andorra 12 el paÍs en xifres...el principat d’andorra és un estat d’europa situat a la zona...

CATALÀ

EL PAÍS EN XIFRES

SALARISÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT

DEMOGRAFIAACTIVITAT ECONÒMICA

SECTOR FINANCERFINANCES PÚBLIQUES

INDICADORS DE CONSUM

Andorra 12

El Principat d’Andorra és un estat d’Europa situat a la zona

central dels Pirineus, entre França i Espanya. Amb una extensió

de 468 km2, és un país de muntanya amb altituds que oscil·len

entre els 840 metres en el punt més baix i els 2.946 del pic

més elevat. El clima és sec i temperat. L’aigua hi és abundant,

amb nombrosos estanys i rius que són alimentats per moltes

fonts i per la fosa de la neu, que s’acumula durant l’hivern a la

part alta de les muntanyes. La vegetació és sempre present i

diversa, abunden els boscs de pins i, a les zones més altes,

els prats alpins. Aquestes condicions fan que en el paisatge

s’alterni la verdor vegetal en contrast amb les roques pròpies

d’una orografia accidentada.

La presència humana a Andorra està documentada de forma

continuada des de l’epipaleolític, ara fa uns 12.000 anys. Encara

que actualment compta amb una població permanent d’uns

80.000 habitants, durant moltes centúries i fins ben entrat el segle

XX –moment en el qual el país experimenta una transformació

espectacular de la seva economia, amb l’abandonament de

l’explotació dels recursos naturals per especialitzar-se en els

Andorra

serveis– s’havia mantingut de forma estable entre 5.000 i 6.000

habitants.

La capital del Principat és Andorra la Vella. La llengua oficial del

país és el català i la moneda utilitzada és l’euro, encara que en

les transaccions financeres pot ser utilitzada qualsevol divisa.

Imatge cedida per Andorra Turisme, SAU

La singularitat política d’Andorra arrenca el segle XIII, amb la

signatura el 1278 i el 1288 de dos pactes de concòrdia, anomenats

pariatges, que van posar fi a les rivalitats existents entre el bisbe

d’Urgell i el comte de Foix per la possessió del territori d’Andorra.

Aquests acords van donar al país la condició de condomini indivís

entre aquests dos senyors, situació que ha perviscut fins al final

del segle XX, tot i haver passat els drets del comte al rei de França

i, posteriorment, al president de la República Francesa.

El 1993 es produeix un canvi important en la situació quan el poble

andorrà es va dotar d’una constitució escrita que institucionalitza

el règim de coprincipat parlamentari i fixa definitivament la

separació dels tres poders tradicionals. El legislatiu és exercit pel

Consell General –el precedent del qual és el Consell de la Terra,

creat el 1419–, parlament unicameral format per 28 consellers,

la meitat elegits en circumscripció nacional i l’altra meitat en les

set circumscripcions territorials, les parròquies. El poder executiu

és exercit pel Govern –liderat per un cap de Govern i en el qual

participen fins a 12 ministres– i l’exercici del poder judicial, al

capdavant del qual hi ha el Consell Superior de la Justícia, es

fa mitjançant tres jurisdiccions –civil, administrativa i penal– amb

Organització institucional

possibilitat de recórrer les decisions preses pels tribunals de

primera instància –Batlles i Tribunal de Corts– davant una segona

instància, el Tribunal Superior de Justícia.

Territorialment el país està dividit en set parròquies, al front

de cadascuna de les quals trobem el Comú, que exerceix les

prerrogatives polítiques i administratives com a òrgan de govern

local, mitjançant el Consell de Comú, al front del qual hi ha un

cònsol major i un cònsol menor. També són institucions de l’estat,

entre altres, el Tribunal Constitucional –que vetlla per la aplicació

correcta de les normes de la Constitució–, el raonador del ciutadà

(ombudsman), el Tribunal de Comptes, l’Institut Nacional Andorrà

de Finances –que exerceix d’autoritat financera– o l’Agència

Andorrana de Protecció de Dades.

Durant molts segles el país ha basat la seva economia en

l’explotació de l’agricultura i la ramaderia, o d’altres recursos

naturals com la fusta i el ferro. No va ser fins al primer terç del

segle XX, amb la connexió per carretera amb els països veïns i

l’arribada de l’electricitat, quan Andorra es comença a obrir a

l’exterior i inicia una diversificació de l’economia. Encara caldrà

esperar, però, un parell de dècades per constatar la consolidació

d’aquest canvi, que havia de portar el sector terciari a substituir

de forma gairebé total un sector primari de subsistència. A partir

d’aquell moment Andorra ha basat el seu desenvolupament

econòmic en els serveis.

