ANNEXES

Període Justificació

1er període: gener 2003 - març 2003 Eleccions municipals del 23 de març de 2003

2on període: març 2004 - setembre 2004

El 19 de març comença la primera campanya de comunicació per promoure el Pla de Civisme; l’objectiu és veure els efectes de la campanya durant el 2004 i sobretot en el període d’estiu

3er període: gener 2005 - desembre 2005

Compren la segona campanya prevista pel 2005 i la continuació del 2004; el setembre de 2005 es celebra el plenari sobre civisme; inclou la pre-campanya a l’aprovació de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic

4rt període: gener 2006 - desembre 2006Primer any d’aplicació de l’ordenança i aprovació del PEEP (Pla Especial Espai Públic)

5è període: març 2007 - maig 2007Pre-campanya i eleccions municipals del 27 de maig del 2007

6è període: gener 2008 - desembre 2008Període en el que s’ha realitzat el treball de camp de la investigació

Annexe 1

Períodes de temps inclosos en l’anàlisi de premsa

Annexe 2

Relació de persones multades per atribució d’infracció de l’Ordenança de civisme

incloses en aquest estudi

Identificador entrevista Descripció (motiu de la sanció)Multat/da 01 Consum de begudes alcohòliques, Gràcia Multat/da-02 Consum de begudes alcohòliques, persona

estrangera, Ciutat VellaMultat/da-03 Consum de begudes alcohòliques, Ciutat VellaMultat/da-04 Ús impropi de l'espai públic, Gràcia Multat/da-05 Ús inadequat de l'espai públic per a jocs, Ciutat

Vella Multat/da-06 Necessitats fisiològiques, Consum de begudes

alcohòliques, tirar paper al terra, tirar burilla al terra, ocupació via pública. etc. Ciutat Vella

Multat/da-07 Degradació de l'entorn urbà (cartells), Ciutat Vella Multat/da-08 Degradació de l'entorn urbà (cartells), EixampleMultat/da-09 Degradació de l'entorn urbà (cartells), Sant Martí

(El Clot) Multat/da-10 Degradació de l'entorn urbà (pancarta)Multat/da-11 Degradació de l'entorn urbà (engantxina), Ciutat

VellaMultat/da-12 Degradació de l'entorn urbà (grafiti), Gracia Multat/da-13 Impedir pas a vianants, Sant Marí (Vila Olímpica)Multat/da-14 Venda ambulant-Llaunes cervesa, GraciaMultat/da-15 Impedir pas a vianants, Ciutat VellaMultat/da-16 Consum de begudes alcohòliques, menjar pipes, etc.

Ciutat meridiana Multat/da-17 Necessitats fisiològiques, Consum de begudes

alcohòliques, Ciutat Vella Multat/da-18 Impedir pas a vianants, Ciutat VellaMultat/da-19 Venda ambulant, Ciutat Vella Multat/da-20 Consum de begudes alcohòliques, Ciutat Vella Multat/da-21 Consum de begudes alcohòliques, Ciutat Vella

Annexe 3

Relació de persones entrevistades

Grup 1: Personal polític/tècnic i coordinadors/dinamitzadors/educadors de polítiques de civisme (informació sobre mesures, plans de civisme i la seva aplicació)

Nº Identificador entrevista Descripció1 Districte Sants-Monjuïc Regidora i conselleria tècnica del Districte de Sants-Monjuïc 2 Districte Gràcia Cap de Serveis Personals del Disctricte de Gràcia3 Districte Sant Andreu Tècnica Prevenció del Districte de Sant Andreu4 Districte Sant Martí Tècnic Convivència del Districte de Sant Martí5 Districte Horta-Guinardó Tècniques de Prevenció i de Civisme del Districte d’Horta-

Guinardó6 Coordinadora Pla Civisme Coordinadora del Pla de Civisme (2003-2006) 7 ABITS Coordinadora del Pla per l'Abordatge Integral del Treball Sexual

(ABITS) 8 Dinamitzador civisme Sarrià Dinamitzador de pla de civisme - Plataforma del Gel- Sarrià

(2005-2006) 9 Educadora Ciutat Meridiana Ex educadora de carrer a Ciutat meridiana (Nou Barris) 10 Integrador Ciutat Meridiana Tècnic de Joventut de la Generalitat de Catalunya-Integrador a

Ciutat meridiana (Nou Barris) 11 Informant clau 1 Treballador Ajuntament de Barcelona

* Es va mantenir també una conversa informal amb el Director de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Observatori permanent per la Convivència, però va rebutjar mantenir una entrevista.

Grup 2: Entitats i associacions ciutadanes (coneixement de la realitat dels barris de Barcelona i les seves problemàtiques)

Nº Identificador Descripció12 FAVB Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona13 AVV- Vila de Gràcia Associació de veïns Vila de Gràcia 14 Federació carrers

Festa Major Gràcia Federació d’Associacions de Carrers de la Festa Major de Gràcia

15 Observatori de Gràcia Conjunt d’entitats del Districte de Gràcia preocupades per les transformacions que està patint el barri. Està formada per: l’Assemblea de joves de Gràcia, l’Associació de veïns i veïnes de la Vila de Gràcia, l’Ateneu Rosa de Foc, l’Infoespai, la Kasa de la Muntanya, La Torna, La Quimera i Revolta Global (grup de Gràcia)

16 Orfeó Gracienc Fundació Orfeó Gracienc- Entitat Pla de Civisme17 Xarxa veïnal Ciutat

VellaXarxa d’entitats i persones arrelades a Ciutat Vella preocupades per les ràpides transformacions i problemàtiques dels seus barris. Està formada per: la FAVB, AVV Casc Antic, AVV Gòtic, AVV L'Òstia (Barceloneta); Espai Social Magdalenes, AVV Taula del Raval, Veïns en defensa de Barcelona Vella, Taller contra la Violencia Immobiliària i Urbanística, Associació de Veïns i comerciants del carrer de la Cera, Cruïlles, GIASA. Grup d'Investigació Art-Sociologia-Antropología, V de vivienda, Masala, Art-Mirall

18 Casal Infants del Raval

Casal dels Infants del Raval -Projecte Barri educador. El projecte treballa per implicar als veïns i entitats del barri del Raval en la millora de les condicions educadores dels espais públics en els que es socialitzen infants i joves.

19 AVVCiutat Meridiana Associació de Veïns Ciutat Meridiana, (Nou Barris)20 Informant Clau 2 Persona coneixedora de la realitat social i les principals problemàtiques

de Ciutat meridiana (Nou Barris)

21 Informant Clau 3 Persona coneixedora de la realitat social i les principals problemàtiques de Ciutat Meridiana (Nou Barris)

22 Casa Orlandai Associació Cultural Casa Orlandai, Sarrià23 Centre Social de

SantsVice-president de l'Associació de Veïns de la Bordeta. Membre del Centre Social de Sants.

24 Informant Clau 4 Persona coneixedora de la realitat social, les principals problemàtiques i els moviments socials del barri de Sants

Grup 3: Entitats/associacions que aglutinen o donen suport a col·lectius especialment afectats per l’Ordenança de Convivència

Nº Identificador entrevista Descripció25 Àmbit Dona Programa de la ONG Àmbit-prevenció dedicat a

l’atenció, educació sanitària i lloc de trobada per a treballadores sexuals de Ciutat Vella.

26 Educadora joves Casal Raval Educadora del projecte de Dinamització de Joves i de la Comunitat del Casal dels Infants del Raval.

27 Sala Baluard Programa de reducció de danys associat al consum de substàncies psicoactives en la salut i en les seves repercussió a la comunitat, gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament. Espai de venopunció assistida, atenció sanitària i psicosocial, intercanvi de jeringues, dutxes, calor i cafè.

28 Assís Centre d’acollida Assís: centre diürn d'atenció social, que ofereix serveis assistencials, orientació i seguiment professional a persones sense llar i programes educacionals orientats a la promoció i la integració. Sarrià.

