^ ).I Almli"I de I all( d c\p1f:lc]o

^^niilisi I^ ^i,,. ^.

1^ru^t Oiu^^i. ^^ct Hits

el curs IJ3U-IS1.31 portarem a cap una tasca eaperintental

-que avui resumirent-feta prop del pnlmo considerat com un iu-^;^^n

d'e^crecio.['er aconsc^uir ayuesta iinalitat aproiitem 1'ezyuisida sen^ibilitat

de I'espectrototumeU^ia, po^ada al ser^^ei de de I^aire d'expira-

cit'^. f'.s curios amstatar que tot i la funciti palesament excretory que

ostenta el pulnui prop dell fenbmens respiraturi^, no s'haguersin iet

expericncies a fi de ter e^tensiva aquesta propietat en el metaholi^me

general i respiraciti interna de 1'organisute.Uarrerament Ilout^:F2 (1) i I3tvr.T (2) eshtdien la forty sit;nificacib

que to el pulmti com a urt;an de reserva dell ^;reixos, i, mes recent-

ment encary (.3), estudien el metabolisme d'aquests en preparacions

isolades de pulmti, portades a cap en cambres en^inyoses i d'una ex-

trenrida pulcrihtd.[^'altra bandy, cada dia es proclama mes seriosyment la transcen-

dencia dell components habituals de faire alveolar, i, amb fins i pene-

trant erudicio, l l^t.ua^t•: (-1) per un canto i (:i) per un

altre, precisen I'alta si^niTicacio yue per cada malaltia tenon les pro-

portions de la mostly del cxmtingut alveolar.['er aquest doble cymi s'esgota la tasty e^peritnental, sense yue

nint;ti es pregunti si hi haunt al^un altre element en la composicio de

faire d'expiracio, ultra els tan debatuts oxi^en, acid carb^mic, nitro-

gen, etc. I, si el pulmti es nn ennmtori habitual de I'organisme, es

facil endevinar, que, ultra els catabblits respiratoris, haura d'eliminar

altres elements volatils sortits de.l metabolisme general.

Cal reconcixer que hem avan^at molt pot en aquest sentit des del

1G(i7 en que Robert Hoot; (G), va enunciar magistrylment que, per

assegurar Ilur existencia, els pulmons necessitaven una aportacio

sufficient d'«aire fresco. EI mateiY John :^1Ati'ot^^ (i) en deia s^^rrifns

i^ih^us aereus, de I'u^igen; peat havia presagiat en aquells temps que

aquest spiritrrs rtitrrrs era indispensable per a les combustions ordi-

naries.

A. Ouiiu Avii i i 293

just al cap dun segle, 1'iznts'rt.i:v (8) descriu l'oxigen rota la de-11o111inaci6 (l'uire (leflogisticut, i es LAVCnsIe1t (t)) el qui to curad'enderrocar la teoria floLristicu per precisar de forma definitiva unasignificacir netanrent quimica de combusti6, portada a cap per aquestelement que, de Ilavors endavant, havia d'es^er anomenat oxigen.

A lit seva manera tots tenien noticia d'aquest proces de respiracioexterna, i es per aixir yue diem que en I'aspecte rigorosament quimichen poca cosy s'ha fet des de Ilavors. BLACK (10) distingia faire respi-rat de I'inspirat i deja que el primer era « aire fixat ». Aquesta frase. tanjusta, era I'anunci de l'oxid de carbu que no havia de tardar a precisarI.AVUrsn u. I)e Ilavors entiii, el contingut bioquirnic de la rtspiraciuexterna no dung no pas, i Ies valuoses aportacions de Fi,i: rrHrat (11),\ViN FUS I' IN (12), BRrrWN (13), RA1 c1 oe r (14), HAl.i yNu (15),I'uies'ri.e ( I ( 1 ) , I)00 0LAS (17), liRO GH (18), 11 FAD ( If)), I IASSia.r3ACH(20), etc., serveixen per it precisar quantitats, proportions, signiticu66tuncional i patologica, senrpre referides pear, a tensions d'aire integratpels rnateixos elements. Ningu no to una nova aportaciu qualitative,ningri no cerca ni descriti no non element eliminat pel pulmu, ningu noapunta Ia possihilitat que aixir s'esdevingni.

Nosaltres anent justament a la recerca d'aquests elements queintegren faire d'expiraci6, inquietats potser per aquella noticia, segonsla goal les substancies voliitils-cunt les al-liacies-s'elintinen pelpal no, per be que ningri no hagi plantejat seriosament la significaciuque pot tenir aquest fet com a coeficient d'una funcio pulmonar excre-tora encara no descrita. I es curios notar de passada que adhuc cons-tatacions tan refetides coin I eliminacio d'acetona en casos d'acidosidiabetica no arriba a prendre mes gruix que el d'un senzill simptonrr.

