Tema 1. Sumria i Acdia.

Cultura Sumria: s una cultura desconeguda per complet al segle XIX. Quan es van comenar a desxifrar les llenges orientals es va comenar a conixer la cultura arcdica. Els lingistes desxifrant taules cuneformes (acdiques) expressaven un idioma que no coneixien, i van suposar que pertanyia a una cultura, la cultura sumria. Sumria, -el-arab suposa el descobriment d'un continent desconegut. Cultura que havia quedat sepultada (cultura nova dins d'una cultura antiga).

Geografia:

S. XIX. Es plantejava que la geografia d'un pas determinava la seva histria. Ara, es diu que no determina, per s la condiciona. Al sud, hi ha el golf prsic (en rab: Chat-et-arab). Riu/Rierols: es divideix en dues parts: ufrat (afluents harbur, balika) i Tigris (afluents: amida, petit i gran zab). El pas est ple de rius i rierols (per tant, s un pas molt bo per conrear) i adams, est envoltat per una cadena de deserts i muntanyes. (Sud desert d'Arbia i al Nord desert de Sria). Tota la volta (serralades alts: monts taurus). Entre el taurus i el desert de Sria, hi ha els monts Amano (significa les muntanyes de la lluna). Serralada d'importncia religiosa.

Es caracteritza pels rius tant ara com a l'poca antiga. Eren d'un caudal variable, que canviava constantment. s un pas que t aigua, i que per aprofitar-la, requereix un esfor hum. Els rius es desborden constantment. Per tant, es requereix un fort control ecolgic per mitj de preses, dics i canals.

s un pas geolgicament molt inestable (per les plaques tectniques) Control dels terratrmols. Per tant, com a conseqncia, s'ha de realitzar un control dels terratrmols i realitzar edificacions amb major solidesa.

Sobre un pas frtil, els vens sempre intenten invadir el pas. Pateixen invasions, i per aturar-les, intenten conquerir les terres de fra perqu no conquereixin el seu propi territori.

DOMINI/CONTROL ECOLGIC.DEFENSA/CONTROL BLLIC.Aix marca la histria de Mesopotmia.

La cultura neix quan hi ha l'esfor hum de saber defensar i controlar un territori.

1.2.QUESTI SUMRICA (descoberta al segle XIX).

Es qestiona: els sumeris, d'on provenen? ORIGEN.

Durant el s. XIX i XX, s'emprava la hiptesi de que els sumeris vivien fora de la Mesopotmia, per un dia hi van entrar. ORIGEN: per mitj de CONQUESTA. Lentament s'imposa que els sumeris deien que sempre havien estat aqu (a Mesop.) i no tot sols, sin amb altres pobles. (HIPTESI ANTIGUA).

La segona hiptesi: els sumeris, en temps prehistrics vivien en un territori juntament amb altres pobles (sumeris, semites, Indo-iran). ORIGEN: hiptesi residncia prehistrica.Nord: semites Sud: Reduda, sumeris. Est: indoirans.

(Segons el domini hi haur una cultura dominant). Quant els sumeris esdevenen homognics? Com es va provar que els semites van ser all a l'poca prehistria? Arqueolgicament, quan hi ha una eclosi sumria? Excavacions de El-Obeid/ Ciutat Uruk/ Jemed-Nards. Quan s'excava, es troben 4 cultures successives: Uruk I, El obeid, i entre aquestes dues no hi ha una ruptura cultura sin una evoluci. Trobam un altre estrat: Uruk II, quan canvia d'estrat hi ha un canvi cultural, es troben els 1rs texts escrits. Es distribueix per tota la baixa mesopotmia. (Evoluci Cultural). Han tengut relacions de domini. Els sumeris estan sotmesos culturalment pels indoirans. Aconsegueixen independitzar-se culturalment i evolucionen (etapa Uruk II amb l'escriptura). Hi han estat sempre, amb un procs evolutiu.

1.3. Llengua i Cultura. Invenci de l'escriptura.

La llengua sumria s'anomena ased (que no t famlia).Procs: a) Etapa de les bullae i tolkens: petita pedreta de fang slid. En llat, bolla de fang. 20 bolletes de tolkens s'introdueixen dins la bullae i es marca amb la pota d'una ovella. Aix s el que trobam com escriptura (que neix a Uruk I i Uruk II.) Evoluciona....

b) Tauleta (taula cuneforme). Equival a una blonga (o pastilla de sab). Passam dels tolkens a fer un dibuix damunt tauletes. Escriptura logogrfica.Evoluciona....Aquest tipus de tauleta noms permet enumerar coses (no formar frases) i hi ha un moment que sorgeix una tauleta complexa (capa de fer frases). c)Taula: amb determinants. Conjunt de signes que s'afegeixen a les paraules i que permeten precisar el seu sentit. Es crea la sintaxi. Ens ha arribat a partir de documents escrits. Que va fer possible que el llenguatge sumeri es pogus desxifrar? Es va deixar de parlar per es va seguir emprant culturalment (els savis escrivien en sumeri). Els sumeris van elaborar els primers diccionaris.

1.4. COSMOLOGIA SUMRIA.

Al mn antic (l'univers) mesclava la naturalesa material amb la divinitat. Mescla entre divinitats (que sn eternes) que donen lloc a fets. Deien que hi havia dues divinitats (An i Ki) (Es conjunten). Ki s la terra ferma.An, forma la bveda del cel. Emmanaci de An s el que veim al cel, el buit que hi ha entre an i ki, s Enlil.El Ki, s'interromp per l'aigua, si al cel i a la terra hi ha aigua, hi ha un gran depsit (per tant, diuen que hi ha una altra bveda i l'anomenen aiges superiors. No plou contnuament, per tant, van dir que el cel tenia unes comportes (portes del cel), el du An, es limita a obrir una porta del cel. Hi ha un astre petit, el sol, que est aferrat al cel. Pels antics, tant la claror com la fosca sn coses (els antics diuen que la claror no ve del sol). La lluna s un astre petit per ms gran que el sol i roda per la bveda del cel. La claror no ve del sol, el sol noms dna calor per poca claror. La lluna, dona claror i un poc de fred. Les estrelles es poden unir, serveixen per dibuixar qualsevol cosa que passa a la terra. La superfcie terrestre envoltada per serralades. Baix la terra hi ha una pirmide invertida (Kur). Tot aix, escrit al relat de la baixada dels inferns de Gilgamesh. Poema que s'obt de manera fragmentada. S'ha aconseguit traduir d'un altre idioma ARCAIC des d'un document antic (tauleta 12 de Gilgamesh). La idea d'univers va tenir tant d'xit que va ser la cosmologia que va adoptar tot l'orient antic. La cultura hebrea que s'expressa a la bblia s una idea de mn del pensament sumeri. Dante cpia la idea del mn dels sumeris, a la divina comdia quan parla de l'infern.

1.5. LLEIS SUMRIES.

Per la subsistncia es necessita un sistema legal. Lleis de Ur-Namnu.: estan molt fragmentades (sembla que les incgnit constitueixen l'epleg de les Ur-Namnu. Lleis del Ma (monarca annim).Lleis de Lipit istar.: Sn lleis prpiament babilniques (redactat en llenges sumries).El prisma de Philadelphia.: recull de lleis. Tauleta UM cuneformes: la ms antiga conservada. Tauleta YCB.: conjunt de lleis.Lleis de Urukagina (1es lleis reformistes): Gran conjunt.

Quin sentit tenen aquestes lleis?

Al mn de Mesopotmia hem de tenir en compte el concepte d'ordre (a Grcia el concepte de rao/ a Roma, llei). ORDRE: s un concepte que marca aquella cultura. En sumeri= ME.(sumeri parla en monosllabs).s una zona de terratrmols, inundacions.. s = al desordre: aquesta cultura t por al desordre. Concepte bsic= ORDRE. Les lleis serveixen per restaurar el Me, que sempre s un mirall de l'ordre que tenen els dus. Totes les lleis cerquen l'ordre, no sn lleis per aplicar. Sn principis de dret.

Dins la vida quotidiana (dret consuetudinria). A cada poble hi havia un jutge que dictava sentncia per ordenar el que passava, per aix el que dictava s'anava passant de pares a fills, la justcia s el dret consuetudinari. Destaquen les lleis de Urukagima (uruk=ciutats)/(gima=cels alts)==els reis y els cels que han tengut. El rei fa copiar el dret que la gent emprava en aquell territori. Feia copiar una selecci: les lleis de costums que no sn nicament principis de dret. Ho resumeix a unes tauletes. Una vegada resumides, ho fan aplicar. s la 1 vegada que hi ha una llei que t efectes dins la poblaci. Les lleis que ell fa compilar sn:Lleis apodtiques: permet. No hi ha cap excepci, a la prctica s inaplicable.

Lleis casustiques: si mates a alg, et matar a tu. Invent de Urukagima.

Aquestes lleis diuen que cada rei quan puja al tro ha de posar ordre al pas. Hi ha 3 principis que marcaran la legislaci oriental.

Principi d'alliberaci dels esclaus: el que era habitual era que un sumeri tengui esclaus semites (d'una altra cultura). Si una persona sumria t esclaus sumeris en un pla de 7 anys els ha d'alliberar. Era un principi que es feia en la prctica.

Hi ha un perd de les deutes: abans el comer era d'intercanvi. Quan el monarca pujava al tro, els sumeris si havien de compensar els deutes. A fi de que no hi hagui tantes diferncies socials.

Al pas hi havia d'haver un territori agrcola comunal pels que no tenien, per poder sobreviure.

Es van donar uns principis jurdics per una sumria estable. Una cultura aix no va nixer per imposici militar, sin, neix per mantenir un ordre (equilibri social). Les lleis sumries recollides en la Biblia.

