anuari d'estadístiques agràries i pesqueres de catalunya. any...

109DARP 2000

Distribució general de la superfície.

Continuant la tasca de revisió i actualització de lesdades i fonts començada fa un any, el quadre dedistribució general de la superfície de Catalunya haestat modificat comparant i, s’escau, incorporant lesinformacions més recent s a l’abast.

Tot i que d’una perspectiva metodològica l’explotaciód’imatges aèries resulti més satisfactòria que lesenquestes, la versió definitiva del Mapa de Cobertesdel Sòl de Catalunya editat pel CREAF resultaavançada per altres treballs més al dia ja que, per raóde la complexitat de la feina causada de l’elevat graude detall, l’elaboració final fa referència a dades del’any 1993. En canvi, en el III Inventari Forestal Nacio-nal d’ICONA -de què, tanmateix, hom disposa nomésdels avanços dels resultats- la determinació de lasuperfície utilitza les ortofotogrametries d’un vol fet aCatalunya pel registre oleícola nacional del MAPA en-tre 1999 i 2000.

Enquesta 1-T sobre superfícies ocupades pelsconreus agrícoles

D’altra banda, la millora en el procés d’elaboració deles dades de l’enquesta 1-T sobre superfícies ocupadespels conreus agrícoles -complimentada cada any perles oficines comarcals i elaborada pel servei estadísticdel DARP- ha permès avançar en la qualitat delsresultats obtinguts. L’encreuament amb la resta de lesfonts ha confirmat la capacitat d’aquesta enquesta de

representar la realitat del territori. Aquest fet, juntamenta l’actualització constant, la compilació en àmbit mu-nicipal i l’elaboració pròpia, ha fet preferir aquestesdades per a la realització del quadre de distribuciógeneral de la superfície de Catalunya d’enguany.

Definició dels usos del sòl

Amb continuïtat amb la classificació emprada en elquadre publicat en les Estadístiques agràries ipesqueres de Catalunya de l’any 1999, la superfícieforestal segueix dividida en bosc, bosquines i altravegetació, mentre que els conreus han estatdesglossats en secà i regadiu. Pel que fa alsimproductius, s’ha preferit no fer servir aquesta definició,atès el matís negatiu connatural al terme que es justi-fica d’una perspectiva agroforestal, però no pas indus-trial o naturalista. Per això, l’improductiu artificial haestat definit com a territori urbanitzat i infraestructures,mentre que les àrees sense vegetació corresponen alque es definia anteriorment improductiu natural.Aquesta classe figura després de la superfície fores-tal, d’acord amb una lògica de “gradient de recobrimentarbori” i “grau de pertorbació antròpica”, segons la qualla classificació comença amb el bosc i acaba amb elterritori urbanitzat i infraestructures.

Les denominacions i definicions emprades en el quadresón, doncs, les següents:

Classe Definició

Superfície forestal

- bosc Tot terreny poblat per arbres.

- bosquines Màquies, garrigues, brolles, landes, arbusts,matollars i situacions de trànsit entre bosc i matollar.

- altra vegetació Prats, pastures, herbassars, vegetació de zoneshumides, erms.

Àrees sense vegetació Sòls nus, roquissars, escarpaments, tarteres,xaragalls, sorral i platges, congestes, llacs,embassaments i rius.

Conreus:- secà- regadiu

Terrenys sembrats, plantacions d’espècies anuals oplurianuals, sempre amb forta intervenció humana(herbacis i fruiters, de regadius i de secà, vinya,…).

Territori urbanitzat iinfraestructures

Nuclis urbans, zones urbanes de baixa densitat,zones industrials i comercials, infraestructura viària.

estadístiques agrícoles

110 DARP 2000

2000Anuari d�Estadístiques Agràries i Pesqueres de Catalunya.

Urbà, urbanitzable Totalbosc bosquines altra vegetació secà regadiu i infraestructures

Alt Camp 10.148 8.817 3.486 4.139 19.691 3.980 3.509 53.770Alt Empordà 38.265 20.527 21.623 3.228 24.627 13.513 13.485 135.268

Alt Penedès 15.660 12.125 214 3.587 23.304 166 4.264 59.320Alt Urgell 43.256 27.518 52.552 14.312 3.667 1.890 1.505 144.700Alta Ribagorça 10.708 7.156 23.774 560 236 89 267 42.790Anoia 29.871 9.483 7.549 3.737 31.128 467 4.515 86.750Bages 59.806 20.676 11.462 4.021 25.038 1.272 7.685 129.960Baix Camp 15.057 13.961 4.716 5.512 7.426 15.932 7.126 69.730Baix Ebre 16.182 15.752 9.668 4.959 32.997 17.022 3.360 99.940Baix Empordà 19.453 12.158 4.488 2.785 13.216 9.051 9.109 70.260

Baix Llobregat 12.305 5.741 1.356 1.529 2.437 2.994 22.218 48.580Baix Penedès 4.999 9.179 85 1.221 8.448 304 5.344 29.580Barcelonès 1.855 143 463 183 163 182 11.381 14.370

Berguedà 42.362 8.015 42.160 8.823 10.078 104 6.968 118.510Cerdanya 19.217 2.508 25.189 3.169 2.016 977 1.909 54.985Conca de Barberà 11.752 14.633 4.610 5.072 27.164 373 1.416 65.020Garraf 4.479 2.523 3.525 2.557 1.926 171 3.279 18.460Garrigues 13.236 12.077 2.933 2.039 37.656 10.616 1.233 79.790Garrotxa 32.160 14.288 11.600 4.547 7.737 1.139 1.959 73.430Gironès 19.691 12.830 1.492 2.785 11.585 4.770 4.447 57.600Maresme 17.252 1.994 3.099 2.339 1.458 3.516 10.092 39.750

Montsià 9.885 9.702 3.352 5.203 23.787 19.717 2.144 73.790Noguera 15.372 60.268 17.253 6.703 51.887 23.067 3.790 178.340Osona 54.101 14.837 13.022 7.288 30.398 424 6.200 126.270Pallars Jussà 29.091 35.228 41.554 7.157 17.528 2.993 859 134.410Pallars Sobirà 61.846 2.935 55.085 13.192 2.161 289 382 135.890Pla d'Urgell 11 0 520 372 955 26.067 2.645 30.570Pla de l'Estany 10.820 2.945 898 987 8.219 962 1.489 26.320Priorat 8.668 11.490 6.069 5.459 13.799 2.163 2.022 49.670

Ribera d'Ebre 22.953 15.956 5.241 8.903 21.654 6.850 1.043 82.600Ripollès 39.566 3.043 45.666 4.763 1.620 73 1.059 95.790Segarra 3.897 15.086 2.901 521 46.979 135 2.751 72.270

Segrià 5.710 9.741 10.436 1.921 40.320 66.690 4.902 139.720Selva 61.536 13.408 3.183 3.392 7.125 4.351 6.651 99.646Solsonès 47.354 10.210 20.453 3.228 17.582 75 1.278 100.180Tarragonès 3.322 3.577 318 1.945 8.445 4.232 9.901 31.740Terra Alta 17.554 15.765 3.317 4.326 32.071 435 742 74.210Urgell 2.191 2.755 2.467 1.107 31.405 15.590 2.415 57.930Val d'Aran 10.500 4.986 37.603 9.630 55 0 516 63.290Vallès Occidental 28.478 4.705 786 483 4.913 567 18.368 58.300

Vallès Oriental 42.249 9.395 5.734 3.291 8.299 2.904 13.298 85.170

Catalun ya 912.818 478.136 511.902 170.975 661.200 266.112 207.526 3.208.669

Barcelona 304.573 85.233 85.889 37.483 138.745 12.825 108.052 772.800Girona 229.354 82.861 105.168 23.182 75.637 34.631 39.646 590.479Lleida 258.371 191.210 279.983 63.571 251.336 147.648 23.221 1.215.340Tarragona 120.520 118.832 40.862 46.739 195.482 71.008 36.607 630.050

Superfície forestal Àrees sense vegetació

Conreus

Nota: A gregació dels Qüestionaris munici pals (1-T 2001) sobre su perfícies ocu pades pels conreus a grícoles elaborats per les Oficines Comarcalsdel DARP.La su perfície forestal s'ha reclassificat i actualitzat se gons tres cate gories: Bosc: Tot terren y poblat per arbres. Bos quines: Mà quies, garri gues, brolles, landes, matollars i situacions de trànsit entre bosc i matollar. Altra ve getació: Prats, pastures, herbassars, ve getació de zones humides i erms.Àrees sense ve getació: Sòls nus, ro quissars, escar paments, tarteres, xara galls, sorral i platges, con gestes, rius, llacs i embassaments.Conreus: Terren ys sembrats, plantacions d'es pècies anuals i plurianuals (herbacis i llen yosos, de re gadiu i de secà, inclou també guarets ).Urbà, urbanitzable i infraestructures: Nuclis urbans i urbanitzables, zones urbanes de baixa densitat, zones industrials i comercials,infraestructura viària.

Distribució general de la superfície de Catalunya percomarques. Any 2001

111DARP 2000

Distribució general de la superfície conreada per gransgrups de conreu. Catalunya. Any 2000

Distribució percentual de la superfície conreada per gransgrups de conreu. Catalunya. Any 2000

37,5%

0,3% 0,5%

12,2%

2,2% 1,7%0,1%

7,6%

15,3%

0,9%

7,0%

13,6%

1,1%0,03%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

Cerea

ls

Llegu

minose

s

Tuber

cles

Farra

tges

Hortal

isses

Indus

trials

Flors i

plan

tes or

n.

guar

ets

Fruite

rs

Cítrics

Vinya

Oliver

a

Altres

lleny

osos

Vivers

SECÀ REGADIU TOTAL

CEREALS PER A GRA 262.485 90.116 352.601

LLEGUMINOSES PER A GRA 2.616 551 3.167

TUBERCLES 1.287 3.578 4.865

CONREUS FARRATGERS 70.504 43.654 114.158

HORTALISSES 1.192 19.236 20.428

CONREUS INDUSTRIALS 10.629 5.096 15.725

FLORS I PLANTES ORNAMENTALS 14 526 540

TOTAL CONREUS HERBACIS 348.727 162.757 511.484

GUARETS 61.734 9.540 71.274

FRUITA 75.518 68.511 144.029

CÍTRICS - 8.680 8.680

VINYA 62.717 2.779 65.496

OLIVERA 114.981 12.456 127.437

ALTRES LLENYOSOS 10.608 126 10.734

VIVERS 86 201 287

TOTAL CONREUS LLENYOSOS 263.910 92.753 356.663

SUPERFÍCIE (ha)


112 DARP 2000


Distribució general de la superfície conreada per gransgrups de conreu. Barcelona. Any 2000

Distribució percentual de la superfície conreada pergrans grups de conreu. Barcelona. Any 2000

46%

1,0% 1,4%

16,7%

5,0%

2,2%0,3%

7,0%

3,7%

15,5%

0,9% 0,3% 0,2%0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Cerea

ls

Llegu

minose

s

Tuber

cles

Farra

tges

Hortal

isses

Indus

trials

Flors i

plan

tes or

n.

Guare

ts

Fruite

rsViny

a

Oliver

a

Altres l

lenyo

sos

Vivers

SECÀ REGADIU TOTAL

CEREALS PER A GRA 72.044 2.500 74.544

LLEGUMINOSES PER A GRA 1.257 325 1.582

TUBERCLES 547 1.740 2.287


HORTALISSES 637 7.579 8.216

CONREUS INDUSTRIALS 3.435 87 3.522



GUARETS 10.253 1.182 11.435

FRUITA 4.656 1.349 6.005

CÍTRICS 17 17

VINYA 25.261 30 25.291

OLIVERA 1.415 41 1.456

ALTRES LLENYOSOS 463 - 463

VIVERS 86 201 287


SUPERFÍCIE (ha)

113DARP 2000

Distribució general de la superfície conreada per gransgrups de conreu. Girona. Any 2000

Distribució percentual de la superfície conreada pergrans grups de conreu. Girona. Any 2000

47,0%

0,4% 0,6%

28,9%

1,5%

6,7%4,8% 4,8%

2,6% 2,6%0,1%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

50,0%

Cerea

ls

Llegu

minose

s

Tuber

cles

Farra

tges

Hortal

isses

Indus

trials

Guare

ts

Fruite

rsViny

a

Oliver

a

Altres l

lenyo

sos

SECÀ REGADIU TOTAL

CEREALS PER A GRA 34.666 16.669 51.335

LLEGUMINOSES PER A GRA 364 127 491

TUBERCLES 251 411 662






GUARETS 3.980 1.281 5.261

FRUITA 1.187 4.078 5.265

CÍTRICS -

VINYA 2.779 10 2.789

OLIVERA 2.707 126 2.833

ALTRES LLENYOSOS 97 97

VIVERS -


SUPERFÍCIE (ha)


114 DARP 2000


Distribució general de la superfície conreada per gransgrups de conreu. Lleida. Any 2000

Distribució percentual de la superfície conreada pergrans grups de conreu. Lleida. Any 2000

45,9%

0,2% 0,2%

13,6%

0,6% 1,2%

8,1%

19,0%

1,1%

10,1%

0,1%0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

50,0%

Cerea

ls

Llegu

minose

s

Tuber

cles

Farra

tges

Hortal

isses

Indus

trials

Guare

ts

Fruite

rsViny

a

Oliver

a

Altres l

lenyo

sos

SECÀ REGADIU TOTAL

CEREALS PER A GRA 135.019 49.528 184.547


TUBERCLES 381 312 693




FLORS I PLANTES ORNAMENTALS 12 12


GUARETS 26.400 6.000 32.400

FRUITA 33.181 43.112 76.293

CÍTRICS -

VINYA 2.660 1.899 4.559

OLIVERA 36.770 3.957 40.727

ALTRES LLENYOSOS 240 24 264

VIVERS -


SUPERFÍCIE (ha)

115DARP 2000

Distribució general de la superfície conreada per gransgrups de conreu. Tarragona. Any 2000

Distribució percentual de la superfície conreada pergrans grups de conreu. Tarragona. Any 2000

15,9%

0,1% 0,5% 0,3%

3,0%

0,1%

8,4%

21,3%

3,3%

12,4%

31,0%

3,7%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

Cerea

ls

Llegu

minose

s

Tuber

cles

Farra

tges

Hortal

isses

Indus

trials

Guare

ts

Fruite

rs

Cítrics

Vinya

Oliver

a

Altres

lleny

osos

SECÀ REGADIU TOTAL

CEREALS PER A GRA 20.756 21.419 42.175


TUBERCLES 108 1.115 1.223

CONREUS FARRATGERS 649 206 855


CONREUS INDUSTRIALS 185 4 189

FLORS I PLANTES ORNAMENTALS 101 101


GUARETS 21.101 1.077 22.178

FRUITA 36.494 19.972 56.466

CÍTRICS 8.663 8.663

VINYA 32.017 840 32.857

OLIVERA 74.089 8.332 82.421

ALTRES LLENYOSOS 9.808 102 9.910

VIVERS -


SUPERFÍCIE (ha)


116 DARP 2000


Cada any, el primer semestre de l’any posterior al dereferència, es tanquen d’una manera definitiva, anivell de Demarcació Territorial, les EstadístiquesFinals de la Producció Agrícola. En aquestesestadístiques és palesa la superfície en secà i enregadiu, la producció total i la destinació d’aquestaproducció.

Aquestes dades estadístiques són enviades a laSubdirecció General d’Estadística del MAPA i d’allàa l’Oficina de l’Eurostat de la Comunitat Europea, isón considerades les estadístiques oficials de laProducció Agrícola de cada una de les demarcacionsde Catalunya (les NUT II en la terminologia europea).

En el present anuari, Estadístiques Agràries iPesqueres de Catalunya, any 2000, es publiquenles superfícies, rendiments i produccions, a nivell deDemarcació Territorial i per a tot Catalunya, delsdiferents conreus agrícoles i altres terres per apastures. S’indiquen, també, la destinació de lesproduccions i la llavor total utilitzada per a la sembrade cereals, lleguminoses i tubercles. Aquestesdarreres dades, però, s’han de considerar simplementorientatives davant la dificultat en la seva elaboració.

Cereals i lleguminoses per a gra : es mostren lessuperfícies conreades i els rendiments, tant en secàcom en regadiu, les produccions, i les destinacionsde les produccions en les explotacions productores;s’indiquen la llavor que es reserva per a la sembra,el gra que es reserva per a pinso pel bestiar, el graautoconsumit en alimentació humana pels propisproductors sense prèvia comercialització i l’excedentque es destina a la venda. També es mostra el totalde la llavor utilitzada en l’obtenció de la producciócorresponent.

Conreus industrials: es mostren les superfíciesconreades i els rendiments, tant en secà com enregadiu, les produccions, i la destinació de laproducció de llavors oleaginoses; s’assenyalen laquantitat utilitzada per a sembra, la destinada aaltres usos en gra i la que es moltura per a l’extracciód’oli.

Farratges : es mostren les superfícies recol·lectades,pasturades i els rendiments, tant en secà com enregadiu, les produccions en verd, i la destinació dela producció; s’assenyalen el farratge destinat per aconsum en verd, per a fenc, per a ensitjat i per adeshidratació.

Guarets, rostolls i altres terres per a pastura: esmostren les superfícies pasturades, la producció defenc i el pes viu mantingut pasturant durant l’any.

Tubercles : es mostren les superfícies conreades iels rendiments, tant en secà com en regadiu, les

produccions i les destinacions de les produccionsen les explotacions productores; s’indiquen la llavorque es reserva per a la sembra, la que queda per al’alimentació del bestiar, la que s’autoconsumeix enalimentació humana pels propis productors senseprèvia comercialització i l’excedent que es destina ala venda. També es mostra el total de la llavorutilitzada en l’obtenció de la producció corresponent.

Hortalisses : es mostren les superfícies conreadesi els rendiments, tant en secà com en regadiu, al’aire lliure i protegit, les produccions, i lesdestinacions de les produccions en les explotacionsproductores; s’indiquen les reserves per a consumpropi i les vendes fora les explotacions.

Flors i plantes ornamentals : es mostren lessuperfícies conreades, els rendiments i lesproduccions de clavell, rosa, altres flors i plantesornamentals. Es distingeix entre els conreus a l’airelliure i protegit.

Fruiters i altres conreus llenyosos : es mostrenles superfícies conreades, els rendiments i lesproduccions. Es distingeix entre superfície total i enproducció i s’assenyala també el nombre d’arbresdisseminats i els seu rendiment. S’indiquen tambéles destinacions de la producció en les explotacionsagrícoles, així com les superfícies arrancades i lesnoves plantacions establertes.

Cítrics: es mostren les superfícies de les principalsvarietats conreades, els rendiments i les produccions.Es distingeix entre superfície total i en producció is’assenyala també el nombre d’arbres disseminatsi el seu rendiment. S’indiquen també les produccionsdestinades a l’exportació, al consum interior enfresc i a la transformació.

Vinya: es mostren les superfícies conreades, elsrendiments i les produccions. Es distingeix entresuperfície total i en producció. S’indiquen també lesproduccions de vinya destinades a consum en fresci a la producció de vi i most. Quant als productesobtinguts de la transformació del raïm, s’assenyalenels vins amb denominació d’origen, els vins de taula,altres vins i altres productes com suc de raïm i most.

Olivera: es mostren les superfícies conreades, elsrendiments i les produccions. Es distingeix entresuperfície total i en producció i s’assenyala també elnombre d’arbres disseminats i els seu rendiment.S’indiquen també les destinacions de la producció(oliva per adobar i oliva per almàssera) així com lessuperfícies arrancades i les noves plantacionsestablertes. Quant als productes obtinguts de l’oliva,s’assenyalen l’oli d’oliva verge segons el seu graud’acidesa, l’oliva adobada i altres.

Estadístiques finals de la producció agrícola.Any 2000

117DARP 2000

Superfícies, rendiments i produccions dels conreusagrícoles. Any 2000.

SUPERFÍCIE RENDIMENT PRODUCCIÓ DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE GRA TOTAL

EN GRA EN EXPLOTACIONS PRODUCTORES LLAVOR

CEREALS Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Gra Palla Reserva per a consum propi Venda fora UTILITZADA

Llavor Pinso Cons.humà de les

ha ha ha kg/ha kg/ha t t t t t explot. t

BLAT

Barcelona 22.208 481 22.689 3.663 5.532 84.009 63.180 2.172 4.452 77.385 4.130

Girona 9.891 4.435 14.326 3.500 4.500 54.576 51.850 1.500 2.500 50.576 2.700

Lleida 29.083 11.982 41.065 2.086 4.646 116.336 61.480 4.100 1.400 110.836 8.100

Tarragona 5.442 223 5.665 3.586 4.484 20.515 12.125 51 20.466 1.087

Catalunya 66.624 17.121 83.745 2.944 4.631 275.436 188.635 7.823 8.352 259.263 16.017

ORDI

Barcelona 43.098 1.095 44.193 2.474 5.018 112.119 86.800 4.020 26.570 81.529 7.074

Girona 13.644 2.278 15.922 3.500 4.501 58.007 55.100 1.700 22.000 34.307 2.800

Lleida 103.370 12.731 116.101 2.329 5.608 312.144 166.500 18.000 31.500 262.644 23.200

Tarragona 14.686 617 15.303 3.207 4.457 49.848 35.250 140 4.900 44.808 2.755

Catalunya 174.798 16.721 191.519 2.530 5.376 532.119 343.650 23.860 84.970 423.288 35.829

CIVADA

Barcelona 2.176 130 2.306 1.875 3.695 4.560 3.870 209 2.735 1.616 370

Girona 4.801 707 5.508 3.000 3.502 16.879 15.700 500 7.000 9.379 600

Lleida 1.827 227 2.054 1.814 3.705 4.155 2.161 170 1.300 2.685 245

Tarragona 613 144 757 1.982 3.993 1.790 1.100 520 1.270 106

Catalunya 9.417 1.208 10.625 2.444 3.619 27.384 22.831 879 11.555 14.950 1.321

SÈGOL

Barcelona 72 6 78 3.416 4.300 272 270 7 92 173 12

Girona 232 61 293 2.509 3.000 765 918 6 657 102 8

Lleida 265 19 284 1.777 3.316 534 320 35 220 279 55

Tarragona 4 4 3.750 15 5 2 13 1

Catalunya 569 90 659 2.283 3.187 1.586 1.513 50 982 554 76

ESPELTA

Barcelona -- --

Girona 817 135 952 2.501 3.511 2.517 2.200 160 2.100 257 180

Lleida -- --

Tarragona -- --

Catalunya 817 135 952 2.501 3.511 2.517 2.200 160 2.100 257 180

MESTALL

Barcelona -- -- -- -- --

Girona -- -- -- -- --

Lleida 1 12 13 3.000 4.000 51 30 3 32 -- 16 3

Tarragona -- -- -- -- --

Catalunya 1 12 13 3.000 4.000 51 30 3 32 -- 16 3

TRITICALE

Barcelona 1.130 12 1.142 4.329 4.842 4.950 3.400 51 1.744 3.155 220

Girona -- --

Lleida 329 146 475 2.407 4.890 1.506 770 76 1.430 90

Tarragona -- -- -- --

Catalunya 1.459 158 1.617 3.896 4.886 6.456 4.170 51 1.820 -- 4.585 310

ARRÒS (closca)

Barcelona -- -- -- -- -- -- --

Girona -- 772 772 -- 5.400 4.169 -- 60 1 4.108 147

Lleida -- 132 132 -- 7.303 964 -- 964 25

Tarragona -- 20.291 20.291 -- 6.340 128.645 -- 1.100 1.000 126.545 4.058

Catalunya -- 21.195 21.195 -- 6.312 133.778 -- 1.160 -- 1.001 131.617 4.230


118 DARP 2000



SUPERFÍCIE RENDIMENT PRODUCCIÓ DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE GRA EN TOTAL EN GRA EXPLOTACIONS PRODUCTORES LLAVOR

CEREALS Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Gra Palla Reserva per a consum propi Venda fora UTILITZADA

(cont.) Llavor Pinso Cons. humà de lesha ha ha kg/ha kg/ha t t t t t explot. t

BLAT DE MORO (híbrid)

Barcelona 1.983 591 2.574 1.719 9.551 9.053 -- -- 5.070 3.983 44

Girona 3.297 7.818 11.115 5.000 12.000 110.301 -- -- 28.000 82.301 190

Lleida 99 22.866 22.965 4.465 11.501 263.424 -- -- 25.000 238.424 460

Tarragona 2 134 136 3.000 8.470 1.141 -- -- 528 613 3

Catalunya 5.381 31.409 36.790 3.780 11.576 383.919 -- -- 58.598 -- 325.321 697

SORGO

Barcelona 1.219 173 1.392 1.703 6.994 3.286 -- -- 779 2.507 20

Girona 1.893 435 2.328 3.000 6.000 8.289 -- -- 3.500 4.789 35

Lleida 44 1.379 1.423 2.977 7.978 11.133 -- -- 250 10.882 26

Tarragona 6 6 5.667 34 -- -- -- 34

Catalunya 3.156 1.993 5.149 2.499 7.454 22.742 -- -- 4.529 -- 18.212 81

MILL

Barcelona 158 12 170 1.300 5.090 266 -- -- 26 240 5

Girona 42 18 60 1.786 4.000 147 -- 2 40 107 2

Lleida 1 34 35 1.700 2.800 97 -- 2 -- -- 95 2

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Catalunya 201 64 265 1.404 3.567 510 -- 4 66 -- 442 9

ESCAIOLA

Barcelona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Catalunya -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

ALTRES CEREALS

Barcelona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Girona 49 10 59 2.400 3.000 148 90 -- 57 5

Lleida -- -- -- --

Tarragona 13 13 1.769 23 11 -- 23 3

Catalunya 62 10 72 2.268 3.000 171 -- -- 90 -- 80 8

TOTAL CEREALS GRA

Barcelona 72.044 2.500 74.544 218.516 157.520 6.459 41.468 -- 170.588 11.875

Girona 34.666 16.669 51.335 255.798 125.768 3.928 65.887 1 185.983 6.674

Lleida 135.019 49.528 184.547 710.344 231.261 22.310 59.778 -- 628.255 32.206

Tarragona 20.756 21.419 42.175 202.011 48.491 1.293 5.961 1.000 193.759 8.013

Catalunya 262.485 90.116 352.601 1.386.668 563.040 33.990 173.094 1.001 1.178.585 58.768

119DARP 2000


SUPERFÍCIE RENDIMENT PRODUCCIÓ DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE GRA TOTAL

LLEGUM. EN GRA EN EXPLOTACIONS PRODUCTORES LLAVOR

PER A GRA Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Gra Palla Reserva per a consum propi Venda fora UTILITZADALlavor Pinso Cons.hum. les explot.

ha ha ha kg/ha kg/ha t t t t t t t

MONGETES SEQUESBarcelona 185 220 405 358 1.528 402 440 12 2 22 366 27

Girona 47 42 89 936 1.524 108 110 4 8 96 9Lleida 1 5 6 750 1.600 9 8 4 5 1Tarragona 10 30 40 700 1.667 57 4 53 4

Catalunya 243 297 540 485 1.543 576 558 20 2 34 520 41

FAVES SEQUESBarcelona 148 58 206 1.004 3.066 326 370 8 76 -- 242 20Girona 247 61 308 1.101 2.197 406 520 12 90 304 30

Lleida 1 1 3.000 3 3Tarragona 51 7 58 961 2.286 65 45 6 17 42 15

Catalunya 446 127 573 1.053 2.605 800 935 26 186 -- 588 65

LLENTIESBarcelona 4 -- 4 720 -- 3 3 -- -- 2 1 -- Girona -- -- -- Lleida 17 1 18 882 1.000 16 8 16 1

Tarragona 2 2 1.000 -- 2 2 2

Catalunya 23 1 24 864 1.000 21 13 -- -- 2 19 1

CIGRONSBarcelona 80 6 86 376 1.120 37 36 1 -- 8 28 4Girona -- -- Lleida 3 3 650 2 1 2Tarragona 15 15 867 13 8 13 1

Catalunya 98 6 104 460 1.120 52 45 1 -- 8 43 5

PÈSOLS SECSBarcelona 459 14 473 792 2.556 399 364 4 186 -- 209 29

Girona 9 8 17 1.000 1.375 20 21 2 20 2Lleida 304 3 307 1.178 2.000 364 138 6 70 288 24Tarragona 5 11 16 600 1.000 14 2 12 2

Catalunya 777 36 813 944 1.772 797 523 14 276 -- 509 57

VEÇABarcelona 136 4 140 812 2.300 120 113 3 55 -- 62 9Girona 19 6 25 789 1.833 26 26

Lleida 307 34 341 1.052 2.382 404 215 20 94 290 29Tarragona 221 7 228 701 1.571 166 312 15 22 129 34

Catalunya 683 51 734 883 2.200 715 640 38 171 -- 507 72

LLOBÍBarcelonaGironaLleida 6 6 833 5 1 5

Tarragona

Catalunya 6 6 833 5

ERBSBarcelona 86 86 774 -- 67 54 1 47 19 2Girona -- -- -- Lleida 23 23 783 -- 18 16 2 9 7 2Tarragona 30 30 733 -- 22 19 2 5 15 4

Catalunya 139 -- 139 767 107 89 5 61 -- 41 8

ALTRES LLEGUMINOSESBarcelona 159 23 182 1.043 3.366 243 260 3 68 172 11Girona 42 10 52 905 2.500 63 63

Lleida -- -- Tarragona -- --

Catalunya 201 33 234 1.014 3.104 306 260 3 131 -- 172 11

TOTAL LLEGUMINOSES GRABarcelona 1.257 325 1.582 1.597 1.640 32 434 32 1.099 102Girona 364 127 491 623 651 18 173 8 426 41Lleida 661 44 705 821 387 28 176 4 613 57

Tarragona 334 55 389 339 386 29 44 -- 266 60

Catalunya 2.616 551 3.167 3.380 3.064 107 827 44 2.404 260


120 DARP 2000


SUPERFÍCIE RENDIMENT DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ EN LES

PRODUC. EXPLOTACIONS PRODUCTORES

HORTALISSES Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Reserva per consum propi Vendes fora les explot.