Per nosaltres aixb to una forta significaciu metabblica. En tenim

lit nrillor prova amb on reactiu tan sensible als components de ('aired'expiraciu com es lit flaire. Notern que 1'ale del qui ens parla pot

n odificar-se rapidament, arran d'una ernocio, d'un disgust, o per I'exal-

taci6 d'una funciri sexual, etc. Els elements que en aquest nunnrntdeterminat han sortit pel pulnt6 donant a I'aIC una flaire determinat, esevident que han de respondre it im nnetabolisme especial que duna floc

a I'alliherament d'elements volatils que han de sortir per Its valvules

obertes del nostre organisme.

I)euen estaren quantitat molt insignificant, si atenent que rrmi no hallsortit al pas del hioquimic, quan amb prow destresa fa les valoraciorisde I'aire d'expiraci6. Deuen estar en quantitat suficient per a estimularuna determinada sensaci6 olfacturia.

Per a reeixir en la nostra empresa portarem a cap les experiencies

2 94 Anijh,,,l do I air& d < yIurari„

amb on aparell tan sensible com cs ultraviolat.

De primer, guiats pel Professor Vu-:s: mes endavant seguirem Ies

experiencies, nosaltres cols.

Per recollir els components de I'aire d'expiracio, el feieni passar atroves d'nna primera cambra de condensacio (un senzill termostat) onperdia el seu contingut de vapor aquos i altres impureses procedentsde la saliva i cavitat bucal. 1)'aci passava a una segona cambra quecontenia el liquid que havia de fixar les substancies de I'aire d'expira-cio. 13orbollejava ampliament, coerces a ('especial disposicio d'aquestrecipient, i tot seguit passava a uu gasirmetre que ens indicava elnombre de litres Iliurats.

La solucio d'aquest recipient estava fortament tamponada a on p11conegut, que nrodificavem segons les experiencies, a fi de fixar dife-rents elements segons Ilur apetencia acida o alcalina.

I)espres d'haverfet passar sis-cents litres d'aire a tra-

ves d'aquest liquid, el portavenr just amb el corresponent testinioni a

I'espectrofotimietre ultraviolat, model PE1.1.1N (21) lleugeranrent modifi-

cat per (22). El focus liuminus utilitzat era on arc de mercuri

muntat anib quars, segons dispositiu de

Per a la lectura de les adjuntes experiencies caldra que indiqueninomes que I'absorcio es deduida en funcio de 1'anrplitud del diafragniaque deixa passar la Ilum que va a la placa fotografica.que tainbe es funcio de la (lei de R u.oR-L peru per no correspon-dre amb el «coeficient d'extinciri%> que acostuma a fer-se en les mesu-res quantitatives, explicarem el fonament d'aquesta particularitataportada per Vi.f.a (23) en espectrofotometria, i amb ella ens sera facilla lectura de les segiients grafiques.

Diguem I„ a la Hum que sort del focus. I, despres d'haver traves-sat la cubeta absorbent, i P despres d'haver travessat la finestra odiafragnia (escletxa).

Es evident que, per a qualsevol testinroni quo poseur a la cubeta,

la relacio d'intensitats de Hum sera funcici exclusiva de la superficie

del diafragma.

as

Igualment ho podriem dir de la substancia problenia tin cop ha

travessat la cubeta,

as.

Es compren que aquest cas no podem referir-lo a I,,, perquellavors hi hauria dues variables que condicionarien la variant I`. Per

:\ Owm A\t,ci u \ 29,;

igualar Ilurs equacions, prescindireni de I'absorci6 addicional que hihagi a nivell de la cubeta i farem lit proporci6 a partir de I.

Si dividim ordenadantent aquelles igualtats, tindrem:

I„ a S

I' a S„

I si resolem ('antecedent d'aquesta equacio, tindrem:

I I' it S

1` it S„I)'on ^s fiicil deduir:

I S

I„ S„Teri,, com sigui que S i S. tradueixen la superficie del diafragma

i aquest estii constrtfft d'aital fais6 que nomes es modifica en un sentit,podrent substituir la superficie per I'amplitud que denominarem L. Pertant, la f6rnmla anterior serif

I I.

Amb aixit queda eliminada una variable: El diafragma. Ara cal

que indiquem la relaci6 d'intensitats que existeix entre I` i la possible

absorci6 de 1° en travessar la cubeta.