1.6 HISTORIA DEL PAS:

s una zona molt reduda (sud de Trcia) molt controlable. s caracteritza per:

Comena per les ciutats estat. (conjunt de ciutats que amb major o menor insistncia estan federades. Sn ciutats estat independents entre s i molt complexes (respecte al perode anterior). Significa que estan organitzades en 2 pols de diferncia. Cada ciutat t 2 punts que sn els que la conformen. Palau (exerceix bsicament mantenir el control ecolgic i militar) i temple (mantenir l'ordre dins el pas, lluita contra el desordre cultural i econmic).

Economia: No hi ha doblers, hi ha comer d'intercanvi. Culte: tendeix a enfortir al sistema religis en que ells conceben el mn. Comencen a elaborar uns rituals de culte (per sacrifici). Sacrificis animals i vegetals, no consta de sacrificis humans. Tendeixen a pesar el sacrifici vegetal. Culte molt respectus.

Societat complexa amb una histria, que podem establir amb l'arqueologia i documents antics. DOCUMENT: Llista reial Sumria: cpies en taules cuneformes. Aquest document conta la h de sumria. Comena dient que la reialesa va davallar del cel, grcies al Du AN i es va installar a 3 ciutats: Eridu-Sippar-Shurrupak. Hi ha dues maneres de comprendre el que es vol dir quan diuen que la reialesa ve del cel.:

Els historiadors del tarann asiri, diuen que la reialesa comena a la terra.

Els summeris, diuen que ve del cel. Per ser rei d'Eridu, es necessitava la sanci/reconeixement del temple. El rei d'eridu, necessita ser refrendat pel temple. Amb la distribuci econ. Significa que la reialesa no anava per successi dinstica. Eridu, es desplaa a Sippar i ms endavant esdev Shurrupak. Cada ciutat esdev principal depenent de la situaci. En cert moment esdev un diluvi (simblic) que dna lloc a l'extinci de summer. s un signe de forta crisi, que ensorra/esbuca la cultura: crisi cultural, per dos motius: el primer es que es detecta una conflictivitat entre aquestes ciutats, i l'altre, les invasions zagros (pobles indoirans).

Posteriorment quan An baixa del cel, va fer la pau en sumria (smbol: arc de sant Mart com a smbol del rei An). Tot all que succeeix acci d'un du, per la pau no es realitza un document escrit. Dins Kish van regnar 24 reis, a Uruk 12. Dins la cultura sumria el n perfecte s el 12, que significa plenitud. Tan a Kish com a Uruk (darrer rei: gilgamesh) eren perfectes, ben constitudes. Uruk, era una ciutat enorme amb una murada alta, amb torreons. Durant molt temps es pensa que Gilgamesh era una llegenda, es tenien molts noms purament mitolgics, els mites sn narracions que expressen el pensament d'una cultura (mitjanant la mgia). El rei Gilgamesh s un monarca que dna a Uruk una enorme preponderncia. A summer segueixen sent ciutats independents. Uruk s un referent. Hem de recordar reis que tenen direcci sobre totes les ciutats d'Uruk:Rei ENSHAKURANNA: 1r monarca: que es fa dir rei de Summer, per a cada ciutat hi ha un monarca.

Rei LUGALZAGESI: 2.350- S.XXIV aC. ltim rei, aqu acaba el pas de Summer.

S'acaba per: Sembla que aquest pas es va salinitzar (la terra es fa infrtil).

El pas com a societat complexa es va burocratitzar (estructura burocrtica improductiva).

Hi ha una substituci cultural. No es que els semites invadeixen sumria.

1.7 QUESTI ACDICA.

AKKAD es caracteritza per ser de cultura semita (llenguatge acdic) aquest poble no disposa d'alfabet. Els sumeris entren pacficament dins sumer. Adopten l'alfabet sumeri per escriure la llengua acdica els que entren van dominant sumeria: dominen la societat complexa. Al palau, dominen tot all que fa ordre a la enginyeria. Dominen l'exrcit amb noves armes. Al temple (econ.) dominen els intercanvis comercials dirigit pels semites. En quant a cultura, les cultures antigues tendien a fondre la cultura. (en aquest cas, no: cultura sumria i cultura acdic. Els semites del nord anomenats acdics, produeixen una substituci cultural.

1.8. HISTRIA ACDICA.

La histria d'acdica s complexa. Dins Akkad, els acadis s'imposen sobre els sumeris. Hi ha una salinitzaci, i per tant, ascendeixen cap al nord. SARGON D'AKKAD (2.375-2350) s el 1r monarca que en tenen dades segures. Les prerrogatives del rei anterior (lugalzagesi) en qesti de comer els asumeix Akkad. Sumria queda sota Akkad. Aculturaci. Akkad ho dirigeix per un canvi de poders. 1r rei del que tenim una llegenda del seu naixement (t un enorme inters per deixar clar que aquest rei no s de naturalesa divina per les divinitats l'han acompanyat. Emfatitza les seves qualitats humanes. No s un du, per s un superhome. La corona que llueix s una doble corona: summer i akkad (monarquia dual).Pel desenvolupament ho fa mitjanant el comer. Va posar el comer a llocs llunyans: 1r a Assuer, desprs a Elam (est) i ms tard a Mari (dins Sria). El fet d'establir-ho, va fer que tengus tot el territori com a territori que li pertany (s la manera antiga de recalcar l'autoritat d'un monarca). Realment sn zones comercials en relaci amb el rei.

Sargon es succet per NARANSIN, que governa Akkad. Duu al mxim el desenvolupament que el seu pare havia fet. El comer noms es pot dur a terme: 1) disposant de bones vies de comunicaci i 2) disposant d'un sistema legal amb solidesa (i conjunt de temples per realitzar transaccions). Adams del control ecolgic i la defensa bllica per controlar territoris. Punts febles de Sargon i Naransin: l'existncia de bones vies de comunicaci per comer, implica que siguin envats per la gent de fra. Si hi ha desenvolupament, no hi ha tanta defensa. Hi ha invasions: -1. Per l'est: Qutu (persones de tarann indoiran). Invasi relativa perqu tornen a ocupar el territori que sempre havien ocupat abans d'arribar els sumeris. -2 Per l'oest: els Martu. Sn un conjunt de tribus semites. Els documents antics per referir-se als Martu, empren 3 noms: Martu, Amoreus i Amorites. Els Martu, s el nom que els van donar els sumeris. Amorreus i amoritas sn paraules semites. No entren bllicament sin que van ocupant vies. -3 Pel nord: els luluites (Akad). Tarann indoirnic. -4 Hurrites: son de tarann indoeuropeus. Conjunt de tribus. Parlen un idioma amb parentiu amb el nostre. Venen del nord per no poden davallar cap a Mesop. Troben una forta entrada dels hurrites. Mitani (que s l'imperi-zona de tensi, entre Mesop. Gent oriental i indoeuropeus).

Els antics conten aix, amb un diluvi. Quan tenien a Naransin per rei, hi ha un diluvi. Dins el moment de diluvi, hi ha el Renaixament sumeri. Hi ha un caos per les invasions per passats 100 anys, hi ha una prosperitat. En l'poca entorn al s. XXII aC, a Sumria hi ha un renaixement cultural que codifica i posa per escrit la cultura sumeria antigua. Sumeria est en mans dels Qutu. No sn gent aliena al que era Mesopt. Dins aquesta zona hi ha una ciutat al sud: Lagash, es caract. per ser reduda amb un rei fams: judea de Lagash, que fa codificar tot un conjunt de codis legals. No es sap si fa escriure o es d'escriptors posteriors. La codificaci no t com a objectiu ser emprada, sin ser recordada. Hi ha tamb la ciutat d'Uruk. Destaca Utu-nergal (monarca) es caracteritza perqu va aconseguir que la ciutat fos independent al domini Qutu. s una ciutat governada per les seves prpies lleis: estableix un sistema legal (ciutat autnoma). El seu fill Ur-Namnu fa codificar les lleis que governen a Uruk (lleis de Ur-Namnu).

Recopilaci: Ukuk i Lagash aconsegueixen el domini i codifiquen les seves lleis davant els Qutu. Codifiquen el saber del passat. 3 ciutat: UR. Es desenvolupa una dinastia de reis (3a dinastia d'ur). Donen un gran desenvolupament: s la ciutat on es va codificar la literatura Sumeria. De sobte hi ha la presncia dels Shu (que no se'n coneix res, noms el nom). Venen de l'est i son tribus. Sembla que fan una ofensiva que intenta aturar les infiltracions Martu. Fruit del xoc de dues cultures es produeix una devastaci del sud de Mesopotmia. Es troba un mur que es va anomenar mur dels Martu, perqu veient la confrontaci entre Shu i Martu, es fa una muralla per defensar-se, acaba tot el territori amb el domini amorreu.

CONCLUSIONS: Sumria, que desapareix sota els Amoreus, ens ha deixat 3 coses: codificaci dels codis legals (pel record), no sn codis que s'hagin quedat dissolts. Els sumeris codifiquen (al renaixement sumeri) especialment la cultura. Els sumeris dissenyen una configuraci del mn que perdura, marcant la h del Prxim Orient Antic.

TEMA 2. BABILNIA.

Quan els amoreus tenen tot el territori formen diferents ciutats estat dins Mesopotmia: isin (localit. Incerta), ciutat de Mari, ciutat de Larsa (localit. Incerta), ciutat de Babil i ciutat de Assur.

Ciutat de Isin: dinastia d'Isin, s la ciutat que va recuperar el comer amb l'exterior, especialment amb el nord (regne de Mitan).Ciutat de Mari: ciutat amb molts contactes amb la mediterrania. (Mesop.- Grecia)Ciutat de Babil: s l'antiga Babilnia. s una paraula en llengua semita: bab=porta i il=du__La porta de Du. T molt bona ubicaci. s el 1r nom de la ciutat. El poble tenia la sensaci d'estar dins d'una ciutat sagrada. Molts de temples (significa que hi ha molts d'intercanvis comercials i culturals), aix s degut a que s una ciutat central. Ciutat d'Assur: significa el nom d'un du. Mant un comer amb els ictites (Anatlia). Imperi Asiri Antic=comer amb Anatlia. De cara al nord dominar asiria. Hi ha dues zones inferiors: Assur (nord=imperi asiri antic.) i babil (babilnia, a l'etapa paleobabilnica).

