ha criticat el meu caràcter fort, a mi m’ha servit per mantenir-me ferma en les meves con-viccions. I no em fa por equivocar-me. De fet, m’agrada; ho necessito.

No obstant, davant el llançament d’Otra dirección es va mostrar una mica escèptica amb el disc. ¿Li passa res semblant en el pla personal? ¿És cautelosa a l’iniciar una relació?No, no m’agraden els grisos. En qües-tions de parella, o anem seriosament o no anem enlloc. Les mitges tintes em maregen i no estic per a aquests jocs. De fet, dels 20 als 30 anys només vaig tenir dues relacions, durant sis i quatre anys. A partir dels 30 he flaquejat una mica més (riu). Tot i que tampoc tant.

¿Com ha repercutit l’exposició pública en les seves relacions?Afecta. A la persona que està al teu costat potser no li agrada que parlin


d’ella, que li facin fotos. És una cosa que el pot fer sentir incòmode. Ens po-sem nerviosos i es desencadenen coses que, si fos una desconeguda, potser no passarien. Però així és la meva feina i quan vas amb mi ja ho saps. Una al-tra cosa és que ho provis i no t’agradi. Però jo no hi puc fer més.

¿Li costa especialment refer-se de les ruptures emocionals?Sí, sóc molt intensa. I igual que m’entrego sense condicions, si després surt malament, em quedo feta pols.

¿Demana segones oportunitats?Me les han demanat a mi (riu).

Aquesta imatge de noia dura es cor-respon amb l’argument del segon sen-zill d’Otra dirección –Júrame–, on es debat entre dos homes. ¿S’ha trobat en aquesta situació?No. Jo focalitzo, m’obsessiono i sóc perseverant.

¿Quin és el quid perquè una relació funcioni?Sempre dic que la teva parella ha de ser el teu millor amic, tenir la sensació que és del teu mateix equip, que aneu

a la mateixa porteria a golejar.L’entrevista es desenvolupa a la sala BSpace del Casino de Barcelona, la mateixa que hores abans congregava un centenar de persones per veure la cantant mallorquina, previ sopar de luxe. Una proposta que la sala de jocs explotarà durant tot aquest any, amb les actuacions d’altres artistes, com Merche (aquesta mateixa nit, a més del 22 i el 29 de març), Tamara (5, 12 i 26 d’abril), Francisco (3, 10, 17 i 31 de maig), Rosario Mohedano (7, 14, 21 i 28 de juny), Sara Pi (13, 20 i 27 de setembre) i India Martínez (4, 11 i 18 d’octubre).

¿Com es troba en concerts de petit for-mat com els del Casino de Barcelona?M’agrada estar sempre sotmesa a exa-men, que vingui a veure’m gent que no ha comprat mai un dels meus dis-cos. És una gran oportunitat per a una artista, que ha de vèncer el possible escepticisme del públic.

¿En què es diferencia aquest tipus d’actuacions d’un concert mul-titudinari?

Sóc molt respectuosa amb la meva professió. I cantar sense emoció

em semblaria vendre la moto


sibilitat d’adoptar. Però és que he treballat com a educadora, he cuidat molts nadons i sé la responsabilitat que suposa tenir un fill. A part d’això, he sacrificat la meva vida personal per ser on sóc. En qualsevol cas, i afortu-nadament, ja ha passat a la història la falsa creença que s’és menys dona per no haver parit.

Si la maternitat no és per a vostè cap as-signatura pendent. ¿Quina sí que ho és?Tocar algun instrument… Vaig estu-diar una mica de solfeig, piano i flauta, però me n’he oblidat.

¿Quin altre talent desitjaria tenir?M’encanta el patinatge artístic –i pa-tino, però amb quatre rodes–, la gim-nàstica rítmica… Tot el que exigeix un elevat control del cos.

¿S’atreviria a participar en un concurs com Mira quién baila?¡M’agradaria! De fet, vaig fer deu anys de clàssic.

¿Hi ha alguna cosa més per a la qual hauria de tenir temps?Per a Laura Corradini [ella mateixa]. Chenoa l’absorbeix massa.

En un concert davant de 20.000 persones portes un equip molt

més gran i hi ha massa coses quadrades com per sortir-te del guió. En canvi, en un petit espectacle sóc jo la que pren el pols al concert. M’encanta pilotar la barca, canviar el repertori segons el que cregui convenient. A més, sóc molt de fer concerts acompanyada només d’un piano o una guitarra, perquè són el millor detector de mentides. Aquí qui canta, canta; i el que no, cap a casa.

Fora d’Espanya, ¿en quins països fun-ciona millor Chenoa? A Mèxic, Panamà, l’Equador, Ve-neçuela, Puerto Rico, Costa Rica, Co-lòmbia, Xile, l’Argentina... Tot Llati-noamèrica, en general.

Precisament fa tres anys va tenir l’oportunitat de compartir escenari amb el tenor italià Andrea Bocelli en els seus concerts de Panamà, Buenos Aires i Bogotà... Va ser una experiència molt bona, encara que complicada: el reperto-ri exigia un registre més líric del que acostumo a cantar. Vaig necessitar reprendre les classes de cant, perquè hi havia cançons –com el Canto della _x

En només deu traços

QÜESTIONARI RÀPID ¿Què és l’últim què fa abans de pujar a un escenari?Senyar-me.

¿Tradició, superstició o fe?No ho sé, però em calma. Em van educar en el cristianisme, però el meu mestissatge [el seu pare i la seva mare tenen origen italià i libanès, respectiva-ment] m’ha fet ser oberta de ment.

¿En què la beneficia el mestissatge?És interessant ser curiós amb el que els altres creuen; és una manera de no sentir-nos tan agredits.

¿Quin és la seva relació amb l’àmbit transcendental?

Sóc molt d’energies, molt anteneta. Si veig mal rotllo al meu voltant em fa mal el cap. I quan em miren malament ho acuso moltíssim. Per això, a vegades, sóc molt gata i no m’agrada que em toquin. Altres sóc súper enganxosa, pesadíssima fins i tot.

Dels set pecats capitals, ¿en quin fla-queja?La gola. Sobretot després de can-tar, quan m’agafa un d’aquells atacs d’ansietat.

¿Quant temps dedica a reflexionar sobre els seus errors del passat?Massa. Això va bastant amb el meu sig-ne [càncer].

¿Quina és la seva possessió més prea-da? Els meus llibres, especialment les bio-grafies d’artistes del cine clàssic. M’he llegit les d’Audrey Hepburn, Katharine Hepburn, Marilyn Monroe, Barbra Strei-sand, Jane Fonda… Ara estic amb la d’Ava Gardner.

¿Qui són els seus herois a la vida real?Cada un dels membres de la meva famí-lia. Som pocs però lluitadors.

¿Què la fa sortir de polleguera?La política actual m’enerva bastant.

¿Com li agradaria morir?Sense dolor. I que no em plorin.

chenoa

Terra– que eren per a soprano. I jo sóc mezzosoprano.

Recolzada per una orquestra simfòni-ca, en aquests concerts va mostrar la seva cara més elegant, la Chenoa més diva. Per cert, ¿vostè encaixa amb aquest adjectiu?Una diva és, per exemple, Donna Summer. I encara que per a mi és una gran floreta, no em sento com a tal.

