animals invertebrats
TRANSCRIPT
APARTATS:
1. ELS PORÍFERS I ELS
CELENTERATS
2. ELS CUCS
3. ELS MOL·LUSCS
4. ELS ARTRÒPODES
5. ELS EQUINODERMS
NÚRIA VIDAL
LLUÍS CARRERAS
SIRA BELTRAN
LAIA CHICO
Gener 2013
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs
2012/2013
5. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
ELS PORÍFERS
Els porífers, com les esponges:
Tenen el cos en forma de sac.
·La majoria són marins, o d’aigua dolça.
·Està perforat per porus, que es comuniquen a partir dels canals.
·Tenen una cavitat atrial, que comunica a l’exterior per mitjà del òscul, un forat.
·Tenen una gran capacitat de regenerar-se, es a dir, d’una esponja sèn reprodueix una altra de sencera.
ACTIVITATS
1. A quina característica del cos d’una esponja fa referència el nom del
porífer?
La característica de l’esponja que el fa ser porífer es que té forma de
sac i està perforat per nombrosos porus.
2. En què es diferencia un pòlip i una medusa? En què s’assemblen?
El pòlip es diferencia de la medusa en que els pòlips, tenen en forma
de sac tubular, amb obertura a l’extrem superior, viuen fixats al fons
del mar individualment, en canvi, les meduses, tenen forma de parai-
gua amb obertura al extrem inferior. Viuen nedant activament o surant
a l’aigua.
24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de les fletxes
el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi entra fins que hi surt.
L’aigua carregada de nutrients entra pels porus, i després de dixar els
nutrients torna a sortir per l’òscul.
25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats .
a) Identifica-hi els animals de cada grup.
Porífers: esponja
Celenterats: medusa, pòlip, corall
b) Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins de
medusa.
Forma de pòlip: corall , pòlip.
Forma de medusa: medusa.
ELS CELENTERATS
Els celenterats:
Tenen simetria radial, el cos es pot dividir en diver-
ses parts.
Tenen el cos tou, amb un obertura anomenada
tentacles, que comunica l’estómac que es diu cavi-
tat gastrovascular.
Poden ser en forma de pòlip, sac tubular, amb
obertura al extrem superior, i viuen fixats al fons
del mar.
També poden ser en forma de medusa, tenen
forma de paraigua amb obertura a l’extrem infe-
rior.
CARACTERÍSTI-
QUES DELS PORÍ-
FERS I CELENTE-
RATS
Els porífers i els
celenterats són
animals d’ una
organització molt
senzilla, no tenen
òrgans ni apare-
lls.
Animal porífer
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-
RATS
Animal celenterat
2. ELS CUCS
Els cucs tenen simetria bilateral, el seu cos és tou i no tenen esquelet.
El cuc de terra, la tènia i la sengonera són exemples de cucs.
ELS PLATIHELMINTS
Són els cucs més senzills.
Tenen els cos pla, prim, tou, dividit en segments i no tenen òrgans de locomoció.
Hi ha cucs com la planària que són aquàtics o de medis humits. I d’altres són pa-
ràsits tant de les persones com dels animals.
No tenen aparell respiratori ni digestiu.
Són hermafrodites, tenen òrgans masculins i femenins.
Es poden autofecundar i produeixen milers de ous.
ELS NEMATODES
Tenen el cos cilíndric, tou, el cos no està dividit en anells i els extrems acaben en
punta.
Habiten en llocs aquàtics i terrestres
No tenen òrgans respiratoris.
Gairebé tots són de vida lliure.
Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes.
ELS ANÈL·LIDS
Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.
Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans.
La metameria, és la repetició d’anells al cos.
Les quetes són apèndix rígids molt petits que estan a la part inferior de cada anell.
Alguns cucs de terra tenen un engruiximent que intervé en la reproducció anome-
nat clitel.
Els cucs terrestres respiren a través de la pell i els aquàtics a través de les brànqui-
es.
N’hi ha que són hermafrodites i d’altres amb els sexes separats. Quasi tots són
capaços de fer un individu a partir d’un fragment del seu cos.
ACTIVITATS
3. Quines diferencies hi han entre els tres grups de cucs?
Els platihelmints tenen el cos pla i els anèl·lids i els nematodes tenen el cos cilíndric.
4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.
Platihelmint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada . La majoria són paràsits, com les tènies. Del
grec, platýs: pla, i hélmis: cuc.
Anèl·lid: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com exemple el de terra, Del llatí ane-
llus; anell petit.
