any 1 barcelona, 1 d'abril de 1908 toch 6 campa …
TRANSCRIPT
ANY 1
REDACCIO Y ADMINISTRACIÓ:RAMBLA DEL MIT.I, NÚMERO 26, BOTIGA — BARCELONA
La correspondencia administrativa á n'en BIELET CANTIJOCII
CAMPATABNik
BARCELONA, 1 D'ABRIL DE 1908 TOCH 6
Aquest número val 10 centhus per tot Espanya
Després d'un més de sa publicació, 20 contáis
DONARÁ UN TOCH CADA DIMECRES
Y EXTRAORDINARIAMENT SEMPRE QUE CONVINGUI
1VIA.NIDA. rI" i Pi_
PREUS DE SUSORIP017)ALS NÚMEROS ORDINARIS
Barcelona 1'50 trimestreEspanya 2'00 id. 400 mitj any 8.00 un any
Extranger 5'00 id. 1000 id. 20'00 id.
(Dib. d' APA.)
2 LA CAMPANA CATALANA
CRÓNICA
VEGETALISMEManjar vegetals no més és un gran
sistema,bonioh y barato.Barato avuy: que ab el temps pot ser
no 'n resultit si va cundint l'afició y con
tinúan subsistint las lleys implacablesde l'oferta y la demanda.
L'altre día ho faya present á un entusiasta vegetaliá :
—Jo, en el cae de vosté, no ho diría áningú que no més menjo ools, napa, xirivías y altres vegetals. Ja me 'n guardaría prou d'organisar Associacions ve
getalianas y calebrar banqueta com eldel Mundial Palace. ?Que no ven que, sil'afició va cundint, un ull de col acabaráper costar un ull de la cara?
Mes ehl me va respondre ab aooentdigne, casi heroich:
—L'egoisme és sempre l'enemich delas grana causas. Las nostras ansias deregenerar á l'humanitat són superiora átot interés mesquí. Y '1s vegetalians deconvicció estém resignats it tot: si no podem manjar gra de pésol, menjarém tavallas; si no podein arribar á las fullasde cel, ens agafarém als tronxos.
A pesar d'aquesta admirable actitutaustera, els vegetalians no són prou or
todoxos, dat que dels seus menús no n'excluheixen ele ous.
Sobre aquest particular, es curiós co
neixer lo que deya en Víctor Balaguer,que en els seus última temps practicavael vegetalisme.
—Jo tinch una regla fixa, invariablerespecte al manjar: de tot alié que quanse va á agafar fuig, me n'abstin oh: en
cambi, de tot alié que 's deixa pendrebonament ne menjo.
Y en eaconsequencia, com que Is ous
se deixan pendre bonament... se 'n poden fer truitas... vegetals.
Admesa aquesta especie de vegetalisme extensiu, 6 de la mánega ampla, ja en
la práctica no ha d'oferir el sistemavegetaliá tants inconveniente com sem
bla á primera vista.Tal hi haurá que digui:—Avuy per entrant m'he fet un tip
d'aglans y blat de moro.
Tal altre dirá:Jo he menjat romaní y farigola en
such, y máquili-móquili, y et juro que hihe refilat cada xerricada de porró queno més al pensarhi disfruto.
Aquest dirá:—Jo he menjat aufals ab patatas fre
gidas. !Y qué era bó1... !Y cóm m'Uf, re
confortatIY aquell vos fará saber que ha entrat
de voseas. Y el de més nllá d'algas ma
rinas. Y el d'aquí de sagó. Y el d'assí deginebrons de bosoh.
Tots una colla de farsante... Peró no 'lsincrepen, que s'enfadarían; y més just, ymenos exposat á quimeras, será catalogarlos entre 'levegetalistas extensius yacomodaticia, com si diguessim vegetalistas de segon gran.
La rahó és lógica : ? no eón ele aglansy el blat de moro lo que menja més degust y ab més profit aquell sabrós animal de la vista baixa, inseparable com
pany de Sant Antoni ? Donas el nomino y las butifarras; ? qué eón al cap-devall sinó blai, de moro y aglans degudament transformats ?
Y els conills de bosch, ?qué menjan abpreferencia sinó las aromáticas herbasbosquetanas 2... Y l'aufe la, regalo deisbous molsuts, no '1 trobém ricamentacumulat en ele entrecots y en ele fleta?Y ele coloms y colomins, ?qué eón altracosa que voseas ? Y qué eón més quealgas marinas ele sabrosos peixos de lamar ? Y ele pollastres, ? qué eón més quesag6 ? Y las perdius, ? qué eón sinó ginebrons y altras bayas bosquetanas ?
Ja veuhen, donas, com mirant las co
sas aixís, tots ho som de vegetalians.Fora de las fruitas, que 's menjan al na
tural, tal com ele arlDres las brindan (yencara hi há qui 'n fa confitura), tot lodemés del regne vegetal ele enmara hopreparan y amaneixen pera que resultimés grat al paladar y més consoladorpel ventrell.Donchs si admetém la transformació dele vegetals efectuada artificialment pela becos, ? per qué hem derebutjar la que tan naturalment realisantete ele animals comestibles de la terra?? Qué eón ello, ben mirat, més que une
laboratoris d'exquisida transformaciódele productos vegetals, á benefici ex
clusiu del rey de la °nació ?Paró !pobre rey de la creació 1... A
despit del queix de la aova boca, que '1fa omnívoro, pot ser sí que acabará pertenir que reduhirse al vegetalisme mésrigurals y auster,y no per seguir la mo
da, sinó per dura necessitat.
De verdaderament omnívoros, aquí áEspanya no hi há més que 'le que ma
nan, ele eterna munyidors de la vaca delpressupost... Elle tot s'ho menjan. Enoambi, ele restants espanyols, cada díamés decandits, tendeixen á tornar aletemps primitius, en que, segons diuhen,ele boinas pasturavan.
Y encara sort que plogui de tant en
tant, parqué, tal com van las cosas deteuladas en amunt, Espanya corre perillde quedar resseca y sense un brí deherba.
P. DEL O.
LA • CAIA•YLI•CREU
tE.LiI•90LíT1CA •
LO QUE MÉS IMPORTA
Vadir en Maura que obriría una vall,y que Catalunya no tindría prou
algua pera omplenarla. Aquesta vall hasigut el zrojecte d'administració local.
Si la Solidaritat catalana sigués una
cosa inerta y passiva, l'astut polítiohmallorquí podría gaudirse d'haver obertaquesta vall damunt d'ella ab Púnichpropósit de dividirla: podría alabarse dehaver fet el regueró de la vall sobre '1ferm bloch solidan.