No obstant, aquest qualificatiu pot te-nir també certa connotació negativa, quan s’entén com una actitud altiva.Jo sóc molt flamenca, sóc de treure pit. I això a Espanya és complicat, perquè es confon ràpidament el que és caràc-ter amb supèrbia o prepotència. I no tenen res a veure. “Ho tens massa clar”, em diuen. ¿I quin és el proble-ma? Ens passem la vida anant a psi-còlegs perquè ens aclareixin les coses i quan les tens clares està malament? ¿Per què he de callar l’opinió sobre alguna cosa si ho he estudiat, si m’he informat o he llegit sobre el tema? ¿Per què m’he de fer la tonta? ¿Per ser més pròxima? I que consti que ho vaig intentar: als 33 anys em vaig proposar canviar la meva personalitat

i ser més dòcil. El resultat va ser que em van sortir èczemes a la boca i les cames. ¡Em vaig posar malalta per vo-ler anar de dolça i empassar-me el que realment sóc!

D’això ja n’ha passat un lustre, i s’acosta als 40 anys. ¿Li fa angúnia aquesta xifra?No, i tant que no, perquè no els apa-rento (riu). Em miro al mirall i em veig meravellosa. I em sento feliç per no te-nir cap problema de salut.

¿Ha desestimat definitivament la idea de ser mare?No, com tampoc he descartat la pos-

A Espanya es confon el que és caràcter

amb supèrbia i prepotència. I no tenen res a veure


FOTOS FERNANDO MARTÍNEZ (WWW.FERNANDOMARTINEZPHOTO.COM) MAQUILLATGE EMMA GASPAR (WWW.EMMAGASPAR.COM)


Aparador llaminerCom fet a casaREBOSTERIA CREATIVA II Downtown Market- Sweet és el nou nom que ha adoptat la fira de pastisseria creativa d’accés gratuït que tradicio-nalment se celebra a la terrassa del centre comer-cial Maremàgnum de Barcelona. La pròxima edició (la tercera) tindrà lloc el 5 i 6 d’abril i espera superar la participació de l’última convocatòria, a la qual van assistir més de 125.000 visitants. Un dels grans atractius d’aquest punt de trobada entre els professionals, botigues i escoles espe-cialitzades serà l’increment dels cursos i tallers que s’impartiran in situ.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.MAREMAGNUM.ES

QÜESTIÓ DE MINUTS II Són poques les per-sones a les quals no els agraden les patates. Un aliment bàsic que, no obstant, molts intenten evitar per qüestions de dieta. Però hi ha formes sanes i naturals de consumir-ne, com per exem-ple en puré. La Chinata –mestres oleícoles des del 1932– ha elaborat tres preparats de forma artesanal: puré de patates amb aove, puré de patates amb boletus i puré de patates amb tòfo-na. Tres opcions per acompanyar carns, peixos, verdures o fins i tot per utilitzar com a base per a altres plats (truita de patates, ensaladilles, farcits, etcètera). Preu: 2 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.LACHINATA.ES

gastronomia

DISSENY ESCULTURAL II És només durant un període de dues a quatre setmanes (a finals de la primavera) quan es recull manualment la flor de saüc, base del licor premium francès St. Germain, que recentment ha iniciat la seva distribució a Espanya (de venda en botigues especialitzades, per 29 euros). Una vegada recollides aquestes delicades flors silvestres, es posen ràpi-dament a macerar amb les tècniques tradicionals que permeten capturar-ne la frescor i millorar el seu caràcter afrui-tat. El resultat és un licor captivador, amb reminiscències de fruita tropical, pera i cítrics, i notes de lligabosc, que el converteixen en un ingredient impres-cindible a les cocteleres d’algunes de les millors barres del món.

No en va, el seu sabor i qualitat excepcionals han rebut el reconeixe-ment de múltiples premis, com l’International High Quality Trophy pel Monde Selection (2012), el Grand Gold Awards

(durant sis anys consecutius) o la menció especial als Ultimate Spirits Challenge (2012).

A més del seu sabor, destaca l’elegant disseny d’aquesta ampolla octogonal, concebuda com un homenatge als apassionants períodes de l’Art-Déco i la Belle Époque a la comuna francesa de Saint-Germain-des-Prés. Cada ampolla és coronada amb un tap pesat, decorat amb una moneda en esmalt tapiat, i numerada i marcada amb l’any de la collita. Aquesta datació corrobora que els ingredients i els sabors són naturals i fa que sigui especialment apreciat pels amants del vi i els sommeliers.

Alguns dels còctels més famosos que demostren la versatili-tat d’aquest producte són el St. Germain (una combinació

senzilla del licor amb cava brut i soda) o el Grey Goose Le Fizz (que a més a més de St. Germain, també porta vodka

Grey Goose i llima acabada d’esprémer).

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.BACARDI.COM

LICOR DE FLORS DE SAÜC FRESQUES


Oliverarsd’autorTRADICIÓ II Els olis d’oliva verge extra ecològic de primera premsa en fred Beaturia, estan produïts a partir d’olives (varietat carrasque-ña i morisca) procedents d’oliverars del sud d’Extremadura. Aquests han estat seleccionats per la seva qualitat, cultiu orgànic certificat i la passió i dedicació de qui està al capdavant de l’oliverar. A Barcelona es poden adquirir a les botigues Or Líquid (Palla, 8), Olisal (Travessera de Gràcia, 170), Olisoliva (mercat de Santa Caterina) i Pont d´Oli (Marina, 239). El preu de l’ampolla de la foto (de 500 mil·lilitres i estoig metàl·lic) és de 10 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.BAETURIA.ES

La cara dolça de les estrellesCOL·LECCIÓ GLAMUROSA II La marca anglesa Choc Stars és la crea-dora d’aquestes originals rajoles de xocolata (realitzades amb llet de primera qualitat) en l’embolcall de les quals es plasmen amb humor alguns animals de companyia (gos-sos i gats) que, després de passar un càsting, han estat escollits per repre-sentar algunes celebrities: Audrey Hepburn, Lady Gaga, Michael Jackson, The Blue Brothers o Karl Lagerfeld són alguns dels personat-ges escollits. Es poden comprar al Club del Gourmet d’El Corte Inglés per 3,90 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.DELITAST.COM

C150314 EX 23 Gastro-ok.indd 1 10/03/14 16:04


Gourmet’s Club

En una metàfora gastronò-mica, es podria establir que el bon xampany representa el cel, per la seva persona-litat aèria i les bombolles

en constant ascens. El pernil ibèric, en canvi, reflecteix la força de la terra i el sòlid pes de la raça. La segona activitat d’aquesta temporada del Gourmet’s Club d’EL PERIÓDICO es va propo-sar connectar els dos mons i per això va recórrer als millors del món de cada especialitat: Dom Pérignon i Joselito. L’espai Bulthaup de Barcelona (www.bach7.bulthaup.com) va acollir el 4 de març passat una degustació-maridatge guiada pel xef Albert Oltra del restau-rant Can Piqué, en la qual es van cuinar diversos plats amb el pernil com a eix vertebrador i es van harmonitzar amb un Vintage 2004 i un Rosé 2003 del gla-murós celler francés.

L’objectiu de l’activitat era doble. Per un costat, demostrar que dos productes que semblen tan allunyats conceptual-ment a primera vista poden connectar sense problemes i trobar molts punts en comú, com el gust per la tradició i l’excel·lència. Per l’altre, comprovar com el pernil ibèric té moltes més aplica-cions que el tall a ganivet i que pot invo-lucrar-se en moltes receptes culinàries. Com a prova empírica, Oltra va cuinar tres plats inclosos dins del receptari del JoselitoLab (www.joselitolab.com), un projecte posat en marxa per la marca de Guijuelo amb el fi d’innovar i explorar nous camins gastronòmics, per a la qual cosa ha comptat amb l’ajuda de Ferran Adrià. Els participants van tastar un puré de patates, un risotto i una torrada amb anxoves, totes elles amb el segell Joselito.

