anna arumÍ, isabel gonzÁlez, marÍa poza
TRANSCRIPT
UNITATS 6, 7 i 8
ANNA ARUMÍ
ISABEL GONZÁLEZ
MARÍA POZA
UNITAT 6LA CÈL·LULA: UNITAT
D’ESTRUCTURA I FUNCIÓ
LA CÈL·LULA
Descobriment de la cèl·lula• El 1665, Robert Hooke
van donar els primers coneixements sobre la cèl·lula.
• Més tard quan es van millora les lents d’augment, s’hi va poder distingir protozous, llevats, espermetozoides, etc.
LA CÈL·LULA
• Al segle XIX,
concretament el 1831 Brown va descobrir en les cèl·lules vegetals, el nucli.
LA CÈL·LULA
• El 1839 l’alemanySchwann, va dir que no només era important l’estructurasinó també el funcionament de la cèl·lula, que el va anomenarmetabolisme
LA CÈL·LULA
LA TEORIA CEL·LULAR
La cèl·lula és la unitat morfològicade tots els éssers vius.
La cèl·lula és la unitat fisiològicadels organismes.
Les cèl·lules només poden sorgir a partir d’altres cèl·lules ja existents.
La cèl·lula és la unitat genèticaautònoma dels éssers vius
LA CÈL·LULA
El microscopi electrònic
• Tot i que es va inventar l’any 1932, no es va perfeccionar fins el 1952.
Ribosomes i lisosomes
Peroxisomes
Vesícules sinàptiques
Pinnocitosi
Microtúbuls filaments intermedis i microfilaments.
Es van descobrir
LA CÈL·LULA
Constituïda per
MEMBRANA PLASMÀTICA
CITOPLASMA
MATERIAL GENÈTIC
Funcions
NUTRICIÓ
RELACIÓ
REPRODUCCIÓ
LA CÈL·LULA
• La cèl·lula és l’estructura méssimple que es coneix que té la capacitat de fer les tres funcions vitals.
• Per molts autors també se’ls considera coma éssers vius els virus. Però perque es puguin reproduir han d’envair una cèl·lulaviva, per tant no són la forma més simple de la vida outònoma. S’haurien de considera com a matèria viva
LA CÈL·LULA
• Hi ha una gran variabilitat de formes, fins i tot algunes no presenten una forma fixa. No hi ha prototipus de forma cel·lular, tot i que es pot dir que la forma de les cèl·lulesestan bastant relacionades amb la funcióque exerceixen aquestes.
FORMA
LA CÈL·LULA
• Les cèl·lules lliures, tenen una membrana plasmàtica deformable, i canvien de forma. Altres tenen forma globular. Això és degut a la cohesió entre les molècules d’aigua.
• Les cèl·lules que unides a altres formant teixits, tenen una forma que depèn de les tensions que formen les cèl·lules unides.
• Les cèl·lules proveïdes de paret de secreció rígida, presenten una forma molt estable.
LA CÈL·LULA
UNITATS DE MESURA
• Les cèl·lules són tant petites que per veure-les nescessites un microscopi.
• La unita que fem servir per mirar-ne les mides es el micròmetre (µm), el nanòmetre (nm), l’àngstrom (Å), picogram(pg) , dalton.
LA CÈL·LULA
• La mida de les cèl·lules es extremament variable. Hi ha cèl·lules que duen a termefuncions especials i que necessiten una mida més gran, com ara els espermatozoides humans, o els grans de pol·lend’algunes plantes.
• Les cèl·lules amb més longitud són les neurones, i les sevesprolongacions axonals poden arribar assolir uns quantsmetres.
LA CÈL·LULALONGETIVITAT CEL·LULAR
• La durada de la vida de les cèl·lules és molt variable. Les més conegudes són la d’alguns tipus cel·lulars del coshumà.
• Hi ha que algunes durant unes 8 hores, algunes durant tota la vida. Els eritròcits humans perduren uns 100 dies i elshepatòcits del fetge viuen uns 150 dies.
• Els orgànuls de les cèl·lules es van renovant constantmentdurant la vida de la cèl·lula.
LA CÈL·LULA
CÈL·LULES PROCARIOTES
• Membrana plasmàtica: no conté colesterol, i a més disposen d’una coberta gruixuda i rígida que es diu paret bacteriana.