Avuy ho veyem ciar: signé una erradade la Solidaritat el no haver adoptat un
criterihomogeni en tete y cada un delepunta del projecte d'en Maura. Aixíscom aquest criteri existeix en lo relatiu
relecció per sufragi directa dele Diputats provincials, devía adoptarse tambéen lo referent á la representació corporativa. O bé s'admetía per tots dintre determes rahonables y previsora en el sentit de que raay pogués afavorir el reviscolament del vensut caciquismo, ó béper tots devía ser rebutjaday combatuda.Era convenient evitar á tota costa l'espectacle desorientador que s'está donantper haversedeixat la questió completament lliure. Resulta, en afecte, de malveure que hi hoja diputats solidariaque en aquest punt votin d'acort ab elgobern, mentres altres, despr.és de con
signar la aova opini6 contraria en meditadas esmenas yrahonats discursos, aban--donan el camp ole la lluita, y altres, en
fi esmersan las sevas energías en un
obstruccionismo evidentment molestós,pero sonsoconseqüencias prácticas.
Aquesta disparitat en el procedir en
gendra disgustos, rezels y suspicacias., ycontribuheix en gran manera á entablarl'ardor de la massa solidaria. Si aix6 'sproposava en Maura ab ele seas jochsmaquiavélichs, de moraent pot apuntarsen una: se l'ha guanyada. Ja que no una
divisió fonda, ha lograt introduhir cartalamentable pertorbació en el camp de laSolidaritat.
Nosaltres espeflm que aqueixa pertorbació será passatgera. Cal veure sola quíl'ha promoguda, y per qué l'ha promoguda, pera estar totbom ben advertit yprocedir en conseqüencia.
Ele primera que venen obligats á aclarir la seva aotitut eón ele que més propicia es mostran á acceptar el projeote d'enMaura, passant per las sevas Imparfeccions en gracia á lo que pugui tenird'aprofitable. Encara que 's diu «Dellobo un pelo", un pel de llop és sempreun pel de llop. Procurin que no 's puguimay interpretar la seva benevolensacom una aproximació á n'en Mauray á loque en Maura representa. Pensin quePAmo Toni fa la seva política, y que án'ella, per mes conservadora que se sen
tin, no 1s toca sino fer la de Catalunya,totalment incompatible ab la d'en Maura y ab la de totaltre partit oligárquichcentralista. En bon saldo de comptes, no
li deurán res, ni Pagrahiment, y moltmenos Pajuda directa ni indirecta.
Sois aula se calmarán ele rezels y lasdesconfiansas d'altres elements valiosissims, per representar una gran forsad'opinió catalana, y que sustentan avuysinceras intransigencias enfront del'obrad'en Maura, mirada per elle com una
perfidia.Y en veritat que tota la baluerna del
polítich mallorquí, molt aparatosa peródesprovehida de substancia, ab sas com.
binacions pseudo-autonomistas y ab sas
desoladoras realitats en lo relatiu á provehir de recursos ale municipis y á lasmancomunitats provIncials,no val el mésmínim sacrifici que pugui cedir en detriment de la plena integritat de la Solidaritat catalana.
Recordemho sempre, y tinguem en
compte que '1 poble catalá no ho olvidaunsol moment: la Solidaritat va formarse pera llibertar á Catalunya del jou decartas lleys de excepció que avuy encaral'oprimeixen, pera restablir en las urnasl'imperi de la voluntat popular, detentada'per las oligarquias y '1 caciquismo;pera escampar arreu d'Espanya aquestasideas redemptoras, y pera conseguirfinalment la plena autonomía catalananiitjansant la radical transformació del'Estat espanyol. Aquest-es l'objectiu dela Solidaritat: y,mentres no 's realisi,s'imposa l'unió ole tete y Pacció comú,sense que ningú tingui dret á entorpirla
desviarla, á benefici exclusiu de sas
partioulars preferencias.L'onada és .potenta perqué és onada.
Las gotas d'aigua que la forman, si arriban á, disgregarse, l'arena se las xucla yl'atmósfera las evapora.
IMPRESIÓ POLÍTICAA n'en Mauro Ji van las cosas mala
ment. Pera contrarrestar la molesta obstruació d'un petit nucli de republicansque probablement haurían aoabat can
santse, imposá una prórroga de las ses
sions. Y li passá que, volguent acabarmés prompte, s'exposá á acabar mes tart.Parqué totas las oposicions s'uniren, y, ácopia de presentar esmenas, l'obstrucció,de fet, continuava, y més rahonada quel'anterior, que era no més que de soroll.La minoría republicana, que estava divi-dida, s'uní com un sol horno davant dePacte d'imposició d'en Maura. Ele demócratas y ele lliberals d'en Moret, queestavan ab oil á partir un pinyó, li plantaren cara. De seguir las cosas aixís, elprojecte d'Administració local hauría sigut lley el día del judici.
Quan en Maura 's vegé las cosas tanenredadas, tingué un moment de refiexió y se tira enrera, renunciant á la prórroga de las sessions. El cavall boig posauna mica de seny. No hi haurá, donchs,obstrucció; paró, aixís y tot, la discusisódel projecte promet esser llarga, interminable, si no s'arbitra un acomodamentque satisfassi á tothom.
Per haver atentat al sufragi universalés que las cosas pasean aixís. Ja té rahóel vell aforisme : «Qui tot he vol, tothopert.»
P. K.
EL TERRORISMEDAVANT DEL JURAT
Cadadía presenta l'Audienciu ma
teix aspecto: dele ootxes celularsbaixan ele aousats, y entre tots descollaen Rull per ea sinistra figura y son cinich continent. Ehl té '1 secret del tornoneme barceloní, y ha d'explicarse y hade convéncer al Jurat y al poble de Barcolono si vol que 's. desvaneixi la tremenda convicció moral que pesa damuntd'ell y alguna dele sena companys. Barcelona, justament indignada, ho exigeix;y l'exigencia d'un poble cine durant tantde temps ha hagut de devorar ele trágichs esplets del terkrisme, és justa yno pot restar defraudada.
Las primeras sessions, dedicadas á reexámen dele acusats, han donat bastanta
Una cosa s' ha fet notar, y és latorpesa d'alguna gobernadora, que no
van oompendre desde '1 primer momentele móvilsveritables dele industrials delterrorismo, ale qui prengueren per con
fidenta. Mentida sembla 9.itie un joch tangroller hagués pogut tenir tanta durada.La seva desorientaeió és deguda sena
dubte al desconeixement absolut que tenon de Barcelona 'le funcionaria que en
vía '1 Gobern á regirla y gobernarla.Viuheu tant als llims, que qualsevolRull se riu d'ella y es burla de la saya
confiansa.Barcelona ven ab gust que la tene
broso, trama terrorista 's desenrediplena llum y davant del Tribunal Popular.
De que 'la dignes ciutadans 'que '1constituheixen cumplirán el seu deber áplena conciencia, tothom n'está, segur.Lapoblació en massa está identificadaab ella y té absoluta oonfiansa en l'imparoialitat del seu fallo. No eón talqual ciutadá: tete junta eón Barcelona,ávida de pau y ansiosa de justicia.