BENVINGUDA. Abans, no obstant, van ser rebuts amb una copa de Vintage 2004, que van degustar entre les cui-

nes d’última generació exposades al showroom de Bulthaup, que utilitza el disseny, l’arquitectura i la tecnologia per crear espais vitals. Xavier Mon-clús, enòleg de Dom Pérignon, va ser l’encarregat de fer les presentacions: “Aquest xampany és un homenatge al luxe ben entès, no com un exercici d’ostentació sinó fruit de la necessitat d’envoltar-se de coses boniques. És intens i elegant, amb una aroma úni-ca i reconeixible i un pas en boca sor-prenent, on oscil·la entre la densitat i una lleugeresa gairebé ingràvida. Un vi excepcional”. La firma neix al segle XVII a l’Abadia d’Hautvillers de la mà del monjo Dom Pierre Pérignon, que va marcar la història del xampany a l’inventar la segona fermentació en ampolla, però especialment perquè mai va cessar en la seva ferma voluntat d’elaborar el millor vi del món.

HIPERSELECCIÓ. Per seguir complint amb la voluntat del seu fundador, al celler mantenen unes regles inviola-bles. “Aquest xampany no s’elabora cada any, sinó únicament quan l’anyada ha estat realment excepcional. En una dècada, això succeeix normalment sis anys. A més a més, només obtenim el raïm dels 17 grands crus de la regió de Xampanya puntuats amb 100 punts so-bre 100. Però, per si fos poc, utilitzem exclusivament els vuit millors de cada any, en el que anomenem una hiperse-lecció”, va explicar Monclús.

Encara amb la copa a la mà, va entrar en joc un altre element de luxe gastronò-mic: els talls de pernil ibèric Joselito, tallats a l’instant per una experta talla-dora, d’uns 5 centímetres de llarg, fins i gairebé translúcids, que pràcticament es desfan amb la calor que imprimeixen els dits, cosa que significa que tenen un alt nivell d’àcid oleic i, per tant, que són totalment saludables. “Els porcs ibèrics

es crien en extensos camps de deveses, amb capacitat per moure’s lliurement i alimentar-se de glans i herba fresca. La prova d’això són les potes fines i estilit-zades. Després se sotmet a un procés de curació natural en els nostres asse-cadors i bodegas”, va recalcar Marc Oromí, responsable de comunicació de la firma. Igual que el monjo Pérignon, el fundador de Joselito, el besavi dels ac-tuals gestors, es va proposar fer el millor pernil del món.

OLI DE PERNIL. En aquest punt, els fo-gons van començar a funcionar i el xef Albert Oltra va revelar quin seria el secret de les elaboracions de la nit. En totes elles s’utilitzaria com a base l’oli extret del greix del propi pernil, després de sotmetre’l a una cocció a foc lent amb oli de gira-sol durant uns 30 minuts. “D’aquesta manera volem demostrar que el pernil ibèric pot tenir un paper rellevant a nivell gastronòmic i que hem de perdre la por a utilitzar-lo com a in-gredient culinari. De fet, es pot apro-fitar tot, la carn, el greix, els ossos…”, va detallar Oltra als participants en la degustació, que podien transitar lliure-ment entre el menjador i la cuina, parlar amb el xef o interessant-se pels diferents talls de pernil o les parts més gustoses de la pota.

El puré de patates es va preparar de forma tradicional, encara que lligat amb l’oli de pernil, que adquireix una textu-ra de mantega a l’introduir-lo a la ne-vera. Com a colofó del plat, un crostini de Joselito, després de posar els talls al forn durant tres quarts d’hora aproxi-madament, deixant que adquireixin una textura cruixent i un gust concentrat. El risotto també tenia truc, ja que va ser cuit en un brou elaborat únicament amb ossos de pernil, cosa que es va tra-duir en un arròs de marcat sabor ibèric. Finalment, es va preparar una torrada

amb caviar de tomàquet, pernil i anxova, fusionant terra i mar.

En aquest últim plat, el Dom Pé-rignon Vintage va deixar pas al Rosé 2003, capaç d’interactuar amb èxit amb l’anxova, un dels ingredients més difícils de maridar. També per demostrar que es tracta d’un xampany realment excep-cional. “Per a mi, el millor que existeix”, va assegurar Xavier Monclús, que va explicar que l’anyada del 2002 va acon-seguir la millor puntuació en la història del xampany. De reflexos ambarins i ro-gencs, mostra una aroma rica i complexa en la qual les fruites madures obren pas a figues i maduixes silvestres i desvelen finalment notes de guaiaba, violetes i vainilla. La seva boca és concentrada i notablement ben definida, carnosa i de gran amplitud. “És en aquest xampany on Dom Pérignon expressa tota la seva força i aconsegueix pura màgia gràcies a la millor pinot noir. És un rosat com-me il faut, que aconsegueix aglutinar en una mateixa copa el millor del vi blanc amb el millor del negre”, va remarcar l’enòleg.

EXPERIÈNCIES. Amb aquest record al pa-ladar i la convicció que, per un instant, s’havia produït una trobada entre el cel i la terra, es va tancar la segona cita pro-gramada dins del cicle d’activitats per a aquesta temporada, que va començar el desembre passat amb una fusió entre la tòfona negra i blanca i el xampany. Ma-ridatges de luxe i experiències originals que continuaran al llarg de l’any, pro-posant trobades gastronòmiques d’alta volada, que s’anunciaran a través de la xarxes socials del Gourmet’s Club d’EL PERIÓDICO. A l’abril, per exemple, la cita serà amb els cinc millors formatges suïssos harmonitzats amb vins naturals, mentre que al maig es produirà una trobada entre el marisc i vins blancs de terrer.

TEXT D’EDUARD PALOMARES FOTOS DE MARTA JORDI

cel i la terraConnexió entre el

Una degustació organitzada per EL PERIÓDICO a l’espai Bulthaup de Barcelona va facilitar la trobada entre el que està considerat com el millor xampany del món,

Dom Pérignon, amb el millor pernil, Joselito. Tot en un sopar en què el xef Albert Oltra va cuinar diversos plats d’inequívoc segell ibèric.

_x

C150314 EX 24-25 Cata Gourmet-ok.indd 2 07/03/14 19:31


Luxe gastronòmic II Diferents moments de l’activitat de maridatge entre Dom Pérignon i Joselito. A dalt, l’enòleg Xavier Monclús (de negre); Marc Oromí, director de comunicació de la firma de pernils; i el xef Albert Oltra de Can Piqué. Sobre aquestes línies, les diferents receptes proposades durant la vetllada, que va acabar amb un brindis amb el Rosé 2003 (a l’esquerra).