29 Associació Nomadas del S.XXI Associació majoritàriament de senegalesos i senegaleses sense-papers que es dediquen a la venda ambulant.

30 Coordinadora Lleure Gracia Coordinadora d'Entitats de Lleure de Gràcia31 Víctimes del Civisme Plataforma reivindicativa que agrupava els moviments

socials crítics amb l’Ordenança del civisme.

Grup 4: Altres

Nº Identificador entrevista Descripció32 Síndica de Greuges de Barcelona Assessores Síndica de Greuges de Barcelona

Annexe 3

Cronologia del concepte de civisme: Evolució del tractament polític, mediàtic i social

del civisme.

En  aquest   annex   resumim de   forma  descriptiva   les   fites,   esdeveniments   i   fets  més 

rellevants   que   han   anat   configurant   l’agenda   del   civisme   en   el   panorama   político­

institucional, mediàtic i social a Barcelona. En certa manera, constitueix un intent de 

reconstrucció  del que entenem que és la ‘biografia’ del civisme en aquesta ciutat, un 

recorregut cronològic que comença amb les primeres manifestacions públiques sobre el 

fenomen i acaba amb els sondejos ciutadans que valoren l’eficàcia de la seva regulació. 

L’objectiu d’aquest recorregut descriptiu és obtenir un relat precís que permeti projectar 

i situar en el temps l’evolució del civisme com a nova realitat produïda en els circuits de 

la gestió   institucional   i   l’opinió  pública.  Com a document  informatiu en perspectiva 

temporal, aquesta biografia ofereix una visió de conjunt sobre el civisme a Barcelona 

que serà d’utilitat per a emmarcar les anàlisis presentades al llarg de l’informe.

Les fonts documentals emprades combinen documents institucionals1, premsa2  i dades 

de   l’entrevista   a   la   coordinadora   del   Pla   de  Promoció   del   Civisme  2003­2006.   La 

biografia s’estructura per anys i per trimestres. Hem optat per presentar la informació 

amb un estil deliberadament esquemàtic, a mode de breus esdeveniments informatius 

succeïts i relacionats en el temps, dels que hem omès la referència concreta a les fonts 

per fer el relat més àgil. 

Any 2003

1   La   informació   provinent  de  documents   institucionals   de   públic   accés   reuneix  dades   del  Pla   de Promoció del Civisme 2003­2006, la Memòria participativa del projecte d’ordenança de mesures per a garantir i fomentar la convivència a la ciutat de Barcelona, l’Acord cívic per a una Barcelona neta i sostenible (2001), l’Informe del primer any d’aplicació de l’ordenança 2007, el Baròmetre semestral de Barcelona i informacions de premsa institucional.

2   S’ha recollit la informació relacionada amb el civisme en diferents períodes entre els anys 2003 i 2008 principalment dels diaris La Vanguardia i El Periódico. (Veure detalls del mostratge a l’apartat de Metodologia)

Gener­març 2003

Període   de   prolegòmens   de   l’abordatge   institucional   de   fenòmens   considerats 

controvertits   a   l’espai   públic.   L’Ajuntament   publicita   normatives   contra   burdells, 

botellón  i   locals   religiosos,   mentre   que   el   gremi   de   comerciants   demana   més 

contundència contra pintades, petita delinqüència, venda ambulant, motos a la vorera i 

comerços  d’immigrants   (12/II/03 EP).  Durant  aquest  període,  CIU i  PP critiquen  la 

política   del   govern   en   matèria   de   via   pública,   específicament   en   relació   a   temes 

d’incivisme (18/III/03 EP). 

Juny­setembre 2003

La celebració  de Sant Joan l’estiu del 2003 marca un punt d’inflexió  en matèria de 

civisme. En paraules de la coordinadora del Pla de promoció del civisme pel període 

2003­2006, “la revetlla d’aquell estiu va ser un d’aquells moments àlgids, doncs que es 

feia la revetlla de Sant Joan a la platja,  i  a  La Vanguardia  van treure unes fotos en 

portada d’unes muntanyes de brossa,  això  era   l’estiu  del 2003”.  Durant  el   juliol   les 

platges   apareixen  en   l’entorn  mediàtic   com a  espais  d’inseguretat,   soroll   i  brutícia. 

Certes conductes i col∙lectius com els  top­manta, neteja­vidres i sense sostre són les 

cares visibles dels desordres públics (2/VII/03 LV). Es comença a demanar un abordatge 

normatiu de l’incivisme mitjançant sancions i s’exigeixen campanyes en aquest sentit. A 

les Festes de Gràcia, la venda de llaunes i el botellón són destacades com a pràctiques 

inapropiades a   l’espai públic  (18/VIII/03 LV).  El 4 setembre es fa públic  l’encàrrec 

d’alcaldia a la 5ª tinença (Marina Subirats) per a elaborar un pla de foment del civisme a 

la ciutat; es planteja inclús restringir l’accés a les platges durant la nit. Després de les 

festes   de   la   Mercè   la   premsa   i   el   Consistori   es   congratulen   per   haver   combatut 

l’incivisme de forma eficaç. El 29 de setembre el llavors alcalde de Barcelona Joan Clos 

expressa que “el incivismo nos sale muy caro” en una entrevista a La Vanguardia.

Octubre­desembre 2003El 4 d’octubre Marina Subirats opina que “s’ha de lluitar contra l’incivisme”, demanant 

“esfuerzo   colectivo   i   no   autoritarismo”  (4/X/03   LV).   El   25   d’octubre   Jordi   Pujol 

demana ‘tolerància zero’ amb els okupes, i el 14 de novembre un col∙lectiu d’amos de 

gossos manifesta la seva oposició a la campanya del civisme i les sancions. Dos dies 

després el sociòleg Salvador Cardús publica un article afirmant que “un incívico es un 

desequilibrado   social,   por   muy  buena   persona  que   sea”  (16/XI/03  LV).  En   el   pla 

institucional,   el   novembre   de   2003   comença   a   funcionar   la   comissió   del   civisme, 

integrada per personatges de l’àmbit acadèmic i intel∙lectual com Victòria Camps, Joan 

Subirats,   Manel   Castells,   Josep   Mª   Terricabras,   Miquel   Àngel   Essomba   i   Alfons 

Barceló. A la comissió també hi figuren esportistes de renom com Carles Puyol, Raül 

Tamudo i  Gemma Mengual.  El  17 de desembre es fa públic  l’‘Acord Cívic per una 

Barcelona Neta i Sostenible’, on es tracten diversos temes de civisme com la recollida 

selectiva de residus tant a llars com a comerços. També es realitza una auditoria sobre la 

qualitat dels serveis de neteja i de recollida selectiva a BCN, i es fa menció a un estudi 

comparatiu sobre la neteja urbana a les ciutats de Viena, Praga, Frankfurt, Brussel∙les i 

Barcelona. A l’Acord Cívic es remarca la bona posició de Barcelona en el panorama 

internacional,  només   superada  per  Viena,  malgrat   la   seva  alta  densitat  de  població. 

Aquest Acord Cívic s’havia iniciat tres anys abans (2000) amb la voluntat de facilitar la 

interacció  de   l’Ajuntament  amb entitats,  associacions   i  gremis  a   l’hora  de  gestionar 

l’espai  públic.  Les entitats  adherides  a  l’Acord són en gran majoria  associacions  de 

comerciants. El 19 de desembre s’anuncia que els voluntaris cívics sortiran al carrer a 

partir del febrer de 2004, amb l’objectiu d’informar sobre la importància del civisme 

distribuint fulletons i tríptics en diferents eixos de la ciutat. 

