anÁlisis comparativo de las propuestas sobre...
TRANSCRIPT
1
ANÁLISIS COMPARATIVO DE LAS PROPUESTAS
SOBRE EDUCACIÓN CONTENIDAS EN LOS
PROGRAMAS ELECTORALES DE LOS PARTIDOS
POLÍTICOS PARA LAS ELECCIONES
AUTONÓMICAS EN CATALUÑA DEL 28 DE
NOVIEMBRE DE 2010
Barcelona, 24 de noviembre de 2010
2
ÍNDICE
Introducción
1. Consideraciones generales
2. Análisis de las principales Propuestas
2.1 Propuestas sobre escolarización y admisión de alumnos
2.2 Propuestas sobre los principios y fines de la educación
2.3 Propuestas para afrontar los problemas del sistema educativo
2.4 Propuestas sobre los centros de titularidad pública y los de
iniciativa social
2.5 Propuestas sobre política lingüística
2.6 Propuestas sobre el grado de autonomía de los colegios
Anexo
Programas sobre educación de las fuerzas políticas con
representación parlamentaria
Programa de Convèrgencia i Unió
Programa del Partit dels Socialistes de Catalunya
Programa de Esquerra Republicana de Catalunya
Programa de Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i
Alternativa
Programa de Ciutadans – Partido de la Ciudadanía
Programa del Partit Popular de Catalunya
3
INTRODUCCIÓN
Las próximas elecciones al Parlament de Cataluña van a tener una importancia fundamental para el futuro de los catalanes. Por esta
razón, los ciudadanos deberíamos sentir la responsabilidad de
conocer las propuestas que cada partido defiende en su programa electoral. Dentro de este futuro, la educación tiene un peso muy
importante y, por este motivo las propuestas educativas deben estar en el centro de nuestro análisis en el momento de decidir nuestro
voto.
La situación del sistema educativo en Cataluña es altamente preocupante, ya que sufre importantes problemas como la altísima
tasa de fracaso escolar (superior al 30%), la masificación de algunos centros, la indisciplina y la violencia en muchos colegios o la
desmotivación del profesorado. Además, la Generalitat ha adoptado una política intervencionista, imponiendo su voluntad por encima de
los derechos educativos de los padres, que no pueden elegir libremente el centro educativo que quieren para sus hijos, ni que
sean educados de acuerdo con sus propias convicciones, vulnerando
los derechos reconocidos en la Constitución y en diferentes Tratados sobre derechos humanos. En su lugar, ha implantado un modelo de
educación adoctrinadora de acuerdo con sus concepciones ideológicas.
A fin de informar a los votantes y contribuir a que puedan decidir con
suficientes elementos de juicio, desde Profesionales por la Ética hemos elaborado el presente estudio sobre las propuestas en materia
de educación de las principales fuerzas políticas que concurren a las elecciones.
Para realizar este trabajo nos centraremos en las propuestas de los
partidos con representación parlamentaria, es decir, CiU, PSC, ERC, ICV, PPC y C’s.
Esperamos que este estudio sirva de ayuda a todos aquellos que sienten inquietud por estas cuestiones, y la viven como propios, y
especialmente a los padres y madres de alumnos, titulares del derecho a la educación y primeros y principales responsables de la
educación de sus hijos.
4
1. CONSIDERACIONES GENERALES
Tras un análisis de los distintos programas electorales, con carácter general se observa que las propuestas educativas que plantean son
excesivamente largas debido a la gran cantidad de iniciativas que se ofrecen, muchas de las cuales no deberían corresponder a la
Generalitat o a la Administración local, sino a los colegios y a los padres. Algunas de ellas llegan a regular incluso lo que los alumnos
deben hacer en caso de suspender asignaturas en junio. Seguidamente analizaremos algunas de las propuestas concretas.
2. ANÁLISIS DE LAS PRINCIPALES PROPUESTAS
2.1 PROPUESTAS SOBRE ESCOLARIZACIÓN Y
ADMISIÓN DE ALUMNOS
Se siguen defendiendo las zonas educativas como criterio de elección de centro educativo y de distribución de alumnos:
CiU:
204. Dissenyarem zones educatives àmplies per a l‘admissió
d‘alumnes que tindran en compte criteris geogràfics, de transport públic, de les vies de comunicació i de garantia de
continuïtat de l‘itinerari formatiu. Aquestes zones han de permetre el compromís de tots els centres del Servei d‘Educació
de Catalunya en l‘escolarització de tots els alumnes.
206. Establirem que les famílies catalanes puguin manifestar
l‘escola que prefereixen per als seus fills o filles des del dia del naixement. Això farà possible conèixer amb anticipació la
demanda de cada centre.
213. Potenciarem el Servei d‘Educació de Catalunya per tal de garantir el dret a totes les persones a una educació de qualitat i
a accedir-hi en condicions d‘igualtat.
5
217. L‘atenció i els recursos per a l‘alumnat amb necessitats especials o específi ques, la faran i compartiran els centres del
Servei d‘Educació de Catalunya, mitjançant mecanismes de reserva de places o especialització amb les dotacions de
recursos educatius adients.
227. Oferirem als nostres joves un itinerari cultural i educatiu
català a través d‘un currículum competencial que ha de garantir la promoció i consecució del desenvolupament ple de la persona
com a subjecte individual i com a membre de la nostra societat.
ICV:
337. La potenciació i extensió a tot el territori de les Oficines Municipals d’Escolarització –OME–, ampliant-ne les
funcions, els recursos i les competències per garantir la matrícula única de tots els ensenyaments obligatoris, i una
admissió, uns barems i una distribución d‘alumnat que eviti la concentració de persones nouvingudes i/o amb necessitats
educatives especials en determinats centres, concretant i
desplegant les “zones educatives” previstes al Pacte Nacional per l‘Educació i la LEC.
2.2 PROPUESTAS SOBRE LOS PRINCIPIOS Y FINES DE
LA EDUCACIÓN
Todas las propuestas de gobierno, excepto las del PPC, priorizan la ideología de cada partido (la nación, la lengua, el modelo de
producción, la perspectiva de género…) y por tanto implican un fuerte control por parte de la Administración educativa y el Partido que
ostente el poder. Predomina en la mayor parte de los programas una mentalidad intervencionista, que atenta contra el ideario y el
proyecto educativo de muchos centros docentes.
CiU:
230. Promourem el desvetllament en els joves de la recerca del sentit de la pròpia vida, la descoberta de l‘espiritualitat, del
compromís social i del sentit de pertinença a la nació catalana, tot promovent en l‘alumnat els valors instrumentals
6
que els permetin viure de manera ètica, solidària, autònoma i
racional.
ERC:
EDUCACIÓ Un projecte educatiu de país, un projecte de
construcció nacional
Així doncs, l‘educació constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de la seva acció política, amb un destacat valor
estratègic dins del projecte global de construcció nacional.
[…]
En conseqüència, cal mantenir vius l‘esperit i els continguts del Pacte Nacional per a l‘Educació i assegurar que el desplegament
de la Llei d‘educació garanteixi amb fermesa els principis d‘igualtat, equitat, excel·lència i cohesió social, en el marc
d’un projecte de país i de construcció nacional.
ICV:
Un país no avança, no se‘n surt sense un bon sistema educatiu.
I és en l‘àmbit de l‘educació on conflueixen dos objectius fonamentals: reduir les desigualtats i canviar de model
productiu.
PSC:
Integrarem de forma explícita la perspectiva de gènere i promourem la igualtat d‘oportunitats com a eix estratègic del
sistema educatiu, com a motor econòmic i com a eina de transformació i canvi social; volem un sistema educatiu que
potenciï la igualtat efectiva d‘oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació.
2.3 PROPUESTAS PARA AFRONTAR LOS PROBLEMAS
DEL SISTEMA EDUCATIVO
Como ya hemos indicado, las propuestas son parciales y priorizan los
intereses de partido, pero cuando se trata de dar respuestas a los
7
principales problemas educativos (fracaso escolar, conflictividad en
las aulas, precariedad…) se quedan en vagas propuestas de futuras leyes y mayores inversiones. No existe una reflexión seria sobre si el
actual modelo educativo es bueno.
En una sociedad como la catalana en la que existen unos 150.000
jóvenes que forman parte de la generación Ni-Ni (según afirma CiU), afirmar que el actual modelo educativo es positivo, refleja el poco
interés que nuestros políticos sienten por el futuro de nuestra juventud.
2.4 PROPUESTAS SOBRE LOS CENTROS DE TITULARIDAD PUBLICA Y LOS DE INICIATIVA SOCIAL
Todas las propuestas de los partidos de izquierda priorizan excesivamente la educación pública, al interpretar de forma
incorrecta como debe entenderse la educación en una sociedad democrática y pluralista. Educación pública y concertada no son dos
conceptos enfrentados sino paralelos y complementarios.
ICV:
• Reorientar el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per evitar la consolidació de la
dualització. Sistema de concerts: vincular-lo a contractes programa i al Servei Públic Educatiu. Establir obligacions que
condicionin els concerts. Impuls de l’escola pública.
• Congelar l’adjudicació de nous concerts i obertura d‘un procés de racionalització, a través d‘unes noves regles de joc
que estableixin de forma clara la funció dels centres sostinguts amb fons públics. Cal recuperar la funció de planificació
escolar, però no pas com s’ha fet fins ara a remolc de les
demandes de concerts, les quals són només una eina d‘aquesta planificació.
• Promoure acords amb els sectors més oberts de
l’escola concertada i fer una aliança entre el sector públic i aquesta part del privat concertat, enfrontant-se amb el
sector que aposta per mantenir formes de segregació que
8
l‘allunyen de la funció integradora de l‘educació finançada amb
diners públics.
Incluso llega a defender el conflicto entre las escuelas concertadas, provocando la división entre ellas.
C’S:
C‘s apuesta por una escuela pública de calidad, trilingüe y aconfesional.
Estableceremos más controles para evitar que la escuela
concertada seleccione a su alumnado.
ERC:
Tots els centres que integren el Servei Educatiu de Catalunya —públics i concertats— han d‘assumir l‘escolarització equilibrada
de tot l‘alumnat, participar activament en l‘assoliment dels objectius generals que fixa la Llei d‘educació de Catalunya i
garantir la gratuïtat dels ensenyaments. Els centres privats que
mitjançant el concert formen part del Servei Educatiu de Catalunya han d‘assumir aquest compromís. Per a Esquerra, cal
assegurar que els centres concertats puguin entomar aquest repte i, al mateix temps, poder situar fora del Servei
Educatiu de Catalunya aquells altres centres privats que sota múltiples pretextos no compleixen amb les
exigències que comporta el concert educatiu.
El Estado debe proteger y respetar la iniciativa privada también en el
ámbito educativo (principio de subsidiariedad), siempre y cuando los centros docentes no atenten contra los principios más fundamentales
de la sociedad, y más cuando el coste de cada plaza escolar en un centro concertado supone un ahorro para toda la sociedad.
2.5 PROPUESTAS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
La enseñanza de las lenguas es un medio, no un fin. Por ello, habría que respetar el uso de las dos lenguas cooficiales, como reflejo de la
realidad de una sociedad bilingüe, como es la catalana. En ningún
9
caso el idioma debería ser una cuestión partidista. No entendemos
como se puede reforzar aún más la inmersión lingüística cuando, con la ley actual, sólo la asignatura de lengua castellana se puede
impartir en dicha lengua.
CiU: no cita el castellano en ningún momento de sus
propuestas:
231. Els currículums garantiran un domini ple de les llengües oficials en finalitzar l‘ensenyament obligatori d‘acord amb el
marc europeu comú de referència.
232. El català, com a llengua pròpia, serà la llengua emprada normalment com a llengua vehicular, d‘aprenentatge i de
relació escolar en totes les etapes i a tots els centres.
233. Enfortirem la immersió lingüística a l‘escola en tots els nivells.
ERC: Sitúa el castellano al mismo nivel que el inglés, el chino o
cualquier otro idioma extranjero:
Cal estendre la immersió lingüística a totes les etapes
educatives obligatòries i assegurar l‘ús de la llengua catalana, especialment a la secundària, com a llengua vehicular de
l‘ensenyament.
Per a Esquerra aquest objectiu és plenament compatible amb un bon domini del castellà i amb el domini creixent de l‘anglès
com a llengües imprescindibles, juntament amb una obertura i actitud positives cap a totes les llengües de l‘entorn —des del
francès fins al xinès.
PSC: Su propuesta es contradictoria:
Defensarem l‘actual model lingüístic que tants bons resultats ha
donat per a la promoció del català com a llengua pròpia de Catalunya i que ha estat un important factor d‘integració i
cohesió social. Treballarem des del foment, no des de la coacció ni l‘enfrontament. Les sancions no són una bona pràctica per a
una política lingüística en positiu.
10
2.6 PROPUESTAS SOBRE EL GRADO DE AUTONOMÍA DE
LOS COLEGIOS
Los programas dicen defender por un lado una mayor libertad de los colegios, pero esta parece una libertad puramente
administrativa, pues la libertad de funcionamiento queda ahogada
con todas las iniciativas que quiere imponer cada partido. En este sentido ICV sería el ejemplo extremo, ya que defiende la mayor
intervención de la Administración educativa (Generalitat y Administración local) en la educación, lógicamente en perjuicio de
la educación concertada.
ICV:
• Reorientar el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per evitar la consolidació de la dualització.
Sistema de concerts: vincular-lo a contractes programa i al Servei Públic Educatiu. Establir obligacions que condicionin els concerts.
Impuls de l’escola pública.
• Cal enfortir el paper de la Inspecció Educativa en les dues
vessants de control i de suport pedagògic. La inspecció ha d‘exercir d‘autèntic suport de formació, planificació i programació
pel professorat i els equips directius.
337. La potenciació i extensió a tot el territori de les Oficines Municipals d’Escolarització –OME–, ampliant-ne les funcions,
els recursos i les competències per garantir la matrícula única de tots els ensenyaments obligatoris, i una admissió, uns barems i
una distribución d‘alumnat que eviti la concentració de persones nouvingudes i/o amb necessitats educatives especials en
determinats centres, concretant i desplegant les ―zones educatives‖ previstes al Pacte Nacional per l‘Educació i la LEC.
341. Garantir l’aconfessionalitat de l’escola, exigint la
denúncia dels acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà i del
conveni amb l'Arquebisbat, ja que aquests acords són contraris als principis d‘un Estat aconfessional. En aquest sentit, cal separar
les activitats curriculars de l‘alumnat de l‘educació religiosa, que s‘hauria d‘impartir fora de l‘horari escolar i, per descomptat,
sempre amb caràcter voluntari.
Coeducació en l’àmbit escolar i de l’educació del lleure.
11
342. Fomentar l’ús del llenguatge no sexista i evitar exemples i/o imatges que fomentin el sexisme o la invisibilitat de les nenes,
les noies i les dones, així com també educar en una sexualitat lliure i no homòfoba.
343. Afavorir la presència de dones en els càrrecs directius de les institucions educatives.
345. Educació mixta obligatòria als centres educatius
sostinguts amb fons públics, la qual sigui el punt de partida necessari per a una escola coeducativa.
Después de leer todas estas propuestas sorprende que dediquen un
apartado a defender la mayor autonomía de los centros:
Dotar els centres educatius de recursos i autonomia.
361. Donar més autonomia econòmica, organitzativa, curricular i de gestió educativa als centres docents.
La propuesta del PPC se queda corta a la hora de defender la autonomía de los centros docentes, si bien es cierto que defiende de
mejor forma la libertad de educación. Pero no entendemos el motivo por el que mantiene una asignatura como EPC, cuando podemos
extraer del propio texto de su programa que tiene un contenido negativo.
La libertad educativa es también respetar las
convicciones éticas y morales de las familias. Por eso vamos a instar a la reformulación de la educación para la
ciudadanía a nivel nacional para quitarle el carácter ideológico y doctrinario y vamos a establecer en
Cataluña:
• La garantía a las familias de que sus hijos recibirán
formación religiosa si así lo desea eliminando los obstáculos que lo impiden en la actualidad.
• La adaptación de la asignatura de educación para la
ciudadanía en los centros concertados y privados para que en ningún caso puedan ir en contra de su carácter
propio.
12
• El respeto a la objeción de conciencia en los colegios públicos para que a nadie se le pueda imponer unas
normas éticas y morales en contra de su voluntad, y la homologación de la asignatura mediante la realización de
prácticas en entidades cívicas y de voluntariado.
