any 2015 24 - oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell...

14
Any 2015 Tercera època 24 Butlletí de la Societat Catalana d’Egiptologia Memòria provisional de les excavacions de la campanya de 2015 a El-Bahnasa, Oxirrinc (Mínia, Egipte) Memòria provisional de les excavacions de la campanya de 2015 a El-Bahnasa, Oxirrinc (Mínia, Egipte) SOCIETAT CATALANA D’EGIPTOLOGIA

Upload: others

Post on 22-Jan-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

Any 2015Tercera època 24

Butlletí de la Societat Catalana d’Egiptologia

Memòria provisional de les excavacions de la campanya de 2015 a El-Bahnasa, Oxirrinc (Mínia, Egipte)

Memòria provisional de les excavacions de la campanya de 2015 a El-Bahnasa, Oxirrinc (Mínia, Egipte)

SOCIETATCATALANAD’EGIPTOLOGIA

00 portada Nilus 24_v2_Layout 1 09/03/16 13:08 Página 1

Page 2: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

2

NILUSButlletí de la SocietatCatalana d’Egiptologia

Adreça postal:Carrer d’Aragó, 305, entresol08009 BarcelonaTelèfon 93 457 81 20

Adreça Internet:[email protected]

Director:Josep Padró

Secretària:Maria Teresa Mascort

Consell de redacció:Andrés AyénNúria CastellanoJuan Antonio MerinoJoan MirallesConcepció PiedrafitaEsther PonsMarta PuvillNúria RodríguezJaume Vivó

Fotografia de la Coberta:Vista aèria de les naus de la cripta del sector 24 © Missió Arqueològicad’Oxirrinc

Fotografia de la darrera Coberta:Detall de la decoració geomètrica deles pintures de la cripta del sector 24 © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Edita:Societat Catalana d’Egiptologia

Disseny i maquetació:Jaume Vivó

Distribució:Llibreria Mizar

Impressió:QPPrint, SLISSN 1133 - 5343Dipòsit legal:B. 38263-1992

Nilus es distribueix gratuïtament als socis de la Societat Catalana d’Egiptologia. Les entitats poden rebre Nilus perintercanvi amb publicacions similars, o com a socis institucionals, pagant la quota corresponent que comprèn l’importdel butlletí i les despeses d’enviament.La revista Nilus sotmet els originals que es presenten per ser publicats, al parer d’un mínim de dos avaluadors. La revista Nilus no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels seus col·laboradors, en els treballs publicats, quesón de la completa responsabilitat dels seus respectius autors.

Memòria provisional de les excavacions i restauracions de lacampanya de 2015 a El-Bahnasa, Oxirrinc (Mínia, Egipte) . . Josep Padró, Bibiana Agustí, Eloy Algorri, Hassan Amer, Núria Castellano,Marguerite Erroux-Morfin, Jerôme Gonzalez, Francisco Javier López, Antonio López, José Javier Martínez García, Maite Mascort, Annie Perraud,Esther Pons, Irene Riudavets i Wim Van Neer

Informe sobre les tasques de conservació i restauració . . . . . . Bernat Burgaya

Ofrenda de peces descubierta en el Ámbito 32 del Yacimiento Arqueológico de Oxirrinco (El-Bahnasa), Egipto.Campañas 2012-2015 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Maite Mascort Roca y Esther Pons Mellado

Els Camps Elisis, ¿el camp de les xufles? . . . . . . . . . . . . . . . . . Josep Padró

El legado de Hipacia y la Biblioteca de Alejandría . . . . . . . . . Lorena Soria

Crònica de l’Antic Egipte, circa 1750-1726 a.C. . . . . . . . . . . . Josep Padró

Crònica de l’Egiptologia, 1833-1835 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Josep Padró

Noticiari egiptològic, 2015 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Núria Castellano (N.C.), Maite Mascort (M.M.), Josep Padró (J.P.), Esther Pons (E.P.)

Memòria d’activitats culturals desenvolupades en el darrercurs 2014-2015 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Joan Bertran i Reguera

Publicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Bibliografia Egiptològica Ibèrica (BEI)Notifiquem als nostres lectors que a partir d’aquest número deixem depublicar en paper aquesta secció, que a partir d’ara es podrá consultar a la nostra página web: ww.egiptologia.cat/BEI.

3

17

21

29

31

36

37

38

45

51

Sumari

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:15 Página 2

Page 3: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

La campanya d’aquest any ha estat molt variada pelque fa a les tasques dutes a terme a nivell de conservació irestauració, ja que hi ha hagut molta feina al jaciment però,com tampoc podia ser d’altra manera, també al laboratori.Així que als matins s’han realitzat tant tasques des suportal procés d’excavació, és el cas de l’extracció del tonell delsector 29 com tasques de neteja i consolidació, així comd’estudi de les pintures existents al sector 24; la cripta.