Any 2004

Gener­març 2004

Aprovat per mesura de govern, entra en funcionament el pla de civisme (2003­2006) i es 

constitueix la seva comissió permanent i tècnica, des d’una perspectiva declaradament 

‘participativa’   i   de   ‘transversalitat’.   L’objectiu   del   pla   és   intentar   traslladar   la 

responsabilitat pròpia de l’àmbit domèstic cap a l’àmbit públic, reflexionant sobre temes 

d’interès públic i educant i informant sobre les normes i formes de vida i de consum, 

amb   un   to   suau,   humorístic   o   còmic.   El   primer   trimestre,   la   campanya   busca   la 

sensibilització   en   l’eix   de   neteja   mitjançant   estratègies   de   comunicació   pública 

orientades   a   generar   preocupació   per   l’incivisme,   fonamentalment   en   relació   a 

papereres, contenidors i pintades a les parets. Així, el mes de març es posa en marxa la 

campanya ‘Més Civisme Més Barcelona’ ­ ‘b+b+b=B: el teu civisme suma’, per la qual 

el llavors alcalde Joan Clos promet una ‘croada’ a favor del civisme (17/III/04 EP). Els 

mitjans de difusió emprats per a la sensibilització inclouen ràdio, espots televisiu, suport 

gràfic,  material  per  a  voluntariat,  webs del  civisme,   txapes,  col.leccionables   i  guies 

pràctiques. El 20 de febrer es realitza una actuació  policial al  Parc de la Ciutadella, 

aplicant­se   mesures   per   a   evitar   els   comportaments   incívics   (trepitjar   gespa,   tocar 

instruments, ús d’altaveus, venda ambulant mascotes sense lligar). 

Aquest període correspon a l’inici del cicle de ponències sobre el civisme dels membres 

de la comissió de notables i al començament de l’elaboració d’un diagnòstic realitzat 

per l’Institut Cerdà en relació a l’estat de l’incivisme als carrers, del qual s’obtindrà un 

‘índex   de   civisme’   segons   tipologies   de   carrers   i   espais.   A   Gràcia   té   lloc   una 

mobilització   contra   el  botellón  a   les   places   i   carrers   del   barri.   En   aquest   marc, 

l’incivisme es  relaciona amb comportaments com regar  les plantes  fora dels  horaris 

establerts i fer pintades a les parets. L’Ajuntament reuneix 200 voluntaris pel civisme 

que intervindran en la neteja de la ciutat; els voluntaris cívics intervenen el 21 de març 

al Raval amb la missió d’esborrar del carrer les petjades d’accions incíviques.

Abril­juny 2004

Es posa en funcionament el segon eix del Pla de promoció del civisme, seguint amb la 

qüestió de la neteja i incorporant la sensibilització  en matèria de soroll (oci nocturn, 

veïnatge i motos). El mes d’abril hi ha una càrrega de la guàrdia urbana sobre alguns 

joves  de  Gràcia  per   instal∙lar  paradetes   informatives   al   carrer   i   fer   actes   lúdics.  El 

baròmetre trimestral de l’Ajuntament de Barcelona afirma que la vivenda i la brutícia 

pugen  a   la   llista  de  preocupacions   socials.  El  30  d’abril   s’anuncia   la   fi   de   la   fase 

sensibilitzadora   en   relació   a   la   campanya  de  brutícia   i   el   començament   de   la   fase 

sancionadora (fins a 3.000 euros) (30/IV/04 EP). El mateix dia 30 es fa menció a  La 

Vanguardia  d’una   demanda   ciutadana   de   mà   dura,   relacionada   amb   el   resultat   de 

l’enquesta municipal Òmnibus. Al maig es realitza la Mostra d’Entitats a la Ronda del 

Mig, que inclou un espai dedicat a la campanya del civisme. El dia 11 El Periódico fa 

públic l’acord per promoure la neteja i les actituds cíviques a la ciutat. Dos dies més tard 

s’anuncia que Nou Barris posa en marxa el seu Pla de Promoció del Civisme (13/V/ 04 

EP), i el dia 16 voluntaris, associacions i gegants desfilen en un cercavila pel civisme a 

Poble Sec. El 5 de juny la festa del comerç de Sant Andreu promou activitats cíviques 

com no embrutar les façanes i posar plafons específicament dedicats a penjar avisos. 

L’11 el Consistori anuncia una campanya de seguretat i neteja contra el  botellón  a les 

platges, especialment per Sant Joan. Un dia després, apareix ‘Civitotis’, mascota de la 

primera festa pel civisme a Sant Martí. De seguida, el 13 de juny, s’inicia la campanya 

de mims a Barcelona per a fer respectar el dret al descans dels veïns. Un grup de mims 

contractats s'encarreguen d'anar per les places i llocs d'oci habituals, demanant silenci a 

través  dels  gestos,   tot   fent  una  interpretació   teatral   (13/VI/04).  El  dia  15 es  dóna a 

conèixer   públicament   l’existència   de   programes   de   mediació   en   conflictes   veïnals, 

coincidint   amb   l’anunci   que   el   Fòrum   2004   reafirma   el   seu   compromís   amb   la 

convivència (16/VI/04 EP). La bicicletada cívica i ecològica a Sant Andreu se celebra el 

20 de juny i dos dies més tard les platges es doten d’equips policials de cara a Sant Joan. 

El 25 de juny hi ha la valoració habitual de l’efectivitat de les mesures pel civisme. Un 

any després, l’Ajuntament valora positivament que en aquest Sant Joan hi hagi hagut una 

reducció dels actes incívics, a diferència dels anys anteriors. El 30 de juny es presenta el 

Pla de Promoció del Civisme a Sant Andreu.

Juliol­setembre 2004

Segueix durant el  mes de  juliol   la  campanya de sensibilització  contra el  soroll.  Les 

mesures informatives es despleguen en l’eix d’espais de convivència els mesos d’agost i 

setembre (platges, parcs, gossos). El Consistori anuncia la implementació de mesures 

anti­vandalisme   en   el   disseny   del   mobiliari   urbà   (papereres   i   dutxes   a   la   platja) 

recentment   instal∙lades   (3/VII/04  LV).  Es  produeix  una  acció  de  protesta  contra   les 

incautacions policials i multes als venedors ambulants de llaunes, que rebran durant el 

mes de juliol un “setge policial”. El juliol intervenen els mims a Sant Andreu com a 

activitat teatral de sensibilització. El dia 21 Joan Clos promet un pla de xoc contra els 

bongueros del Parc de la Ciutadella, les estàtues humanes de les Rambles, els músics de 

carrer, la venda ambulant i els gossos de captaires que no compleixin les normatives 

sanitàries. El 12 d’agost té lloc una batuda policial contra els neteja­vidres als semàfors. 

El dia 15 van assassinar un jove a les festes de Gràcia i dos dies després es produeixen 

incidents  arran dels  desallotjaments  de  les  places.  El  28 d’agost   la  Guàrdia  Urbana 

decomissa 1470 llaunes de cervesa en 5 dies, i el dia 31 es reconeix institucionalment el 

dret a la llibertat d’indumentària, que implica que es pot anar despullat a l’espai públic 

(reconeixement que després es vetarà  normativament).  El 2 de setembre apareix una 

notícia sobre les queixes contra la venda ambulant a Montjuïc, i el dia 20 Can Brascó, a 

la Vall d’Hebron, celebra les seves Jornades Cíviques. El 25 de setembre apareix una 

notícia titulada “El carrer derrotat”, on s’atribueix a les màfies de la mendicitat, el top­

manta  i   la prostitució  el  ‘segrest’ de  l’espai públic.  Es manifesten queixes contra  la 

prostitució a Ciutat Vella.

Octubre­desembre 2004

Últim trimestre del desplegament de la campanya anual sensibilitzadora en el marc del 

Pla de civisme, corresponent a l’eix de mobilitat (semàfors, aparcaments i passos zebra). 