• Citoplasma: les cèl·lules a l’interior són molt senzilles, només hi tenen ribosomes i els mesosomes.
• Material genètic: constituït per una sola fibra vegetal de DNA que es troba en el nucleoide.
CÈL·LULES EUCARIOTES
• Membrana plàsmatica, totes són molt semblants. Algunes tenen membrana de secreció sobre la plasmàtica.
• Hi ha estructures mancades de membrana al citoplasma. Són els ribosomes els centrosomes i l’endosquelet.
• Sistema endomembranós: constituït per les estructures intercomunicades i les vasícules que en deriven. Poden ocupar tot el citoplasma. Cadascuna d’aquestes desenvolupent un funció diferent.
• Orgànuls transductor d’energia: són els mitocondris i els cloroplats.
• El nucli té una doble coberta membranosa que s’anomena embolcall nuclear, i presenta molts porus.
CÈL·LULES ANIMALS• Hi pot haver l’anomenada
matriu extracel·lular, un membrana de secreció. Els vacúols solen ser petits, i el nucli normalment esta al centre. Pot presentar cilis, flagels i pot emetre pseudòpodes. El glicogen amb funció energètica es troba a les cèl·lules animals.
CÈL·LULES VEGETALS
• Sobretot importa la presència de la paret de secreció gruixuda de cel·lulosa, hi ha un vacúol gran, també la presència de plasts, com ara els amiloplastsque emmagatzemen el midó i els cloroplastsque és on es porta a terme la fotosíntesi.
UNITAT 7MEMBRANES CEL·LULARS I
ORGÀNULS NO DELIMITATS PER MEMBRANES
Estructura i composició
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
MEMBRANA
UNITÀRIAO
CEL·LULAR
Proteïnes 52%Lípids 40%Glúcids 8%
Model mosaic fluid
Doble capa de lípids
Molècules proteiques
FOSFOLÍPIDS
GLICOLÍPIDS
COLESTEROL
PROTEÏNESINTEGRALS O
INTRÍNSEQUES
PERIFÈRIQUES O EXTRÍNSEQUES
FOSFOLÍPIDS
Funcions
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
FUNCIONS
MEMBRANA
DOBLE CAPA LIPÍDICA
Mantenir separats el medi aquós exterior del interior
Dur a terme els processos d’endocitosi i exocitosi
Regular l’entrada i sotida de molècules a la cèl·lula
Regular l’entrada i sortida d’ions
Possibilitar el reconeixement cel·lular
Dur a terme l’activitat enzimàtica
Intervenir en la transducció de senyals
Constituir unions intracel·lulars
Constituir punts d’ancoratge
LA MEMBRANA PLASMÀTICAFuncions
DOBLE CAPA LIPÍDICA
Receptors i reconeixement cel·lular
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
•Reconeixement delespermatozoides dels òvuls
•Reconeixement dels virus de les cèl·lules que infectaran
•Reconeixement i adhesió de les cèl·lules que formen teixits
•Reconeixement proteïnes de membrana per cèl·lules immunocompetents
Unions intercel·lulars
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
UNIONSMEMBRANES
PLASMÀTIQUES
DESMOSOMES
ÍNTIMES
DE COMUNICACIÓ ODE TIPUS GAP
Ancoren cèl·lules però sense impedir el pas de substàncies per
l’espai intercel·lular
No deixen espai intercel·lular,i per tant, no deixen pas a substàncies
No deixen espai intercel·lular, permeten l’intercanvi de col·leu-
les entre si
DESMOSOMA
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
DOBLE CAPA LIPÍDICA
PAS SUBSTÀNCIES
APOLARS
POLARS
RÀPID
RESISTÈNCIALENT
PERMEABILITAT SELECTIVA
MODALITATSTRANSPORT
ACTIU
PASSIU
SENSE DESPESA D’ENERGIA
AMB DESPESA D’ENERGIA
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
TRANSPORT PASSIU DIFUSIÓES BASA EN
GRADIENT
CONCENTRACIÓ
ELÈCTRIC
ELECTROQUÍMIC
A FAVOR DEL
TIPUS
TIPUSSIMPLE
FACILITADA
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
DIFUSIÓ SIMPLEPas de petites mol.lècules a
favor del gradient.