Uns actius particulars, com la neu –amb el principal domini

d’esports d’hivern dels Pirineus–, el paisatge, el patrimoni

monumental –especialment el romànic– o el diferencial fiscal,

han convertit Andorra en un país eminentment turístic –el nombre

de visitants oscil·la entre els 8 i els 10 milions anuals–, amb uns

serveis hotelers, comercials i de lleure de qualitat; altres sectors,

com el financer o el de la construcció, també han contribuït de

forma notòria al creixement del país. Al llarg del temps els actors

econòmics s’han anat agrupant en organitzacions sectorials

Economia i societat–com l’Associació de Bancs Andorrans– i tots es troben

representats a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis.

Només dues cinquenes parts dels habitants d’Andorra tenen

la nacionalitat andorrana –les altres més representades són

l’espanyola, la portuguesa i la francesa–; aquesta situació és

fruit de la gran quantitat d’immigrants que el país ha hagut

d’acollir per mantenir l’alt ritme de creixement econòmic. Les

necessitats sanitàries estan cobertes per professionals liberals,

per una xarxa de centres d’atenció primària i per un modern

centre hospitalari, i des del 1968 existeix un sistema públic de

seguretat social, l’afiliació al qual és obligatòria per a tots els

assalariats. Quant a l’educació, l’escolarització dels infants és

obligatòria i gratuïta i es pot fer tant al sistema andorrà com als

sistemes espanyol o francès, també presents a Andorra.

L’aprovació de la Constitució, el 1993, va significar l’establiment

definitiu d’unes normes polítiques pròpies d’un Estat modern,

que han permès a Andorra situar-se al nivell dels altres països

i participar en organismes internacionals com les Nacions

Unides (1993) o el Consell d’Europa (1994). Paral·lelament,

i des d’aleshores, Andorra ha anat estrenyent els lligams

socioeconòmics amb la Unió Europea i sobretot amb els veïns

més propers: Espanya, França i Portugal, amb els quals té

signats acords específics.

El primer pas va tenir lloc el 1990, amb l’Acord d’unió duanera,

pel qual el Principat quedava inclòs dins del territori comunitari

per al trànsit de mercaderies (excepte els productes agrícoles).

El 2004 va signar l’Acord de cooperació amb la UE, que sense

arribar a l’adhesió plena, preveu unes relacions més estretes i

en àmbits més diversos (medi ambient, educació, cultura, salut,

transport…). D’aleshores ençà, Andorra ha iniciat un procés

de reformes legislatives encaminades a adaptar el país als

estàndards de la UE amb l’objectiu d’una més gran integració

en el concert econòmic, financer i social internacionals.

El futurEn l’àmbit fiscal, la firma de la Declaració de París (10 de març

de 2009) entre els governs d’Andorra i de França ha permès

a Andorra iniciar un camí de reformes que ha culminat amb

l’eliminació en la llista de paradisos fiscals i l’aprovació pel

Consell General de la Llei d’intercanvi d’informació en materia

fiscal (setembre 2009). El text recull els estàndards intercionals

en transparència financera i cooperació contra el frau fiscal

a més d’establir l’intercanvi d’informació entre països sota

estrictes regles de confidencialitat.

En aquesta línia, Andorra, com a país cooperant amb l’OCDE, ja

ha signat més de vint acords bilaterals d’intercanvi d’informació

fiscal*. Tot això, acompanyat d’una política de reforma fiscal

(introducció d’un sistema de baixa tributació), de reforma del

sistema financer i de la signatura de l’Acord Monetari (2011, pel

qual Andorra podrà encunyar euros a partir del 2013). El procés

d’homologació del sistema fiscal al de la resta de països de

l’OCDE permetrà a Andorra firmar acords de doble imposició,

el primer dels quals ha estat amb França i està en negociacions

amb Espanya, en paral·lel a un procés intern d’obertura de

l’economia amb la flexibilització dels criteris per a la inversió

estrangera.* Llista de països

Àustria, Liechtenstein, Mònaco, San Marino, França, Holanda, Portugal, Espanya, Islàndia, Finlàndia, illes Fèroe, Dinamarca, Noruega, Suècia, Argentina, Groenlàndia,

Alemanya, Austràlia, Polònia, Bèlgica, República Txeca, Itàlia i República de Corea (EUA i Hongria, properament)