L’octubre   de   2004   comencen   a   funcionar   els   60   promotors   cívics,   encarregats   de 

detectar usos inapropiats de l’espai públic (generadors de brutícia i soroll) i d’informar a 

les persones sobre la conveniència de canviar els comportaments inadequats en ares del 

civisme. El dia 28 es prometen més sancions per incivisme de cara al 2005. El 3 de 

novembre promotors cívics assenyalaran els mals usos de l’espai públic mitjançant el 

marcatge amb etiquetes de mobles mal ubicats i de bosses d’escombraries fora de lloc.

Any 2005

Gener­març 2005

Inici del segon any del Pla de Promoció  del Civisme, orientat al canvi d’actituds, la 

responsabilitat i el compromís a través de l’exercici de l’autoritat. L’Ajuntament realitza 

‘accions   exemplificadores   pacífiques’   per   part   dels   càrrecs   públics   (passejades 

desenganxant cartells, recollint bosses fora de lloc, etc.) i un pla de treball amb una nova 

campanya de  comunicació.  A   les   estratègies  de   l’etapa  anterior   (2004)   s’hi   afegeix 

publicitat amb missatges contundents que busquen responsabilitzar els ciutadans dels 

seus actes. L’Ajuntament publica la ‘Guia fàcil del civisme’ i organitza un seguit de 

conferències sota el títol ‘Barcelona pel civisme’ al Centre de Cultura Contemporània de 

Barcelona, d’on surt el llibre ‘Civisme per la convivència’. Manté la web del civisme 

perquè   la  valoració  és  positiva   i  es   signen  acords  amb programes   televisius  perquè 

incloguin temes de civisme. El telèfon del civisme es disposa a rebre sol∙licituds de 

recollida de mobles i trastos vells, avisos sobre contenidors plens o amb desperfectes, 

danys en semàfors, mobiliari urbà, jocs infantils, senyalització, voreres, clavegueram i 

escales mecàniques, entre d’altres. Creen el ‘Banc de Recursos Cívics’, amb 5 categories 

(neteja,  espais  de  convivència,  soroll,  mobilitat   i  animals  de companyia),  cadascuna 

engloba   informació   sobre   tallers,   i   recursos.   Dins   les   campanyes   posen   èmfasi   en 

col∙lectius   específics:   joves,   infants,   turistes   i   persones   immigrades,   seguint   amb  la 

planificació del 2004. Pel que fa a la neteja, neix la campanya ‘No et demanem res que 

no sàpigues fer’, amb una intensificació del control dels promotors cívics, que informen, 

corregeixen i col∙laboren amb la tasca sancionadora de la policia. Els equips de neteja 

BCNeta s’amplien. S’organitza i es difon públicament la Xarxa ciutadana pel civisme, 

formada per entitats i persones que han estat interessades en l'etapa anterior, afegits als 

voluntaris   cívics   del   2004,   representant   l’eix   a   partir   del   qual   s’estructurarà   la 

participació   ciutadana   del   pla.   Es   visibilitza   el   civisme   als   districtes,   buscant 

mecanismes per a garantir una major participació de la ciutadania en la cura dels espais 

públics propers. S’intenta arribar als sectors joves (abans restaven al marge). S’anuncia 

l’immediat funcionament dels ‘Espais Emblemàtics de Districte’ com a entorns de barri 

amb algun grau de degradació que busquen esdevenir exemples o models de civisme 

amb   la   implicació   de   la   ciutadania.   Al   llarg   del   2005,   es   firmen   convenis   de 

col∙laboració amb entitats del districte i entra en funcionament, l’Observatori Permanent 

per la Convivència. 

Durant   la   campanya de  Nadal   la  Guardia  Urbana  va  posar  32.000  multes,  905  per 

contaminació  visual, 236 per tirar brossa fora dels contenidors, 3549 per top­manta i 

288 per neteja­vidres (14/I/05 LV). El 21 gener fan fora el 'Maradona de Les Rambles', 

un personatge emblemàtic del passeig barceloní. Més tard, el 18 de març, a El Periódico 

es  publiquen dues  pàgines  especials  de  l’Ajuntament  sobre civisme  (‘El  civisme ha 

d’anar a més a BCN’ i ‘El telèfon del civisme anima la col∙laboració dels barcelonins’).

Abril­juny 2005

Segon  trimestre  de   la   fase de canvi  d’actituds   i  compromís  mitjançant   l’exercici  de 

l’autoritat i el seguiment de campanyes de sensibilització en relació al soroll. En aquesta 

etapa entrem en plena fase de construcció del problema de l’incivisme i d’alarma social. 

Nombroses notícies parlen sobre la temàtica, definint els col∙lectius problemàtics i les 

pràctiques rebutjades. Hi ha una doble vessant en les notícies i articles: d’una banda es 

reclamen mesures per frenar l’augment del fenomen que és vist com una plaga (que 

ataca   i  és   imparable),   i   de   l’altra   l’Ajuntament   intenta   fer   visible   que   està   actuant 

multant i sensibilitzant. 

El mes d’abril, associacions de La Mina presenten una iniciativa veïnal per a millorar el 

civisme i la convivència, a través d’un pla educatiu de barri (places, mobiliari urbà, 

soroll i escombraries). També a l’abril apareix la notícia de que unes 50 treballadores 

sexuals han estat multades des de l’inici d’any (23/IV/05 EP), i  a començaments de 

maig apareix una notícia on s’afirma que s’han posat 106 multes des del començament 

de l’any per pintar parets (2/V/05 EP). El mateix mes es posa en marxa la campanya 

municipal   sancionadora   de   cara   a   canviar   els   hàbits   en   la   tinença   d'animals   de 

companyia. S'hi destinen 24 patrulles de la GU, que vetllen i sancionen la no recollida 

dels   excrements,   els  gossos   sense   lligar  o   els  que  van   sense  microxip.  Mentrestant 

realitzen la cinquena mostra d’entitats de Sant Andreu que inclou activitats pel civisme, 

entès com a respecte per l’entorn i amb el lema ‘Fem civisme, Fem ciutat’. El Juny de 

2005 es constitueix una Comissió de Treball integrada per un equip reduït de juristes de 

l’Ajuntament, que inicialment fa una recerca documental sobre la problemàtica de la 

convivència i el civisme (dret comparat amb regulació d’aquestes problemàtiques a la 

Unió europea i diversos estats i ciutats europees, ordenances municipals de convivència 

ciutadana i civisme a Catalunya i a Espanya, ordenances consolidades de l’Ajuntament 

de Barcelona i jurisprudència europea, constitucional i ordinària). El juny s’anuncia una 

“plaga d’incivisme” que afecta tota la ciutat (1/VI/06 LV). Des de l'Ajuntament valoren 

que les campanyes de foment del civisme no funcionen i el 3 de juny 2005 es publica 

una   pàgina   especial   a  El   Periódico  alineada   amb   la   campanya   de   comunicació: 

‘Barcelona  defensa  el   civisme  en   la   tinença  d’animals   a   la   ciutat’.  El  mes  de   juny 

apareix a  la premsa la vinculació  entre  incivisme i  violència  juvenil,   i  a  l’audiència 

pública de Ciutat Vella es fan declaracions sobre l’augment de la prostitució i la seva 

qualificació  com a  ‘principal  problema’ al  districte.  S’anuncia   la  promoció  d’espais 

emblemàtics als 10 districtes de Barcelona, i el 19 de juny els veïns del Raval reclamen 

la cooperació de la Guàrdia Urbana per a frenar els botellons a la Rambla. Per Sant Joan 

anuncien que es desallotjaran les platges a les 6 del matí la nit de la revetlla, finalment 

es decomissen 12.000 begudes durant la celebració de la festivitat.

Juliol­setembre 2005

El tercer trimestre de 2005 s’introdueix l’eix de treball entorn els espais de convivència. 