A TRAVÉS DE LA BICAPA
A TRAVÉS DE CANALS
MOL.LÈCULES LIPÍDIQUES
PROTEÏNES DE CANAL
SUBSTÀNCIES POLARS
SUBSTÀNCIES APOLARS
TRANSMEMBRANOSES
CANAL INTERN TANCAT
VOLTATGE
LLIGAMENT
ÉS
OBRIR MITJANÇANT
MITJANÇANT
TÉ LLOC TIPUS
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
DIFUSIÓ FACILITADA
PROTEÏNES TRANSMEMBRANOSES
ESPECÍFIQUES
PROTEÏNES TRANSPORTADORES
O PERMEASES
MITJANÇANT S’ANOMENEN
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
DIFUSIÓ ESPECIFICTAT TRANSPORT MOL.LÈCULES DEPENEN DE
FACILITADA MAJOR MAJORS
-DIFERENCIA DE CONCENTRACIÓ DEL SUBSTRAT
-GRAU DE SATURACIÓ DE LES PERMEASES
SIMPLE MENOR MENORS-DIFERENCIA DE CONCENTRACIÓ DEL SUBSTRAT
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Transport actiu
TRANSPORT ACTIU
ENERGIA
BOMBA
CONSUMATP
APORTA
COM
POTASI I SODI
PROTONS
CALCI
POTENCIAL DE MEMBRANA
MITJANÇANT
DUEN A TERME
BOMBA Na+
A L’EXTERIOR I K + A L’INTERIOR
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Impuls nerviós
IMPULS NERVIÓSNEURONES SENYALS CANVIS MEMBRANA PLASMÀTICA
MITJANÇANTREBEN
TRANSMETEN
CONSEQÜÈNCIA
POTENCIAL DE MEMBRANA
DEPÈN
POTENCIAL DE MEMBRANA O REPÒS
POTENCIAL D’ACCIÓ
PROPAGACIÓ DEL POTENCIAL D’ACCIÓ O
D’IMPULS NERVIÓS
PASSOS
AXÓ EN REPÒS
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Sinapsi
SINAPSIZONA DE CONNEXIÓ ENTRE NEURONES
ÉS SÓNPRESINÀPTICA
POSTSINÀPTICA
IMPULS NERVIÓS
TRANSMISSIÓ
MITJANÇANT
NEUROTRANSMISSORS
DESPOLARITZACIÓ
EFECTES
EXCITADORS
HIPERPOLARITZACIÓ
LA MEMBRANA PLASMÀTICAExocitosi i endocitosi
MECANISMES DE FORMACIÓ DE
VESÍCULES MEMBRANOSES
EXOCITOSI
ENDOCITOSI
EXPULSIÓ
ENTRADA
MACROMOL.LÈCULES
PITOCITOSI
FAGOCITOSI
TIPUS
LA CÈL·LULA INGEREIX
LÍQUIDS I SUBSTÀNCIES DISSOLTES
PARTÍCULES DE GRANS NUTRIENTS
LA MEMBRANA PLASMÀTICAExocitosi i endocitosi
VIDEO EXPLICATIU http://highered.mcgraw-hill.com/olc/dl/120068/bio02.swf
MEMBRANES DE SECRECIÓMembranes de secreció
CÈL·LULES
MEMBRANA DE SECRECCIÓ
MEMBRANA PLASMÀTICA
CÈL·LULES ANIMALS
CÈL·LULES VEGETALS
MATRIU EXTRACEL·LULAR
PARET CEL·LULAR
MEMBRANES DE SECRECIÓMembranes de secreció
MATRIU EXTRACEL·LULAR
NEXE D’UNIÓ
OMPLIR ESPAIS INTERCEL·LULARS
CONSISTÈNCIA A TEIXITS I ÒRGANS
FUNCIONS
COL·LAGEN
ELASTINA
FIBRONECTINA
SUBSTÀNCIA FONAMENTAL
AMORFAPROTEOGLICANS
ESTRUCTURA
CONSTITUIDA PER
MEMBRANES DE SECRECIÓMembranes de secreció
PARET CEL·LULAR CEL·LULOSA
XARXA DE FIBRES DE CEL·LULOSA
FORMAT PER
MATRIU
LIGNINAS’IMPREGNA DE
SUBERINA I CUTINA
SUBERINA I CUTINA