Pel que fa a les tasques al jaciment cal destacar la inter-venció que s’ha realitzat per a poder excavar i posteriormentextreure, el tonell localitzat a l’habitació 3 del sector 24.

Descripció de la intervenció:

Es va procedir a fer un engassat d’urgència (Fig. 1), jaque la ceràmica estava en molt mal estat de conservació,sense vora ni coll i molt fragmentada de manera general. Amés presentava decoració pictòrica amb diversos motius.

Aquest engassat va consistir, primerament amb bandesadhesives de tipus clínic i després amb un engassat ambgasa de cotó i Paraloid al 30% diluït en acetona, col·locatper sota la decoració pictòrica i per tal de realitzar una faixade contenció. Això va permetre l’excavació in situ i com-pleta de l’interior de la ceràmica.

Una vegada acabada l’excavació, es va poder veure lamagnitud del tonell i el mal estat de conservació de la baseque presentava disgregació i exfoliació bàsicament per laforta presència de sals. També sobtava que la base tenia lesparets de ceràmica extremadament fines en comparació ambla resta del tonell. Per tant es va decidir realitzar un engassatinterior de tota la base, per tal de minimitzar les fractures opèrdues de material constitutiu.

Per a poder extreure-la es va haver de rebaixar el pe-rímetre exterior fins a trobar la base. Un cop això realitzates va posar dins una senalla folrada amb espuma. D’aquíva anar directa al laboratori.

L’altra part de les tasques realitzades al jacimentforen les intervencions a la cripta del sector 24. Aquestestasques foren la realització de cales, intentar entendre lasuperposició de capes pictòriques, així com la consolida-ció i protecció d’alguns trams. De totes maneres aquí

17

Informe sobre les tasques de conservació i restauració

Bernat Burgaya

Fig. 1. Primera gasa col·locada per a poder continuar amb el procés d’ex-cavació.

Fig. 2. Paret sud de la fornícula.

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:15 Página 17

Page 4: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

només esmentarem la troballa a l’interior de la fornículanord-est. Sota una capa de color gris clar, es van localitzartres figures, una a cada paret (Fig. 2).

Al laboratori es va seguir treballant amb el contenidor,que es va haver de desmuntar i tornar a muntar, dessalaramb cataplasmes i netejar la superfície (Fig. 3).

També es varen realitzar la neteja i estabilització denombrosos metalls la majoria monedes de bronze, peròtambé algunes de plom. Potser la més destacable, pel seubon estat de conservació és la moneda islàmica localitzadaal sector 29, U.E. 29002.

De totes maneres també s’han restaurat unes pinces iun picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4).

Primers estudis de la seqüència estratigràfica de les pin-tures del sector 24

Des que es va començar a excavar la cripta del sector24 l’any 2013, va ser necessari activar el protocol d’actua-ció de pintures murals. Aquest protocol es basa en la pre-sència a peu d’excavació del conservador i restaurador del’equip, el treball conjunt amb l’equip d’excavació i també,en aquest cas en especial, amb l’equip d’arquitectes que hafet també possible aquesta tasca.

L’actuació del restaurador ha consistit en la intervenciód’urgència de les pintures murals que anaven sortint a me-sura que es baixava el nivell de rebliment de la cripta.Aquestes primeres intervencions tractaven de netejar míni-mament les pintures, per a poder veure els motius o inscrip-cions i poder-les documentar degudament, consolidarsuficientment la capa pictòrica i posteriorment engassar lasuperfície pictòrica i cobertura per a la propera campanya.

A mesura que s’avançava amb l’excavació i amb elprocés de neteja, documentació i protecció de les pintures,ens vàrem adonar que hi havia moltes capes pictòriques su-perposades les unes a les altre. Per tant s’ha anat realitzanttota una sèrie de cales, en punts localitzats i a on es poguéssacrificar justificadament les capes superiors, per a entendreaquesta superposició.

Aquestes cales s’han realitzat sempre i quan la capa asacrificar estava en mal estat de conservació, llocs on no hihavia presència de decoració o inscripcions i es tenia cons-tància de la presència de motius o inscripcions a la capa im-mediatament inferior.

Aquí presentem les dues primeres capes localitzades(Fig. 5), que també són les que més es poden veure a simplevista. La resta de capes localitzades pel moment estan enprocés d’estudi, ja que són les que menys evidències enshan quedat i s’haurà d’esperar a poder realitzar una accióglobal de tot el sector una vegada la cripta estigui coberta iprotegida de les condicions atmosfèriques i es pugui restau-rar i consolidar la superfície total de les pintures engassa-des.

Estem en procés de realitzar analítiques tant de morterscom de pigments i aglutinants ja que la tècnica utilitzada ésla de pintura al tremp, és a dir, pigment amb algun tipus d’a-glutinant. També estan en estudi tant els motius com totesles inscripcions.