Se parla en serio de celebrar á Saragossa una Assamblea de la Prempsa es
panyola. L'idea és exoelent, sobre totsi '1 resulta t de l'Assamblea sigués l'establiment de la solidaritat periodística.
Ideas y opinions ene divideixen: interesaos distinta ene separan; penó hi háalguna cosa que 'ns uneix estretament, yés ' la dignitak professional y el dretexercir ab llibertat la nostra honradaprofessió.
Si 'ns empenyavam en fer respectaraquest dret y aquesta dignitat, oonver
tint en causa de tots l'atropello y l'injusticia inferits á, cada hu, la prempsatornaría á ser un poder de PEstat, y seríares'nectada per tots ele domes poders.
N-o s'omplirían llavoras, com ara, laspresons de periodistas; y cortas lleysd'excepció opressoras, que s'aplican aleperiodistas ab excessiva freqiiencia, no
podrían resistir l'eficacia deis acorts dela mancomunitat.
Els mateixos que las han establertasnecessitan l'ambient de la publicitat; y
si la prempsa 's negava á ocuparse d'ellsen absolut, els faltaría temps pera restablir lanormalitat,derogant aquellaslleys,tan contrarias al reate esperit de justicia.
Formar ab tots ele periódichs y totsele periodistas una sola y única prempsa...!Oh quina potencia més aplastant tindríaaqueixa p? empsa!
Epissodi en el Senat :
El Sr. de Buen al Duch de Bivona :
—Recullirém las midas políticas ::quese 'ns atribuheixen y las discutirem.
El Dila de Bivona : afónich.El Sr. de Buen :
— Aquest és el mal:tots ele que han passat pel gobern civilde Barcelona están afónichs.
Y,á pesar de Pafonía, el catedrátich yel Duch van discutir, dihentli '1 Sr. deBuen :
—Jo aconselto al senyor Duch que, sino ha cambiat de criteri, no torni més 6.Barcelona.
El Duch :— No tingui por : no hi tor
naré.Y no hi tornará, no : ni á declarar en
la vista del procés Rull, ab tot y ser tanimportant la seva declaració.
.)tbigEn un meeting en defensa del pressupost de cultura, va dir un orador :
—Cal recordar la célebre frase de Víctor Hugo • «Algune enconen la 1111111,mentres altres bufan pera apagarla.«
Ja 's ven bé que 'le enemichs de l'instrucció racional del poble están que bu
ELS DOS PROCEDIMENTS
Montjuich.—Pitjor el rerney que 1 mal.
L'Audiencia.—Llum, taquígrafos y Jurat... Aixó es justicia.
LA CAMPANA CATALANA 3
—Ab el sou que 'm donavan els gobernadors me
la passava molt bé; y, desenganyis, senyor Presi
dent, ,las personas que viuhen de renda, no tiran
bombas.(Dib. d'APA.)
(Dib. de JUNCEDA.)
LO QUE DIRÁ EN RULL
fan; peró tot será inútil : la llum de larahó és com la del sol : no s'apaga bufant.
La sessió patriótica, aquella en que en
tre aplausos delirante s'acordá que fossin tirats á la mar 200 milions de pessetas, ha tingut aquests días una segonapart molt gloriosa.
Un senador va creure descobrir corteacomodaticis comparatjes en lo relatiu 6.la construcció dele barcos, y aixís va
manifestarho sonso ferhi embute.!Doscents milions! !Fan molta salivera
doscents milions de pessetas!Aixis res tindrá d'extrany que abans
de que 'le barcos siguin construits ja '1corch se 'le hagi menjat.
Y quan aixó haja succehit será qiiestiód'aplaudirho ab mes entussiasme quemay.
El nostre amich y company Sr. Cullaré, director de La Tribuna, s'apelá de lasentencia del Consell de Guerra que '1condemná á dos mesos de reclusió. ElConsell Suprem de Guerra y Marina,lluny de mitigar aquesta condemna, l'haagravada, elevantla á un any de presócorreccional. No hém d'expressar la molta part que preném en el disgust de nos
tre benvolgut company, qui actualmentse troba fora d'Espanya, en espera detemps més bonancibles pera la prempsay ele periodistas.
EN BARBANY DEL JURAT
(CARTA DESGLOSA)
Nostre estimat company y antichamich Pepet del Carril que forma partdel Jurat que entén en la vista del Procés-Rull, ene ha remes la segtient expressiva carta, que ab gust transcribim:
«Senyor P. de O.»Com á part intPressada en l'alusió al ta
nient honrosa que fa al Jurat elegit peraemetre '1 veredicto en la causa d'en Rull ycompanyia, no puch per menos que agrahirli profondament las a preciacions que 'sdigna fer á tots ele jurats en l'article ElTerrorisme davant del Jurat del últim nú
—?,Cóm ho sabia que 's preparava un atentat?
--Molt senzill: cada vegada que havía d'esclatar
una bomba 'ni faya mal l'ull de poli.
4 LACCAMPANA CATALANA
mero, ja que ha interpretat fidelment l'estatd'ánim de tots els á quina la Providencia hadesignat pera fer de jutges populars en lacausa que podem dime de defensa de lahonra de nostra Barcelona, qual honra dprora de bomba fins ha sigut posada en iuterdicte, (!quanta infamia!) per carta menaile prempsa il-lustrada de fora de Catalunyay de fora d'Espanya.
»Farém justicia.»JosEen BARBANY.»
Barcelona, Mara 28, 1908.
«AMAMOS Á CATALUNA»Els polftichs dalt
alaprovincianos d'aquíla vritat és que 'Es fan mal...!Pro 'ns estiman, aix6 sil
Pagan ells y protegeixenal que més pot ternos dany;la equitat no la coneixen,sa justicia és un engany;disfressatde patriota,cada un d'ella és un butxfque 'ns rosega y ens assota...
!Pro 'lis estiman, aix6 sí!
Ens insultan á dieriab insulta de mola sal:és el nostre pa orainaril'arnenassa més brutal;ala seus dita, de la butxacano 'ns trayem ni per dormí;per ralió tenen l'estaca...!Pro 'ns estiman, aix6 sí!
Ens devoran com g'olafres,ens imposan ala cacichs,ens ofegan ab lleys cafresque ni en pobles enemichs;ens ofenen, ens motejan,els complau nostre sufrí,ens calumnian, ens saquejan...!Pro 'ns estiman, aixt5 sil
!Oh! prou tots ne tenim probad'un amor tan viu y gran!un amor com no se 'n troba,un E,mor espatarrant,un amor que res el tomba ,
un a vr.or sms fre ni ti...!Amor á proba de bomba!
?Oy que sí?PAtI NYAP.
ELS AVERGONYITSD'UNA GLORIA
Lavehina República está donant un
espectaele que no és gens ni 'nicahoUrós pera 'le seus autora.