CARBONAT CÀLCIC I SÍLICE
CITOPLASMACitoplasma
CITOPLASMA
CITOSOLO
HIALOPLAMSA
CITOESQUELET
MICROFILAMENTS
FILAMENTS INTERMEDIS
MICROTÚBULS
ALT CONTINGUT D’ENZIMS
ALT CONTINGUT DE REACCIONS
MANTENIR LA FORMA DE LA CÈL·LULA
POSSIBILITAR EL DESPLAÇAMENT
FER LA CONTRACCIÓ DE LES CÈL·LULES MUSCULARS
TRANSPORTAR I ORGANITZAR ELS
ORGÀNULS
FUNCIONS
CONSTITUEIX EL
CONSTITUÏT PEL
CITOPLASMACitoplasma
MICROFILAMENTSACTINA
MIOSINA
MANTENIR LA FORMA DE LA CÈL·LULA
GENERAR EMISSIÓ DE PSEUDÒPODES
GENERAR I ESTABILITZAR LES PROLONGACIONS
CITOPLASMÀTIQUES
POSSIBILITAR EL MOVIMENT CONTRÀCTIL DE LES
CÈL·LULES MUSCULARS
FUNCIONS
TIPUS
CITOPLASMACitoplasma
FILAMENTS INTERMEDIS
NEUROFILAMENTS
TONOFILAMENTS
FILAMENTS DE VIMENTINA
FILAMENTS DE DESMINA
PROTEÏNES FILAMENTOSES
CONSTITUÏTS PER
TIPUS
FILAMENTS DE DESMINA
CITOPLASMACitoplasma
MICROTÚBULS
CONSTITUÏTS PER
TUBULINA
FUNCIONSINTERVENEN EN EL MOVIMENT DE LA CÈL·LULA
SERVEIXEN DE BASE PER ESTRUCTURAR EL CITOESQUELET
DETERMINEN LA FORMA DE LA CÈL·LULA
ORGANITZEN LA DISTRIBUCIÓ DELS ORGÀNULS
MOBILITZEN ELS CROMOSOMES
CITOPLASMACitoplasma
FIBRES MUSCULARS
FORMADES PER
NUCLIS A LA PERIFÈRIA
RETICLE ENDOPLASMÀTIC DESENVOLUPAT
RETICLE SARCOPLASMÀTIC
MICROFIBRIL.LES
BANDES TRANSERSALS
CLARES
FOSQUES BANDA A
BANDA I
CITOPLASMACitoplasma
IMPULS NERVIÓS
S’ALLIBERA
ACETILCOLINA CA2+
ALLIBERA ES MOGUIN
TOPOMIOSINES
FIBRES D’ACTINA
DEIXANT AL DESCOBERT
S’UNEIXEN
MIOSINA
CENTROSOMACentrosoma
CENTROSOMA
CONTÉ CENTRE ORGANITZADOR DE MICROTÚBULS
ÉS CENTRE DINÀMIC DE LA CÈL·LULA
TIPUS
AMB CENTRÍOLS
SENSE CENTRÍOLS
FUS ACROMÀTIC
CENTROSOMA AMB CENTRÍOLS
DIPLOSOMA2 CENTRÍOLS
FORMAT PER
MATERIAL PERICENTRIOLAR
INMERS
CILIS I FLAGELSCilis i flagels
CILIS I FLAGELS O UNDULIPODIS
PROLONGACIONS CITOPLASMÀTIQUES
SÓN
CILIS
ESTRUCTURA INTERNA
FLAGELS
PARTS
ARREL
CORPUSCLE BASAL O CINETOSOMA
ZONA DE TRANSICIÓ
TIJA
INFERIOR O PROXIMAL
SUPERIOR O DISTAL
PARTS
RIBOSOMESRibosomes
RIBOSOMES FORMA GLOBULAR
CARACTERÍSTIQUES
SENSE MEMBRANA
TEXTURA POROSA
FORMATS PER RNAr
SUBUNITAT PETITA
SUBUNITAT GRAN
FORMATS PER
FUNCIÓSÍNTESI DE LES
PROTEÏNES
RNAm +RIBOSOMA+SUBUNITAT GRAN
SEPARACIÓ DE LES 2 SUBUNTITATS
PARTS
UNITAT 8ORGÀNULS CEL·LULARS
DELIMITATS PER MEMBRANES
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC
• Sistema membranós que esta format per una xarxa de cisternes, vesícules i túbuls sinuosos que estan per tot el citoplasma, es comuniquen a través de la membrana nuclear externa.