“Coneixia Joselito de nom, però no l’havia tastat mai i m’ha semblat fantàstic. També m’han interessat els trucs per distingir

un bon pernil”

“Dom Pérignon és un xampany increïble, amb una mescla de

sabors en boca que el fa únic. I el Rosé, que no havia tasat mai, ja és

espectacular”

“M’ha sorprès la combinació de les receptes amb el xampany Dom

Pérignon. Tota la degustació ha estat de gran qualitat i la

companyia, molt agradable”

“El pernil és un ingredient molt versàtil, que permet fer receptes

com les d’aquesta nit, que potencien el sabor del pernil sense desmerèixer els altres elements”

“Ha estat una bona experiència i agraeixo que es facin activitats

gastronòmiques d’aquest tipus. El xampany m’ha semblat de 10, com

sempre amb aquest celler”

ELS PARTICIPANTS OPINEN

Shuichi Kobari

Jonathan Núñez

Brígida Sanchís

Yvonne Roger

Marc Ribas

ARQUITECTE

DIRECTOR DE MÀRQUETING

INTERIORISTA

EMPRESÀRIA D’ALIMENTACIÓ

DISSENYADOR DE JOIES

C150314 EX 24-25 Cata Gourmet-ok.indd 3 07/03/14 19:32

ESSÈNCIA ÍNDIA. Unes mans unides davant del pit, una mirada cap a terra i una paraula de salutació, namaste, indica que estem a l’Índia. És una terra única per les seves creences, costums i cultura, particularitats que s’evidencien en la manera de viure, el menjar, la religió i el ball. Viajes El Corte Inglés ofereix la pos-sibilitat de visitar llocs tan fascinants com el Taj Mahal, a la ciutat d’Agra, un majestuós mausoleu amb una enorme cúpula de marbre blanc, construït per l’emperador musulmà Shah Jahan en honor a la seva dona favorita, que va morir donant a llum al seu catorzè fill i que amaga una bonica història

d’amor. Vint-i-dos anys de construc-ció amb els millors materials, el Taj Mahal té màgia i la seva visita sorprèn enormement.A Rajasthan destaca Jaipur, coneguda com a Ciutat Rosa. Entre exuberants palaus i interessants basars rics en joies, teixits i pedres precioses, sobre-surt el Palau dels Vents (Hawa Ma-hal). Construït pel maharajà per al seu harem, donava al carrer més bulliciós de la ciutat, de manera que permetia a les dones veure els ciutadans i con-templar les desfilades sense que elles fossin vistes a través de finestres molt petitones i calades. Val la pena visitar el Fort Amber, un enorme complex

publireportatge

Grans ViatgesGrans Records

Viatges fascinants per viure les millors experiències.

Recorri el món amb la garantia i confiança de

Viajes El Corte Inglés. TEXT DE NORA PÉREZ

1

C150314 EX 26-29 CI-ok.indd 1 10/03/14 13:21

palatí a dalt d’un turó al qual es pot pujar a cavall d’un elefant. Diu la llegenda que el déu Brahma, el primer entre les nombroses divinitats hinduistes, va deixar caure una flor de lotus de la seva mà en una zona des-èrtica i va néixer un bonic llac, i al seu voltant, Pushkar, un petit poble que no ha canviat gaire amb el pas dels anys i s’ha convertit en un dels princi-pals llocs de pelegrinatge del país.Nova Delhi és la segona ciutat més gran de l’Índia i això es nota en els seus carrers superpoblats de gent, vaques, cotxes, bicicletes i molts ve-nedors. Això, sumat als llocs d’interès com el Fort Vermell, La Tomba d’Humayun, El Raj Gath o Gandhi Memorial i el Lotus Temple, entre al-tres, la converteixen en un lloc emble-màtic per visitar. Varanasi, la ciutat de la llum, és un dels centres religiosos i culturals més importants de l’Índia. Aquí se suc-ceeixen nombrosos ghats (llocs sa-grats al costat dels rius on es banya i es resa) que compten amb un lingam (un símbol del déu Xiva) que ocupa un lloc especial i que s’adorna cada dia amb el primer raig del sol. L’aigua vermella i daurada del Ganges en el moment en què el sol ponent li cau a sobre, les ribes altes, els temples, jun-tament amb el cant de les mantres i l’aroma dels encensos, omple l’aire de misticisme. I és que viatjar a l’Índia és viatjar a un altre món; un país que transmet pau dins del seu constant moviment, una experiència realment única.

MÍSTIC JAPÓ. Submergir-se a les ciutats més modernes, contemplar temples i passejar per carrers plens d’història, recórrer senders i descobrir volcans actius. ¡Benvingut al Japó!Amb una sorprenent activitat cul-tural i animada vida als carrers es presenta Tòquio, que amb 35 milions d’habitants és la ciutat més pobla-da del planeta. De la mà de Viajes El Corte Inglés, aquí podrà des de perdre’s en la multitud de la cruïlla de

Shibuya, la més famosa de la ciutat, fins a visitar diversos temples budistes com el Temple Sensoji, el més antic de la ciutat, o acostar-se a la Llotja del Peix de Tsukiji, un luxe per a tots els sentits i on es pot degustar el millor sushi del món. Per contemplar una im-pressionant panoràmica de la ciutat, no hi ha res millor que pujar a la Tok-yo Tower, la segona estructura artifi-cial més alta del Japó. Els amants de les últimes novetats en tecnologia po-dran acostar-se fins al barri de Ginza, on es troba l’edifici de Sony i Apple Store, entre altres. I a la nit, tota una oferta d’oci als barris de Roppongi, Shibuya o Shinjuku.

MAJESTUOSITATLa vista del Taj Mahal impressiona.

ESSÈNCIA ÍNDIAEl bullici de les seves grans ciutats conviu amb l’harmonia del país.

BELLES ESTAMPESJaipur, coneguda com a Ciutat Rosa, ens regala impressionants panoràmiques.

MODERNITATTòquio és la ciutat més poblada del món.

TRADICIÓConstruccions típiques orientals en cada racó del Japó.

EN CALMAEl temps sembla aturar-se per disfrutar dels paisatges.

2

6

3

4

5

C150314 EX 26-29 CI-ok.indd 2 10/03/14 13:21

Mereix una visita el Mont Fuji, el cim més alt del país i símbol nacio-nal que ha estat immortalitzat, entre altres, per les “36 vistes del Mont Fuji”, la coneguda sèrie d’imatges d’Hokusai. A la seva base s’estén una regió de llacs, altiplans, cascades i grutes, que ofereix bells paisatges naturals.No obstant, el monument més visitat de tot el Japó és Osaka-jo, a Osaka, un castell per a molts l’únic clàssic i antic que es pot veure aquí. A la part més moderna de la ciutat destaca Umeda Sky, un dels gratacels més emblemàtics fins al qual es pot acudir per contemplar, des del pis 39, una interessant panoràmica de la ciutat. Algunes de les imatges més famoses d’Osaka provenen de Namba, que es podria definir com el districte comer-cial, ple de botigues, bars, restaurants i karaokes.El misticisme, la cultura, el bulli-ci i la serenitat fan que Kyoto sigui un dels destins principals del Japó. Temples com Kinkaku-ji, Pavelló d’Or, un dels temples més bells del món, i Ginkaku-ji, Pavelló de Plata, un dels temples budistes més bonics de la ciutat, envoltat d’un preciós jardí, són de visita obligada. També destaquen el Temple Fushimi Inari i Kiyomizu-dera o Temple d’Aigua Pura, un complex de temples decla-

rat Patrimoni de la Humanitat, amb precioses pagodes, jardins i increï-bles vistes de la ciutat. Però aquest viatge no es limita a visitar temples i santuaris; és també disfrutar de l’experiència que ofereix l’antiga ca-pital del Japó, com fer una passejada per Gion a mitja tarda i veure com maikos i geishes acudeixen als seus banquets, fer un pícnic al parc Ma-ruyama, disfrutar d’un espectacle d’arts tradicionals japoneses al Gion Corner, etc.

GUATEMALA, LLEGAT MAIA. Guatemala té un ric patrimoni històric, natural i cultural. El passat colonial es deixa entreveure en els colors dels ves-tits típics i l’amabilitat de la gent de l’altiplà, mentre que la màgia i el mis-teri del món maia subsisteix en ciutats mil·lenàries com Tikal, Yaxhá, Agua-teca, Quirigua, entre altres. Viajes El Corte Inglés l’acosta a aquest poble acollidor que el farà sentir com a casa.Molt a prop de la ciutat capital es tro-ba la pintoresca i encantadora Ciudad de La Antigua Guatemala, icona prin-cipal de l’herència hispànica colonial que per la seva història i bellesa va ser declarada “Patrimoni Cultural de la Humanitat” per la UNESCO. Està ubicada a la vall de Panchoy, envolta-da per tres volcans i muntanyes amb plantacions de cafè.