2.1. poca Paleobabilnica.

Rei destacat: rei Hammurabbi. Avui en dia es dubta de la cronologia. (1750 aC). 1- Cal dir que duu al davant l'p. Paleobabil. Els reis babilnics governen per successi dinstica. Quan mor un rei no est del tot clar qui s el successor. Dins del pas hi ha un conjunt de persones que estableixen qui ha de ser el rei (volubles.)2-Sn monarquies molt efmeres.

Que va fer redactar Hammurabbi?Primer recull de l'epopeia de Gilgamesh, les fonts.(son escrits anteriors que donen lloc a l'epopeia). Dona lgica al govern de Hammurabbi. (s un relat).Desprs: -Gilgamesh i Aggah de Kish.-Gilgamesh i el pas de la vida.-La mort de Gilgamesh. -Gilgamesh i el toro del cel.-Gilgamesh i Enkidu: la baixada als inferns. -Relat del Diluvi.

EL CODI D'HAMMURABBI. Fa recollir el codi d'Hammurabi, que est escrit en columna sobre pedra negre: diorita. All que s'hi escriu quasi no es pot esborrar, est escrit per sempre. T un poc ms de 2m d'altura, i va ser localitzat al principi del segle XX a la ciutat de Susa, actual Irn. Escrit en idioma acdic, llengua semita; est fragmentat en 3 parts i hi ha un tros que quasi no t insicripcions perqu est molt escarxat, a fi de tenir la intenci de posar-hi algun escrit, per que finalment no es va posar. Va ser desxifrat per Vincent Schnell. T 4 parts significatives: 1) T un baix relleu on es veu un du, que pot ser el du shamash (du sol) i per altres autors, s el deu Marduk. Apareix Shamash que entrega aquest codi a Hammurabbi. Aix significa que aquest codi s sagrat. 2)T un encapalament, amb uns dibuixos i unes inscripcions: el prleg constava les seves proeses. 3)Part central amb les lleis (unes 288 aprox.), es el cos legal: corpus articli. Contingut de les lleis. Aquestes lleis, es divideixen en dos tipus: casustiques i apodctiques. El codi d'hammurabbi posa lleis casustiques. Hem de recordar 3 coses: apareix la llei de tali (a nosaltres ens pot semblar una llei cruel, per a poca antiga no ho era, era de notable misericrdia), quan es diu, ull per ull i dent per dent, es pot referir a un sentit metafric, i no tornar un ull, sin econmicament, el que val un ull. Hi ha tamb els cstigs vicaris: cstig d'un per l'altre: si em mates el meu fill, jo et mat un fill a tu. La tercera qesti: aquest codi, ms que un codi per aplicar-se, s una declaraci d'intencions. Aquest codi preveu una restricci.

4)Epleg, conjunt de maldicions en contra de la gent que alteri el contingut.

Per tant aquest codi neix del palau i tamb del temple. A la prctica aquest codi com s'utilitzava: es jutjava al palau (coses que afecten al rei), al temple (coses que afecten al comer) i a les portes de la ciutat. En els palaus jutjaven la cort, al temples els sacerdots, i a les portes, els ancians. Insistim en el tercer tipus de judici. Eren ciutats amurallades, les armes eren defensives. Els ancians demanaven testimonis, i atenent al que havien dit, determinaven una sentncia que havien de ser complides. Per tant, ens han arribat, ms que sentncies judicials a partir del codi, han arribat sentncies fetes per ancians que jutjaven a les portes de cada ciutat. El codi d'hammurabbi s una declaraci d'intencions que va servir com a exercici dels escribes. Els alamites van conquerir babilnia i la volien desposer de tot all que t, i es van portar el codi i l'esttua del du Marduk a susa, apart de esclaus. Se'n duen el millor que t aquell imperi. ___________________El n 40 significa plenitud. Escrita en idioma acdic.

CLASE 21.10.2013.

A Hammurabbi, l'arqueologia constata que converteix babilnia en ciutat augusta, gran important, i ell controla tot el comer de mesopot. Emprant tots els camins i construint canals, temples..Hammurabii es mant com a monarca perqu duu a terme un control ecolgic i bllic. -Epopeia Gilgamesh-Epopeia de Enuma Elish-Epopeia de Hatra-Hasis.Tres grans epopeies. I per primer cop es fa una compilaci legal: el codi d'Hammurabbi.____________________________

POEMA DE GILGAMESH:

El poema s un poema que no es redacta de 0, sin que, parteix d'un conjunt de fonts.Hi ha sis fonts. Com sabem que en sn 6? Abans de trobar el document complet, s'han localitzat aquestes 6 fonts com a poemes independents. La historia del document de gilgamesh ens ha arribat per 11 tauletes+1. La historia que ens conta el document, ens la conta amb aquestes 11 tauletes. Ens conta l'amistat de Gilgamesh i Enkidu, i aix desemboca a la recerca de la immortalitat. Una vegada explicades les 11 tauletes, en ve una altre, que ens conta la histria d'Enkidu dins els inferns, s posterior i sembla rompre aquesta histria. El document ens ha arribat per mitj de 12 tauletes. Dins aquestes tauletes, hi ha hagut constantment un gran debat, sobre la historicitat de Gilgamesh. Fins sa 10-15 anys, habitualment en histria Antigua es tenia purament mitolgica l'existncia de grans figures. Avui, l'arqueologia ens conta que, a Uruk es va exacavar amb solvncia, es van trobar unes dades que fa constar el poema de gilgamesh. Ciutat defensada cada metres amb torres de defensa. Per tant la ciutat de Uruk es veu que havia existit, era la mateixa que s'havia descrit al poema de Gilgamesh. La paraula Uruk surt a la Biblia sta el nom de Erek, en sumeri= Ur=Ciutat i Uk= Principal, per tant significa la ciutat principal, s una ciutat existent. A mesura que s'anava fomentant la ciutat d'Uruk es van descobrir noves tauletes i Gilgamesh esdev com a un rei real. No s l'historicitat del relat, per s de Gilgamesh. Una vegada que sabem el que hem de veure, (un relat amb 11 tauletes+1), s important saber com s'ha format aquest relat.

Com s'ha construt aquest poema de Gilgamesh?

T 6 fonts i ms o manco unificats dnen lloc al poema de Gilgamesh, aquests 6, sn d'origen sumeri. Per tant al pas de SuMeR, es fan un conjunt de 6 relats. Quan arribam a l'poca de Hammurabbi, succeeix que, aquests 6 poemes comencen a formar part dels trobadors. Es fa la primera troba completa. El temps passa, i, l'imperi paleobabilnic acaba amb un conjunt d'invasions: els kasitas. No s una invasi destructiva, s un domini per substituci. Es diu que es quan es redacta la tauleta nmero 12, que ens conta una altra histria. Encara que Enkidu hagi mort, un altre cop es torna a considerar viu. Es dna per completat el poema de Gilgamesh en 12 tauletes. El temps va passant fins que arribam a l'any 650 aC (VII), Babilnia fa temps que ha desaparegut, hi ha l'imperi Asiri, on hi ha un rei anomenat Asurbanipal. s un monarca humanista: a la capital de l'imperi ell va fer construr una gran biblioteca. All es va recopilar el saber de tot el mn oriental. L'epopeia de Gilgamesh es guardava dins senalles. A nmide reben aquest poema en llengua babilnica, llengua semita, l'acdic. A la biblioteca el reescriuen en un altre idioma: l'idioma semita asiri. Hi ha molt poca diferncia per sn llenges distintes. s important el nom de Sin-Luki-Unnini, perqu s el primer autor conegut de l'poca antigua que firma, ell sintetitza, el normalitza en idioma asiri. s el darrer redactor. Passa que a l'any 612 aC, la ciutat de Nnive s destruda i acaba l'imperi asiri. La conquesta va arrasar-ho tot i per tant va arrasar tamb la biblioteca. Les tauletes de la biblioteca, per la crema, va fer que les tauletes cuneformes es conservessin b.Amb en temps, es va comenar a perdre el record dins orient del poema de Gilgamesh. Quan es comena a redescobrir aquest document?Al segle XIX hi ha a Orient les primeres grans excavacions i grans figures d'excavacions: Botta (alemany), Layard (britnic) i Rosum( cristi d'Irn). El seu inters no era descubrir la histria antiga, l'arqueologia pretenia descobrir grans peces per enviar-les a grans museus: que llavors eren 2: el British i els Louvre.

Aquests van descobrir la biblioteca i la ciutat de Nmide. A la biblioteca van extreure una gran quantitat de tauletes cuneformes. En aquell moment la llengua cuneforme, no es sap interpretar. A aquell moment hi ha un gran lingista que es Rawilson, que descobreix el prisma de Beishtun, que est escrit en 3 idiomes: el persa, l'alamita i el babiloni (acdic). Ell diu que coneix el persa antic, i d'aquest prisma el que desconeix s el que hi ha escrit en llengua acdica. L'alamita, ho entn per no del tot. Diu, que facem un experiment: coneix tres lingistes, per cap dels 3 coneix l'acdic; intenten els 4 desxifrar independentment el text acdic. Suposen que diu el mateix que en persa i alamita, sabran si ho han fet be, si les traduccions coincideixen entre ells. Com que coincideixen han sabut interpretar b l'acdic. Rawilson troba aquestes 11 tauletes+1, per troba moltes tauletes fragmentades. N'hi ha d'poques distintes, per poden completar a partir d'altres trossos trobats a altres excavacions. Es treballa a partir del text cannic.