Primera capa

Aquesta capa és la més moderna i la que més es potapreciar a simple vista. Cobreix des del sòcol fins a una al-tura de 2 metres 30 centímetres. Només es troba coberta otapada per les banquetes que són d’un moment posterior icobreix, per tant realitzada en un moment posterior, les llo-ses que tapien l’accés a la cambra o volta nord.

Aquesta capa està conformada per morter bast, possi-blement de guix amb presència vegetal i algun tipus d’àridfi, als llocs on hi havia llacunes profundes però és una finacapa de guix a la resta de la superfície.

18

Fig. 3. El contenidor una vegada remuntat i net.

Fig. 4. Cisell de plom del sector 24. U.E. 24285.

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:15 Página 18

Page 5: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

L’estat de conservació és variable; a les parts inferiorses conserva molt millor que a les parts superiors, possible-ment pel gruix i consistència de la capa de morter.

Els colors utilitzats són: vermell o magenta, groc oocre, negre i verd.

Descripció dels motius:

A la part inferior hi trobem una franja horitzontal decolor vermell. Seguidament hi trobem, marcats amb unalínia negra, uns rectangles en vertical. Dins d’aquests rec-tangles hi trobem esferes irregulars, a vegades ovalades, encolor groc (Fig. 6). Aquesta decoració emmarcada dins elsrectangles s’alternen, és a dir, trobem la decoració un rec-tangle si i un no. Sobre aquests rectangles localitzem unafranja vermella, lleugerament més estreta que la franja in-ferior. És en aquesta franja que neix la decoració amb mo-tius vegetals (Fig. 7). Aquesta decoració vegetal consisteixen una fulla verda amb dos apèndixs, un a cada costat, ennegre que les presenten. Alternant-ne, en trobem unes debaixes, que neixen sobre la franja vermella i unes altresaltes, que les trobem sobre un element en vermell, com sifos un pedestal que també neix a la franja vermella.

En aquesta capa hi trobem inscripcions de dos tipus:unes incises localitzades bàsicament a la franja alta vermella(1,80-1,85 m), i les altres fetes amb carbonet per sota d’a-questa franja fins a mitja altura dels rectangles (1 metre).

Segona capa

És la capa que es troba immediatament per sota la pri-mera; encara no en podem establir la relació amb els dife-

rents elements que es troben a la cripta, ja que hi ha moltesparts cobertes. Les parts més visibles d’aquesta capa, senseactuació prèvia, són les parts altes, per sobre el 1,80 m. Esdóna el fet que la decoració visible d’aquesta capa la trobemper sobre del 1,90 m, on la primera capa es troba més de-gradada i que gràcies a una cala molt concreta s’ha pogut

19

Fig. 5. Fotografia on s’aprecien la primera i segona capa.

Fig. 6. Croquis de la decoració de la primera capa.

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:15 Página 19

Page 6: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

veure el que hi havia per sobre el 1,75 m. Encara no ensabem res de les parts inferiors.

Aquesta capa, per sobre el 1,75 m, està formada peruna fina capa, també possiblement de guix fi.

L’estat de conservació també és variable, a més estàpràcticament tota coberta per la primera capa.

Els colors utilitzats són: vermell o magenta, groc oocre, ataronjat, negre, verd, blau i altres colors pendents deconfirmar. Per tant aquesta capa té un ventall de colors i to-nalitats més ampli que l’anterior.

Descripció dels motius

Entre el 1,75 i el 1,8 metres hi trobem una línia ho-ritzontal en negre. Per sobre hi trobem dues franges ver-melles paral·leles. Entre aquestes dues hi ha un espai onhi trobem decoració vegetal, tipus branques amb fullesque formen uns semicercles i estan penjades de la franjavermella superior amb unes anelles en negre. Per sobreels 2 metres 5 centímetres hi trobem decoració geomètricahoritzontal entre dues línies negres paral·leles (Fig. 8 i9). Per sobre els 2,3 metres hi tornem a trobar una franjaen vermell on neixen, altra vegada, branques amb fulles,i la decoració floral. L’altura a que arriba és doncs de 2,55metres.

En la cala esmentada anteriorment hem localitzatque la franja vermella inferior presenta també inscrip-cions incises. Torna a ser el 1,8 metres.

20

Fig. 7. Detall de la decoració vegetal de la primera capa.

Fig. 8. Detall de la decoració geomètrica.

Fig. 9. Croquis de la decoració de la segona capa.

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

MIS

SIÓ

ARQ

UEO

LÒG

ICA

D’O

XIRR

INC

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:15 Página 20

Page 7: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

21

Ofrenda de peces descubierta en el Ámbito 32 del Yacimiento Arqueológico de Oxirrinco (El-Bahnasa), Egipto.Campañas 2012-2015

Maite Mascort Roca y Esther Pons Mellado

Uno de los objetivos marcados para la campaña delaño 2012 de la Misión Arqueológica de Oxirrinco, diri-gida por el Dr. Josep Padró Parcerisa1 fue trabajar al surde la cámara 3 de la Tumba 11 situada en el complejo fu-nerario de época romana de la Necrópolis Alta, con laidea de delimitar toda esta área2.