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
• Es caracteritza perque presenta ribosomes a la cara externa, la cara citoplasmàtica. Caracterítiques: – Es comunica amb el reticle
endoplasmàtic llis i amb la part externa de l’embolcallnuclear.
– Les membranes són una mica més primes.
– Presenta unes proteïnes per fixar el ribosomes.
– Presenta altres proteïnes que actuen com a canals de secreció.
• La funció és sintetitzar les proteïnes i els fosfolípids que formen la membrana, i també sintetizar proteïnes de secreció
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS
• No té ribosomes. Esta constituït per una xarxa de túbuls, que esta units al RER.
• La membrana del REL te una gran quantitat d’enzims, i aquests tenen la funció de sintetizar el lípids.
• El REL intervé en la sintesi, l’emmagatzematge i el transport dels lípids
• El REL està molt desenvolupat en les cèl·lules intersticials dels ovaris i els testicles.
L’APARELL DE GOLGI
• Forma part del sistema endomembranós cel·lular.
• Esta format per uns quants dictiosomes i per nombroses vesícules de secreció.
• L’aparell de Golgi esta polartizat i presenta dues cares amb diferent estructura i funció:
– La cara cis o de formació
– La cara trans o de maduració
L’APARELL DE GOLGI
funcions
Maduració, transport i secreció
de proteïnes que venen del reticle
endoplasmàtic
Glicosilació de lípids i proteïnes.
Síntesi de polisacàrids.
L’aparell de Golgi organitzala circulació molecular de la cèl·lula. Ja que l’aparell de Golgi té membranes que són riques en enzims pot fermultiples funcions:
ELS LISOSOMESLISOSOMES
VESÍCULES PROCEDENTS
DE L’APARELL DE GOLGI
contenenEnzims digestius
HIDROLASESÀCIDES
Formació: RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
Activació i concentració: APARELL DE GOLGI
Acumulació: LISOSOMES
S’estructuren
MEMBRANA PLASMÀTICA
amb Proteïnes molt glicosilades a la
cara interna
Evitar que ataquin la membrana
per
ELS LISOSOMES
LISOSOMES EXTRACEL·LULAR
FUNCIÓ DIGESTIÓ DE LA MATÈRIA ORGÀNICA
Trencar enllaços fosfoèstersAlliberar grups de fosfat
FOSFATASA
CONDICIÓ: p H : 3 i 6 Mecanisme: Consum d’ATP = H +
INTRACEL·LULAR
en pluricel·lulars Expulsen els enzims a l’exterior
Els lisosomes s’uneixen a un vacúol que té la matèria a digerir
ELS LISOSOMES
LISOSOMES
PRIMARI Tenen a l’interior enzims digestius
SECUNDARI S’han unit a un vacúol
VACÚOLS DIGESTIUS
VACÚOLS AUTOFÀGICS
ACROSOMA
GRANS D’ALEURONA
El substrat procedeix de l’exterior de la cèl·lula (ha entrat per fagocitosi).
El substrat procedeix de l’interior (molècules o orgànuls propis).
Lisosoma primari que digereix les membranes fol·liculars de l’òvul per
donar pas a l’espermatozoide
Lisosomes secundaris on s’emmagatzemen proteïnes. Quan les llavors es planten, acumulen aigua i
s’activen. GERMINACIÓ
ESPECIALS
ELS VACÚOLS
VACÚOLS
ORGÀNULS CONSTITUÏTS PER UNA MEMBRANA UNITÀRIA, PREDOMINANTMENT AQUÓS
Aparell de Golgi
Reticle endoplasmàtic
Invaginacions de la membrana
origen
animals
vegetals
Són petits i s’anomenen vesícules.
Són grans i s’anomenen vacúols. H i ha un o dos per cèl·lula. La membrana és el tonoplast. Es
formen a les cèl·lules joves i quan maduren arriben a ocupar. El conjunt de vacúols és el vacuoma.