ANNEX
PROGRAMES SOBRE EDUCACIÓ DE LES FORCES POLÍTIQUES AMB REPRESENTACIÓ PARLAMENTÀRIA
PROGRAMA DE CONVÈRGENCIA I UNIÓ
1.3. EDUCACIÓ
Els estudis i els indicadors nacionals i internacionals situen Catalunya
en una zona mitjana baixa pel que fa a les taxes de graduació en les
principals etapes educatives, competències i coneixements adquirits pels nostres infants i joves. El sistema educatiu al nostre país ha
patit, els darrers anys, un excés de burocràcia, soroll i mesures improvisades i sense consens. Hi ha, per tant, situacions i decisions
que cal redreçar.
L‘Administració educativa catalana ha de fer un esforç considerable per millorar el rendiment del nostre alumnat. Convergència i Unió
s‘imposa dues exigències democràtiques que no tenen espera: reduir l‘abandonament escolar i prematur i incrementar l‘èxit escolar fins a
assolir, com a mínim, els estàndards europeus i de l‘OCDE.
Tornarem a situar al centre de les polítiques educatives els 3 elements bàsics del sistema educatiu: l‘alumnat, el professorat i la
família. Hem de posar en marxa i fer funcionar al màxim les energies
per desplegar el conjunt de potencialitats de tots ells.
Convergència i Unió té la clara voluntat de treballar perquè el sistema educatiu torni a ser garantia d‘ascensor social i d‘igualtat
d‘oportunitats. Amb la convicció que les mesures que tendeixen a igualar-ho tot no són positives, cal donar a cada centre educatiu la
capacitat per poder actuar autònomament i liderar un camí propi, per
13
esdevenir millor escola i aconseguir que tot l‘alumnat arribi a
desenvolupar al màxim el talent i les habilitats.
Impulsarem la coordinació interdepartamental necessària per aconseguir que en 10 anys l‘actual percentatge de nivell baix
d‘estudis de la població (actualment al voltant del 50%) se situï per
sota del 30%, i s‘incrementin els percentatges dels nivells mitjà i superior en proporcions semblants a la dels principals països líders en
la societat del coneixement.
Desplegarem un nou calendari d‘aplicació de la Llei d‘educació de Catalunya que incorporarà, entre d‘altres, la carrera professional
docent, l‘homologació de les retribucions i les condicions de treball entre el professorat dels centres concertats i el professorat dels
centres públics, i el procés d‘implementació dels dossiers personals d‘aprenentatge i dels registres acadèmics de l‘alumnat.
Ens comprometem a millorar la situació educativa del país.
Aprofitarem la tradició innovadora que Catalunya ha tingut en el camp de l‘educació per incentivar la cerca de solucions creatives als
problemes educatius actuals.
Ens comprometem a canviar la manera de fer del Departament
d‘Educació, posar l‘Administració al servei dels centres i treballar conjuntament amb les famílies per a la millora de l‘educació dels seus
fills.
1.3.1. GARANTIR EL DRET A L’EDUCACIÓ EN UN MARC DE LLIBERTAT: CORESPONSABILITAT, SÍ; DELEGACIÓ, NO
Garantia al dret a l’educació en un marc de llibertat d’ensenyament:
Conscients del paper principal de la família en el procés educatiu dels
fills, afavorirem al màxim la concordança entre el projecte educatiu familiar i l‘escolar. El dret a l‘elecció de centre, la igualtat
d‘oportunitats i la cohesió social esdevindran un eix primordial de la
política educativa.
203. Farem de la programació de llocs escolars l‘instrument conciliador del dret a tenir plaça escolar i el dret a triar-la.
204. Dissenyarem zones educatives àmplies per a l‘admissió
d‘alumnes que tindran en compte criteris geogràfics, de transport
14
públic, de les vies de comunicació i de garantia de continuïtat de
l‘itinerari formatiu. Aquestes zones han de permetre el compromís de tots els centres del Servei d‘Educació de Catalunya en l‘escolarització
de tots els alumnes.
205. Afegirem criteris complementaris als criteris de prioritat en
l‘accés, per resoldre les situacions d‘empat, que determinarà el Govern i aplicarà els centres.
206. Establirem que les famílies catalanes puguin manifestar l‘escola
que prefereixen per als seus fills o filles des del dia del naixement. Això farà possible conèixer amb anticipació la demanda de cada
centre.
207. La família com a primera instància educadora ha de poder formalitzar el compromís amb l‘educació escolar i situar l‘alumne en
condicions favorables per a l‘aprenentatge.
208. L‘escola, com a instància coresponsable de l‘educació dels infants i joves, i com a institució insubstituible perquè accedeixin a la
condició de ciutadans, ha de facilitar i promoure la col·laboració de la
família en el seguiment, evolució acadèmica i personal de l‘alumne.
209. La carta de compromís educatiu ha de servir perquè la família es comprometi i faci seu el projecte educatiu de l‘escola i les normes
internes del centre, així com incrementar-ne la col·laboració en el procés educatiu de l‘alumne que du a terme el centre.
210. Creiem que les famílies han d‘estar molt ben informades de
l‘evolució acadèmica i del desenvolupament personal dels seus fills i filles, implicades en els centres, conscients, valorades i
corresponsables de la tasca docent que du a terme el professorat, responsables i compromeses amb un clima de respecte, de
participació i de llibertat.
211. Es renovarà i potenciarà la participació de les famílies en els
òrgans participatius del sistema escolar, en especial en els consells escolars de centre i en les AMPAs.
Potenciarem el Servei d’Educació de Catalunya i farem realitat el
model d’interès públic:
15
212. Enfortirem l‘oferta de titularitat pública i comptarem amb la
iniciativa social per desplegar el model d‘interès públic educatiu que doni resposta a la demanda educativa a totes les etapes i els nivells.
213. Potenciarem el Servei d‘Educació de Catalunya per tal de
garantir el dret a totes les persones a una educació de qualitat i a
accedir-hi en condicions d‘igualtat.
214. Vincularem les llars d‘infants d‘iniciativa social al model educatiu d‘interès públic per reduir el cost a les famílies que optin per aquests
centres a través d‘ajuts públics, d‘acord amb la programació educativa i els requisits que es determinin.
215. Amb caràcter progressiu concertarem els ensenyaments
postobligatoris dels centres que formen part del SEC per tal de fer possible l‘extensió de la gratuïtat a l‘ensenyament postobligatori.
216. Vincularem els centres d‘iniciativa social que imparteixin
ensenyaments musicals i artístics al model d‘interès públic per afavorir l‘accés a l‘ensenyament a les famílies que opten per aquests
centres, d‘acord amb la programació educativa i amb els mecanismes
de finançament que es determinin.
217. L‘atenció i els recursos per a l‘alumnat amb necessitats especials o específiques, la faran i compartiran els centres del Servei
d‘Educació de Catalunya, mitjançant mecanismes de reserva de places o especialització amb les dotacions de recursos educatius
adients.
1.3.2. OFENSIVA DE PAÍS CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR
El fracàs escolar és un dels problemes més greus del nostre país. El sistema educatiu fracassa en un 30% dels alumnes, el doble de la
mitjana dels països europeus, i afecta més els nois (58,5%) que les noies (41,5%). A Catalunya, a més, hi ha un 23% de joves entre 16 i
24 anys que ni estudien ni treballen (ni-ni). En els últims dos anys la
xifra s‘ha duplicat i ja són 154.000 joves en aquesta situació.
CiU es compromet a treballar perquè el sistema educatiu català torni a ser garantia d‘ascensor social i d‘igualtat d‘oportunitats, i a cultivar
alhora un tarannà cívic que afavoreixi l‘acció responsable i crítica de la ciutadania.
16
218. Portarem a terme una ofensiva de país per lluitar contra el
fracàs escolar que ha esdevingut un fenomen persistent al llarg de totes les etapes del sistema educatiu. Actuarem per abordar-lo de
manera específica en cadascuna de les etapes, tot garantint els nivells adequats i situant l‘èxit escolar en la franja alta de l‘OCDE.
219. Treballarem per reduir els desavantatges inicials dels alumnes amb situacions socials i familiars complexes que afecten els processos
d‘aprenentatge i desenvolupament personal.
220. Farem de la competència lectora un punt central de la lluita contra el fracàs escolar, atès que és la garantia d‘accés al
coneixement. Potenciarem la lectura sistemàtica al llarg de tota l‘escolaritat bàsica (primària i secundària obligatòria), Establirem un
Pla nacional de la lectura per a infants i joves. L‘escriptura, l‘expressió oral, les habilitats matemàtiques i les llengües estrangeres
també seran prioritàries a l‘aula.
Del fracàs a l’èxit escolar:
221. Promourem la identificació dels problemes i les dificultats
d‘aprenentatge o comunicació dels alumnes i la seva atenció immediata:
a) Pel que fa a la detecció precoç:
Facilitarem el diagnòstic gratuït de trastorns d‘aprenentatge en la primera infància. Establirem protocols que permetin detectar-los al
més aviat possible per tal de millorar les possibilitats educatives i garantir un aprenentatge millor i fomentar la resposta ràpida i
coordinada dels equips de Professionals en l‘etapa escolar.
b) Pel que fa a la formació del professorat:
Actualitzarem la formació i les funcions dels professionals de suport dels serveis educatius. El professorat rebrà formació inicial i, quan
s‘escaigui, permanent, per tal de poder detectar i atendre precoçment
els possibles trastorns o necessitats educatives específiques, amb el suport dels especialistes adients.
c) Pel que fa al currículum escolar:
Prioritzarem i enfortirem l‘aprenentatge de les competències
bàsiques, la lectura, el raonament i l‘expressió oral i escrita, el càlcul,
17
la música, les competències digitals i el tractament de la informació, i
en concretarem la gradació entre els ensenyaments primaris i secundaris.
d) Pel que fa a les famílies:
Promourem que les famílies s‘impliquin més en el projecte educatiu del centre i facilitarem que es puguin establir les complicitats
necessàries per abordar conjuntament les problemàtiques de l‘aprenentatge dels seus fills, si és el cas.
e) Pel que fa als equips professionals de l‘àmbit educatiu i social
vinculats a l‘etapa d‘educació infantil, primària i secundària:
Reformularem la formació dels especialistes i la seva coordinació amb els centres educatius.
222. Potenciarem i ampliarem els programes de qualificació
professional inicial (PQPI) per tal de millorar la capacitació professional dels joves amb risc d‘abandonament escolar.
223. Obrirem un debat sobre les Unitats d‘Escolarització Compartida per analitzar les decisions que facilitin la resposta més adequada a les
necessitats de l‘alumnat.
224. Incentivarem que els joves amb risc d‘exclusió escolar o social participin en activitats esportives i culturals, per tal de millorar-ne les
capacitats i els hàbits de comportament. Establirem un tutor personal d‘aprenentatge per als alumnes amb baix rendiment educatiu, perquè
n‘orienti el procés educatiu individual.
225. Facilitarem la promoció acadèmica real dels alumnes amb la implantació de mesures de reforç o recuperació a l‘estiu, i si és el cas
oferirem una nova oportunitat al mes de setembre a l‘alumne. Establirem mecanismes de suport continuat a tot l‘alumnat que vulgui
ampliar o aprofundir els seus aprenentatges.
226. El nivell educatiu de les famílies és un dels elements més
relacionats amb l‘èxit o el fracàs escolar de determinats alumnes. Promourem la participació específica de les famílies, quan sigui el cas,
en els programes de formació permanent per a persones adultes.
18
1.3.3. FER DE CADA CENTRE UN CENTRE DE QUALITAT
Currículum: un itinerari cultural i educatiu català obert al món:
227. Oferirem als nostres joves un itinerari cultural i educatiu català a
través d‘un currículum competencial que ha de garantir la promoció i
consecució del desenvolupament ple de la persona com a subjecte individual i com a membre de la nostra societat.
228. Garantirem la transmissió del nostre llegat cultural, científic i
cívic, així com la construcció d‘un projecte social comú, renovat i projectat cap al futur.
229. Els desenvolupaments curriculars impulsaran els processos de
personalització de l‘aprenentatge i prendran com a referent els dels països més avançats de l‘OCDE en matèria educativa.
230. Promourem el desvetllament en els joves de la recerca del sentit
de la pròpia vida, la descoberta de l‘espiritualitat, del compromís social i del sentit de pertinença a la nació catalana, tot promovent en
l‘alumnat els valors instrumentals que els permetin viure de manera
ètica, solidària, autònoma i racional.
231. Els currículums garantiran un domini ple de les llengües oficials en finalitzar l‘ensenyament obligatori d‘acord amb el marc europeu
comú de referència.
232. El català, com a llengua pròpia, serà la llengua emprada normalment com a llengua vehicular, d‘aprenentatge i de relació
escolar en totes les etapes i a tots els centres.
233. Enfortirem la immersió lingüística a l‘escola en tots els nivells.
234. Fomentarem l‘esperit científic i tecnològic, així com el sentit emprenedor i creatiu.
235. La impartició del currículum a primària i al primer cicle d‘ESO es portarà a terme amb equips reduïts de docents per enfortir l‘acció
tutorial i el millor seguiment possible dels alumnes.
236. Clarificarem la distribució i càrrega lectiva de les matèries de modalitat i optatives al batxillerat per tal de garantir la concordança
amb les exigències de l‘accés a la universitat.
19
237. Elaborarem els quadres de competències i continguts curriculars essencials per a cada matèria i etapa dels diversos ensenyaments i
oferirem materials curriculars i formació al professorat per tractarlos i avaluar-los.
238. Potenciarem el domini de la llengua anglesa en tots els nivells de la societat, especialment en els ensenyaments de primària i
secundària.
239. Diversificarem el currículum dels darrers cursos de l‘ESO per donar resposta a les necessitats singulars de determinats alumnes i
per afavorir-ne l‘acreditació acadèmica i les competències preprofessionalitzadores.
240. Promourem, en col·laboració amb l‘Institut d‘Estudis Catalans, la
convocatòria periòdica de l‘Olimpíada del Saber per posar en relleu els coneixements interdisciplinaris i les capacitats pròpies de l‘itinerari
cultural educatiu català.
Cada escola, una bona escola. Cada institut, un bon institut. Cada
centre, un bon centre:
241. Posarem l‘escola i l‘institut al centre del sistema educatiu i procurarem els instruments necessaris per a la seva qualitat. Aquest
és l‘element que pot contribuir més a millorar la igualtat d‘oportunitats i l‘equitat, i a assegurar l‘ascens social.
242. El Govern, d‘acord amb les universitats, posarà en marxa el
Seminari Permanent de la formació inicial del professorat per, en col·laboració estreta, garantir el diàleg i la interacció necessària per a
la programació, l‘accés i el seguiment d‘aquesta formació, en especial pel que fa al domini de les llengües i de les TIC dels futurs
professionals de primària i secundària.
243. La formació permanent del professorat tindrà en compte les
necessitats dels centres d‘acord amb els objectius educatius a través d‘un pla periòdic que s‘implantarà progressivament.
244. Potenciarem l‘existència d‘equips directius altament qualificats
amb visió transformadora dels aprenentatges i altres capacitats de lideratge pedagògic i organitzatiu. Dissenyarem conjuntament amb
les universitats un màster específic per als candidats a director de
20
centre que serà valorat com a mèrit preferent en les convocatòries
als càrrecs directius.
245. Cada centre ha de tenir capacitat per poder actuar autònomament i liderar un camí propi per garantir la millor resposta a
les necessitats educatives de cada alumne.
246. Promourem centres educatius que, mitjançant l‘avaluació,
aprenguin, innovin i millorin les seves pràctiques, formin i capacitin l‘alumnat, tant en competències bàsiques, lingüístiques,
matemàtiques, científiques, socials i personals, com en l‘adquisició dels coneixements necessaris per a l‘èxit en la vida professional,
ciutadana i personal. Promourem l‘obtenció de certificació externa de qualitat i millora contínua homologada a Europa.
247. La innovació, la recerca, el desenvolupament i la creació de nou
coneixement en l‘àmbit educatiu esdevindran, de manera gradual i planificada, la clau de la millora dels aprenentatges i de l‘organització
i el funcionament dels centres, la qual cosa ha de permetre que Catalunya recuperi el lideratge pedagògic que l‘ha caracteritzat.
248. Establirem un Pla de Foment de la Recerca Innovativa per als aspectes del sistema educatiu considerats prioritaris, al qual es
vincularan recursos i ajuts de manera preferent.
249. Potenciarem les bones pràctiques educatives dels docents i els mecanismes de reconeixement, tot vinculant-los amb la carrera
docent.