LLACS I VOLCANSEl llac Atitlán, per a molts, el més bonic del món.

TRADICIONSColorits vestits típics i artesania de Guatemala.

COMPLEX MAIALes piràmides de pedra de Tikal s’alcen sobre l’extensa vegetació.

HERÈNCIA COLONIALLa Antigua traspua fervor religiós amb temples, esglésies, convents...

7

10

8

9

C150314 EX 26-29 CI-ok.indd 3 10/03/14 13:21

De la Guatemala colonial a Chichicas-tenango, la capital de la cultura indíge-na guatemalenca, un destí que cridarà l’atenció pels colorits dies de mercat, els seus vestits típics i, sobretot, per la seva riquesa cultural i històrica. Molt a prop hi ha el llac Atitlán, per a molts el més bo-nic del món. Envoltat per un paisatge de muntanyes cobertes d’espessa vegetació, és custodiat per tres imponents volcans, L’Atitlán, el Tolimán i el San Pedro, i les seves aigües canvien de color en funció de l’hora del dia; un lloc paradisíac, ple de quietud i pau.A la península del Yucatán, enmig de la selva, hi ha Tikal, el jaciment ar-queològic Maya més gran de tot Gua-temala amb impressionants piràmides de pedra que s’alcen imponents sobre la vegetació. Tikal, que significa “ciu-tat de les veus dels esperits maies” va ser declarat per la UNESCO Patrimo-ni Cultural de la Humanitat. Comprèn unes 3.000 construccions entre palaus, acròpolis, temples, places, moltes de les quals encara s’amaguen sota la vegetació. Aquestes restes arqueolò-giques es combinen amb la màgia de l’exuberant vegetació del bosc humit-subtropical que alberga més de 300 espècies: ocells, tucans, mones udola-dores, jaguars, arbres de cedre, orquí-dies, bromèlies, etc.

CUBA, LA PERLA DEL CARIB. La més gran de les Antilles harmonitza el seu paratge natural, de platges paradisía-ques, amb la riquesa arquitectònica colonial més gran de tot el Carib, on es viu amb intensitat la mescla de les cultures caribenyes, africanes i espan-yoles. Cuba és una terra on conviuen desenfrenats ritmes llatins, serenes platges d’arenes blanques i llocs plens d’història, que Viajes El Corte Inglés el convida a descobrir.L’autèntic dia a dia cubà, amb les seves aromes de cafè i puro i el seu son llatí

és el que podrà percebre a l’Havana entre la millor arquitectura colonial del món, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’Havana s’ha de recórrer, viure, sentir-la... Passe-jar al capvespre pel Malecón i contem-plar els majestuosos edificis colonials que poblen els seus principals passiegs i avingudes faran que el viatger guardi a la memòria les impressions inoblida-bles d’una ciutat única. A dues hores a

l’est de l’Havana hi ha Varadero, cone-guda per unes boniques platges. Veure el capvespre a la platja Varadero i fer una passejada per la Península de Hi-cacos, acostar-se fins a Cayo Blanco per banyar-se amb els dofins o fer senderis-me al Parc Natural de Josone són algu-nes de les alternatives en aquesta zona.De camí cap al sud, Trinidad i Camaguey. La primera regala els extraordinaris en-cants d’una atractiva ciutat-museu encla-

vada entre mar i muntanya i la segona conserva edificacions d’excel·lents valors historicoculturals i arquitectònics.Al sud, i privilegiada per la seva his-tòria, es troba Santiago de Cuba, on s’assenten dos dels llocs cubans distin-gits per la UNESCO amb el títol de Patrimoni de la Humanitat: el Castillo de San Pedro de la Roca (El Morro) i les ruïnes dels primers assentaments cafetarers francesos a la Gran Piedra. Aquí es podrà disfrutar de la seva gent hospitalària, de temperament jovial i desenfadat i el seu ric patrimoni his-toricocultural. Ostenta el títol de Ciu-dad Heroe de la República de Cuba pel paper desenvolupat pels seus ha-bitants en les lluites revolucionàries durant la dècada de 1950.

Ara només esculli el destí que més li agradi i disfruti d’un viatge que for-marà part dels seus grans records. Po-drà recórrer el món amb els Grandes Viajes de Viajes El Corte Inglés per disfrutar moments únics i sempre amb la màxima qualitat i confiança.

INFORMACIÓ I RESERVES: Viajes El Corte Inglés Tel. 902 400 454 www.viajeselcorteingles.es

CIUTAT HISTÒRICALa vella Havana el captivarà.

PARADÍSExtenses platges d’aigües turqueses on descansar.

ESTAMPA CARIBENYALlocs plens d’història es barregen amb platges i ritmes llatins.

NOUS CATÀLEGS. ¡SOL·LICITI’LS!

Consulti condicions en els catàlegs “Grandes Viajes” de Viajes El Corte Inglés.

11

12

13

10 % DE DESCOMPTE + PAGAMENT EN 10 MESOS SENSE INTERESSOS• Reservant un mes abans de la data de sortida• Per només 100 € per persona.

C150314 EX 26-29 CI-ok.indd 4 10/03/14 13:22

Experiènciesd’altura

Andorra permet experimentar sensacions úniques amb activitats com l’‘speedriding’ i l’heliesquí, així com

amb allotjaments especials com l’Iglú Hotel.

A NDORRA POSA a dispo-sició dels esquiadors i snowboarders més de 300 quilòmetres de pis-

tes, repartits entre els dominis de Grandvalira i Vallnord. Però les pos-sibilitats de disfrutar de la neu no es queden únicament en els descensos més tradicionals, sinó que existeix tota una sèrie de propostes que per-meten a l’aficionat viure experièn-cies úniques i sentir noves emocions sobre el mantell blanc.

Algunes d’elles exigeixen un bon nivell tècnic, però a canvi regalen una elevada dosi d’adrenalina. És el cas de l’speedride, una tècnica innovado-ra que fusiona esquí i parapent, cosa que permet a l’usuari aixecar-se di-versos metres per completar un llarg salt abans de tornar a aterrar sobre la pista. A Vallnord es troba l’única es-cola dels Pirineus en la qual ensenyen a dominar aquesta disciplina.

En aquesta mateixa estació, els

que busquin sensacions extremes poden pujar a un helicòpter, que els deixarà a dalt d’un pic inacces-sible per altres mitjans, a la zona d’Arcalís. Des d’allà, hauran de baixar esquiant o surfejant per ves-sants forapista, sobre neu verge i entre arbres i roques. Aquesta expe-riència, denominada heliesquí, sem-pre s’ha de portar a terme al costat d’un guia especialitzat.

EXCURSIONS. També existeix la pos-sibilitat de disfrutar d’activitats molt més relaxades i amb una orientació familiar, tant a Grandvalira com a Vallnord. Excursions amb raquetes, a bord de motos de neu, en trineus estirats per gossos nòrdics, conduint buggies… Fins i tot durant els últims anys ha sorgit la possibilitat de pujar en un vehicle eruga per explorar les pistes de nit i amb una perspectiva totalment diferent. Al mateix temps, el visitant pot llançar-se pista avall

en un trineu clàssic o bé en la seva última evolució, l’airboard, un ma-talàs d’aire dirigible que arriba a velocitats gens menyspreables. Per als més petits, Naturlàndia ofereix un espai a l’aire lliure polivalent i educatiu amb animals, circuits d’aventura i el Tobotronc, el tobo-gan més llarg del món.