Al inicio de las excavaciones3 pudimos constatar quese trataba de una zona donde nunca se había llegado aconstruir ninguna tumba, pero que sin embargo, nos pro-porcionó un hallazgo excepcional y único hasta el mo-mento en Oxirrinco y en Egipto, tanto por suscaracterísticas como por su magnitud: un depósito depeces (Foto 1)4.

Bajo estos niveles de época romana apareció la es-tructura de una capilla en bastante mal estado de conser-vación construida con adobes, que por las características

de éstos, podemos datarla a finales de Época Saíta o algoposterior, así como un gran estrato de peces, de color os-curo, con los laterales recortados formando una especiede cruz, y con arena fina y blanca a cada uno de sus cuatrolados al que denominamos Ámbito 32. La zona de lospeces que estaba en contacto con los muros de la capilla,se adosaba y remontaba sobre ellos, hecho que nos con-firma que el estrato de peces es posterior a la construcciónde la capilla (Foto 2).

Al oeste de la capilla se encontró un muro construidocon bloques de piedra caliza con las hileras onduladas,que recuerdan las aguas del Nun, a modo de los murosque delimitan los Témenos de los templos.

Al proseguir la excavación comprobamos que estegran depósito de peces estaba formado por diversas capasde láminas de madera y hojas de palma, sobre las cuales

Foto 1

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:15 Página 21

Page 8: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

22

había gran cantidad de vértebras y espinas dorsales per-tenecientes a peces de distintos tamaños (desde 10/15 cma 120 cm). Se individualizó cada uno de ellos, y tras fi-nalizar la campaña se pudieron contabilizar alrededor de2000 (Foto 3).

Por otro lado, al limpiar el perfil norte de la zona ex-cavada y en el momento de retirar, por seguridad, bloquesde piedras que formaban parte del muro sur de la habita-ción 3 de la Tumba 11, se pudo observar que la construc-ción de esta tumba es posterior a la deposición de lospeces, ya que una parte del estrato de peces quedabaamortizada por la construcción de dicha tumba.

Debido a la gran cantidad de peces y a la necesidadde realizar un estudio exhaustivo de dicho hallazgo, laMisión arqueológica de Oxirrinco se puso en contacto conel Dr. Wim Van Neer, especialista en arqueozoología5,quien se incorporó al equipo de dicha Misión.

A comienzos de la campaña del año 2013, se termi-naron de excavar los restos de estrato oscuro que habíanquedado del año anterior y se evidenció que bajo él con-tinuaba la capa de arena fina y blanca que habíamos en-contrado en los laterales de dicho estrato. Se decidióentonces, profundizar en esta capa, y hacia el este de ésta,algo más de 2.50 m6, y tras comprobar que no había restos

de ninguna estructura se dispuso cubrirlo de nuevo dearena y tierra.

Por otro lado, el Dr. Wim Van Neer, y tras el estudiode los peces recuperados en 2012, determinó que casi el99% de ellos pertenecen a la familia de los Mormyridae(Mormyrus Cashive y Mormyrus Kannume), es decir, oxi-rrincos, y el 1% restante corresponden a lepidotos, una

Foto 2

Foto 3

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:15 Página 22

Page 9: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

23

carpa de gran tamaño, un pez-gato, e incluso, restos degato.

Durante esta campaña se continuaron los trabajos deexcavación hacia el W del muro de adobes de la capillahallada en la campaña anterior en este mismo Ámbito,apareciendo otro gran estrato, de forma bastante similar,que contenía también un considerable número de peces

de características parecidas, aunque habían sido tratadosde manera distinta (Foto 4). En este caso, los peces esta-ban dispuestos por capas separadas entre sí por un nivelde arena, clara, fina y muy limpia. Éstos no sólo estabanmomificados, sino que habían sido envueltos siempre confibras de esparto (Foto 5), y en ocasiones también contela, pero mientras que los de mayor tamaño (alrededorde 120 cm de longitud), habían sido individualizados, losde pequeñas y medianas dimensiones estaban colocadospor grupos formando paquetes. (Fotos 6 y 7).

En esta zona, el Dr. Wim Van Neer centró su trabajode manera especial en un gran depósito de peces de unos70 cm de longitud, 50 cm de anchura y 70 cm de altura,y 245 litros de sedimentos, con el objetivo de que éste lesirviera de referencia para hacer en el futuro una estima-ción total del número de peces de toda esta área. El estu-dio de miles de vértebras confirmó que también en estazona los peces eran de muy diverso tamaño (desde 10/15cm a 120 cm de longitud), y que la proporción de especieso familias de peces era bastante similar a la hallada en lacampaña anterior, es decir, el 97% eran oxirrincos y elresto lepidotos, percas o pez gato.