ELS VACÚOLS
FUNCIONS
Transportar substàncies
Emmagatzemar substàncies específiques
Acumular una gran quantitat d’aigua
Augment del volum de la cèl·lula vegetal (turgència cel·lular). Entra per osmosi per la concentració de substàncies de les vesícules inicials.
o Reserves energètiques elaborades per la cèl·lulao Substàncies de rebuigo Substàncies específiques com els responsables del color dels pètalso Substàcnies amb funció esquelètica per donar consistència.
Transport entre orgànuls del sistema endomemranós i entre aquests i el medi extern. El fan les vesícules.
ELS VACÚOLS
TIPUS
FUNCIÓ REGULADORA DE LA PRESSIÓ OSMÒTICA
FUNCIÓ NUTRITIVA
Vacúols fagocítics i els pinocítics
Vacúols pulsàtils dels protozousque expulsen aigua a l’exterior
ELS PERIXOSOMES
PERIXOSOMES
VESÍCULES QUE PROCEDEIXEN DEL RETICLE
ENDOPLASMÀTICcontenen
ENZIMS OXIDATIUS
OXIDASA / CATALASA
Els enzims podenformar cristalls.
Es fan reaccionsd’oxidació de substàncies
orgàniques que sónperjudicials.
S’utilitza O2 i es produeix H2O2
(resulta tòxica).
Elimina l’ H2O2
Fent-la reaccionar ambaltres substàncies
tòxiques
Descomposant-la en H2O i O2
ELS PERIXOSOMES
PERIXOSOMES
FUNCIÓDESTOXIFICACIÓ
(abundant en les cèl·lulesdel fetge i el ronyó).
DEGRADACIÓ dels àcidsgrassos en molèculesmés petites que pasaranals mitocondris.
ENERGIA
Es dissipa en forma de calor
Escissió d’un altre perixosoma
Aparició abans que els
mitocondris per permetre la vida
amb oxigen.
origen
evolutiu
molecular
ELS GLIOXISOMES
GLIOXOSOMES
PERIXOSOMES DE LES
CÈL·LULES VEGETALS
contenenPermet sintetitzar
glúcids a partir de lípids
ENZIMS responsables del cicle de l’àcid
GLIOXÍLIC
Són essencials per a les LLAVORS EN GERMINACIÓ ja que l’embrió s’alimenta de glucosa a partir dels lípids que conté.
ELS MITOCONDRIS
MITOCONDRIS
FUNCIÓ OBTENIR ENERGIA PER LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR
els trobemProcés d’oxidació on intervenen les
ATPsintetases ENZIMS
Permeten guardar l’energia alliberada
en els enllaços
CITOPLASMA en grans quantitats
el conjuntCONDRIOMA
estructura
Polimorfs, poden tenir formes esfèriques o allargades
ELS MITOCONDRIS
MEMBRANES
Membrana mitocondrial interna
Membrana mitocondrial externa
o LlisaoTé proteïnes transmembranoses
(canals de penetració de substàncies)
o Incrementen la capacitat metabolitzadora. o Impermeableo Té proteïnes per a la respiració mitocondrial
Replecs (crestes mitocondrials):
Matriu mitocondrial (espai delimitat):
o Rica en enzims. o Es donen moltes reaccions bioquímiqueso Presenta ribosomes mitocondrialso Té molècules de DNA mitocondrial
Espai intermembranós
oContingut semblant al del citosol
ELS MITOCONDRIS
ACTIVITATREPIRACIÓ CEL·LULAR
CICLE DE KREBS CADENA RESPIRATÒRIA
HIDROGEN (matèria orgànica) + OXIGEN (respiració) = ENERGIA molècules
ATP
MATRIU MITOCONDRIAL
β-oxidació dels àcids grassos
biosíntesi de proteïnes en els ribosomes
duplicació del DNA mitocondrial
ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTScontenen
CLOROFIL·LA
Pigment fotosintètic de color
verd
FUNCIÓ
FER LA FOTOSÍNTESI (llum ----- energia + mat. inorgànica = mat. orgànica).
PRODUIR ENERGIA A PARTIR DE L’ENERGIA LUMÍNICA
per
Polimorfs, de color verd.