Qu diu?

Gilgamesh com a rei governa de forma desptica i els dus li envien a un amic, Enkidu. Un personatge que amb l'amistat el pugui refer com a persona. Se'n van al bosc dels cedres a lluitar contra un gegant: Um-babar; ambds derroten el gegant i se'n duen uns ttems. Quan tornen a un combat, Enkidu mor. Gilgamesh t un gran dol i apareix una deesa: instar, presentada sta el personatge de venus. Aquesta deessa, li envia un enemic: el toro del cel. Gilgamesh vol fer que aquest amic seu, Enkidu, torni a la vida, a partir de la planta de la vida, que la t un personatge anomenat Uta-Napishtim. El troba a davall un oce, i parla amb ell de com pot trobar la planta de la inmortalitat, i Uta, li conta que ell sap on s la planta perqu ell la trobada i Uta li conta la histria de com l'ha trobada: els dus van enviar a la terra un gran diluvi, i ell va sobreviure al diluvi mitjanant un arca i posant-hi animals vius de totes les espcies. Ell diu que els dus li van donar la planta de la immortalitat, aquest, dna nims a Gilgamesh perqu vagi a cercar la planta, emprn un viatge llarg. Deixa la planta i es renta a una pica, i conta la histria que una serp es menja la planta i ell perd la planta de la immortalitat. Torna a la rutina de cada dia, de la qual no se'n pot sortir. Aix s el que conten les 11 tauletes.

La tauleta nmero 12, ens conta que Enkidu continua viu i est devora Gilgamesh. Hi ha una ruptura narrativa. Gilgamesh diu a Enkidu que baixi i desprs li expliqui com sn els inferns. Per Enkidu no pot sortir, i com a conseqncia es trunca la histria entre Gilgamesh i Enkidu. D'aquesta epopeia, com la podem interpretar?. Els mites si ens han quedat es perqu no sn contes. Un mite s important perque ens transmet el tarann ms fons del sentiment hum. Aquest mite t:Transmet una srie de coses histriques: darreres totes aquests detalls mitolgics (bosc dels cedres, monts taurus) amaguen tot all al que s'havien d'enfrontar. La investigaci descobreix les relacions comercials i poltiques. Ambds poemes acaben amb un tarann negatiu de les relacions humanes. Hem dit que Mesop. Per poder-se mantenir es requeria un control ecolgic i un control militar. Aix creava a la gent una psicologia angoixada. Quan confrontam Mesop. I Egipte, veim una cosa distinta, s contrari a Mesopotmia. El riu Nil no t afluents, i els egipcis el van saber controlar. Creava en la gent un carcter optimista i positivitat de la vida, en canvi, la Mesop. Tendeix a reflectir el pessimisme. La llengua no noms s per comunicar, expressa el seu tarann, i reflexa la psicologia de la gent de Mesopotmia.

(CODI) EDICTE D'AMIMNAKUDKA. (1650 aC).

s posterior al codi d'Hammurabbi. No s un codi de principis, s un edicte. Un edicte s un recull d'un conjunt de lleis que s'han aplicat realment. s el que marca les legislacions posteriors.Les lleis d'aquest codi han afectat a 3 mbits:

-Dret de Famlia: Intenten aglutinar una famlia. Inauguren 3 tipus de lleis:lleis de la adopci (Un matrimoni sense descendncia, l'esposa legtima ha de comprar una esclava al mercat i aquesta l'entrega a l'esps i els fills que tenguin, es considerarn legtims de la seva dona.)llei de goelat: significa rescatador/salvador. Si hi ha una persona que queda arrunada fins el punt que hagi de ser esclavitzada per pagar els deutes, el parent ms prxim ha de intentar rescatar-lo. Aix facilita la cohesi. Llei de ledirat: levir=cunyat. Aquesta llei diu que si hi ha una dona casada i el seu esps mor, un germ del mort t obligaci de contreure matrimoni amb ella, i sin, el parent ms prxim. Els fills que tengui amb el nou esps es consideren fills legtims del difunt.-Dret de Terra/conreu: aquestes lleis manen ''el conreu que va rotant''. Cada conreu s'ha de dividir en 3 parts, cultivades 2 zones, i es deixa sense conrear la 3. La part que no es conreava, es feia un esfor sobre ella per combatre la salinitzaci, aix dna lloc a una major producci dels camps. -Dret d'esclaus i deutes: Cada 7 anys o cada 12, (el text no s clar) hi havia l'obligaci d'alliberar esclaus. No hi ha un esclavatge illimitat, sin que est controlat. Alliberar un esclau significava que si un esclau treballava a una finca, l'amo, li havia de pagar pel seu treball, sin podia anar-se'n. Sn lleis que varen mitigar l'esclavitud a 7 i 12 anys. Si un babiloni estava en deute amb un altre, es renegociava. Intenten donar una certa harmonia social, i una major productivitat.

Final de l'etapa paleobabilnica:

Que ho provoca?Hi ha un conjunt de pobles que entren: de la zona est: entren els Kasitas. Sembla que entren de l'est, s un poble que continua essent desconegut. No es coneix quin poble s (no son indoeuropeus, ni semites). El seu idioma segueix sense desxifrar-se. Les invasions no sn violentes, sin que assumeix el poder per substituci de les estructures de poder i per adaptaci cultural. Ens queden inscripcions desconegudes i topnims que no sabem que significa. T una estructura de poder, per s'adapten a la estructura babilnica. Adaptaci religiosa i cultural. Els kasitas formen un imperi kasita. Implicava el que era antigament babilnia i Sumria. Ells formen un domini: el domini de Karduniash. Dins aquesta etapa kasita, hi ha una segona entrada de pobles, que venen pel sud-est, que no es sap b qui sn, per es sap que sn pobles de tarann indoirani. Varen formar un regne dins l'imperi Karduniash, que anomenen el pas del Mar. Recuperen el comer amb Arbia i frica. Comena un comer naval important. Pel que sembla s una zona tancada, no t un afany expansiu. El seu comer esdev amb el comer del mar per fer-ho navalment, i per comerciar amb la resta del mn, ho faran amb la ciutat d'Assur. L'any 1595 aC, hi ha un esdeveniment important. Hi ha un atac ictita, que viuen a Anatlia, que travessa el pas i arriben a Karduniash. s una invasi on els ictites, se'n duen la esttua del du Marduk. Els ictites arriben a Kaduniash per un cam perfectament traat.

Organitzaci: damunt Armnia hi ha un imperi anomenat Mitani, imperi d'extensi racial hurrita. Damunt Mitani hi ha l'imperi ictita amb el seu moment d'esplendor. Al sud hi ha el pas d'Egipte. Al centre Kardumiash (al sud pas del mar). A l'est l'imperi Alamita. Al nord-centre, la ciutat d'Assur.

TEMA 3. ASIRIA:

T 3 etapes: imperi antic (Paleoasiri).Imperi mig (Mesoasiri) Imperi Nou: (Neoasiri).

1) Es sap que s una ciutat important, que t un gran comer amb l'imperi ictita (anatlia). Sabem que asiria va fundar dins l'imperi ictita, petites ciutats comercials anomenades Karum. La ruta que va de assur fins anatlia, es converteix en ruta de comer, amb anclaus comercials. Eren petites ciutats amb autogovern, amb un cap ictita, dirigit desde Assur. Les dels sud, sn carrers comercials, administrats per asiris per no dirigits per Assur. La ruta nord, on hi ha l'imperi de mitani, no varen contruir Karums, per varen construr carrers importants comercials. Aix s l'imperi asiri antic, no hi ha ms informaci clara.

Aquesta xarxa comercial, s el que fa possible el desenvolupament l'imperi asiri mig. 1) Asiria s una ciutat molt petita, que es va sebre imposar damunt tots els petits regnes que la rodejaven. Asiria va crixer perque va saber aprofitar-se de la situaci internacional. En torn del 1.300 aC, succeeix una cosa significativa: en el mn oriental hi ha un conflicte important entre dues gran potncies: egipte (Ramss) i l'imperi ictita (Mutavali) Aprofitant aquest conflicte, es va desenvolupar un comer en les avitualles de guerra. Asiria s una potncia que es fa imprescindible per les dues altres potncies enfrontades. Amb el temps l'importncia que asumeix Asiria, perque els ictites es puguin mantenir i egipte tamb, aix provoc un tractat entre Egipte i Ictites per defensar-se de Asiria. Per tant, hi ha una gran fora entre Ictites i Egipte. Lentament, desde Siria, es dna un domini del pas de Kardumiash. Hi ha un control econmic i administratiu. Sabem que els asiris funden dins Susa un Karum, que s'autogoverna, sta les consignes que li venen de la capital. Aquesta tasca la duu endevant dos reis: Assur-Ubalit i Adad-Ninari. No es que tenguin un domini territorial, per s un domini comercial. Aquests reis provoquen una substituci d'estructures de poder.

2) s una ciutat capa de dominar la situaci intramesopotmica. El pas Kasita i el pas del mar, sn governats sta prnceps, i asumiran un control de l'imperi Mitani.