Durante los trabajos de excavación se encontró unacorona hathórica de madera7, un hallazgo importante

Foto 4

Foto 5

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:15 Página 23

Page 10: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

puesto que este tipo de corona está relacionado con la di-vinidad asociada al pez oxirrinco (Foto. 8).

En el perfil sur de este ámbito se pudo apreciar unrecorte de tierra, color marrón oscuro, colmatado con losrestos de una escultura en piedra, en muy mal estado deconservación, así como de fragmentos de cerámica ro-mana, que llegaba hasta el brocal de un pozo (profundi-dad, 4 m.; diámetro exterior 120 cm; y diámetro interior,90 cm)8.

Dicho pozo, construido totalmente con bloques depiedra, presentaba en su interior diversos encajes dis-puestos metro a metro para facilitar el acceso.

Todo este gran depósito de peces y el pozo puedeestar perfectamente relacionado con un posible santuariodedicado a Tueris. De hecho al S.W. de dicho depósito sehalló durante las campañas del año 2012-2013 una granescalera de piedra, que sólo conserva una parte, a sus piesuna esfinge y diversos restos arquitectónicos de estilo fa-raónico, procedentes de una misma construcción, quebien pudiera ser el mencionado santuario9.

La existencia de una estela de piedra caliza numulí-tica con una inscripción griega10 de época de PtolomeoXI Alejandro Filómetor (107-88 aC.) y procedente contoda probabilidad de El Bahnasa, reafirma aún más la re-lación entre la diosa Tueris y el pez oxirrinco. En la parteinferior del texto, que hace referencia a un templo de Tue-ris, aparecen dos peces enfrentados delante de un altar: ala izquierda un oxirrinco con la corona hathórica y dos

plumas; a la derecha, un lepidoto, también con la coronahathórica, pero sin ellas11.

Contamos con otro par de estelas procedentes de estamisma zona donde de nuevo aparecen los dos pecesafrontados12.

En la Necrópolis Alta de este Yacimiento hallamosestos peces representados de idéntica manera en las pin-turas murales de uno de los dos sarcófagos rectangularesque se localizaron en el interior de la cámara 1 de laTumba 313 (Fotos 9 y 10), así como en una de las mo-mias con cartonaje hallada en la Tumba 1114, mientras,

24

Foto 8

Foto 9

Fotos 6 y 7

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

MIS

SIÓ

ARQ

UEO

LÒG

ICA

D’O

XIRR

INC

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

MIS

SIÓ

ARQ

UEO

LÒG

ICA

D’O

XIRR

INC

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:16 Página 24

Page 11: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

25

que en una momia con cartonaje localizada en la Tumba12, se distingue únicamente la imagen del pez oxirrinco,ya que debido al mal estado de conservación de éste nose conserva la parte izquierda de la decoración (Fotos11 y 12).

Como podemos observar, es un elemento iconográ-fico recurrente en la necrópolis oxirrinquita.

Por otro lado, Goyon en el estudio sobre inscripcio-nes semi-hieráticas de la Tumba 1 de este yacimiento noshabla de una inscripción en donde se menciona a un sa-cerdote llamado Pa-di-Neith, profeta de Tueris15.

Poco antes de finalizar esta campaña se decidió dejaruna pequeña parte de este estrato de peces, a modo de tes-tigo, con la idea de excavarla al año siguiente, aunque fi-nalmente se trabajó en él durante la campaña del año201516.

En este año se puso especial atención en la organi-zación del depósito, comprobándose que no había unaorientación predeterminada, y se comprobó que al igualque pasaba con el estudio de las campañas anteriores, lamayoría de los peces eran Mormyrus (oxirrincos), aunquetambién se encontraron escasos ejemplares de clarias,

pez-gato, lepidotos, una perca, así como algún gato, ratóny musaraña (Foto 13).

Del mismo modo se documentaron las diferentesformas de tratamiento. Los peces de mayor tamaño ha-bían sido envueltos de manera individual con telas(100/120 cm), no así los de tamaño más reducido que lohabían sido por grupos. En muchos casos, los peces máspequeños (10/20 cm) estaban colocados en los espaciosque quedaban entre las diferentes capas de los peces degran tamaño. Se comprobó, que alrededor de los tejidosse habían dispuesto distintas capas de fibra de esparto(Foto 14).

El Dr Wim Van Neer estudió alrededor de 68.800vertebras, y si calculamos que cada pez tiene unas 50 vér-tebras, podemos hablar de unos 1378 ejemplares halladosen este pequeño estrato de peces.

Si analizamos el conjunto de peces hallado durantelas tres campañas el total de éstos estaría alrededor de5000, con un tamaño que oscilaría entre los 10/15 cm y100/120 cm, la mitad de ellos estarían momificado y en-vuelto en telas, siendo el 96% Mormyrus, es decir oxi-rrincos, y el resto clarias, pez-gato, lepidotos, carpas, asícomo restos de gato, ratón y musaraña.