Les festes de Gràcia marquen el  punt àlgid d’una construcció  en signe alarmista de 

l’incivisme com a problema. El diari La Vanguardia fa una pressió contundent contra el 

govern   de   la   ciutat,   transmetent   una   imatge   de   Barcelona   atacada   per   multituds 

incíviques   malmetent   l’espai   públic.   La   representació   mediàtica   d’una   situació   de 

desgovern   municipal   en   qüestions   de   convivència   cívica   empenyerà   l’Ajuntament   a 

prendre mesures més dràstiques de cara a les eleccions locals. 

El   juliol   de  2005,   atesa   la   complexitat   del   treball,   s’incorporen   a   la  Comissió   del 

civisme dos assessors externs, un catedràtic de Dret constitucional i un catedràtic de 

Dret penal, i es celebren diverses jornades de treball amb la presència de reconeguts 

professors   universitaris   i   magistrats   especialistes   en   la   matèria.   El   10   de   juliol 

l’incivisme torna a ser vinculat a la okupació. Uns dies després s’anuncia l’aplicació del 

Pla de civisme a les platges de cara a l’estiu; entre les mesures publicitàries destaca la 

campanya: ‘La sorra no s’ho empassa tot’, així com les estratègies preventives a través 

del disseny de mobiliari urbà (papereres, il∙luminació, cadires de vigilància, cendrers), 

senyalització  mòbil, promotors cívics,  stands  informatius i una guia ambiental de les 

platges. A finals de juliol informen que el telèfon del civisme ha rebut 65.000 avisos en 

4 mesos, la majoria per neteja i manteniment. De cara al pla municipal per a potenciar 

els valors cívics destaquen que el soroll, les pintades i la brutícia acumulen la major part 

de les queixes ciutadanes. El 29 de juliol El Periódico treu una pàgina especial titulada 

‘Durant la nit, el silenci és or’, on s’explica la campanya que faran els mims pel barri 

Gòtic   i   el   Born.   A   començaments   d’agost   valoren   positivament   la   campanya   de 

sensibilització contra la brutícia, afirmant que s’ha reduït un 75% el nombre de bosses 

fora dels contenidors. Les festes de Gràcia tornen a situar­se al primer pla mediàtic i 

serveixen com a pedra de toc per a amplificar el fenomen de l’incivisme en tres sentits: 

inclourà més conductes, a més llocs de la ciutat i serà denunciat per més agents socials 

(vandalisme,   violència,   tril∙lers,   brossa,   vidres   trencats,   olors,   orins,   crits,   insults, 

llaunes, joves antisistema, centre ciutat, Gràcia, Sants i Eixample). El 23 d’agost 2005 

des de les administracions es fà un balanç negatiu de les festes de Gràcia, valorant en 

25.000   euros   els   danys   provocats.   En   una   noticia   apareguda   a  La   Vanguardia, 

l’Ajuntament proposa la penalització de l’incivisme i tipificar conductes incíviques per 

la via penal (LV 26/08/2005).

El   setembre   entrem   en   un   procés   de   tres   mesos   clau   de   cara   a   l’aprovació   de 

l’Ordenança de  mesures  per   fomentar   i  garantir   la  convivència a  l’espai  públic  de  

Barcelona. Aquests tres mesos dibuixen una trajectòria amb tres passes: 1) constatació 

de que hi ha un problema de brutícia i descontrol; 2) constatació de que no hi ha un 

control eficaç i que les mesures per a evitar i disminuir aquest problema són insuficients 

i/o   ineficaces;   3)   justificació   de   la   necessitat   d’una   mesura   més   contundent 

(l’Ordenança).   D’acord   amb   la   coordinadora   del   Pla   de   Promoció   de   Civisme,   el 

setembre   es   posa   en   marxa   una   campanya   molt   forta   per   part   de  La   Vanguardia 

(immediatament després de les festes de Gràcia). L’1 de setembre de 2005 hi ha un ple 

extraordinari sobre l’incivisme, sol∙licitat per PP i CIU on demanen policia de barri i 

corregir els excessos al carrer. Arrel del plenari creen una comissió preparatòria per a 

fer una Ordenança i organitzar tant un dispositiu policial de proximitat, com un sistema 

de justícia local per afrontar els incívics. El 3 de setembre 2005 una noticia apareguda a 

El   Periódico  demana   que   l’Ordenança   municipal   de   convivència   inclogui  graffiti, 

mendicitat, prostitució, reunint situacions socials de naturalesa marcadament diferent (4/

IX/05 EP). L’alcalde Joan Clos promet que l’Ordenança regirà tot el 2006 i n’explica els 

seus  beneficis.  El  4  de setembre 2005  l'Administració  proposa  la  sanció  a persones 

incíviques que són de fora de Barcelona; es valora que la neteja no és suficient i es fa 

patent la idea de que els “agents vandàlics” han aconseguit apropiar­se de l’espai públic. 

Apareix un reportatge sobre la creixent degradació de la ciutat (orins, pintades, llauners, 

trilers,  mendicitat,   prostitutes,   etc.).  El  6  de   setembre  2005  reclamen  més  policia   i 

multes més efectives (6/IX/05 EP). Hi ha un ple extraordinari per a debatre els punts 

conflictius del text de l’Ordenança. La premsa valora les campanyes de sensibilització 

com un ‘fracàs’. El 7 de setembre 2005 trobem la primera notícia anunciant la imminent 

aprovació   d’una   Ordenança   per   a   la   regulació   de   l’incivisme   a   Barcelona;   posant 

l’èmfasi en la neteja física i social de la ciutat, perfilant la zonificació  del fenomen, 

enfortint el codi penal i la justícia de proximitat. El PP proposa denegar permisos de 

treball i residència als immigrants multats, que no hagin pagat o que reincideixin. El 8 

de   setembre  del  2005  hi  ha   la  primera  manifestació   clara  de   rebuig  a   les  mesures 

institucionals per afrontar l’incivisme: posicionaments de la societat civil organitzada 

tant   en   contra   (FAVB)   com   a   favor   (Gremi   de   Restauradors   i   Comerciants   de   la 

Boqueria).  El Periódico  destaca que la ‘neteja urbana’ serà   l’eix central  del nou pla 

contra l’incivisme. El 8 de setembre les administracions demanen més mà dura per via 

penal contra faltes administratives i s’organitzen els preparatius per a les festes de la 

Mercè   com a situació  excepcional,  on es  desplega un repertori  complet  de mesures 

preventives   contra   l’incivisme.  El   10  de   setembre   s’alcen  veus  que   alerten  que   les 

mesures contra l’incivisme poden ser una coartada per a defensar posicions xenòfobes 

(10/X/ 05 LV). El 13 de setembre en la reunió de la comissió permanent del Consell de 

Ciutat, presidida per l’alcalde de Barcelona, s’informa sobre el procés de redacció de la 

proposta de text regulador emmarcada dins d’altres actuacions en marxa en l’àmbit de la 

convivència,   i   s’informa   sobre   les   dates   previstes   per   la   seva   tramitació.  El   15   de 

setembre   se   celebra   un   Consell   de   Ciutat   sobre   el   tema   de   l’incivisme.   S’anuncia 

l’existència de la Xarxa Ciutadana pel Civisme i uns dies després la posada en marxa 

dels dispositius informatius especials sobre temes de civisme amb motiu de les festes de 

la  Mercè.   El   18  de   setembre   l’Institut   Noxa   publica   una   estadística   pròpia   per  La 

Vanguàrdia   on  mostra   l’opinió   de   la  gent   en   relació   a   l’incivisme,  majoritàriament 

partidària de les mesures punitives.