Demografia POBLACIÓ REGISTRADA 2012

* 0 per regularització d’inscripcions

Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra

Andorrans 1.323 5.233 2.274 3.969 10.043 4.864 6.711 34.417

Estrangers 2.810 6.818 2.143 5.933 12.355 4.199 7.571 41.829

- Espanyols 1.210 2.547 1.134 2.449 6.566 2.371 4.043 20.320

- Francesos 449 1.119 307 653 671 220 375 3.794

- Portuguesos 550 2.433 241 1.269 3.386 1.195 2.155 11.229

- Altres 601 719 461 1.562 1.732 413 998 6.486

Creixement vegetatiu 40 76 46 55 103 48 66 434

Creixement vegetatiu (%) 0,83 0,56 1,06 0,56 0,46 0,53 0,46 0,56

Creixement migratori* -733 -1.546 49 103 39 -36 -179 -2.303

Creixement migratori (%) -15,19 -11,43 1,13 1,06 0,18 -0,40 -1,24 -2,95

Creixement total -693 -1.470 95 158 142 12 -113 -1.869

Creixement total (%) -14,36 -10,87 2,19 1,62 0,64 0,13 -0,78 -2,39

TOTAL 4.133 12.051 4.417 9.902 22.398 9.063 14.282 76.246

Població per nacionalitat

Andorrans

Espanyols

Portuguesos

Francesos

Altres

Estructura de la població andorrana per nacionalitats (2012)

26,7%

14,7%

5,0%

8,5%

45,1%

Canillo Encamp OrdinoLa

MassanaAndorrala Vella

St. Juliàde Lòria

EscaldesEngordany TOTAL

Demografia PIRÀMIDE D’EDATS DE LA POBLACIÓ ANDORRANA 2012


Total dones 37.408 Total homes 38.838EDATS

4.500 1.5002.5003.500 0500 4.5001.500 2.500 3.5000 500

85 i més

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

667

639

810

948

1.534

1.914

2.465

3.082

3.602

3.692

3.715

3.299

2.393

1.954

2.035

2.163

2.085

1.841

965

793

854

1.039

1.355

1.727

2.177

2.863

3.338

3.568

3.690

3.299

2.378

1.871

1.739

2.045

1.866

1.841

IDH

Font: United Nations Development

Programme: Human Development

Report 2013.

* L’Índex de Desenvolupament

Humà (IDH), elaborat pel PNUD

(Programa de les Nacions Unides

per al Desenvolupament), intenta

quantificar el grau de benestar

de la població amb la combinació

de tres tipus de variables: d’una

banda, els ingressos (valorats

en paritat de poder adquisitiu),

als quals s’afegeixen aspectes

relacionats amb les condicions

de salut (que es reflecteixen en

l’esperança de vida) i amb l’accés

a l’educació. Aquest conjunt de

factors se sintetitza en l’IDH, per

al qual els valors més elevats

(superiors a 0,79) es poden

associar a un nivell molt alt de

qualitat de vida, mentre que els

més baixos (entre 0,52 i 0,28)

corresponen als països amb un

nivell de benestar reduït.

Posició (posició 2011) IDH Esperança de vida

Anys d’escolaritat

Anys esperats d’escolarització

Ingrés Nacional Brut per càpita

IDH no referit a ingressos

ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ I ELS SEUS COMPONENTS (2012)*

Noruega Austràlia Estats Units Països Baixos Alemanya Nova Zelanda Irlanda Suècia Suïssa Japó Canadà República de Corea Hong Kong, Xina (RAE) Islàndia Dinamarca Israel Bèlgica Àustria SingapurFrança Finlàndia Eslovènia Espanya Andorra

1234567891011121314151617181920212223 33

(1)(2)(4)(3)(9)(5)(7)(10)(11)(12)(6)(15)(13)(14)(16)(17)(18)(19)(26)(20)(22)(21)(23)

(32)

0,9550,9380,9370,9210,9200,9190,9160,9160,9130,9120,9110,9090,9060,9060,9010,9000,8970,8950,8950,8930,8920,8920,885

0,846

81,382,078,780,880,680,880,781,682,583,681,180,783,081,979,081,980,081,081,281,780,179,581,6

81,1

12,612,013,311,612,212,511,611,711,011,612,311,610,010,411,411,910,910,810,110,610,311,710,4

10,4

17,519,616,816,916,419,718,316,015,715,315,117,215,518,316,815,716,415,314,416,116,916,916,4