3) Un imperi tan gran, no nicament es pot mantenir tan sols, desde l'aspecte comercial. Hi ha una 3a cosa, per conseguir manternir-se s'ha d'unificar el territori, per tant els asiris imposen una unitat: Es posa a tots els seus territoris, un nic idioma: l'asiri. L'idioma Asiri substitueix els altres idiomes i es considerat l'idioma oficial. Les altres llengues queden redudes a l'mbit familiar. Una unitat religiosa: les cultures antigues sn totes politestes. La unificaci diu que tots els temples de domini asiri (del pais del mar, fins asur), hi ha d'haver els dus principals d'asiria. Una unitat mitjanant les lleis: es fan un conjunt de lleis: les lleis asiries. Es caracteritzen perque sn lleis molt cruels. S'utilitza la violncia per castigar la desobedincia. Aquestes lleis sn dures: la major part de delictes tenien pena de mort, per hi havia una discusi de com era la pena de mort. Ells van crear una ordalia (judici). Hi ha una gran diferncia entre aquestes lleis i el codi d'Hammurabbi. Una unitat de les normes de comer: hi havia diversitat de peses i mesures. Hi ha, per tant, una solidesa comercial. Desprs d'aix, ve una etapa expansiva. El monarca que va dur a terme l'expansi s'anomena: TIKULTI-NINURTA i SARGN I. Hi ha una poltica bllica, amb fortes tropes mercenries molt ben equipades i ben disciplinats. Per tant, aquests dos reis, emprenen bllic ament l'etapa d'expansi. El que fan s la conquesta bllica del pas de Mitani, al nord. Victoria dels semites, damunt els hurrites. Va ser una conquesta militar devastadora. Un cop conquerit Mitani, ells entenen que han conquerit Mitani quan conquisten la seva capital: Hannegalbat. Fu devastada, i se'n duen tot el que t valor. (Tamb hi ha la conquesta de Karduniash (antigua paleobabilonica.) )

Sabem per l'arqueologa que es va fer una murada a la ciutat d'Assur. Les murades van ser desfetes, i reciclades per fer murades d'altres ciutats, i aquestes pedres duen inscripcions fent referncia a la ciutat de Assur. Sabem que no hi ha una unitat religiosa, com es far a segles desprs, sin que s una unitat religiosa clssica: a cada lloc hi ha els seus propis dus, i en com, tots els temples han de tenir els dus de la ciutat d'Assur. Dins qualsevol temple Asiri, qualsevol transacci comercial, s'ha de segellar (amb una oblivaci amb vi) davant el dus asiris. Llavors, s'estableixen un conjunt de lleis especialment dures, que s el que ha atacat negativament la cultura antigua.

La etapa expansiva, s la ltima, i est determinada per la conquesta definitiva de Mitani i Karduniash. Tota l'poca expansiva est protagonitzada per un monarca fams: Tikulti-Ninurta. Aquest, va copiar la forma d'actuar d'altres faraons: a un monument, se li borrava el nom del fara avantpassat, i s'atribueix a ell, adapta a si mateix tal monument. Mai es va divinitzar, a la vida se li va atorgar una grandesa i s en la seva mort quan esdev com una divinitat. Un cop mort, ve, dins l'imperi mig, l'etapa decadent.

(CREIXEMENT-EXPANSI-DECADNCIA). L'etapa decadent es deu a qestions comercials i d'extensi. s un imperi excessivament gran. Tot ell controlat des d'Assur. Per tant, aquesta enorme expansi dna lloc a que l'efectivitat del comer provoqui que la unitat de l'imperi es fragmenti en diverses regions que assoleixen un nivell quasi d'independncia. Apart de la independncia, hi ha un conjunt d'invasions. Hi ha 3 tipus d'invasions: la invasi alamita (ve de l'est): s una invasi fins un punt. La segent invasi sn els shutu i els Aklamu. Aquests, sn persones que estan ja, dins Mesopotmia. La cultura Asiria, estava estructurada: hi havia una ciutat, assur, que tenia l'mbit de la ciutat, i a fora, al voltant, tot un conjunt de camps conreats, que servien per revestir aquesta ciutat. Asiria era la ciutat amurallada, ms, tot un voltant de terres cultivades. Shutu i Aklamu eren els noms que es donaven als pobles nmades que viuen entre les diferents ciutats, fora del permetre de la ciutat. Succeeix que la pressi de les ciutats sobre les poblacions nmades, que anomenam Shutu i Aklamu, provocaren una sublevaci, i devastaren les ciutats. Totes les revoltes dels nmades entre les diferents ciutats, n'hi ha una que hem de recordar, perque s l'nica que hi ha dades sobre ella. Tots aquests nmades es van fer seves ciutats: com la ciutat de Isin. Est situada a la zona sud de Mesopotmia, dins l'antic territori de Babilnia. Destaca la II dinastia d'Isin perqu ref momentniament el que era Babilnia, fa renixer la cultura babilnica antiga. Isin s l'nica ciutat excavada. Hi ha un fet: en el moment que els nmades es fan amb les ciutats, cal que pensar que no els arrasassin, la van transformar amb la forma antiga: hi ha una substituci.

TaGLaTPHaLaSaR I, s un monarca del segle XII-XI aC. Aquest monarca s el monarca d'una dinastia i un renaixement asiri. Unifica a nivell comercial tots els diferents regnes que s'havien format dins l'imperi asiri mig. Es tenen dades per establir de forma jurdica aquesta agrupaci dels regnes: la taula dels nobles (d'assur). No s un parlament com posa a alguns manuals, s que el rei i els seus successors conten pel govern de l'imperi amb l'autoritat que t cada rei sobre cada ciutat. Crea una nova instituci de govern.

El problema dels arameus: els arameus venen del nord-est, sn de tarann semita. totes les ciutats que havien sorgit del desmembranament de Assur, es federalitzen. La aconsegueixen controlar, canalitzar..per implicar que els arameus s'infiltrin en tot el territori. El problema de la llengua: un gran sector parlar idioma asiri, llavor, totes les tribus nmades, parlen idiomes no desxifrats. Es parla tamb l'idioma alamita, i el babiloni. Aquesta contenci va evitar que els arameus devastassin el pas, per no va evitar que s'infiltrassin. El fet que els arameus s'infiltrin, suposa que entri l'idioma arameu. A poc a poc, esdevendr idioma oficial, no noms de Mesopotmia. Sin de tot el prxim Orient antic.

Hi ha la qesti del comer. Es recupera la fora comercial de l'etapa antiga. No arriba fins anatlia ictita, perqu hi ha un fet important que s la revoluci dels pobles del mar. Desprs de TaGLaTPHaLaSaR, venen dos monarques que hem de recordar: SaLMaNaSaR V i SaRGN II. Sn els monarques que duen la expansi imperial de Asiria.Ens queda un enorme recull literari. Es guarda a una ciutat NNiVe, que esdev central. NNiVe s una ciutat nova. s en el renaixement on es comena a construir la biblioteca de NNiVe. El rei AsuRBaNiPaL destaca a la etapa de la decadncia. (612aC), s el que fa fer els grans reculls de documents antics. Al pas d'Asiria, hi ha dos problemes, dues dificultats: l'imperi asiri mig es va fer amb l'imperi de Mitani, va ser invadit per l'imperi de Urartu. Per tant, un imperi del nord (per ells desconegut) i d'una gran violncia, entra a les fronteres d'asiria, i aix provoca que Asurbanipal hagui de fer front a un enemic inesperat. En el moment que ressorgeix Babilnia ho fa amb un nom: NaBoPaLaSaR. A aquest moment, la revolta de NaBoPaLaSaR: els babilonis s'alien amb Egipte. En el moment en que l'any 612 aC conquesta NNiVe, sorgeix l'imperi Neobabilonic.

Diferncia entre Neo i PaleoBabilnic.L'imperi d'Hammurabbi: varen caure les invasions amorreas, per tant, eren babilonis, descendents dels amorreus: en canvi, el neo, sn descendents de les tribus caldees (caldeus).

A l'any 612, les tropes caldees, que formen l'imperi neobabilnic, varen arrasar NNiVe. Com a conseqncia, va quedar sepultada. Cal dir que les taules de fang quan es cremen es fortifiquen i per tant, es conserven. Van sepultar tota la ciutat i la seva cultura.

TEMA 4. ISRAEL I PALESTINA.

FALTA DIA 11-11-2013.18/11/2013

A l'any 1200. A la costa hi ha un domini filisteu. (Filistina-palestina).Al centre, un domini hebreu (per l'assentament pacfic) amb: una zona sud pais de jud, i una zona nord s el que s'anomena pas d'Israel (tamb anomenada zona aramea).