I per reposar forces, existeixen dues opcions: allotjar-se en un hotel o bé redoblar l’aposta i viure una autèntica experiència hivernal, dor-mint en un iglú. Al sector de Grau Roig de Grandvalira, a 2.350 me-tres d’altura, es troba l’Iglú Hotel, construït íntegrament de neu i gel. La temperatura interior ronda els 0 graus, però això no és impediment per disfrutar del seu jacuzzi. Els hos-tes també participaran en una excur-sió amb raquetes, soparan, dormiran en sacs especials i, l’endemà, seran els primers a baixar per les pistes d’esquí. _x

neu

UN ‘APRÈS-SKI’DE LUXE

Un destí d’hivern ha de tenir molt clara la seva doble vida: diürna, a les pistes, i vespertina, amb una àmplia oferta après-ski. Andorra té perfectament clara aques-ta dualitat, amb tot tipus de propostes pensades perquè l’esquiador no es quedi tancat a casa o a l’hotel.

Potser l’activitat que es relaciona de forma immediata amb el principat és el shopping. En un recorregut d’uns 2 quilòmetres, les avingudes més conegu-des, Meritxell i Carlemany, són el centre neuràlgic d’Andorra la Vella i tot el país, on el comprador troba negocis de moda, perfumeria i firmes de joieria. Compres de luxe, servei de primera categoria i ofertes per comprar a bon preu gràcies als avantatges fiscals i les botigues duty free. Existeixen més de 250 establiments de moda, calçat i complements, així com 60 joieries i 70 perfumeries.

Les muntanyes configuren l’skyline més preat d’Andorra, però existeix un edifici que intenta estar a la seva altura. És el de Caldea, amb els seus pics de vi-dre. Un espai centrat en el termoludis-me i en el descobriment dels beneficis de l’aigua termal. Des de l’any passat compta amb un espai annex, l’Inúu, més exclusiu i orientat a les estades de be-nestar integral i salut, amb una atenció personalitzada.

Tant anar de compres com submergir-se en aigües termals fa venir gana, així que és una bona oportunitat per desco-brir la gastronomia andorrana, basada en una cuina de muntanya amb produc-tes locals de primera qualitat. Existeixen des de les tradicionals bordes, antigues cabanyes de pastors, fins a les noves pro-postes gastronòmiques de cuina interna-cional i creativa. Per a més informació es pot consultar la pàgina web www.visitandorra.com.

PROPOSTES

TEXT D’ EDUARD PALOMARES

C150314 EX 30 Andorra-ok.indd 2 10/03/14 17:00

motor

automobilísticaPassió per la cultura

Conduir un automòbil d’altes prestacions transmet al pilot una sensació d’equilibri, potència, control, seguretat i eficàcia

Conduir un automòbil d’altes prestacions no està a l’abast de qualsevol. I no per raons merament econòmiques. Els

apassionats del motor busquen alguna cosa més que pilotar un superespor-tiu: volen compartir una experiència global. I és aquí on entra en joc GT Club, un projecte pensat per i per a l’automobilista. Nascut a Sant Cugat del Vallès el 2007, GT Club compta amb dues seus, una a Madrid i una altra a Barcelona. Es tracta d’un club actiu que ofereix als seus 76 membres –empresaris, directius i professionals altament qualificats– les més exclu-sives experiències relacionades amb l’esport del motor i les tècniques de conducció.

Compartir l’afició per la cultura de l’automòbil és el vincle entre els mem-bres fundadors de l’entitat i els socis, manifesta Albert Castelló, fundador i alma mater de GT Club. La seva filo-sofia es basa a facilitar “l’accés racio-nal a un producte que s’escapa de la

TEXT D’ALBERTO LARRIBA FOTO DE JORDI COTRINA

racionalitat”. “Els automòbils d’altes prestacions no estan fets per circular per les ciutats ni per moure’s en en-torns interurbans”, esgrimeix Caste-lló. A més a més, “vivim en una socie-tat on mostrar signes d’ostentació no està ben vist”, declara. A Catalunya existeix una gran afició al món del motor, i al mateix temps, comprome-sa amb el consum responsable. Per a ells, GT Club constitueix “una porta d’entrada intel·ligent als automòbils d’elit”, destaca Castelló. “Aquells que vulguin entrar per destrossar co-txes no tenen lloc entre nosaltres”, adverteix.

COMPLIR UN SOMNI. El primer que busca el soci d’una entitat d’aquestes característiques és “conduir els au-tomòbils dels seus somnis”. El següent és “disfrutar d’experiències exclusives i compartir-les amb altres membres del club”. Per aquest motiu, la missió de GT Club no només consisteix a faci-litar l’accés a una flota d’automòbils

d’alta gamma, sinó també obrir les portes a tot el que envolta la cultura automobilística: cursos de pilotat-ge i track days (tandes) en diferents circuits d’Europa; conèixer esdeve-niments històrics del món del motor com Mille Miglia, Villa d’Este, Mon-tecarlo…; visitar les fàbriques automo-bilístiques de les marques més presti-gioses (Ferrari, Lamborghini, Bugatti, Aston Martin, McLaren); contactar amb col·leccionistes; conduir per car-reteres de somni i paisatges idíl·lics; degustar una gastronomia d’alt nivell; descansar en hotels amb encant, entre moltes altres activitats.

MÚLTIPLES AVANTATGES. “Pertànyer a GT Club només és comparable a te-nir un automòbil d’altes prestacions”, afirma Castelló. “Tenim estudis que demostren que ser membre del club és un 63% més barat que ser propietari durant dos anys del cotxe mitjana de tota la nostra flota”, revela. Aquest re-sultat s’obté al mesurar tres conceptes clau: la depreciació, el manteniment i l’assegurança del vehicle. A més a més, “el soci pot deixar el club quan vulgui, no ha de fer un desemborsament ini-cial i no es limita a un sol automòbil”, apunta. “En dos anys, un membre de GT Club condueix una mitjana de 10-12 cotxes diferents”, valora.

El luxe i l’exclusivitat no són aliens al món del motor. En el terreny auto-mobilístic, Albert Castelló associa luxe a “efectivitat”. Conduir un vehi-cle d’alta gamma transmet la sensació d’“equilibri, potència, control, segu-retat, eficàcia”, opina. Segons la seva opinió, “la tecnologia, la innovació i el disseny són les peces clau que mar-caran el desenvolupament i l’evolució dels automòbils durant el segle XXI”.

El fundador de GT Club es mostra optimista de cara al futur del negoci. “Quan les aigües tornin al seu curs –proclama– l’afició automobilística seguirà existint i la fórmula més ade-quada per accedir a automòbils d’altes prestacions serà a través d’aquest tipus d’iniciatives”. Per a Castelló, “tenir un cotxe d’elit aparcat en un garatge és una excentricitat”. I el seu olfacte li diu que “cada vegada queden menys excèntrics”.


APASSIONAT DEL MÓN DEL MOTOR. Albert Castelló, fundador de GT Club, a la seu de Barcelona (Via Augusta, 232).

El 2013-2014, els socis de GT Club (www-gt-club.es) poden disfrutar d’una flota composta pels següents models: Ferrari 458 Italia; McLaren MP4 (venut el 2014); Ferrari California; Ferrari 599 Fiorano (venut a finals del 2013); Mercedes SLS AMG; Audi R8 V10 Spyder; Maserati Gran Turismo S; Nissan GTR Black Edition, i Jaguar F-Type V8 S. “Cada soci ha de sentir que el cotxe que condueix és de la seva propietat”, diu Albert Castelló, que aspira a incorporar a la flota de GT Club el nou Lamborghini Huracán [presentat al saló de Ginebra] i el Porsche 911 GT3. Els dos models són, en aquests moments, “les peces més cobejades” pels experts.