11,7

48.68834.34043.48037.28235.43124.35828.67136.14340.52732.54535.36928.23145.59829.17633.51826.22433.42936.43852.61330.27732.51023.99925.947

33.918

0,9770,9780,9580,9450,9480,9780,9600,9400,9260,9420,9340,9490,9070,9430,9240,9420,9170,9080,8800,9190,9120,9360,919

0,839

Educació

Font: Departament de Formació Professional i Serveis Escolars, i Institut

d’Estudis Andorrans

Població escolar

Fins a 6 anys

Entre 7 i 15 anys

16 anys i més

Població escolaritzada

Població universitària

Estudiants a l’estranger

ENSENYAMENT PER SISTEMES EDUCATIUS, CURS 2011/2012

Font: Departament de Formació Professional i Serveis Escolars, i Institut d’Estudis Andorrans

Núm. de centres 13 1 13 5 1 3 36

Població escolar total 4.082 123 3.351 905 224 2.088 10.773

· fins a 6 anys 1.107 - 936 138 39 545 2.765

· entre 7 i 15 anys 2.559 - 1.934 561 133 1.295 6.482

· 16 anys i més 416 123 481 206 52 248 1.526

Població universitària - - - - 1.604

Estudiants a l'estranger - - - - 299

TOTAL POBLACIÓ ESCOLARITZADA 12.676

EnsenyamentEsc.

AndorranaEsc.Prof.

Esc.Francesa

Esc.Espanyola

Esc. Cong.

Esc. Privada

TOTAL

Sistema educatiuandorrà

Sist.ed.francès

Sistema educatiuespanyol

21,8%

2,4%

12,7%

12,0%

51,1%

IPC

Andorra 2,0 0,0 1,6 2,5 1,1

Catalunya 1,6 1,2 3,0 2,5 3,6

Espanya 1,4 0,8 3,0 2,4 2,9

França 2,8 0,1 1,5 2,1 1,3

2008 2009 2010 2011 2012

Font: Departament d’Estadística, Govern d’Andorra. INE (Instituto Nacional de Estadística).

INSEE (Institut National de la Statistique et des Études Économiques).

Renda PRODUCTE INTERIOR

BRUT (PIB)

Canvi de l’euro (Mitjana anual): 2012 = 1,2848 dòlars

* Estimació oficial

** La població de referència que s’ha utilitzat per calcular el PIB per capita (nominal i real) és la

població estimada pel departament d’Estadística, atesa la sobreestimació de la població oficial.


2012

PIB (milions d’euros)* 2.507,92

PIB per càpita (euros)** 35.952

PIB (milions de dòlars)* 3.222,18

PIB per càpita (dòlars) 46.191,13

Variació nominal del PIB en 2012* (%) -0,55

Variació real del PIB en 2012* (%) -1,64


Aliments, begudes i tabac 18,07 2,2

Vestit i calçat 5,75 -0,7

Habitatge, aigua, gas, electricitat i calefacció 22,98 -1,4

Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 5,58 0,7

Salut (despeses sense subvenció) 2,92 -2,6

Transport 20,56 1,6

Esbarjo, espectacles i cultura 5,93 4,0

Ensenyament 1,05 3,2

Hotels, cafès i restaurants 7,05 0,9

Béns i serveis diversos 10,11 -0,9

TOTAL 100,00 1,1

Ponderaciódel grup (%)

% de variacióanual (2012)

Preus ÍNDEX DE PREUS AL CONSUM (IPC)

Inflació subjacent 81,49 1,4

Productes petroliers 6,69 4,2

Energia 8,46 2,8

Productes petroliers i frescos 16,74 2,5

Aliments 16,07 1,8

Productes frescos 10,05 2,1

Alimentació no producte fresc 6,21 1,3

Serveis 28,46 0,5

Lloguers, aigua i escombraries 16,16 -0,7

Serveis de sanitat 1,61 -7,0

Ponderaciódel grup (%)

% de variacióanual (2012)

Grup de productes Grups especials

Treball CENS DE POBLACIÓ ASSALARIADA REGISTRADA PER LLOCS D’ORIGEN I SECTORS (2012)*

* Valor mitjà anual

Font: CASS

PortugalEspanya TOTALAndorra AltresFrança %

SECTOR PRIMARI 23 44 6 74 15 162 0,44

SECTOR SECUNDARI 698 1.867 138 1.919 264 4.886 13,40

· Indústries extractives i manufactureres 210 698 63 390 90 1.451 3,98

· Producció i distribució d´energia elèctrica 77 76 6 3 4 166 0,46

· Construcció 411 1.093 69 1.526 170 3.269 8,97

SECTOR TERCIARI 6.657 13.457 1.535 5.666 4.089 31.404 86,15

· Comerç i reparació de vehicles de motor 1.413 4.040 605 2.058 1.119 9.235 25,33