Octubre­desembre 2005

Les mesures en l’eix  de mobilitat  ocupen el  quart  semestre del 2005 en matèria  de 

civisme. Durant aquests mesos es produeix el procés de negociació política i pública 

sobre com serà la nova Ordenança i quins temes abraçarà. Tot i les veus crítiques, des de 

l'Administració s’assumeix que s’aplicarà de forma imminent. S’evidencia amb claredat 

el desigual impacte mediàtic de les posicions favorables i desfavorables al tractament 

sancionador  de  l’incivisme.  Front el  desgast polític sofert,   l’Ajuntament  assumeix la 

responsabilitat   i   l’autoritat,   liderant   el   procés   d’elaboració   de   l’Ordenança   a 

contrarellotge. El 5 d’octubre s’anuncia que es multarà els no residents al municipi per 

conductes   incíviques.  Uns dies després  es publica  l’adopció  d’un pla  especial  sobre 

l’espai públic i s’anuncia que en un mes s’han posat 484 multes per orinar al carrer. 

S’informa de   la  creació  d’una agència municipal  d’atenció  a   la  prostitució   i  un pla 

integral per a solucionar aquest fenomen. El 18 d’octubre la Comissió de Govern de 

l’Ajuntament de Barcelona inicia el procés de projecte normatiu per a l’aprovació  de 

l’Ordenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència Ciutadana a la Ciutat  

de Barcelona. S’estableixen 15 dies de fase d’al∙legacions dels grups municipals a les 

que   es   presenten   la   xifra   rècord   de   més   de   600   esmenes   a   l’avantprojecte.   El   19 

d’octubre de 2005 s’anuncia la presentació de l’avantprojecte de la nova Ordenança pel 

civisme, que serà immediatament criticada per entitats i veïns; els mateixos juristes li 

veuran punts dèbils en qüestions socials. Es produeix una allau d’opinions durant els 

següents dies tant a favor com en contra de l’Ordenança anunciada. El 21 d’octubre 

2005   s’avancen  detalls  de   l’Ordenança   futura,   especificant   sobre   la   regulació   de   la 

prostitució   (21/10/05   LV).  El   23   d’octubre   es   fa   públic   que   l’Ordenança   permetrà 

sancionar   penjar   pancartes   als   balcons,   i   presenten   un   repàs   comparatiu   d’altres 

ordenances a ciutats europees i espanyoles. El 28 d’octubre el grup polític d'Iniciativa 

per Catalunya­Verds (ICV) es desmarca del projecte de l’Ordenança. Assumpta Escarp i 

Imma Mayol discrepen obertament en relació al tema. A Gràcia fan un balanç positiu de 

la   campanya   contra   el   soroll   i   el   29   d’octubre   anuncien   l’existència   de   mesures 

substitutòries de multes per graffiters mitjançant la neteja de parets. El 4 de novembre 

s’anuncia que l’Ajuntament incrementa en un 18% el pressupost pel 2006 en matèria de 

civisme,   i   un  dia   després   apareix   l’informe   sobre   els   articles   de   l’Ordenança   i   les 

esmenes presentades per partits de l’oposició.  S’entra en la fase de negociacions de 

l’Ordenança,   on   se   suprimeixen   les   sancions   per   penjar   pancartes   als   balcons. 

S’especifica amb detall la sanció pecuniària a les prostitutes, i els comerciants demanen 

que l’Ordenança s’apliqui amb fermesa. El text esmenat (de  l’Ordenança de mesures 

per fomentar la Convivència) es presenta a aprovació de la Comissió de Presidència, 

Hisenda   i   Coordinació   Territorial,   on   s’aprova   inicialment.   El   8   de   novembre   es 

produeix la primera concentració pública contra l’Ordenança per mirar d'influir sobre 

l'aprovació del text. Prop de 400 persones, convocades per LICIT i la Plataforma Treball 

Sexual i Convivència, es reuneixen a la Plaça Sant Jaume. Sobretot hi ha treballadores 

sexuals equipades amb màscares i cassoles, però també hi acudeixen altres afectats. La 

votació  del projecte inicial de l’Ordenança es produeix el dia següent, i  dóna com a 

resultat  20 vots a  favor  (PSC i  ERC)  i  21 abstencions  (ICV, CIU i  PP),  després de 

llargues negociacions a contracorrent, en un intent de no trencar el pacte entre els socis 

de govern. El 15 de novembre, en una taula rodona, titulada “Ordenances municipals: 

per quin model de convivència apostem?” un nombrós grup de veïns, juristes, entitats i 

ONG es posen d’acord per rebutjar l’Ordenança, reclamant participar més en la seva 

redacció. Al mateix temps, neix l’Associació de Víctimes del Civisme, que aplega una 

gran part dels moviments socials més crítics de la ciutat. El 17 de novembre de 2005 les 

administracions fan públic  que el  pla  de xoc contra   l’incivisme englobarà  de  forma 

coordinada Ordenança, serveis socials, neteja i seguretat. El 22 de novembre quan es 

porta el tema de l’Ordenança al Consell de la ciutat, hi ha una concentració que aplega 

més de 800 persones amb el suport de totes les entitats que s’oposen a la normativa. Una 

de les crítiques que esgrimeixen és que el procés d’aprovació ha anat massa ràpid i que 

no hi hagut cap marc participatiu per fer sentir la veu de les entitats, ja que el Consell de 

la  ciutat  és un òrgan merament  consultiu.  Davant  les  pressions  de  la  FAVB i  altres 

associacions, l’Ajuntament convoca una audiència pública per parlar sobre l’Ordenança 

pel 12 de desembre. El 26 de novembre 2005 el baròmetre municipal d’octubre revela 

que el 42% dels barcelonins valora que la ciutat ha empitjorat durant aquell any. A finals 

de mes, el Consistori anuncia que es farà una prova pilot d’aplicació de l’Ordenança pel 

Nadal, i el 5 de desembre s’afirma que només es van cobrar el 2004 un 17% de les 

multes per incivisme (5/XII/05 EP). De seguida es presenta el pla de xoc a Gràcia per 

evitar l’incivisme. Els joves d’ICV expressen el seu rebuig a l’Ordenança, reivindicant 

el dret a l’espai públic com a espai per l’autoregulació i no per la imposició. El 12 de 

desembre es realitza l’audiència pública ja esmentada, per escoltar les al∙legacions a la 

proposta   d’Ordenança.   Veïns   i   veïnes   individuals,   entitats,   ONG’s,   juristes   i   altres 

col∙lectius demanen que es retiri el text, en una sessió de més de quatre hores, on de les 

més de 50 intervencions, tant sols dues ­representants d’associacions de comerciants­ 

van   recolzar   l’aprovació   de   la  norma,  davant   uns   responsables   polítics   que  no  van 

contestar a cap de les qüestions proposades. El 14 de desembre, Joan Clos, que no havia 

estat   present   a   l’audiència,   promet   que   si   l’Ordenança   no   funciona   en   un   any,   la 

canviarà,   declaració   que   és   qüestionada   de   seguida.   L’Administració   afirma   que   es 

dedicarà 25 milions d’euros a que l’Ordenança funcioni. El 17 de desembre 2005 hi ha 

una manifestació convocada per l’Associació Víctimes del Civisme, amb el lema, “El 

carrer és de tothom”. Prop de 5000 persones, entre les que hi havia representants de tots 

els actors afectats per l’Ordenança, es manifesten pacíficament pel centre de Barcelona, 

fins que els Mossos d’Esquadra carreguen violentament contra els manifestants adduint 

la manca de permís. Els mitjans de comunicació tant sols destacaran els incidents. El 20 

de desembre la Síndica de Greuges, fa una declaració on critica el text de l’Ordenança 

respecte al tractament de la mendicitat i la prostitució. Dos dies més tard es visibilitza la 

tensió   política   al   tripartit   municipal   per   l’oposició   d’ICV  a   la   normativa.   Diverses 

entitats demanen en un informe que es retiri el text per ‘antidemocràtic’. Finalment el 23 

de desembre de 2005 s’aprova l’Ordenança. Simultàniament, l'Associació de Víctimes 

del Civisme va convocar una cassolada a Plaça Sant Jaume. El 27 de desembre es posen 

les bases per l’argument segons el qual “ara que està aprovada, s’ha de fer complir” (27/

XII/05 LV). 