Temps enrera, las duas cambras francesas varen votar la traslució de las cen
dras del gran Emili Zola al Panteó Nacional francés, aquell panteó en quinaporta s'hi Ilegeix :
«Als grans homes,la l'atria agrahida.»
Y l'acort va pendres á tetas duas Cambras acuse oposició de ningú, com era
natural y de justicia tractantse del quefou tal vegada '1 més gran dels escriptors del segle xrx, y, á mes, un ciutada,modal en tetas ocasione y un republicáexemplar.
Ara, de poch, s'ha demanat á la Cambra un crédit de 35,000 franchs pera ferab el decoro y la solemnitat deguda lacerimonia de la traslació.
Mes, ab aquesta ocasió, el partit nacionalista francés, prototipo del chauvinisme y de l'odi intranzigent, ha tornat ádonar probas de eagranmesquinesa d'esperit per centéssima volta.
Un académich reaccionan, Mr. Maurice Barrés, en plena cambra, ha volgutcunetar ab las sevas violentas diatribasla memoria literaria y cívica del granautor de L'Assommoir y de Nana.
Y tot s'ha ressucitat, comensant per loque més havía apassionat ala ánima :
l'affaire Dreyfus. Y, al remoure aixó,Mr. Barrés arribá á dir que á Zola, alescriure '1 seu celebérrim J'acense, no '1mogué altra cosa que la presumpció decridar l'atenció d'una manera aparatosa.
Segons ell, Zola era un despreocupat :
— Je vois una voiture?... J'y monte.(?Veig pasear un vehícol?... Hi pujo.)
Y aca'bá dihent:—De la glorificació d'en Zola se 'n de
LO QUE DIRÁ EN RULL
J.
-- ?No hi há industrials que construheixen bombas pera treure
aigua? Donchs jo, en tot cas, las construía pera treure diners. Ara bé:
?soch culpable ó soch industriai?
duheix aquesta Ilissó : Assoleix l'éxit pergualsevol medi, pel diner y per l'escándol,.si cal: després ja erehabilitarás ab lapolítica.
Y afegí, com qui llansa un anatemafulminant :
las tropas, si l'exércit pren parten l'homenatge á Zola, a,iicó será una ver
gonya!Per sort, Mr. Jaurés, el leader socia
lista, va posar las cosas en son lloch ypicá degudament las crestas á l'académich nac:onalista.
El crédit fou votat per 356 vote contra
UNA OPINIó
104. L'intolerancia dele nacionalistas fouabatuda una vegada más.
Peró no s'ha donat encara per vensuday apela á totas las armas y procediments.
El Consell de Ministres ha senyalatpera '1 4 de Juny vinent la ceremoniade la traslució al Panteó Nacional de lasdespullas del gran mestre francés.
Pero desseguida ha comensat la guerrasorda y despietada dele intolerante.
El Marqués de Montebello, net delmariscal Lannes, enterrat també en elPunteó, ha demanat in continenti autor»sació pera retirarne las despullas del seu
(Dib. d'ApA.)
—Potser si de lo que li davan els gobernadora se 'n descomntava loque s'havia de gastar en bombas, encara hi seria tornador...
antepassat, «It fi de que no fossin ayer
gonyidas ab la proximitat de las d'enZola».
El Ministre de Justicia ha informat áMr. Clémenceau dihent que, havent sigut una lley la que va disposar Penterrament del mariscal Lannes al Panteó,sola una Iley podía fer que s'accedís ála petició del rancuniós Marqués deMontebello.
Monsieur Clémenceau, en conseq [lencia, ha denegat la instancia.
Verdaderament, com digné Mr. Jaurésá la Cambra francesa, el destí d'en Zola(destí envejable ara y sempre), fou quel'honor degut hi fos regatejat tot hora :
en vida y en mort.«!Aixis se perllonga y complementa la
bella uniformitat de la seva vida delluita! »
Gracias ajan donadas ale que, ayer
gonyits d'una gloria, al enllotarse á símateixos volguentla enllotar, no fan mésque ferli Pombra neccessaria pera que '1seu esplendor sia vist de tothom.
Elle eón la nit, las tenebras... Y, sanee
la nit y las tenebras, ?qué fora '1 sol?GARIBALDI.
A L'AMO TONI!Oh Maura insigne que tan alt te trobasper la baixada que ha tingut Espanya!Para l'orella, que humilment vull dirte
quatr.-! paraulas.Tu ets la montanya fértil y frondosaab una alsaris seas rival per ara:
perx6 en tas faldas hi pasturan semprebestias molt raras.
Jo cense enveja també á una altra pujo,pobra montanya que pel poble guardas:sola escardots y pedruscalls s'hi troban,
pro d'honra, massa.
Y desde dalt ab semi?) 't contemplo,com secontemplan las montan yas altas:malgrat la meya humilitat pregunto :
1C6na estens, Maura??Cona las promesas d'aquellsjorns augustas??las esperansas de reyals jornadas??Qué s'han fet, Maura, las para ulas tevas?
fullaraca?Tot fullaraca en qua tre-cents articlesque á marxas dobles anirán vota n tseper dá 6 ma terra un xich d'autonJmía
mansa, mol t mansa.
Y á aquell que intenti disputarte '1 mando,que un dret de ciutadá té avuy encara,que un Ilamp l'abrusi, y que aquel] dret in
vagi á fer malvas. signeNo han de faltarte mestres de gran méritque t'encoratjin á seguir tal farsa;mes !ay del día que ho conegui el poble
y eselali en rabia!Un misto y vent arhorará l'estepapera abrandarne tota la montanva,y pina y ovellas y mastins innobles,
tot má brasa.L'Avi RIERA.
Molina de Rey, 2 de Marc.El nostre estimat seuyor secretani muni
cipal-lerrouxista, está d'enhorabona. A
más de ser l'árbitre de la corporaci6 municipal, ha fet una regular gangueta, constatent en un aument del seu son, que puja á500 pesadas anyals sobre las 2,500 de que jadisfrutava, á més de l'aigua, llum y casa
franca. !No hi há cum treballarse bé las co
sas per sí mateix!!Senyor Fábregas, que ala l'enhorabonal
Ara un altre assumpto:En l'actualitat s'están construhint ninxos
en el nostre cementiri, y ele constructora dela localitat s'nevian repartit la feina fentlaá tandas de den ninxos cadahú. Mes, depoch, han hagut de plegar per falta de feíllay están tots plegats de brassos. No obstant,hi há qui (t it y no ser velit de la població)no ha acabat encara la feyna, y continúatreballant en una secci6 de 45 ninxos que11 ha sigut adjudicada. Vetaquí lo que passaá Molina de Rey, y quinas son las cosas quehi há per comentar.