A l'aire lliure Protegit A l'aire lliure Protegit Alimentació Alimentació Consum en Per a trans-

ha ha ha ha kg/ha kg/ha kg/ha t animal (t) humana (t) fresc (t) formació (t)

COLBarcelona 36 479 -- 515 9.417 30.301 -- 14.853 1.385 2.205 11.263

Girona 3 33 -- 36 15.000 28.000 -- 969 80 889

Lleida 4 75 -- 79 15.000 30.413 -- 2.341 140 295 1.906

Tarragona 1 391 -- 392 11.000 29.880 -- 11.694 710 90 9.720 1.174Catalunya 44 978 -- 1.022 10.341 30.064 -- 29.857 2.235 2.670 23.778 1.174

COL ALOMABarcelona 1 -- -- 1 8.000 -- -- 8 8 -- -- --

Girona 1 -- -- 1 15.000 -- -- 15 15 -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- Catalunya 2 -- -- 2 23.000 -- -- 23 8 15 -- --

ESPÀRREGBarcelona 16 22 -- 38 2.960 6.818 -- 197 -- 2 195 --

Girona -- -- -- -- -- --

Lleida 1 -- 1 5.000 -- 5 -- 1 4 --

Tarragona 5 1 -- 6 2.600 5.000 -- 18 -- 18 -- Catalunya 21 24 -- 45 2.874 6.667 -- 220 -- 3 217 --

APIBarcelona 14 347 -- 361 12.071 28.571 -- 10.083 237 351 9.495 --

Girona 5 -- 5 28.000 -- 140 31 109 --

Lleida 10 -- 10 30.200 -- 302 50 252 --

Tarragona 190 -- 190 33.200 -- 6.308 60 6.248 -- Catalunya 14 552 -- 566 12.071 30.189 -- 16.833 237 492 16.104 --

ENCIAMBarcelona 40 1.089 69 1.198 8.975 29.253 36.507 34.735 2.134 1.613 30.988

Girona 4 128 132 12.750 30.000 -- 3.891 135 3.756 --

Lleida 2 194 196 11.000 28.881 -- 5.625 750 4.875 --

Tarragona 947 3 950 38.054 53.000 36.196 82 34.899 1.215Catalunya 46 2.358 72 2.476 9.391 32.798 37.194 80.447 2.134 2.580 74.518 1.215

ESCAROLABarcelona 30 343 -- 373 7.667 24.318 -- 8.571 168 467 7.936 --

Girona 83 -- 83 23.530 -- 1.953 75 1.878 --

Lleida 87 -- 87 21.816 -- 1.898 450 1.448 --

Tarragona 367 -- 367 28.106 -- 10.315 38 87 10.172 18Catalunya 30 880 -- 910 7.667 25.576 -- 22.737 206 1.079 21.434 18

ESPINACBarcelona 15 216 231 5.800 14.551 -- 3.230 18 112 3.100 --

Girona 1 23 24 7000 14.000 -- 329 40 289 --

Lleida 3 94 97 9.000 16.330 -- 1.562 375 1.187 --

Tarragona 29 127 156 6.000 13.465 -- 1.884 44 1.840 -- Catalunya 48 460 -- 508 6.146 14.587 -- 7.005 18 571 6.416 --

BLEDABarcelona 21 285 -- 306 6.238 21.186 -- 6.169 93 208 5.868 --

Girona 23 -- 23 21.000 -- 483 47 436 --

Lleida 65 -- 65 22.031 -- 1.432 200 1.232 --

Tarragona 4 59 -- 63 7750 23.271 -- 1.404 18 1.386 -- Catalunya 25 432 -- 457 6.480 21.588 -- 9.488 93 473 8.922 --

CARDBarcelona 4 -- 4 -- 16.250 -- 65 -- -- 65 --

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- Catalunya -- 4 -- 4 -- 16.250 -- 65 -- -- 65 --

XICÒRIA VERDABarcelona -- 4 -- 4 -- 15.500 -- 62 -- 1 61 --

Girona -- 2 -- 2 -- 15.000 -- 30 -- 2 28 --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- Catalunya -- 6 -- 6 -- 15.333 -- 92 -- 3 89 --


121DARP 2000




HORTALISSES Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Reserva per consum propi Vendes fora les explotac.

(continuació) A l'aire lliure Protegit A l'aire lliure Protegit Alimentació Alimentació Consum en Per a trans-


ENDÍVIABarcelona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Girona -- -- -- -- -- -- Lleida -- 1 1 2 -- 23.500 23500 47 -- -- 47 --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- Catalunya -- 1 1 2 -- 23.500 23500 47 -- -- 47 --

SÍNDRIABarcelona 18 4 27 49 6.500 32.750 36.000 1.220 60 68 1.092 -- Girona 9 35 44 9.000 25.000 -- 956 170 786 --

Lleida 53 53 27.642 -- 1.465 200 1.265 --

Tarragona 51 287 338 8.196 31.958 -- 9.590 152 240 9.198 -- Catalunya 78 379 27 484 7.897 30.720 36000 13.231 212 678 12.341 --

MELÓBarcelona 111 7 58 176 6.000 26.143 28.293 2.490 106 56 2.328 -- Girona 25 48 73 7.560 20.000 1.149 195 954 --

Lleida 9 262 271 10.778 21.034 5.608 350 5.258 -- Tarragona 80 389 469 6.938 20.663 8.593 74 288 8.231 -- Catalunya 225 706 58 989 6.698 20.810 28.293 17.840 180 889 16.771 --

CARBASSABarcelona 21 5 -- 26 9.000 45.000 -- 414 48 6 130 230Girona 4 10 -- 14 11000 35000 -- 394 90 304

Lleida 25 -- 25 32.439 -- 811 80 100 481 150Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- Catalunya 25 40 -- 65 9.320 34.649 -- 1.619 128 196 915 380

CARBASSÓBarcelona 6 44 49 99 11.333 50.477 63.265 5.389 75 117 5.197 --

Girona -- -- -- --

Lleida 32 32 30.500 -- 976 150 826 -- Tarragona 2 45 47 9.000 21.889 1.003 12 991 -- Catalunya 8 121 49 178 10.750 34.562 63.265 7.368 75 279 7.014 --

COGOMBREBarcelona 1 38 49 88 6.000 33.947 71.714 4.810 -- 86 4.724 --

Girona 14 14 25.000 350 -- 63 287 -- Lleida 21 2 23 32.409 58.000 797 -- 100 697 --

Tarragona 51 51 28.412 -- 1.449 -- 14 1.435 -- Catalunya 1 124 51 176 6.000 30.400 71.176 7.406 -- 263 7.143 --

COGOMBRE PETITBarcelona -- 4 -- 4 -- 16.750 -- 67 -- 67

Girona -- 18 -- 18 -- 15.000 -- 270 -- 15 255Lleida -- 4 -- 4 -- 14.000 -- 56 -- 5 21 30

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- Catalunya -- 26 -- 26 -- 15.115 -- 393 -- 20 -- 30

ALBERGÍNIABarcelona 4 72 76 4.750 26.972 -- 1.961 9 78 1.874 -- Girona 1 40 41 6.000 24.000 -- 966 125 841 --

Lleida 74 74 25.257 -- 1.869 270 1.599 --

Tarragona 1 154 155 7.000 25.435 -- 3.924 80 3.844 -- Catalunya 6 340 -- 346 5.333 25.553 -- 8.720 9 553 8.158 --

TOMÀQUETBarcelona 56 713 171 940 7.571 42.278 83.439 44.836 897 1.423 42.516 -- Girona 5 162 18 185 10.600 35.000 65.000 6.893 750 6.143 --

Lleida 2 415 5 422 11.000 37.245 75.750 15.857 1.500 12.000 2.357Tarragona 32 1.606 9 1.647 9.188 35.922 74.000 58.651 496 40.524 17.630Catalunya 95 2.896 203 3.194 8.347 37.625 81.196 126.237 897 4.169 101.183 19.987

PEBROTBarcelona 7 90 26 123 6.857 23.556 40.154 3.212 -- 182 3.030 -- Girona 26 8 34 18.000 40.000 788 -- 105 683 --

Lleida 161 1 162 22.677 35.000 3.686 -- 686 3.000 -- Tarragona 11 199 210 7.182 18.121 -- 3.685 -- 78 3.187 420Catalunya 18 476 35 529 7.056 20.683 39.972 11.371 -- 1.051 9.900 420


122 DARP 2000





HORTALISSES Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Reserva per consum propi Vendes fora les explotacions

(continuació) A l'aire lliure Protegit A l'aire lliure Protegit Alimentació Alimentació Consum en Per a trans-


BITXOBarcelona -- 3 3 -- 11.667 35 -- 35 --

Girona -- 11 11 -- 10.000 110 -- 1 109 --

Lleida -- 2 2 -- 10.000 20 -- 5 15

Tarragona -- 5 5 -- 9.600 48 -- 7 34 7Catalunya -- 21 -- 21 -- 10.143 -- 21 3 -- 13 193 7

MADUIXA I MADUIXOTBarcelona -- 234 234 -- 30.000 7.020 -- 47 6.973 --

Girona 1 26 3 30 5.000 15.000 26.667 475 -- 43 432 --

Lleida -- 10 1 11 -- 13.400 23.000 157 -- 40 117 --

Tarragona 1 37 38 4.000 10.514 393 -- 28 365 -- Catalunya 2 73 238 31 3 9.000 12.507 29.929 8.045 -- 158 7.887 --

CARXOFABarcelona 6 700 -- 706 5.167 13.183 -- 9.259 -- 91 6.853 2.315

Girona 11 -- 11 11.545 -- 127 -- 15 112

Lleida 31 -- 31 13.161 -- 408 -- 60 348

Tarragona 5 1.111 -- 1.116 5.600 13.113 -- 14.597 -- 118 5.664 8.814Catalunya 11 1.853 -- 1.864 5.364 13.131 -- 24.391 -- 284 12.977 11.129

COL-I-FLORBarcelona 24 409 -- 433 8.708 23.988 -- 10.020 469 278 9.273

Girona 7 44 -- 51 10.000 23.000 -- 1.082 120 962

Lleida 56 -- 56 22.393 -- 1.254 225 1.029

Tarragona 366 -- 366 24.795 -- 9.075 98 130 5.882 2.965Catalunya 397 509 -- 90 6 23.562 23.727 -- 21.431 567 753 17.146 2.965

ALLBarcelona 28 102 -- 130 3.143 12.343 -- 1.347 -- 71 1.276 --

Girona 14 38 -- 52 5.000 10.526 -- 470 -- 20 450 --

Lleida 1 25 -- 26 5.000 9.840 -- 251 -- 80 171 --

Tarragona 4 60 -- 64 5.000 11.683 -- 721 -- 28 693 -- Catalunya 47 225 -- 272 3.894 11.582 -- 2.789 -- 199 2.590 --

CEBABarcelona 60 326 -- 386 7.550 35.531 -- 12.036 -- 962 11.074

Girona 85 183 -- 268 9.518 30.000 -- 6.299 -- 350 5.949

Lleida 573 -- 573 34.492 -- 19.764 -- 400 18.764 600

Tarragona 41 326 -- 367 9.293 35.801 -- 12.052 -- 490 11.562Catalunya 186 1.408 -- 1.594 8.834 34.452 -- 50.151 -- 2.202 47.349 600

CEBETABarcelona 15 -- 15 16.200 -- 243 -- 12 231 --

Girona 10 20 -- 30 8.000 17.000 -- 420 -- 35 385 --

Lleida 77 -- 77 16.506 -- 1.271 -- 171 1.100 --

Tarragona 43 -- 43 15.581 -- 670 -- 40 630 -- Catalunya 10 155 -- 16 5 8.000 16.284 -- 2.604 -- 258 2.346 --

PORROBarcelona 8 111 -- 119 8.125 26.126 -- 2.965 -- 59 2.906 --

Girona 9 -- 9 23.000 -- 207 -- 12 195 --

Lleida 6 -- 6 24.000 -- 144 -- 44 100 --

Tarragona -- 47 -- 47 23.979 -- 1.127 -- 1.127 -- Catalunya 8 173 -- 181 8.125 25.306 -- 4.443 -- 115 4.328 --

REMOLATXA DE TAULABarcelona 1 14 -- 15 8.330 22.929 -- 329 -- 23 306 --

Girona 4 -- 4 22.000 -- 88 -- 5 83 --

Lleida -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- --

Catalunya 1 18 -- 19 8.330 22.723 -- 417 -- 28 389 --

PASTANAGABarcelona 14 127 -- 141 7.643 20.205 -- 2.673 -- 98 2.575 --

Girona 16 -- 16 18.000 -- 288 -- 20 268 --

Lleida 14 -- 14 19.571 -- 274 -- 50 224 --

Tarragona 36 -- 36 23.528 -- 847 -- 12 651 184

Catalunya 14 193 -- 207 7.643 20.596 -- 4.082 -- 180 3.718 184

123DARP 2000




s HORTALISSES Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Reserva per consum propi Vendes fora les explotacions(continuació) A l'aire lliure Protegit A l'aire lliure Protegit Alimentació Alimentació Consum en Per a trans-


RAVEBarcelona 13 76 -- 89 7.923 18.211 -- 1.487 -- 26 1.461 -- Girona 4 -- 4 15.500 -- 62 -- 7 55 --

Lleida 7 -- 7 16.857 -- 118 -- 40 78 --

Tarragona -- 2 -- 2 15.000 -- 30 -- 30 -- Catalunya 13 89 -- 102 7.923 17.911 -- 1.697 -- 73 1.624 --

NAPBarcelona 3 32 -- 35 9.000 22.156 -- 736 16 18 702Girona 6 6 -- 12 10.000 20.000 -- 180 10 170

Lleida -- -- -- --

Tarragona 5 -- 5 17.000 -- 85 85Catalunya 9 43 -- 52 9.667 21.256 -- 1.001 16 28 957 --

MONGETES VERDESBarcelona 30 620 69 719 3.833 12.665 18.841 9.267 -- 1.056 8.211 --

Girona 14 116 10 140 6.000 11.509 20.000 1.619 -- 250 1.369 --

Lleida 1 95 8 104 6.000 11.295 17.875 1.222 -- 222 1.000 -- Tarragona 5 372 11 388 6.600 12.976 18.818 5.067 -- 102 3.770 1195Catalunya 50 1.203 98 1.351 4.760 12.542 18.878 17.175 -- 1.630 14.350 1.195

PÈSOLS VERDSBarcelona 9 168 1 178 3.778 9.708 13.000 1.678 -- 112 1.566 --

Girona 6 37 43 5.000 9.000 363 -- 40 323 --

Lleida 27 27 8.778 237 -- 77 160 -- Tarragona 58 58 7.034 408 -- 15 393Catalunya 15 290 1 306 4.267 8.996 13.000 2.686 -- 244 2.442 --

FAVES VERDESBarcelona 36 326 362 3.889 11.408 3.859 -- 578 3.281

Girona 11 49 60 4.000 9.000 485 -- 65 420 --

Lleida 21 21 10.095 212 -- 62 150 -- Tarragona 120 120 9.225 1.107 -- 89 1.018 -- Catalunya 47 516 -- 563 3.915 10.618 5.663 -- 794 4.869 --

XAMPINYÓ àrees àrees kg/àrea kg kg kg kgBarcelona -- -- 100 100 -- -- 1.210 121.000 -- 980 75.020 45.000

Girona -- -- 100 100 -- -- 1.250 125.000 -- 1000 124.000Lleida -- -- 300 300 -- -- 1.750 525.000 -- 8.000 517.000

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- Catalunya -- -- 500 500 -- -- 1.542 771.000 -- 9.980 716.020 45.000

ALTRES HORTALISSESBarcelona 8 30 38 5.000 13.533 -- 446 7 439 --

Girona 49 72 121 5.000 10.000 -- 965 200 765 -- Lleida -- -- -- --

Tarragona 5 358 363 3.000 10.561 -- 3.796 19 237 3.540 -- Catalunya 62 460 -- 522 4.839 10.667 5.207 19 444 4.744 --

TOTAL HORTALISSESBarcelona 637 6.825 754 8.216 -- -- -- 205.894 5.723 10.414 187.166 2.590

Girona 256 1.296 40 1.592 -- -- -- 32.941 3.131 29.809Lleida 22 2.518 21 2.561 -- -- -- 70.194 220 6.966 59.871 3.137

Tarragona 277 7.759 23 8.059 -- -- -- 204.735 1.091 2.885 167.137 33.622Catalunya 1.192 18.398 838 20.428 -- -- -- 513.764 7.034 23.396 443.983 39.349


124 DARP 2000



SUPERFÍCIE RENDIMENT PRODUC. DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ EN LES TOTAL

EXPLOTACIONS PRODUCTORES UTILITZADA

TUBERCLES Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Reserva per a consum propi Venda fora PER A

sembra Cons.anim. Cons.humà les explot. SEMBRAR

ha ha ha kg/ha kg/ha t t t t t t

PATATA EXTRAPRIMERENCABarcelona -- -- -- -- --

Girona 70 70 25.000 1.750 -- -- 300 1.450 77

Lleida -- -- -- -- --

Tarragona 15 15 17.533 263 -- -- 9 254 5

Catalunya -- 85 85 -- 23.682 2.013 -- -- 309 1.704 82

PATATA PRIMERENCABarcelona 48 626 674 9.991 21.885 14.180 64 690 560 12.866 975

Girona 52 128 180 15.000 25.000 3.980 20 400 3.560 198

Lleida 10 10 21.800 218 18 200 7

Tarragona 6 284 290 12.000 23.581 6.769 17 37 88 6.627 77

Catalunya 106 1.048 1.154 12.562 22.724 25.147 101 727 1.066 23.253 1.257

PATATA MITJA ESTACIÓBarcelona 383 781 1.164 10.612 25.190 23.738 120 1.900 3.890 17.828 1.315

Girona 193 204 397 15.000 32.662 9.558 130 1.350 8.078 434

Lleida 340 261 601 14.000 19.966 9.971 30 350 2.000 7.591 740

Tarragona 98 602 700 10.541 23.091 14.934 35 112 198 14.589 182

Catalunya 1.014 1.848 2.862 12.576 24.593 58.201 315 2.362 7.438 48.086 2.671

PATATA TARDANABarcelona 116 322 438 6.976 23.678 8.434 340 897 2.100 5.097 610

Girona 8 8 33.000 264 264 9

Lleida 41 41 82 16.000 25.683 1.709 15 50 400 1.244 90

Tarragona 4 214 218 12.750 22.636 4.895 13 43 210 4.629 60

Catalunya 161 585 746 9.417 23.565 15.302 368 990 2.710 11.234 769

PATATA. RESUM GENERALBarcelona 547 1.729 2.276 46.351 524 3.487 6.550 35.791 2.900

Girona 245 410 655 15.552 150 -- 2.050 13.352 718

Lleida 381 312 693 11.898 45 400 2.418 9.035 837

Tarragona 108 1.115 1.223 26.861 65 192 505 26.099 324

Catalunya 1.281 3.566 4.847 100.662 784 4.079 11.523 84.277 4.779

MONIATOBarcelona 11 11 -- 19.100 210 2 8 3 197 4

Girona 6 1 7 5.000 15.000 45 1 2 42

Lleida -- -- -- --

Tarragona -- -- --

Catalunya 6 12 18 -- 18.758 255 3 8 5 239 4

TOTAL TUBERCLESBarcelona 547 1.740 2.287 -- -- 46.561 526 3.495 6.553 35.988 2.904

Girona 251 411 662 -- -- 15.597 151 -- 2.052 13.394 718

Lleida 381 312 693 -- -- 11.898 45 400 2.418 9.035 837

Tarragona 108 1.115 1.223 -- -- 26.861 65 192 505 26.099 324

Catalunya 1.287 3.578 4.865 -- -- 100.917 787 4.087 11.528 84.516 4.783

125DARP 2000


SUPERFÍCIE DADES DE LA SUPERFÍCIE RECOL·LECTADA

RECOL·LECTADA SOLS PASTURADA TOTAL REND. EN VERD Producció DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ EN VERD

FARRATGES Secà Regadiu Secà Regadiu Secà Regadiu en verd consum Per a Per a Per a

en verd fenc ensitjat deshidrat.

ha ha ha ha ha kg/ha kg/ha t t t t t

CEREALS D'HIVERN PER A FARRATGEBarcelona 3.681 163 3.844 9.685 22.910 39.385 18.905 10.240 10.240 --

Girona 5.228 634 5.862 15.608 25.000 97.449 30.000 11.500 55.949 --

Lleida 3.974 778 4.752 11.389 25.648 65.214 17.000 6.000 42.214 --

Tarragona 174 16 190 11.069 22.438 2.285 2.285 --

Catalunya 13.057 1.591 -- - - 14.648 12.594 25.077 204.333 68.190 27.740 108.403 --

BLAT DE MORO FARRATGERBarcelona 4.859 571 -- -- 5.430 11.957 60.410 92.593 19.445 73.148

Girona 2.976 1.579 -- -- 4.555 20.000 60.000 154.260 37.000 117.260

Lleida 465 1.641 -- -- 2.106 23.154 62.239 112.901 1.500 77.300 34.101

Tarragona 10 29 -- -- 39 19.500 55.207 1.796 996 800

Catalunya 8.310 3.820 -- - - 12.130 15.473 60.987 361.550 58.941 136.241 302.609 --

SORGO FARRATGERBarcelona 2.267 85 -- -- 2.352 13.009 50.619 33.794 7.435 26.359 --

Girona 1.302 294 -- -- 1.596 12.097 45.000 28.980 8.980 20.000 --

Lleida 3 2 -- -- 5 22.667 46.000 160 100 60 --

Tarragona 3 -- -- 3 12.000 36 36 --

Catalunya 3.575 381 -- - - 3.956 12.684 46.259 62.970 16.551 46.419 --

MARGALLBarcelona 2.687 38 185 -- 2.910 15.498 46.442 43.408 20.402 13.022 9.984 --

Girona 4.348 639 -- 4.987 25.223 55.000 144.815 52.000 -- 92.815 --

Lleida 6 25 -- 31 26.000 45.000 1.281 950 150 181 --

Tarragona -- -- -- -- -- --

Catalunya 7.041 702 185 - - 7.928 21.512 54.181 189.504 73.352 13.172 102.980 --

ALTRES GRAMÍNIESBarcelona 97 22 26 -- 145 14.426 40.545 2.291 1.191 710 390 --

Girona 474 91 -- 565 12.928 25.000 8.403 5.200 3.203 --

Lleida 1.731 2.090 800 110 4.731 16.506 25.388 81.633 10.631 53.000 18.002 --

Tarragona 9 15 -- 24 9.333 21.000 399 399 --

Catalunya 2.311 2.218 826 110 5.465 15.657 25.493 92.726 17.421 53.710 21.595 --

ALFALSBarcelona 5.187 597 216 -- 6.000 13.221 58.218 103.333 17.567 83.700 2.066

Girona 8.991 2.750 -- 11.741 22.049 55.000 349.493 25.000 324.496

Lleida 4.755 28.386 -- 33.141 22.037 57.147 1.726.961 23.000 120.000 33.000 1.550.961