· Hoteleria 372 1.541 291 1.361 1.118 4.683 12,85

· Transport, emmagatzematge i comunicacions 277 508 58 154 110 1.107 3,04

· Sistema financer 514 1.047 37 49 77 1.724 4,73

· Activitats immobiliàries i serveis empresarials 781 1.786 155 738 492 3.952 10,84

· Administració pública i seguretat social 2.213 1.727 161 156 148 4.405 12,08

· Educació 101 346 20 29 47 543 1,49

· Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 411 1.039 62 131 134 1.777 4,87

· Altres activitats socials i serveis personals 512 972 111 228 596 2.419 6,64

· Llars que ocupen personal domèstic 40 343 25 661 224 1.293 3,55

· Organismes extraterritorials 4 6 4 1 7 22 0,06

· Treball domèstic a la comunitat 10 86 5 90 11 202 0,55

· Règims especials i declarants voluntaris sense activitat 9 16 1 10 6 42 0,12

TOTAL 7.378 15.368 1.679 7.659 4.368 36.452 100,00

% Població assalariada 20,24 42,16 4,61 21,01 11,98 100,00

Salaris SALARIS MITJANS MENSUALS PER SECTOR (2012)*

* Valor mitjà anual

Font: CASS

Salari mitjà (€)

SECTOR PRIMARI 1.397,39

SECTOR SECUNDARI 1.996,91

· Indústries extractives i manufactureres 1.997,73

· Producció i distribució d´energia elèctrica 3.084,93

· Construcció 1.940,68

SECTOR TERCIARI 2.004,48

· Comerç i reparació de vehicles de motor 1.711,41

· Hoteleria 1.479,58

· Transport, emmagatzematge i comunicacions 2.223,54

· Sistema financer 4.572,30

· Activitats immobiliàries i serveis empresarials 1.873,46

· Administració pública i seguretat social 2.485,56

· Educació 2.142,89

· Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 2.399,72

· Altres activitats socials i serveis personals 1.683,13

· Llars que ocupen personal domèstic 1.243,68

· Organismes extraterritorials 2.673,04

· Treball domèstic a la comunitat 1.212,43

TOTAL 1.998,91 SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI

Evolució del nombre d’assalariats*

2011 20122010

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

32.20631.404

5.6634.886

159 162

32.732

6.508

152

* Dades el 31 de desembre de 2012

Font: CASS

Estructura empresarial DIMENSIÓ DE LES EMPRESES PER SECTOR*

26-1006-10 TOTAL1-5 >10011-25

Nombre d’empreses segons nombre d’assegurats

Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 143 7 2 - - 152

Indústries extractives 1 - - - - 1

Indústries manufactureres 153 40 28 9 2 232

Producció i distribució d´energia elèctrica 1 1 2 1 1 6

Construcció 392 108 75 25 - 600

Comerç i reparació de vehicles de motor 1.214 211 119 34 14 1.592

Hoteleria 498 123 120 62 3 806

Transport, emmagatzematge i comunicacions 185 19 19 7 1 231

Sistema financer 52 11 11 1 5 80

Activitats immobiliàries i serveis empresarials 856 130 64 19 8 1.077

Administració pública i seguretat social 7 4 12 3 9 35

Educació 29 8 7 6 1 51

Activitats sanitàries i veterinàries 263 18 16 5 2 304

Altres activitats socials i serveis personals 364 36 29 21 6 456

Llars que ocupen personal domèstic 3.600 12 2 - - 3.614

Organismes extraterritorials 8 1 - - - 9

Règims especials - - - 1 - 1

Treball domèstic a la comunitat 578 2 - - - 580

Declarant voluntari sense activitat 95 - - - - 95

TOTAL 8.439 731 506 194 52 9.922

Sector

Construcció

Comerç, hoteleria i turisme

* Despatxos, locals comercials, magatzems i hotels


Font: Departament de Comerç

CanilloEncampOrdino La MassanaAndorra la VellaSant Julià de LòriaEscaldes-Engordany