Formes molt diferents ( ex.
algues)
estructura
Coberta de doble membrana
MEMBRANA PLASMITIDIAL EXTERNA
MEMBRANA PLASMITIDIAL EXTERNA
ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTSconté
ESTROMA Cambra que conté
un medi intern
o DNA plastidialo Plastoribosomeso Enzims (CO2 --- mat. orgànica)o Inclusions de grans de midó i lipídiquesSàculs aplanats
TILACOIDES
Pigments fotosintètic a la
membrana
contenen
conté
Estesos per tot l’estroma, tilacoides
d’estroma
Petits i amuntegats, tilacoides de grànul
Es situen els sistemes enzimàtics que reben
l’energia lumínica
ELS CLOROPLASTS
ACTIVITATS FER LA FOTOSÍNTESI (llum ----- energia + mat. inorgànica = mat. orgànica).
Matèria inorgànica + ATP = Matèria orgànica Energía Lluminosa ---- Energía Química (ATP)
Pigments fotosíntetics + tilacoides Estroma
amba
ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTS TIPUS DE PLASTS O PLASTIDIS
Parts verdes de les plantes
es troben
hi ha dos tipus
CROMOPLASTS LEUCOPLASTS
Contenen pigmentsIncolors.
Hi deriven els coloroplasts, amiloplasts i proteoplasts.
ORIGEN: Endosimbiosi alscianobacteris.
EL NUCLI CEL·LULAR
NUCLI EMBOLCALL NUCLEARconté
MATERIAL GENÈTIC (ADN)
NUCLEOPLASMA
NUCLEÒLS
CROMATINA
CANVIS
NUCLI EN INTERFASE
NUCLI EN DIVISIÓ
Coberta intacta.Cromatina estesa.
Activitat molt elevada.Transcripció i traducció.
Fibres es condensen (cromosomes)
Desapareix l’embolcall nuclear.
MITOSI
MEIOSI
Cromosomes 1 = Cromosomes 2
= Cromosomes 2
EL NUCLI CEL·LULAR
NUCLI NOMBRE
MIDA
FORMA
característiques
Variable. És més gran en cèl·lules molt actives.
Cèl·lules vegetals:Nucli discoïdal en posició lateral per la pressió del vacuoma.
1 nucli per cèl·lula. Rarament 2 (síncit o plasmodi) si hi ha divisió cel·lular sense divisió de citoplasma
Cèl·lules animals: Nucli esfèric i en posició central. Forma cèl·lula = Forma nucli.
RELACIÓ NUCLEOPLASMÀTICA
RNP Per sota d’un determinat valor s’indueix la iniciació de la divisió cel·lular
L’EMBOLCALL NUCLEAR
EMBOLCALL NUCLEAR MEMBRANA DOBLE
Separa els processos metabòlics del citoplasma dels processos químics del nuclifunció
conté
Membrana interna
Membrana externa
o Gran nombre de ribosomeso Té comunicació amb el reticle endoplasmàtic
Espai perinuclear
Làmina nuclear
o Proteïnes de membrana (ancoratge per la làmina nuclear).
o Proteïnes que fixen les fibres de cromatina.
L’EMBOLCALL NUCLEAR
EMBOLCALL NUCLEAR PORUS NUCLEARS Proteïnes que l’envolten (estructura discoïdal)
La llum del canal està tapada per vuit partícules proteiques
estructura
Separa el nucleoplasma del citosol
funció
Regula l’intercanvi de substàncies a través dels porus
Intervenir en la constitució dels cromosomes
LÀMINA NUCLEAR
Distribuir les masses de cromatina en el nou nucli
Formar el nou embolcall nuclear
funcióRegular el pas de subunitats ribosòmiques i de
proteïnes petites
EL NUCLÈOL
NUCLÈOL CORPUSCLE ESFÈRIC SENSE MEMBRANA
Apareix en el nucli en interfase i desapareix quan comença la divisió cel·lular.
estructura
ZONA FIBRIL·LAR
zones
ZONA GRANULAR
conté
RNA i proteïnes
a l’interiorRNA nucleolar
a la perifèriaRNA ribosòmic
S’uneixen en la síntesi
de proteïnes
funció
Fabricar l’RNA nucleolar RNA ribosòmic
Organitzadors nucleolars (DNA que codifica pel gens del RNAn)
Desprendiment i condensació de les fibres d’RNAn.