250. Promourem l‘aplicació de formes d‘aprenentatge noves i productives associades a l‘ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació, complementàriament a la utilització dels llibres de text i altres documents escrits.
251. L‘avaluació diagnòstica dels resultats acadèmics dels alumnes
serà la base de l‘aplicació de mesures de correcció i de suport als
centres a fi d‘obtenir-ne una millora dels resultats. Es facilitaran als centres educatius protocols i instruments d‘autoavaluació.
252. S‘ordenarà la intervenció i la presència del professorat extern
dels centres, i se‘n delimitaran les funcions i la dedicació horària.
21
253. Per tal de poder fer realitat la inclusió escolar, es procurarà un
equilibri raonat entre les responsabilitats de caràcter especial o específic encomanades als centres i els recursos humans i econòmics
que se‘ls assignen.
254. Potenciarem l‘escola rural i se‘n garantirà la qualitat de l‘oferta,
tot vetllant alhora per l‘adequació de les dotacions de recursos humans i materials a la realitat de cada zona.
255. Els centres amb alumnes amb més dificultats seran la nostra
prioritat. Implementarem el programa ―Escoles Palanca‖ per a entorns escolars d‘una dificultat especial, mitjançant equips de
professorat, diversificació curricular adequada i noves propostes d‘organització escolar i, si s‘escau, possibilitarem l‘obertura d‘aquests
centres els caps de setmana i els períodes de vacances, per tal de donar suport complementari als alumnes amb dificultats per assolir
les competències bàsiques amb programes de reforç i acompanyament.
256. Potenciarem les activitats educatives complementàries i la
formació de les famílies de manera especial en aquests entorns.
257. Es crearan equips mixtos d‘arquitectes, docents, pedagogs i
experts en sistemes tecnològics, per dissenyar nous models d‘edificis escolars que incorporin espais i nous entorns d‘aprenentatge
ergonòmics, versàtils i funcionals, al mateix temps que es potenciaran les ―escoles verdes‖, que redueixin l‘impacte ambiental
dels edificis, les instal·lacions i els equipaments dels centres educatius.
Avançarem cap a uns horaris escolars més eficients i facilitarem uns
horaris de centre al servei de les famílies:
258. Possibilitarem experiències horàries diverses als centres docents per donar resposta a la funció docent que té encomanada l‘escola, tot
respectant la càrrega lectiva anual prescriptiva i garantint la qualitat
de l‘ensenyament.
259. Promourem la realització d‘accions educatives complementàries que aportin solucions racionals a les dificultats d‘ajust horari de les
famílies a l‘horari lectiu, en col·laboració amb els ens locals, les famílies, les associacions en què s‘agrupen, i les entitats, associacions
i empreses d‘educació en el lleure.
22
260. En substitució de l‘anomenada ―setmana blanca‖, el calendari escolar incorporarà un conjunt de diez de lliure disposició que es
puguin agrupar o distribuir segons les conveniències de cada centre, población i característiques del calendari escolar. Recuperarem
l‘endemà de Reis com a dia de vacances escolars per als alumnes.
261. Buscarem la complicitat dels diferents agents socials i mitjans de
comunicació per afavorir en els infants i joves uns bons hàbits horaris que els permetin gaudir de més temps de família per a l‘educació i
uns horaris de descans i son que facilitin un bon rendiment escolar.
No deixarem lloc per al mal comportament a les aules:
262. Posarem èmfasi en els principis d‘autoritat docent, en la responsabilitat de l‘alumnat, en el valor del respecte –per part del
professorat, l‘alumnat i les famílies–, en l‘esforç en l‘aprenentatge, en el desenvolupament de les capacitats individuals i en el compliment
de les normes de convivència del centre.
263. Apostarem per una resolució de confl ictes àgil, positiva i
proactiva per garantir un bon clima a l‘aula i una bona convivència al centre. Afavorirem la detecció i l‘actuació immediata en els casos
d‘assetjament o de discriminació. Promourem actuacions específiques per a l‘alumnat que sol generar conflictes.
264. Declararem l‘escola i el seu entorn zona lliure de drogues, on no
es permetrà ni la distribució, ni el consum ni la tinença de cap tipus de substàncies il·legals o perjudicials per a la salut. Establirem un
programa de seguiment específic per als alumnes consumidors habituals de qualsevol tipus de substància tòxica que en perjudiqui
tant la salut com el procés d‘aprenentatge.
265. Establirem la nota de conducta a l‘aula i al centre i se‘n determinaran els efectes acadèmics.
1.3.4. FORMACIÓ PROFESSIONAL: UNA POLÍTICA DE PAÍS
266. Impulsarem una Formació Professional Catalana mitjançant una política que ordeni i integri de manera efectiva els diferents
subsistemes de la FP, amb el consens i la col·laboració dels agents econòmics i socials i la participació dels diferents organismes i
entitats que interactuen en l‘àmbit de la qualificació i de la formació
23
de les persones, i en general del teixit productiu. Posarem en marxa
un sistema integrat d‘informació i orientació professional.
267. Establirem títols propis, d‘acord amb les necessitats de les empreses catalanes, i les integrarem en els catàlegs de formació i
qualificació professional.
268. Apostarem pel règim de l‘alternança entre formació i treball,
com a element de millora professional i d‘inserció laboral conjuntament amb els agents socials.
269. El sistema serà fl exible per tal que cada ciutadà i ciutadana
tingui l‘oportunitat de formar-se contínuament per millorar la qualificació professional.
270. Desenvoluparem i posarem en marxa un model àgil i assequible
de reconeixement i acreditació de competències professionals adquirides per qualsevol via de formació i per l‘experiència
professional.
271. Posarem a l‘abast del conjunt de professionals docents i
formadors, conjuntament amb els sectors productius, una formació contínua de qualitat que sigui efectiva per tal d‘actualitzar-ne els
coneixements.
1.3.5. L’EDUCACIÓ AL LLARG DE LA VIDA: GARANTIA DE PROGRÉS I DE COHESIÓ
Convergència i Unió es compromet a posar la formació i l‘educació
permanent al nivell dels països europeus capdavanters. A Catalunya només un 3% de la població adulta fa algun tipus de formació,
mentre que la mitjana de la UE és del 10%.
272. Actualitzarem el model de formació d‘adults català segons els models europeus que són referent i dissenyarem una oferta fl exible
en els camps acadèmic, cívic, social i cultural, que s‘adapti a les
necessitats i característiques de l‘aprenentatge en l‘edat adulta. Establirem una formació específica per al professorat amb
metodologies per al treball amb persones adultes.
273. Farem de les TIC un instrument clau en l‘educació de les persones adultes, per tal de reduir l‘escletxa digital i afavorir el
24
desenvolupament de competències de comunicació i tractament
d‘informació.
274. Potenciarem la formació d‘adults en els col·lectius més vulnerables: persones aturades, amb risc d‘exclusió social, en situació
de pobresa, amb alguna discapacitat, pertanyents a minories
ètniques...,i amb una distribució territorial dels centres adequada.
1.3.6. POTENCIAR EL TALENT AL LLARG DE TOT EL SISTEMA EDUCATIU
275. Farem els canvis necessaris en l‘estructura del sistema educatiu
per tal que valori l‘excel·lència i detecti el talent de l‘alumne i l‘incentivi.
276. Promourem l‘esperit emprenedor i el valor de l‘esforç al llarg de
totes les etapes educatives. La recuperació del valor tradicional de l‘esforç, de la feina ben feta i de la responsabilitat individual és tan
prioritària com potenciar les habilitats de treball i estudi individual i en equip, la cooperació, la capacitat crítica i la mentalitat
emprenedora.
277. Incentivarem que alumnes amb expedients de batxillerat
excel·lents i aptituds per ensenyar accedeixin als estudis de Magisteri i als màsters de secundària, de manera que es potenciï la detecció del
talent i la vocació per atraure les millors persones a l‘educació.
278. Crearem programes d‘atenció educativa i d‘enriquiment curricular per a l‘alumnat excepcionalment dotat intel·lectualment i
per als alumnes amb talents. El sistema educatiu català ha de donar una resposta adaptada a les capacitats, els interessos i els ritmes
d‘aprenentatge dels alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, tot desenvolupant-ne al màxim les possibilitats per tal d‘assolir-ne un
desenvolupament i creixement plens com a persones.
1.3.7. ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA I CENTRES EDUCATIUS AL
SERVEI DE L’EDUCACIÓ
279. Comptarem amb les diferents instàncies i els sectors implicats per implantar canvis i normes.
280. Reduirem la burocràcia administrativa per tal que els centres es
puguin dedicar principalment al seu objectiu fonamental: ensenyar,
25
estimular, donar suport i orientar els alumnes. Aplicarem polítiques
de racionalització i d‘aprofitament de recursos per donar resposta a la situació derivada de la crisi econòmica.
281. Promourem una nova manera d‘actuar del Departament
d‘Educació que posi èmfasi en una gestió eficaç i transparent i una
política comunicativa que prioritzi la informació i la relació amb els centres.
282. La inspecció d‘educació supervisarà i avaluarà la funció docent,
la funció directiva, els centres i els serveis educatius per controlar l‘assoliment dels objectius fixats. Assessorarà, orientarà i informarà
els sectors de la comunitat escolar i emetrà els informes pertinents en l‘aplicació de les polítiques educatives del Departament.
283. Dissenyarem, conjuntament amb les universitats, un màster en
supervisió educativa que s‘oferirà a inspectors en actiu i serà mèrit preferent per als candidats futurs.
284. Les zones educatives seran unitats de programació i de coordinació de recursos, però no un nou graó de gestió administrativa
entre el centre i els serveis territorials. L‘existència de la zona no
comportarà el manteniment ni la creació de càrrecs de confiança política.
285. Millorarem els horaris, els procediments de treball, la rapidesa i
l‘eficàcia dels sistemes d‘atenció personal, telefònica i telemàtica dels serveis territorials i de totes les unitats de l‘Administració educativa.
PROGRAMA DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
CONEIXEMENT I CULTURA, LA MILLOR INVERSIÓ
PROGRAMA ELECTORAL ELECCIONS AUTONÒMIQUES 2010/11
4.2 EDUCACIÓ
4.2.1. POSAR L’ESCOLA AL SERVEI DE LA SOCIETAT
Mantindrem el creixement de la inversió educativa fins arribar a la mitjana de la despesa educativa dels països europeus més avançats.
26
Continuarem millorant, així, l‘escola del nostre país com la institució
que vehicula el coneixement i articula la convivència.
Consolidarem estratègies que millorin els resultats educatius i que a més a més permetin atendrecorrectament la diversitat a l‘aula
(disminució de ràtios, aules d‘acollida, projectes que millorin l‘acció
pedagògica, augment dels recursos als centres).
Garantirem l‘estabilitat normativa de l‘educació i complirem el calendari de desplegament de la Llei d‘Educació. Fent partícips als
agents educatius amb una orientació progressista associada als conceptes d‘equitat i excel·lència.
Teixirem complicitats amb la societat i la comunitat educativa,
buscant el compromís i implicació de tots els agents (alumnat, famílies, professorat, administracions, agents econòmics i socials, i
mitjans de comunicació) perquè l‘educació esdevingui una prioritat central per a tot el país, com a tema clau per al nostre futur.
Continuarem apostant decididament per la cultura de l‘esforç, per
promoure l‘esperit emprenedor i la creativitat de l‘alumnat i fomentar
la convivència i comportament cívic a l‘aula i als centres.
Farem respectar l‘autoritat, així com la figura i el treball dels i les docents, tant per part de l‘alumnat, com de les famílies -i, en
definitiva, de la societat-, a partir de l‘enfortiment institucional dels centres, els seus projectes educatius i els seus equips directius.
Apostarem pel reconeixement social de la funció docent i pel
desenvolupament de les carreres Professionals avaluades i reconegudes.
Promourem la participació dels diferents sectors i agents educatius
als consells escolars de tots els nivells, tot reconeixent la tasca representativa en aquests àmbits a efectes de facilitar la disponibilitat
horària de pares, mares i alumnes representants mitjançant un pacte
entre l‘administració, les empreses i els propis centres.
Promourem l‘ús social de les instal·lacions escolars per part de la ciutadania i les entitats tot treballant en la línia de consolidar un
model d‘escola oberta i de proximitat.
27
Apostarem, també, pel reconeixement de la tasca de les AMPA i les
famílies en la participació en els centres educatius.
4.2.2. ASSEGURAR L’ÈXIT EDUCATIU: MILLORAREM ELS RESULTATS I LA CONTINUÏTAT FORMATIVA
Reforçarem, en el primer cicle de l‘educació primària, l‘aprenentatge de la lectoescriptura amb l‘objectiu que almenys un 90% de l‘alumnat
assoleixi la competència comunicativa escrita. L‘alumnat que ho requereixi rebrà una atenció individualitzada i immediata.
Promourem accions d‘impacte immediat, centre per centre, per
millorar els resultats educatius a secundària.
Aprofundirem en la cultura del rendiment de comptes, fent avaluacions externes rigoroses i independents al final de cada etapa i
donant mecanismes d‘autoavaluació en els centres docents i als seus professionals.
Augmentarem l‘oferta escolar per assegurar el dret a l‘escolarització
fins als 18 anys a través de l‘ampliació de l‘oferta pública actual i de
la concertació d‘ensenyaments postobligatoris.
Incentivarem la permanència i retorn de l‘alumnat en aquests ensenyaments a través d‘instruments com la consolidació de l‘Institut
Obert de Catalunya –IOC- (que garantirà una oferta de 50.000 matrícules).
Promourem la formació de les persones adultes, l‘educació al llarg de
la vida i la millora dels nivells instrucció dels adults.
Diversificarem la finalització de l‘ensenyament obligatori amb opcions diferenciades dirigides a aquell alumnat que prefereixi una formació
dirigida al món laboral, l‘FP o el Batxillerat.
Flexibilitzarem l‘educació postobligatòria (formació professional i
batxillerat) per assegurar que l‘alumnat tingui el major nombre d‘opcions per continuar estudiant i romandre al sistema educatiu.
Farem de l‘FP una educació de prestigi augmentant-ne la seva
atractivitat amb la creació dels contractes formació-treball per a 30.000 alumnes, Així mateix, intensificarem la relació escola-
empresa, millorant també el sistema de pràctiques a les empreses,
28
sistema en el qual l‘alumne simultanieja l‘assistència escolar amb la
vida laboral pràctica sota la supervisió pedagògica de l‘escola. Impulsarem la relació i vinculació de les famílies professionals de la
formació professional amb la implantació de les empreses al territori, creant d‘aquesta manera la màxima relació entre la formació de
treball i l‘oferta de treball a un mateix territori.
Promourem convenis amb el teixit empresarial perquè els i les joves a
partir de 4rt d‘ESO puguin fer pràctiques a les empreses per facilitar el pas al món laboral.
Flexibilitzarem l‘accés de l‘alumnat graduat en ESO als Programes de
Qualificació Professional Inicial (PQPI).
Continuarem potenciant PQPI adaptats per garantir l‘atenció a la diversitat i promoure l‘accés a l‘empresa ordinària.
Desenvoluparem programes específics per facilitar que els i les joves
puguin graduar-se en la secundària.
Assegurarem que l‘alumnat domini com a mínim una tercera llengua
(anglès) fent que professorat qualificat i nadiu pugui fer classes i planificarem una oferta suficient de places a Escoles Oficials
d‘Idiomes per aprendre les llengües del futur.
Garantirem que l‘alumnat domini l‘ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Apostarem per un ensenyament orientat a l‘aprenentatge per
competències bàsiques per tal de millorar els resultats escolars de l‘alumnat, sobretot les competències comunicatives, matemàtiques i
en nous llenguatges.
Atendrem adequadament les necessitats dels i les alumnes més capacitats.
Fomentarem les vocacions científiques i promourem el talent en la recerca a través de promoure l‘excel·lència en totes les disciplines
acadèmiques.
Continuarem potenciant els programes esportius a l‘escola per tal de generar hàbits saludables.
29
4.2.3. COMPENSAR LES DESIGUALTATS PER GARANTIR LA
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
Incrementarem l‘oferta de places a escoles bressol per avançar
progressivament cap a que tots els pares i mares que requereixin aquest servei hi poguessin tenir accés.
Consolidarem el Servei d‘Educació de Catalunya, avançant en
l‘escolarització equilibrada de l‘alumnat en tots els centres sostinguts amb fons públics i garantint l‘accés en condicions d‘equitat.
Actualitzarem les regles d‘accés a places escolars garantint
l‘escolarització equitativa, fent-la compatible amb la lliure elecció de centre per part de les famílies.