Una flota de luxeL’APARADOR

_x

C150314 EX 31 coches GT Club-ok.indd 1 07/03/14 16:46


Volants d’or

Aquesta exclusiva joia de l’enginyeria automobilística és única: només n’hi ha un exemplar a tot el món. Equi-

pat amb un motor V12 doble turbo de 700 cavalls de potència, el Maybach Exelero és una immensa mola de 2,6 tones de pes i quasi sis metres de longi-tud –5,890 metres per ser exactes– que


arriba a una velocitat màxima de 351 km/h i accelera de 0 a 100 km/h en 4,4 segons.

El flamant cupè biplaça va néixer per encàrrec del fabricant de pneu-màtics Fulda Tyres amb l’objectiu de posar a prova la nova generació de pneumàtics per a superesportius i au-tomòbils d’altes prestacions. La mar-

ca de luxe alemanya va crear aquest model únic des d’una interpretació moderna dels seus llegendaris cotxes aerodinàmics dels anys 30 del segle passat. Hi ha diverses al·lusions al seu històric predecessor, basat en un potent model Ferrari, en aquest cas el Maybach SW 38, que també va ser utilitzat per Fulda per a la seva prova

de pneumàtics.L’automòbil té una línia elegant i

esportiva, un alt nivell d’equipament i és una màquina molt refinada a més de potent. I des del 2011 té amo. El raper americà Bryan Williams, conegut tam-bé com a Birdman, va pagar 5,8 mi-lions d’euros per comprar el Maybach Exelero, el cotxe més car del món.


¿Qui no ha somiat mai asseure’s al volant del megacotxe més luxós i exclusiu del món? ‘Exclusive’ repassa el ‘top ten’ dels automòbils més cars de la indústria del motor. Són autèntiques obres d’art que

es distingeixen per les seves altes prestacions i el seu astronòmic preu.

motor

MAYBACH EXELERO1

5,85milions de €

ENLLUERNADOR II El segon lloc del rànquing l’ostenta el Lamborghini Veneno, un superesportiu que fa caure d’esquena. Estrenat el març del 2013, el seu espectacular disseny i les seves altíssimes prestacions no passen des-apercebuts. Tot en ell és superlatiu, inclòs el preu: 2,8 milions d’euros. El vistós automòbil compta amb un motor V12 de 6,5 litres i 750 cavalls de potèn-cia, i és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en només 2,8 segons. Vertiginós.

Per lluir tan esvelta figura, els crea-

dors del Lamborghini Veneno van recó-rrer a la fibra de carboni. D’aquesta manera, el bòlid a penes pesa 1.450 quilograms, més lleuger que el ja lleu-ger Aventador. Els únics tres models fabricats per la marca italiana es van vendre abans de ser estrenats al Saló de l’Automòbil de Ginebra en el marc del 50è aniversari de la companyia automobilística. Almenys dos dels com-pradors són americans.

PREU: 2,8 MILIONS D’EUROS

Un superesportiu que fa caure d’esquena

LAMBORGHINI VENENO2

C150314 EX 32-33 Coches Lujo-ok.indd 2 07/03/14 16:54

el Periódico_exclusive I 33el Periódico_exclusive I 32

De 0 a 100 km/h en 2,8 segons

Un autèntic tità a l’asfalt

Molt a prop de la perfecció

Una màquinade precisió

Fabricat a mà del principi al final

Un descapotable exòtic i potent

Per a ocasions molt especials

Deu unitats a l’any com a màxim

Velocitat limitada electrònicament

Tot un exemple a la carretera

EXCLUSIU II Fabricat per l’empresa libanesa W Motors, va ser presentat al Saló de l’Automòbil de Qatar el 2013. El seu motor de 6 cilindres i 750 CV de potència li permeten desenvolupar una velocitat màxima de 394 km/h i accele-rar de 0 a 100 km/h en 2,8 segons. Al seu interior compta amb terminacions amb fils d’or, vidres Swarovski als focus amb llums LED i tapís en pell. Se n’han fabricat set unitats.


FIABLE II El Lamborghini Reventón no és només un dels cotxes més cars del món. També és un dels més potents mai fabricats. Arriba als 100 km/h en 3,3 segons i pot córrer fins als 339 km/h a través de la seva caixa de 6 velocitats. N’esxisteixen només 20 unitats a tot el món. El panell d’instruments està fabri-cat en un bloc d’alumini, porta tres pan-talles TFT i els seus seients vesteixen cuir negre.


MINIMALISTA II El Koenigsegg Agera R és un dels automòbils més vistosos del món pel seu disseny, aerodinàmica, luxosa presència i una potència sor-prenent (el cotxe accelera fins als 440 km/h). La fibra de carboni destaca en el frontal, les llantes i l’interior, on els metalls preciosos i el cuir d’alta qualitat configuren l’espai per al conductor i el passatger, complementat per la nave-gació per satèl·lit.


VELOÇ II Bugatti és sinònim de veloci-tat i exclusivitat. Ja a mitjans del 2010, aquest model es va consagrar com l’automòbil més ràpid del món, ja que va arribar als 431 km/h. No obstant, va perdre el títol per no usar un limitador de velocitat. Així, només va arribar als 415 km/h, i el va superar l’SSC Ultimate Aero TT. Equipa un motor V8 doble turbo de 1.200 CV de potència i un parell motor de 1.500 Nm.


INIMITABLE II Limitat a 77 unitats, aquest superesportiu està fabricat com-pletament a mà. Aquest model és un V12 de 7,3 litres i 750 CV de potència, capaç d’accelerar fins als 354 km/h i posar-se de 0 a 100 km/h en 3,7 segons. És l’Aston Martin més veloç mai fabricat. El cos de l’automòbil és un monobuc de fibra de carboni, amb panells d’alumini a l’exterior i un aleró posterior actiu.


AERODINÀMIC II Premsa i afició qualifi-quen aquest megabòlid d’escàs, exòtic, potent i captivador. De nacionalitat italiana, l’automòbil, del qual només n’existeixen cinc unitats a tot el món, va ser fabricat amb pinces. Compta amb un motor V12 Mercedes-Benz AMG Turbo i desenvolupa una potència de 678 CV. Porta seients de cuir, posseeix un cos aerodinàmic, és descapotable i pesa 1.210 quilos.


SOBRIETAT II Aquest sedan de luxe compta amb un sostre plegable, siste-ma per reduir vibracions, seients cale-factats, refrigerador, dues pantalles LCD i un espai per a les copes de plata i un altre per a una ampolla, com una limusina. Té un motor de 6.0 litres AMG de 612 CV, dos turbocompressors i un parell motor de 1.000 Nm. Accelera de 0 a 100 km/h en 5,2 segons i està limitat electrònicament en 250 km/h.

PREU: 1.008.813 EUROS

FASCINANT II Aquest cupè de dues portes va ser exhibit per primer cop el 2010. Sens dubte, és una de les millors propostes en el segment dels automò-bils de luxe. Fabricat a Anglaterra i als Estats Units, presenta un motor d’alumini V8 biturbo de 6.2 litres i 1.244 CV, per mantenir una relació potència/pes d’1 HP/kg. Supera els 300 km/h. Només se’n fabriquen 10 unitats a l’any com a màxim.

PREU: 804.160 EUROS

PODERÓS II Fabricat per l’empresa danesa Zenvo Automotive, aquest superesportiu, del qual n’existeixen 15 unitats al món, està equipat amb un motor V8 de 7.0 litres, amb una potèn-cia de 1.104 CV i un parell motor de 1.430 Nm, ingredients necessaris per aconseguir una acceleració de 0 a 100 km/h en 3 segons i seguir fins a una velocitat màxima (limitada electrònica-ment) de 375 km/h.