Com es desenvolupa aquest pas?Entorn del 1200 aC (segles XI i XII) en aquesta poca tant dins Israel com Jud apareix una estructura poltica: estructura dels Jutges. No hi ha un jutge que governi tot: a cada petit llogaret, hi ha un jutge que dirigeix aquella zona. En la llengua antiga la paraula jutge, significa aquell que administra justcia; s tamb aquell que organitza el comer. El comer s de reduda escala (petits mercats, petites fires..). La paraula jutge significa el capdavanter de l'exrcit. s aquell que dirigeix l'exrcit, i el porta a la guerra. El govern d'un jutge es caracteritza per dues coses: no s una dinastia hereditria (els jutges neixen per elecci), a cada contrada hi ha una assamblea que esta formada per el clergat, la gent major, gremis... Aquest contingent esta elegida per notables, no per tota la gent de la vila. Aquests jutges, segons els documents antics, es preocupen de defensar el pas, habitualment fent-ho mitjanant les aliances intertribals. Pel que sabem l'entorn d'entre Jud i Israel, est envoltat per altes regions: al sud, Edom; al centre, Moab; al nord, Amon; i al nord, de cada vegada es conforma el regne de Sria (de tarann arameu). Tots esta governats per una monarquia, amb un monarca de tipus hereditari. El regne del nord, Sria, assumeix una fora molt notable. A n'aquest moment temptar a conquerir la zona centre i la zona sud,(estn dominats pels jutges). Tots aquests estats, s'alien i van en contra de Sria. Els estats governats per reis, per al centre, noms hi ha jutges. Per fer una coalici efica, s'ha de governar amb un rei. S'elegeix un rei i es forma una monarquia: Rei Saul. s un rei molt circunstancial, ha d'unificar tot el territori a fi de poder participar en contra de l'enemic del nord: Sria. Saul, quan es fa rei, s'estableix que ha de ser una monarquia electiva, que significa que en morir, el seu fill no t dret a ser rei. El rei, ha de tenir la aclamaci popular, una vegada elegit. Desprs ha de passar per la Unci Proftica. Hi havia un profeta, que vessava un oli damunt el cap del monarca, i regalimava damunt el cos. En llengua hebrea la paraula ungir es diu: MaSiaJ. El fet de la unci, significa estar en contacte amb Du, s un mitjancer entre du i el poble. A n'aquell moment, les monarquies es tornen a divinitzar, per al rei semita se li limita aquest poder. Un guerrer li entrega al rei una massa de combat, i aix a ell li otorga el govern damunt les tropes d'aquell pas. Conten els documents antics, que la noblesa d'aquell pas li presentava un conjunt de notables que era l'assamblea, havia de consultar-ho a la asamblea, no governava de forma arbitrria. L'asamblea tenia 3 estaments: un conjunt de personatges que ell ha de consultar, i ells han de contestar en funci del culte: s'anomenen profetes cultuals. Un profeta cultual, s un personatge que t a la assamblea, amb el qual ha de consultar tot all que fa referncia al culte. Consultar en el culte, no era nicament consultar com havia de resar, un temple antic no noms s per resar, tamb s una cambra de comer. Havia de tenir un segon contingent: els profetes de la cort. Eren personatges que l'aconsellaven amb tot el que feia referncia en les qestions bliques. Finalment, es va dotar d'un contingent d'escribes, que tenien com a tasca cuidar el protocol de l'administraci d'aquell palau. Els escribes porten un diari molt eficient, i s un registre important del desenvolupament de la historia antiga. El rei Saul, un cop la monarquia esta establerta, ell posa com a capital MiKMaS. L'objectiu d'aquest rei s fer front a dos enemics: des de l'oest, el combat contra els finisteus, i al nord, Sria. Es necessitava reclutar el mxim possible de tropes. No queda ms remei que recurrir a exrcits mercenries, i ell lloga un general important: el general DaViD. Lluita contractat a favor de SauL. DaViD no aporta un exrcit infinit, hi ha aprop de 300 soldats. DaViD es fa especialment fams. Els del sud, es rebellen contra el rei SauL, perqu ells elegeixen com a rei a DaViD. s un rei que ha estat aclamat per la gent del sud, i ungit per un profeta. La capital esta a Hebrn, al zona molt al sud.

Que s el que fa el rei DaViD?.

Afirmar la seva existncia: fa anys es negava, i es tenia com un mite del Prxim Orient Antic. Hi ha hagut uns anys que s'ha donat poc valor a la literatura antiga. Des de l'ptica arqueolgica, ning nega que david no hagi existit. Hi ha al nord d'Israel un lloc anomenat TeL-DaN. Un TeL s l'estructura arqueolgica del prxim Orient Antic. Es van fent capes, successivament, i es conforma una espcie de tur artificial. Hi ha un TeL emblemtic, Jeric (TeL eL SuTHaN). Si esta ben conservat s un TeL, si est mal conservat, s un KiRBeT. Al nord d'Israel, hi ha el TeL DaN. Es va excavar en els anys 90 (1993); l'excavaci, es fa pis per pis. Excavant el tur s'arriba a una ciutat, i s'excaven les seves muralles; es veu que hi ha unes muralles, construdes amb pedres reciclades aproximadament del segle X aC (950 aC). Hi ha diferentes pedres amb inscripcions on apareix una referncia sobre el rei DaViD, i confirma la seve existncia. No noms hi ha dades a la Biblia, tamb hi ha dades arqueolgiques. DaViD no era un nom de persona, sin de trono. El seu nom s BaaL-HaNaN. Pel que sembla no s un monarca hebreu; no s de raa hebrea; s, en principi, nascut al pas de Moab, s de descendncia moabita. Al Sud governat per David, s el pas de Jud; el nord, Israel dirigit per SauL. El rei Saul en una batalla va ser elegit per coalicions amb els vens i fer front als enemics; diuen que va morir al combat de GeLBoe contra els finisteus. La gent del nord, tamb elegeix a David com a rei, per tant esdev rei d'Israel, i de Jud. David estableix una nova capital a Jerusalem, entorn de l'any 1000 aC. Estableix com a capital dels seus dos pasos. Tria Jerusalem perqu: a l'any 1000 era una ciutat cananea; semblant a una acrpolis. Un cop feta capital, ell la fa ciutat prpia. Fa un nou temple, posant dins el temple que ja existia, els seus propis dus. Dins aquest temple, hi colloca l'arca de l'aliana, que s el prototipus de l'hebreu. La que colloca ell, est ben dibuixada a un capitell, i la pinta com a un quadre amb 4 rodes, cobert per un dossel, on hi duien tota la instrumentria prpia de la fe hebrea, sense eliminar la fe cananea. Quan conquereix la ciutat, hi ha una poca de forta crisi, i aix implica que la zona de Mesopotmia s'enfonsa. Al pas d'Egipte hi ha una poca on s'enfonsa. Hi ha un notable progrs grcies a l'enfonsament de dues potncies. David haguent perdut l'opressi de les dues potncies, pot dur a terme un progrs. Ho sabem perqu aquest pas hi ha una notable expansi dels canals d'aigua i les preses, de la irrigaci. Es controla el riu Jordn, i es controla l'aigua, i aix duu a un augment del comer, de la poblaci, i dna al pas una notable importncia. DaViD, blicament s'imposa: hi ha pasos que fan de vassalls (sobretot a l'est). Hi ha un exrcit estable i tamb un conjunt d'escribes, que es troben estables i duen un control sobre l'administraci. T una conseqncia nefasta, que, per mantenir aquest estat (2 regnes, ms el conjunt de vassallatge), t una crrega impositiva grossa. Aquesta crrega recau bsicament dins els pasos que sn vassalls del rei david. Aquest vassallatge ha de ser ms bllic, perque pugui ser efica, aix implica ms tensions, en quan a la tasca de govern.

Hi ha un moment en que DaViD s major. En les monarquies electives no s'esperava la mort del rei actual. Un conjunt de nobles proposa com a rei a aDoNiaS, i un altre sector proposa com a rei a YeDiDiaS (s el nom de tro: Salom). D'aquest enfrontament, s'elimina ADoNiaS, i guanya YeDiDiaS. Ambds eren fills de DaViD. De la tasca de Salom hi ha una cosa a recordar: com a rei, elimina el concepte de monarquia electiva i estableix la monarquia dinstica.