Cornudella, 27 de Marc.Pera que vegin el cuidado que 's té ab l'es
cola de noys,bast ara undetall. Al ser visitadaper la Junta, se trobá que no hi havía tintaen cap tintar, y faya tres mesos que estavansechs. Fou necessari anarne a buscar á lasecretaría, pera que '1s noys poguessin (m
ullir() al dictat. Hl há alguna cosa més ne
gra que la tinta, y és la vergonya de quepassin aquestas cosas en una poblaci6 civilisada.
P.Xmericana.—pue simpatich és l'Harrison! ;És un xicot que val molt!
—?Quant?—Dos mitions.
ELS INVENTSDEL SENYOR ESTEVE
El sen yorEsteveestavacap-ficat.Finsá alta hora de la nit no 's movía
del seu quarto d'operacions... aritméticas, fent números y trassant planos.Aixó á la seva dona rindignava : aquellhonienot ja no se 'n cuidava d'ella, darrara seus invents; ell, que abansfey a caricias de totas menas y. u deyaaquellas paraulas de substancia Confitada...
Peró '1 seu marit no l'escoltava. Entregat en brassos de la ciencia (com deyaell), tenía una idea fixa y l'esperansade l'éxit l'animava.
Era '1 prototipo de l'inventor, encara
que va comensar un xich massa tart áprototiparse. Havía passat la seva joventut y repicó ficat en el negoci de vetas y
fils que portavan entre eh l y la dona, y
alló pera ells era pitjor que portar els gegants; fins que deoldiren retirarse y disfiutar tranquilament el petit capital quepossehían. A ne '1 senyor Esteva la nova
vida comensá á cansarlo, y per matar eltemps (assessinat cómodo y sanee (sonsa
qtiencias) se dedicá á llegir llibres y re
vistas de carácter científich; y aqueixcarácter tant va captivarlo, que al cap
de poch temps ja se sentía iluminat pelhiela de rinspiració.
De primer va inventar un sabonet(que tant tenía de sabó com de net), com
post de sal-fumant, cals y vidre picatt abel qual, sense auxili de navaja, s'afeitava en sech y més ailiat que un mossega,
l'home més raspós, tant sois ab una
passada. Al mateix temps que era rápit,el procediment implicava una gran baratura, ja que ab una solapastilla, que 'spodría ven-dre á ral n'hi havíapera mitjavida. Realisadas las provas ab el portarde casa saya, un trist burot (més burotque trist), que del seu empleo 'n deyaperteneixer á la burocracia, donaren un
resultat tant desastrós (la pell y tot va
anar á terra), que '1 pobre burot, indig
PARISINA
LA CAMPANA CATALANA 5
(Dib. d'InA.)
nat, va jurar que may més li tornarian ápendre '1 pel.
Veyentque '1 sabó no anava, va idearun aparato especial format per dos brassos de fusta que, colocats convenientment y en combinació ab un rellotge, ac
tuarían de despertador fent cartas pessigollas á la persona que s'hagués dedespertar, sent aqueix sistema más ven
tatjós que '1 de la campaneta dala despertadora usuals, per lo suau del procediment. Tractantse d'un negoci de mésimportancia que '1 sabó, va fundar una
Societat per accions, y al cap d'un anyencara 's guardava las accions y la funda. No tenía esperit comercial.. En losuccessiu es dedicaría á la ciencia per laciencia : aixó de negociar ab els inventaho deixaría per la genteta.
Y fou alashoras que se liocorregué '1gran invent: la completa solució de lanavegació aérea. Figureuvos un animalás (no 'm refereixo al senyorEsteve),enforma d'una au gegantina, que pera ferlaanar enlaire 's faya pasear una correnteléctrica desde una pila de pilas colocadas en el seu ventre á una bobina instalada en el cap á carta distancia d'un imáque, al atréurela, faya pujar raucellotfina á l'alsaria desitjada, lo que podríacomprobarse per madi d'un barómetro ála vista. Llavoras s'obrirían unas alas yl'animalot s'aguantaría com un paracaidas;s'interromperia la corrent 3 es faría anar á una altra bobina colocada en elbech, ab el seu imá al davant, que, alatraurela, faría avansai l'aucellot, á n'elque per madi d'unas bridas se li donaríala direcció que 's volgués. Ja tenía,donchs, resolt el problema dala dirigibles.
Paró encara havía resolt un altre problema de molla més importancia, y aliósí que era capás de fer quedar parat áun tranvía. Fine alashoras las aseen
sions aéreas es tenían de fer en días decalma: donchs ab el seu aparato 's podría passejar per l'espay. en mitj de l'huracá més furient. 17n yoch de mansas
accionadas ab elspene, degudament re
guladas, neutralisarían, bufant cap en
arrera l'esbranzida del vent á totas lasvelocitats.
?Qué tal? Donchs bé: ab tota aqueixaarmamenta dintre un carro es va dirigiral Tibidabo un día de Mars, en que bufaya desencadenat un vent horrible. Jo 1vaig trobar y anava á interrogarlo ab lanatural extranyesa; paró ell va fer com
—No sé com ola goberns pernieten aquets espeotacles tan... tan...inmorals.
que no 'm vaya. No racompanyava ningú. Crech que '1 seu intent era pujar en
layre ab l'aparato á dos ó tres mil me
tros, dirigirse á la plassa de Catalunya,allí evolucionar davant d'un públichsempre creixent, extymyat de veure '1
Preparatius de Primavera.(Dib. d'AincLus
vent vensut per aquella lestiassa y després baixar al luid de tothom y rebrePovació que li faría la multitut, que desegur el portaría en brassos á casa
saya.
El plan era manifioh. Jo no sé si '1
6 LA CAMPANA CATALANA
—Maura y Senyor: aparta de mi aquest plat, y les que se '1 menji'1 Prefecte de las 17,500 pessetas!
(Dib. de NANCH.)
pogué dur á cap, perqué vaig estar áfora une quants días; peró si m'haig decreure lo que 'm conté un empleat delfunicular, resulté, que l'invent y l'inventor van anar rodolant montanya avall,fine que un arbre salvador va agafar abun bras, dich, ab una branca, al senyorEsteve, evitant un día de dol á l'humanitat y á la ciencia.
ANTONI CANTALLOPS.
El Centre Autonomista de Dependentsde Comers y de l'Industria celebrá diumenge una hermosa festa, reveladora del'extraordinaria importancia social queha adquirit en ele cinch anys que comptade vida.
El «meeting» de Novetats, en el que hiprengueren part ele senyors Saló, Sansalvador, Coroleu, elo diputats senyorsCalvet,Rahola y Carner, y el senadorsenyor Abada', resultá un ácte espléndit y enlayrador de la missió civilisadora y cultural de la Dependencia industrial y mercantil, que tant bé sab con
ciliar sos debers pnfessionals, ab eldesenrotllo de la instrucció, la propaganda de las ideas autonomistas y lapráctica de la caritat.
Per la nostra part agrahim al Centre 'le quatre bonos de pa que 'ns feumane y que cedirem á personas necessitadas.