PREU: 895.542 EUROS

CLÀSSIC II El McLaren F1, la produc-ció del qual va començar l’any 1994 –només se’n van fabricar 100 unitats–, manté la seva posició en el top ten dels automòbils més cars i luxosos del món. Conduir-lo suposa disfrutar d’una expe-riència única. Compta amb un motor BMW V12 de 6.1 litres i 627 CV que li permet accelerar de 0 a 100 km/h en 3,2 segons i desenvolupar una velocitat màxima de 386 km/h.

PREU: 709.224 EUROS

LYKAN HYPERSPORT

LAMBORGHINI REVENTÓN KOENIGSEGG AGERA R

BUGATTIVEYRON SUPER SPORT

ASTON MARTINONE 77

PAGANI ZONDACINQUE ROADSTER

MAYBACHLANDAULET

HENNESSEYVENOM GT SPYDER

ZENVOST1

MCLARENF1

3

6 6

4 5 5

7 9 108

C150314 EX 32-33 Coches Lujo-ok.indd 3 07/03/14 16:55

una indústria difícil que està dominada pels asiàtics. ¿Quina estratègia ha adoptat Vieta per capejar la crisi actual?En aquest sentit, sempre hem tingut les coses clares. Hem portat a terme una po-lítica d’estalvi orientada a la capitalitza-ció de la companyia. És cert que ho hem passat malament a causa del comporta-ment del sistema bancari. Els bancs han fet molt de mal a les empreses amb la seva dura i irracional política creditícia. Gràcies a la família hem aconseguit su-perar aquest problema i els anys de crisi. Evidentment, sense un projecte sòlid al darrere, sense l’aposta per la internacio-nalització i sense una manera pròpia de fer les coses no hauríem pogut tirar en-davant. A causa de la conjuntura, vam haver d’emprendre una reestructuració molt important, reduint l’estructura de l’empresa, i ara estem recollint els fruits.

¿Com entreveu el futur del sector de l’electrònica de consum?Tenim un pla de desenvolupament de producte a nivell d’enginyeria que ens augura un gran futur a 10-15 anys vista perquè tenim clar que el so és analògic i sempre es necessitaran altaveus. I de marques d’altaveus especialitzades com nosaltres n’hi ha poques. Com a avança-ment, estem desenvolupant un software per a smartphones i tauletes que perme-trà realitzar una instal·lació de so a un preu econòmic per sentir la música en qualsevol racó de casa. La clau és socia-litzar el so.


negoci

Fundada el 1954 a Barcelona, Vieta, marca espanyola de referència en equips d’alta fidelitat, va tancar les seves portes a principis dels anys 90, víctima d’una crisi que es va emportar per davant mol-tes empreses. El 1995, Paco Márquez, un jove emprenedor amb visió de futur, va comprar l’ensenya i la va fer ressorgir de les seves cendres. Avui, Vieta competeix de tu a tu amb les grans multinacionals del sector de l’electrònica de consum.

¿Quines són, segons la seva opinió, les senyes d’identitat de la marca avui?Hem emprès una trajectòria nova. Du-rant aquests anys de crisi ens hem ha-gut d’adaptar a la situació del mercat. Ara, amb la internacionalització de la marca, el que volem és reforçar molt més la identitat que ens representa: el so. Està molt clar que el futur està en els smartphones, les tauletes, el núvol, però sempre es necessitarà un altaveu i és aquí on volem enfocar el futur de la companyia.

¿En quines línies de producte treballen?En aquests moments tenim quatre di-visions: Vieta Car, Vieta Home, Vieta Headphones, amb la qual hem esta-blert un acord amb Custo Barcelona, i Vieta One, la nova sèrie creada per al 60 aniversari de Vieta i en la qual es-tem desenvolupant el màxim esforç en tecnologia, qualitat i so. Aquesta és la divisió per la qual la companyia aposta clarament per als pròxims 10 anys.

¿Quin valor afegit aporta Vieta? _x

Disciplina, entusiasme i imaginació. I una passió desbordant per l’art i la tecnologia. Aquesta ha estat la fórmula màgica que ha permès a Vieta celebrar el 60è aniversari

i afrontar els desafiaments del futur amb optimisme i confiança.

Paco Márquez

Volem socialitzar

el so

PRESIDENT DE VIETA


Disseny, tecnologia, innovació i qualitat. Aquestes són les nostres premisses. El producte Vieta ha de ser punter, tecno-lògicament avançat i estèticament atrac-tiu. El que necessitem és actualitzar la gent jove –el públic adult ja el tenim–, per mostrar-los la qualitat de les noves tecnologies i els nous dissenys desenvo-lupats per Vieta. I a un preu molt com-petitiu.

¿Quins són els seus productes estrella?Els monitors autoamplificats amb tecno-logia Bluetooth i NFC. És el producte que desenvoluparem al màxim durant els pròxims dos anys.

¿Quin volum de negoci va generar Vieta el 2013?Uns 15 milions d’euros aproximadament. I el nostre projecte d’internacionalització preveu que en els pròxims tres anys el volum de negoci augmenti fins als 25 mi-lions d’euros.

¿I on situa els seus objectius?A internacionalitzar la marca. Per això hem creat la sèrie Vieta One, una línia exclusiva a nivell mundial en tecnologia, disseny i prestacions, que és la que estem exportant. Aquest producte es desenvo-lupa aquí però es produeix a la Xina, on comptem amb diversos partners. Ara es-tem estudiant la viabilitat de produir els nostres productes, sobretot els de gam-ma alta, a Barcelona.

Vieta té una clara vocació internacional. ¿En quins països està present?

La crisi ha demostrat que s’ha de sor-tir fora perquè el mercat és global. Per això, acabem de fundar una companyia a Mèxic, Vieta América SA, amb la qual ja hem firmat acords amb les grans cade-nes americanes Best Buy i Radio Shack, així com amb les 60 app stores mexicanes Mixup en les quals ja hem començat a introduir producte i hem obert 400 punts de venda. Creiem molt en el potencial de Mèxic, i estem negociant amb un dis-tribuïdor a Colòmbia. Així mateix, te-nim distribuïdors al Japó, Hong Kong i Taiwan (Àsia); Alemanya, Itàlia i Angla-terra (Europa), i ara també a Austràlia i Nova Zelanda. Com a mercats directes tenim Espanya, Portugal, França i els països escandinaus. ¿Pensen seguir la seva expansió interna-cional i conquistar nous mercats?Llatinoamèrica és el nostre mercat na-tural. Per una senzilla raó: la música allà té una consideració brutal, forma part de la cultura popular. I a més a més, nosal-tres tenim més experiència que els an-glosaxons per entendre la idiosincràsia d’aquells mercats.

¿On resideix l’èxit de l’empresa?El nostre encert es basa en la rapidesa per prendre decisions i també en els nostres 60 anys d’història. En el món de l’electrònica hi ha molt poques mar-ques que atresorin aquesta sòlida expe-riència. Els germans Vieta van ser uns pioners d’aquest sector a Espanya i a tot el món. La nostra és l’única marca espanyola que ha complert 60 anys en

C150314 EX 34 Negocios-ok.indd 2 10/03/14 17:12


150314 EX 34 Negocios.indd 3 10/03/14 13:13

150314 EX 34 Negocios.indd 4 10/03/14 13:13

any 5, nÚmero 22. marÇ del 2014 · marÇ del 2014. sumari. 15 20 24. el periódico_ exclusive ....

Documents