Tarragona 25 125 -- 150 15.560 54.728 7.230 2.350 4.880

Catalunya 18.958 31.858 216 - - 51.032 19.622 56.972 2.187.017 67.917 533.076 35.066 1.550.961

TRÈVOLBarcelona 13 2 -- -- 15 13.900 35.100 251 168 80 3 --

Girona 177 27 -- -- 204 14.780 30.000 3.426 3.426 --

Lleida 222 31 -- -- 253 17.000 33.000 4.797 4.000 497 300 --

Tarragona 2 -- -- 2 31.000 62 62 --

Catalunya 412 62 -- - - 474 15.948 31.697 8.536 7.656 577 303 --

TREPADELLABarcelona 262 113 -- 375 17.542 4.596 1.609 2.987 -- --

Girona 657 8 -- 665 10.000 25.000 6.770 3.500 3.270 -- --

Lleida 1.863 408 600 -- 2.871 10.604 27.458 30.959 20.000 10.959 -- --

Tarragona -- -- -- --

Catalunya 2.782 416 713 - - 3.911 11.115 27.411 42.325 25.109 17.216 -- --

VEÇA FARRATGERABarcelona 563 1 -- -- 564 12.015 29.000 6.793 2.310 3.940 543 --

Girona 327 94 -- -- 421 13.150 30.000 7.120 3.100 4.020 --

Lleida 1.885 1.318 -- -- 3.203 15.455 30.379 69.172 20.000 49.172 --

Tarragona 423 -- -- 423 12.998 5.498 178 3.320 2.000 --

Catalunya 3.198 1.413 -- -- 4.611 14.289 30.353 88.584 25.588 60.452 2.543 --


126 DARP 2000



SUPERFÍCIE DADES DE LA SUPERFÍCIE RECOL·LECTADA RECOL·LECTADA SOLS PASTURADA TOTAL REND. EN VERD Producció DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ EN VERD

FARRATGES Secà Regadiu Secà Regadiu Secà Regadiu en verd consum Per a Per a Per a

(continuació) en verd fenc ensitjat deshidrat.

ha ha ha ha ha kg/ha kg/ha t t t t t

FAVES, PÈSOLS I ALTRESBarcelona 9 4 -- -- 13 11.267 23.500 195 150 27 18 --

Girona 18 18 -- -- 36 10.000 18.000 504 300 204 --

Lleida -- -- -- -- --

Tarragona 1 -- -- 1 9.000 -- 9 9 --

Catalunya 28 22 -- -- 50 10.372 19.000 708 459 231 18 --

NAP FARRATGERBarcelona 196 2 -- -- 198 19.256 33.000 3.840 3.802 38

Girona 12 11 -- -- 23 18.833 31.000 567 567 --

Lleida 1 -- -- 1 11.000 11 11 --

Tarragona 1 -- -- 1 32.000 32 32 -- -- --

Catalunya 209 14 -- -- 223 19.192 31.357 4.450 4.412 -- 38 --

REMOLATXA FARRATGERABarcelona 35 3 -- -- 38 18.231 52.000 794 778 16 --Girona 9 -- -- 9 22.667 204 204 --

Lleida 20 3 -- -- 23 20.000 40.000 520 520 --

Tarragona 1 -- -- 1 35.000 35 35 --

Catalunya 64 7 -- -- 71 19.408 44.429 1.553 1.537 -- 16 --

PASTANAGA FARRATGERABarcelona 1 -- -- -- 1 8.900 -- 9 9 -- -- --

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- 1 -- -- 1 32.000 32 32 -- -- --

Catalunya 1 1 -- -- 2 8.900 32.000 41 41 -- -- --

PRADERES POLIFITESBarcelona 3.138 57 2.092 -- 5.287 17.296 44.456 56.809 39.716 19.510 10.452 --

Girona 664 24 -- 688 24.292 37.000 17.018 6.018 7.000 4.000 --

Lleida 2.064 630 200 19 2.913 17.000 38.000 59.028 22.000 26.028 11.000 --

Tarragona 4 9 -- 13 15.500 38.556 409 409 --

Catalunya 5.870 720 2.292 19 8.901 17.982 38.485 133.264 68.143 52.538 25.452 --

COL FARRATGERABarcelona 24 1 -- -- 25 10.071 34.300 276 276 -- -- --Girona 184 -- -- 184 10.000 1.840 1.840 -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- --

Tarragona 1 -- -- 1 32.000 32 32 -- -- --

Catalunya 208 2 -- -- 210 10.008 33.150 2.148 2.148 -- -- --

CARBASSA FARRATGERABarcelona -- 1 -- -- 1 -- 33.000 33 33 -- -- --

Girona -- -- -- -- -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- --

Tarragona 1 -- -- 1 22.000 22 22 -- -- --

Catalunya -- 2 -- -- 2 -- 27.500 55 55 -- -- --

CARD, ALTRES FARRATGESBarcelona 2 -- -- 2 -- 32.000 64 64 -- -- --

Girona 30 -- -- 30 10.000 300 300 -- -- --

Lleida 218 289 -- -- 507 15.000 31.000 12.229 12.229 -- -- --

Tarragona 5 -- -- 5 31.000 155 155 -- -- --

Catalunya 248 296 -- -- 544 14.395 31.007 12.748 12.748 -- -- --

TOTAL CONREUS FARRATGERSBarcelona 23.019 1.549 2.632 27.200 401.334 133.859 134.216 133.257 --Girona 25.397 6.169 -- -- 31.566 821.148 177.435 350.490 293.227 --

Lleida 17.207 35.601 1.600 129 54.537 2.164.866 131.941 343.106 138.858 1.550.961

Tarragona 649 206 -- -- 855 18.032 7.032 8.200 2.800 --

Catalunya 66.272 43.525 4.232 129 114.158 3.405.379 450.268 894.953 645.442 1.550.961

SUPERFÍCIE RECOL·LECTADA QUE TAMBÉ ES PASTURABarcelona 5.803 232 -- -- 6.035 -- -- -- -- -- -- --

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida 3.000 600 -- -- 3.600 -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Catalunya 8.803 832 -- -- 9.635 -- -- -- -- -- -- --

127DARP 2000


SUPERFÍCIE PRODUCCIÓ

APROFITAMENTS RECOL·LECTADA PASTADA TOTAL Pes viu

FARRATGERS Secà Regadiu SOLAMENT Fenc mantingut

pasturant

ha ha ha ha t t

ROSTOLLS

Barcelona -- -- 35.100 35.100 -- 1.229Girona -- -- 32.000 32.000 -- 320Lleida -- -- 106.000 106.000 -- 3.180Tarragona -- -- 22.288 22.288 --Cata lunya -- -- 195.388 195.388 - - 4.729

GUARETS

Barcelona -- -- 8.200 8.200 -- 156Girona -- -- 5.000 5.000 -- 500Lleida -- -- 13.000 13.000 -- 286Tarragona -- -- 21.101 21.101 --Cata lunya -- -- 47.301 47.301 - - 942

PRATS NATURALS

Barcelona 368 21 4.624 5.013 1.693 1.332Girona 11.694 1.577 13.271 39.800Lleida 7.500 6.300 8.500 22.300 42.950 1.800Tarragona 89 89Catalunya 19.562 7.898 13.213 40.673 84.443 3.132

PASTURES

Barcelona -- -- 23.323 23.323 1.399Girona -- -- 39.154 39.154 -- 392Lleida -- -- 62.000 62.000 -- 1.364Tarragona -- -- 9.677 9.677 -- 160Cata lunya -- -- 134.154 134.154 - - 3.315

FOREST OBERTA

Barcelona -- -- 52.358 52.358 -- 2.776Girona -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- --Tarragona -- -- 11.678 11.678 -- --Cata lunya -- -- 64.036 64.036 - - 2.776

FOREST ARBRADA

Barcelona -- -- 50.334 50.334 -- 1.007Girona -- -- -- --Lleida -- -- 31.000 31.000 -- 372Tarragona -- -- 115.266 115.266 -- 1.750Cata lunya -- -- 196.600 196.600 - - 3.129

ERMS PASTURATS

Barcelona -- -- 24.063 24.063 -- 409Girona -- -- 57.008 57.008 -- 571Lleida -- -- 35.000 35.000 -- 280Tarragona -- -- 31.137 31.137 -- 700Cata lunya -- -- 147.208 147.208 - - 1.960

TOTAL APROFITAMENT

Barcelona 368 21 198.002 198.391 1.693 8.308Girona 11.694 1.577 133.162 146.433 39.800 1.783Lleida 7.500 6.300 255.500 269.300 42.950 7.282Tarragona -- -- 211.236 211.236 -- 2.610Cata lunya 19.562 7.898 797.900 825.360 84.443 19.983


128 DARP 2000



SUPERFÍCIE RENDIMENT DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ PROD. OBTINGUTSPRODUC. EN LA MOLTURACIÓ

CONREUS Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Llavor Altres usos Molturació Oli Farina

INDUSTRIALS en graha ha ha kg/ha kg/ha t t t t t t

LLI OLEAGINÓSBarcelona 110 28 138 555 1.800 111 111 36 74Girona -- -- Lleida 253 2 255 901 2.000 232 232 84 148Tarragona 53 4 57 604 1.250 37 37 8 24Catalunya 416 34 450 772 1.747 380 -- -- 380 128 246

CACAUETBarcelona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- Tarragona -- -- -- -- -- -- Catalunya -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

GIRA-SOLBarcelona 1.465 17 1.482 770 3.299 1.184 10 78 1.096 462 632Girona 3.663 3.256 6.919 661 2.501 10.564 10.563 4.230 6.300Lleida 1.637 1.247 2.884 1.000 2.366 4.587 4 -- 4.583 1.875 2.708Tarragona 106 106 849 90 90 37 53Catalunya 6.871 4.520 11.391 768 2.467 16.426 14 78 16.332 6.604 9.693

SOJABarcelona 13 13 1.119 15 -- 15 3 11Girona -- -- -- Lleida -- -- -- Tarragona -- -- -- -- -- Catalunya 13 -- 13 1.119 15 -- -- 15 3 11

COLZABarcelona 969 39 1.008 1.448 2.700 1.508 3 253 1.252 480 768Girona 362 71 433 1.210 2.521 617 617Lleida 855 169 1.024 1.309 2.479 1.538 170 1.368 550 818Tarragona 1 1 2.000 2 2Catalunya 2.187 279 2.466 1.355 2.521 3.666 3 425 3.237 1.030 1.586

LLI TÈXTIL (fibra)Barcelona 50 50 1.070 54Girona -- -- Lleida -- -- Tarragona -- -- Catalunya 50 -- 50 1.070 54

CÀNEM TÈXTIL (fibra)Barcelona 828 3 831 3.500 5.800 2.915Girona -- -- Lleida 233 233 4.000 932Tarragona -- -- -- -- -- -- Catalunya 1.061 3 1.064 3.610 5.800 3.847

PEBRE VERMELLBarcelona -- -- -- -- -- -- Girona 1 -- 1 1.000 -- 1Lleida -- -- -- -- -- -- Tarragona -- -- -- -- -- Catalunya 1 -- 1 1.000 -- 1

TABACBarcelona -- -- -- -- -- -- Girona -- -- -- -- -- -- Lleida -- 20 20 -- 2.300 46Tarragona -- -- -- -- -- -- Catalunya -- 20 20 -- 2.300 46

ALTRES CONREUS INDUSTRIALSBarcelona -- -- -- -- -- Girona 5 5 1.600 8Lleida 240 240 -- 2.750 660Tarragona 25 25 800 -- 20Catalunya 30 240 270 933 2.750 688

TOTAL CONREUS INDUSTRIALSBarcelona 3.435 87 3.522Girona 4.031 3.327 7.358Lleida 2.978 1.678 4.656Tarragona 185 4 189Catalunya 10.629 5.096 15.725

129DARP 2000


SUPERFÍCIE RENDIMENTSecà Regadiu TOTAL Secà Regadiu PROD.

FLORS Aire lliure Protegit Aire lliure Protegit (Venuda outilitzada)

àrees àrees àrees àrees Dotz./àrea Dotz./àrea Dotz/àrea 1.000 Dotz

CLAVELLBarcelona -- 400 3.050 3.450 -- 782 1.038 3.479

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- Lleida -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- 900 900 -- -- 900 810

Catalunya -- 400 3.950 4.350 -- 782 1.007 4.289

ROSABarcelona -- 450 3.500 3.950 -- 222 683 2.490Girona -- -- -- -- -- --

Lleida -- -- 11 11 -- 636 7Tarragona -- -- 700 700 -- 450 315

Catalunya -- 450 4.211 4.661 -- 222 644 2.812

ALTRES FLORSBarcelona 100 10.550 5.850 16.500 77 144 198 2.685

Girona 100 100 200 80 2.000 208Lleida -- -- --

Tarragona -- --

Catalunya 200 10.550 5.950 16.700 79 144 228 2.893

TOTAL FLORSBarcelona 100 11.400 12.400 23.900 8.654Girona 100 -- 100 200 208

Lleida -- -- 11 11 7Tarragona -- -- 1.600 1.600 1.125

Catalunya 200 11.400 14.111 25.711 9.994

PLANTES ORNAMENTALS unitats/àrea unitats/àrea unitats/àrea milers d'unitatsBarcelona 800 3.850 12.505 17.155 1.206 2.140 2.182 36.490

Girona 400 1.000 1.400 800 1.500 1.820Lleida 700 500 1.200 500 1.772 1.236

Tarragona -- 6.690 1.810 8.500 400 2.300 6.839

Catalunya 1.200 12.240 14.815 28.255 1.071 1.043 2.183 46.385


130 DARP 2000



SUPERFÍCIE EN PLANTACIÓ REGULAR RENDIMENT DEST. DE LA PROD. EN LES

Arbres PRO- EXPLOTACIONS AGRÍCOLES Arran- Noves

FRUITERS TOTAL EN PRODUCCIÓ disse- SUPERFÍCIE Arbres DUCCIÓ Consum propi Venda f ora les expl. cades planta-

Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu minats EN PROD. dissem. Aliment. Aliment. Consum Per a cions

Secà Regadiu animal humana en f resc transf orm.

ha ha ha ha ha Nombre kg/ha kg/ha kg/arbre t t t t t ha ha

POMERA

Barcelona 146 327 473 145 319 18.960 12.953 27.263 23 11.011 170 165 10.680 -- 23 12

Girona 31 2.364 2.395 29 2.223 1.336 8.000 29.605 25 66.077 -- 52 53.862 12.163 -- --

Lleida 92 14.003 14.095 87 13.311 3.470 13.126 23.146 24 309.322 -- 2.608 245.800 60.914 590 419

Tarragona 30 100 130 29 100 10.781 5.828 27.400 14 3.060 -- 80 2.980 -- -- --

Catalunya 299 16.794 17.093 290 15.953 34.547 11.797 24.155 20 389.470 170 2.905 313.322 73.077 613 431

PERERA

Barcelona 77 201 278 74 199 9.048 9.721 19.464 25 4.819 61 90 4.671 -- 16 8

Girona 11 615 626 9 580 540 7.556 23.807 15 13.884 -- 38 11.532 2.314 -- --

Lleida 54 16.968 17.022 54 16.508 3.685 10.259 19.290 18 319.060 -- 1.950 279.109 38.000 492 485

Tarragona 10 273 283 10 273 14.044 5.000 10.121 11 2.968 -- 84 2.884 -- -- --

Catalunya 152 18.057 18.209 147 17.560 27.317 9.465 19.299 17 340.730 61 2.162 298.196 40.314 508 493

CODONYER

Barcelona 1 6 7 1 6 1.069 7.600 12.100 6 87 2 4 -- 81 1 --

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida 2 21 23 2 18 1.190 5.000 11.667 18 241 -- 12 40 190 -- 4

Tarragona -- 7 7 -- 7 2.871 -- 8.571 8 83 -- 20 63 -- -- --

Catalunya 3 34 37 3 31 5.130 5.867 11.052 10 411 2 36 103 271 1 4

NESPRER

Barcelona -- 2 2 -- 2 1.165 7.650 13.500 8 36 -- 7 29 -- 1 --

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona 1 6 7 1 6 3.861 6.000 10.667 16 132 15 116 -- -- --

Catalunya 1 8 9 1 8 5.026 6.000 11.375 14 168 -- 22 145 -- 1 --

ATZEROLER, SERVER I ALTRES

Barcelona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Girona 3 17 20 3 16 -- 1.000 3.000 -- 51 -- 1 50 -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- 360 -- -- 6 2 -- -- 2 -- -- --

Catalunya 3 17 20 3 16 360 1.000 3.000 6 53 -- 1 52 -- -- --

ALBERCOQUER

Barcelona 27 11 38 24 11 3.086 7.705 17.949 20 444 1 13 431 -- 2 1

Girona 15 35 50 15 29 104 5.000 12.000 10 424 -- 6 418 -- -- --

Lleida 2 70 72 1 69 1.210 7.000 13.507 17 960 -- 60 500 400 -- 6

Tarragona 52 64 116 51 63 11.270 7.765 15.016 15 1.511 -- 181 1.330 -- -- --

Catalunya 96 180 276 91 172 15.670 7.285 14.090 16 3.339 1 260 2.679 400 2 7

CIRERER I GUINDER

Barcelona 1.153 74 1.227 1.116 71 15.135 3.693 5.961 11 4.711 -- 35 4.673 -- 43 30

Girona 181 126 307 172 124 613 3.000 6.000 15 1.269 -- 14 1.255 -- -- --

Lleida 47 341 388 43 335 2.695 3.349 7.099 9 2.546 -- 75 2.300 171 2 3

Tarragona 576 754 1.330 549 783 14.875 3.189 6.034 10 6.624 -- 270 6.355 -- -- --

Catalunya 1.957 1.295 3.252 1.880 1.313 33.318 3.475 6.299 10 15.151 -- 394 14.583 171 45 33

PRESSEGUER I NECTARINA

Barcelona 1.124 381 1.505 1.071 369 17.599 7.642 17.437 17 14.918 22 166 14.725 -- 132 40

Girona 47 483 530 45 420 383 7.000 20.300 16 8.847 -- 65 8.781 -- -- --

Lleida -- 9.705 9.705 28 9.396 1.630 12.357 20.610 18 194.027 -- 1.030 159.800 33.254 150 422

Tarragona 228 2.677 2.905 218 2.644 12.757 7.798 17.704 15 48.701 -- 375 48.329 -- -- --

Catalunya 1.399 13.246 14.645 1.362 12.829 32.369 7.743 19.910 16 266.493 22 1.636 231.635 33.254 282 462

PRUNERA

Barcelona 66 282 348 63 271 11.682 7.666 14.432 19 4.616 12 17 4.589 -- 24 10

Girona 6 149 155 6 130 348 5.000 12.000 14 1.595 -- 10 1.585 -- -- --

Lleida 24 266 290 24 243 1.730 8.000 17.926 17 4.577 -- 90 3.988 500 4 43

Tarragona 13 147 160 13 145 2.880 4.692 10.552 7 1.611 -- 80 1.531 -- -- --

Catalunya 109 844 953 106 789 16.640 7.226 14.394 17 12.399 12 197 11.693 500 28 53

131DARP 2000


SUPERFÍCIE EN PLANTACIÓ REGULAR RENDIMENT DEST. DE LA PRODUCCIÓ EN LES

Arbres PRO- EXPLOTACIONS AGRÍCOLES Arran- Noves

FRUITERS TOTAL EN PRODUCCIÓ disse- SUPERFÍCIE Arbres DUCCIÓ Consum propi Venda fora les expl. cades planta-

(cont.) Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu minats EN PRODUC. dissem. Aliment.Aliment. Consum Per a cions

Secà Regadiu animal humana en fresc transform.

ha ha ha ha ha Nombre kg/ha kg/ha kg/arbre t t t t t ha ha

FIGUERA

Barcelona 10 9 19 9 8 5.089 8.800 12.400 36 362 45 37 280 -- 2 2

Girona 7 2 9 7 2 528 4.571 7.500 25 60 -- 25 35 -- -- --

Lleida -- 39 39 -- 38 1.660 7.500 20 318 -- 70 248 -- -- 3

Tarragona 4 14 18 4 14 7.178 4.500 6.500 14 209 -- 93 116 -- -- --

Catalunya 21 64 85 20 62 14.455 6.460 7.906 23 950 45 225 679 -- 2 5

XIRIMOIER

Barcelona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Catalunya -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

MAGRANER

Barcelona -- -- -- -- -- 426 -- -- 6 3 -- 1 2 -- -- --

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- 585 -- -- 14 8 -- 4 4 -- -- --

Catalunya -- -- -- -- -- 1.011 -- -- 11 11 -- 5 6 -- -- --

KIWI

Barcelona -- 9 9 -- 9 470 -- 16.800 30 165 -- 1 164 -- 1 --

Girona -- 23 23 -- 23 -- 10.500 -- 241 -- -- 241 -- -- --

Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Catalunya -- 32 32 -- 32 470 -- 12.272 30 406 -- 1 405 -- 1 --

KAKI I D'ALTRES

Barcelona 22 30 52 20 30 4.698 7.800 15.600 13 685 7 15 663 -- -- 1

Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Lleida 30 30 -- 30 -- -- 16.567 -- 497 -- 26 471 -- -- --

Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Catalunya 22 60 82 20 60 4.698 7.800 16.084 13 1.182 -- -- -- -- -- --

AMETLLER (CLOSCA)

Barcelona 1.674 11 1.685 1.662 11 30.012 950 2.495 1 1.636 -- 45 50 1.542 52 15

Girona 46 3 49 43 3 10 605 1.333 30 -- 8 22 -- -- --

Lleida 32.945 1.568 34.513 32.255 1.522 12.750 467 1.245 4 17.009 -- 125 2.800 14.084 1.066 300

Tarragona 28.331 1.951 30.282 21.949 1.937 31.055 520 1.334 3 14.091 -- 125 1.770 12.196 -- --

Catalunya 62.996 3.533 66.529 55.909 3.473 73.827 502 1.299 2 32.766 -- 303 4.642 27.822 1.118 315

NOGUERA (CLOSCA)

Barcelona 7 7 6 2.050 2.400 6 27 -- 12 11 4 1

Girona 14 134 148 4 134 425 1.000 2.201 14 305 -- 17 288

Lleida 10 76 86 10 65 6.410 1.100 1.831 10 194 -- 25 169 4

Tarragona 40 370 410 40 356 1.899 725 2.287 11 864 -- 45 819

Catalunya 71 580 651 60 555 10.784 973 2.213 10 1.390 -- 99 1.287 4 -- 5

AVELLANER (CLOSCA)

Barcelona 349 6 355 344 6 6.451 427 990 2 166 -- 10 34 124

Girona 826 127 953 799 121 1.292 468 1.050 5 507 -- 20 487

Lleida 5 25 30 5 25 200 600 840 5 25 -- 6 19

Tarragona 7.209 13.609 20.818 7.170 13.531 6.580 471 976 2 16.596 -- 94 1.780 14.722

Catalunya 8.389 13.767 22.156 8.318 13.683 14.523 469 976 2 17.295 -- 130 2.320 14.846 -- --

TOTAL FRUITERS

Barcelona 4.656 1.349 6.005 4.535 1.312 126.940 43.686 320 618 41.002 1.751 297 120

Girona 1.187 4.078 5.265 1.132 3.805 5.579 93.291 -- 256 78.556 14.477 -- --

Lleida 33.181 43.112 76.293 32.509 41.560 36.630 848.776 -- 6.077 695.244 147.513 2.304

Tarragona 36.494 19.972 56.466 30.034 19.859 120.996 96.460 -- 1.466 68.079 26.918 -- --

Catalunya 75.518 68.511 144.029 68.210 66.536 290.145 1.082.214 320 8.417 882.881 190.659 2.601 120


132 DARP 2000



SUPERFÍCIE EN Arbres RENDIMENT DEST. DE LA PRODUCCIÓ

CÍTRICS PLANT. REGULAR dissem. Superf . En arbres consum Per a

TOTAL En en en prod. dissem. PRODUC. Exportació interior transf.

producció prod. en fresc

ha ha Nombre kg/ha kg/arbre t t t t

NAVEL: NavelinaBarcelona 150 -- 35 5 5 --Girona -- -- --Lleida -- -- --Tarragona 1.497 1.288 2.740 17.273 14 22.286 13.800 1.980 6.506Catalunya 1.497 1.288 2.890 17.273 15 22.291 13.800 1.985 6.506

NAVEL: NavelBarcelona 2 2 1.090 28.623 33 93 93Girona --Lleida --Tarragona 905 803 7.700 17.273 14 13.978 5.800 2.670 5.508Catalunya 907 805 8.790 17.301 16 14.071 5.800 2.763 5.508

NAVEL: NavelateBarcelona 1 1 286 26.980 34 37 37 --Girona -- --Lleida -- --Tarragona 415 368 1.460 17.273 14 6.377 3.100 988 2.289Catalunya 416 369 1.746 17.299 17 6.414 3.100 1.025 2.289

BLANQUES SELECTES: SalustianaBarcelona -- -- -- -- -- -- -- -- --Girona -- -- -- -- -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- --Tarragona 40 38 1.010 17.273 14 671 380 122 169Catalunya 40 38 1.010 17.273 14 671 380 122 169

Altres blanques selectesBarcelona -- -- 135 35 5 -- 5 --Girona -- -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- --Tarragona 9 8 500 17.273 14 145 -- 145 --Catalunya 9 8 635 17.273 18 150 -- 150 --

BLANQUES COMUNESBarcelona 736 33 24 24Girona --Lleida --Tarragona 153 122 5.600 17.273 14 2.186 1.220 450 516Catalunya 153 122 6.336 17.273 16 2.210 1.220 474 516

SANGUINESBarcelona 2 2 655 22.070 33 66 66Girona --Lleida --Tarragona 75 62 1.010 17.273 14 1.085 550 190 345Catalunya 77 64 1.665 17.423 21 1.151 550 256 345

TARDANES: VernaBarcelona 1 1 123 20.632 32 25 -- 25 --Girona -- -- --Lleida -- -- --Tarragona 27 26 1.540 17.273 14 471 -- 471 --Catalunya 28 27 1.663 17.397 15 495 -- 496 --