Foto 10 (dibujo según Padró y Erroux-Morfin).

Foto 12Foto 11

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:16 Página 25

Page 12: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

podemos afirmar que se le rendía culto en la ciudad desdeÉpoca Saíta19.

Los peces también están presentes y tienen una rele-vancia especial en los textos de Plutarco, quien narra lacruenta lucha de Set contra Osiris para arrebatarle el tronode Egipto, y como finalmente, y tras haber sido descuarti-zado por Set el falo de Osiris es devorado por un lepidoto,un pargo y un oxirrinco20. Por esta razón, los tres peces queparticipan en el mito de Osiris son considerados peces queaparecen en la estación de la crecida del Nilo o que anun-cian, con su presencia, la inundación.

Por tanto, las divinidades a las que representan estáníntimamente relacionadas con dicha crecida del río21. Segúnel relato este episodio ocurrió en un lugar del XIXº nomodel Alto Egipto.

Sin embargo, parece que, a diferencia de la interpreta-ción de Plutarco, el oxirrinco no sería una forma de Set quehabría engullido el falo de Osiris, sino que se tendría queinterpretar como un rito de fecundidad y este, gracias a suesperma, se habría revitalizado22.

En la década de los años setenta, y fruto del expolioen varias excavaciones clandestinas realizadas en la zonade Oxirrinco (El Bahnasa)23 llegaron al mercado de anti-güedades gran cantidad de esculturas de peces oxirrinco debronce de época saíto-persa.

Estos están colocados sobre un trineo y en la cabezallevan la corona hathórica, símbolo de una divinidad feme-nina que, con toda probabilidad, corresponde a Tueris. Esta

26

Foto 13

Foto 14

El culto a la diosa Tueris en el XIXº nomo del AltoEgipto se atestigua ya desde la dinastía XIX, y según elpapiro Wilbour17, dicho culto se reafirma claramente du-rante la época grecorromana cuando se convierte en unade las divinidades más veneradas en la ciudad de Oxi-rrinco. Existieron diversos templos dedicados a la diosaTueris, siendo el más importante, el Thoereion/Thoerionque estaba construido en el centro de la urbe18. Por des-gracia, y a pesar de la relevancia de esta divinidad, no seha localizado hasta el momento ninguna construcción de-dicada a Tueris en época faraónica, aunque gracias a lasinscripciones de las Tumbas 1 y 14 de la Necrópolis Alta

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

© M

ISSI

Ó A

RQU

EOLÒ

GIC

A D

’OXI

RRIN

C

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:16 Página 26

Page 13: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

27

NOtAS:

1. Catedrático Emérito de la Universidad de Barcelona.

2. Pons, E., “Complejo funerario de Época Romana el el yaci-miento arqueológico de Oxirrinco (EL-Bahnasa), Egipto.Campañas 2010 y 2012”, en V Congreso Ibérico de Egiptolo-gía. Cuenca 9-12 de marzo de 2015, (en prensa).

3. Los trabajos arqueológicos han sido realizados por Maite Mas-cort (egiptóloga) y Esther Pons (egiptóloga) junto con la co-laboración de Wim Van Neer (arqueozoólogo), Hassan Amer(egiptólogo), Nuria Castellano (egiptóloga), Dolors Codina(arqueóloga), Irene Ruidavets (arqueóloga), MargueriteErroux-Morfin (egiptóloga), Thomas Sagory (arqueólogo),Antonio López (topógrafo) y Bernat Burgaya (restaurador).

4. Mascort, M., Pons, E., “Ofrenda de peces hallada en el Ámbito32 del yacimiento de Oxirrinco (El Bahnasa), Egipto. Cam-pañas 2012-2013”, en V Congreso Ibérico de Egiptología.Cuenca 9-12 de marzo de 2015, (en prensa); Mascort, M.,Pons, E., “Offering Fishes found in Area 32 of the Archaeolo-gical site of Oxyrhynchus (El-Bahnasa, Egypt)”, en XI Inter-national Congress of Eyptologists, Florencia, 23-30 August2015, (en prensa).

5. Archaeozoologist at the Royal Belgian Institute of NaturalSciences (Brussels, Belgium). University of Leuven, Labora-tory of de Biodiversity and Evolutionary Genomics.

6. Padró, J., Agustí, B., Amer, H., Castellano, N., Codina, D.,Erroux-Morfin, M., Martínez, J. J., Mascort, M., Pons, E., Riu-davets, I., Van Neer, W., “Informe preliminar dels treballs ar-queològics realitzats a Oxirrinc (El-Bahnasa, Mínia, Egipte),durant la campanya de 2013”, Nilus 22, Barcelona, 2013. (enpág. 4, donde pone 2,50 cm debe poner 2,50 m).