TOTAL

Xalets

573567212

1.0710

1.102649

4.174

TOTAL

1.249 1.134

29.231 7.121 2.293

11.692 760

53.480

Apartaments

6760

29.0195.758

010.590

0

46.043

Altres*

0567

0292

2.2930

111

3.263

SUPERFÍCIE AUTORITZADA PER A CONSTRUCCIONS 2012 (m2)

NOMBRE D’ESTABLIMENTS I MOVIMENTS D’ALTES I

BAIXES EN EL SECTOR DELS SERVEIS

Comerç especia-litzat i altres

Altres serveis

Serveis a les empreses

Comerçd’alimentació

Org. financers i assegurances

Hoteleria TOTAL

Nombre d’establiments des. 2011 350 2.277 963 726 164 1.614 6.094

Altes durant el 2012 34 176 71 80 2 125 488

Baixes durant el 2012 38 243 84 54 3 137 559

Saldo altes i baixes -4 -67 -13 26 -1 -12 -71

Nombre d'establiments des. 2012 346 2.210 950 752 163 1.602 6.023

Hoteleria

* S’hi inclouen hotels, aparthotels, hostals i residències, pensions i apartaments turístics, d’acord amb la classificació oficial.


ESTABLIMENTS HOTELERS,* PLACES HOTELERES I RESTAURANTS (TEMPORADA 2012-2013)

5*

Est. Hab.

4*

Est. Hab.

3*

Est. Hab.

2*

Est. Hab.

1*

Est. Hab.

TOTAL

Est. Hab. Rest.

Canillo 2 231 14 1.348 20 739 9 152 5 61 50 2.531 45

Encamp - - 10 647 23 937 16 614 2 64 51 2.262 64

Ordino - - 4 156 17 450 6 98 2 24 29 728 24

La Massana - - 12 994 15 658 8 121 2 47 37 1.820 47

Andorra la Vella 4 387 10 1.166 11 521 9 248 4 102 38 2.424 98

Sant Julià de Lòria - - 2 47 6 399 2 75 1 6 11 527 19

Escaldes-Engordany 2 83 11 1.170 13 799 4 103 3 59 33 2.214 61

TOTAL 8 701 63 5.528 105 4.503 54 1.411 19 363 249 12.506 358

Estacions d’esquí

Font: Ski Andorra.

(+) Més 310 ha fora de pista

* Dades corresponents a les estacions d’esquí alpí. També es disposa del Camp de la Rabassa per a la pràctica de l’esquí nòrdic, o de fons, amb quatre pistes que sumen 15 km de longitud

** Els sectors d’Ordino-Arcalís i Pal-Arinsal integren el domini esquiable de Vallnord

*** El domini esquiable de Grandvalira inclou els sectors de Soldeu-el Tarter i de Pas de la Casa-Grau Roig

Nombre de pistes 25 42 118 185

Longitud total de pistes (km) 30 63 210 298

Superfície esquiable (ha) 442 (+) 707 1.926 3.075

Remuntadors mecànics 15 31 64 108

Capacitat (esquiadors/hora) 16.510 39.180 100.700 156.390

Canons de neu 89 296 1.013 1.482

Innivació artificial (km) 15 28 136 126

Temporada 2012 - 2013* Ordino-Arcalís** Pal-Arinsal** Grandvalira*** TOTAL

Sector financerPRINCIPALS DADES D’ACTIVITAT

DE LA BANCA ANDORRANA (2012)

* Andorra i estranger. ** Inclou els passius subordinats. *** Inclou dipòsits de clients i mediació per compte de clients

Font: Agrupació de Bancs Andorrans

Grup Crèdit AndorràAndbankGrup MoraBancBanca Privada d’AndorraBancSabadell d’Andorra

TOTAL

Actiu total (milers €)

Recursos gestionats (%)

Nombre d’oficines

Actiu total (%)

Recursos gestionats (milers €)***

Fons propis (milers €)**

Nombre d’empleats*

Fons propis (%)

Entitat

Grup Crèdit Andorrà

Resta del sector financer

5.898.5293.701.0212.147.4702.845.463

641.675

15.234.158

129986

44

11.308.71411.047.7886.374.1855.373.3311.286.056

35.390.074

676.078427.578340.201299.91057.940

1.801.707

662634326547112

2.281

38,72% 61,28 % 37,52% 62,48% 31,95% 68,05%

Finances públiques

* Dades provisionals, pendents d’aprovació definitiva pel Consell General.

Font: Ministeri de Finances.