Establirem una política de beques integral i socialment eficient,
sobretot en l‘educació postobligatòria, que potenciï l‘ascensor social i que garanteixi que cap alumne que ho necessiti es quedi sense ajuts,
sobretot en l‘educació obligatòria i en les comarques de baixa
densitat.
Proporcionarem una orientació personal, acadèmica i professional adequada a l‘educació secundària, assegurant que tots els i totes les
joves tinguin oportunitats de feina o formació.
Facilitarem eines a l‘alumnat per tal que desenvolupin estratègies i habilitats per a orientar-se i prendre decisions, dissenyant el seu
propi projecte de vida personal de forma lliure arribant al màxim desplegament de les seves capacitats i habilitats.
Garantirem una escola inclusiva amb itineraris educatius i recursos
per l‘alumnat amb necessitats educatives especials a totes les etapes educatives.
Integrarem de forma explícita la perspectiva de gènere i promourem la igualtat d‘oportunitats com a eix estratègic del sistema educatiu,
com a motor econòmic i com a eina de transformació i canvi social; volem un sistema educatiu que potenciï la igualtat efectiva
d‘oportunitats i l‘eliminació de tota mena de discriminació.
30
Dissenyarem programes per millorar la presència i participació de
dones en alguns itineraris, branques i especialitats formatives, tant en l‘educació obligatòria com en la postobligatòria, en les quals les
dones són infrarepresentades.
Promourem projectes coeducatius transversals i a totes les etapes de
l‘educació per tal de fomentar el desenvolupament personal i social de l‘alumnat de forma integral, valorant indistintament les actuacions
i aportacions de dones i homes, sense estereotipar aptituds ni actituds, i reconeixent i respectant les diferències sense ocultar-les ni
jerarquitzar-les.
Impulsarem espais per al coneixement mutu i real de les comunitats i cultures minoritàries posant en valor les seves aportacions amb la
resta de la societat catalana. Apostarem per facilitar l‘accés a l‘educació i la formació d‘aquestes comunitats, (com ara de la
comunitat gitana), amb especial interès per la infància, però també per la formació continua dels adults.
Adoptarem mesures de conciliació personal i laboral per facilitar
l‘assistència de mares i pares a les reunions de tutoria ja que la
implicació de les famílies és essencial per a l‘educació dels fills i les filles.
Promocionarem l‘organització d‘escoles de pares i mares per
contribuir a l‘exercici de les seves responsabilitats educatives a través d‘organitzacions de mares i pares d‘alumnes.
Continuarem treballant per reduir la despesa de les famílies en
materials escolars.
Potenciarem la col·laboració amb entitats d‘educació en el lleure -esplais i escoltes- com a complement educatiu, cultural i factor de
cohesió social.
Treballarem en el marc de la zona educativa per a la reducció de
l‘absentisme escolar en l‘etapa obligatòria i la millora dels resultats educatius en col·laboració directa amb les administracions locals.
Fomentarem equips estables a cada escola, desenvolupant els
sistemes de provisió de llocs docents que contempla la Llei d‘Educació de Catalunya.
31
Facilitarem la incorporació a tasques de suport del professorat jubilat
que ho desitgi als centres i als serveis educatius perquè realitzi, entre d‘altres activitats, tasques de formació a fi d‘aprofitar la seva
experiencia professional.
Garantirem equips estables a cada escola. Els sistemes de provisió de
llocs docents que contempla la Llei d‘Educació han d‘adequar la plantilla al projecte educatiu de cada centre.
4.2.4. MODERNITZAR L’EDUCACIÓ CONSOLIDANT ELS CANVIS
REALITZATS
Completarem l‘extensió del projecte Educat1*1 a l‘ESO aconseguint que cada alumne/a d‘aquestes etapes educatives tingui un ordinador
portàtil i assegurarem la seva extensió a l‘educació postobligatòria i primària.
Garantirem la continuïtat entre l‘educació primària i secundària i els
Instituts-escola en seran el referent.
Promourem la creació d‘escoles i instituts públics de titularitat i gestió
local per guanyar en proximitat i diversitat de models de gestió.
Augmentarem la mobilitat internacional tant pels alumnes com pel professorat, sobretot en l‘educació postobligatòria (FP) i d‘ un mínim
de 3.000 alumnes.
Impulsarem un estatut de les professions relacionades amb l‘educació.
Proporcionarem una formació inicial i contínua de qualitat al
professorat i en l‘àmbit de la gestió per professionals amb potencial per formar part dels equips de direcció dels centres autònoms.
Seleccionarem els millors candidats a docents a través de
l‘establiment d‘una prova d‘aptitud per accedir als Graus de mestre i
als Màsters de professorat de secundària.També formularem canvis en l‘actual accés a la funció pública docent que impliquin un procés de
selecció basat en la capacitat i compromís profesional i social dels aspirants.
32
Connectarem les actuals biblioteques escolars, convertides en centres
de recursos, amb les biblioteques públiques, com a nuclis d‘una xarxa integral.
Completarem la creació de l‘Institut de les Arts com a Universitat de
les Arts, dels ensenyaments superiors artístics (art dramàtic, arts
plàstiques, conservació i restauració de béns culturals, dansa, disseny, música).
PROGRAMA DE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
EDUCACIÓ Un projecte educatiu de país, un projecte de
construcció nacional
Avui, més que mai, la societat catalana ha de poder entomar amb
garanties d‘èxit els nous reptes socials, econòmics i culturals que planteja la societat del coneixement en un món cada cop més
globalitzat. L‘esclat de l‘actual crisi econòmica fa planar un seguit d‘interrogants i d‘incerteses en relació al sosteniment i avenç de la
societat del benestar. La sortida de la crisi, però, exigeix –encara que pugui semblar paradoxal–incrementar la inversió pública en aquells
sectors que tenen una incidència positiva en la transformació profunda del nostre sistema productiu. És inqüestionable que un
d‘aquests sectors ha de ser l‘educació. En un context de profunda crisi econòmica internacional com l‘actual, cal oferir una educació de
qualitat per a tota la ciutadania al llarg de la vida. Una educació que garanteixi l‘equitat i l‘excel·lència educatives com a fonaments de la
cohesió social i del progrés individual i col·lectiu. Així, un dels principals reptes educatius que tenim com a país és el de contribuir,
d‘una manera decidida i ferma, a formar ciutadans i ciutadanes
responsables i professionals competents. En definitiva, cal entendre que educar i formar la ciutadania, especialment les noves
generacions, no és una despesa sinó una inversió. Sens dubte, invertir en educación és car, no fer-ho hipoteca el nostre futur i, al
capdavall, resulta caríssim.
Així doncs, l‘educació constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de la seva acció política, amb un destacat valor estratègic dins
del projecte global de construcció nacional. Recollim una de les millors tradicions del teixit social del nostre país i que ha fet que
33
l‘educació ocupi, també, un lloc destacat en les polítiques endegades
des de les institucions de govern catalanes. Així, en els moments que Catalunya ha pogut exercir quotes d‘autogovern, l‘educació ha rebut
un important impuls amb actuacions molt rellevants que han situat les nostres institucions educatives en el centre del progrés social i
econòmic.
L‘assoliment de l‘èxit educatiu per a tothom, entenent com a èxit la
suma de l‘èxit acadèmic, l‘èxit personal, l‘èxit social i l‘èxit professional és, per a Esquerra, un repte de primer ordre, que per la
seva naturalesa i abast no és responsabilitat únicament de les institucions educatives i de les administracions públiques, sinó que
també cal un reconeixement de la feina dels i les professionals de l‘educació que destaqui el seu paper fonamental en l‘assoliment dels
objectius educatius plantejats. Al mateix temps, cal que aquesta responsabilitat sigui plenament compartida per les famílies i pel
conjunt de la societat. En definitiva, l‘educació és una qüestió de país.
El programa educatiu que tot seguit us proposem neix, per tant, d‘una doble convicció: que l‘educació és una peça clau per al progrés
del país i de la seva ciutadania, i que el salt de millora qualitativa que
cal que faci el nostre sistema educatiu només serà possible des del diàleg, l‘acord i el compromís de tota la societat.
És per això que des d‘Esquerra proposem la construcció d‘un Projecte
Educatiu de País que doni continuïtat als compromisos assolits amb el Pacte Nacional per a l‘Educació i que asseguri la participación de la
comunitat educativa i del conjunt de la societat en el desplegament de la Llei d‘Educació de Catalunya.
Caldrà un nou Pacte Social i Educatiu que estableixi quines hauran de
ser les prioritats d‘aquest desplegament per garantir el manteniment de les polítiques socials i la millora dels nivells de qualitat educativa
assolits en aquests darrers set anys i situar Catalunya en millors condicions per superar la crisi.
L’obra de govern d’Esquerra
L‘acció de govern d‘Esquerra durant el període que assumí la responsabilitat de dirigir el Departament d‘Educació (desembre de
2003 / maig de 2006) es va orientar en una doble direcció: millorar significativament els recursos de l‘escola pública per tal de situar-la
en condicions de poder donar resposta als nous reptes educatius i
34
vertebrar el nostre sistema educatiu, i aconseguir un compromís de
les famílies, els ajuntaments i els agents socials amb l‘educació a través dels diàleg amb el conjunt de la comunitat educativa.
Així, per exemple, cal parlar d‘un augment pressupostari d‘un
41,91% respecte el pressupost del 2003; la creació de noves escoles
i instituts –en un sol any es van crear tants centres nous com en els quatre anys anteriors–; l‘increment de les plantilles de mestres i
professors i professores en més de 12.000 professionals, així com la incorporació de nous perfils professionals a les escoles i serveis
educatius: personal tècnic superior d‘educació infantil, personal tècnic superior d‘integració social, treballadores i treballadors socials, etc.;
la voluntat de reduir el contingent de professorat interí i la millora de les seves condicions de treball; l‘elaboració del mapa de llars d‘infants
públiques i l‘impuls –en col·laboració amb els ajuntaments– a la creació de llars d‘infants públiques per donar compliment a la ILP de
creació de 30.000 places escolars públiques de 0 a 3 anys.
La necessitat d‘aturar la creixent dualització del sistema educatiu català va ocupar un lloc molt destacat en l‘acció de govern. Amb
aquesta finalitat es va aprovar un nou decret d‘admissió d‘alumnat
que atribuïa majors competències de control a les comissions d‘escolarització i es van crear les Oficines Municipals d‘Escolarització
(OME). També es va començar a impulsar la creació d‘instituts-escola. S‘augmentà l‘horari d‘atenció educativa de l‘alumnat de la
primària pública per tal d‘igualar-lo al de l‘escola concertada i oferir les mateixes oportunitats a tot l‘alumnat. A través del Pacte Nacional
per a l‘Educació s‘impulsà que els centres concertats assumissin progressivament majors quotes de responsabilitat social i educativa i
es pogués avançar cap la gratuïtat efectiva dels ensenyaments obligatoris.
Davant del fort allau migratori s‘endegà el Pla de Llengua,
Interculturalitat i Cohesió Social amb la creació de les aules d‘acollida com a recurs específic per atendre en condicions de qualitat l‘alumnat
nouvingut; es va donar un nou impuls a la llengua catalana com a
llengua de relació social en un context plurilingüe i s‘iniciaren els plans educatius d‗entorn com a projectes comunitaris i innovadors de
suport a l‘acció dels centres.
Després d‘uns anys de paràlisi, es donà un important impuls a la innovació educativa a través de diferents programes (biblioteques
escolars, llengües estrangeres, noves tecnologies...). L‘escola
35
inclusiva també va ser una prioritat, destacant la creació de les
Unitats de suport a l‘Educació especial i de les aules obertes.
Va ser també important l‘aposta en favor de l‘autonomia dels centres públics endegant el 2005 el Programa d‘Autonomia de Centres (PAC)
com a instrument de millora educativa. La Formació Professional va
ser objecte d‘una atenció destacada, enfortint-la a través de l‘impuls a la integració, una millora significativa i flexible de l‘oferta existent.
També cal comptar amb la proposta de modernització de la inspecció educativa compromesa amb la millora de la qualitat educativa i a
garantir el dret a l‘educació.
I, encara, s‘endeguen diverses mesures de proximitat a la ciutadania i de serveis a l‘alumnat i les famílies: increment molt significatiu dels
ajuts de menjador i dels ajuts per a l‘adquisició de llibres de text i material didàctic i la posada en marxa del programa de reutilització
de llibres de text. Igualment, es va promocionar conjuntament amb els ajuntaments un treball de coresponsabilització i cogestió en
matèria educativa.
En definitiva, l‘educació es va situar novament en un lloc preeminent
dins l‘acció del Govern, amb un projecte engrescador tant per als centres com per al conjunt de la ciutadania.
De la il·lusió a la desconfiança
Malauradament, aquests anys d‘il·lusió també van ser anys amb una
gran incertesa política general. Això va afectar el treball que Esquerra estava fent a Educació, exigint en alguns moments una certa
urgència a l‘hora d‘implementar determinades mesures –com ara la sisena hora a l‘educació primària– que en altres circumstàncies
s‘haurien pogut endegar amb major tranquil·litat i atenent alguns dels requeriments que es feien des dels centres i la comunitat
educativa.
D‘ençà el 2006, el Departament d‘Educació no ha sabut traslladar al
conjunt de la comunitat educativa quines eren les seves intencions programàtiques. La percepció general és de manca de diàleg i de
deixar al ralentí determinats projectes iniciats durant la legislatura anterior. La deficient gestió dels contractes programa amb els centres
concertats, l‘alentiment de determinats programes d‘innovació, la posició adoptada arran la polèmica generada amb la tercera hora de
castellà, per exemple, han generat un important grau de desconcert i
36
descontentament en la comunitat educativa. Aquesta situació ha
impedit que determinades accions positives –com ha estat el cas de la major flexibilització dels estudis d‘FP– fossin degudament
valorades. També s‘ha pogut constatar una retallada pressupostària, no explicable només per raó de l‘actual crisi econòmica, aplicada
sense un criteri clar de salvaguarda dels sectors socials i dels
territoris més desafavorits i que ha donat lloc a un cert estancament de determinades polítiques. En aquest sentit, resulta força
il·lustrativa la frenada aplicada al ritme creixent del pressupost d‘educació del 42% assolit amb el primer Govern tripartit amb el
18,71% dels dos anys següents. D‘altra banda, el debat amb motiu de la Llei d‘educació, que hauria d‘haver esdevingut el centre de la
política educativa impulsada pel Departament, va quedar eclipsat per un document de bases el contingut del qual es trobava molt allunyat
dels acords del Pacte Nacional per a l‘Educació, quan no el contradeia obertament.
En definitiva, s‘ha malbaratat la il·lusió que en importants sectors de
la comunitat educativa va despertar el Govern catalanista i d‘esquerres. L‘actual conselleria ha volgut impulsar un projecte amb
un gran personalisme, i és important escoltar i no menystenir la
comunitat educativa.
Nous i vells reptes educatius
Catalunya es troba encara lluny de poder assolir els objectius educatius i formatius previstos per l‘OCDE per al 2020. Segons
aquest organisme internacional, l‘any 2020 i en el context de la societat del coneixement, caldrà que un 90% de la població major de
24 anys disposi almenys d‘una titulació de formació secundària postobligatòria. Amb dades del 2007, el percentatge de població
catalana entre 24 i 35 anys que havia assolit aquests nivells formatius es situava al voltant del 65%, molt per sota de la mitjana
dels països de l‘OCDE (78%) i del grup de 19 països més desenvolupats membres de la Unió Europea (80%).
La pervivència d‘unes taxes preocupants d‘abandonament escolar prematur i de fracàs escolar donen com a resultat uns nivells
formatius de la població jove molt febles i incrementen els riscos d‘exclusió social d‘una part significativa de la població, alhora que
posen en qüestió la necessària competitivitat del país.
37
D‘altra banda, el nostre sistema educatiu pateix un excés de
reglaments i normatives que regulen la funció pública docent. Així mateix, la formació inicial del professorat tampoc no s‘adequa a les
necessitats del sistema educatiu i de futur del país.
Avui encara no s‘ha avançat prou en l‘autonomia dels centres públics
per tal que puguin dissenyar de manera autònoma projectes propis per donar resposta als problemes que tenen plantejats i, llavors sí,
esdevenir els veritables protagonistes de la innovació i de la millora educatives. Per contra, els centres es troben massa sovint ofegats
per l‘excessiu dirigisme i activisme que es fa des de l‘administració –el Programa 1x1en seria un clar exemple.