________________________________________________________________2-12-2013

SaLoMo. Jerusalem. Temple: (lloc per resar, intercanvis comercials, i assumeix la fortalessa.). Posa al seu palau, un conjunt d'escribes, contables..Salom organitza el temple de forta administrativa, organitzant el pas en 12 districtes, corresponents cadascuna a una de les 12 tribus. Com es habitual en les monarquies antigues, la tribu a la que pertany salomo es la tribu de Jud, aquesta, queda exempta de qualsevol tipus d'impost o de servei gratut a la corona. Conforma per, l'exrcit particular d'aquest monarca. Conta la histria, que aquest privilegi, crea una certa tensi amb les altres tribus. Entorn del 930, mor SaLoMo, i hi ha una guerra civil dins el pas, en el qual, cada regne recupera la seva respectiva independncia. El pas del sud est governat per un successor: RoBoaM, fill de SaLoMo, amb capital a Jerusalem. Al pas del nord, nom Israel. Colloca la capital a Tirs, i ms endevant, a la ciutat de Samaria. El primer rei es JeRoBoaM I. Per tant, es formen dos pasos diferents. Les caracterstiques: Jeroboam, no s un prncep, s un general. Estableix una monarquia electiva, ser l'nica zona on es continua mantenint la monarquia electiva. s rei, perque es aclamat per la gent per exercir el crrec. Quan era aclamat, abans de ser ungit, havia de rectar un protocol, vol dir redactar un document escrit on expressava les notes generals del seu govern, era un tipus de poltica acordada per la gent que l'havia aclamat com a rei. Estaven escrites en tauletes cuneformes, i duien una diadema amb una perla, amb un dibuix, aquest dibuix coincidia amb el de les perles dels anells dels reis. La monarquia de Roboam, es dinstica. Rei per descendncia, i la ms habitual a Orient Antic. Historia de Israel: 930 al 722 aC. Cal dir que s un pas que era de notable riquesa, a nivell de ramaderia i agricultura. Estava molt ben situat dins les ves de comunicaci. (Hi havia VIAmaris, unia egipte y Jerusalem). s un tipus de pas idoni pel comer internacional. s un pas amb un tarann comercial important. Fcilment sucumbeix a les apetncies de les gran potncies orientals. Com a gran potncia hi ha l'imperi Asiri. Sobre el 722, succeeix, que un monarca asiri, Sargn II, conquesta la ciutat de Samaria (Israel). Aquesta conquesta implica que el pas d'Israel desapareix, perd la independncia i queda incorporat a l'i.Asiri. Es duen a terme deportacions: els asiris per assegurar un domini, conquesten Israel i agafen els notables (gent qualificada per fer feina), i els deporten a Asiria. Els van deixar a Media (sembla que era el nord d'Irn). All queda la gent incapa de fer feina (a Israel) i hi envien gent de diferents llocs d'Asiria. Aix implica un canvi poblacional i cultural enorme. A Israel, hi va una raa diferent i una nova cultura, i l'antic desapareix. Per tant, al 722, Israel desapareix, absorbit per Asiria amb aquestes deportacions. Al pas del sur, pas de Jud, capital Jerusalem. Encara que desapareixi Israel, el nom d'Israel no desapareix. El pas del sur, a partir del 722, tamb assumeix com a nom, pas d'Israel. Per ser un pas ric i ben comunicat, va desenvolupar una cultura jurdica important. Va asumir tota la cultura jurdica del nord, per tant, tot el cos legal, que durant segles havia anat elaborant-se al pas del nord, es assumit com a legislaci del pas del sur. A partir del 722, continua la histria i ens centram noms en dues qestions: hi ha diversos monarques: molt desprs de RoBoaM, al 710 aC, governa eZeQuieS. Marca la histria perque es el rei que va donar el tarann al pas de Israel/Jud. El que fa, es establir la centralitzaci del culte en el temple de Jerusalem. Totes les imatges de dus dels pobles, es duen a Jerusalem, i tot el clergat es concentra all. Aix t com a conseqncia: l'anada a Jerusalem, i la diferenciaci de dues categories de dus: els 10 superiors (per exemple), i els ngels (segona categoria). En el clergat, s'estableixen dues categories: el clergat es centra a Jerusalem, els sacerdots de Jerusalem s'anomenen sacerdots i els dels poblets, els Levitas. Aquests levites poden formar part d'un exrcit i tots els combats que duguin a terme es consideren guerres santes. La segona qesti, es la defensa de la ciutat de Jerusalem. Es va excavar el tnel de seques, obert a Jerusalem, que comunica una font que hi ha fora de Jerusalem, i la comunica amb l'interior de la ciutat. Aix t un sentit, que a l'poca antigua, hi ha un font d'aigua permanent. El tercer punt: hi ha un enorme creixement de poblaci com de negoci. Aix ho permet perque quan el pas d'Israel, cau, passa al sur el corpus legal, i per tant, poden organitzar un comer eficient. El quart punt, fa referncia a l'existncia d'una biblioteca. El rei JoSieS, 609, encara que no s el successor cronolgic, es caracteritza perque duu a la seva culminaci. Com a rei es veu abocat amb un conflicte internacional. Per aquestes dates, a Orient, neix l'imperi neobabilnic. s l'imperi que succeeix l'imperi Asiri. (NaBuCoDoNoSoR II, rei capdavanter). En el pas d'Egipte, hi ha la darrera etapa d'esplendor. NeKao II, es un fara que va dur a terme l'empresa ms gran nutica del mn antic. Va aconseguir circumnavegar frica. Van provocar entre dues potncies un enfrontament, s'entaula un conflicte pel domini d'Orient antic. Un exrcit egipci important, es dirigeix cap a Mesopotmia. Josies mor en combat.(Josies com a darrer rei d'Israel amb corona). En el moment en que nabucodonosor consegueix conquerir Kakemis, fa enrecular Egipte. A jerusalem passa que nabucodonor a l'any 597 ho conquesta, deporta un contingent d'hebreus a Babilnia; com que Josies ha mort, els hebreus, han proclamat rei a un tal Jeconies. SedeCies, rei, dels deportats. L'any 587 aC, a Jerusalem, governat per SeDeCieS. Passa que el rei, cercant el suport d'Egipte, es rebela conta l'imperi de Nabucodonosor II, i aquest, arremet contra Jerusalem. Fa una segona deportaci a Babilnia, un contingent d'artesans, sacerdots... All, colloca un GOVERNADOR, no un rei, amb el nom de GoDoLieS (582). Hi ha un conjunt de revoltes, i es duu a terme una 3 deportaci (escribes, sacerdots, enginyers (artesans)). Dins aquest contingent hebreu, que han de fugir al pas d'Egipte, s'anomena la primera dispora hebrea a Egipte. El poble de la terra, designa a la gent que queda a Jerusalem. El pas d'Israel/Jud, va quedar molt tocat. Ens centram en els que estan al pas de Babilnia. Els hebreus tendeixen a assimilar-se a la cultura babilnica. A l'any 560 aC passa a Mesopotmia un fet: emergeix CiR II. Els perses no sn semites, sn indoeuropeus. Zoroastre, predica una nova religi, el zoroastrisme, diu que la histria humana s aquell cam que la humanitat va construint. Per construir una humanitat positiva, s'han aplicar coses positives. Cir, acaba amb les deportacions, amb les penes... All on conquereix es posen escoles per desenvolupar la cultura del territori conquerit, posa hospitals; la cultura zoroastiana que duu mentalment cir II es important i duu a terme canvis importants. La taula dels nobles d'AKaD, organitzada per Nabonides. A n'aquest parlament, hi ha els nobles de l'imperi neobabilnic. Incorpora tamb els reis estrangers que t deportats. Nabonide, rehabilita a Jeconies i el colloca dins aquest parlament. Tamb els va rehabilitar econmicament i els va renovar com a poble. Va renovar un conjunt de coses que els va donar identitat: 5 caract. Com a distintius de la seva identitat hebrea. El judaisme no neix a Israel, neix a Babilnia. -Creaci del dissabte com a dia festiu de la comunitat hebrea. -La circumcisi: signe hebreu que es feia als homes, com a signe distintiu de la identitat. -Els aliments, purs i impurs: tota cultura antiga tenia uns aliments purs i impurs. s una qesti lgica. -Agafa dins el poble hereu, un paper rellevant el sacerdoci. Evoluci del clergat hebreu: a poca antiga hi havia a cada poblet un santuari; desprs es centralitza la religi a un temple. Llavors hi ha els levites. Ells aqu, agafen la direcci del poble d'Israel. Entre ells elegeixen un sacerdot principal anomenat sum sacerdot que t el nom de Josu.-A aquest moment, el poble hebreu, s de tarann politeista. Implicava que cada du estava conformat per una parella de dus (esps i esposa). Aix significa que els antics tenien la capacitat de contemplar qualsevol divinitat en dos aspectes: un femen i un mascul. De tots aquests reis del mn israelita, destaca el du Jahv (JHV). -La sinagoga com a temple. Casa on trobar-se per pregar i estudiar.

______________________________________________________9.12.2013.

La h Oriental continua. L'emperador Zir El gran, es va fer amb tot el prxim Orient antic. L'any 539 aC es fa amb Babilnia. No empram el terme CONQUESTA. Perqu a Babilnia, li rendeixen el pas (es vera, que hi ha la batalla del Opis per s una batalla simblica). Com a conseqncia, Zgir el gran t un gran respecte amb tot el que troba a Babilnia. Respecta la llengua, la religi, la cultura del pas i qualsevol tipus de idiosincrsia Babilnica. No s una imposici del pensament persa. A ms del respecte, provoca a n'aquell pas una poca de progrs fins a llavors, desconegut. Aquest progrs provoca un contacte amb la Xina, provoca un enorme desenvolupament (econmic i personal). Per exemple, mitiga la figura de l'esclau.

Tamb duu a terme el Decret de Zir. Ell autoritza als pobles estrangers que estan deportats dins Babilnia pugui tornar a casa seva. Permet el retorn dels hebreus deportats a Babilnia. No sols el retorn dels hebreus, sin de qualsevol persona. La sortida dels hebreus va ser complicada per a l'any 539, hi ha el primer retorn dels hebreus des de Babilnia a Palestina. Estan encapalats per un prncep anomenat Sesbasar 1r. El primer retorn s molt redut. Al 522 aC hi ha el segon retorn. Tornen perque l'imperi persa quan mor Zir II, hi ha conflictes i agafa el tro el successor Cambises. Aquest, mor a Palestina i es crea un buit de poder dins l'imperi persa. Aquest buit, fa que assumeixi el tro una nova dinastia: rei Dario I, per tant, al 522, hi ha a Prsia un important buit de poder fins que asumeix el tro Dario I. Fa estructurar l'imperi persa d'una manera administrativa eficient. Divideix l'imperi en 126 setrepies (provncies), i n'hem de recordar una: Transeufratina; s la que abarca el que hi ha al riu Eufrat, fins a la Mediterrnia. Dario I, agafa la gran setrapia, i la divideix en comarques/regions. De totes aquestes regions cal recordar la regi de JeHuD, que agafa el territori de l'antic pas de Jud. Entre l'any 522 i 520, un contingent hebreu abandona el pas i va a Palestina a regi de JeHuD. Aquest contingent hebreu, se'n va orientat per dos dirigents: Zorobabel (Zoro: paraula persa que ve de zoroastre/ babel: paraula babilnica, bab: porta/ el: cel/du) dirigir un contingent hebreu deportat. A n'aquest prncep l'acompanya Josu que ells han elegit com a sum sacerdot. Aquest segon retorn, comandat per Zorobabel i Josu. Aquests que tornen, s un conjunt de gent poderosa per no troben all un pas buit, sin habitat per un contingent hebreu: el poble de la terra. Entre els que hi ha, i els que han tornat, es produeix un conflicte anomenat la Guerra Civil de Lleud. Es resol a favor d'aquests que retornen. Aquests que han tornat i guanyen el conflicte, pel suport de Prsia, passa que aquests que han tornat imposen la seva idea social a aquells que ja estaven a aquell territori. Aix implica que a l'any 515 aC, es reconstrueix el temple de Jerusalem. Un temple pensat amb l'idea arquitectnica i cultural dels que han tornat. No s el temple que t el mateix culte que abans, s un temple pensat amb la ideologia dels que han tornat i dibuixat per l'arquitectura de Prsia. Abans era una arquitectnica fencia. Polticament, aquest pas d'Israel s una regi anomenada Yeud/Lleud. Els hebreus, el seu sacerdot principal Josu, queda com a administrador de l'aspecte cultual(culte) del temple, com una espcie de batle. Per el govern es completament persa.

Les notes, les caracterstiques de la religi hebrea, aquests que tornen, les imposen a tots. Per tant, a dins aquest petit terreny de Yeud capital Jerusalem, governats per Josue, i sotmesos a l'autoritat persa; es construeix el temple amb el tarann dels que han tornat.