Any 2006

Gener­Març 2006

El  dia  25  de  gener   entra   en   funcionament  l’Ordenança  de  mesures  per   fomentar   i  

garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. Diversos col∙lectius i 

institucions   la   critiquen   públicament,   però   l’Ajuntament   no   fa   marxa   enrera.   Es 

presenten   nombroses   dades   sobre   la   seva   aplicació   i   sobre   l’opinió   favorable   dels 

ciutadans i ciutadanes de Barcelona. S’inicia la tercera fase del pla de civisme, dedicada 

a la inspecció i sanció. “Ja es contempla l’elaboració d’una Ordenança des del 2003” 

segons   afirma   la   coordinadora   del   Pla   de   promoció   del   civisme   d’aquell   moment. 

S’aprova el Programa Especial de l’Espai Públic (PEEP) amb l’objectiu de millorar i 

incrementar   les  actuacions de la  Guàrdia  Urbana en temes de civisme,  convivència, 

seguretat i actes vandàlics, activitats irregulars, manteniment de la neteja i espais d’ús 

molt intensiu (parcs, places i oci nocturn).

El   gener   es   publica   una   notícia   sobre   la   capacitat   de   recaptació   de   l’Ajuntament 

mitjançant la política de sanció de l’incivisme (3/I/06 LV). L’alcalde Clos anuncia que 

tot plegat s’orienta cap a la creació d’un “gran modelo de convivencia” (11/I/06 LV). El 

14 de gener es mostren les estadístiques públiques sobre l’aplicació  de sancions per 

actes incívics: el pla especial contra l’incivisme acumula 22.000 multes en 4 mesos. El 

15 de  gener  es  publica  una  estadística  comparativa  de  denúncies   (multes)  per  actes 

incívics entre 2004 i 2006. El 25 de gener entra en vigor l’Ordenança i s’anuncia la 

realització   de   cursos   a   la   Guàrdia   Urbana   sobre   el   text   i   la   seva   aplicació.   Hi   ha 

mobilitzacions de col∙lectius de treballadores sexuals contra  l’Ordenança,  denunciant 

assetjament policial. La presència de treballadores sexuals al Raval i Ronda Sant Antoni 

disminueix. El 3 de febrer 2006 s’inicia la fase sancionadora contra les prostitutes, i el 

dia   anterior   un   agent   de   la   Guàrdia   Urbana   és   amonestat   per   haver   multat   quatre 

treballadores sexuals durant el període informatiu de 10 dies. Es detallen les actuacions 

contra la prostitució,  entre les que destaquen les dels agents de paisà.  Es manifesten 

queixes per la persecució de la prostitució i s’expressen dubtes sobre l’aplicació de les 

sancions inclòs des del propi Ajuntament i la mateixa Guardia Urbana; s’esmenta el Pla 

per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual, l’aprovació del qual es preveu pel març de 

2006.   De   seguida   es   publiquen   estadístiques   de   denúncies   per   incompliment   de 

l’Ordenança i el 17 de febrer s’informa sobre possibles modificacions d’aquesta. El 18 

de   febrer   trobem   estadístiques   públiques   que   diuen   que   el   65%   de   les   multes   per 

incompliment de l’Ordenança es deuen a venda il∙legal, pintades i botellón, mentres a El 

Periódico es valora que l’Ordenança s’està aplicant prudentment i sense tensions. El 21 

de febrer l’arquebisbat denuncia públicament l’Ordenança per fomentar l’exclusió dels 

sectors socials més febles i el 25 de febrer la Síndica de Greuges de Barcelona presenta 

el primer informe anual i critica l’Ordenança davant del mateix alcalde. El mes de març 

es   fa  públic  que  15.000   fanals   es   pintaran  amb  pintura   anti­cartells   com a  mesura 

preventiva i  es  posa èmfasi  en espais  concrets  de concentració  d’incivisme a Ciutat 

Vella. El 18 de març es convoca una concentració anomenada  “macro­botellón”  a la 

Rambla   del   Raval,  en   el   que   uns   2000   joves   reivindiquen   el   dret   ­que   prohibeix 

l'Ordenança­ a poder beure a la via pública. La concentració, amb un dispositiu policial 

impressionant,   acaba   amb   greus   incidents   i   diversos   ferits,   que   va   tenir   una   gran 

repercussió als mitjans. Per exemple, el 25 de març es llença una diatriba contra els anti­

Ordenança, qualificant­los de  ‘grupos de radicales’  o ‘guerrilla urbana’ vinculats al 

macro­botellón  del  Raval   (25/III/06  LV).  Mentrestant  una  plataforma de  18  entitats 

socials,   amb   la   FAVB  al   capdavant,   anuncia   la   presentació   d’un   recurs   contenciós 

administratiu per impugnar l’Ordenança en una conferència on hi participa l'ex­fiscal 

anticorrupció   de   Barcelona   Carlos   Jiménez   Villarejo.   Montserrat   Tura   comenta   la 

possibilitat de “limitar el lliure accés de les persones a determinats àmbits de la ciutat” 

(25/III/06   LV).   El   30   de   març   la   FAVB   recorre   formalment   l’Ordenança   per 

discriminatòria. Davant d’això, una sèrie de notícies projecten una imatge de l’opinió 

pública   favorable   i   satisfeta  amb  l’Ordenança  durant   tot  el  mes d’abril  de 2006.  El 

baròmetre municipal diu que 6 de cada 10 persones opinen que a Barcelona hi ha més 

incivisme i que aprova l’Ordenança.

Abril­juny 2006

Durant aquest període hi ha una reducció de la presència de l’Ordenança a la premsa 

escrita, però es reforça l’etiquetatge de certs col∙lectius com a portadors d’incivisme. 

Segueixen   havent­hi   grups   que   reclamen   més   mà   dura   i   d’altres   que   critiquen 

l’Ordenança per abordar problemes socials. El 20 d’abril se sotmet a debat el pla de la 

regidora   de   Drets   Civils   i   Dona   per   la   prostitució,   que   desafia   els   preceptes   de 

l’Ordenança. El 23 d’abril es comencen a enviar les multes per incivisme als hotels on 

s’allotgen  els   turistes   i   a   finals  de  mes  es   formulen  plans   específics  de   ‘reinserció 

laboral’ de prostitutes i venedors ambulants. El 29 d'abril, l'Associació de Víctimes del 

Civisme, convoca unes jornades durant tot el dia a la Rambla del Raval amb el títol 

d'“Abolim l'Ordenança cívica”, en que els presents realitzen tot d'activitats prohibides 

per l’Ordenança: menjar, beure, jugar a pilota, música al carrer, exhibició de  skaters  i 

graffitis, circ, etc. Les jornades són vigilades de prop per agents de la Guàrdia Urbana 

que no deixen desenvolupar totes les activitats programades. El mes de maig entra en 

funcionament el Pla d’Abordatge del Servei Sexual i l'Ajuntament publica una guia de 

civisme per a  turistes.  Malgrat  l’anterior,  es projecta  la  imatge de que encara no és 

suficient   i  que  es  necessita  una  postura  més  dura.  El  29  de  maig  es  publiciten   les 

càmeres de video­vigilància i altres dispositius per a detectar actes incívics. Comencen a 

cobrar­se les 5 primeres multes de 3000 euros per incompliment de l’Ordenança en el 

marc dels disturbis del macro­botellón del Raval del mes de març. L’1 de juny s’inicia 

una campanya contra l’incivisme a les platges (anuncis per megafonia, cartells a mode 

de còmic, etc.). Uns dies després sis entitats de treball amb gent sense sostre denuncien 

l’Ordenança argumentant que fomenta un model d’exclusió i estigmatització. Els dies 

13, 14 i 15 de juny apareixen crítiques consecutives als mecanisme de recaptació de les 

multes, valorant que no són suficientment àgils. Es posen multes de 750 a 1500 euros 

per incompliment de l’Ordenança a banyistes a les platges. Al juny i juliol es reforça el 

caràcter incívic de pràctiques com el top­manta, la mendicitat, o els trilers, al mateix 

temps, CiU i PP reforcen el discurs de que l’Ordenança és ineficaç a l’hora de fer front a 

l’incivisme (26/VII/06 LV).  Per Sant Joan s’aixeca excepcionalment la prohibició  de 

beure al carrer i s’anuncia que es posen 934 multes a propietaris de gossos per no tenir 

papers en regla, molestar o no recollir els excrements.