TARDANES: València lateBarcelona 295 31 9 9Girona --Lleida --Tarragona 591 501 1.588 17.273 14 8.676 4.320 1.419 2.937Catalunya 591 501 1.883 17.273 17 8.685 4.320 1.428 2.937

TOTAL TARONGERBarcelona 6 6 3.470 24.833 33 264 -- 264 --Girona -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- --Tarragona 3.712 3.216 23.148 17.273 14 55.874 29.170 8.435 18.270Catalunya 3.718 3.222 26.618 17.287 16 56.138 29.170 8.699 18.270

TARONGER AMARGBarcelona -- -- 575 30 17 -- 17Girona -- -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- -- --Tarragona -- -- -- -- -- --Catalunya -- -- 575 -- 30 17 -- 17 --

133DARP 2000


SUPERFÍCIE EN Arbres RENDIMENT DEST. DE LA PRODUCCIÓ

CÍTRICS PLANT. REGULAR dissem. Superf. En arbres Cons. Per a

(cont.) TOTAL En prod. en en dissem. PROD. Export. interior transf.

prod. producció en fresc

ha ha Nombre kg/ha kg/arbre t t t t

SATSUMABarcelona 1 1 780 28.300 30 52 -- 52 --Girona -- -- -- --Lleida -- -- -- --Tarragona 660 572 1.180 18.389 15 10.536 5.800 996 3.740Catalunya 661 573 1.960 18.406 21 10.588 5.800 1.048 3.740

CLEMENTINESBarcelona 2 2 535 28.575 28 72 72Girona --Lleida --Tarragona 3.918 3.360 6.870 18.389 15 61.890 42.280 15.321 4.289Catalunya 3.920 3.362 7.405 18.395 16 61.962 42.280 15.393 4.289

ALTRES MANDARINERSBarcelona 1 1 981 28.550 32 60 60Girona --Lleida --Tarragona 307 118 174 18.389 15 2.173 870 1.202 101Catalunya 308 119 1.155 18.474 29 2.232 870 1.262 101

TOTAL MANDARINERBarcelona 4 4 2.296 28.500 30 184 -- 184 --Girona -- -- -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- -- -- --Tarragona 4.885 4.050 8.224 18.389 15 74.599 48.950 17.519 8.130Catalunya 4.889 4.054 10.520 18.399 18 74.783 48.950 17.703 8.130

BERNABarcelona 5 4 2.350 21.890 29 156 156 --Girona -- --Lleida -- --Tarragona 12 12 373 13.689 14 169 36 133 --Catalunya 17 16 2.723 15.739 27 325 -- 289 --

MESEROBarcelona 286 29 8 -- 8 --Girona -- -- --Lleida -- -- --Tarragona 3 3 13.689 14 41 -- 41 --Catalunya 3 3 286 13.689 29 49 -- 49 --

ALTRES LLIMONERSBarcelona 2 2 2.910 19.520 27 118 118 --Girona -- --Lleida -- --Tarragona 48 46 2.160 13.689 14 660 190 470 --Catalunya 50 48 5.070 13.932 21 778 190 588 --

TOTAL LLIMONERBarcelona 7 6 5.546 21.100 28 282 -- 282 --Girona -- -- -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- -- -- --Tarragona 63 61 2.533 13.689 14 870 226 644 --Catalunya 70 67 8.079 14.353 24 1.152 226 926 --

ARANJERBarcelona -- 97 26 3 3 --Girona -- -- -- --Lleida -- -- -- --Tarragona 3 3 10 14.000 42 -- 42 --Catalunya 3 3 107 14.000 24 45 3 42 --

ALTRES CÍTRICSBarcelona -- 376 29 11 -- 11 --Girona -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- --Tarragona -- -- -- -- --Catalunya -- -- 376 29 11 -- 11 --

TOTAL CÍTRICSBarcelona 17 16 12.360 760 3 758 --Girona -- -- -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- -- -- --Tarragona 8.663 7.330 33.915 131.385 78.346 26.640 26.400Catalunya 8.680 7.346 46.275 132.145 78.349 27.398 26.400


134 DARP 2000



SUPERFÍCIE RENDIMENT DESTINACIÓ DE LA

TOTAL EN PRODUCCIÓ PRODUC. PRODUCCIÓ Arranc. Noves

VINYA Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu Secà Regadiu Consum Per a vi plant.

en fresc i most

ha ha ha ha ha kg/ha kg/ha t t t ha ha

RAÏM DE TAULABarcelona 6 6 5 8.520 43 39 4 -- 1

Girona 36 36 32 4.719 151 151

Lleida 9 9 8 14.000 112 112 1

Tarragona 13 13 13 5.769 75 75

Catalunya 55 9 64 50 8 5.372 14.000 381 377 4 -- 2

RAÏM PER A VINIFICACIÓ

Barcelona 25.255 30 25.285 23.987 28 7.278 14.522 174.984 174.984 948 816

Girona 2.743 9 2.752 2.615 9 4.400 11.506 11.506 69 15

Lleida 2.660 1.890 4.550 2.504 1.802 7.250 13.855 43.121 150 42.970 184 171

Tarragona 32.004 840 32.844 27.819 742 7.760 11.200 224.186 224.186

Catalunya 62.662 2.769 65.431 56.925 2.581 7.380 13.051 453.797 150 453.646 1.201 1.002

TOTAL VINYA

Barcelona 25.261 30 25.291 23.992 28 -- -- 175.027 39 174.988 948 817

Girona 2.779 9 2.788 2.647 9 -- -- 11.657 151 11.506 69 15

Lleida 2.660 1.899 4.559 2.504 1.810 -- -- 43.233 262 42.970 184 172

Tarragona 32.017 840 32.857 27.832 742 -- -- 224.261 75 224.186 --

Catalunya 62.717 2.778 65.495 56.975 2.589 -- -- 454.177 527 453.650 1.201 1.004

PRODUCTES OBTINGUTS DE LA TRANSFORMACIÓ DEL RAÏM (hl)

Vins V.C.P.R.D Vins de taula Altres vins TOTAL VI

Blancs Negres Rosats Total Blancs Negres Rosats Total Blancs Negres Rosats Total

Barcelona 934.952 128.809 34.832 1.098.593 51.605 7.372 1.385 60.362 39.602 8.688 48.290 1.207.245

Girona 8.057 35.864 6.379 50.300 700 4.500 1.824 7.024 -- 57.324

Lleida 127.354 71.559 17.000 215.913 14.000 10.000 5.000 29.000 3.164 3.164 248.077

Tarragona 857.958 401.280 67.310 1.326.548 121.890 21.095 142.985 9.700 9.700 1.479.233

Catalunya 1.928.321 637.512 125.521 2.691.354 188.195 42.967 8.209 239.371 52.466 8.688 -- 61.154 2.991.879

ALTRES PRODUCTES (hl)

Suc de raïm Most Most Most conc. Total

conservat concentrat rectif icat

Barcelona 539 6.600 3.800 6.711 17.650

Girona 1.710 1.710

Lleida 77.077 2.558 79.635

Tarragona 208.040 2.240 15.858 226.138

Catalunya 539 293.427 8.598 22.569 325.133

135DARP 2000


SUPERFÍCIE EN PLANTACIÓ REGULAR RENDIMENT DESTINACIÓ DE LA

Arbres PRODUCCIÓ Arran- NovesOLIVERA TOTAL EN PRODUCCIÓ dissem. SUPERFÍCIE Arbres PROD. Oliva per Oliva per cades planta-

Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu en produc. EN PRODUCCIÓ dissem. adobar almassera cions

Secà Regadiuha ha ha ha ha Nombre kg/ha kg/ha kg/arbre t t t ha ha

OLIVA DE TAULA

Barcelona -- -- -- -- -- 2.872 -- -- 8 23 15 8 -- --

Girona 16 2 18 16 2 1.688 3.000 -- 33 33

Lleida 110 110 95 -- 621 -- 59 59 7

Tarragona 95 108 203 94 88 10 840 2.057 20 260 260Catalunya 221 110 331 205 90 2.882 805 2.078 8 375 367 8 -- 7

OLIVA PER ALMÀSSERA

Barcelona 1.415 41 1.456 1.371 21 13.930 920 2.096 6 1.389 4 1.385 1 31

Girona 2.691 124 2.815 2.439 8 110 1.350 3.000 18 3.319 3.319

Lleida 36.660 3.957 40.617 34.368 3.273 552 2.700 27.808 136 27.672 240 2.435

Tarragona 73.994 8.224 82.218 69.533 7.835 372 561 2.098 8 55.449 55.449

Catalunya 114.760 12.346 127.106 107.711 11.137 14.412 581 2.276 6 87.965 140 87.825 241 2.466

TOTAL OLIVA

Barcelona 1.415 41 1.456 1.371 21 16.802 -- -- -- 1.412 19 1.393 1 31

Girona 2.707 126 2.833 2.455 10 110 -- -- -- 3.352 33 3.319 -- --

Lleida 36.770 3.957 40.727 34.463 3.273 -- -- -- -- 27.867 195 27.672 240 2.442

Tarragona 74.089 8.332 82.421 69.627 7.923 382 -- -- -- 55.709 260 55.449 -- --

Catalunya 114.981 12.456 127.437 107.916 11.227 17.294 -- -- -- 88.340 507 87.833 241 2.473

PRODUCTES OBTINGUTS DE L'OLIVA (t)

Pinyolada

Oli Oliva Oli de sense Tèrbols

d'oliva adobada pinyolada desgreixar (hl)

Barcelona 301 19 29 686 28

Girona 647 33 58 1.617 1,5

Lleida 5.128 195 15.125

Tarragona 9.854 262 1.080 28.508 40.725

Catalunya 15.930 509 1.167 45.936 40.755

OLI D'OLIVA VERGE SEGONS EL GRAU D'ACIDESA (t)

Extra Fi Altres Total

(0º a 1º) (1º a 1,5º) (>1,5º)

Barcelona 177 70 54 301

Girona 420 140 87 647

Lleida 5.128 5.128

Tarragona 5.164 1.905 2.785 9.854

Catalunya 10.889 2.115 2.926 15.930


136 DARP 2000



SUPERFÍCIE EN PLANTACIÓ REGULAR RENDIMENT DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ ALTRES Arbres Arran- Noves

CONREUS TOTAL EN PRODUCCIÓ disseminats SUPERFÍCIE Arbres PRODUCCIÓ Pèrdues i cades planta-

LLENYOSOS Secà Regadiu TOTAL Secà Regadiu en produc. EN PRODUCCIÓ dissem. aliment. Consum Per a cions

Secà Regadiu animal en fresc transform.

ha ha ha ha ha Nombre kg/ha kg/ha kg/arbre t t t t ha ha

CANYA VULGAR

Barcelona 199 -- 199 199 -- -- 13.700 -- -- 2.726 263 1.230 1.233 7 --Girona 62 -- 62 59 -- -- 15.000 -- -- 885 -- -- 885 --Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --Catalunya 261 -- 261 258 -- -- 13.997 3.611 263 1.230 2.118 7 --

VIMETERA

Barcelona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --Girona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --Lleida -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --Tarragona -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --Catalunya -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

GARROFERA

Barcelona 264 264 264 10.680 3.500 42 1.373 650 723 18 --Girona -- -- --Lleida -- -- --Tarragona 9.721 102 9.823 9.709 98 9.700 1.547 2.510 15 15.411 1.027 14.384 --Catalunya 9.985 102 10.087 9.973 98 20.380 1.599 2.510 29 16.784 1.677 -- 15.107 18 --

MORERA I ALTRES

Barcelona -- -- -- -- -- 340 -- -- 650 221 -- -- 221 -- --Girona 35 -- 35 35 -- -- 400 -- -- 14 -- 14 -- -- --Lleida 240 24 264 230 16 -- 552 1.100 -- 145 -- -- 145 -- --Tarragona 87 -- 87 -- -- 2.320 -- -- 12 28 28 -- -- -- --Catalunya 362 24 386 265 16 2.660 532 1.100 94 407 28 14 366 -- --

TOTAL ALTRES CONREUS LLENYOSOS

Barcelona 463 -- 463 463 -- -- 4.320 913 1.230 2.177 25 --Girona 97 -- 97 94 -- -- 899 -- 14 885 -- --Lleida 240 24 264 230 16 -- 145 -- -- 145 -- --Tarragona 9.808 102 9.910 9.709 98 -- 15.439 1.055 -- 14.384 -- --Catalunya 10.608 126 10.734 10.496 114 -- 20.803 1.968 1.244 17.591 25 --

137DARP 2000


Per un seguit de conreus establerts en el conveni decol·laboració en matèria estadística entre el DARPi el MAPA i, a nivell de Demarcació Territorial, unsmesos abans de la collita es fa una previsió de laproducció esperada.

Els conreus per als quals es fa previsió de collita sónels següents:

Pomera. Barcelona, Girona i LleidaPerera . Girona i LleidaPresseguer i nectariner. Barcelona, Girona, Lleidai TarragonaOlivera . Lleida i TarragonaVinya . Barcelona i TarragonaAmetller . LleidaAvellaner . TarragonaCeba. LleidaCítrics . TarragonaCirera . Barcelona i Tarragona

Metodologia de treballPer tal d’avaluar les collites esmentades, es realitzenenquestes a una mostra representativa deproductors, que donen informació sobre la previsióde collita a les seves parcel·les. Es porten a terme,també, entrevistes a tècnics i agrupacions deproductors. I finalment es realitzen mesures a peu

de finca en un conjunt de parcel·les escollidesaleatòriament, que permeten contrastar les xifresobtingudes a través de les diferents fontsd’informació.

La metodologia dels aforaments agrícoles té com aobjectiu estimar els rendiments unitaris de cadaconreu, diferenciant, sempre que sigui factible, en-tre comarques i varietats. La producció global d’unàmbit geogràfic s’obté d’aplicar aquest rendiment ala superfície en producció d’aquest àmbit territorial.

La dada de superfície pot procedir de l’agregaciódels impresos de superfície municipal 1-T o delsinventaris agronòmics corresponents. En ambdóscasos, les dades de superfícies no sempre tenentota la fiabilitat que seria desitjable. En el cas delsinventaris agronòmics, la pèrdua de fiabilitat calcercar-la en el fet que les dades, en alguns casos,tenen una antiguitat superior a 5 anys. Amb tot, caldir que les dades que es publiquen s’intenten con-trastar, en la mesura del possible, amb diferentsfonts d’informació com són els productors i elscomercialitzadors de cada subsector.

La informació que es deriva de la realització de lesprevisions de collites es publica en l’anuari.

Avaluació de collites de conreus llenyosos. Any 2000

138 DARP 2000


La collita de poma a les comarques de Bar-celona. Any 2000

Segons les dades subministrades per la Secció Terri-torial de Programes i Estadística de Barcelona, deldepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de Catalunya, la demarcació presenta untotal de 484 ha de pomera, de les quals 154 ha (32%)són de secà i 330 ha (68%) de regadiu. Aquestes dadeshan estat elaborades a partir dels impresos 1-T per lesrespectives oficines comarcals del DARP a lademarcació de Barcelona.

Pel que fa a la superfície productiva, aquesta esdistribueix en 152 ha de secà i 326 ha de regadiu. Atota aquesta superfície de producció, cal afegir-hi elgran nombre d’arbres disseminats, estimats, a finalsde 1999, en 19.762. En les darreres campanyes s’haobservat una important reducció del nombre d’aquestsarbres, enguany, per exemple, s’ha produït unareducció de 1.200 arbres respecte a l’any passat. Laproducció d’aquests arbres es destina gairebé tota al’autoconsum, ja que es troben ubicats en petits hortsde diverses localitats barcelonines.

En general la superfície de cultiu dedicada a poma enla demarcació de Barcelona tendeix a disminuirlleugerament. Aquesta disminució de superfície és laprincipal causa de que la producció de poma a Barce-lona també decreixi any rera any.

A l’igual que en la resta de conreus de la zona, ladistribució de varietats és molt heterogènia, de mane-ra que en la majoria de les plantacions estàndard o béen arbres disseminats, no hi ha una distribuciómonovarietal, sinó que s’hi pot trobar, com a mitjana,entre dues i tres varietats, ja sigui com a pol·linitzantso no. Així a l’hora d’estimar les produccions globals,és molt complex fer-ho per varietats, ja que els resultatsno serien extrapolables al conjunt de la producció depoma de la demarcació.

Si més no, cal dir que la varietat predominant és laGolden Delicious, juntament amb els seus mutants,seguida molt d’aprop per una gran diversitat de varietatspertanyents al grup de les Red Delicious (VermellesAmericanes i Starking) i per les Gales. La renovacióvarietal que s’ha donat en poma a la província de Bar-celona ha estat amb Gales. Les Vermelles Americanesi les Gales es caracteritzen per presentar, en anysnormals com enguany, una bona coloració que facilitala seva comercialització.

El fet de detallar la superfície implantada per cadascunad’aquestes varietats, donada la peculiaritat de laproducció descrita en el paràgraf anterior, és moltdificultós. Tot i això, a partir de les dadessubministrades per diferents entitats associatives,productors independents, tècnics privats il’administració pública, així com de la presència de laproducció en els mercats de d’origen i de destí, es pot

avançar que la producció de poma a la demarcació deBarcelona es distribueix d’acord amb els percentatgessegüents:

- grup Golden (32%)- Red Delicious (Vermelles americanes i Starking)

30%- grup Gala (28%)- altres d’estiu (10%)

Pel que fa a la comercialització, no totes les entitatsproductores de poma de Barcelona disposend’instal·lacions de fred per a conservar la fruita durantmolts mesos, de manera que la major part de laproducció es comercialitza durant els mesos de tardor,és a dir, immediatament després de la collita, reservant-se una petita quantitat de producció, sobretot de Goldeni de Vermelles Americanes per a la sevacomercialització durant els mesos de novembre idesembre, com a màxim.

Climàticament d’aquesta campanya cal destacar dosfets, l’un la manca d’aigua experimentada durant totl’hivern i l’altre la tempesta d’aigua del dia 10 de junyque danyà algunes plantacions de pomeres situadesa les lleres dels rius Anoia i Llobregat. En aquestesfinques s’han produït danys directes com ara arbresdanyats i fins i tot arrancats per l’aigua, fruits caiguts ibruts de llot (pèrdua de collita),... i danys indirectesfruit de l’aigua i del fang deixats sobre els camps perla tempesta.

Segons informacions del DARP, la tempesta del dia10 de juny afectà principalment els marges dels riusAnoia i Llobregat de la comarca del Baix Llobregat, totinundant nombrosos camps de fruiters, principalmentde préssec i de poma. Segons dades subministradesper l’Oficina Comarcal del Baix Llobregat del DARP,un total de 91,2 ha de fruiters han estat afectades peraquesta tempesta i es calcula que la producció perdudaha estat de 489.000 quilos de fruita dolça. Els termesmunicipals majorment afectats han estat els deMartorell, Castellví de Rosanes, Sant EsteveSesrovires, Sant Joan Despí i Santa Coloma deCervelló, on 72,5 hectàrees de fruiters han estatafectades. Altres zones menorment danyades hanestat Esparraguera, Abrera, Olesa de Montserrat,Pallejà i Sant Feliu de Llobregat.

Quant a l’afectació dels aiguats en poma, i segonsdades de la mateixa font, 13,3 ha han estat afectadesi 92.000 quilos s’han perdut. Els municipis més afectatshan estat Sant Joan Despí i Martorell. En els campsde pomeres inundats i amb llot, els arbres s’han quedatparats i els calibres han estat inferiors als esperats. Amés, els fruits de les parts baixes dels arbres queestaven bruts de fang s’han tingut que tirar.

139DARP 2000

A l’igual que en altres conreus de la zona i pel que faal desenvolupament de la producció, cal remarcar queles baixes temperatures de l’hivern, han fet que el cúmuld’hores-fred hagi estat més que suficient per a la co-rrecta floració i quallat.

En general, les dates en què s’ha produït la floració i elquallat es poden considerar com a normals i per tant,semblants al 99.

Els calibres del fruit han variat en funció de la varietat iel tamany final ha depès de la intensitat d’aclarida i dediversos factors agro-climàtics, entre els quals desta-ca la sequera en les parcel·les de secà.

L’aforament de collita de poma a Barcelona per aaquesta campanya és de 10.922 tones, un 12% persota del 1999. Així, els rendiments mitjans unitarissón una mica inferiors al 99, amb 12.470 kg/ha ensecà i 25.909 kg/ha en regadiu. Les principals cau-ses dels rendiments productius menors són ladisminució dels rendiments per hectàrea definitius ques’han obtingut en varietats vermelles i la pèrdua decollita de poma de la comarca del Baix Llobregat degudaals aiguats del 10 de juny.

Pel que fa a les tendències de producció de tota lazona de Barcelona, cal fer esment d’un descensproductiu generalitzat del conreu de poma. Així,s’observa un descens de collita en totes les comarquesentre les que destaca el Baix Llobregat (-10%), l’Alt

Penedès (-26%) i el Garraf (-41%).

GoldenEn Golden, la floració i el quallat han estat normals.Els calibres han depès molt de la intensitat en quès’ha realitzat l’aclarida, tot i això, han estat mitjans isimilars als d’un any normal.

VermellesEn determinades zones les Vermelles Americanes,especialment la varietat Top Red, han tingut una floracióescassa, un quallat deficient i una caiguda de fruitssuperior al normal. En conseqüència, en el global pro-vincial s’ha observat una disminució de la produccióde pomes de varietats vermelles. Els calibres de lespomes vermelles han estat grans i excessius en elscasos en què el nombre de fruits ha estat molt inferioral normal. Quant a la data de collita, aquesta ha estatsemblant a la de l’any passat i la recol·lecció hacomençat entre 15 al 20 d’agost

GalaLa floració i el quallat en Gala poden qualificar-se coma bons. Destacar que en algunes zones la Gala haflorit una mica més tard que l’any passat i per tant, lacollita ha començat uns 5-6 dies més tard que en 1999.El rendiment per hectàrea d’algunes plantacions deGala ha incrementat degut a l’arribada a plenaproducció d’algunes plantacions que encara estrobaven a la fase d’entrada en producció.

Campanya 2000 Campanya 1999 % variacióComarques Superfície

total (ha)Rend. secà

(kg/ha)Rend. regadiu

(kg/ha)Producciótotal (tn)

Producció total(tn)

producció00/99

Alt Penedès 43 12.355 25.909 558 754 -26%Anoia 88 12.585 25.909 1.429 1.440 -1%Bages 28 12.470 25.909 390 419 -7%Baix Llobregat 262 12.470 26.455 6.824 7.554 -10%Barcelonès 3 12.470 25.909 64 41 57%Garraf 15 12.470 25.909 308 522 -41%Maresme 17 12.470 25.363 328 393 -17%Vallès Occid. 20 12.470 25.909 411 551 -25%Altres 8 12.470 25.909 167 192 -13%Arbres dissemin. 19.762 arb. 22,4 kg/arbre 443 507 -13%Total Barcelona 484 10.922 12.373 -12%

La collita de poma a Barcelona. Any 2000


140 DARP 2000


La collita de préssec a les comarques deBarcelona. Any 2000

Segons les dades subministrades per la Secció Terri-torial de Programes i Estadística de Barcelona, deldepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca,corresponents a finals de 1999, la demarcació presen-ta un total de 1.597 ha de presseguer, de les quals1.206 ha (76%) són de secà i 391 ha (24%) de regadiu.Aquestes dades han estat elaborades per lesrespectives oficines comarcals del DARP a Barcelonaa partir dels impresos 1-T.

Pel que fa a la superfície productiva, aquesta esdistribueix en 1.149 ha de secà i 275 ha de regadiu,també d’acord amb les dades subministrades per lesmateixes fonts. A tota aquesta superfície de producció,cal afegir-hi el gran nombre d’arbres disseminats,estimats, a finals de 1999, en 18.150, la producciódels quals continua essent important respecte a la deles plantacions estàndard.

Quant a la superfície en general, cal remarcar undescens global del 9%, el qual fa que s’estimi undescens de producció respecte a l’any passat del 19%. Totes les comarques barcelonines disminueixenles superfícies dedicades al cultiu del presseguer i elsmajors descensos corresponen a les comarques delMaresme, Vallès occidental i Garraf.

Les principals varietats de préssec conreades són lesde tipus americà de maduració primerenca(principalment durant els mesos de juny i juliol),concentrant-se entre el 15 de maig i el 20 de juliol elsmajors volums de producció. També, però, s’hi culti-ven algunes varietats de préssec groc (també anomenatpavia) que, a Espanya, es destinen tant a la indústriacom al consum en fresc, i a Europa únicament es por-ten cap a la indústria de transformació, principalment,la conservera. Totes aquestes varietats es podenclassificar segons el període de maduració:

Maduració V arietats principals

Finals maig -juny SpringTime, Tucson, RoyalApril, SpringCrest, MayCrest

Juliol FlavorCrest, Redhaven,RedTop, RedGlover, Catherin,etc.

Agost BabyGold, Carson, etc.

La campanya de floració s’ha avançat 6-7 dies respec-te un any normal. El quallat ha estat bo i lesnecessitats d’aclarida elevades. L’hivern 99-00 ha estatgred i, en consequència, s’han complert amb escreix,les necessitats d’hores-fred de totes les varietats.

L’absència de pluges durant l’hivern ha provocat algunproblema en plantacions de secà.

La tempesta del dia 10 de juny afectà principalmentels marges dels rius Anoia i Llobregat de la comarcadel Baix Llobregat, tot inundant nombrosos camps defruiters. En parcel.les afectades de presseguer cal des-tacar danys directes com arbres danyats i inclúsarrancats per l’aigua, fruits caiguts, fruits enfangatsque s’han tingut de tirar, camps inundats,... i danysindirectes sobre els arbres fruit de l’enxarcament delscamps. El presseguer és una espècie molt sensible al’excés d’aigua i per això prefereix terrenys i sols ambbon drenatge.

Quant als rendiments unitaris, cal diferenciar entre lesplantacions estàndard i els arbres aïllats. En lesplantacions estàndard durant les darreres campanyess’estan assolint uns rendiments bons en regadiu.Concretament, per al 2000, els rendiments mitjans enregadiu han estat de 16.488 kg/ha i en secà de 7.386kg/ha.

Els calibres han estat mitjans, tot i que en algunesvarietats què es recol·lecten al juliol aquests han estatsuperiors. Els rendiments han variat respecte a lesprimeres previsions d’una manera irregular, tot sentaquestes variacions diferents tant per varietats comper comarques. Únicament destacar la variació delsrendiments mitjans definitius respecte als previstos,de +1,6% en regadiu i de –5,4% en secà.