I'rescindim ara de lit intervenci6 del diafragma S i relacionem la

radiaci6 I„ .nib I, i per a la substancia-patr6 tindrem, evidentntent:

I

I„1

En canvi, per it la substiutcia absorbent, tindrem . d'acord amb la

Ilei de Iii;Etz-L,v.MBFI:T:

-kcl

I,e

I)'on es dedueix fitcilinent:

I I„ e-kcl

Suhstituint valors en Ia formula obtinguda anteriorment en estu-

dim- la intensitat de llum en funci6 del diafragma , tindrem:

11a S

I e-I:c) °

('ada cop que trobarent at clixe que la radiaci6 I` (corresponent aIn substmncia -patr6) e, igual a la I` (corresponent it la substancia-pro-blema ), podrem eliminar els factors comuns d'aquestes equacions:

ZHI \;1"111, i dc I'll rc (! t \ [,I rfl^ 1")

I obtindrem:

a S, i ^ , a SI

e -k^i

-kcl S L

^ S„ I_„

S'endevina facilment que mimes pods igualar-se Iamb 1` en elca, que en la substancia-problema nu hi hagues cap element absor-bent que no estigues tambe a la patru, o be compensant I'absorciu peruna major obertura del diafragma S.

Si are fem la concentracio igual a la unitat, i la lonf,itud ignal aun centimetre, tindrem:

-I: I.e

L„

i, per transformacib d'aquesta valor exponential, tindrem el correspo-nent col•logaritme que ens traduira un ^ alor positiu de }^:

^^K col•logaritmeL„

E'er e la representaci^i grafica d'ayuesta absurciu, disposem enabscissas les longihids d'ona i en ordenades la ^^alor de K expressada

^^pal seu col^logaritmeL„

Les grafiques que segueixen a continuaci^i sun de facil interpreta-ci^i despres del que ecabem de dir. Cady una ja indite tits els detailsamb yue s'han pi^rtet a cap, i, en primer terme s'hi notary la influenciayue to I'alimentaciu.

No podem donar cap grafica d'absorciu qualitati^•a perque justa-ment ayuest sera el continuut de les nostres experiencies seguents,bell punt puguem tornar a treballar amb I'espectrofotiimetre ultraviolet.

Ue I'analisi d'aquestes grafiques es facil deduir que, en passer detrts-cents litres d'aire expirat, sempre es troba una absorciu manifests.

i que aquesta absorciu es diferent segons els dies i les solutions tam-pons utilitzades. I'er aix^i results interessant, no tan cols continuerayuestes experiencies, sine far els controls amb solutions sintetitzadessegons les lades espectrofotometriques obtingudes i assajar de super-poser els espectrogrames. Nosaltres continuem ayuest control, mercera la col^laboraciu dof. OBiol. ANGl;E12A, utilitzent mcsures fisico-quimi-yues de pK, i ben segur que els resultats obtinguts reran objecte d'unanova coinunicacio.

INS [ IIlc {li CAIAlA\A [)'1IIS{mu{,\ NAILItAI.I \\{ \n

ti IQ

non=

pjceTLI

-a n

.rn

°¢ e

-x cyL7a nx

Z^Q c4

- c n

^KCnO

• v K

9a '

'°OOZ°:IriZd°n .

Y ^rn

QSl

ASS

31

Zy/

INS

29+

an

jle

31L

1^.

1S

Mw

uc

}•Z ..

^'SS

'A it '^A -^N 1 y q

US

311 C F'yr+^i_K

lry v l- -. G

111 ^ Y^111

Illy

3/./ Q a0

E11y QO `7

J11 -M c11 G

=x :ten

IM° G K

!sn

_ QC O

.. G K ..Y11

41t

u:¢YWL

A. ()i<: w Av(,i I i<A 297

Diguem finalment que, al inateix temps que nosaltres portavent acap aquestes experiencies , en el Laboratori de Zoofisiologia de Copen-haguen T h. 1'. PARSONS precisava petites quantitats de meta i d'hidro-gen eliminats pel pulnui d ' individus afectats de peritonitis i putrefaccionsintestinals greus . CAMPR FI.1, ratifica aquestes experiencies de PARSONS,i aquests actors , en Iloc de I ' espectrofot6nietre , utilitzen el sac de Dou-r,1.AS inodificat per KRocm a fi de poder concentrar a volums insignifi-cants grans quantitats d'aire expirat per mitja del fil de plati posat al roig.

(: I) 11 C I 11 5 I O 11 s

Primera : Fntre els components de faire d ' expiracio es troben altreselements , a i n ns dell que es descriuen classicantent (0. CO i N).

Segona : Aquests elements es troben en tan petita quantitat, que nopodrien esser posats de manifest pel mes sensible dels procedi-ments quintics . Es tracta de quantitats de I'ordre de O'0002 gr. per(i00 litres d'aire expirat.

Tercera : I's pot assegurar que alguns d'aquests elements son cossosciclics i aminats . Un grup enblic s'hi troba amb fregiiencia.