Juliol­setembre 2006

Segueix minvant el número de notícies que parlen de civisme, tot i que les festes de 

gràcia sempre hi apareixen vinculades. El 12 d’agost es realitza la campanya ‘Fem de la 

Festa Major de Gràcia una festa millor’ per a la promoció del civisme a Gràcia. El 19 

d’agost hi  ha una batuda contra  lateros  i  es  decomissen milers de begudes  en unes 

neveres industrials. Durant les festes de Gràcia la venda de llaunes és qualificada de 

“plaga”. Durant l’agost es fan recordatoris sobre les sancions (quantitats concretes) per 

incivisme i el setembre es valora positivament l’estiu que acaba de passar, en termes de 

civisme. Apareix alguna crítica aïllada contra l’Ordenança (12/IX/06 LV).

Octubre­desembre 2006

El 4 d’octubre cinc noies són multades amb 150 euros per cantar al carrer i tres dies més 

tard es llencen diversos petards contra el MACBA a la manifestació en defensa del Forat 

de   la   Vergonya,   que  és   vinculada   amb   temes  d’incivisme.  El   novembre   hi   ha  una 

reiteració d’un discurs de la insuficiència de l’Ordenança per a fer front als problemes 

d’incivisme, que continuen existint  malgrat les sancions (9/XI/06 i  10/XI/06 LV). El 

telèfon del civisme amplia funcions i rep denúncies quotidianes per deficiències dels 

serveis públics de la ciutat. El 12 de novembre Càrites denuncia la persecució dels sense 

sostre derivada de l’aplicació de l’Ordenança: agressions, insults, amenaces i robatoris 

són les vexacions més freqüents. El 16 de novembre hi ha una batuda policial contra la 

prostitució al Raval, i el desembre Barcelona Activa contracta 48 venedors ambulants 

multats en una estratègia de reinserció laboral.

Any 2007

Gener­març 2007

Al gener, el Consistori publica l’Informe del primer any d’aplicació de l’Ordenança. El 

total d’actuacions de la Guàrdia Urbana fins al 31 de desembre de 2006 és de 53.410. En 

el   moment   de   la   publicació   de   l’Informe   hi   ha   37.042   expedients   sancionadors 

econòmics en seguiment. Les actuacions es desglossen de la següent manera: ­cartells i 

pintades   10.340,   ­consum   begudes   alcohòliques   8.369,   ­venda   ambulant   17.334, 

­necessitats fisiològiques 4.302, ­juguesques 4.334, ­serveis sexuals 4.280, ­ Activitats 

que adopten fromes de mendicitat 838, ­ús impropi de l’espai públic 2.676, ­conductes 

vandàliques 111, ­prestació de serveis 828, ­jocs 169, ­atemptats contra la dignitat 87, 

­platges 18, ­negativa o obstaculitzar les tasques d’inspecció 165. El març Alberto Fdez. 

Díaz del PP insisteix en la ineficàcia de les mesures vigents contra l’incivisme i reclama 

una   normativa   més   “taxativa”   (10/III/07   LV).   També   es   publica   una   notícia   sobre 

mesures substitutòries de multes per incivisme (joves fent enquestes al tren).

Abril­juny 2007

L’abril del 2007 es recupera, des de l’Ajuntament, el discurs de prevenció de l’incivisme 

de   cara   a   l’estiu   que   s’apropa.   És   època   d’eleccions   municipals,   creuament   de 

declaracions en relació a l’Ordenança (Imma Mayol promet canvis a l’Ordenança si surt 

escollida). S’emfatitza la vessant psicològica­socialitzadora de l’incivisme, posant de 

manifest l’existència de pares i mares massa permissius. El maig el PP demana ‘fermesa 

10’ i una oficina anti­okupa per a defensar els propietaris (25/V/07 EP). 

Juliol­desembre 2007

No   hi   ha   gairebé   notícies   sobre   civisme.   El   total   d’infraccions   de   les   diverses 

ordenances   municipals   durant   el   2007   és   de   116.139,   de   les   quals   95.218   (82%) 

pertanyen a  l’Ordenança de mesures per  fomentar  i  garantir   la  convivència,  segons 

publica l’Ajuntament en la seva web. 

Any 2008

Gener­març 2008

Reapareix el civisme als mitjans, en la seva doble vessant sensibilitzadora i punitiva. El 

gener   s’insisteix   en   la   suavitat   excessiva   en   l’aplicació   de   l’Ordenança.   Un   noi   és 

condemnat a dos anys de presó per pintar  graffitis al metro, sent considerat un delicte 

per   haver   paralitzat   el   servei   (20/I/08   EP).   El   gener   el   balanç   de   l’aplicació   de 

l’Ordenança pel 2007 revela que “BCN redobla amb 262 denúncies al dia la lluita contra 

l’incivisme” (25/I/08 EP). El mes de febrer el fenomen de l’incivisme és vist com una 

taca en la  bona imatge de  la  ciutat.  Malgrat això,   s’habiliten zones  excepcionals  de 

concentració   (i   consum   d’alcohol)   per   als   aficionat   al   futbol   que   es   desplacen   a 

Barcelona (hooligans). El 24 febrer es mostren més estadístiques de l’any 2007 sobre 

l’elevat consum d’alcohol al carrer. El Consistori posa en marxa la campanya ‘sigues 

ok, no siguis ko’, que pretén il∙lustrar els perfils ciutadans correctes i incorrectes del 

civisme. A Gràcia hi ha queixes veïnals contra les molèsties atribuïdes als sense sostre 

que utilitzen un menjador social. El 19 de març s’anuncia que cinc graffiters veuran les 

seves multes substituïdes donant uns tallers a l’institut on van fer les pintades.

Abril­juny 2008

Amb   l’arribada   del   bon   temps,   el   civisme   agafa   força   per   evitar   aglomeracions 

nocturnes. L’abril es fa la Beach Party pels seguidors del Manchester United (16/IV/08 

LV).   Brota   l’alarma   social   a   la   Barceloneta   per   l’arribada   d’indigents   i   ‘nòmades’ 

urbans   (17/VI/08  LV).  L’Ajuntament   anuncia  que  per  Sant   Joan  es  desallotjaran   les 

platges a les 6 dels matí. Es multen 114 persones durant la nit de revetlla.

Juliol­setembre 2008

Un article   d’El   Periódico  explica   que   l’incivisme   es   pot   evitar   tenint   cura   de  que 

l’entorn no s’embruti ni es degradi. El setembre CIU insisteix en l’augment d’incivisme. 

Es notifica l’existència de 656 multes per dormir al carrer durant l’estiu, especificant el 

problema de brutícia que crea.

Octubre­desembre 2008

El 15 d’octubre es valora que hi ha hagut menys conductes incíviques durant l’estiu de 

2008 en relació  a l’any anterior. Es presenta una nova metodologia de cobrament de 

multes per incivisme a través d’un conveni amb l’agència tributària que permet recaptar 

els diners a través de les devolucions d’Hisenda. El mes de novembre les traballadores 

sexuals es manifesten contra el “asedio policial” que pateixen al raval (5/XI/08 20 M). 

El   desembre   es   destaca   que   el   top­manta   afecta   el   teixit   comercial   fent­li   perdre 

ingressos   (3/XII/08  LV).  Una  enquesta   ciutadana   revela  que   la  gent  demana  menys 

tolerància amb les actituds incíviques.