5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració
Que respiren per la pell això implica que la tenen que tenir sempre humida.
Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
Tenen una simetria bilateral que vol dir que el seu cos es pot
dividir en parts iguales.
Tenen un cos tou i es divideix en tres trossos: el cap, la massa
lateral i el peu.
El Peu el fan servir per nedar.
El cos està cobert per una membrana molt fina, anomenada
mantell i la conquilla que té una funció protectora.
La conquilla està formada per una o dues peces que es diuen
valves.
Com són les funcions dels mol·luscs?
En moltes espècies quan surten dels ous ja són adults, però no
totes ho fan d’aquesta manera i experimenten un procés que es
diu Metamorfosi .
Els mol·luscs es classifiquen en Gasteròpodes, Bivalves i Cefalò-
podes.
ELS GASTERÒPODES
Tenen un cap ben desenvolupats amb quatre tentacles.
El Peu el tenen musculós i el fan servir per reptar.
A dintre de la boca hi tenen una “llengua” amb dents petites que es
diu Ràdula.
ELS BIVALVES
Aquest nom prové de dues valves.
Gairebé tots són marins (mar).
N’hi ha que viuen als rius, als bassals o els llacs.
No tenen un cap diferenciat.
També tenen un peu petit que te forma de destral i l’utilitzen per
excavar. Característica que els permet enterrar-se sota de la sorra.
Són bivalves: el musclo, la cloïssa, l’escopinya, la navalla...
ELS CEFALÒPODES
Són aquàtics (mar).
Tenen el cap desenvolupat, també tenen uns ulls grossos.
No tenen peu sinó tentacles que envolten la boca.
Ni ha alguns no tenen conquilla (pops).
Ni ha alguns tenen una petita conquilla interna (sípies).
Respiren a traves de brànquies.
Utilitzen els tentacles per aguantar ha les preses.
Són carnívors.
Grups de mol·luscss
Els caragols són
gasteròpodes, i és
terrestre.
Les cloïsses són
bivalves, que tenen
dues valves que
formen la conquilla.
El pop és un
cefalòpode, que té
el cap desenvolu-
par i tentacles.
ACTIVITATS
6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs?
El fan servir per nadar, excavar o raptar, segons el
tipus de mol·lusc.
7. Quines són les parts principals del cos d’un
mol·lusc?
Són el cap, la massa visceral i el peu.
8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests
termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.
Gasteròpode: Grup de mol·lusc, la majoria amb con-
quilles forma d’espiral i amb un peu gran a la part
ventral del cos, que els permet raptar, com els cara-
gols. Del grec, gastér: panxa o estómac, i podós: peu.
Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap
diferenciat, i tenen un peu aplanat en forma de des-
tral i una conquilla amb dues valves o peces articula-
des que encaixen l’una a l’altra, com les cloïsses o les
escopinyes. Del llatí. Bi: dos, i valva: porta.
Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap
envoltat de tentacles i que generalment no tenen
conquilla, com el pop. Del grec, kephalé: cap, i po-
dós: peu.
9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per
què?
Són bivalves perquè tenen dues valves que formen la
conquilla, i a més són marítimes,.
Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
Característiques del cos dels artròpodes:
Presenten simetria bilateral
Tenen esquelet extern o exosquelet format per peces articulades i
compost per una substància anomenada quitina i l’esquelet extern
els protegeix dels depredadors i evita la dessecació, això els permet
adaptar-se a qualsevol medi.
Tenen apèndix articulades, potes, antenes, ales o peces bocals, vari-
en de nombre segons els grups.
Tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Alguns tenen el abdo-
men i el tòrax junts, formant el cefalotòrax.
Tenen els òrgans dels sentits molt desenvolupats. Els ulls poden ser
simples, es a dir, ocels i compostos.
Com són les funcions dels artròpodes
Funcions dels artròpodes:
Segons la manera de viure , tenen una alimentació molt variada, hi ha artròpodes carnívors, herbívors, carronyaires, etc.
Tenen el sexe separat, el mascle i la femella són diferents.
Són ovípars, i tenen fecundació interna. Tot i que alguns, l’ou neixen d’una larva, es a dir, fan la metamorfosi.
Per créixer s’han de desprendre de l’esquelet extern i n’ han de formar un de nou, aquest procés s’anomena muda. Succeeixen
més d’un cop a la vida.
Es classifiquen en: insectes, aràcnid, crustacis i miriàpodes.
Parts d’un artròpode.
ACTIVITATS
10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.
El terme artròpode, prové del grec, árthron que vol dir: articulat i podós que vol dir: peu.