(,Juarta: EI nombre , quantitat i qualitat d'aquest elements variasegons els dies i I'alimentaci6.

('inquena : D'aquestes conclusions es dedueix que el puln)() es 1111avia d'excrecil6 per als elements volatils sortits de la respiraciointerna dels teixits.

B i b I i o g r a f i a

(1) Ro ;ER. - .<La tonction lipolytique du poumon>,. Bull. de I'Acad. doMedic., prig. 129. 4 octubre 1921.

(2) BisEr. - rRecherches histophysiologiques du poumon » en 'Ques-tions physiologiques d'actualite», pitg. 1-14, Paris, 1927.

(3) Bisem. - <La combustion des graisses au niveau du poumon'>. Comp.Rend. Soc. Biol., vol. CXII, prig. 540.

(4) HALDAIE. -<<The regulation of the Lung-Ventilation>'.,Journ. Physiol.,vol. XXXII, pag. 225-262.

(5) DAIvrREmAM>R. - <Les echanges respiratoires an niveau des poumonset des tissus ,,. Les Presses t'niversitaires de France, 1529.

(6) Hoose. - (,An account of an Experiment made by Mr. Hook of pre-serving animal alibe by blowing through their Lungs with Bellows)).Phili. Trans., vol. 11, pag. 539.

(7) MAYOw. - «Tractus Quinque medico-physici quorum primus agit desal-nitro et spiritu nitro-aerco . Secundus de respirationen . Oxonii e

298 Analisi de faire d ' expiraciu

Theatro Sheldoniano, 1674. N' existeix una traducciri anglesa editadaper Dinann en el n. " 125 de la col'leccib eKlassiker».

(8) PinesrLEv. - (Experiments and Observations on different kinds ofairo, pag. 524, Johnson edit., Londres, 1774.

(9) LAVOtsn-:u. - (Oeuvres de Lavoisier' . Publicacio feta pel Ministerid'Instruccid Priblica. Editor Imperial, 1862.

(10) BLACK. - A Essais and Observations Physical and Literar)> pfig. 73,Edimburg, 1782.

(11) FLETCHER. - (The relation of Oxygen to the survival Metabolism of.Muscle'>. Journ. of Physiolog., vol. XXVIII, pag. 474-498.

(12) WINIFHSrEiN. - <<Die Regulierung der Atmung dnrch this Blut,.

Pfluger's Archiv., vol. CXXXVIII, pag. 167-154.

(13) BROWN. - <Absorption and Haemoglobin x. Nature, vol. CII, pfig.881.

(14) BAiici<ot'r. -- (,The respiratory Function of the Blood. Cambridge

University Press., 320 p.

(15) HALDANE. - The Extension of the Gas Laws to Liquids and Solids>>.

Biochem. Journ., vol. XII, pag. 464.

(16) Pam; n.r:v. - «Ttte Regulation of the Lung Ventilation)). Jour. Phy-

siol., vol . XXXII, pal-. 225-266.

(17) Dol'(il.AS. - «Die Regulation der atmung beim Menschen». Ergeb.

Physiol., vol. XIV, pag. 338-430.(18) Ki<ouu. - (<The Respiratory exchange of Animals and Men)). Long-

mans and Co., 173 p.(19) HERO. - On the Regulation of Respiration. Journal of Physiol.,

vol. X, pag. 1-70, 279 290.(20) HASSELBACU. - (Blutreal:tion and Lugen Ventilation. Shand. Arch.

Physiol., vol. XXVII, pag. 13-31.

(22) VLES. - (L'absortion ultra-violette des carbures». Archives de Phy-

sique Biologique, vol. IV. n.° III, pag. 209.(23) Vi t<s. - «Ltude spectro-photometrique des colorautsn . Archives

Phys. Biol., vol. VI, it. III, pag. 159.

(24) PARSONS. - (The traces of combustible Gas in human expiret Air>>.

Archiv. Lab. of Zoophysiol. of Copenhaguc, any 1031.

(25) CAMPBELL. -(Hydrogen in the tissues >'. Journal of Physiol., vol.

LXVII proceedings Vi 1919.

Sumin ary

In this paper the experiments made by Oi<toi .\\t <a about the

composition of breath are discussed. The measurements are effected

through ultra violet spectrophotometry, in buffeted solutions at different

pH, thsongh which large quantities of breath are previously made to pass.

From the analysis of the spectograms obtained, the usual constitutuents

of the breath can, in addition , be deduced and other complex elements in

small quantities are found. Such elements differ from one day to another,

as well as in different individuals. 'I he most frequent elements met ww ith

are cyclical nuclei (of bensinic and pyrolic skeleton). Often they show an

alcoholic function.