Es duu a terme el tercer retorn al 450 aC. Ve de Babilnia i torna a Jerusalem, dirigit per dos capdavanters emblemtics: Esdres i Nehemies. Destacam que forcen a la identitat hebrea. Deim que aquells hebreus que havien tornat havien duit els 6 pstuls. Com a conseqncia cau en la endogmia i l'allament del poble d'all que l'envolta. Hi ha un fet important al 333 aC. Emergeix Alexandre Magne a Macednia, dirigent grec fill de Felip II, i es diu que va conquerir Jerusalem. Aquest, conquesta Orient Antic fins a la ndia. Dins Mesopotmia i dins Palestina hi entra de forma rellevant el pensament grec i aix s una gran novetat. Sn dos tipus de pensaments molts diferents. La irrupci grega va suposar l'arribada de coses que els hebreus mai havien intut com per exemple la medicina. La llengua grega suposa la possibilitat de comunicaci amb tot el mn conegut fins abans. Es fan carreteres, i s'utilitza la pedra i no la fusta; i arriba un nou plantejament filosfic (Plat i Aristtil). El que fa Alexandre, ms que un conjunt de conquestes, s una conquesta cultural d'Orient Antic, desde Palestina a l'oest, fins a l'est que hi ha la ndia. Les conquestes d'Alexandre Magne difonen el que anomenam l'hellenisme: que s l'expressi, en parmetres grecs, del pensament Oriental. Dins Palestina, Sria i Mesopotmia, passa que el era un pensament oriental, s'expressar en parmetres/categories grecs. Per tant, hi ha un hellenisme. Aix dins Jerusalem significa que la llengua grega s una llengua parlada que s'imposa damunt l'hebreu. Suposa una entrada de la higiene i la sanitat dins Palestina. Entra l'art Grec. La religi grega, tamb entra i totes les seves costums. Alexandre Magne mor molt jove, i quan mor hi ha entre els seus generals (didocs) un intent per assumir l'imperi. El seu fill, Alexandre IV no pot governar. Un general, Ptolomeu, va assumir el pas d'Egipte formant la dinastia ptolomea.

Un altre general, Celeuco, assumeix Mesopotmia i Sria i forma la dinastia celeucia. Aix passa a la mort d'Alexandre 324 aC. Entre aquests dos imperis, hi ha una constant disputa per posseir el territori de Palestina. Aquest enfrontament dna lloc a les Guerres Sries que sn 6 guerres. Aquestes sis guerres es resolen al 198 aC a la Batalla de Pnies. Els Celacides guanyen el conflicte i Sria i Palestina passa a formar part seva. Aquestes sis guerres, tots van tenir lloc dins Israel. El poble hebreu hi va participar molt poc. Varen ser guerres d'una gran crueltat i varen crear terror dins Palestina. Palestina s'havia hellenitzat. Durant les 6 guerres, aquest pensament hellenista del poble hebreu es va transformar amb l'apocalptica, que s un altre pensament. Els hebreus diuen que com ms temps passa dins la histria veuen que el mn va a pitjor. Diu l'apocalptica que al mn no hi pot posar remei el pensament hum. Per tant, si el pensament hum no aconsegueix dur la h humana a bon port, ens queda cridar a du que vengui. Per du no vendr personalment, diuen els hebreus que du els envii un delegat seu anomenat El Messies. Comena a haver-hi dins Israel Messies, destaca una famlia: els Macabeus. s aclamada per la gent com a autntics Messies. Aquests, s'erigeixen com a Mesies i s'encarreguen de portar la histria hebrea a bon port, no es van proclamar reis; eren capdavanters. Succeeix que l'any 160 aC, varen aconseguir que el pas d'Israel esdevingus un pas independent de l'imperi celecida. Aix pot ser perqu hi ha els eccites, un enemic important. Els excites tenien fama de poble que ning podia derrotar, conta tito Livi que els llatins es demanaven: qui podr derrotar-los? En llat es diu scitis poters qui resistere? (SPQR). Aix vol dir que els excites son una potncia que sn difcils de vncer, els celecides han de concentrar tot l'esfor per aturar-los, i no es preocupen del que passa a un desert anomenat Judea, per tant aquests germans macabeus, poden declarar a Palestina independent. Els macabeus no sn reis, governen com a batles. Devers el 100 aC els successors dels germans macabeus, es proclamen reis i aquesta dinastia s'anomena la dinastia Asmonea. Sn reis illegtims perqu no es ni una monarquia dinstica ni electiva. Aquests duen el pas a la runa, fins al 60 aC que varis Asmoneus pretenen obtenir la corona i fer-se reis i sorgeix entre les diferents faccions d'asmoneus una petita guerra civil. A aquest moment dins Palestina, passa que ha arribat una potncia: l'imperi Rom, el general Pompeio. Era a Orient amb la intenci de conquerir Sria, no tenia inters en conquerir Jerusalem. Les diferents corrents Asmonees que volien assumir la corona arriben a un acord: com que cap de nosaltres pot esdevenir rei, oferirem i regalem el pas a l'imperi Rom amb la condici d'anomenar rei a un asmoneu. Es troben amb el general Pompeio, i es queda amb el pas, i Palestina queda incorporada a l'imperi rom a l'any 60 aC. Pompeio per, no colloca com a rei un personatge que els hebreus volien, sin a un rom: a Antpatro; s el pare del rei Herodes el Gran; amb la condici de no governar-la com convengui al poble hebreu, sin a la forma que convengui l'imperi rom. Com a reconeixement a aquest regal, els romans mantenen el temple, la llengua i la cultura hebrea.

EGIPTE.

FONTS:

Tenim moltes fonts pero les principals sn:Histria de Maneton: aquest es un sacerdot egipci de l'etapa final. Fa una h del pas d'Egipte i ell en el seu criteri la divideix en 30 dinasties. Es un poc arbitraria per avui en dia conforma tota l'egiptologia. La histria est explicada segons les dinasties que va establir Maneton. El text com a tal, s'ha perdut, i d'ell en podem disposar degut als fragments de la seva obra que ens han arribat a travs dels historiadors antics. Els hist. Antics n'hi ha un que es Flavio Josefo (contra apionem), que per argumentar l'antiguitat del poble hebreu va a l'obra de maneton i resumeix notables fragments, per tant, no tenim l'obra com a tal, sin resums. Flavio Josefo es d'origen jueu, pero escrigu com un autor rom perque visqu a Roma. Quan hi va haver la guerra entre roma i israel, Flavio va ser un general hebreu destacat, pero desprs es va rendir als romans i va llevarse del judasme i va ser un autor rom: Da Antiquitate Judaicae (de les antiguitats judees); aqui exposa la hist. D'israel. De bello Judae (de la guerra judea).

La segona font sn les anomenades PALETAS: una es la paleta de narmer, i l'altre es la paleta del rei escorp. Es caracteritza perque Narmer, es el primer fara. Hi ha la dinastia 0, a la qual es parla dels faraons que varen donar lloc al pas d'Egipte. Aquesta paleta es un dibuix que ens parla de Narmer, el primer fara. La importancia de Narmer, es perque fou el fara que va unificar Egipte. Es un pas que de fet sn dos paisos: El baix egipte (cap a la Mediterrania) i l'alt Egipte. Diu el dibuix que Narmer va asumir la unificaci d'Egipte no per mitjans pacfics, sin per mitjans blics. Esta refrendat per un mite d'enorme importncia: el mite d'Horus i Set. Conta que el baix egipte estava dominat per rei set i el alt pel rei Horus. Els deus de l'alt es van imposar sobre el baix. Paleta del rei escorp: Egipte fou unificat de manera blica.

El tercer document s el Papir de Tur. Segle XIII aC. Porta una llista de reis que arriba fins a la 19 dinastia. T d'important perque conta els esdeveniments importants de cada regnat amb el sentit de que els antics, deien dels anys segons el fet que havia esdevingut.

Pedra de Palerm: aquesta pedra explica la successi de reis de les 5 primeres dinasties. No explica unicament qui eren els reis, sin que fa un comentari. Les 5 primeres es el que agafa el comenament d'Egipte, l'imperi antic i l'poca de les grans pirmides. Dna informaci respecte a les construccions.

Textos de les grans pirmides. Totes estan inscrites. A mes de les tres pirmides importants, n'hi ha ms. Totes duen inscripcions, i sn d'enorme importncia perque tenen molta informaci del pas d'Egipte.

Textos dels sarcfags. Els sarcfags estan escrits per damunt i per dins la caixa de la mmia. Aquests textos sn infinits i sn una altra font.

Textos de la teologia Menfita. Son texts fets a Memphis. Conserva molts papirs per amb 2 molt importants: Papir Wetscar i l'atre el papir Rhind.

Colleccions papirolgiques: sn 3. Una es la del British, l'altre el del museu del caire i del Louvre.

Desprs tenim les llistes reials. De totes les llistes cal recordar 2: llista reial de bidos i l'altre la llista reial de Karnak.

El llibre dels morts: neix del treball dels arquelegs. Quan es momificava, al cos se l'embolcallava amb pgines del llibre dels morts.

Escrits d'Herodot.

RESUM EGIPTE:

Es un pas d'una geografia estable. Quan miram egipte veim un pais surcat pel riu Nil. El Nil es un riu que no t afluents. T un nic riu del que els egipcis varen aprendre a controlar. Amb la presa del llac varen controlar, i no es desbordava mai. La cultura es va posar al voltant del riu. A l'est el desert del Sina i a l'oest el desert de Lbia. No hi ha terratrmols. A mesopotmia es el contrari. Una geografia estable influeix amb una histria estable. Desde que comena fins que acaba es egipte. Es un pas governat per governants Egipcis. Es una histria lineal. Aquesta historia dona lloc a una historia estable i aix implica una visi positiva de la vida. Es una religi o una mitologia positiva. La religi egipcia, els dus sn algunes persones positives que guarda la persona humana. La quarta cosa que implica s una llengua estable. S'agafa la llengua demtica i es substitueix en carcters grecs, afegint 5 signes i sanomena llengua cptica.