Pel que fa a les tendències de producció de tota lazona de Barcelona, cal fer esment que s’observa unagran diferència entre les diverses comarques en funcióde la importància del conreu del presseguer, de leshortalisses o de la vinya.

Així, l’aforament de producció de préssec a Barcelonadurant el 2000 ha estat de 13.643 tones, un 19% infe-rior al de l’any passat. Aquesta producció és molt si-milar a l’estimada en els primers aforaments i això esdeu a que la producció de préssec perduda a la co-marca del Baix Llobregat en els aiguats del 10 de junys’ha equilibrat amb l’increment de producció motivatper les correccions a l’alça d’alguns rendimentsproductius.

Alt PenedèsL’Alt Penedès és la comarca barcelonina que concen-tra la major superfície de presseguers, en concret, 764ha, de les quals el 96% són de secà. El municipi deSubirats concentra la major part de la superfície pro-ductiva de la comarca.

Així doncs, la producció de préssec en aquesta co-marca es localitza, principalment, en terreny de secà,compartint superfície amb la vinya; en els darrers anys,i tal i com es remarcava en anteriors aforaments, s’estàobservant una tendència lleugera a l’abandonament dela producció de préssec, principalment deguda a la

141DARP 2000

força creixent que està agafant el cultiu de la vinya ials rendiments baixos que s’obtenen del préssec ensecà. El fet d’obtenir uns rendiments molt baixos,comparativament amb altres zones de producció depréssec i de nectarina, és degut, principalment, a quela producció es troba orientada vers varietatsprimerenques amb baixes necessitats de fred hivernal,que presenten avantatges a nivell de precocitat i decomercialització immediata però que tenenl’inconvenient de produir fruits de menor calibre (B i A,principalment) i en menor quantia que altres varietatsmés tardanes. A més, com ja s’ha vist, la comarca del’Alt Penedès disposa de poca superfície de cultiu enregadiu.

En el marc de la poca renovació varietal que es dóna ala comarca, s’està observant la implantació de varietatsprimerenques de nectarina, sobretot de maduraciódurant el mes de juny; aquesta implantació es localitzaprincipalment en zones de regadiu, ja que la nectarinas’adapta millor a aquestes condicions.

Baix LlobregatAquesta comarca és la segona en importància pel quefa a superfícies, però al tenir la major part de les finquesde presseguer en regadiu, es produeixen uns majorsrendiments per hectàrea que motiven que es situï comla primera productora de préssec de la demarcació deBarcelona. El Baix Llobregat engloba un total de 264

ha productives de les quals el 60% són de regadiu.Aquesta superfície es troba sobretot a Martorell i elsseus voltants, com ara Abrera, El Papiol, etc... i aSanta Coloma de Cervelló.

Segons dades subministrades per l’Oficina Comarcaldel Baix Llobregat del DARP, els termes municipalsmajorment afectats pels aiguats del dia 10 de junyhan estat els de Martorell, Castellví de Rosanes, SantEsteve Sesrovires, Sant Joan Despí i Santa Colomade Cervelló, on 72,5 hectàrees de fruiters han estatafectades. Altres zones menorment danyades hanestat Esparraguera, Abrera, Olesa de Montserrat,Pallejà i Sant Feliu de Llobregat.

Quant a l’afectació dels aiguats en préssec, i segonsdades de la mateixa font, 46 ha han estat danyades i258.000 kilos s’han perdut. El municipi més afectat ésMartorell amb el 23% dels danys en préssec.

Vallès OccidentalLa comarca presenta un total de 123 ha en produccióque inclouen, principalment, varietats de juny i de juliol.Aquesta superfície productiva que representa el 8,6%del total productiu de Barcelona, es reparteix en 102ha de secà i 21 ha de regadiu. Els termes deCastellbisbal i d’Ullastret concentren la major part definques de presseguer.

Campanya 2000 Campanya 1999 % variació

Comarques Sup. Total(ha)

Rend. Secà(kg/ha)

Rend. Regadiu(kg/ha)

Producciótotal (tn)

Prod. Total (tn) producció00/99

Alt Penedès 764 7.622 15.707 5.745 5.842 -2%Anoia 119 7.386 16.488 1.048 1.079 -3%Bages 105 7.386 16.488 939 989 -5%Baix Llobregat 379 6.185 17.860 3.501 5.770 -39%Barcelonès 1 7.386 16.488 7 8 -8%Garraf 56 7.386 16.488 437 521 -16%Maresme 40 7.386 16.488 445 719 -38%Vallès Occid. 128 8.351 15.899 1.186 1.637 -28%Altres 5 7.386 16.488 37 61 -39%Arbres dissemin. 18.150 arb 16,5 kg/arb. 300 317 -5%Total Barcelona 1.206 13.643 16.942 -19%

La collita de préssec a Barcelona. Any 2000


142 DARP 2000


La collita de cirera a les comarques de Bar-celona. Any 2000.

Segons les dades subministrades per la Secció Terri-torial de Programes i Estadística de Barcelona, deldepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP)de la Generalitat de Catalunya, la demarcació de Bar-celona té declarades un total de 1.240 ha de cirera, deles quals 1.168 ha (94,2%) són de secà i 72 ha (5,8%)de regadiu. Així, destacar que les superfíciesdedicades a cirera disminueixen lleugerament any reraany.

Cal remarcar que aquestes dades han estat elaboradesper les diferents oficines comarcals del DARP a Bar-celona a partir dels impresos 1-T de 1999.

Tal i com es pot observar en els quadres de distribucióde la superfície, la demarcació de Barcelona escaracteritza per presentar un nombre important d’arbresen producció disseminats, corresponents a antiguesexplotacions que s’han anat eliminant al llarg delsanys, tot quedant uns arbres testimonials de lesmateixes, els quals s’han de tenir en consideració al’hora d’avaluar la producció total de cirera. Aquestsnombre d’arbres també va decreixen any rera any deguta que aquests arbres s’arranquen per vells o perquèmolesten a l’hora de redistribuir les explotacionsagrícoles.

S’analitza la representativitat de les varietats de cireraconreades en les principals zones de producció deBarcelona, en concret en les comarques del BaixLlobregat, Maresme i l’Alt Penedès, tot avaluant laimportància i el potencial productiu de les principalsvarietats.

A partir de les dades de camp i dels volums decomercialització de les diferents varietats de cirera,podem considerar que la varietat més important és laBurlat, amb una importància del 25%, seguida de laStarkrimson i els seus diferents mutants (popularmentanomenada “Starkrim”) amb un 20%. Posteriormentamb un 16% en importància trobem la Hedelfield, ambun 8% Bigarreau i Bing i amb un 6% Van. En la restade varietats conreades, amb importàncies menors,trobem Sunburst, Summit, Rubi, 4-70, Lapins....Tot ique hi ha un gran ventall de varietats locals, com ara lacirera “d’En Roca” que es produeix al Maresme,aquestes no representen més del 2% de la produccióde cirera.

Quant a la tendència de les plantacions observada enles principals zones de producció, cal destacarl’ampliació soferta en campanyes anteriors, en lesquals es plantaren varietats com Bing, Starkrimson,Stark Hardy,... Després d’un període d’estabilitat quantal nombre d’hectàrees ara s’observa un descens desuperfícies, tot i haver-se donat una dèbil renovacióvarietal amb varietats com Summit, Sunburst, etc.Aquesta renovació es troba, principalment, orientada

a eliminar o reduir la producció de varietats com ara la4-70, Hedelfield o varietats locals poc productives.

El desenvolupament d’aquesta campanya 2000 haestat marcat per dos esdeveniments climàtics adver-sos. El primer i més important, la tempesta de plujaesdevinguda el dia 10 de juny que va afectarprincipalment a la comarca del Baix Llobregat d’unamanera irregular. I el segon, la sequera extrema patidadurant tot l’hivern.

Així, l’absència de pluges durant l’hivern ja va ferpreveure problemes en plantacions de secà. La sequerarepercuteix sobre l’arbre d’una manera negativaprovocant una debilitat que es tradueix en una floraciói quallat irregulars i sovint incorrectes i en uns calibresfinals de fruit petits.

Nombroses pluges s’han concentrat a la primeraquinzena de juny, però la tempesta que ha destacatper la seva agressivitat ha estat la del 10 de juny, laqual ha causat nombrosos danys en l’agricultura de lacomarca, principalment del Baix Llobregat.

Segons informacions del DARP, la tempesta del dia10 de juny afectà principalment els marges dels riusAnoia i Llobregat tot inundant nombrosos camps defruiters, principalment de préssec i de poma. Els ter-mes municipals majorment afectats han estat els deMartorell, Castellví de Rosanes i Sant EsteveSesrovires, on aproximadament 50 hectàrees defruiters que tocaven al riu han estat inundades. Altreszones menorment danyades han estat Esparraguera iAbrera a més de Santa Coloma de Cervelló i Sant Joand’Espí.

Quant als danys en cirera, aquests poden qualificar-se d’irregulars en funció de les zones. Així, els danysdirectes de la pluja sobre la cirera han estat mínimsdoncs moltes de les varietats ja estaven collides. Encanvi, d’una manera irregular i en les varietats querestaven per collir, els danys per craking han estatquantiosos.

La climatologia de l’hivern ha fet que s’acomplissin lesnecessitats d’hores fred per a totes les varietats.

Tot i que en algunes zones de secà s’ha produït algunproblema, la floració, en la majoria de varietats, ha estatabundant i s’ha avançat respecte a l’any 1999 i el quallattambé ha estat bo. Així, el calendari de la collita s’haavançat lleugerament al d’un any normal.

Els rendiments per hectàrea són inferiors als de l’any1999. Cal recordar que l’any passat fou un any excep-cional per la seva elevada productivitat per arbre. L’anypassat degut als elevats rendiments, els volums i eltemps dedicat a la recol·lecció van ser superiors i en

143DARP 2000

conseqüència, els períodes de collita per varietat esvan allargar. En alguns casos hi va haver pèrdues decollita per sobremaduració del fruit .

En secà, els calibres han quedat justos. En regadiu,la quantitat de cireres per arbre, enguany, ha estatinferior a la de l’any passat i els calibres han estatsuperiors. Així cal destacar l’elevada qualitat delproducte, principalment en varietats primerenques comla Burlat que no van ser afectades per la pluja.

L’any passat, una qualitat no òptima en la varietat mésprimerenca i exportadora per excel·lència, la Burlat,va fer que els volums destinats a l’exportació durantles primeres setmanes fossin inferiors als de l’any 98i que, a la vegada, el preu tampoc fos el propi d’aquellmoment de comercialització. Així, desprès de la difícilcampanya de comercialització experimentada durantl’any passat entre els productors de cirera hi ha uncert desencís que podria fer abandonar més d’unaparcel·la, de secà principalment, en producció.

Com ja s’ha comentat, s’ha produït un descens delsrendiments. En concret, en les parcel·les aforades elrendiment en secà ha estat de 3.689 kg/ha (-7,6%respecte al 99) i en regadiu de 6.030 kg/ha (-15,6%respecte 99). Així, el rendiment mitjà per arbre s’hansituat en 10,9 kg/arbre.

Així doncs, la producció de cirera a la demarcació te-rritorial de Barcelona durant la campanya 2000 ha estatde 4.766 tones, un 11 % menys que l’any passat.

Pel que fa a la comercialització de la cirera produïda ala demarcació de Barcelona, aquesta es centrabàsicament en la venda directa, els mercats locals iMercabarna, amb una destinació centrada en el mercatnacional . Cal destacar, però, un increment dels volumsexportats cap a països del nord d’Europa. Les principalsdestinacions continuen essent França, Itàlia, Bèlgicai Alemanya.

Baix LlobregatLa comarca del Baix Llobregat és la que presenta unamajor superfície, tant productiva com total, amb 815 i840 ha, respectivament. La comarca presenta dueszones de producció ben diferenciades degut a l’orografiadel terreny i a la tradició de conreu, de manera que lazona de Begues, St. Climent de Llobregat, Torrellesde Llobregat, etc, presenta un tipus de conreu envessants, de difícil mecanització i de secà. Tot i això,alguns productors amb més iniciativa han introduït elreg localitzat per tal de millorar els seus rendiments.A la resta de la comarca, al voltant de Martorell, les

plantacions ja tenen una major dimensió i mecanitzaciói, tot i ésser igualment de secà, en algunes zoness’està implantant el reg per goteig.

La producció de cirera al Baix Llobregat durant el 2000ha estat de 3.096 tones, un 11% inferior al passat any.

Es segueix observant, en casos concrets, unarenovació varietal i, fins i tot, noves plantacions per tald’eliminar varietats obsoletes i poc comercials i incre-mentar la producció de les varietats més adaptades ala demanda.

Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat hanestat els municipis que han concentrat la major partde la producció de cirera.

MaresmeEl conreu del cirerer té poca importància en el conjuntde la Producció Final Agrària d’aquesta comarca, jaque cultius com les hortícoles (tomàquet, maduixa,...),les plantes ornamentals i la flor tallada, ocupen lamajoria de les superfícies agrícoles en producció.

La comarca del Maresme té 109 ha de cirerer enproducció i Arenys de Munt és el municipi que con-centra el 75% d’aquesta superfície.

La comarca del Maresme ha produït 407 tones de cireradurant el 2000, el mateix que l’any passat. Aquestvolum representa el 8,5% de la producció total de cirerade la demarcació de Barcelona.

Alt PenedèsEl potencial productiu d’aquesta zona es basa en lavinya, mentre que altres produccions com la cirera i elpréssec estan en una fase de contínua de regressió.

En aquests moments la comarca de l’Alt Penedès pre-senta una superfície productiva de 90 ha, amb unaproducció per a aquest any de 347 tones, representantel 7,3% de la producció total de Barcelona. Ambaquestes xifres de producció actuals i de les darrerescampanyes, s’estima que la comarca ha assolit el seupotencial productiu.

Les varietats més representatives, per ordred’importància, són Burlat, Starkrimson, Bing i Van,tot i que encara hi ha producció d’altres varietats locals.

Els termes municipals amb major nombre d’hectàreesdedicades al conreu del cirerer són Sant Llorençd’Hortons i Subirans.


144 DARP 2000


Campanya 2000 Campanya 1999 % variació

Comarques Sup. Total(ha)

Rend. Secà(kg/ha)


Producciótotal (tn)

Producció total(tn)

producció00/99

Alt Penedès 90 3.689 6.030 347 418 -17 %Anoia 38 3.689 6.030 136 140 -2 %Bages 34 3.689 6.030 140 133 6 %Baix Llobregat 840 3.689 6.030 3.096 3.470 -11 %Garraf 8 3.689 6.030 39 49 -21 %Maresme 112 3.689 6.030 407 406 0 %Vallès Occident. 48 3.689 6.030 195 295 -34 %Altres 70 3.689 6.030 243 260 -5 %Arbres dissemin. 14.485 10,9 kg/arbre 158 192 -18 %Total Barcelona 1.240(*) 4.766 5.362 -11 %

(*) Superfície en hectàrees sense tenir en compte els arbres disseminats.

La collita de cirera a Barcelona. Any 2000

La collita de poma a les comarques deGirona. Any 2000

Per a la campanya 2000 es va estimar una superfícietotal de pomera, per a la demarcació territorial deGirona, de 2.306 ha. Aquesta superfície es va determi-nar en base a l’Inventari Fructícola de Catalunya(Demarcació de Girona), del 1995, corregida amb lesestimacions de les noves plantacions i de lesarrencades de plantacions per envelliment o per serde varietats obsoletes que no s’adapten a la demandadel mercat actual.

Degut a que els rendiments en Golden i en Vermellesamericanes han estat inferiors als esperats, l’aforamentdefinitiu de collita de poma a Girona de la campanya2000 ha estat menor del calculat en l’aforament provi-sional. Així, es preveu, respecte a l’any passat, unlleuger increment de collita del 3,2%. La disminucióde rendiments ha estat compensada per la producciórecuperada què l’any passat va ser malmesa per lapedra. La superfície productiva, any rera any, ha anatincrementant més, així entre 1998 i 1999 aquestasuperfície va augmentar un 4% i entre 1999 i 2000 un13%.

Els rendiments per a la campanya 2000 són, respecteals de l’any passat, variables en funció de la varietat.En Golden i Vermelles americanes disminueixen i enGranny Smith i en els grups Gales i altres d’estiu ialtres de tardor. La producció de Granny Smith es re-cupera després d’haver experimentat, l’any 1999, unadisminució de collita per un quallat dolent i irregular. Amés, també cal dir que es recupera el potencialproductiu perdut en les diverses calamarsadesesdevingudes la passada campanya.

Quant a la distribució de varietats, continuapredominant el cultiu del grup de varietats Golden, toti que creix d’una manera important el grup de les Ga-les.

Evolució de la campanya 2000ClimatologiaPel que fa a la climatologia, durant la primavera de2000 les temperatures han estat relativament elevadesi únicament s’ha produït una dèbil gelada al Gironèsquè no ha tingut una repercussió significativa sobre laproducció. També hi han hagut dues petitescalamarsades, l’una a mig juny i l’altra a mig setembre,ambdues d’afectació local, què han danyat algun camppuntual. Recordar que l’any passat sí es van donardiverses calamarsades de les quals cal destacar-neuna de gran violència que afectà les comarques del’Alt i Baix Empordà, durant la tarda del dia 27 de juny,i que va produir no només una pèrdua de collita sinótambé danys greus sobre la part vegetativa dels arbres.

El vent propi de les comarques gironines ha estatimportant però no ha tingut una incidència destacablesobre la producció de poma.

Superfície, distribució varietal i evolució deplantacionsLa superfície productiva de poma a la demarcació deGirona, considerant com a productives aquellesplantacions amb una edat igual o superior a 3 anys,és de 2.101 hectàrees, la qual cosa suposa unincrement del 13% respecte l’any anterior. Aquestincrement es degut a l’entrada en producció denombroses plantacions principalment de Gala (+28%),Golden (+14%) i Vermelles americanes (+12%).

Aquesta superfície productiva es concentra bàsicamenten dues comarques: l’Alt Empordà (57,3%) i el BaixEmpordà (28,8%) .

Referent a l’evolució de les plantacions, a nivell gene-ral de Girona es pot extreure un molt lleuger increment(+2%) quant a la superfície total de poma Golden, ambuna renovació de superfícies que redueix l’edat mitjanade les plantacions de manera significativa. En varietats

145DARP 2000

vermelles s’està observant una estabilitat, tot i quetambé s’està renovant amb varietats de més qualitat iproductivitat; aquesta renovació es reflexa, com ja s’hacomentat, amb l’increment de la superfície productivarespecte a l’any passat del 12%.

Pel que fa a la distribució varietal, el grup Golden con-tinua essent el més representat i suposa,aproximadament, el 65% de la superfície total depomera amb 1.488 hectàrees, seguit a distància pelgrup de Vermelles americanes, amb el 21% de lamateixa i 472 ha. La resta de grups, Gales, altresd’estiu, Granny Smith i altres de tardor, tenen una menorimportància respecte als dos grups majoritaris i repre-senten el 14% de la superfície de poma a Girona.

El grup de les Gales i altres d’estiu és en el ques’observa una major tendència a l’alça pel que fa alnombre d’hectàrees plantades, a l’igual que al nombred’hectàrees que entren en producció. En Galess’incrementa un 28% la superfície productiva i un 25,1% l’aforament de producció per al 2000. Tot això espot resumir amb una tendència a la complementacióde la varietat tradicional Golden Delicious en favord’altres varietats alternatives i que degut a lescaracterístiques edafològiques i climatològiques de lazona, permeten obtenir unes elevades produccions,associades a una excel·lent qualitat de les mateixes.

La majoria de noves hectàrees plantades del grup Altresde tardor corresponen a Fuji, així és d’esperar queaquest grup continuï amb una tendència suau a l’alça.

Floració, quallat i collita de pomaLes primeres expectatives globals de collita de pomaper al 2000 van preveure increments de producció res-pecte a la passada campanya, en base a una floraciónormal-bona i un quallat, en general, normal, tot i quevariable en funció de les varietats i les zones. Finalment,els rendiments productius a collita en Golden iVermelles americanes han estat inferiors als esperatsi l’increment de producció ha estat més moderat, totequilibrant-se els increments de Granny Smith i Galaamb els descensos de varietats Vermelles i Golden.

La floració s’ha caracteritzat per un avançament de 4-5 dies respecte a l’any 1999 i el calendari de collita haestat variable en funció de la varietat.

El nombre d’hores-fred acumulades durant els mesosd’hivern ha estat suficient per acomplint-se àmpliamentles necessitats de fred per a aquesta espècie.

Referent als calibres, hi ha hagut variabilitat en funcióde les varietats.

Grup GoldenLa floració de les varietats incloses en aquest grup haestat qualificada com a normal-bona desprès d’unabona acumulació d’hores-fred durant l’hivern. Floracióavançada 4-5 dies respecte a l’any anterior.

Els greus problemes de quallat experimentats en lesvarietats del grup Golden a Lleida no s’han produït aGirona. El quallat, en general, s’ha qualificat com anormal tot i existir alguns camps amb excel·lentsfecundacions i quallats i d’altres amb problemes permala pol·linització.

En general, el nombre de fruits per arbre ha estat su-perior a l’any passat i els calibres a recol·lecció inferiors.Recordar que en 1999 els calibres obtinguts van serexcepcionals.Aquest calibre inferior ha suposat unadisminució dels rendiments productius. Per tant, si lapedra en 1999 no hagués destruït producció, enguanyes parlaria de descensos respecte a l’any passat.

Quant a la qualitat dels fruits, destacar un nivell desucres molt alt i superior al d’anys anteriors i unafermesa i acidesa correctes i similars a altrescampanyes.

Quant a l’afectació de Russeting, hi han hagutdiferències entre les parcel·les sobre les quals no s’harealitzat cap tipus d‘intervenció per evitar l’aparició delmateix i on l’afectació ha estat gran, i les parcel·les onels tractaments preventius han evitat l’apariciód’aquesta fisiopatia. Així, el 2000 s’ha qualificat com aun any favorable per a l’aparició de Russeting. Elsnivells de Bitter Pit també han estat superiors alshabituals.

La collita de pomes Golden s’ha avançat 4-5 dies. Deguta que els rendiments productius en Golden ereninferiors i a l’esforç dels productors i les entitatsfructícoles gironines, enguany s’han optimitzat elsterminis de collita i el temps de recol·lecció ha estatmés curt del normal. En consequència, els fruitsrecol·lectats es troben en un estat de maduresa simi-lar i òptim.

Vermelles americanesEn aquest grup s’hi inclouen varietats com Red Chief,Early Red One, Top Red,... i el grup Starking que estroba en un procés de desaparició del mapa productiu.La superfície total és estable degut a la importànciaque poden tenir altres grups varietals de més acceptacióentre el consum com les varietats bicolors. Tot il’estabilitat de la superfície total hi ha una importantentrada en producció de plantacions joves.

Durant aquest any 2000 s’ha observat una floració nor-mal i avançada 4-5 dies respecte al 99. El quallat haestat irregular en funció de les zones, així es pot con-siderar com a normal al Gironès i Baix Empordà i escàsa l’Alt Empordà. En conseqüència, la producció deVermelles s’ha vist ressentida a l’Alt Empordà.

El moment de collita no s’ha avançat ni retrassat i al’igual que en Golden, els terminis de collita s’hanescurçat per tal d’optimitzar-se i igualar-se l’estat demaduresa dels fruits.


146 DARP 2000


La collita de poma a Girona. Any 2000

Finalment, els calibres a collita han estat normals, toti que variables en funció del nombre de fruits per arbrei el quallat. On el quallat ha estat escàs els calibreshan estat grans. Tot i això, en general, el calibre no haestat tan gran com s’esperava i en conseqüència elsrendiments han estat inferiors als previstos.

A més, és molt important destacar que degut a lametodologia emprada, s’obtenen els rendiments a nivellde varietat i no s’arriba al nivell immediatament inferiorque seria el de comarca. Així, i per aquest motiu, larealitat productiva de l’Alt Empordà en varietatsVermelles americanes durant el 2000 queda camufladai en realitat, els rendiments en Vermelles en aquestacomarca han estat molt inferiors als d’altrescomarques gironines. En propers aforamentss’intentarà pulir aquest defecte metodològic.

Qualitativament, els nivells de sucres, fermesa iacidesa són normals i la coloració bona. Les pomesde major calibre són les més sensibles al Bitter Pit.

Grup Gala i d’altres d’estiuDins aquest grup, on s’hi inclouen la majoria devarietats d’estiu, cal destacar les diferents mutacionsde Gala i la Golden Supreme; aquesta darrera, encaraque presenti caràcters del grup Golden, s’ha inclòs enaquest grup ja que presenta una maduració molt dis-tanciada en el temps i això comporta unacomercialització molt diferent a la de les varietatsd’aquest grup.

Algunes campanyes més i altres menys, influeix en lacomercialització d’aquestes produccions d’estiul’existència de poma de la campanya anterioremmagatzemada en les cambres frigorífiques, quèenguany ha estat superior als 2 anys anteriors, i elspreus als què es cotitza aquesta poma vella. Tot i això,al tractar-se de poma nova amb característiquesorganolèptiques diferents a les de la Golden sòldefensar-se una mica millor el seu preu.

En Gales, com ja s’ha comentat, cal remarcarl’important increment quant al nombre de plantacionsque s’estan duent a terme durant les darrerescampanyes, així com l’entrada en producció deplantacions dels anys 1996 i 1997 que fan que hi hagiun increment significatiu de l’aforament d’aquestacampanya.

Aquest any, les Gales han tingut una floració normal iavançada 4-5 dies i un quallat normal-alt.

La collita s’ha avançat 2 dies. La qualitat organolèpticaha estat bona i els calibres han estat adequats sil’aclarida s’ha realitzat correctament.

Granny SmithAquesta varietat, encara que presenti un potencialproductiu baix (2% de la superfície total fructícola deGirona), s’ha considerat interessant diferenciar-la enun apartat propi donat el seu tractament comercialdiferenciat com a poma tardana.

Enguany, la floració de Granny Smith ha estat abundanti el quallat bo, superior a l’any passat. Aquests fetshan motivat una recuperació dels rendiments enaquesta varietat.

Els calibres han estat bons i la qualitat organolèpticatambé. La incidència dels cops de sol sobre l’epidermisdel fruit ha estat inferior a l’any passat.

Altres de tardorDins aquest grup s’hi inclou tot aquell conjunt devarietats que tenen una importància baixa dins elconjunt de la producció. Cal destacar però la rellevànciaque poden tenir en un futur algunes noves varietatscom Fuji, de la qual s’experimenten muntants adaptatsa les condicions agro-climàtiques de la demarcació.