No s‘ha pogut frenar, tampoc, en la mesura desitjable, la dualització
del sistema educatiu com tampoc s‘ha aconseguit una escolarització més equilibrada de l‘alumnat, de manera que els centres concertats
assumeixin majors quotes de compromís social i de coresponsabilitat.
De tot això no s‘ha de despendre que el nostre sistema educatiu no hagi experimentat una notable millora en els darrers anys, ans al
contrari. El nostre punt de partida estava massa allunyat dels
estàndards de qualitat educativa dels països del nostre entorn. És des d‘aquesta perspectiva que la millora aconseguida pren tot el seu
significat i ens ha d‘esperonar a continuar treballant per millorar.
Una situació que cal i podem millorar
Aconseguir un país pròsper, competitiu econòmicament i cohesionat des d‘un punt de vista social, necesita assegurar uns majors i millors
nivells formatius per al conjunt de la població, especialment de les noves generacions. Més encara si tenim present que estem avanant
cap a un model de societat en la qual el coneixement i, el que sembla més important, la capacitat de generar-lo, seran la pedra angular
d‘una economía globalitzada. En aquest context, ens cal disposar d‘una bona educació, entesa com aquella que garanteix la igualtat
d‘oportunitats en l‘accés a una educació i a una formació de qualitat,
l‘accés a la cultura i al coneixement i a l‘obtenció de l‘èxit educatiu. Un èxit educatiu que –d‘acord amb les capacitats, aptituds i
preferències de cadascú– ha de ser patrimoni de tothom.
Paral·lelament, la societat catalana ha de fer front als nous reptes derivats de l‘actual crisi econòmica que, al seu torn, plantegen noves
exigències al sistema educatiu.
38
El nou marc competencial que en matèria educativa estableix l‘Estatut, juntament amb la Llei d‘educació aprovada l‘1 de juliol de
2009 pel Parlament de Catalunya, permeten desplegar polítiques que, ben orientades, defineixin un sistema educatiu propi i amb major
capacitat per respondre als nous reptes educatius i socials del
present. Aquest nou marc normatiu no hauria estat possible sense la ferma voluntat política d‘Esquerra per impulsar el debat que culminà,
el març de 2006, en la signatura del Pacte Nacional per a l‘Educació ni amb la fermesa palesada per ERC en el debat parlamentari de la
Llei d‘educació de Catalunya. S‘han introduït els canvis legals i estructurals que precisava l‘educació catalana perquè pugui afrontar
amb majors garanties d‘èxit els reptes plantejats després d‘un llarg període de paràlisi de governs conservadors.
Propostes
Per un Projecte Educatiu de País que consolidi un sistema
educatiu propi i de qualitat
Aconseguir una bona educació per a tothom requereix destacar el
paper central que ocupen les famílies i les escoles i instituts, així com la responsabilitat que hi té el conjunt de la societat. En conseqüència,
cal mantenir vius l‘esperit i els continguts del Pacte Nacional per a l‘Educació i assegurar que el desplegament de la Llei d‘educació
garanteixi amb fermesa els principis d‘igualtat, equitat, excel·lència i cohesió social, en el marc d‘un projecte de país i de construcció
nacional.
L‘educació requereix de polítiques diverses capaces d‘actuar sobre els diferents aspectes que s‘hi relacionen (alumnat, professorat, famílies,
centres, territoris, formació inicial, educació formal i no formal, administración educativa...). Aquestes polítiques específiques, per tal
que siguin efectives, precisen d‘un full de ruta que assenyali els objectius generals que es pretenen aconseguir, de manera que
puguem disposar d‘un marc general de referència.
Aquest marc de referència és el que anomenem Projecte Educatiu de
País. Projecte que, per la seva pròpia naturalesa, s‘ha de construir a través de la participació, el diàleg, la complicitat i el compromís del
conjunt d‘institucions i agents socials. Cal, doncs, que el Projecte Educatiu s‘inscrigui en un marc de construcció nacional, que impliqui
tota la societat catalana i que, en conseqüència, la projecti cap a un
39
futur de benestar i que potenciï la cohesió social a través del progrés
individual i col·lectiu de tota la ciutadania.
Amb el procés de construcció d‘un Projecte Educatiu de País, Esquerra vol donar continuïtat al treball i als compromisos expressats en el
Pacte Nacional per a l‘Educació, fent que el desplegament normatiu
de la Llei d‘educació permeti consolidar un sistema educatiu propi. És per això que continuarem impulsant la millora de l‘escola pública i,
alhora, potenciant el Servei Educatiu de Catalunya com l‘àmbit de concurrencia dels centres públics i dels centres concertats en la
prestació del servei públic educatiu que garanteixi una bona educació de qualitat per a tothom i que faci efectiva la igualtat d‘oportunitats.
Per a Esquerra, avançar en la direcció que es proposa en aquest
programa implica reconèixer que l‘educació i la formació són una prioritat del país i, per tant, ho ha de ser del Govern. És per això que
cal incrementar progressivament el pressupost d‘Educació fins arribar al 6% del PIB, de manera que ens situem en la mitjana de despesa
pública en educació dels països europeus.
La formació al llarg de la vida, una eina de futur
Fins ara, el sistema educatiu tradicional es basava en el concepte
d‘estudiar durant uns quants anys per tal de treballar tota la vida. Ara, el paradigma ha canviat, de manera que la continuïtat en
l‘activitat laboral exigeix haver d‘estudiar tota la vida. La millora dels nivells educatius i formatius dels ciutadans i ciutadanes al llarg de la
vida és una exigència de futur que, a més a més, aporta un valor afegit al desenvolupament social i econòmic del país.
L‘actual crisi econòmica, entre d‘altres qüestions, ha comportat un
notable increment de la demanda de formació que no sempre s‘ha satisfet com calia. Aquest fet està posant de manifest la importància
que està adquirint i que tindrà en el futur la formació al llarg de la vida. La formació professional en les seves diverses modalitats,
l‘aprenentatge d‘idiomes o l‘adquisició i millora de les competències
digitals, entre les més destacades, són percebudes per importants sectors de la població com una oportunitat i unes eines necessàries
per situar-se i mantenir-se en un mercat de treball canviant.
L‘avenç de la societat del coneixement i la creixent internacionalització de l‘economia converteixen la formació al llarg de
la vida en una necessitat de primer ordre. Així ho reconeixen la
40
mateixa Comissió Europea i diversos acords de les Conferències
Internacionals de la UNESCO que consideren que aquest aprenentatge ha de tenir en compte, tant l‘educació formal o reglada
com la no formal i la informal. Per a Esquerra, cal garantir que el conjunt de la població pugui accedir a una formació professional
diversificada i de qualitat, elevar el coneixement de llengües
estrangeres i estendre l‘ús de les TIC entre el conjunt de la població.
La formació professional, per a les necessitats del país
Per a Esquerra, s‘imposa avançar cap a un model català de Formació professional que tingui en compte el marc europeu de referència, així
com les necessitats formatives derivades del nostre sistema educatiu i del nostre model productiu. El desplegament de la Llei d‘educació de
Catalunya ha de significar la universalització dels Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), dels Programes de Qualificació Professional Inicial
(PQPI) i l‘ampliació de l‘oferta dels Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) i de l‘aprenentatge d‘idiomes.
Cal, doncs, fer una acurada planificació de l‘oferta, equilibrada i
contextualitzada territorialment, a través d‘una estructura modular,
amb horaris adaptats, que alterni la formació a l‘escola i a l‘empresa i que aprofiti les potencialitats de les noves tecnologies, de tal manera
que s‘asseguri que cap persona en quedi exclosa.
Així mateix, cal avançar cap a un model català de formació professional que integri adequadament la formació inicial, la formació
ocupacional i la formació contínua.
D‘altra banda, el context europeu ofereix un conjunt d‘oportunitats de millora de la nostra formació professional.Entre aquestes, Esquerra
proposa potenciar la formació del professorat amb estades a les empreses i potenciar la mobilitat de l‘alumnat fent pràctiques a
l‘estranger, ampliant la participació en els programes europeus i establint acords amb altres països per a la formació i l‘intercanvi. Cal,
també, que el Departament d‘Educació estableixi acords amb les
universitats per facilitar la continuïtat dels estudis des dels Cicles Formatius de Grau Superior. Així mateix, Esquerra proposa una
adequació i una actualització dels equipaments i les infraestructures dels centres, amb un pressupost específic, que s‘ha d‘acompanyar
amb mesures que afavoreixin la transferència tecnològica en els centres integrats com a suport a les empreses.
41
Cal elaborar, a més, un mapa d‘aprenentatge per a persones adultes
per tal de garantir l‘accés a una oferta formativa pública, transversal, variada i flexible, territorialment equilibrada i amb la col·laboració
dels ajuntaments.
Esquerra proposa que els centres de formació de persones adultes
esdevinguin també centres de suport a l‘Institut Obert de Catalunya (IOC) per tal d‘aprofitar les potencialitats d‘Internet. Cal avançar,
també, en la creació de punts d‘informació, orientació i assessorament que permetin recollir les necessitats de formació
existents, així com informar i assessorar les persones que ho demanin dels recursos formatius existents al territori.
Igualment, cal avançar el mapa d‘Escoles Oficials d‘Idiomes, de
manera que es puguin establir les necessitats formatives i fer una oferta suficient i territorialment equilibrada.
Polítiques de suport a les famílies i a la seva implicació en
l’educació.
L‘educació comença i té la base, fonamentalment, en l‘àmbit familiar.
Un Govern preocupat per l‘educació, doncs, ha d‘impulsar mesures concretes que permetin a les famílies assumir cabalment el seu paper
educatiu i ha de garantir una bona coordinació dels diferents serveis que els donen suport. Per això en les polítiques de suport a les
famílies que impulsa Esquerra l‘educació hi té un lloc destacat. De fet, Esquerra promou que la Secretaria de Polítiques Familiars tingui una
clara projecció educativa, amb l‘objectiu d‘integrar el conjunt de polítiques sectorials de suport a les famílies dins d‘un projecte
coherent.
D‘altra banda, la institució escolar fa una funció social que va més enllà de la formació acadèmica de l‘alumnat. Cal tenir en compte les
necessitats de les famílies i fer compatibles els requeriments laborals amb l‘acollida dels nens i nenes als centres educatius. Per això
Esquerra proposa que els centres obrin des de l‘1 de setembre fins al
31 de juliol, fent possible que ofereixin activitats educatives de lleure. L‘organització d‘aquestes activitats aniria a càrrec dels ajuntaments i
dels serveis governamentals d‘infància, joventut i famílies. Esquerra proposa, a més, que el Govern de la Generalitat asseguri el
finançament adequat d‘aquest tipus d‘activitats. Ens comprometem, també, a impulsar les mesures acordades al Pacte Nacional per a
42
l‘Educació, especialment aquelles relatives als ajuts per a les
activitats extraescolars.
Alhora, Esquerra exigeix al govern de l‘Estat el traspàs immediat de beques i ajuts amb la finalitat de millorar els ajuts que atenen la
plena igualtat en les condicions d‘escolarització, com ara els ajuts de
menjador escolar, per a l‘adquisició de material didàctic i informàtic o el programa de reutilització de llibres de text.
Des d‘Esquerra impulsarem programes per facilitar i normalitzar l‘ús
de les tecnologies de la información entre l‘alumnat i les seves famílies i, al mateix temps, que les llars socialment més febles puguin
accedir a les connexions de xarxa.
Cada cop és més evident que cal avançar en la compaginació de la vida laboral, social i familiar, com ho demostra el fet que des de
diferents sectors socials i econòmics s‘han fet propostes per acomodar els horaris laborals, socials i escolars, per fer-los més
racionals i equiparables al nostre entorn europeu. Igualment i des del punt de vista del rendiment de l‘alumnat, és convenient racionalitzar
la durada dels períodes lectius i combinar-los amb períodes de
descans. Esquerra proposa revisar l‘actual calendari escolar i impulsar que el Govern entri a fons en el debat sobre els horaris escolars i els
horaris socials i laborals, amb la finalitat de fer compatibles la màxima eficiència educativa i les necessitats de les famílies amb la
cura i dedicació als seus fills i filles.
Pel que fa al desplegament de la Llei d‘educació, la carta de compromís educatiu és un instrument de primer ordre per tal que les
famílies i els centres facin un treball educatiu complementari i es reforcin mútuament.
Sens dubte, aquest compromís mutu entre les famílies i l‘escola és un
factor imprescindible per garantir l‘èxit educatiu de l‘alumnat i la millora del servei que presten els centres docents.
Les associacions de mares i pares d‘alumnes (AMPA) són una peça fonamental dins la comunitat educativa. Caldrà continuar treballant
per donar suport específic a les escoles de mares i pares i, alhora, reforçar l‘acció tutorial dels centres envers les famílies. Per a
Esquerra, és necessari que se‘ls atribueixi un paper destacat en la millora del sistema educatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de
l‘Administració com unes entitats que es limiten a gestionar uns
43
recursos i a organitzar determinades activitats en els centres
escolars. Cal que el Govern estableixi nous canals d‘interlocució amb les AMPA i que doni continuïtat als compromisos contrets en el Pacte
Nacional per a l‘Educació en el sentit de potenciar-ne la creació dins de cada centre educatiu i consolidar les diverses Federacions d‘AMPA
existents a Catalunya.
Polítiques de suport als centres educatius des de l’entorn
En el nou context social de Catalunya fa cada cop més evident la
necessitat que els centres educatius i el professorat comptin amb el suport de les famílies, però també amb el suport de l‘entorn. Cal
reforçar els vincles de l‘entorn amb les escoles i els instituts, de manera que el treball educatiu dels centres es vegi reforçat i
complementat pel lloc on pertanyen. Els plans educatius d‘entorn promoguts pel Departament d‘Educació aporten una experiència molt
positiva tant des del punt de vista educatiu com de descentralització i coordinació dels recursos existents en un territori.
La Llei d‘educació de Catalunya fa una aposta per les zones
educatives com a instrument de coordinació efectiva dels recursos del
territori. Esquerra les configurarà de manera que reforcin una gestió de proximitat del Departament d‘Educació i com a punt de connexió
amb la gestió dels ajuntaments. No poden ser una estructura administrativa més i encara menys superposada a l‘actual. La seva
posada en marxa ha d‘aprofitar i actualitzar les funcions dels i les professionals de la Inspecció Educativa i dels Serveis Educatius en la
línia de l‘experiència de treball en xarxa i comunitari que han aportat els plans educatius d‘entorn. Eficàcia, eficiència i treball amb uns
objectius territorials clars i amb una bona dosi de lideratge compartit han de definir aquesta coordinació de zona. En definitiva, han de
permetre visualitzar un impuls a les polítiques educatives orientades a la millora de resultats educatius i de la cohesió social, mitjançant el
treball en xarxa i la complicitat dels agents educatius que intervenen a la zona i des d‘una gestió i coordinació eficient dels recursos i dels
serveis públics.
Aquest suport als centres ha d‘incloure l‘ampliació i millora dels
serveis d‘atenció a la infància i al jovent, especialment aquells relacionats amb la detecció primerenca. Concretament, cal ampliar i
millorar els serveis sanitaris (CSMIJ) i educatius (EAP), així com millorar els serveis socials que depenen de la DGAIA i dels
ajuntaments.
44
El servei públic educatiu: qualitat, equitat, excel·lència i cohesió social
Una de les finalitats bàsiques del Servei Educatiu de Catalunya és
aconseguir una educació de qualitat per a tothom, fent del sistema
educatiu un factor clau en la construcció de la cohesió social i en l‘extensió i la consolidació de la llengua catalana com a llengua de
relació en un context social plurilingüe i intercultural.
La qualitat d‘un sistema educatiu, a l‘entendre d‘Esquerra, es mesura per la capacitat d‘aquest d‘aconseguir l‘èxit educatiu de tot l‘alumnat
sense cap mena de discriminació tant pel que fa a l‘accés a una plaça escolar com a les condicions d‘escolarització i als resultats. Tots els
centres que integren el Servei Educatiu de Catalunya —públics i concertats— han d‘assumir l‘escolarització equilibrada de tot
l‘alumnat, participar activament en l‘assoliment dels objectius generals que fixa la Llei d‘educació de Catalunya i garantir la gratuïtat
dels ensenyaments. Els centres privats que mitjançant el concert formen part del Servei Educatiu De Catalunya han d‘assumir aquest
compromís. Per a Esquerra, cal assegurar que els centres concertats
puguin entomar aquest repte i, al mateix temps, poder situar fora del Servei Educatiu de Catalunya aquells altres centres privats que sota
múltiples pretextos no compleixen amb les exigències que comporta el concert educatiu. Així mateix, el Departament d‘Educació ha de
reforçar el paper de les comissions de garanties d‘admissió que potenciï les seves funcions, especialment pel que fa a la distribució
adequada i equilibrada de l‘alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres del seu territorio i d‘aquesta
manera assegurar l‘òptima escolarització de tot l‘alumnat.