7. Medidas de la corona: 12,5 cm de altura, 6,8 cm de anchura y0,7 cm de grosor.

8. A 4 metros de profundidad se tuvo que abandonar la excava-ción del pozo porque afloró el agua del nivel freático aunquela construcción continuaba y no sabemos la profundidad totaldel mismo.

9. Los trabajos de excavación de esta zona no han finalizado to-davía por lo que no podemos confirmarlo definitivamente,

aunque los indicios con los que contamos nos hacen sospecharque estamos hablando de un santuario dedicado a Tueris.

10. Medidas: 80 cm de anchura, unos 45 cm de altura y unos 12cm de grosor.

11. Heinen, H., “Thoeris und heilige Fishe. Eine neue griechis-che Inschrift für Ptolemaios X Alexander I”, en Hellenistis-che Studien. Gedenkschrift für Hermann Bengston,Munchen Arbeiten zur Geschichte, 5, Munich, 1991, pp. 41-53. La inscripción haría referencia a una donación al templode Tueris realizada por una cofradía de theagoi. Este tipode sacerdotes se encargaba del transporte de animales desdeel lugar de la momificación hasta la necrópolis. RodríguezCorcoll, N., Sacerdoci i cultes del nord de l’Égipte Mitjàdurant la baixa època (segles VII-IV aC). Del nomus 14 al22 de l’Alt Egipte, Nova Studia Aegyptiaca VII, Barcelona,2008, pp. 352-354. En la actualidad la estela forma parte dela colección arqueológica de la Universidad de Tréveris.Piedrafita, C., “L’Épigraphie grecque d’Oxyrhynchos”, enErroux-Morfin, M., Padró Parcerisa, J. (eds.): Oxyrhynchos,un site de fouilles en devenir. Colloque de Cabestany, 15avril 2007. Nova Studia Aegyptiaca VI, Barcelona, 2008,pp. 135-145.

12. Aubert, J.F., Aubert, L., Bronzes et or égyptiens, Paris, 2001,p. 327; Kessler, D., “Zwei Grabstelen mit Oxyrhynchosfis-chen”, Die Welt des Orients, XIV, 1983, pp. 176-188; Padró,J., et alii, Oxyrhynchos I. Fouilles Archéologiques à El-Bah-nasa (1982-2005), Nova Studia Aegyptiaca, III, Barcelona,2006, p. 14.

13. Padró, J., Erroux-Morfin, M., “L’Oxyrhynque et le lépidotea el-Bahnasa”, en Ramos, J. A., Araújo de, J. M., Ramos dosSantos, A. (eds.), Precursos do Oriente Antigo. Homenagema José Nunes Carreira na sua jubilaçao académica, Lisboa,2004, pp. 401-406.

14. Padró, J., Algorri, E., Amer, H., Campillo, J., Castellano, N.,Erroux-Morfin, M., Mangado, M. L., Martínez, J. J., Mascort,M., Pons, Subías, E., “Memòria dels treballs arqueològicsdurs a terme a Oxirrinc (El-Bahnasa, Mínia) Durant la cam-panya de 2009”, Nilus 18, Barcelona, 2010, pp. 3-26.

hipótesis queda demostrada por el hecho de que algunosde ellos presentan una inscripción en demótico sobre el zó-calo donde se puede identificar este pez con Tueris24.

Durante la campaña del año 2010 y entre la tierra derelleno de la cámara 3 de la Tumba 23, se halló una escul-tura de bronce de pez oxirrinco cuyo cuerpo reposa en unestandarte y no sobre un trineo. Carece de aleta dorsal, vatocado con una corona hathórica y conserva trazas de laimpresión del tejido que lo envolvía25.

Es posible que dicho objeto esté en relación con eldepósito de peces y el pozo, aunque al no haber sidoencontrado in situ, no podemos confirmar dicha rela-ción.

El estudio de esta gran ofrenda de peces, práctica-mente todos oxirrincos, no ha finalizado todavía, pero esevidente que se trata de un hallazgo único, no sólo en elYacimiento Arqueológico de Oxirrinco, sino también enEgipto.

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:16 Página 27

Page 14: Any 2015 24 - Oxirrinc · un picarol, ambdós de bronze, del sector 29, i del sector 24 un cisell de plom de petites dimensions (fig. 4). Primers estudis de la seqüència estratigràfica

15. Goyon, J.-Cl., “Inscriptions semi-hiératiques de la Tombe Nº1 de la Nécropole Haute d’Oxyrhynchos”, en Padró, J., et alii,Oxyrhynchos III. La Tombe Nº 1 de la Nécropole Haute, NovaStudia Aegyptiaca VIII, Barcelona, 2014, p. 111. Dintel de lapuerta de la sala 2.

16. Por indicación del Dr. Wim Van Neer no se trabajó en estazona durante la campaña del año 2014, puesto que era precisoterminar el estudio de campañas anteriores.