En concret, la representativitat de les Fuji dins el grupde Altres de Tardor és del 45-50%.

Grups de Campanya 2000 Campanya 1999 % variació

varietats Sup. Total(ha)

Rend. Mitjà(kg/ha)

Producciótotal (Tn)

Producció total(Tn)

Producció00/99

Grup Golden 1.488 37.062 48.448 46.687 +3,8%

Vermelles americanes 472 26.345 10.840 11.676 -7,2%

Gales i altres d’estiu 197 33.341 3.474 2.778 +25,1%

Granny Smith 50 29.399 1.205 895 +34,7%

Altres de tardor 99 27.172 2.018 1.927 +4,7%

TOTAL GIRONA 2.306 65.985 63.963 +3,2%

147DARP 2000

La collita de pera les comarques de Girona.Any 2000

La superfície de perera de la Demarcació Territorial deGirona es estimar en un total de 627 ha. Aquestasuperfície es determinà en base a l’Inventari Fructícolade Catalunya -demarcació de Girona-, del 1995, i s’hacorregit amb les estimacions de les noves plantacionsi de les superfícies arrencades per envelliment o perbaixa productivitat. Les noves plantacions realitzadesdurant l’hivern del 1999/2000 són principalment de lesvarietats Abate Fetel, Conference i General Leclerc.

Destacar l’homogeneïtat entre les diferents comarquesdeguda, principalment, a la concentració de lasuperfície fructícola; així mateix, aquesta concentraciódóna lloc a que les diferències entre les diverses zonesproductores no siguin significatives.

Pel que fa a la climatologia, durant la primavera de2000 les temperatures han estat relativament elevadesi no s’ha produït cap gelada. S’han produït dos petitescalamarsades, l’una al juny i l’altra al setembre quèhan afectat puntualment algun camp de perera. Aquestdany puntual ha estat, fonamentalment, qualitatiu tot ique en algun cas també quantitatiu.

El vent propi de les comarques gironines ha estatimportant però no ha tingut cap incidència la produccióde pera.

La superfície productiva de pera a la demarcació deGirona, considerant com a productives aquellesplantacions amb una edat igual o superior a 4 anys,és de 563 hectàrees, la qual cosa suposa una variaciódel 7% respecte a la superfície productiva estimadadurant la campanya anterior. Aquest increment ha estatmotivat per l’entrada en producció de nombrosesplantacions, principalment de Passa Crassana i deDecana de Comice. Aquesta superfície productiva esconcentra bàsicament en vàries comarques: Gironès,Baix i l’Alt Empordà i La Selva. Com ja s’ha comentat,els majors increments d’hectàrees que passen de noproductives a productives es donen en Passa Crassanai Decana de Comice.

Així, les varietats Passa Crassana i Conference sónles més importants i representen, aproximadament, el37% i el 29% de la superfície total de perarespectivament, seguides a distància per les varietatsdel grup Altres de tardor (12%), General Leclerc (12%)i Decana de Comice (10%).

Referent a l’evolució de les plantacions, a nivell gene-ral , tot i que enguany es detecta una relativaestabilització, s’ha observat una tendència a l’alça deguta les bones condicions edàfiques i climàtiques de lazona per a tot aquest seguit de varietats tardanes.Aquest increment es centra, bàsicament, en novessuperfícies d’Abate Fetel, Passa Crassana i com a

novetat, s’ha introduït la varietat Rocha en novesplantacions amb bones perspectives.

Tant la floració com el quallat han estat variables enfunció de la varietat. No havent-se produït cap incidènciaclimàtica negativa, les temperatures durant el quallat,inferiors al normal, han provocat descensos deproducció en Passa Crassana, General Leclerc, De-cana de Comice i Abate Fetel.

El nombre d’hores fred acumulades al llarg de l’hivernha estat suficient per complir, amb escreix, lesnecessitats d’acumulació d’hores fred de totes lesvarietats.

El període de floració ha estat com el d’un any normal,excepte en Conference que s’ha produït una floracióuna mica més tardana.

A nivell de plagues destacar, a l’igual que a Lleida,una major incidència de la Psyla respecte a altres anys.

L’aforament de collita de pera presenta un descens dela producció d’un 20% respecte al 1999 i d’un 5% res-pecte al 1998. Aquest descens es deu a la disminuciódels rendiments en Passa Crassana, General Leclerc,Decana de Comice i Abate Fetel.

Passa CrassanaFins l’any passat havia estat la varietat de pera ambmajor producció de Girona, enguany però, s’ha vistigualada o molt lleugerament sobrepassada per laConference degut al descens de producció de PassaCrassana.

La floració de la Passa Crassana ha estat normal, peròl’elevada caiguda fisiològica i el mal quallat degut atemperatures inferiors al normal durant el mateix hanfet que la producció disminueixi considerablement.

L’inferior nombre de fruits per arbre feia temer calibressuperiors al normal i fins i tot, excessius per a sercomercialitzats sense problemes. Finalment, els cali-bres no han estat tant grans Cal recordar que 1999 vaser un any excepcional tant en qualitat com en quantitaten Passa Crassana.

La collita, en alguns casos, s’ha avançat fins a unasetmana i ha estat de 5.552 tones, un 24% menysque l’any passat.

ConferenceLa floració ha estat abundant i el quallat normal. Caldestacar un lleuger retard en la floració i un allargamentde la mateixa. No s’ha produït cap caiguda fisiològicade fruits, com la de la zona fructícola de Lleida.


148 DARP 2000


La collita de pera a Girona. Any 2000

Els rendiments per hectàrea de Conference han estatlleugerament inferiors a l’any passat però hi ha hagutun equilibri entre aquest descens i l’augment productiumotivat per l’entrada en producció d’algunesplantacions i l’arribada a plena producció d’altres. Així,l’aforament de pera Conference és de 5.595 tones, igualque l’any passat.

A nivell qualitatiu, cal destacar l’elevat nivell de sucresi de Russeting (superior al 1999). El calibre ha estatforça bo.

La collita s’ha avançat uns 3-5 dies.

Decana de ComiceLa floració de Decana de Comice ha estat normal-altaperò el quallat ha estat ,en general, escàs i variable enfunció de les zones. Aquesta variabilitat, com és lògic,s’ha traslladat a collita.

Els calibres han estat superiors al normal degut a queel nombre de fruits per arbre ha estat inferior. Bon nivellde sucres.

La collita ha estat inferior a l’any passat i, tal com jas’ha comentat, molt irregular en funció dels camps.

General LeclercLa floració de General Leclerc ha estat normal però elquallat ha estat escàs i dolent.

Quant a la qualitat, aquesta tampoc ha estatsatisfactòria i per tant, inferior a la d’altres anys.

La collita ha estat inferior a la de l’any passat i moltirregular en funció de les parcel·les de producció.

Altres varietats

Abate FetelS’introdueix el tractament d’aquesta varietat, donat ques’està incrementant la seva superfície de cultiu.

La floració d’aquesta varietat ha estat normal i el quallatmolt escàs i en conseqüència els rendiments hanbaixat. Cal recordar que els rendiments d’Abate Fetell’any passat van ser bons.

Altres varietatsA més d’Abate Fetel, dins d’aquest grup s’hi inclou totaquell conjunt de varietats que bé tenen unaimportància molt baixa dins el conjunt de la producció,o bé es troben en plena regressió, tendint adesaparèixer, tals com Devoe, Alexandrina, William’s,etc.

Destacar la introducció de la varietat Rocha en algunesplantacions.

A l’igual que en la resta de varietats també cal s’hadonat un descens de producció.

Grups de Campanya 2000 Campanya 1999 % Variació

varietats Superfícietotal (ha)

Rend. Mitjà(kg/ha)

Producciótotal (Tn)

Prod. Total(Tn)

producció00/99

Passa Crassana 231 28.627 5.552 7.264 -24%

Conference 184 37.347 5.596 5.615 0%

Decana de Comice 63 15.564 828 1.596 -48%

General Leclerc 72 19.077 824 1.721 -48%

Altres de tardor 77 22.956 885 1.061 -17%

TOTAL GIRONA 627 13.755 17.257 -20%

149DARP 2000

La collita de poma de les comarques deLleida. Any 2000.

La campanya 1999-2000, serà recordada per tots elsoperadors de pomes com una de les pitjors i compara-ble a la que es va viure al 1992-1993. L’augment de laproducció a la zona de Lleida, va coincidir amb unacollita record a tota Europa. Els preus en el momentde la collita van venir marcats per les altes cotitzacionsde la campanya 1998-99. La presència de poma del’Hemisferi Sud va limitar les vendes a l’exterior depomes primerenques i les pomes destinades afrigoconservació han rebut una forta pressió de lespomes franceses i italianes, especialment en la gammaalta. Tot aquest entorn ha comportat que els preusque han percebut els productors no cobriran els cos-tos de producció i existeix una fort desànim en leszones on la producció de poma és més important. Enels inicis de la present campanya, la menor produccióha fet que preus es situessin en els nivells mesnormals; malgrat tot, caldrà veure com evoluciona lacampanya davant la bona producció existent a Euro-pa.

En tot el sector hi ha una forta preocupació per saberquin serà el futur d’aquesta espècie davant la fortacompetència exterior, l’entrada en el mercat dels païsosde l’Est, grans productors de poma i les dificultats perassolir els nivells de qualitat que exigeix el mercat.Aquesta incertesa ha alentit el ritme de novesplantacions i a les zones del baix i mig Segrià s’observaun clar retrocés en la superfície plantada.

La pomera és una espècie que necessita unes bonescondicions per a la pol·linització i el quallat per podertenir unes bones produccions. Enguany en el momentde la floració i quallat i especialment a la zona mitjanai tardana, on és més present aquesta espècie, lescondicions climàtiques han estat molt desfavorables,observant-se en aquelles plantacions amb absènciade pol·linitzadors o bé en varietats més problemàtiques,una forta davallada en el percentatge de fruits quallatsi per tant en el potencial de producció. Els anys quees donen aquestes circumstàncies, els rendimentsunitaris entre plantacions són molt variables, així espoden trobar plantacions amb produccions màximes,al costat d’altres que no assoliran el 20% de l’anypassat.

La pedregada del dijous 23 de març de 2000, va afec-tar als arbres en floració i malgrat en certes zones vaser molt intensa, la superfície total afectada i laproducció perduda es pot considerar com a poc repre-sentativa. Les zones que més va ser afectades vanser les properes al terme de Fraga, com Massalcoreigi Soses, on la presència de pomeres és poc important.Una altra zona afectada es localitza en els municipisde Golmés, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana, onles pèrdues van ser importants encara que en una àrearestringida. El dia 11 de maig es va produir un altracalamarsada que si bé no reduirà la collita final, si que

condicionarà el seu destí en les plantacions afectadesdels termes municipals de Lleida, Rosselló, Torre-serona i Vilanova de Segrià, així en zones del Plad’Urgell com Miralcamp, de les Garrigues com BorgesBlanques. Les zones afectades son principalmentproductores de poma i per tant han vist limitada laqualitat de la producció final. També es poden men-cionar algunes pèrdues de qualitat degudes a lesventades del mes de juliol i a una petita pedregada eldia 19 de setembre. En termes generals es potclassificar l’any com a poc conflictiu pel que fa a elsincidents meteorològics, malgrat algunes de lescalamarsades hagin causat greus danys en zonesconcretes del Pla de Lleida

La qualitat de la fruita, al marge de les pedregades, espot considerar globalment com a bona dins el contextde la zona. Els calibres finals en totes les varietatshan estat superiors als previstos amb una menorheterogeneïtat del que calia esperar pels deficientsquallats. Un altre aspecte que cal esmentar ésl’avançament de la collita de Golden i vermelles quesegurament ha estat de les més primerenques que esrecorden.

Grup GoldenAquest grup varietal, malgrat una lleugera pèrdua depes, continua essent la referència pel que fa a laproducció de poma a la zona de Lleida. La collita de2000 ha sofert una important davallada en lesproduccions, degut en part a la reducció delsrendiments unitaris pels problemes en el quallat abansesmenats i per una lleugera reducció en la superfícieproductiva. El nombre de noves plantacions ha estatmolt limitat degut als baixos preus i les dificultats perpoder vendre la fruita en la campanya anterior que hiha en els cambres frigorífiques. La qualitat es pot con-siderar com a bona, amb una relativa baixa incidènciade russeting, calibres grans i una acceptable aptituda la conservació.

Els primers preus han assolit nivells similars als del’any passat en les mateixes dates, i durant el mesd’octubre es detecta una forta entrada de poma italia-na i francesa, el que fa témer que es repeteixi lamateixa situació que a l’any 1999.

Vermelles americanesDins aquesta denominació s’ han inclòs varietats comla Top Red, Red Chief, Early Red One i similars; i desde 1998 també hi ha la varietat Starking, quedesapareix com a grup separat, reflectint allò que passaen el sector. En els darrers anys s’ha reduït el ritmede noves plantacions, degut principalment a la baixaproducció d’aquest grup varietal , major sensibilitat alfred i majors dificultats agronòmiques.

La campanya de 2000 presenta una irregularitat en les


150 DARP 2000


produccions, encara que en termes generals hi ha unaimportant reducció del nombre de fruits per arbre, en-cara que els alts calibres assolits, han limitat ladavallada en les produccions. Aquest grup varietal ésmolt sensible a les condicions meteorològiques durantel quallat i això explica les baixes produccionsesperades.

La qualitat final de la fruita, es pot considerar com amolt irregular. En moltes plantacions amb baixaproducció, els percentatge de fruits de més de 85 mmde diàmetre ha estat molt elevat, limitant el seu valorcomercial. El color de la fruita, malgrat ha anat millorantdarrerament, al arrencar-se aquelles plantacions ambmajors dificultats i la utilització en les noves plantacionsde material vegetal amb millor aptitud, continua essentuna de les majors limitacions d’aquestes varietats enel Pla de Lleida. Enguany els nivells de color es podenconsiderar com normals, però en general no han estattotalment satisfactoris; l’absència de pluges i decontrast tèrmic dia-nit en les setmanes anteriors a lacollita en són la causa.

Grup Gala i d’altres d’estiuEn l’actualitat el grup Gala és el segon en volum depoma i el que més ha crescut en els darrers anys.L’arribada de mutants que milloren la coloració (MondialGala, Galaxy etc) ha fet possible la producció de pomade calibres i coloracions acceptables i amb una moltbona acollida comercial.

Cal destacar que malgrat la saturació i els baixos preusde la poma durant la campanya passada, les Galeshan mantingut una notable fluïdesa de vendes i elspreus finals obtinguts han estat molt superiors als ques’obtindran amb la poma Golden.

Els rendiments unitaris de 2000 han estat lleugeramentinferiors als de l’any passat, encara que degut al’augment del potencial de producció de nombroses

plantacions joves, la producció final ha estat superiora la de 1999. La qualitat de la fruita ha estat molt con-dicionada per les dificultats per assolir el nivell de co-lor que exigeix el mercat. En les plantacions més velles,on el material vegetal tenia menor aptitud a la coloració,s’han observat greus dificultats per més del 50 % delfruit vermell. En molts casos s’ha retardat la collita, fetque ha millorat el color, però ha minvat l’aptitud a laconservació.

Els importants volums que actualment es produeixenno troben sortida en el mercat exterior, que noméscompeteix per precocitat, i així una gran part de laproducció es destina al mercat interior.

Altres varietatsDins aquest grup s’inclouen varietats com la GrannySmith que ha tingut una bona acollida en d’altres païsosde la Unió Europea, però que no s’ha adaptat als gus-tos del mercat espanyol. La superfície plantada peraquesta varietat no s’ha reduït de forma substancialdegut a que és una de les millors varietatspol.linitzadores i aquesta és la funció que téencomanada en moltes de les plantacions. En elsdarrers anys aquesta varietat es veu cada cop mésapreciada al haver-hi una bona demanda en el mercatexterior de les primeres produccions encara que volumsreduïts i per a la indústria. En aquest moment es pagamés que la golden.

En els darrers anys s’estan incorporant a aquest grupvarietats del grup Fugi i d’altres com la Pink Lady. Enla major part dels casos, les plantacions ocupen pocasuperfície i el fructicultor les planteja a nivell de prova.

Els rendiments unitaris han estat lleugerament inferiorsals de l’any anterior. L’heterogeneïtat d’aquest grup iles fortes diferències entre plantacions que s’observenaquest any dificulta l’estimació del nivell de producció.

GRUP DE

VARIETATS

CAMPANYA 2000 CAMPANYA

1999

VARIACIÓ DE LA

PRODUCCIÓ

2000/1999

Superf. (ha) Rend (kg/ha)

(1)

Producció

total (tones)

Prod. Total

(tones)(%)

Golden 8.047 24.932 200.628 275.639 -27.21

Roges americanes 1.882 17.893 33.675 43.702 -22.94

Gales i d'estiu 2.403 24.830 59.666 52.546 13.55

Altres de tardor 781 19.653 15.349 15.920 -3.59

TOTAL Lleida 13.113 23.588 309.318 387.807 -20.24

(1) Rendiment unitari de les finques en producció (plena producció + entrada en producció)

La collita de poma a Lleida. Any 2000

151DARP 2000

La collita de pera a les comarques de Lleida.Any 2000

Els preus durant la campanya de 1999-2000 van ésserlleugerament inferiors als de 1998, per les varietatsprimerenques, fet que es va repetir en les varietatsd’estiu. Un cop finalitzada la recol·lecció i conegutsels estocs, les perspectives van millorar, especialmentdegut a les possibilitats d’exportació cap a Europa deBlanquilla i Conference, degut al descens de laproducció italiana i als bons resultats que ha tingut lacampanya de promoció de la pera Blanquilla en elmercat alemany. Al llarg de l’hivern es va mantenir unafluïdesa en les vendes, sense que els preus assolirenels nivells que preveien els operadors i no ha estat finsa finals de campanya quan han repuntat els preus dela pera Conference. Amb tot, la pera ha tingut un millorcomportament que la poma superant els costos deproducció. Al contrari del que passa amb les pomesen aquesta espècie la producció local es altamentcompetitiva pel que fa a qualitat, el que assegura elmercat interior i deixa obertes grans oportunitats enl’exportació.

El desànim que viu el sector de la fruita de llavor, tambéha afectat al perer, reduint-se la superfície de novaplantació. En aquelles plantacions més velles, s’hacontinuat el procés de renovació iniciat anys enrera.En l’orientació varietal s’ha mantingut l’interès per lavarietat Conference, encara que les bones perspectivesi la seva productivitat han fet incrementar les novesplantacions de Blanquilla. En la resta de varietats comLlimonera, William’s, s’observa una renovació de lesplantacions més velles.

Un altre factor que condiciona l’evolució de la superfíciede pera, és l’aparició dels primers focus de foc bacteriàa la zona de Lleida. Aquesta temuda malaltia, ha creatun alt grau d’incertesa en la viabilitat del sector de lapera a Lleida, aquesta incertesa, és afortunadamentfins ara més deguda als temors que comportenexperiències viscudes en altres zones d’Europa, queal nivell de propagació fins ara detectat a Lleida.

Per a l’any 2000, l’absència de gelades i els bons nivellsde floració, feien pensar que es podria assolir elspotencials de producció de la zona. Les condicionsmeteorològiques durant el quallat, van ser adverses,reduint el quallat, especialment en aquelles varietatsque no accepten les giberelines. Així les varietats comla Llimonera, Conference i altres varietats de floraciótardana, han tingut uns nivells de quallat i caiguda defruits en el mes de maig molt superiors als desitjats,limitant de forma important els rendiments unitaris. Enla resta de varietats, malgrat haver-hi uns altspercentatges de fruits quallats, la forta caiguda hadeixat uns nivells de producció que es poden conside-rar com a normals o lleugerament inferiors.

La pedregada del dijous 23 de març de 2000, va afec-tar als arbres en floració i malgrat en certes zones va

ser molt intensa, la superfície total afectada i laproducció perduda es pot considerar com a poc repre-sentativa. Les zones que més va ser afectades vanser les properes al terme de Fraga com Massalcoreigi Soses. Una altra zona afectada es localitza en elsmunicipis de Golmés, Ivars d’Urgell, Castellnou deSeana, on les pèrdues van ser importants encara queen una àrea restringida. El dia 11 de maig es va produirun altra calamarsada que si bé no ha reduït la collitafinal, si que condicionarà el seu destí en les plantacionsafectades dels termes municipals de Lleida, Rosselló,Torre-serona i Vilanova de Segrià, així com en zonesdel Pla d’Urgell com Miralcamp i de les Garrigues comBorges Blanques. Durant l’estiu, excepte una ventadaal mes de juliol i una petita pedregada al mes desetembre, no hi ha hagut cap incident que hagimodificat la producció o la seva destinació. La pereraés l’espècie que millor es recupera de les pedregadesprimerenques i és possible que la qualitat final enaquelles varietats de pell rugosa com la Conference,sigui prou acceptable.

En la resta de zones no afectades per les pedregades,s’ha obtingut una excel·lent qualitat de pera, amb ca-libres molt grans. Aquest augment en el pes final delfruit ha compensat parcialment, en algunes varietats,el menor nombre de fruits per arbre. En l’aspecte co-mercial hi ha hagut una gran fluïdesa en les operacionsi els nivells de preus, sense ser molt alts, s’hanmantingut amb una tònica que permet uns margesraonables al productor.

BlanquillaAquesta varietat ha mostrat una gran estabilitat depreus al llarg de la campanya. Els nivells assolits noes poden considerar com a òptims, però en el contextque s’han obtingut, han estat valorats positivament pelsproductors. En els darrers anys i a partir de lageneralització de la utilització de fitohormones, aquestavarietat ha assolit els millors rendiments unitaris detots els grups varietals i una gran estabilitat en lesproduccions. Això s’ha traduït en la reducció dels cos-tos de producció i en l’augment en la rendibilitat de lesplantacions. Els problemes viscuts per lesexportacions holandeses i italianes, en els nivells deresidus de CCC, que es una fitohormona que s’empraper reduir el creixement vegetatiu, ha impulsat unareducció dels límits màxims de residus autoritzat anivell de la Unió Europea. Aquest canvi en la legislaciópot modificar les futures orientacions tècniques i con-dicionar els nivells de producció d’aquelles plantacionsmés vigoroses.

Els rendiments unitaris han estat lleugeramentsuperiors als de l’any passat, però la reducció de lasuperfície productiva ha fet que la producció final siguilleugerament inferior.


152 DARP 2000


Els menors rendiments unitaris, poden considerar-seen termes generals com a positius, degut a que hanfet augmentar els percentatges de fruits de més de 60mm de calibre, que són els que demana el mercat. Lavarietat Blanquilla té una gran plasticitat en elscomponents del rendiment (nombre de fruits i pes mitjàdel fruit), així quan es redueix el nombre de fruitsaugmenta el pes mig compensant els rendimentsunitaris.

La major fracció de fruits de primera qualitat, explicaque la producció emmagatzemada en les cambresfrigorífiques sigui lleugerament superior a la de l’anypassat.

LlimoneraAquesta varietat tan emblemàtica de la zona de Lleidaes veu cada vegada més circumscrita a la zonaprimerenca i, fins tot en aquesta zona, la renovació deles plantacions es fa amb un ritme que tot just permetmantenir els potencials productius.

Aquesta varietat ha estat la més afectada per lescondicions meteorològiques durant el quallat. Lesproduccions són en general molt baixes, especialmenta la zona del Baix Segre que és la principal producto-ra.

La qualitat tampoc es pot considerar com a bona, ambuna gran heterogeneïtat dels fruits i en general, s’hanvist limitats els volums de pera en els primerslliuraments a l’exportació. Malgrat la baixa collita, nos’han assolit (excepte els primers enviaments) preusmolt elevats.

ErcoliniLa forta competència de les plantacions de la zona deBadajoz i les dificultats agronòmiques d’aquesta varietathan minvat la seva rendibilitat i l’interès per fer novesplantacions. En molts casos s’utilitzava aquestavarietat com a pol·linitzador de la Blanquilla, però comtambé s’han reduït les noves plantacions de Blanqui-lla, la superfície existent sembla que s’anirà reduint ienvellint. En futur proper caldrà pensar si es mantéaquesta varietat com independent, dins de les varietatsd’estiu o bé es destaquen les varietats William’s iBarlett, que representen majors volums de fruita i unamajor renovació de la superfície plantada.

La collita d’enguany ha estat lleugerament superior ala de l’any passat. Els bons nivells de floració i quallatn’han estat les causes. La qualitat es pot considerarcom a normal, excepte en aquelles plantacions ambsobreproducció que han tingut grans dificultats perassolir els calibres comercials.

ConferenceLa varietat Conference està augmentant any rera anyel pes relatiu sobre la producció total de pera. El grannombre de noves plantacions i, allò que és mésimportant, l’augment del potencial productiu d’un elevatpercentatge de la superfície plantada, explica l’augmentsostingut del sostre productiu d’aquesta pera. La collitadel 2000, presenta una gran irregularitat entre elsrendiments unitaris de les diferents plantacions.Aquesta heterogeneïtat es deguda als baixos nivellsde floració observats en plantacions que van obteniralts rendiments l’any anterior i a les pèssimescondicions meteorològiques durant el quallat.

En conjunt els rendiments unitaris s’han reduït fins propdel 30 % respecte l’any passat, però la producciónomés ha minvat en un 17% respecte al 1999. Laqualitat ha estat excel·lent tan pel que fa al calibrecom a la forma del fruit. Els preus vigents en aquestmoment reflecteixen aquesta davallada en la producciói són superiors als de l’any passat.

Varietats d’estiuAquest és un grup bastant heterogeni on s’inclouenvarietats molt primerenques i poc productives con laCastells i d’altres amb destinació preferent a laindustrialització com són la William’s i la Barlett, quesón les més importants del grup.

El volum de la producció es concentra majoritàriamenten les varietats William’s i Barlett on els nivells defloració i quallat han fet que es mantingui una certaestabilitat en les produccions respecte als anysanteriors. La indústria ha mantingut uns nivells depreus acceptables i competitius amb el mercat en fresctan per interior com per l’exportació.

Varietats de tardorAquest és un grup bastant nombrós on s’inclouenDecana del Comici, Devoe, Alexandrina, PassaCrassana, Gran Champion, Flor d’Hivern i altres. Lafortuna que han tingut aquestes varietats és desigual ive definit per uns rendiments i cotitzacions en generalinferiors a la varietat Conference que és la seva princi-pal competidora.