11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?
La funció que té l’exosquelet dels artròpodes es per protegir-los dels depredadors i també té la funció de evitar la dessecació .
12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Els artròpodes han de mudar la coberta externa, perquè per créixer necessiten desprendre l’esquelet extern i n’han de formar un de nou.
Aquest procés s’anomena muda.
Els artròpodes és el grups d’animals més nombrosos. Un exemple d’artròpodes són, l’escarabat, l’escorpí i milpeus.
Poden ser: terrestres, marins i d’aigua dolça. S’adapten a tots els medis.
Com són els insectes
Els insectes
Un saltamartí, un escarabat, una papallona i una mosca son insectes. És el
grup d’artròpodes mes nombrosos.
Tenen dos ulls compostos.
Dos o tres ocels.
Dues antenes, amb funció olfactiva i tàctil.
L’estructura de la boc és molt variable, i depèn del tipus d’alimentació.
El tòrax té 3 parells de potes articulades, generalment 1 o 2 parells
d’ales.
Tenen l’abdomen segmentat i no tenen apèndix.
Respiren per tràquees, tubs ramificats que a través d’uns orificis petits
s’obren a l’exterior, i estan situats a l’abdomen.
Tenen sexes separats, fecundació interna i són ovípars, de l’ou surt una
larva que fa la metamorfosi, que poden passar per 1 o 2 fases larvàries,
la de la larva i la de la nimfa, com les papallones.
Aparells bucals dels insectes
Boca mastegadora
(formiga).
Boca xucladora
(papallona).
Boca mestagadora
i llepadora (abella).
A FONS
Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou,
neix una larva, l’eruga. L’eruga després d’un temps de
creixement i maduració, passa a estar a la fase de
nimfa, quan s’embolcalla dins del capoll, que es diu
crisàlide. Fa molts canvis fins que es converteix en una
papallona.
Larva
Crisàlide
Insecte adult
ACTIVITATS
13. Per que creus que els insectes s'anomenen hexàpodes?
També se’ls pot anomenar hexàpodes perquè és la seva subfamília, que es caracteritzen per la presencia del tòrax.
14.Com respiren els insectes?
Respiren per uns tubs anomenats tràquees.
29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.
a) Identifica quin es cadascun.
La A es la foto d’una eruga i la B es la foto d’un anèl·lid.
b) En que s’assemblen i en què es diferencien?
Tots dos són invertebrats i tenen el cos cilíndric, i es diferencien que l’eruga té potes i l'anèl·lid no en té.
37. quins animals següents també es consideren insectes socials?
c) Xinxes polls i puces.
Boca picadora i
xucladora
(mosquit).
Els aràcnids
Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i humides. Una
aranya és un exemples de aràcnid.
Tenen el cos dividit en: cefalotòrax i abdomen. En el cefalotòrax
tenen dos quelícers , que els i serveixen per menjar, dos pedi-
palps, amb funció defensiva i tàctil i quatre potes.
Respiren per mitjà de tràquees.
La majoria són carnívors , estan proveïts per ungles, garfis i glàn-
dules verinoses per capturar les presses.
Tenen els sexes separats. N’hi ha que són ovípars , altres vivípara
i altres són ovovivípars . No fan la metamorfosi.
Els crustacis
Una gamba és un crustaci. Gairebé tots són marins , també n’hi ha d’ai-
gua dolça, també n’hi ha alguns de terrestre.
Tenen el cos dividit en: cap, tòrax i abdomen, tot i que sovint el
tòrax i el abdomen formen el cefalotòrax.
Al cap tenen dos parells d’antenes, un parell d’ulls i mandíbules
mastegadores. Al tòrax tenen cinc parells de potes. L ‘abdomen
està segmentat.
Respiren per mitjà de brànquies, a la base de les potes o a través
de la superfície del cos.
Són carnívors , també són filtradors i altres d paràsits, tenen una
alimentació molt variada.
La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i presenten la meta-
morfosi.
Les aranyes són
aràcnids i tenen
vuit potes.
Els crancs són crus-
tacis i caminen de
costat.
ACTIVITATS
15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina
utilitat tenen?
Els quelícers dels aràcnids, estan situats al cefalo-
tòrax i els serveixen per menjar.
16. Busca en els conceptes clau el significat de
miriàpode.
Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un
cos llarg i dividit en nombrosos segments. Cada
segment té un o dos parells de potes, com el cent-
peus o el milpeus. Del grec myriás: molt nombrós,
i podós: peu.