El dilluns al mati fou trobat mort en
la seva celda el processat Ferrán, quehavía de declarar el mateix día. Estavaescanyat ab la faixa, creyentse que s'havía suicidat.
Aquest fet ha vingut á aumentar elemisteris del procés terrorista.
TEATRESPRINC1PAL.—El testament d'A rnelia.—
Lletra d'en Lluis Vis y música de CarmeKarr y Joan Bta. Espadaler.
Pera dirho en pocas paraulas, direm que 'ls
INVOCA CIÓ
autors han agafat la cansó popular, l'han am
pliada tel que podia ampliarse, completantla y enquadran(la, y que, com mansque estánacostumadas á tocar cosas finas, ab mans
d'orfebre, han deixatá la valla y trágica can
só tot el perfum, tot el color, tel el seu en
cant d'exquisida al temps que salvatgepoesía.
Els (res quadrets en que en Vía ha dividitl'obra, curta, moguts, plens y vibrants, sónplens d'hermosos versos que en Guimerá no
's desdiría de firmar, tenen un gran sabor del'época en que 's fa desenrotllar l'acoló, y delatan un deseixit coneixement de lo que son
las tantas. Las amenassas del Rey á la Reina adúltera, en plena cambra mortuoria,són d'una alta y emocionant intensitat trágica, lo mateix que '1 diálech entre la Reina
ENTRE ESPECTADORS
y Amelia (mare y fila), sobriament arrancatdel de la cansó.
La música (las melodías de la Sra. Karry la instrumentació del Mestre Espadaler),casa ben bé ab l'hermosura del llibre que hafet en Vía. No s'aparta tampoch gaire de lacansó, per() també la completa, l'engrandeix y tampoch la desfigura, jugantla cons
tantment ab gran delicadesa...Las mansde la Karr y de l'Espadaler no 'n
aún, de mans profanadoras, al contrari: aúnplenas d'unció y religiositat per la joya quetocan. Venen á ser com una sabia restauradora. Y abrís s'explica la pulcritut ab quehan traballat.
La Bar6 bé. Tots els altres, en absolut, reysy sotas de jochs de cartas: al menys, el díade l'estreno.
Anétilo á veure, El Testament d'Amelia.
ELDORADO.—Piu che l'amore, tragediamoderna den D'Annunzio. Tanca aquestaobra un pensament preconcebut, un xichcapciós, allunyat de las realitats de la vida.El fatalisme impulsant á una voluntat perlas vías del mal. El poeta ha escrit una obraexquisida, plena de fantasía, d'hermosura ymatisos en la dicciói paró per falta d'acció,per carencia de moIlmebt, no té '1 seu llochadequat sobre l'escenari.
Aixís, els diálechs, escrita de má de mes
tre, regalode l'orella, arriban á cansar persa reiterada difusió.
!Oh, quina obra més hermosa pera ser llegida en el reculliment del gabinet!
Menos mal, encara, que tingué una interpretació excelent.
La Baldanello, emocionada sincerament,dona un gran valor á la creació del poeta.
Y es trobá admirablement secundada pelssenyors Pezzinga, Bratti y Prosdocimi.
MÚSICALICEU.—!Quina casualitat! Precisament
el dimecres passat, día 25, s'estrena '1 poemadramatich'Manfred, en qual día 'n compliren6'7 que morí '1 nostre Espronceda... No vullpas dir que Espronceda sigui l'autor deManfred sin6 que sugestionat l'autor deEl Diablo mundo per las obras del gran es
bojarrat lord Byron, Espronceda deixá anar
la soya bullenta imaginació, produhint lasobras que l'han inmortalisat. Com imaginació, el nostre extremeny ne tenía al menos
tanta com el célebre lord, y com á poeta l'autor del cant A Teresa donas a tantos á l'autordel Don Juan.
Ara m'adono que vaig passant temps y no
els parlo del Manfred en el poch espay queem ideixa '1 campaner major.
Donchs bé: com vos he dit, s'estrena per la«Associació Musical de Barcelona » '1 poemaManfred qual argument és deis esbojarraments més sensata que he vial. Manfred ésun temperament que creu y dubta, estima y
—Si que ho aún de terroristas. Ab els seus
enredos m'han posat el cap com una bomba.
(Dib. d'OsmA.)
,st
aborreix, se sent superior á tots els elementsdel planeta, á quina suplica que l'aconhcrliii,y tot seguit els envía á passeig; en fi, és un
home que niviu ni mort se dona may.mann, el gran músich tudesch, s'engieseá abel poema del célebre coix, qui á pesar ¦io sn
coixera, sempre anava correntel món, y,mcrigué una música que engaita de pie á Idoab el poema, y quan no hi ha música 'la pi-sonatges declanum. Aquests alón els principals, á mes del protagonista, la fada dolsAlps, Nemesi, l'ombra d'Astarté, l'abat dsant Maurici y els quatre elements.
Tots aquests personatges els vegerem vor
tits d'avuy en día, tant ellas com elle. Fíasinme '1 favor de dir: ?,A quí convencnt elfoch, l'aire, l'aigua ,y la terra, ab faldillascasaca? Sois ala cegos, puig que si n'hi havlalgun en el Liceu y eslava entrenat en l' -
gument, hi disfrutaría mes que 'ls altres es
pectadors.Els cantants, sobre tel ola coros, ho feion
bastant bé. El protagonista pegué ferho 11-lb:s.. L'orquesta, ben dirigida per Crocénelli, no semblava la mateixa.
La sinfonía en re, del mateix Schumann,molt rebé.
ORFEO CATALÁ.—E1 día de la Encarnació va cloure sas portas ab un conceit dopessas rescalfadas; y consti que sois usen
aquest terma parqué no estrenaren res rque•lla tarde.
Molts plata bons, sIngularment el relleno.són millors rescalfats que acabats de for.Axís ho aprecia '1 nombrós públich,dint de debó.
El Palau de la Ml'isica Catalana tornará áobrir sas portas pel próxim mes de Maig, na
da menos que ab l'orquesta de Berlín, dirigida pel célebre Strauss, l'autor de la discutida, perú grandiosa ópera Salomé.
TROMPA INTRÉPIDA.LLIBRES
PERLES DEL LLIBRE D'AMIC E D'AMAT,d'en RAMON LLULL, per Jacinto Verda-•guer.—L'egregi poeta explica la génessisaquest llibre en un prólech admirable, mo
del de frescor y galanura. Trobantse á Mallorca, en ola mateixos silla que havía habitat l'insigne Ramon Llull, s'empapa dol seu
(libre, y se li torna poesía rimada. Y aixlsfou com, fi travers deissiglas, s'efectuá '1 ma
ridatje del filosop y del poeta, que havía deproduhir un fruit tan exquisit.
Un notable proemi den Miguel S. Oliverencgpsala l'edició, que forma part de lit Coilecció d'obres pósturnes del gran poeta vigatá.