La mida del nuclèol varia en funció
dels ribosomes que requereixi
EL NUCLEOPLASMA
NUCLEOPLASMA O CARIOPLASMA
MEDI INTERN DEL NUCLI
Dispersió coloïdal en estat de gelestructura
Síntesi dels ribonucleics
funció
Replicació del DNA
conté Proteïnes, nucleòtids
d’RNA i DNA , aigua, i ions
Xarxa de proteïnes fibril·lars
(ESTRUCTURA TRIDIMENSIONAL)
Mantenir fixos el nuclèol i els sectors de fibra de cromatina
Empaquetaments dels àcids nucleics
funció
LA CROMATINA
CROMATINA SUBSTÀNCIA FONAMENTAL DEL NUCLI CEL·LULAR
Filaments formen cabdells adossats a la làmina nuclear
estructura
Cromosomes descondensats quan finalitza la divisió del nucliorigen
HETEROCROMATINA
conté Filaments de
DNA
tipus
Tants filaments
com cromosomes
EUCROMATINA
No es descondensa durant la interfase
Es descondensa durant la interfase
CONSTITUTIVA
FACULTATIVA
A totes les cèl·lules
A algunes cèl·lules
LA CROMATINA
CROMATINA FIBRA DE CROMATINA DE 100 A o COLLARET
DE PERLES
Enrotllada sobre si mateixa per a formar graus superiors d¡empaquetament
estructura
Conté la informació biològica de l’organisme
funcions
Espermatozoides:
estructura cristal·lina
Proporciona la informació genètica necessària per efectuar, per mitjà de la transcripció, la síntesi dels
diferents RNA
ELS CROMOSOMES
CROMOSOMA
Condensació de la fibra de cromatina
de 300 A (DNA i histones)
En forma de bastonetestructura
Nombre
apareix En iniciar-se la divisió cel·lular i amb el trencament
de l’embolcall nuclear
Constant en les cèl·lules somàtiques en els individus
d’una mateixa espècie
EvolucióApareixen dues fibres
de DNA idèntiques
(cromàtides) unides per
un centròmer.
Les fibres se separen i
cada una dóna lloc a un
cromosoma
METAFÀSIC ANAFÀSIC
ELS CROMOSOMES
CROMOSOMA estructura
CENTRÒMER
BRAÇOS CROMOSÒMICS
TELÒMER
CONSTRICCIÓ SECUNDÀRIA
ORGANITZADOR NUCLEOLARSATÈL·LIT
CINETOCOR
ELS CROMOSOMES
CROMOSOMARepartiment de la informació
genèticaDNA inactiuestructura
funció
Excepte en els cromosomesgegatns i els cromosomes
plomosos
ELS CROMOSOMES
OBSERVACIÓ
MÈTODE DE FEULGEN
Mètode de tinció que
permeten distingir una
sèrie de bandes de diferent
intensitat. (Detectar
alteracions)
TÈCNIQUES DE BANDES CROMOSÒMIQUES
Tinció amb colorants bàsics. Es
veuen regions molt tenyides
(heterocromàtiques) i d’altres poc
(aucromàtiques)
TIPUS
METACÈNTRIC
SUBMETACÈNTRIC
ACROCÈNTRIC
TELOCÈNTRIC
ELS CROMOSOMES
DIPLOÏDIA
2 exemplars de cada cromosoma en les cèl·lulessomàtiques. Tenen dos jocs de cromosomes
(CROMOSOMES HOMÒLEGS)
CÈL·LULES SEXUALS
Haploides, amb un sol
exemplar de cada tipus
2n
n
CONJUNT CARIOTIP
Representació gràfica o fotogràfica de les parelles
de cromosomes homòlegs ordenats de més gran
a més petit.
IDIOGRAMA
ELS CROMOSOMES
TIPUS
HETEROCROMOSOMES O CROMOSOMES SEXUALS
AUTOSOMES
Heterocromosomes: 2 cromosomesAutosomes: 44 cromosomes---------------------------------------------Cèl·lules humanes: 46 cromosomes
HOMES
DONES
XY
XX
Un cromosoma X forma una estructura compacta a la
perifèria del nucli i presenta un corpuscle