FINANCES PÚBLIQUES (2012-2013)

Quant. liquidades x 100

Quant. pressupostades

Quantitat pressupostada Ingressos i despeses

del M.I Govern d’Andorra

(En milers d’euros) Exercici 2012 Exercici 2013*

Total %

Quantitat liquidada

Total %

Quantitat pressupostada

Total %

INGRESSOS PÚBLICS

· Impostos directes 25.851 4,00 29.895 4,01 115,64 72.231 7,43

· Impostos indirectes 276.921 42,80 301.539 40,46 108,89 262.214 26,96

· Taxes i altres ingressos 20.346 3,14 23.623 3,17 116,10 20.465 2,10

· Transferències corrents 22 0,00 0 0,00 1,21 0 0,00

· Ingressos patrimonials 10.774 1,67 12.958 1,74 120,26 8.916 0,92

· Alienació d'inversions reals 0 0,00 1 0,00 – 0 0,00

· Variació d'actius financers 61 0,01 184 0,02 303,37 53 0,01

· Variació de passius financers 313.060 48,38 377.027 50,59 120,43 608.785 62,59

TOTAL INGRESSOS PÚBLICS 647.036 100,00 745.227 100,00 115,18 972.664 100,00

DESPESES PÚBLIQUES

a) Classificació administrativa

· Cap de Govern 15.944 2,46 21.331 2,83 133,79 19.389 1,99

· Ministeri Finances i Funció Pública 339.318 52,44 382.045 50,66 112,59 666.774 68,55

· Ministeri d’Economia i Territori 58.732 9,08 150.704 19,98 256,59 62.469 6,42

· Ministeri d'Afers Exteriors 6.336 0,98 5.912 0,78 93,30 6.553 0,67

· Ministeri de Justícia i Interior 41.633 6,43 38.535 5,11 92,56 41.495 4,27

· Ministeri de Salut i Benestar 84.646 13,08 56.561 7,50 66,82 74.271 7,64

· Ministeri d'Educació i Joventut 63.679 9,84 62.449 8,28 98,07 63.204 6,50

· Minsteri de Turisme i Medi Ambient 32.112 4,96 32.346 4,29 100,73 33.692 3,46

· Ministeri de Cultura 4.637 0,72 4.271 0,57 92,12 4.815 0,50

b) Classificació econòmica

· Despeses de personal 96.640 14,94 94.444 12,52 97,73 97.320 10,01

· Béns corrents i serveis 45.959 7,10 41.934 5,56 91,24 48.188 4,95

· Interessos 33.931 5,24 29.320 3,89 86,41 27.215 2,80

· Transferències corrents 133.861 20,69 108.677 14,41 81,19 128.420 13,20

TOTAL DESPESES CORRENTS 310.390 47,97 274.375 36,38 88,40 301.144 30,96

· Inversions reals 35.917 5,55 135.125 17,92 376,21 46.930 4,82

· Transferències de capital 46.314 7,16 45.423 6,02 98,08 55.109 5,67

TOTAL DESPESES D'INVERSIÓ 82.231 12,71 180.548 23,94 219,56 102.039 10,49

· Variació d'actius financers 215 0,03 4.673 0,62 2.176,84 146 0,02

· Variació de passius financers 254.200 39,29 294.558 39,06 115,88 569.334 58,53

TOTAL DESPESES PÚBLIQUES 647.036 100,00 754.154 100,00 116,56 972.664 100,00

Visitants*

FRONTERA HISPANOANDORRANA 4.225.391 53,48

Espanyols 3.591.673 45,46

Francesos 250.733 3,17

Altres nacionalitats 382.985 4,85

FRONTERA FRANCOANDORRANA 3.675.049 46,52

Espanyols 271.494 3,44

Francesos 3.213.886 40,68

Altres nacionalitats 189.669 2,40

TOTAL ESPANYOLS 3.863.167 48,90

TOTAL FRANCESOS 3.464.619 43,85

TOTAL ALTRES NACIONALITATS 572.654 7,25

TOTAL 7.900.440 100,00

2012 %

Importacions

Font: Duana Andorrana

IMPORTACIONS ANDORRANES PER SECCIONS ARANZELÀRIES I PROCEDÈNCIA (2012)