17. Gardiner, A. H., The Wilbour Papyrus, vol. II-III, Oxford,1948, p. 48.

18. Se testimonian templos de Tueris en Oxirrinco desde el 250 a.C.hasta el 462 d.C., así como también en otras localidades delnomo oxirrinquita. Quaegebeur, J., Clarysse, W., Van Maele,B., “Athena, Neith and Thoeris in Greek Documents”, Zeitshriftfür Papyrologie und Epigraphik, 60, 1985, pp. 217-232.

19. Rodríguez Corcoll, N., Sacerdoci i cultes del nord de l’EgipteMitjà durant la baixa època (segles VII-IV aC). Del nomus14 al 22 de l’Alt Egipte, Nova Studia Aegyptiaca VII, Barce-lona, 2008, pp. 352-354.

20. Plutarco, Moralia, De Iside et Osiride, I. V, 18 (Babbit, F. C.,(traductor y editor), Loeb Classical Library 306, Londres,1969).

21. Tueris puede tomar la forma del lepidoto, también adoptadapor Metier, divinidad relacionada con la inundación: Erroux-Morfin, M., “Les métamorphoses de Thouéris à l’époque tar-dive. De «l’hippopotame» aux poissons”, Nilus 15,Barcelona, 2006, p. 6. El lates, que es la forma tradicional deNeit-Metier, también anuncia la crecida: Erroux-Morfin, M.,“L’Oxyrhynque”, en Erroux-Morfin, M., Padró Parcerisa, J.(eds.), Oxyrhynchos, un site de fouilles en devenir. Colloquede Cabestany, 15 avril 2007. Nova Studia Aegyptiaca VI,Barcelona, 2008, pp. 125-134. Por tanto, todos los aspectosque adopta Tueris-Neit en forma de pez, bien sea oxirrinco,lepidoto o lates, se vinculan con la inundación, ya que estospeces aparecían con la llegada de las aguas nutricias anuales.

22. Erroux-Morfin, M., “Les métamorphoses de Thouéris à l’é-poque tardive. De «l’hippopotame» aux poissons”, Nilus 15,Barcelona, 2006, p. 7; Erroux-Morfin, M., “L’Oxyrhynque”,en Erroux-Morfin, M., Padró Parcerisa, J. (eds.), Oxyrhyn-chos, un site de fouilles en devenir. Colloque de Cabestany,15 avril 2007. Nova Studia Aegyptiaca VI, Barcelona, 2008,p. 128; Vernus, P., Yoyotte, J., Bestiaire des Pharaons, Paris,2005, p. 275.

23. La elevada presencia de este tipo de objetos de época Saíta-Persa, tanto en el mercado de antigüedades como en nume-rosas colecciones privadas y museos, así como de momiasprocedentes de esta zona, evidencian la existencia de una ne-crópolis dedicada a los peces divinos. Padró, J., Mascort, M.,Subías, E., Castellano, N., “El món religiós oxirrinquita a lallum de les darreres excavacions a El Bahnasa, provínica deMínia, Egipte”, Tribuna d’Arqueologia 2002-2003, Genera-litat de Catalunya, Barcelona, 2005, p. 184; Padró, J., Erroux-Morfin, M., “L’Oxyrhynque et le lépidote a el-Bahnasa”, enRamos, J. A., Araújo de, J. M., Ramos dos Santos, A. (eds.),Precursos do Oriente Antigo. Homenagem a José Nunes Ca-rreira na sua jubilaçao académica, Lisboa, 2004, p. 402;Erroux-Morfin, M., “Les métamorphoses de Thouéris à l’é-poque tardive. De «l’hippopotame» aux poissons”, Nilus 15,Barcelona, 2006, pp. 3-8; Erroux-Morfin, M., “Oxyrhynchos,une cité, un nome, une divinité-poisson”, en Égypte, Afriqueet Orient 61, 2011, pp. 57-60.

24. Vernus, P. - Yoyotte, J., Bestiaire des Pharaons, Paris, 2005,pp. 273-274.

25. Burgaya, B., Manual de restauració de camp. El cas d’Oxi-rrinc: Metodologia i pràctica. Quaderns de la Societat Cata-lana d’Egiptologia 2, Barcelona, 2012, pp. 63-63; Pons, E.,“Tumba 23 del Yacimiento Arqueológico de Oxirrinco (El-Bahnasa), Egipto”, en Castellano, N., Mascort, M., Piedrafita,C., Vivó, J., Ex Aegypto Lux et Sapientia, Homenatge al Pro-fessor Josep Padró Parcerisa. Nova Studia Aegyptiaca IX,Barcelona, 2015: 479-484, fig. 5.

28

02-28 Nilus 24 Memòria_Bernat_Maite-Pons_v2_Maqueta NILUS 12/04/16 12:16 Página 28