.1%ÁNIMAS PERDUDAS.—Drama en quatre Re
tes, original d'en Francisco Xavier Godo,representat perprimera vagado en el TeatroCatalá (Romea), la nit del 10 de Desembroúltim.
RESPOSTA D'UN JURAT
—?Y no 't7tfa frente tenirTribunal?
—No: més m'estimo que
no pas que 'in toqui '1 casco
que formar part del
'm toqui ser jurat que
d'una bomba.
(Dib, de MARTORELL.)
CRÓNICA RIMADA
El Centre Vasco va enviarl'Ajuntament d'Estella,
no s diu si ab test ó ab cistella,un brot d'arbre, per plantar.
El diari que ho porta, explicaque '1 brot que va ser plantates del arbre veneratdele vascos, el de Guernica.
L'Ajuntament, orgullós,el va rebre ab alegríay el regava cada díaparqué oreixés ufamós.
!No 's parlava de res més!Van dar balls, van corre vacas,y os van vare noyas macas
eentenars pele carrers.
Donchs avuy ja ha cambiat tot.Sí, senyors: totd'un plegat,PAjuntament, indignat,el fa arrencá y torna '1 brot.
!Quíns cambie mes radicals!?Que hi ha hagut revolució??Que s'han brallat? No, seny6:4:3 que '1 brot resulta falo.
--?Que'l brot és falo? !No pot ser!diránvostés. —Donchs s'explica.No és de Parbre de Guernica:és el brot ?'un garrofer.
. . . . . . ...... . .
Res: que estem pitjor que abans,y ene veurem en nous apuros.Ja no eón tan sois ele duros:!fine arbres hi há sevillans!
EDUARD AULÉS.
1 a Comissió de Gobernació de l'Ajuniantent ha pres el segtient acort:
«Cestejar un pedestal pera '1 busto de,. Manuel Milá y Fontanals, que s'ins
I alará en el Parcia.»Deya un admirador del gran literat:
? Com á una personalitat tan amilana no més u erigeixon el busto ?
[laposta ?'un amich de las cosas justas y enrahonadas:
•--Porqué lo naillor que tenía era '1Vitp.
I Tn raiort de l'anada dele catalans áMontwaller ab motiu de las fastas deley D . J aume.
El president d'una de las comissionscontoneó, '1 seu discurs en llenguatge del14113, dihent:
•• -! Fraires de Catalunya!I) n regidor barceloní, que comensa á
llultir la calva, explaraá tot sorprés:-• ! Sontbla que 'ns prenen per frares!
Dosprés parla '1 maire de la ciutat, yels lbaroelonins, al final de cada párrafo,deyan:
• • ! olt bé 1... ! Molt bé I...Y el maire, oom més l'aplaudían, més
ami rariat estava.ininat el discurs, s'explica tot:
Voladores figurava' no que deyan Matbé (Ti As bien), sinó Mauvais (Dolent).
Días enrera li varen preguntar á n'enCierva si el gobernador de BarcelonaItavia dintitit.
EZespata del ministre de las caparradas:
'1 • - .Vaja,que, si per bombas ele goberna
TRENCITS...w.m1.2¦1¦11¦¦
BlIrJelona: 1 pesseta cada edició
Fora: 450 pessetas trimestre
» • 16 pessetas any
dore hagueserin de dimitir, se dedicaríanposarne tots ele aspirante á substi
tuhirlos.Vels'hi aquí una resposta ben fresca,
y que, ab tot, fa mes soroll que un esclatde bomba.
Per bomba la del districte de Corcubion(Galicia). En l'elecció parcial d'un diputat, pocho moments ano de comensar
Pacte, ele de l'olla ignoravan encara á quíhavian d'afavorir. Funciona '1 teléfonoy el Sr. La Cierva, ministre moralisadorde las costums ordena que 's donguésl'acta á un tal Sr. Iturralde.
Y, ab tot y que 1s de Corcubion mayhavían sentit parlar d'aquest senyor, yaquest senyor tampoch havía sentit parlar may de Corcubion, ell és avuy el llegítirn diputat per aquell districte.
Al sumarse á la mejoría pera ajudar án'en Maura á fer la seva santa voluntat,l'Amo Toni será capas de dirli:
—Als diputats solidario de Catalunyaja te 'lo pote mirar per damunt l'espatlla,ja que tu oto l'únich que representas gefluinament l'actual estat de cosas.
Primer, alguno periodistasdel centre, quan s'ocupavande lo d'aquf, sois pegavaná quatre separatistas.Després ale catalanistasvan pegar, y ara ja estancontra Is catalans bramant.Yen progressi6 tan estranya,si aviat no van contra Espanyaserá... parqué anys ha que ho fan.
La mateixa Gaceta Xina ho din, yaquesta vegada no haurá volgut enganyar ale seus parroquiano: en Lerrouxse 'n va d'Europa... Pelillos á la mar ycap á Cuba faltan rrrrevolucionaris.
Perqué las rrrrevolucions necessitanuna gran arrancada, y s han de comen
sar desde lluny, com més de Ilunymillor.
Ele kabilenys, que 's figuravan que '1millor día havía de passar d'un brinco elPirineu, presentantse aquí armat de totas armas, s'han quedat ab un nao mésliarch que la distancia que sapara la Península de lis Antillas.
—? A qué va en Lerroux á Cuba ?--preguntava un seu ex-entusiasta.
Y un altre li va respondre:—A lluhir el jipi-japa'Y un tercer va acabardihent:—A lluhirlo y á exténdrel, á veure si
hi oau alguna cosa.
Un diputat gallego, nomenat Moral,l'altre .día va debutar pronunciant elsegüent lacónioh discurs:
«S. S., sefIor Soriano, es un mamar
racho!»L'eloqiient orador ja hem consignat
que 's diu Moral. Ab una r no més, en
cara que sembli metttida.
En Jaume Capd.evila, popular actorcómich, ha deixat de formar part de lacompanyía de Romea, anantsen á Buenos Aires.
Li desitgem lo que 's desitja á tot homo que se 'n va á América: que fassi fortuna.
Y,ademes, que las riallas que allí promogui se sentin desde aquí.
Ab motiu d'haverse encarregat elGobern del monoppli dele mistos, s'hatancat l'antiga fábrica de Cascante,quedant 300 familias en la miseria.
Llegiu.—Obtindreu alivi instantani y radical curació de vostres mals usant
els moderno braguero de especialista Torrent. No molestan ni fan bul
to, quedant enmotllats com un guant. HOMCH, dones y nois deuen usarlos.
Contandoabsoluta, curado prompta y comodltat Inmensa, sIobtenen ab tan
3nnravallOsos braguero. No compra rgansa veure abs ns aquesta casa. Unió, 13, botlga-Clasa Torrent.