D‘acord amb la LEC i amb el Pacte Nacional per a l‘Educació, Esquerra donarà un impuls significatiu als contractes programa amb el centres
concertats que assumeixen majors quotes de coresponsabilitat en l‘escolarització de tot tipus d‘alumnat, de manera que els centres
puguin rebre els recursos necessaris per garantir la gratuïtat de
l‘escolarització.
La inclusió escolar forma part dels principis rectors del nostre sistema educatiu, consegüentment la Llei d‘educació de Catalunya exigeix a
tots els centres del Servei Educatiu el compromís amb el foment de la pràctica de la inclusió pedagògica. Per reforçar aquest compromís,
Esquerra proposa millorar les condicions d‘escolarització de l‘alumnat
45
amb necessitats específiques de suport educatiu, entre les quals hem
de destacar l‘establiment de protocols de detecció primerenca d‘aquestes necessitats, la millora i ampliació del servei que presten
els Equips d‘Atenció Psicopedagògica, la millora dels mecanismes de coordinació entre els diferents serveis de suport educatiu existents,
així com una millora general dels recursos per tal d‘incorporar als
serveis educatius i als centres d‘altres perfils professionals.
També, i amb l‘objectiu de millorar els resultats del nostre alumnat, Esquerra potenciarà l‘autonomia dels centres. Per la seva
importància, aquest concepte va ser un dels eixos del Pacte Nacional per a l‘Educació i s‘ha regulat en la Llei d‘educació, ara li caldrà una
gestió efectiva. Volem fer possible que escoles i instituts disposin de la màxima autonomia pedagògica i de gestió dels seus recursos,
inclosos els recursos humans.
Volem que cada centre —sota el lideratge dels equips directius i amb la participació de les AMPA— pugui concretar un projecte educatiu
propi capaç de donar resposta a les seves necessitats. Tot això implica una mirada diferent de l‘administració envers els centres,
desplaçant la capacitat de decisió als propis centres ja que són
aquests els que millor poden avaluar la seva situació i establir les seves prioritats. Els centres han de comptar amb la plena confiança
de l‘administració, que ha de garantir-los la suficiència dels recursos per desplegar el seu projecte educatiu, en un context de compromís
entre els centres i l‘administració per la millora educativa expressat en acords concrets, mesurables i avaluables.
Cal, doncs, fer posible centres excel·lents, és a dir, amb un alt grau
d‘autonomia pedagògica i de gestió dels seus recursos i, també, amb un alt grau de compromís amb el Projecte Educatiu de País. Escoles i
instituts que puguin esdevenir centres de referència de bones pràctiques educatives i que puguin col·laborar amb les universitats
catalanes en la formació inicial del professorat.
El suport a l‘autonomia dels centres ha de ser compatible amb el
suport a aquells centres en situacions precàries i amb baixos resultats, de manera que rebin l‘ajuda i els recursos necessaris per
redreçar la situació.
Hem d‘insistir també en reforçar el paper dels equips directius. L‘impuls de centres educatius autònoms i amb capacitat per definir
projectes propis comporta que aquests comptin amb uns equips
46
directius compromisos amb la comunitat escolar. Aquesta és, entre
d‘altres, una característica comuna als sistemes educatius europeus amb millors resultats. Pel que fa al desplegament de la Lleid‘educació
en relació a la direcció dels centres públics, Esquerra potenciarà equips directius amb una bona capacitat de gestió i, al mateix temps,
amb una alta capacitat de lideratge compartit que facin possible
consolidar equips docents compromesos amb el projecte educatiu del centre. Cal, doncs, un major reconeixement de les direccions i dotar-
les de majors atribucions, de manera que puguin liderar el canvi i fer viable l‘autonomia.
En un context d‘autonomia d‘escoles i instituts, l‘avaluació dels
centres i de tots els agents educatius, inclosa la mateixa administració, és una eina fonamental per a la millora del conjunt del
sistema. La Llei d‘educació de Catalunya ha creat l‘Agència d‘Avaluació i Prospectiva de l‘Educació que caldrà posar en
funcionament i potenciar. Ens comprometem, per tant, a mantenir un sistema de control de resultats que tingui en compte el context, els
recursos i els processos emprats pels centres, serveis educatius i inspecció d‘educació, així com la pròpia administració.
Cal que l‘administració i, específicament, l‘Agència d‘Avaluació facilitin als centres els instruments per avaluar la seva pràctica educativa i els
resultats obtinguts. Així mateix, caldria espaiar les avaluacions generals en el sistema, ja que signifiquen un esforç important als
centres. És fonamental que els centres educatius i la mateixa administració educativa puguin reflexionar sobre els seus resultats
per tal d‘analitzar-ne les causes i fer els canvis de millora necessaris. Amb presses i sense reflexió l‘avaluació esdevé només un tràmit
administratiu i una dada per a la premsa sense cap incidència real en la millora dels centres.
Ens comprometem, per tant, a utilitzar les avaluacions com un
instrument de suport als centres en aquells aspectes que s‘hagi comprovat que cal millorar. L‘OCDE en el seu informe ha destacat la
importància, en els països amb resultats més òptims, del suport que
reben els centres. Per tant, enfoquem l‘avaluació com un sistema de detecció comuna de problemes concrets i de compromís comú amb
els centres, per tal de superar-los a través d‘un treball conjunt dels centres i la pròpia administració.
Per tal d‘aconseguir la millora de la qualitat del sistema educatiu,
hem de vetllar perquè l‘alumnat de les nostres escoles i instituts
47
millori els seus resultats, que els centres educatius impulsin, alhora,
l‘excel·lència i l‘equitat. Ara bé, quan parlem de resultats no podem limitar-los a l‘àmbit estrictament acadèmic, sinó que cal considerar el
conjunt de resultats educatius, molt més amplis i que inclouen aspectes tals com l‘adquisició de competències bàsiques o la cohesió
social. Esquerra impulsarà aquells projectes d‘innovació de caràcter
transversal, especialment aquells relacionats amb la diversitat, la igualtat de gènere i la resolución de conflictes.
Des del punt de vista de la qualitat, cal avançar en la millora de la
tutoria, el seguiment i l‘orientació escolar individual de l‘alumnat. També, cal reconèixer la necessitat d‘establir mecanismes
d‘assessorament i orientació educatives adreçats a les famílies. Esquerra impulsarà la creació de serveis d‘orientació educativa
adreçats a l‘alumnat i a les seves famílies, en el marc d‘una política de treball conjunt i de cooperació amb els centres i els ajuntaments.
Pel que fa a l‘excel·lència educativa, cal potenciar l‘interès de
l‘alumnat pels estudis humanístics i per la formació tècnica i científica i, al mateix temps, oferir ajuts específics per aquell alumnat que
mostra més interès, capacitat i/o obté els millors resultats.
Esquerra també impulsarà la creació de sinergies entre els instituts i
els centres de formació profesional amb el món de l‘empresa i les universitats.
Potenciar i consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d‘un
projecte plurilingüe
L‘escola catalana ha fet i fa molt bona feina en relació a l‘ensenyament i l‘aprenentatge de la nostra llengua en contextos
difícils. La integració a la Unió Europea, juntament amb l‘allau migratòria dels darrers anys i els processos d‘internacionalització
plantegen al sistema educatiu nous reptes. La creació de les aules d‘acollida, l‘adaptació de les metodologies d‘immersió lingüística a un
context multilingüe creixent i els plans educatius d‘entorn han estat
algunes de les mesures adoptades en el marc del Pla per la Llengua, la Interculturalitat i la Cohesió social (LIC) per oferir recursos
específics als centres educatius. Cal, però, una exigència de millora permanent i, alhora, dotar els centres dels recursos necessaris
perquè puguin contribuir decisivament a la consolidació de la llengua catalana com a llengua de relació comuna habitual entre tota la
ciutadania.
48
Tot i els innegables avenços aconseguits, cal reconèixer que encara hi ha bosses d‘alumnat que finalitzen la seva escolaritat obligatòria
sense haver aconseguit una plena competència en llengua catalana. Aquest fet suposa un problema important en el nostre sistema
educatiu. Cal estendre la immersió lingüística a totes les etapes
educatives obligatòries i assegurar l‘ús de la llengua catalana, especialment a la secundària, com a llengua vehicular de
l‘ensenyament. És necessari, també, potenciar l‘oferta de cursos d‘aprenentatge de la llengua catalana que fan els Centres de
Formació de persones adultes, coordinant l‘oferta amb els Centres de Normalització Lingüística.
Per a Esquerra aquest objectiu és plenament compatible amb un bon
domini del castellà i amb el domini creixent de l‘anglès com a llengües imprescindibles, juntament amb una obertura i actitud
positives cap a totes les llengües de l‘entorn —des del francès fins al xinès— com a complement necessari a una ciutadania arrelada al país
i oberta al món. Per això Esquerra impulsarà, amb caràcter experimental, la inclusió de l‘aprenentatge d‘altres llengües dins els
plans d‘estudis vigents. Igualment, promourà els intercanvis i les
estades de formació d‘estudiants i professorat amb d‘altres països de l‘entorn europeu per tal de facilitar aquests aprenentatges, així com
la incorporació d‘un major nombre d‘auxiliars de conversa en els centres educatius.
El professorat, imprescindible protagonista de la millora
educativa
Per a Esquerra, la millora educativa no té lloc als despatxos de les administracions sinó als centres. És necessari reconèixer, doncs, que
l‘assoliment de millores concretes es produeix en els propis centres escolars i que són el professorat, les famílies i l‘alumnat els qui
comparteixen el compromís de fer posible que escoles i instituts ofereixin una educació de qualitat per a tothom. I és en aquest
context de centre que el professorat esdevé una peça imprescindible
en el procés formatiu i en l‘èxit educatiu del seu alumnat.
Un país que no reconeix i valora la feina quotidiana dels seus i les seves professionals de l‘educació és un país condemnat al fracàs. Cal,
doncs, que el professorat sigui reconegut socialment i laboralment i degudament qualificat professionalment, en un context de compromís
de la professió docent amb els reptes que té plantejats la societat
49
catalana. Les polítiques relatives als centres i, més específicament, al
professorat, han de comptar amb la seva participació i compromís i amb el reconeixement explícit de l‘administració i de la societat.
Esquerra proposa que l‘administració catalana defineixi una política
global de recursos humans amb relació a les persones professionals
de l‘educació coherent i estructurada. Així, Esquerra proposa que la formació inicial i permanent, la selecció del professorat, els diferents
incentius i el desenvolupament de la carrera professional formin part d‘una política integrada i global de recursos humans, alhora coherent
i estimulant, sota la responsabilitat d‘una única unitat orgànica del Departament d‘Educació.
També, i dins d‘aquesta política integrada, cal dignificar la feina
quotidiana del professorat en aspectes com ara els espais de treball individual i col·lectiu i de relació amb les famílies i l‘alumnat.
L‘experiència de diversos països del nostre entorn determina que una
bona escola, una escola de qualitat, necessita comptar inexcusablement amb uns bons i unes bones professionals, és a dir,
amb un professorat que disposi d‘una bona formació inicial, ben
qualificada i contrastada. Cal canviar en profunditat els sistemes d‘accés als estudis adreçats a la docència i, d‘acord amb les
previsions de l‘Espai Europeu d‘Educació Superior, millorar la formació inicial del professorat, tant des del punt de vista dels
aprenentatges teòrics —que incorporin l‘ús de les TAC i la competència en una llengua estrangera, entre d‘altres— com de les
pràctiques als centres docents. Per a Esquerra, cal articular una selecció específica per a l‘accés a la formació inicial dels mestres i les
mestres que superi les mancances actuals —en funció exclusivament de criteris d‘oferta i demanda de places universitàries— i estableixi
uns criteris d‘admissió específics tal com es fa actualment per accedir a determinats estudis superiors. Des d‘aquest punt de vista, cal
aspirar a atraure a la professió docent els millors estudiants de secundària i universitaris i universitàries que comptin, a més, amb
bones habilitats socials i un interès clar per al treball en l‘àmbit de
l‘educació. Al mateix temps, cal determinar aquells centres amb bones pràctiques educatives contrastades per tal que, en
col·laboració amb les universitats o el món empresarial segons el cas, esdevinguin centres formadors de futurs i futures professionals de
l‘educació.
50
En el marc de la política global de recursos humans que proposa
Esquerra, també és necessari millorar l‘accés a la funció pública docent per tal que els sistemes de selecció garanteixin la idoneïtat
per a la docència de les persones aspirants.
Tradicionalment, el professorat de Catalunya ha destacat per la seva
implicació i pel seu esforç per innovar metodologies i continguts, amb una voluntat de millora constant de l‘acció educativa dels centres. No
obstant això, no s‘han articulat polítiques que partint del reconeixement de la feina feta li donessin un impuls i suposessin el
desplegament d‘una promoció professional engrescadora i estimulant. Esquerra proposa superar aquesta situació. El desplegament de la Llei
d‘educació de Catalunya ha de permetre establir els mecanismes de desenvolupament professional que valorin especialment la dedicació,
el compromís i l‘esforç de les persones professionals de l‘educació.
La voluntat de millora constant del sistema educatiu que expressem a través d‘aquest programa restaría incompleta sense atendre
adequadament la formació permanent del conjunt de professionals de l‘educació.
Al nostre entendre, cal aprofundir en la formació en els centres, vinculada estretament als respectius projectes educatius i necessitats
de formació específiques. Al mateix temps, cal establir mecanismes per avaluar l‘impacte de la formació rebuda en les pràctiques
concretes a l‘aula i en la millora dels centres educatius i del seu alumnat.
D‘altra banda, la situació de crisi recomana impulsar un acord amb la
representació del professorat —amb un caràcter excepcional i limitat en el temps— que garanteixi els actuals nivells de qualitat educativa
i, alhora, permeti disminuir la pressió d‘increment que les plantilles hauran d‘experimentar en els propers anys.
En aquest sentit, es poden trobar fórmules com la jubilació a partir
dels 60 anys combinades amb una dedicació parcial a activitats de
suport a la docència o a la formació i tutorització del professorat novell. Així mateix, caldria aprofitar l‘experiència de diversos països
que han potenciat el voluntariat de persones jubilades que reverteixen els seus coneixements i la seva experiència a l‘escola.
També caldrà situar com una prioritat, tot i que ara resulta difícil establir en quin moment sortirem de la crisi, la recuperació
51
progressiva de la reducció salarial dels treballadors de l‘educació tant
del sector públic com del privat.
Una administració educativa al servei del Projecte Educatiu del País
L‘administració educativa tradicionalment ha tingut un pes molt
important —i en molts casos excessiu—dins del nostre sistema educatiu, centrant la seva atenció en els aspectes de gestió i
renunciant a exercir un veritable lideratge educatiu. És a cada escola i a cada institut on el sistema educatiu actua dia a dia, on hi
conflueixen un alumnat i un professorat concrets, amb unes famílies determinades i amb un entorn singular.
És, doncs, als centres on es plantegen els reptes i on es donen les
oportunitats de millora. Per tant, des de l‘administració educativa s‘ha d‘afavorir que despleguin tot el seu potencial i fer-los confiança. En
aquest sentit, Esquerra es compromet a introduir canvis profunds en l‘estructura de l‘administració educativa, modernitzant-la i posant-la
al servei de les escoles i instituts, per tal que aquests ocupin el lloc central que els correspon.
Per fer-ho possible cal avançar cap a una administració educativa professionalitzada, menys burocrática i més eficaç. L‘administració ha
de ser conscient que els canvis educatius, perquè tinguin efectes reals, sempre s‘han de planificar a mitjà i llarg termini i han d‘oferir
als centres i al professorat un entorn al màxim d‘estable. Dit d‘una altra manera, quan l‘administració defineixi projectes bàsics de
millora educativa, cal que aquests incorporin els passos necessaris per arribar-hi i, al mateix temps, siguin sostenibles al llarg dels anys.
Cal planificar amb detall i superar el model actual en què l‘administració defineix idees potents i desconsidera el procés de com
implantar-les.
Cal, també, aprimar les estructures de comandament del Departament d‘Educació i una descentralització profunda de
l‘administració educativa, que doti d‘una major autonomia els serveis
territorials del Departament d‘Educació.