* ADSL i Fibra òptica


Nombre de vehicles entrants

FRONTERA HISPANOANDORRANA 2.770.684

Turismes 2.638.325

Vehicles pesats 62.359

FRONTERA FRANCOANDORRANA 1.410.844

Turismes 1.384.459

Vehicles pesats 26.385

TOTAL 4.111.528

2012 Comunicacions

NOMBRE D'ABONAMENTS DESEMBRE 2012

Línies telefòniques 38.320

Canals XDSI 9.846

Abonaments MOBILAND 43.352

Targetes MOBILAND Clic (prepagament) en servei 20.513

Internet de banda ampla* 26.905

TRÀFIC TELEFÒNIC (HORES) ANY 2012

Nacional (telèfons fixos) 2.046.684

Nacional (telèfons mòbils) 684.108

Internacional entrant 776.403

Internacional sortint 862.272

Tràfic telefònic total 4.369.467

Internet de banda ampla internacional* (GB) 4.757.016

Internet de banda ampla nacional* (GB) 259.074

Milers d’ €%Importacions per seccions aranzelàries Milers d’ € %Importacions per procedència

Animals vius i productes del regne animal 59.048,24 5,44 Espanya 666.101,44 61,36

Productes del regne vegetal 22.881,53 2,11 França 189.864,15 17,49

Greixos i olis 4.627,13 0,43 Alemanya 39.309,71 3,62

Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 174.296,53 16,06 Itàlia 25.384,04 2,34

Productes minerals 160.881,09 14,82 Gran Bretanya 18.150,81 1,67

Productes de les indústries químiques o connexes 124.628,10 11,48 Portugal 12.377,77 1,14

Matèries i productes plàstics. Articles de cautxú 22.485,68 2,07 Holanda 10.942,42 1,01

Pells, cuirs i articles d'aquestes matèries. Articles de viatge 14.943,90 1,38 Bèlgica 4.678,58 0,43

Fusta i suro. Articles d'aquestes matèries 5.972,40 0,55 Àustria 4.244,85 0,39

Paper i les seves aplicacions. Edició, premsa, etc. 24.685,99 2,27 Polònia 3.832,54 0,35

Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 103.848,31 9,57 Suècia 2.510,10 0,23

Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, etc. 30.967,63 2,85 Luxemburg 2.492,53 0,23

Prod. de pedra, ciment i mat. anàlog. Prod. de ceràmica i vidre 13.074,94 1,20 Resta UE 9.234,97 0,85

Perles, pedres gemmes, metalls preciosos. Joieria i bijuteria 8.014,20 0,74 Xina 40.789,67 3,76

Metalls comuns i productes d'aquests metalls 29.193,62 2,69 Suïssa 15.435,60 1,42

Màq. i aparells, mat. elèctr. Apar. de repr. i enreg. del so i imatge 127.466,20 11,74 Japó 7.264,40 0,67

Material de transport 68.605,55 6,32 EUA 6.710,87 0,62

Òptica, fotogr. i cinematogr. Apar. mesura i control. Rellotgeria, etc. 44.050,44 4,06 Índia 3.944,17 0,36

Armes, municions i llurs accessoris 1.061,14 0,10 Vietnam 3.619,82 0,33

Mobiliari, joguines, articles d'esport, etc. 43.505,74 4,01 Turquia 2.471,06 0,23

Objectes d'art, de col·lecció, antiguitats 1.382,80 0,13 Resta del món 16.261,64 1,50

TOTAL IMPORTACIONS 1.085.621,16 100,00 TOTAL IMPORTACIONS 1.085.621,16 100,00

* Metodologia 2012. Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra

Indicadors de consum (2012)


Consum d’energia elèctrica per usos (MW/h)

Usos domèstics 92.248

Construcció i activitats annexes 4.360

Indústries 4.249

Distribució 73.629

Hoteleria i restauració 64.689

Serveis financers 23.179

Altres serveis 66.704

Enllumenat públic 7.980

Estacions d'esquí 17.086

Administracions 25.646

Altres distribuidores 182.012

TOTAL ELECTRICITAT 561.782

Importació de carburants (milers de litres)

Gasolina sense plom 27.191,93

Gas-oil locomoció 101.249,23

Fuel domèstic 55.834,71

Olis de motor 0,00

Querosè i carbureactors 93,55

184.369,42

Matriculació de vehicles (unitats)

Turismes 1.573

Motos 421

Ciclomotors 13

Camionetes 108

Camions, autobusos i remolcs industrials 30

Altres (remolcs particulars i tractors agrícoles) 74

Vehicles especials 35

Motos de neu 5

TOTAL MATRICULACIONS 2.259

TOTAL CARBURANTS

DL:

AN

D.4

00-2

013

andorra 12 el paÍs en xifres...el principat d’andorra és un estat d’europa situat a la zona...

Documents