3La".. PT.J13s,..icar).4^1..noPJELZEIT.7053 3::)3Z1 MS1LTSioin.zpocutc5
Dintre de Barcelona LA CAMPANA
CATALANA y La Publicidad passa
das á domicili, 1'40 ptas. al mes.
LA CAMPANA CATALANA 7
ENTRADA DE PRIMAVERA
--Las sancho rae bullen, paró estich lligat.(Dib. de ERRGrA Y EOADA.)
! Oh l'Estat... l'Estat!... iMirin com
procura pel bé deis seus administrats IPrefereix que 's morin de gana á que
tinguin de matarse traballant.Sempre és una defunció més descan
sada.
Inar resió d'un foraster de visita á Barcelona:
—M'havían dit que la ciutat estavaocupada militarment, y veig que no éscert, siné tot al centran: la autat estáocupada civilment.
—Un epigrama vuy fery per cert no sé com ferho.—Heme, posalquí : Montero,Rumanones, Reverter,Weyler, Besada, Moret,Redacció de l'Imparcial,López Domínguez, Pidal,Osma, La Cierva, Gasset,Canalejas, de Rivera...iEp, epl—crido pie d'escama.—iAixó no és un epigrama!—Donchs ?qu'és?— !Una carbaiseral
El Gobern ara las empren contra la men
dicitat.
11...."¦¦¦¦•¦¦¦•¦Jábk.~~111".¦¦•••¦¦¦•¦¦—y•
LILIANAPoema d'APELES SIERRES
Ilustració de l'autor
Edloló monumental. Preu: 15 pessetas111WAIIVIVA
Als corresponsals de LA CAMPANACATALANA se 'la fa descompte.
0.911/^.1.~~911"....~.~....•••,¦91.^1P1/••'y
La ilógica de sas obrasno sé '1 Gobern hont l'ha apresa?porqué perseguir ala pobressi fomenta la pobresa?
A propósit. En la lley sobre la mendicitat ?que hi entrarán els hermanos y frarespidolaires?
JtHa mort en Benet Samaranch, fabri-
cant de caixas de mort y ex-regidor.En els bons temps del caciquismo f'ou
el bras dret. d'en Planas y Casals. Ehlera qui li guanyava las elecoions. Eledifunts que omplian la quasi totalitat delas llistas electorals se mostravan moltcomplacents ab aquest empressari depompas fúnebres. Al seu conjur votavantete: may cap d'ells Phavía fet quedarmalament.
Aspirant á la celebritat, el mateix díaen que sentí regidor, porta oil mateix laseva fotografía al popular Manel Moliné pera que anés ben guiat al ferli lacaricatura.
Un día, trobantse al Café Suís, Ji notificaren que acabavade morir un senyormolt Hola de la parroquia de Sant Pero.
— Me n'hi vaig corrent, — digné alsantse de la taula — que á n'aquest jo '1calco.
LaSolidaritat Catalana, al acabar ab
E. B LYGRABADOR de
La Campana CatalanaCLIXÉS PERA REVISTAS,
CATALECHS, ~MIS,ETC.
Barbará, 35, pral.
13FIRCHLO1'1A
8 LA CAMPANA CATALANA
el caciquismo barceloní, va calar á n'enSamaranch, com á homo polítich, moltabans de que se n'anés d'aquest món.
iÁ SALAMANCA!A. Salamanca en Cambó
va fer la dernostracióde que 'ls pobles castellanatenen, per ohligació,anear pitjor condicióregional qu 3 'la cat3lans.
Si en cada regló '1 mal és,vindrá per forsa desprésl'Unió regional que manca...
Lo d'ara anirá al revés. .
(Y qui vulgui saber másque se 'n vagi á Salamanca.)
PEPET DEL CARRIL.
La prempsa madrilenya retratada perella mateixa.l*En un mateix (lía s'efectuá á Madritla colocació d'una, lápida en la casa ahontmoi í '1 gran poeta Espronceda, y una
corrida de toros.Y la prempsa dedica á la corrida de
toros columnas de text, y no más queunas quantas ratllas á conmemorar lamemoria del famós autor de El DiabloMundo.
Jo no só ši aixó és lo que vol el públich; pero de cap manera és lo,que hauríade fer la prempsa.
EL ROSARI DE BARCELONA
Una quants regidora lerrouxistas, tro
bantse sola en la Comissió de Foment,donaren allargas á la petició de colocarel bust del popular Emili Vilanova en
una de las y lassetas del Parch.Sembla mentida que '1 graciós autor
de ! Qui compra maduixas!, Las bodasd'en Cirilo, y altres quadros de la vidabarcelonina, pugui tenir enemichs.
Y no obstant, ho són instintivamentaquella que comprenen que en Vilanova,si encara visqués, ola podría retratar abtotas las aovas miserias y ridiculesas.
Corre ab insistencia '1 rumor de quepel cinquantenari deis Jochs Florals lareina será una reina de debó, encara queaixó fassi riure.
Totdependeix d'aquell que guanyi laFlor natural.
!Apa, Dalló! Anímat. !D'un tret mata
rás dos pardals! El Cansistori 't pot ferarribar al mestratge desitjat. Y la tova
elegida 't pot fer donar la cátedra no
menos desitjada.Y no badis, per más que diuhen que
no hadas pas.Jo, quan aixó sigui confirmat, te fan.;
un sonet de carreter, d'aquells que co
mensan ab un !oh! com una casa.
Un sonet que ni aquell d'un cert som
brerer á qui has fet tornar célebre.
Misteni de dolor.
Ja fa temps que 'ls de la Cazacom gos sense l'amo están;y si passa un paraigilero6 un esmolet per allá,s'abocan á la flnestra,y Ii diuhen somicant:—Caballero, si á Francia idea,por nuestro amo preguntad.
Diguehli que vingui prompteó aixó 11.3 'n va á can Pistraus,que d'ensá que eh l és á Fransaola d'aquí no comprem pa;que en el testre, lent comedia,tota esh.ni plorant á raig;que '1 seu tinent no 'ns agrada,qu3 tots ens deixem el raI,que no tenim una perra...en fi, que corri á tornar:
En algun número de la Gaceta de Madrid, s'hi publica de tant en tant un decret que, mica más mica menos, din:
«En atención á los méritos y serviciosde D... N. N. (1), vengo en concederle elCollar n.°... d3 la Real y distinguida or
den de Carlos III», etc., etc.
?Aixó critican? No sé
per'qué ho han de criticar:
?per ventura no está bé
que 'ls goasos portin collar?
(1) Un monárquich rablásfiempre.
TARJETA
(Dib. d'ApA.)
ANACLET E. DE RAMISANGLÉS
Formar, ab aquestes lletres degudamentcombinadas, el nom dluna sarsuela catalanaestrenada de poch.
11. BORRAS Y BAGES.
GEROGLÍFICH
FlXers
FIXXXUN PROPIETARI.
Tobella y Costa: Asalto, 95 - BARCELONA