Paral·lelament, cal avançar en la coresponsabilitat amb els ajuntaments, bo i impulsant polítiques de proximitat que comptin
amb el compromís dels ajuntaments, alineats amb un Projecte Educatiu de País que ells també hauran col·laborat a definir i
concretar. Igualment, cal oferir el suport del Departament d‘Educació
52
a determinades iniciatives educatives dels ajuntaments,
específicament pel que fa a les escoles de música i dansa municipals.
Recuperar la il·lusió per millorar el present i construir el futur de l‘escola catalana
Amb el conjunt de propostes contingudes en aquest programa, Esquerra vol oferir un projecte engrescador que ajudi a posar les
nostres escoles i instituts en un camí de millora. Tot això, a partir de dues premisses: primera, la millora que necessita el nostre sistema
educatiu només serà possible amb la participació i les propostes de tothom i, segona, la plena convicció que això no només és necessari
sinó que és possible. El projecte de construcció nacional no serà complet sense una bona educació per a tothom.
Des d‘Esquerra volem recollir, així, la molt llarga i rica tradició
innovadora en el terreny de l‘educació. Una ciutadania ben formada és un repte i una aspiració —ho ha estat en el passat i també en
l‘actualitat— i, al mateix temps,una sòlida garantia per tal d‘assegurar, en un moment de crisi com l‘actual, el benestar i el
progrés de les persones i fer un país més just, de persones
responsables i capaces de decidir.
PROGRAMA DE INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA
Eix de Dret a l’educació.
1. Introducció. Situació de l’Educació a Catalunya.
Un país no avança, no se‘n surt sense un bon sistema educatiu. I és en l‘àmbit de l‘educació on conflueixen dos objectius fonamentals:
reduir les desigualtats i canviar de model productiu.
Generalment, es dóna molta importància als resultats de l‘informe PISA, es planteja la necessitat de cercar l‘excel·lència educativa i es
diu que el modelés Finlàndia. En canvi, però, no deixa de ser curiós que, quan es parla de Finlàndia, s‘oblida que una de les raons
53
fonamentals de l‘èxit escolar en aquest país és precisament
l‘existència d‘un Estat de benestar fort, que no segrega l'alumnat i on la principal preocupació és atendre de forma molt intensa qui té un
rendiment escolar inferior; això fa que la mitjana sigui molt elevada. L‘equitat, doncs, és condició també per a l‘èxit escolar, perquè
tothom pugui desenvolupar les seves potencialitats.
El sistema educatiu ha de contribuir a reduir les desigualtats socials
d‘origen i a garantir la igualtat d‘oportunitats i el progrés. A Catalunya, aquesta contribució s‘ha d‘incrementar perquè actualment
l‘origen social i acadèmic dels pares i les mares encara condiciona els resultats acadèmics. A més, tenim una elevada població universitària,
però un nivell massa baix d‘alumnes amb estudis postobligatoris. El 2008, el 33,2% de joves de 18 a 24 anys havien abandonat el
sistema educatiu sense haver completat els estudis secundaris postobligatoris, el doble que a la Unió Europea (UE). Això té un efecte
també molt negatiu en la qualificació laboral i el desenvolupament econòmic del país.
Com està demostrat en d'altres països, per reduir les desigualtats en
l‘accés a l‘educació cal garantir l‘escolarització d‘infants de 0 a 3
anys, afavorir l‘heterogeneïtat de l‘alumnat, la barreja de diferents orígens socials i geogràfics i no la segregació, disposar d‘un
professorat motivat i dels recursos adients.
2. Balanç de Govern 2006-2010.
2.1. Realitzacions més positives.
• Augment general de la inversió en educació. Increment de recursos humans i econòmics (nous i noves mestres, noves escoles i
manteniment, més beques menjador): aquesta legislatura s‘han construït més de 300 centres educatius (2 escoles per setmana)i, en
relació al darrer govern de CiU, s‘ha augmentat el nombre de mestres en un 32,2%, mentre que la població escolar només ha crescut el
16,4%. Hem passat de 49.162 mestres el curs 2003-2004 a 66.567
mestres el curs 2009-2010.
• Promoció de programes d‘innovació educativa: Plans Educatius d'Entorn (suport a la qualitat educativa i l'èxit escolar amb la creació
de xarxes educatives i obertura de les escoles al barri), acollida, plans d'autonomia de centres, millora de l‘educació secundària, llengües
estrangeres, biblioteques, TIC (educa 1x1). Malgrat és fa difícil
54
valorar els resultats immediats i les dificultats per dur-los a terme si
han esmerçat molts esforços.
• Aplicació, amb escreix, de la Llei de creació de 30.000 noves places públiques d‘escola bressol. El departament d‘Educació i els municipis
catalans han creat 41.528 noves places d‘escola bressol des del juliol
de 2004, quan es va aprovar el Mapa de llars d‘infants 2004-2008 i fins el 31 de desembre de 2008. El mapa preveia la creació de 30.000
noves places publiques per a nens i nenes de 0 a 3 anys, amb la qual cosa s'han superat les previsions i s'han creat un 38% mes places
que les previstes inicialment. Ara, el 64% de totes les places en llars d'infants ja son publiques, davant el 44% de fa quatre anys. Amb les
41.528 noves places, Catalunya ha doblat en quatre anys l‘oferta publica de llars d‘infants. Així, s'ha passat del 15% de cobertura de
2004 al 30% de 2008. A més, cal destacar la gran implicació dels municipis en aquest procés, ja que un total de 494 ajuntaments han
creat noves places en aquest període.
• Esforç per estabilitzar plantilles: convocatòries regulars i àmplies d‘oposicions i major continuïtat de docents als centres (commissions
de serveis per dos anys, pla d‘estabilitat per a professorat interí,
creació de força places als concursos de trasllats).
2.2. Actuacions que cal reorientar i millorar.
• ICV-EUiA no hem tingut una posició sempre coincident amb el Departament d‘Educació; vam votar en contra de títols importants de
la Llei d‘Educació de Catalunya (LEC), com ara els d‘estructuració i finançament del sistema educatiu. Malgrat els avenços produïts, cal
una reorientació de la política educativa per fer front als reptes d‘equitat i qualitat i de canvi de model productiu.
• Reorientar el desplegament de la Llei d‘Educació de Catalunya (LEC)
per evitar la consolidació de la dualització. Sistema de concerts: vincular-lo a contractes programa i al Servei Públic Educatiu. Establir
obligacions que condicionin els concerts. Impuls de l‘escola pública.
• No s'ha potenciat suficientment el paper de corresponsabilitat de
l‘Administració Local. No s'ha fet una aposta descentralitzadora com cal. Zones educatives (manca definir les funcions de les direccions de
zona i millorar la seva relació amb les responsabilitats educatives municipals).
55
• La planificació de la formació de persones adultes i del Batxillerat
nocturn, entre d‘altres, no compta amb la participación dels municipis ni dels equips docents. Cal impulsar una oferta adequada a la
demanda i equilibrada en el territori d'ensenyaments nocturns, per garantir el dret a l'educació i la possibilitat d'adaptar lo a totes les
circumstàncies vitals, ampliar l'oferta de Formació Permanent de
persones adultes i recuperar l'oferta presencial del batxillerat i formació professional nocturns.
• Prioritzar la Formació Professional i impulsar un sistema d‘orientació
potent. Promoure PQPIS (Programes de Qualificació Professional Inicial) i Cicles Formatius de Grau Mitjà amb sistema en dual
(alternança treball i formació). Crear i impulsar un sistema integrat real entre l'FP de l‘àmbit educatiu i l'FP per l‘ocupació o del sistema
laboral.
• Programes d‘Innovació Educativa amb projectes adequats assumits pels docents i amb voluntat de generalització, no només tastets
dispersos. Millorar la integració d'infants d'origen migrat a les escoles. Tancament dels espais segregadors (Espais de Benvinguda Educativa)
i promoció de les aules d‘acollida, plans d‘entorn, ciutats i pobles
educadors, etc.
• Cal enfortir el paper de la Inspecció Educativa en les dues vessants de control i de suport pedagògic. La inspecció ha d‘exercir d‘autèntic
suport de formació, planificació i programació pel professorat i els equips directius.
• Realitzar una reflexió en profunditat sobre l‘aplicació dels temps
escolars: calendari, horari, sisena hora, ..etc.
• Millorar la gestió (canvis constants de poca durada que generen desorientació, nomenaments de persones substitutes, problemes amb
el programa de gestió interna ―SAGA‖, excés de paperam, etc.)
• Reforçar la comunicació entre el Departament i els i les docents. És
escassa i jerarquitzada a partir de les direccions, la qual cosa genera distanciament i rebot a bona part de docents.
• Prestigiar i donar protagonisme al professorat en la presa de
decisions del centre i les polítiques del Departament, i recolzar-lo en la relació amb les famílies.
56
• Recuperar la confiança entre administració i la comunitat educativa,
pares, professorat i alumnat. La situació de confrontació i de frustració de la comunitat educativa fa molt difícil desenvolupar la
política educativa i la mateixa Llei d‘Educació de Catalunya. Diàleg pel que fa a l‘aplicació ―real‖ del Pacte
Nacional per l’Educació que entenem s’ha vulnerat amb la connivència
del propi Departament d’Educació.
3. El desenvolupament d’un nou model educatiu.
Som conscients que avui cal una autèntica revolució en el sistema educatiu. Certament, ni els continguts ni la metodologia no estan
adaptats a la societat del segle XXI, on les noves tecnologies, la desaparició de les distàncies i l‘amenaça de la fractura social han
creat una nova societat global. Cal un nou model d‘escola i amb més recursos. A més, a Catalunya, malgrat els esforços dels i les
professionals de l‘educació i del conjunt de la comunitat educativa, partim d‘una realitat que arrossega dèficits històrics i cal un esforç
estratègic superior en l‘educació.
L‘objectiu general del sistema educatiu té, per a nosaltres, una doble
dimensió:
Una de col·lectiva, com a peça bàsica per al desenvolupament econòmic, la cohesió social i la transmissió d‘uns valors comuns.
I una altra de personal: atendre les necessitats formatives de la
infància i la joventut sense discriminació, amb voluntat de compensar les desigualtats i facilitar-los el màxim desenvolupament de les seves
capacitats i els seus projectes personals, preparant-los per a l'activitat professional i per viure autònomament els drets i deures
d‘una nova ciutadania democràtica.
Les demandes del món actual, la Societat del Coneixement i la globalització no queden plenament satisfetes amb la universalitat de
l‘educació inicial obligatòria fins als 16 anys. Avui, l‘educació i la
formació en el seu conjunt han passat a ser un dret més ampli que s‘ha d‘exercir permanentment i al llarg de tota la vida. L‘educació no
depèn només del sistema escolar o del sistema educatiu, sinó que s‘amplia als sistemes de qualificacions i formació professional, així
com al sistema universitari, i va imposant-se la nova concepció comunitària de l‘educació en la qual intervenen molts d'altres agents
socials, amb els quals s‘ha de comptar.
57
El model educatiu ha de tenir com a objectius:
• Ser un servei públic.
• Donar resposta a la diversitat (personal, cultural, de gènere, etc.)
per garantir el desenvolupament personal, l‘equitat i la cohesió social, que són condicions d‘una educació de qualitat.
• Desenvolupar en els individus el coneixement dels seus drets i
deures com a ciutadania responsable, solidària, activa, crítica i participativa, i fomentar-ne l'exercici.
• Fomentar una concepció intercultural i plurilingüe de la societat,
basada en els valors positius de la solidaritat, el respecte i la tolerància.
• Formar en la gestió de la informació del coneixement, a través del
desenvolupament de competències bàsiques i en una visió del coneixement interdisciplinari i globalitzat i un domini de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
• Compartir, coordinar i fomentar amb els altres agents socialitzadors
la tasca educativa de les noves generacions.
• Desenvolupar el principi de proximitat en la gestió del model i dels recursos amb el reconeixement d‘amplis nivells d‘autonomia que
tinguin com a únic límit la unitat dels principis bàsics del sistema educatiu i de la formació al llarg de la vida.
Pel que fa a l‘ensenyament bàsic, ICV-EUiA creiem, però, que
l‘instrument fonamental és encara recuperar la capacitat de planificar una acció conjunta i integrada dels centres finançats per
l‘Administració, que han de respondre a les necessitats i cobrir tota la demanda. El fet de coexistir en el nostre sistema educatiu una xarxa
de centres de titularitat pública i un nombre significatiu de centres
privats concertats amb l‘Administració educativa obliga a definir uns principis generals i unes obligacions comunes per superar la dualitat i
les desigualtats en l‘educació, les quals a Catalunya s‘han consolidat durant els 23 anys de governs conservadors de CiU.
El Govern d‘esquerres de la Generalitat de Catalunya d‘aquests últims
anys ha començat a assentar-ne algunes bases, però encara estem
58
lluny d‘aconseguir les fonamentals obligacions jurídiques lligades al
finançament públic, que poden permetre redreçar les polítiques educatives en els quatre eixos d‘un model de progrés com el que
proposa ICV-EUiA. Cal, però, valentía en el govern i decisió política per planificar i transformar en profunditat els sistemes educatiu i de
formació i qualificació al llarg de la vida a Catalunya.
El canvi en educació s‘ha de fonamentar en aquests quatre eixos
bàsics:
• Qualitat, ampliant la inversió educativa i assolint el nivell de la mitjana europea (UE–15); reduint les ràtios d‘alumnat/aula i
d‘alumnat/docent per atendre millor la diversitat de necessitats educatives; i prioritzant l‘acció tutorial i millorant la formació del
professorat.
• Equitat, garantint la gratuïtat del material escolar i els llibres de text, en els seus diferents formats a l‘ensenyament bàsic 3-16 anys, i
assegurant que les activitats complementàries, excursions, colònies) no siguin un element d‘exclusió o discriminació; i revisant els
concerts educatius per evitar aquells que optin per promoure la
diferencia ideològica, econòmica o la selecció d‘alumnat.
• Corresponsabilitat, dotant de més competències i capacitat de decisió i participació els Consells Escolars en la gestió compartida per
tota la comunitat educativa; i impulsant les Zones Educatives per treballar des del Departament de forma coordinada i conjunta amb
els ajuntaments.
• Coeducació, perquè, encara ara, el model d‘estereotips jerarquitzats impregna l‘educació de nens i nenes des que neixen i al llarg de tota
la seva vida, des dels diferents àmbits de la seva formació, tant individual com col·lectiva: la família, la institució escolar, l‘espai d‘oci,
els mitjans audiovisuals, etc. Per tot això, cal fer presents les dones i els seus sabers als continguts curriculars, per tal que les nenes i
noies tinguin referents i per evitar que es continuïn reproduint els
paradigmes androcèntrics de la ciència que fan invisibles els sabers de les dones. Cal introduir continguts curriculars de gènere a la
formació inicial i continuada del professorat.
En resum, l'educació és un instrument cabdal per a l'emancipació personal i col·lectiva, i una eina indispensable de cohesió social. En
l'actualitat, per aconseguir aquesta emancipació hem de fer front a
59
una construcció ideològica, el neoliberalisme, que intenta imposar
una societat dividida entre persones necessàries i persones prescindibles, com hem vist darrerament en el tractament de la
immigració.
Per això, l'educació que proposa ICV-EUiA ha de fomentar
l'autoestima, ha de basar-se en el respecte mutu (entre famílies, professorat i alumnat), el treball, la cooperació, la interculturalitat i la
solidaritat. L'educació ha d'esdevenir un mitjà fonamental per assolir el desenvolupament integral de les potencialitats de totes les
persones al llarg de la vida. I ha de ser un element important en els processos de desenvolupament econòmic, social i d'equilibri
territorial.
4. Objectius estratègics.
A) L‘educació pública com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i com a motor i garantia de la seva funció social.
ICVEUiA concep i afirma que l'educació pública és i ha de ser l‘eix
vertebrador del Servei Públic Educatiu Català i motor i garantia de la
seva funció social, i en cal garantir el caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i
compensador de les desigualtats.
B) Qualitat i Equitat: una nova concepció per ajudar al llarg de la vida a afrontar els nous reptes socials, laborals, tecnològics i culturals.
Millors resultats, més innovació.
Un model educatiu de qualitat i equitat ha de basar-se en la promoció de tothom i en la compensació de desigualtats, en la construcció de la
identitat individual i la consciència de plena ciutadania democràtica i participativa. Ha d'articular-se amb valors i donar a totes les
persones les capacitats necessàries per gestionar les diferents etapes de la seva vida.