17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escor-
pins i les paparres?
Els escorpins i les paparres pertanyen el grup
d’artròpodes.
18. Quina és la principal diferència que hi ha
entre els centpeus i els milpeus?
La principal diferencia entre els centpeus i els
milpeus, és que els centpeus, a cada segment
tenen un parell de potes, i en canvi, els milpeus
tenen dos parells de potes a cada segement.
Els miriàpodes
Són miriàpodes els centpeus, l’escolo-
pendra. Viuen en llocs foscos i humits.
Tenen el cos allargat, format per: cap
i tronc, amb segments iguals.
A cada segment poden tenir un parell
de potes, o dos parells de potes.
Al cap tenen un parell d’antenes, ulls
simples i una boca amb mandíbula
mastegadora.
Respiren per mitjà de tràquees.
Tenen una alimentació molt variada,
poden ser carnívors o herbívors.
Tenen sexes separats . Són ovípars i
no presenten la metamorfosi.
Els centpeus són
miriàpodes.
Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
Les característiques principals dels equinoderms són:
Tenen simetria radial i les larves bilateral.
Tenen el cos en forma arrodonida, cilíndrica o estrallades.
Tenen esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell que
poden estar lliures, articulades o soldades entre si.
No tenen el cap diferenciat del cos. L boca acostuma a estar a la part inferior
del cos.
Com són les funcions dels equinoderms
Es desplacen per mitjà d’un aparell anomenat aparell ambulacral, exclusiu
del equinoderms. Es tracta d’un sistema de tubs plens d’aigua, que formen els
peus ambulacrals.
Per respirar utilitzen l’aparell ambulacral, ja que respiren a través de la pell,
tot i que n’hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.
Són animals carnívors, s’alimenten de petits crustacis i mol·luscs.
Presenten sexes separats, hi ha alguna espècia hermafrodita. Tenen fecunda-
ció externa. Neixen d’ous que en la metamorfosi es converteixen en adults.
Alguns, tenen capacitat nadadora, a partit d’un braç poden originar un altre
animal.
Grups d’equinoderms
ASTEOÏDEUS.
Estrelles de mar.
ACTIVITATS
19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.
Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i
espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que
tenen. Per exemple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec, ekhînos: eriçó, i dér-
ma: pell.
20. Què és l’aparell ambulacral? Quina funció té?
L’aparell ambulacral es un sistema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els
anomenats peus ambulacrals. L’aparell ambulacral, es l’aparell que permet que els
equinoderms es puguin desplaçar.
EQUINOÏDEUS.
Granotes o eriçons
de mar.
OFIURÓÏDEUS.
Falses estrelles
HOLOTURIOÏDEUS.
Cogombres de mar.
CRIONOÏDEUS.
Clavellines o lliris
de mar.
A fons
Explica la informació de la classificació dels insectes. (Elimina aquestes paraules quan hagueu d’escriure la introducció).
HIMENÒPTERS
Alguns tenen dos parells d’ales ,que son
membranoses. L’aparell que tenen a la
boca està adaptat per llepar …
DÍPTERS
També tenen un parell d’ales, però les de
darrera estan reduïdes que es diuen ba-
lancins. L’aparell bocal és xuclador.
COLEÒPTERS
Tenen dos parells d’ales. Les de darrera
són gruixudes, dures i opaques. Las de
davant són membranoses, i plegades
quan estan en repòs. L’aparell vocal és
mossegador i mastegador.
DERMÀPTERS
Com les estisoretes. Tenen les ales ante-
riors molt curtes i les posteriors molt
grosses i membranoses, plegades. L’apa-
rell bocal és mastegador.
ORTÒPTERS
Com els saltamartins i els grills. Tenen dos
parells d’ales, les anteriors endurides i les
posteriors plegades sota les primeres.
L’aparell bocal és mastegador.
HETERÒPTERS
Com les xinxes. Tenen dos parells
d’ales. Les anteriors són gruixudes i les
posteriors són membranoses. L boca
està adaptada per perforar i per xuclar.
LEPIDÒPTERS
Com les papallones i les arnes. Tenen
dos parells d’ales membranoses amb
escates. L’aparell bocal es xuclador, i
està enrotllat en estat de repòs.
ODONATS
Com les libèl·lules. Tenen dos parells
d’ales estretes, grosses i membranoses.
L’aparell mastegador és mastegador.
SIFONÀPTERS
Com les puces. No tenen ales. Les po-
tes estan adaptades a fer salts. La boca
és xucladora i està adaptada per perfo-
rar la pell.