La floració i el quallat han estat molt heterogenis, peròen termes generals inferiors als de l’any passat. Elmenor nombre de fruits per arbre s’ha vist parcialmentcompensat per l’augment en el pes unitari del fruit, iaixí els rendiments definitius han estat noméslleugerament inferiors als de l’any passat. La qualitattal com ha passat amb la majoria de les peres ha estatexcel·lent, fet que facilitarà la seva comercialitzacióexcepte en aquelles varietats que tenen tendència afer fruits de calibres excessius.

153DARP 2000

GRUP DE

VARIETATS


1999

VARIACIÓ DE LA

PRODUCCIÓ

2000/1999

Superf. (ha) Rend.(kg/ha)

(1)

Producció

total (tones)

Producció total

(tones)

(%)

Blanquilla 4.544 23.944 108802 111.307 -2.25

Llimonera 2.335 12.332 28795 45.704 -37.00

Ercolini 776 18.287 14191 13.099 8.34

Conference 3.780 16.230 61349 74.113 -17.22

Altres d'estiu 2.605 18.079 47096 45.562 3.37

Altres de tardor 2.474 23.775 58819 62.034 -5.18

TOTAL Lleida 16.514 19.320 319052 351.819 -9.31


La collita de pera a Lleida. Any 2000

La collita de préssec a les comarques deLleida. Any 2000

Les altes produccions previstes en el primer escandall,feien témer que es trobessin greus dificultats per po-der comercialitzar el préssec i la nectarina. Eldesenvolupament de la campanya ha confirmat, en part,aquest temors. El préssec (pavia) destinat a indústriava assolir cotitzacions un 15 % inferiors a les de l’anyanterior i en la mateixa línia es va comportar la indústriade cremogenats.

El mercat en fresc del préssec es va mantenir bastantferm en el volum de vendes del producte d’alta qualitat,amb notables concessions de preu, especialment enel mes de juliol i agost. Les varietats primerenques iles més tardanes han assolit preus similars als del’any passat, que ja van ser força acceptables.L’excel·lent temporada turística, ha estat determinanten la demanda sostinguda que ha tingut el mercat in-terior.

La nectarina es va trobar majors dificultats en lacomercialització, especialment els calibres petits ofruita amb poc color. Molts operadors opinen que l’ofertaestà augmentant a un ritme superior a la demanda delmercat interior. D’altra banda els exportadors, obser-ven una creixent consolidació del mercat exteriorespecialment el centre d’Europa, Regne Unit i elspaïsos de l’Est. En aquest sentit s’observa unadesplaçament de la producció italiana dels mercatsper part de la producció espanyola i en particular cata-lana. Les raons que s’argumenten per explicar aquestaugment en la quota de mercat, són els preus que hanestat baixos en les dues darreres campanyes i una

qualitat en general superior a la italiana. Existeix peròel risc de què la fruita de Lleida quedi classificadacom un producte de qualitat mitja a baix preu. Unsegment molt diferenciat del que estan assolint elsoperadors francesos que guanyen quota de mercat enla gamma alta de major valor afegit.

Un dels avantatges de la producció de Lleida, vedeterminat per les condicions climàtiques, amb estiussecs i càlids. Enguany no ha estat una excepció i finsi tot les varietats que tenen majors problemes sanitarisper les pluges de final d’estiu principis de tardor tambés’han vist beneficiades per la forta sequera.

L’evolució dels mercats, condicionen l’orientació de lesnoves plantacions. Així l’elevada demanda delsproductors a l’any 1999 van exhaurir les existènciesde planta dels viveristes i a l’any 2000 moltesplantacions s’han fet amb arbres a ull adormit o béamb planta criada en hivernacle (amb testet). Aquestcanvi en el mercat de vivers limita la validesa de lesdeclaracions de planta i fa molt més difícil estimar lasuperfície que s’ha plantat així com les orientacionsvarietals. En general enguany s’ha observat unestancament en les noves plantacions de nectarina ipréssec vermell i un augment de les plantacions depréssec groc (pavies) quedant ràpidament exhauridestotes les seves existències en els vivers. Amb tot, lamanca d’alternatives ha fet que s’hagi produït un lleugeraugment de la superfície total. En tot cas s’hamantingut la renovació varietal, com ja és habitual enun sector tan dinàmic com el dels fruits de pinyol.


154 DARP 2000


La campanya 2000, ha estat marcada per l’absènciade gelades primaverals, una molt menor incidència deles pedregades, el que comporta en una espècie comel presseguer uns nivells de producció excepcionals.En totes les zones i per totes les varietats els potencialsde producció es poden considerar com a màxims. Aixòha comportat d’entrada un augment de costosd’aclarida i un augment en les necessitats de ma d’obraen la recol·lecció amb les tensions que això compor-ta.

La pedregada del dijous 23 de març de 2000, va afec-tar a les plantes en fruit quallat o floració i malgrat encertes zones va ser molt intensa, la superfície totalafectada i la producció perduda es pot considerar coma poc representativa. Les zones productores mésafectades van ser les properes al terme de Fraga, comMassalcoreig, Soses; en la resta de zones afectadesla presència de presseguers és molt menor. El dia 11de maig es va produir un altra calamarsada que si béno va reduir la collita final, si que ha condicionat el seudestí en les plantacions afectades dels termesmunicipals de Lleida, Rosselló, Torre-serona i Vilanovade Segrià, així com en zones del Pla d’Urgell comMiralcamp i zones de les Garrigues com BorgesBlanques. Aquestes zones afectades sónprincipalment productores de poma i pera i per tant lasuperfície de presseguer és petita. També es podenmencionar algunes pèrdues de qualitat degudes a lesventades del mes de juliol i a una petita pedregada eldia 19 de setembre. En termes generals es potclassificar l’any com a poc conflictiu pel que fa alsincidents meteorològics, malgrat algunes de lescalamarsades hagin causat greus danys en zonesconcretes del Pla de Lleida

Al marge de les zones afectades per la pedra la qualitatde la fruita ha estat excel·lent, encara que algunes

plantacions amb sobreproducció han tingut dificultatsper assolir els calibres que exigeix el mercat.

Les produccions de préssec han estat molt superiorsa les de l’any passat, força condicionat per les geladesi especialment les pedregades, i similars a les de l’any1998 que ja van ser considerades un a rècord pel sec-tor. En el cas de la nectarina, enguany s’han assolitnivells rècord de producció tant pel que fa a l’augmentdel rendiments com a l’increment de la superfície pro-ductiva. Cal assenyalar que en general el potencialproductiu d’aquesta subespècie és superior al delpréssec.

Un altre aspecte que caldrà anar seguint en els propersanys és l’increment de la diferència entre elsrendiments mitjans estimats i els rendiments ques’obtenen en les plantacions més innovadores de lazona, que en ocasions poden arribar a duplicar i quasitriplicar els rendiments unitaris mitjans. El que pot in-dicar que sense un augment de la superfície total , sies fa una adequada renovació de les estructuresproductives hi ha un gran marge per al creixement po-tencial de la zona fruitera de Lleida.

Pel que fa als rendiments o qualitats per les diferentsèpoques, cada cop es fa més difícil concretar-los. Enprimer lloc, per les dificultats que les centrals i tècnicsagrupin amb un mateix criteri les varietats; en generals’empra l’època de collita, que es molt variable al llargdels anys i dins la zona fruitera. Un altra dificultatafegida és el constant augment del nombre de varietatsplantades. Poder identificar correctament la varietat éscada cop més difícil, en primer lloc pel propiconeixement del productor i en segon lloc, degut aque moltes varietats estan protegides i en ocasionses canvien els noms originals per tal de no pagar els“royaltis” als obtentors.

La collita de préssec a Lleida. Any 2000

GRUP DE VARIETATS CAMPANYA 2000 CAMPANYA

1999

VAR.PROD.

2000/1999

Superf. (ha) Rendiment

(kg/ha)

(1)

Producció total

(tones)

Producció total

(tones)

(%)

Varietats juny 355 14.938 5.303 4.098 +29,4

Varietats juliol 1.894 18.747 35.507 25.794 + 37,7

Varietats agost 3.005 20.401 61.305 45.669 + 34,2

Varietats setembre 1.704 19.306 32.897 27.760 + 18,5

Varietats octubre 275 18.126 4.985 4.918 + 1,4

TOTAL Lleida 7.233 19.355 139.997 108.239 + 29,3


155DARP 2000

La collita de nectarina a Lleida. Any 2000

La collita de ceba a Lleida. Any 2000

L’augment productiu previst per a la campanya de 1999,finalment, va ser confirmat i fins i tot es va superar laproducció de l’any 1996, que havia estat la més grandels darrers cinc anys. Aquest increment productiu vaser més important en la varietat Figueres, marcat tantper un augment de la superfície com per un augmentdels rendiments unitaris.

Aquests volums de producció van suposar unadavallada en els preus i es van pagar preus fins i tot de8 PTA/kg per les varietats Figueres i Babosa. Lacotització de la Recas va ser una mica millor, peròpràcticament només per als calibres grans destinatsa l’exportació. Sembla que els preus d’aquesta novacollita poden millorar; d’entrada la varietat Babosa, queés la més primerenca, s’està pagant al voltant de 16pta./kg.

La situació de la campanya anterior, s’ha traduït en undesànim i ha influït en una disminució de la superfíciesembrada en aquest any 2000. Aquesta tendència s’hadonat molt més entre els petits productors, que apor-ten menys d’un 40% de la producció total. Elsproductors de més volum, que a la vegada actuen coma majoristes, mantenen en aquest aspecte una certaregularitat d’un any a un altre. Les preferències varietalsdels productors han continuat essent per la varietatFigueres, que augmenta any darrera any en detrimentde la varietat Recas. La proporció de superfície deBabosa també ha disminuït.

Pel que fa als rendiments, les condicionsclimatològiques no han estat favorables. En primer lloc,la manca de pluges fins a finals de març afectà lagerminació, després les fortes calors de maig i junyvan limitar el creixement. Això suposarà una disminucióen el rendiment tant de Recas com Figueres, ambdiferències poc significatives entre les dues varietats.

Els rendiments de la Babosa són millors que l’anypassat ja que va estar afectada pel fred, però donadala poca superfície que ocupa aquesta varietat, aquestfet influeix poc en el volum productiu total.

La disminució tant dels rendiments com de la superfíciesembrada, fa que la producció esperada no superi les20.000 tones i suposi un 65% del volum obtingut l’any1999.

Encara que en general s’esperi una menor producció,aquest no és el cas de la comarca de la Noguera, ons’han destinat prop de 150 ha al cultiu de la ceba. Enaquesta zona destaquen uns rendiments molt méselevats donat que en la majoria dels casos es realitzareg en aspersió i per tant no s’han vist tant afectatsper les condicions climatològiques.

En quant a la distribució de la superfície, en el Plad’Urgell és on continua quedant circumscrita la majorpart de producció de ceba, però en aquesta zona lasuperfície ha disminuït i no només per la tendènciageneral d’enguany sinó també perquè algunsproductors han traslladat el cultiu de ceba cap a lazona d’Algerri.

Pel que fa a la comercialització de la ceba, la produccióexportada es destina principalment al mercats anglèsi del centre d’Europa. Les avantatges de la producciócatalana respecte a la francesa i holandesa, són elsmajors calibres que s’obtenen i la millor qualitatgustativa per a consum en fresc. Un altre aspecte quediferència la producció pròpia de la dels competidorseuropeus, és que la recollida a Lleida és fa de formamanual, el que comporta un millor acabat de la ceba.En contrapartida la nostra ceba presenta menor duresai majors problemes de conservació.

GRUP DE

VARIETATS


1999

VAR.PRODUCCIÓ

2000/1999

Superf. (ha) Rendiment

(kg/ha)(1)Producció total

(tones)

Producció total

(tones)

(%)

Varietats juny 278 17.765 4939 3.062 +61,3

Varietats juliol 788 20.646 16269 11.301 +44,0

Varietats agost 928 22.987 21332 16.706 +27,7

Varietats setembre 506 22.785 11529 9.535 +20,9

TOTAL Lleida 2.500 21.628 54069 40.604 +33,2



156 DARP 2000


La resta de producte obtingut es destina principalmental mercat interior, amb Mercabarna com a principaldestinació. En aquest mercat la varietat Figueres ésmolt apreciada i aquest fet comporta un altprotagonisme d’aquesta varietat en la zona. Una deles avantatges que té aquesta varietat és la seva altaqualitat i el fet de diferenciar-se clarament de les

produccions foranes amb les quals no entra encompetència.

En el present informe només es recull, tal com s’ha feten els anys precedents, la producció recol·lectada quepot diferir molt de la realment comercialitzable.

VARIETATS SUPERFÍCIE

(ha)

RENDIMENT

(kg/ha)

PRODUCCIÓ 2000

(tones)

RECAS 215 33.927 7.294

FIGUERES 323 34.952 11.290

BABOSA 24 30.843 740

TOTAL LLEIDA 562 19.324

La collita de ceba a Lleida. Any 2000

La collita d�ametlla a les comarques deLleida. Any 2000

La producció d’ametlla obtinguda la campanya de 1999va ser força satisfactòria, i malgrat l’ametller és unaespècie que tendeix a l’alternança, els valors productiusde la collita de 2000 presenten, globalment, poquesdiferències amb l’anterior. La producció ha estatlleugerament inferior, amb una xifra de 17.000 tones,que representa una disminució de gairebé un 5%,

La bona collita de l’any precedent, que comporta uncert esgotament de l’arbre, va ser seguida d’una èpocade sequera que va suposar una reducció del potencialproductiu. Malgrat tot, l’absència de gelades va equili-brar la situació, contribuïnt en l’obtenció d’unsrendiments força acceptables.

En aquesta campanya destaca la tendència irregularde la producció, respecte la collita de l’any passat.S‘observa que les zones menys afavorides el 1999 hanexperimentat un increment productiu important, queen alguns casos ha suposat un 50% més de producció.En l’altre extrem es troben municipis com Maials,Cervià o Sarroca on les xifres obtingudes han estatclarament inferiors. Aquest comportament irregular ésdona en municipis d’una mateixa comarca, fins i toten alguns de molt propers.

Els majors rendiments s’han obtingut a les zones mésseptentrionals, però, tot i no haver estat afectades pelfred, els valors també són inferiors a als aconseguitsla campanya anterior.

Pel que fa a les plantacions d’ametller en regadiu, engeneral, els rendiments obtinguts han superat els del’any passat.

Dins de l’escassa renovació que es dóna en lesplantacions d’ametller, les varietats Comunes són lesque són objecte de major atenció, al costat de la tradi-cional Llargueta. En conjunt, fins ara, i gràcies alsajuts per a la millora del conreu rebudes de la UE, lasuperfície d’ametller s’ha mantingut, tot i les dificultatscomercials experimentades pel conreu d’ençà l’entradaa la Unió Europea i la preferència per l’olivera en lesàrees de secà.

En conjunt, però, una elevada proporció de lesplantacions actuals presenten unes condicions forçadeficients, amb un rendiment baix degut a la formad’explotació. Moltes d’aquestes finques són explotadesper persones que practiquen l’activitat agrícola a tempsparcial. Per la manca de temps o/i per la baixarendibilitat econòmica del cultiu aquests pagesos noesporguen cada any, o bé no incorporen prou adob, obé no llauren la terra en els moments crítics decompetència per l’aigua; tot això porta a un rendimentinferior al normal. Cal tenir present, però, la incorporacióal regadiu d’algunes finques gràcies a la implantaciódel reg de les Garrigues Altes.

Llargueta (desmai Llargueta)Es la varietat més cultivada en tota l’àrea de Lleida,representa un 56’7 % de la superfície total d’ametlla,

157DARP 2000

segons dades facilitades per les principals O.P.F.H.de Lleida. La major part de plantacions d’ametlla pre-senten aquesta varietat barrejada amb Marcona, o béamb alguna varietat del grup de les comunes.

Essent la varietat de floració més avançada, és la quees veu més sovint afectada per les gelades; per béque el 2000 no s’ha presentat aquest problema.

MarconaVarietat d’elevat valor comercial. Representadaprincipalment a la zona de Llevant. A la demarcacióde Lleida representa un 11’65 % de la superfície totald’ametller. Darrerament la producció es troba estan-cada al realitzar-se molt poques noves plantacions pelsmajors problemes sanitaris i altres problemes de cultiuque comporta aquesta varietat.

Varietats comunes i de floració tardanaSota aquesta denominació s’agrupen les varietats queno estan perfectament tipificades, d’altres tenen certatradició com pot ser l’Esperança o La Llei de la Figuera

a la comarca de les Garrigues. L’interès de consideraraquestes varietats en un mateix grup és degut a duescauses principals: la impossibilitat de fer prousescandalls per determinar-ne el rendiment decadascuna i el fet que es comercialitzen conjuntament.

En plantacions velles les varietats comunes són elspolinitzadors de varietats de major valor econòmic icomercial (Llargueta i Marcona). El rendiment és moltvariable.

Dins d’aquest grup s’ha inclòs varietats de floraciótardana (Ferraduel i Ferragnes), cada cop amb un pesmés significatiu dins el grup. Aquestes varietats teneninterès perquè malgrat la seva qualitat sigui inferior ales varietats tradicionals com són la Llargueta iMarcona, són a nivell de probabilitat menys sensiblesa la gelada i amb potencials productius molt elevatssi es disposa de la suficient reserva d’aigua. En lacampanya 2000 ha estat el grup que ha presentatmajors rendiments.

La collita d�ametlla a Lleida. Any 2000

ComarcaSuperfície

productiva (ha) Rendiment 2000

(kg/ha)Producció 2000

(kg)Producció

1999

Secà Regadiu Secà Regadiu Secà Regadiu Total (kg)

Alt Urgell 23 1 821 1242 18849 1241 20090 24449

Garrigues 13386 519 386 1242 5164546 644472 5809018 5748481

Noguera 3478 40 821 1242 2856214 49730 2905944 3586825

Pallars Jussà 2379 7 821 1242 1953680 8667 1962346 2431738

Pallars Sobirà 5 0 821 4090 4090 5074

Pla d'Urgell 72 216 386 1242 27780 268256 296036 257527

Segarra 1332 0 386 513910 513910 517131

Segrià 8619 180 386 1242 3325355 223511 3548866 3537500

Solsones 1 0 386 386 386 389

Urgell 3867 368 386 1242 1491957 457002 1948960 1892411

Total 33162 1331 463 1242 15356768 1652879 17009647 18001524


158 DARP 2000


La collita d�oliva a Lleida. Any 2000

La producció d’oliva obtinguda aquesta campanya haestat la menor dels darrers 6 anys, amb una xifra quesuposa poc més del 73% del volum obtingut l’any 1999.Però aquesta davallada encara s’ha notat més en laproducció d’oli, ja que la disminució respecte l’anypassat ha estat d’ un 40%.

En general, es va donar una bona floració i, tot i que lasequera va estar present durant uns mesos, lesabundants pluges del mes de juny van donar moltesesperances i semblava presentar-se una collita forçaacceptable que superaria la de l’any anterior. La man-ca de pluges a l’estiu van canviar aquestes expectativesi a mitjans d’octubre els arbres ja comptaven ambmolts fruits negres i amb el perill de caure. Tal i coms’apuntava en l’informe de previsió, els efectes de lasecada ja havien estat pràcticament irreversibles, peròla producció podia variar depenent o no de l’arribadade pluges fins al moment de la collita. Tot i així, lapluja caiguda poc abans d’iniciar-se la recol·lecció vasuposar la caiguda de molts fruits. El resultat final haestat l’obtenció d’una producció d’oliva una mica su-perior a la prevista però que queda lluny de lesexpectatives més optimistes.

La secada ha estat general i els seus efectes s’hanpatit arreu del territori d’ametller de Lleida. Tot i així,les comarques del Segrià i les Garrigues han estat lesmés afectades. A l’Urgell s’observa una disminuciómenor respecte la collita de l’any passat, però cal teniren compte que, en un principi, esperaven un augmentproductiu molt significatiu.

A Les Garrigues la producció ha estat menor en totsels municipis, fins i tot en aquells que disposen de regde suport, ja que en les plantacions de regadiu la collitaesperada tampoc ha arribat a les xifres de 1999. ABovera i Els Soleràs les plantacions en reg sumen,

respectivament, un 85% i 40% de la superfície d’oliveradels seus termes municipals però la producció tambés’ha situat molt per sota de l’obtinguda l’any passat.

En el Segrià, a l’entrada de l’estiu, es comptava obteniruns rendiments força acceptables que havien de su-perar els de la campanya anterior; finalment laproducció s’ha vist reduïda en gairebé totes lespoblacions.

En l’àrea septentrional, que inclou l’Alta Noguera, elPallars Jussà i algunes plantacions de la comarca del’Alt Urgell, els oliverars presenten unes condicionsde conreu més extensives i molts d’ells es troben encondicions de quasi abandonament, fet que es tradueixa l’obtenció de rendiments inferiors. En aquesta zonaels efectes de la secada també s’han patit, però lesdiferències amb la campanya anterior han estat menysimportants i fins i tot nuls si es valora la producciód’olives obtinguda en municipis com Algerri. La seca-da no només ha influït en una disminució del rendimenten superfície; el rendiment olier ha notat encara mésels seus efectes. D’una producció d’oliva de 27,5 milersde tones tan sols s’han extret poc més de 5000 tonesd’oli, que suposa un rendiment d’un 18,7%.

Tot i que la manca d’aigua ha estat determinant enl’obtenció d’aquest baix rendiment en oli, no és pasl’únic factor a tenir en compte. En molts municipis esva avançar la collita ja que tenia lloc una importantcaiguda de les olives i la primera setmana de novembreja s’extreia oli en moltes amassares. L’oliva, encaraverda, va començar donant uns rendiments mitjans moltbaixos (entorn al 13%) i encara que amb els diesaquests valors s’anessin incrementant, han suposatun resultat final molt inferior al que acostuma a serhabitual. Malgrat totes aquestes circumstàncies laqualitat de l’oli obtingut es considera bona.

Comarca Superfícieproductiva

(ha)

Rendiment 2000

(kg/ha)

Producció d’oliva2000 (tones)

Producció d’oliva1999 (tones)

ALT URGELL 180 788 141,8 200,2

GARRIGUES 17836 788 14054,8 19833,6

NOGUERA 1540 788 1213,5 1712,5

PALLARS JUSSÀ 767 788 604,4 852,9

PLA D'URGELL 46 788 36,2 51,2

SEGARRA 492 788 387,7 547,1

SEGRIÀ 11098 788 8745,2 12341,0

SOLSONÈS 10 788 7,9 11,1

URGELL 3027 788 2385,3 3366,0

TOTAL LLEIDA34996 788 27576,8 38915,6

La collita d�oliva a Lleida. Any 2000

159DARP 2000

La collita de cirera a les comarques deTarragona. Any 2000

Segons les dades subministrades per la Secció Terri-torial de Programes i Estadística de Tarragona, deldepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP)de la Generalitat de Catalunya, la demarcació deTarragona té declarades un total de 1.329 ha de cirerer,de les quals 780 ha ( 59%) són de regadiu i 549 ha(41%) de secà.

Cal remarcar que aquestes dades han estat elaboradesper les diferents oficines comarcals del DARP aTarragona a través dels impresos 1-T.

A aquestes superfícies cal d’afegir-hi un conjuntd’arbres en producció disseminats, corresponents tanta antigues explotacions que s’han eliminat al llarg delsanys, com a arbres de marges de parcel·les. Encaraque la producció d’aquests arbres no sigui significati-va i el seu nombre vagi disminuint any rera any, tambéserà avaluada en aquest document.

Situació per comarquesHi ha una diferència substancial entre les diferentscomarques de la demarcació en funció de la dedicacióal cultiu del cirerer i en general de la fruita dolça d’estiu.

Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat.L’evolució més important dels últims anys ha estat latransformació de bona part de les finques de secà afinques de regadiu en les comarques veïnes al riu Ebre,com ara Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat. Del total dela superfície productiva de cirera de Tarragona, la Ri-bera d’Ebre concentra el 46%, la Terra Alta el 20% el iPriorat el 9%.

A la Ribera d’Ebre s’observa un desplaçament de lessuperfícies de cirera des de zones més properes a laribera del riu Ebre com ara Benissanet fins zones decota més alta. En alguns llocs la renovació varietals’està començant a orientar cap a varietats de mitjaestació i tardanes. En conjunt, predominen les varietatprimerenques.

En funció de la cota sobre el nivell del mar i delsmicroclimes que es creen en algunes petites subzones,hi ha diferències de calendaris de collita tant en cireracom en préssec i nectarina.

És previsible que en aquestes comarques lessuperfícies de fruita romanguin estables en anys futurs,tot i que s’està observant un petit intercanvi desuperfícies dedicades a la cirera i es destinen a produirpréssec i nectarina. Això, pot ser degut, principalmenta la major regularitat de producció i també a la relativamajor estabilitat del mercat del préssec i la nectarinarespecte al de la cirera.

En aquestes comarques hi ha un elevat interès per ala renovació varietal, tot escollint varietats mésprimerenques de recol·lecció. La majoriad’explotacions que s’han posat en reg han realitzatinstal·lacions de reg localitzat, per així eficienciar almàxim l’ús de l’aigua.

Montsià i Baix EbreLes comarques del Montsià i del Baix Ebre amb el 4%i amb el 5%, respectivament, de la superfície producti-va de cirera de la demarcació de Tarragona, han seguituna evolució similar a les comarques anteriors. Noobstant, degut a la transformació de les explotacionsde fruita dolça a cítrics, la superfície de cirera és previ-sible que disminueixi, i en conseqüència lesproduccions decreixin futurament.

Alt Camp i Baix CampLes comarques de l’Alt Camp i del Baix Camp con-centren el 9% i el 4%, respectivament, de la superfícieproductiva de cirera de la demarcació de Tarragona.Aquestes comarques mantenen unes explotacionstradicionals que han transformat algunes superfíciesde secà en regadiu, tot i que encara mantenen unaproporció important en secà.

Tarragonès, Baix Penedès i Conca de BarberàLa superfície productiva de cirera a les comarques deTarragonès, Baix Penedès i Conca de Barberà és de1,7%, 0,3% i 0,5% respectivament. En aquestescomarques es tracta d’un conreu testimonial queacabarà per desaparèixer en pocs anys per donar pasa d’altres conreus com la vinya, l’olivera o a d’altresusos.

Situació per varietatsS’ha estudiat la representativitat de les varietatsconreades en les principals zones de producció deTarragona, tot avaluant la importància i el potencialproductiu de les principals varietats. Les comarquesde Ribera d’Ebre, Priorat i Baix Ebre han estat elreferent per determinar els rendiments en regadiu, i AltCamp, Ribera d’Ebre i Terra Alta pels rendiments ensecà.

Les finques dedicades al cirerer solen ser multivarietalsdegut a l’autoesterilitat de la majoria de varietats, aixídoncs, i tot i ser difícil determinar la superfície dedica-da a cadascuna de les varietats, els escandalls hantingut en compte la distribució varietal. Dominen lesvarietats més primerenques com Burlat(aproximadament un 30% de les superfícies), 4-70(20%) i Ruby (10%) de recol·lecció entre finals d’abril iprincipis de maig i les varietats més tardanes comSummit (10%), Garnet (10%) i Sunburst i altres (20%)de recol·lecció durant juny i inicis de juliol.


160 DARP 2000


Desenvolupament de la campanyaD’aquesta campanya cal destacar l’increment deproducció respecte a la passada. Aquest incrementha estat degut a:

· la recol·lecció de tota la producció després de quepels mals preus del passat any molta produccióes quedés als arbres sense arribar a serrecol·lectada.

· la recuperació dels rendiments després de que lapassada campanya molta producció va sermalmesa pels aiguats i pel “craking”

Aquesta campanya s’ha caracteritzat per unavançament generalitzat tant de floració com derecol·lecció en totes les varietats, així com per laqualitat del producte obtingut.

El fred de l’hivern ha fet que es complissin amb ampli-tud les necessitats d’hores fred per a totes les varietats.

No s’han produït esdeveniments climàtics adversos quehagin afectat significativament a la producció de cirerade la província. Únicament caldria esmentar la geladaesdevinguda el dia 2 de maig de 2000 que va afectar,principalment, la Ribera d’Ebre. En principi, va semblarque aquesta gelada havia fet mal, però com que lafloració va ser abundant i el quallat bo, no ha tingutrepercussions significatives en el total de la produccióde la província. Tot i això, alguna vall del la zona nordde la Ribera d’Ebre sí va ser estat afectada i els volumsque s’esperaven recol·lectar no s’han acomplert. Tambés’han produït diverses pluges durant la segona setmanade maig i de juny que no han provocat danys

significatius a nivell de “craking”, tot i que cal dir qued’una manera irregular, el “craking” sí ha afectat zonesmolt concretes.

La floració, en la majoria de varietats, ha estat abundanti agrupada i s’ha produït 10-14 dies abans que en 1999.El quallat s’ha qualificat com a bo. Aquest avanç de lafloració s’ha mantingut fins a la maduració.

La majoria de varietats han experimentat una maduraciónormal i han arribat al seu moment òptim de collitaamb 7-9 dies d’avanç respecte a l’any passat . Lesprimeres cireres de les varietats més primerenques,com Burlat o 4-70, s’han començat a collir a finalsd’abril, amb un avanç d’una setmana i mitja respecte ala campanya passada. Les varietats més tardanes espreveu que es recol·lectin la tercera setmana de juny.

Els baixos preus i la difícil campanya comercial decirera de l’any passat van fer que molta producció noes recol·lectés i restés als arbres. Per aquest motiu,com ja s’ha comentat, els rendiments de la campanya2000 de cirera són molt superiors als de la 1999.

A nivell qualitatiu, cal destacar l’excel·lent qualitat dela cirera. La manca de “craking”, sobretot en varietatsprimerenques, i els bons calibres han permès sortir almercat amb un producte competitiu.

Pel que fa a la comercialització de la cirera produïda ala demarcació de Tarragona destacar que té unimportant destí a l’exportació cap a països del centred’Europa. Les principals destinacions continuen essentFrança, Itàlia, Bèlgica i Alemanya.

La collita de cirera a Tarragona. Any 2000

Campanya 2000 Campanya1999

% variació

Comarques Superf. total(ha)

Rend. Secà(kg/ha)


Producciótotal(tn)

Prod. Total(tn)

producció00/99

Alt Camp 114 2.492 6.804 517 324 60%Baix Camp 55 2.492 6.804 374 211 77%Baix Ebre 67 2.492 6.804 430 231 86%Baix Penedès 4 2.492 6.804 10 9 11%Conca de Barberà 6 2.492 6.804 41 21 94%Montsià 55 2.492 6.804 279 172 62%Priorat 119 2.492 6.804 689 386 79%Ribera d'Ebre 594 2.492 6.804 3.267 1.848 77%Tarragonès 28 2.492 6.804 72 53 36%Terra Alta 287 2.492 6.804 861 589 46%Arbres dissemin. 14.865 5,3 Kg/arbre 79 70 13%Total Tarragona 1.287 (*) 6.619 3.912 69%

(*) Superfície en hectàrees sense tenir en compte els arbres disseminats.

161DARP 2000

La collita de préssec a les comarques deTarragona. Any 2000

Segons les dades subministrades per la Secció Terri-torial de Programes i Estadística de Tarragona, deldepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de Catalunya corresponents a finals de1999, la demarcació presenta un total de 2.972 ha depresseguer i alberguener, de les quals 253 ha (8,5%)són de secà i 2.719 ha (91,4%) de regadiu. Aquestesdades han estat elaborades a través dels impresos 1-T de les respectives oficines comarcals de lademarcació de Tarragona.

La superfície total ha passat de 3.084 ha (any 1999) a2.972 ha (any 2000), i encara que no sigui una xifraexcessivament significativa cal destacar que latendència observada és un augment de les superfíciesen les comarques de la Ribera d’Ebre i Terra Alta,dotades amb millors infrastructures de reg, mentre quetendeix a la estabilització o disminució de superfíciesen la resta de comarques. Les comarques que acu-sen majors descensos són el Montsià, Priorat iTarragonès.

La producció de Tarragona de préssec i nectarina dela campanya 2000 ha estat de 48.704 tones, un 1%superior a la de l’any passat. El 65% d’aquestaproducció s’ha recol·lectat a la comarca de la Riberad’Ebre.

Evolució de la campanya 2000

SuperfíciesPel que fa a la superfície productiva, aquesta esdistribueix en 239 ha de secà i 2.667 ha de regadiu. Atota aquesta superfície de producció, cal afegir-hi elnombre d’arbres disseminats, estimats, a finals de1999, en 30.985, i que també es comptabilitzen a lesdades totals de producció.

En la totalitat de la demarcació de Tarragona, lasuperfície de préssec i nectarina ha disminuït respec-te a l’any passat un 4%, però cal analitzarindividualment l’evolució en les diferents comarquesper tal d’entendre la realitat productiva d’aquest conreu.D’una banda, cal fer menció de la pèrdua de superfícieen comarques com el Montsià i Baix Ebre, en beneficidels cítrics, i com el Baix Penedès, en benefici de lavinya. D’una altra banda, les superfícies es manteneno van augmentant al voltant del curs del riu Ebre, enles comarques del Priorat, la Ribera d’Ebre i la TerraAlta, on les infrastructures de reg han permès aquestaconversió.

Pel que fa a la distribució de la superfície percomarques, aquesta es concentra en l’àrea al voltantdel riu Ebre, a les comarques de Ribera d’Ebre (57%de la superfície total de Tarragona), Terra Alta (8%),Montsià (3%) i Baix Ebre (5%), i un altre nucli importantes troba en la zona costanera que agrupa les

comarques del Baix Camp (14%) i el Tarragonès (5%).

Floració , quallat i collitaLa campanya 2000 ha vingut marcada per unavançament generalitzat de la floració que ha estatvariable en funció de les zones productores. Així, lafloració s’ha avançat de 7 a 4 dies respecte al 99. Lafloració ha estat agrupada i ràpida. En alguns indretsde la Ribera d’Ebre s’ha produït una coincidència defloracions entre el préssec que s’ha avançat i elsametllers i les pruneres que s’han retrassat.

Les necessitats d’hores fred s’han acomplert ambescreix per a totes les varietats. El dia 2 de març esproduí una petita gelada a la Ribera d’Ebre que no tindràcap repercussió sobre la producció de préssec i nec-tarina de la comarca.

En general, el quallat ha estat correcte i bo i lesnecessitats d’aclarida han estat elevades.

Els calibres obtinguts han estat bons tot i que hi havariabilitat en funció de la varietat i de la microzona.Així, en les varietats més primerenques els calibreshan estat similars o lleugerament inferiors als del 1999.Les temperatures anormalment superiors per l’èpocadurant la fase d’enduriment del pinyol del préssecprimerenc i la sequera, han motivat aquests calibresmés petits. En les varietats més tardanes com ara elsMerril O’Henry,... els calibres han estat una micasuperiors als de l’any passat.

La producció d’enguany de préssec i nectarina ha estatsimilar a la de l’any passat. Per comarques, la Riberad’Ebre concentra més de la meitat de la produccióseguida molt de lluny pel Baix Camp i la Terra Alta.

ClimatologiaEn les zones de secà, remarcar la manca de plujadurant tot l’hivern.

A finals d’estiu algunes calamarsades han afectat,principalment, la comarca del Montsià. D’aquestesdestaca la calamarsada esdevinguda el dia 17 desetembre què va danyar principalment als cultius queencara restaven per recol·lectar com ara olivera i cítrics.Així i segons dades subministrades pels ServeisTerritorials del DARP a Tarragona, aquestacalamarsada va afectar 2.900 ha d’olivera i 395 ha decítrics.

Durant la darrera setmana d’octubre una pluja torrencialha afectat nombrosos municipis de les comarques delMontsià i de la Ribera d’Ebre, entre ells, Ulldecona,Santa Bàrbara, Masdenverge, Tortosa, La Galera,Godall, La Sènia, Mas de Barberans y Paüls. Els danysd’aquestes pluges en l’agricultura de la zona han estatquantiosos i nombroses explotacions i instal·lacionsde cooperatives agràries han estat danyades. Laproducció de préssec i nectarina es trobava totalmentrecol·lectada, de manera que els possibles efectes


162 DARP 2000


d’aquests aiguats sobre aquestes produccions esveuran més durant la propera campanya. Així, en funcióde les superfícies de préssec i nectarina afectades i lapossible mort o no de presseguers, espècie molt sen-sible a excessos d’aigua i fongs, es poden esperardescensos de producció per aquestes duescomarques, el Montsià i la Ribera d’Ebre.

La gran collita de préssec i de nectarina que a nivelleuropeu es va preveure durant el maig, es va corregiral mes de juny lleugerament a la baixa, principalment,degut a que els calibres en recol·lecció van ser inferiorsals esperats. Així, la producció esperada europea, ésa dir, d’Itàlia, França, Grècia i Espanya, es fixà en4.004.000 tones, molt similar a la de l’any passat. Així,s’esperava ja una campanya comercialmentcatastròfica tot assimilant-se a la de l’any passat.Finalment, tot i que la sortida de producte ha estatfluïda els preus han estat igualment baixos i ,insuficientment rentables principalment en varietatsprimerenques en les quals els rendiments són menorsals de la resta i els inputs són similars o lleugeramentsuperiors. Tant durant la campanya 99 com durant la2000 la nectarina ha estat la subspècie comercialmentmés perjudicada amb preus inferiors als del préssec.

Distribució varietal i tendències de plantacióLes principals varietats de préssec i de nectarinaconreades són de maduració primerenca, sobretotdurant els mesos de maig (finals), juny i juliol. Lesvarietats primerenques, amb baixes necessitats de fredhivernal, presenten avantatges a nivell de precocitat ide comercialització immediata però tenenl’inconvenient de produir fruits de menor calibre (B i A,principalment) i en menor quantia que altres varietatsmés tardanes.

Les varietats de préssec són principalment de tipusamericà. Les pavies o préssecs de pell groga no sónmajoritaris a les comarques tarragonines.

Respecte a varietats de llarga implantació a la zonacom Dixired i Maria Serena, cal comentar que l’apariciód’altres de major demanda comercial, com ara la sèriedels Rich (Rich May, Rubi Rich,...), portarà a l’arrencadad’aquestes de forma que la seva presència començarà

a ser testimonial en els anys següents.

Respecte a les nectarines, la tendència apunta cap auna major producció de les primerenques, collides almes de juny, tant en els grups de carn blanca com enels de carn groga. Les varietats grogues que més esplanten són Big Top, Venus, ...Com a novetat, algunsproductors de la Ribera d’Ebre han començat a introduirla varietat de carn blanca Jade amb un intent de subs-tituir la varietat de nectarina blanca per excel·lència, laSnowqueen. Tot i això, els preus insuficientmentremunerants de la nectarina durant les dues darrerescampanyes, han motivat que s’aturés la plantació denoves superfícies de la mateixa.

Les varietats de préssec i nectarina es poden classificarsegons el període de maduració:

Mes de maduració Varietats principals de préssec

Maig May Crest, Spring Crest,May Fire, etc.

Juny Alexandra, Dixired, Francisca, June Lady, Merryl GemFree, Primerose, QueenCrest, Royal Glory, SpringLady, SpringTime, etc.

Juliol FravorCrest, Maria Serena,RedHaven, RedTop,RedGlover, Rich Lady,Catherin, etc.

Agost-Setembre BabyGold, Blanc d’Agost,Blanc de Setembre,Calanda, Carlson, MerrilO’Henry, etc.

Mes de maduració Varietats principals de nectarina

Juny Armking, Big Top, May Fire,Silverking, Snowqueen, etc.

Juliol Fantasia, Snowqueen, EarlyGiant, Flavour Giant, RedDiamond, Stark Red Gold, etc.

Campanya 2000 Campanya1999 % variació

Comarques Sup.Total(ha)

Rend. Secà(kg/ha)

Rend. Reg (kg/ha)

Prod. total(tn) Prod. total (tn) Producció

00/99Alt Camp 20 5.617 10.212 177 200 -12 %Baix Camp 430 10.212 4.391 5.329 -18 %Baix Ebre 157 6.565 14.272 2.035 1.896 7 %Baix Penedès 69 5.617 388 438 -12 %Conca de Barberà 9 10.212 92 104 -12 %Montsià 151 6.565 14.272 1.930 2.350 -18 %Priorat 78 5.617 10.212 744 1.020 -27 %Ribera d'Ebre 1.687 20.395 33.998 31.298 +9 %Tarragonès 139 5.617 10.212 1.111 1.513 -27 %Terra Alta 232 9.382 20.395 3.884 3.371 +0 %Arbres dissemin. 30.985 arb. 14,7 kg/arbre 456 690 -34 %

Total Tarragona 2.972 48.704 48.209 +1 %

La collita de préssec a Tarragona. Any 2000

163DARP 2000

La collita de cítrics a Tarragona. Any 2000

En la present campanya 2000-2001, es preveu unadisminució, en termes generals, de la producció decítrics.

Les causes principals són conseqüència de:

- Les característiques de producció d’aquests tipus deconreus, marcadament anyívols (i més concretament,en les comarques més productores)- Per les baixes d’arbres en les plantacions, provocadespel Virus de la Tristesa, molt evident en la comarcadel Montsià, i, en la part baixa de la Ribera d’Ebre,disminuint la virulencia en les plantacions de ribera riuamunt.

Aquesta disminució important de la producció, degudaa l’atac de la Tristesa, es veu compensada per l’entradaen producció de noves plantacions, empeltades sobrepeu ressistent, i segurament deduit de la dimensió deles noves plantacions, portades des d’una gestió méstècnica, amb millors nivells de producció.

Sobre les plantacions noves que és fan, predominamajoritàriament, la tònica de plantació de la clementinaClemenules, i en les plantacions de taronger, mésminoritàries, la varietat Navelina.

La collita de cítrics a Tarragona. Any 2000

Cultiu VarietatSuperfície

productiva (ha)Total ( Tm)

Taronger Navel 942 10.272

Navelina 1.505 19.825

Navelate 426 7.820

Valencialate 512 9.296

Altres 259 4.707

Total 3.644 51.920

Mandarina Satsuma 647 9.801

Clementina Fina 1.010 14.532

Clemenules 2.575 46.447

Oroval 106 1.358

Fortuna 82 1.164

Altres 265 4.547

Total 4.685 77.849

Llimoner 57 855

Aranja 1 17

TOTAL 8.387 130.641


164 DARP 2000


La collita d�avellana a les comarques deTarragona. Any 2000

La collita d’avellana de l’any 2000 a les comarques deTarragona va ser de 16.598 tones closca. Aquestaproducció representarà un decreixement del 37% res-pecte de la campanya anterior (26.327 tones). Veurequadres núm. 1 i 2.

Les comarques on es concentra el conreu de l’avellanasón el Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat,la Conca de Barberà i la Terra Alta, per ordre decreixent.La tendència a la disminució de la superfície d’avellanerdels darrers anys s’ha tornat a reprendre, passant unapart a semiabandonades i l’altra a abandonadesdefinitivament. L’abandonament dels camps de secàés el més significatiu.

Amb la gran collita d’avellana que hi va haver l’any 1999,es preveia que pel 2000 seria dolenta. Però laclimatologia (fins el dia d’avui) ha fet millorar lesperspectives inicials. Les temperatures i humitatsbaixes i les ventades, de gener i febrer van afavorir la

polinització, i després, hi van acompanyar les plugesesglaonades (encare que no abundants) durant la pri-mavera. Les terres de regadiu han pogut mig compen-sar la forta sequera de l’estiu, però les de secà s’hanvist greument afectades, deixant caure molta avella-na, perquè no s’ha pogut omplir. Es preveu que elrendiments mitjans siguin de 421 kg/ha als camps desecà i de 1.207 kg/ha als de regadiu.

Les avellanes seran de calibre (tamany gra) superiorque la campanya passada i de millor qualitat.

Respecte a les varietats, la que s’espera amb unrendiment productiu més alt és la Pauatet.

L’època de recol·lecció de l’avellana s’ha avançat(habitualment la recol·lecció comença la primeraquinzena de setembre). Ja s’ha iniciat durant la últimasetmana d’agost, amb la collita de les Constantí. Espreveu que hagi caigut tota a terra a final de setembre.

La collita d�avellana a Tarragona. Any 2000

Secà Regadiu Total Secà Regadiu Secà Regadiu Total

ALT CAMP 779 2.714 3.493 400 1.206 312 3.273 3.585

BAIX CAMP 1.551 5.797 7.348 525 1.174 814 6.806 7.620

BAIX PENEDÈS 4 - 4 400 2 - 2

CONCA DE BARBERÀ 636 138 774 400 1.200 254 166 420

PRIORAT 1.791 612 2.403 340 766 609 469 1.078

RIBERA D’EBRE 190 - 190 396 - 75 - 75

TARRAGONÈS 352 2.436 2.788 500 1.400 176 3.410 3.586

TERRA ALTA 565 5 570 400 700 226 4 230

TARRAGONA 5.868 11.702 17.570 421 1.207 2.468 14.127 16.595

SUPERFÍCIE PRODUCTIVA Rendiment (kg/ha) Producció

165DARP 2000

La collita d�oliva a Tarragona. Any 2000

La collita prevista d’oliva de l’any 2000 a les comarquesde Tarragona s’estima en 62.006 tones. Aquestaproducció representarà un decreixement del 59% res-pecte de la campanya anterior (150.103 tones). Veurequadres núm. 1 i 2. La producció d’oli es preveu de13.169 tones, amb un rendiment mitjà del 21%.

Les comarques on es concentra el conreu de l’olivasón el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i el BaixCamp, per ordre decreixent. La tendència a l’augmentde la superfície d’olivera productiva dels darrers anyscontinua. La majoria d’oliveres que s’han plantataquests últims anys ja han entrat en producció. Encanvi la superfície total s’estima considerablementmenor a la dels últims anys. El motiu és queplantacions que estaven parcialment abandonades hanpassat a considerar-se totalment abandonades.

La mala collita que s’espera per aquest any (rendimentsmitjans de 303 Kg/Ha en secà i 2.873 Kg/Ha en regadiu)s’explica fonamentalment per la forta secada que hapassat el cultiu durant l’estiu, pel caràcter anyívol del’olivera en les terres de secà i per les altes

temperatures de mitjans de juny. Si no hi ha una pitjorcollita és gràcies a la producció esperada de les oliveresjoves que hi ha en reg a la comarca del Baix Camp.

La manca de producció serà molt significativa al BaixEbre i al Montsià, on s‘espera un decreixement, res-pecta l’any passat del 70%. Destacar els afectes dela pedregada de 17 de setembre a Alcanar i Ulldecona.

Al secà la manca de pluja ha afectat molt. L’aiguacaiguda a partir de la segona quinzena de setembreservirà per millorar els baixos rendiments en oli ques’esperaven en zones on no s’havia desencadenat elprocés de maduració, però, aquesta aigua no pot ferres a la gran quantitat d’oliveres que no porten capoliva.

La qualitat de l’oli no podrà ser tant òptima com seriad’esperar de les oliveres d’aquesta demarcació.

No s’observen noves plantacions d’olivera. A les zonesmés meridionals els nous regadius s’opta,majoritàriament, per destinar-los a cítrics.

La collita d�oliva a Tarragona. Any 2000


Secà Regadiu Total Secà Regadiu Secà Regadiu Total

ALT CAMP 1.381 23 1.404 1.100 3.000 1.519 69 1.588

BAIX CAMP 2.349 4.776 7.125 300 2.900 705 13.850 14.555

BAIX EBRE 25.972 818 26.790 425 3.000 11.038 2.454 13.492

BAIX PENEDÈS 1.673 - 1.673 1.750 - 2.928 - 2.928

CONCA DE BARBERÀ 643 11 654 1.750 3.000 1.125 33 1.158

MONTSIÀ 18.593 669 19.262 591 2.764 10.979 1.849 12.828

PRIORAT 2.517 96 2.613 1.700 3.000 4.279 288 4.567

RIBERA D’EBRE 11.429 997 12.426 200 2.500 2.286 2.492 4.778

TARRAGONÈS 1.217 89 1.306 2.800 5.100 3.408 454 3.862

TERRA ALTA 5.258 5 5.263 425 3.000 2.235 15 2.250

TARRAGONA 71.032 7.484 78.516 303 2.873 40.502 21.504 62.006

SUPERFÍCIE PRODUCTIVA Rendiment (kg/ha) Producció

166 DARP 2000


La collita de raïm a Tarragona. Any 2000

En totes les comarques, s’ha donat una bona floraciói quallat, que farà una collita superior a l’any promig,exceptuant les comarques de l’Alt Camp i el BaixPenedès, on és dóna una collita normal, potser degudaa la bona collita de l’any anterior.

Ha estat un any sec, on les pluges de final de primave-ra han salvat la collita, i sanitàriament, molt bo, fa queno hi ha fins ara atacs d’insectes i malures.

La tendència a plantar noves varietats menysproductives i a incrementar la producció destinada avinificar en negre fan que els rendiments disminueixinlleugerament.

La collita de raïm a Tarragona. Any 2000

COMARCA Superfície total Superfície productiva Rendiments ProduccióHectàrees Hectàrees Kg/ha Tones

ALT CAMP 6.563 6.034 9.600 57.926

BAIX CAMP 46 40 5.800 232

BAIX EBRE 60 54 8.300 448

BAIX PENEDÈS 4.047 3.672 10.500 38.556

CONCA DE BARBERÀ 5.960 5.276 4.950 26.116

PRIORAT 3.280 2.759 3.600 9.932

RIBERA D'EBRE 1.756 1.647 8.450 13.917

TARRAGONÈS 2.189 2.046 7.800 15.959

TERRA ALTA 8.091 7.600 7.500 57.000

TOTAL 31.992 29.128 220.087

167DARP 2000

Evolució dels principals conreus agrícoles. 1991-2000

272289

277

243

203

316

214

283

260275

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

150

200

250

300

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

BLAT (gra)

785

953

853

676

578

787

582

731

511 532

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

400

500

600

700

800

900

1000

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

ORDI (gra)

191

241217 216

278303

400384

332

383

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

150

200

250

300

350

400

450

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

BLAT DE MORO (gra)

108

128

137

157

122

133137 138

134 134

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

100

110

120

130

140

150

160

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

ARRÒS (closca)

275 284

239

203

153 149130 131 127

101

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

50

100

150

200

250

300

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

PATATES

124

10299

93

8279

82 8387

80

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

70

80

90

100

110

120

130

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

ENCIAM

3536

3635

33

3030

27

30 30

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

26

28

30

32

34

36

38

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

COL

8

24 23 23

2119

17 1819

17

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

5

10

15

20

25

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

MONGETA VERDA

108

117

121

115

112

117 116114

126 126

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

105

110

115

120

125

130M

ILE

RS

DE

TO

NE

S

TOMÀQUET

3740

32

26

23 24 2322 22

24

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

20

25

30

35

40

45

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

CARXOFA

66

71

48

53

57

60

55

51

57

50

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

45

50

55

60

65

70

75

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

CEBES

3.0673.0213.088

2.635

2.331

2.114

2.3312.451

2.356

2.187

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

2000

2500

3000

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

ALFALS

717789

691

581

408358 346 323 345 361

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

200

300

400

500

600

700

800

900

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

BLAT DE MORO FARRATGER

131

279 290

131

224208

182165

191

89

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

50

100

150

200

250

300

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

VEÇA FARRATGERA


168 DARP 2000


Evolució dels principals conreus agrícoles. 1991-2000

174

530

379419 430 424

484

352

467

389

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

100

200

300

400

500

600

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

POMA

146

306

191

288 282

392 390

336

378340

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

100

150

200

250

300

350

400

450

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

PERA

131

254

206 214

161

227 221239

221

266

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

100

150

200

250

300

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

PRÉSSEC I NECTARINA

31

40

3336

38

33

39 40

61

56

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

25

30

35

40

45

50

5560

65

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

TARONJA

22

32 3542

47

27

50 46

87

75

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

102030405060708090

100

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

MANDARINA

15

39

3430

14

25

39

24

3633

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

10

15

20

25

30

35

40

45

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

AMETLLA (closca)

16

25

10

21

14

6

1916

28

17

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

0

5

10

15

20

25

30

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

AVELLANA (closca)

3.180

3.507

3.162

2.535

2.912

3.2923.162

3.0003.081

2.992

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

2400

2600

2800

3000

3200

3400

3600

MIL

ER

S D

'HE

CT

OLI

TR

ES

VI

446471

445

350

406

493469

421

460 454

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

300

350

400

450

500

550

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

RAÏM

119

156

96

63

101

139

215

111

195

88

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

50

100

150

200

250

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

OLIVES

25 25

20

12

22

31

47

23

43

16

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

ANYS

10

20

30

40

50

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

OLI

anuari d'estadístiques agràries i pesqueres de catalunya. any...

Documents