C) Més educació per a tothom: garantir una oferta de qualitat i suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una
educación permanent, àmplia i flexible.
Cal entendre la importància creixent de l‘educació en relació als canvis experimentats en el context laboral, cívic, cultural. L‘educació
és un dret que s‘ha d‘exercir al llarg de tota la vida.
60
Esdevé imprescindible una educació permanent, àmplia i flexible, pensant en els canvis laborals i tecnològics que es produeixen al llarg
de la vida i que exigeixen capacitat d‘adaptació i d‘innovació. Més Formació Professional i qualificació, Educació Permanent al llarg de la
vida i Educació en el Lleure. Per poder dur a terme aquest objectiu cal
implicació de tot el Govern i especialment dels Departaments d‘Educació, de Treball i d‘Universitats.
D) La participació de la comunitat educativa i la corresponsabilització
dels diferents agents socials han de permetre fer de l'educació un objectiu compartit i una eina bàsica del desenvolupament i la cohesió
social.
El sistema educatiu ha de ser un agent actiu en l‘educació de la ciutadania d‘un país democràtic. El foment de valors com la
participació i el respecte a les diferents idees, la cultura de la pau, el civisme, etc., és un element primordial de treball del nostre sistema
escolar. Altrament, l‘educació és un dret humà i social que cal preservar i potenciar i que requereix de la participació dels diferents
estaments que interaccionen en la complexa societat relacional que
està naixent.
E) Els reptes de l‘educació necessiten d‘administracions educatives eficaces i eficients.
El canvi ha d‘aprofundir en la línia d‘unificar les competències i
descentralitzar realment la gestió del Departament d‘Educació, aplicant el principi de subsidiarietat, tot diferenciant les funcions
d‘Administració educativa de les que li corresponen com a titular dels centres públics, que l‘han de notar molt a prop, ajudant al seu bon
funcionament.
5. Les propostes d’ICV-EUiA.
A) Primer objectiu estratègic: L’educació pública com a eix
vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i com a motor i garantia de la seva funció social.
ICV-EUiA concep i afirma que l'educació pública és i ha de ser l‘eix
vertebrador del Servei Públic Educatiu Català i motor de garantia de la seva funció social, i en cal garantir el caràcter universal, públic,
61
gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i
compensador de les desigualtats.
Per tant, serà prioritari en la propera legislatura que l‘aplicació de l‘Estatut i la recuperació del Pacte Nacional per l‘Educació, així com el
desplegament de la Llei d‘Educació de Catalunya (LEC), es facin
prioritzant l‘educació pública.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, com a Administració educativa, ha de planificar, ordenar i gestionar el conjunt del sistema
educatiu, en corresponsabilitat i amb concurrència, si escau, amb les administracions locals i tota la comunitat educativa, i ha d‘exercir de
titular de la seva xarxa, a més de gestora i reguladora de tot el sistema. Així mateix, ha de garantir la planificació de places públiques
a tot el territori; l‘exercici del dret a l‘educació en un marc d‘igualtat d‘oportunitats i d‘oportunitats per a la igualtat; i ha d‘establir criteris
de qualitat i participació que garanteixin l‘equitat en l‘accés, l‘escolarització mixta, adequada i equilibrada i l‘èxit escolar en tots
els centres sostinguts amb fons públics.
329. Recuperar els principis del Pacte Nacional per l‘Educació.Volem
uns serveis públics de qualitat, que redueixin les desigualtats i garanteixin la cohesió social, on tots els centres sostinguts amb fons
públics tinguin els mateixos drets i obligacions, i on no sigui possible la segregació per sexe.
330. Vetllar per un bon desplegament de la LEC, atenent als principis
d‘equitat, igualtat i qualitat de l‘ensenyament públic. Concretar aquells aspectes ambigus de la LEC per tal de garantir i millorar el
caràcter de servei públic de l‘educació (decrets de desplegament, gestió de recursos i planificació, etc.) i preservar l‘educació pública
com a eix vertebrador del sistema.
Ampliar i millorar la xarxa de centres públics.
Cal millorar i ampliar aquesta xarxa perquè arribi a tothom, i fer-ne
l‘eix vertebrador de tot el sistema educatiu, garantia d‘equitat i referent dels estàndards de qualitat. El sistema educatiu (superant la
dualitat actual) ha de tenir com a motor una potent xarxa de centres públics de tots els nivells educatius, que arribi a tot el territori, no
només allà on no hi ha suficient oferta privada concertada. Cal avançar cap a una veritable xarxa pública.
62
331. Treball en equip dels diversos centres públics de cada ―zona
educativa‖, compartint substitucions, mestres de reforç i d'altres tipus de personal complementari, serveis educatius i suport d‘inspecció.
Itineraris coherents. Funcionant en xarxa, arrelats al territori, seran el principal referent educatiu de la seva zona.
332. Donar continuïtat al Pla Plurianual d’Inversions per la construcció de centres públics d‘Escoles Bressol, Escoles, Instituts, Instituts–
Escola, Educació Permanent i Ensenyaments Artístics, per respondre a les noves demandes, i destinar més recursos a les partides de
funcionament dels centres.
333. Pla d‘Atenció Educativa a la Diversitat, especialment urgent a la secundària obligatòria, pel repte històric que representa la seva
universalització i pel repartiment desequilibrat d‘alumnat amb necessitats educatives especials.
334. Augmentar l‘oferta educativa dels centres i aules de formació de
persones adultes, per tal d‘aconseguir que tot ciutadà i tota ciutadana que vulgui tenir una formació bàsica, àmpliament entesa, pugui
assistir a un centre públic, de qualitat, gratuït i específic de formació
de persones adultes.
Garantir el dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats.
335. Accés a l'escolarització mitjançant processos senzills i transparents, amb informació àmplia i veraç, que tingui en compte
els fluxos migratoris i que garanteixi:
336. La igualtat de tracte per a tota la ciutadania i per a tots els centres sostinguts amb fons públics.
337. La potenciació i extensió a tot el territori de les Oficines
Municipals d‘Escolarització –OME–, ampliant-ne les funcions, els recursos i les competències per garantir la matrícula única de tots els
ensenyaments obligatoris, i una admissió, uns barems i una
distribució d‘alumnat que eviti la concentració de persones nouvingudes i/o amb necessitats educatives especials en determinats
centres, concretant i desplegant les ―zones educatives‖ previstes al Pacte Nacional per l‘Educació i la LEC.
63
338. Diversificació d‘oportunitats per a la igualtat, potenciant la
funció compensadora de l‘educació amb una política de beques adequada:
• Definir una política de beques d‘acord amb la realitat social.
• Revisar els terminis de petició i atorgament de beques per tal de poder beneficiar aquella part de l‘alumnat que s‘incorpora als centres
quan el curs ja ha començat.
• S‘han de promoure mesures fiscals per avançar en les polítiques d‘equitat social, que superin les concepcions d‘ajuts o beques i, en la
transició cap a nous models, cal definir una nova política de suport a l‘alumnat amb la dotació econòmica necessària, activa durant tot el
curs escolar.
• Cal traspassar a la Generalitat de Catalunya l‘atorgament i la gestió de les beques.
• Coordinació institucional i territorial de tots els recursos adreçats a
beques.
339. Garantir el dret a l‘educació d'infants que pateixen discapacitats
greus, independentment de la tipologia de la discapacitat i del grau d‘afectació, millorant el sistema actual d‘ajuts per l‘ensenyament a
domicili, quan sigui necessari.
340. Cal assolir la completa gratuïtat de l‘educació en els nivells obligatoris progressivament, en especial pel que fa als llibres de text
(digitals o en paper) i al material escolar; i assegurar que les activitats complementàries (excursions, colònies, etc.) no siguin un
element d‘exclusió.
341. Garantir l‘aconfessionalitat de l‘escola, exigint la denúncia dels acords entre l‘Estat espanyol i el Vaticà i del conveni amb
l'Arquebisbat, ja que aquests acords són contraris als principis d‘un
Estat aconfessional. En aquest sentit, cal separar les activitats curriculars de l‘alumnat de l‘educació religiosa, que s‘hauria d‘impartir
fora de l‘horari escolar i, per descomptat, sempre amb caràcter voluntari.
Coeducació en l’àmbit escolar i de l’educació del lleure.
64
342. Fomentar l‘ús del llenguatge no sexista i evitar exemples i/o
imatges que fomentin el sexisme o la invisibilitat de les nenes, les noies i les dones, així com també educar en una sexualitat lliure i no
homòfoba.
343. Afavorir la presència de dones en els càrrecs directius de les
institucions educatives.
344. Formació del professorat i dels educadors i les educadores de lleure per a la coeducació, per ser conscients de les aportacions de
les dones a la Història, a la Cultura, a la Ciència, de les actituds i continguts discriminatoris que actuen en el currículum ocult i del
necessari assoliment de la igualtat dels sexes.
345. Educació mixta obligatòria als centres educatius sostinguts amb fons públics, la qual sigui el punt de partida necessari per a una
escola coeducativa.
346. Suport i potenciació de projectes coeducatius encaminats a transformar la igualtat formal en igualtat real, posant els mitjans
necessaris per a una veritable igualtat d‘oportunitats a tots els
nivells.
347. Regulació més acurada dels horaris d‘emissió i dels continguts dels mitjans de comunicació adreçats al públic infantil i juvenil,
potenciant els valors del respecte, la tolerància, el diàleg i la justícia com a eina coeducativa amb projecció en l‘àmbit familiar, social i
també en el del lleure, i col·laborant en la transmissió de conductes no sexistes i evitant la transmissió de conductes discriminatòries i
violentes.
348. Desenvolupament de programes d‘educació física i esportiva que:
• no tinguin el vessant competitiu com a eix central.
• facilitin l‘accés de nenes i nens en igualtat a les diverses disciplines esportives.
349. Vetllar per la prevenció de les violències i les relacions abusives
vers les dones i proporcionar recursos i pautes d‘intervenció davant de les microviolències als centres escolars.
65
350. Promoció, tant en l‘àmbit educatiu com a la formació
permanent, d‘instruments per tal que les persones puguin esdevenir usuàries crítiques i participatives capaces de descodificar els
missatges dels mitjans de comunicació.
Revisar i racionalitzar la política de concerts educatius.
El model actual arrossega situacions greus, insostenibles, tot creant
una dualització socialment molt injusta i perillosa. En aquest àmbit, és necessari visualitzar un canvi radical de política, evitant, però,
caure en generalitzacions que també serien injustes. Cal, doncs, acotar i racionalitzar la problemática per tal de fer-hi front.
351. Congelar l‘adjudicació de nous concerts i obertura d‘un procés
de racionalització, a través d‘unes noves regles de joc que estableixin de forma clara la funció dels centres sostinguts amb fons públics. Cal
recuperar la funció de planificació escolar, però no pas com s‘ha fet fins ara a remolc de les demandes de concerts, les quals són només
una eina d‘aquesta planificació.
352. Promoure acords amb els sectors més oberts de l‘escola
concertada i fer una aliança entre el sector públic i aquesta part del privat concertat, enfrontant-se amb el sector que aposta per
mantenir formes de segregació que l‘allunyen de la funció integradora de l‘educació finançada amb diners públics.
353. Eliminar els concerts de les escoles que incompleixen els criteris
i deures de l‘atorgament del concert i potenciar els contractes programa com a via per assegurar, entre d‘altres, mesures de
reequilibri de l‘alumnat amb necessitats educatives específiques als centres concertats.
Continuar augmentant la despesa pública en educació.
Catalunya té un diferencial negatiu de percentatge del PIB de
despesa pública en educació que no es pot mantenir. L‘educació és
una inversió social i econòmica prioritària i, per assolir el nivell de despesa pública en educació de la mitjana dels països del nostre
entorn amb els quals volem comparar-nos, cal aprovar un pla plurianual de finançament.
66
354. Establir un Pla plurianual de finançament públic que garanteixi
destinar a Educació un percentatge del PIB igual o superior a la mitjana del nostre entorn europeu (6,3%).
B) Segon objectiu estratègic: Qualitat i Equitat, una nova
concepció per afrontar els nous reptes socials, laborals,
tecnològics i culturals, al llarg de la vida. Millors resultats, més innovació.
Un model educatiu de qualitat ha de basar-se en la promoció de
tothom i en la compensació de desigualtats, en la construcció de la identitat individual i de la consciència de plena ciutadania
democràtica i participativa. Ha d'articular-se amb valors i donar a totes les persones les capacitats necessàries per gestionar les
diferents etapes de la seva vida.
Incrementar l’èxit escolar.
En finalitzar el curs 2005-2006 va assolir el graduat escolar el 77,7% de l‘alumnat avaluat del 4t curs de l‘ESO (les noies en representen un
81% i els nois, el 74,4%). Hem de disminuir el fracàs escolar en
finalitzar l‘ESO fins a percentatges homologables als de la Unió Europea.
355. Incrementar els titulats en l‘Educació Secundària Obligatòria
(ESO). És urgent arribar a l‘objectiu establert per a tots els països de la Unió Europea per a l‘any 2010, que el 85% de la població assoleixi
les competències bàsiques de l‘ESO.
356. Adequació de l‘ESO al seu veritable objectiu de superació de les competències bàsiques, amb possibilitat de diversificació curricular i
potenciant els equips docents de coordinació.
357. Formalitzar la implicació de les famílies, posant especial cura a l‘inici de l‘ESO i a les seves circumstàncies (canvi de centre, noves
metodologies i horaris, ―multiprofessorat‖, etc.)
358. Incrementar les persones titulades en educació postobligatòria:
disminuir l‘abandonament escolar als 16 i 18 anys. Aconseguir una major escolarització de l‘educació postobligatòria, Batxillerat,
Formació Professional de Grau mitjà, Educació Permanent (bàsica de persones adultes, artística, lingüística i d‘idiomes, esportiva, etc.)
amb avaluació positiva en finalitzar els estudis i altres de carácter no
67
formal amb competències parcialment acreditables pel sistema
d‘avaluació i acreditació de l‘experiència o de la formació no formal.
Dotar els centres educatius de recursos i autonomia.
La universalització de l‘ensenyament secundari, així com l‘adequació
dels seus continguts als canvis socials i tècnics, requereixen d‘un canvi en profunditat en la dotació de recursos als centres docents,
augmentant-los per aconseguir una major individualització del tractament integrador de l‘alumnat; una major coordinació dels
equips docents; una major autonomia de funcionament dels centres; i la potenciació de pràctiques de gestió democràtica en la relació entre
els diferents membres de la comunitat educativa.
359. Aprofundir en la coordinació dels centres d‘educació infantil, primària i secundària, per tal de garantir una coherència que asseguri
a les famílies la continuïtat curricular i educativa, així com la relació entre els centres i les famílies.
360. Establir zones d‘atenció educativa preferent, on els centres
puguin establir propostes de recursos diferencials per assolir els
objectius educatius generals.
361. Donar més autonomia econòmica, organitzativa, curricular i de gestió educativa als centres docents.
362. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius,
pedagògics dels centres, així com serveis i programes educatius (equips d‘assessorament psicopedagògic, aules taller, unitats
d‘adaptació curricular, compensatòria, etc.) per atendre infants amb necessitats educatives especials i per garantir l‘atenció a la diversitat
i la integració.
363. Dotar de recursos complementaris aquells projectes de centre aprovats pel Consell Escolar, que donin noves respostes als reptes del
canvi educatiu (integració, introducció de noves àrees del saber,
transició al món adult, etc.) i que puguin ser avaluats. Establir recursos diferencials per a projectes que plantegin propostes
diferents.
364. Desenvolupar polítiques potents i actives de capacitació educativa de les famílies.
68
Renovació pedagògica, innovació, treball en equip, acció tutorial.
El professorat és un factor essencial de qualsevol reforma o canvi educatiu. És prioritari, doncs, implicar-lo en aquesta transformació.
Les peces clau estan molt relacionades amb la millora de la pràctica docent i la seva revalorització social.
Davant dels reptes de l‘educació, amb un professorat que ha de fer
front a problemàtiques cada cop més complexes, només un treball colze a colze amb els professionals de l‘educació pot crear el clima i
l‘entorn educatiu que els centres requereixen. Perquè només amb la implicació dels i les mestres, amb la seva intensa dedicació a
l‘alumnat, podem fer que aquest tingui l‘autoestima i faci l‘esforç superador necessari per assolir l‘èxit.
365. Millorar la formació inicial dels docents i promoure una formació
continuada del professorat molt més lligada als projectes de centre,
amb propostes d‘actualització i innovació relacionades amb els grans reptes pedagògics i tecnològics o didàctics que prioritzi l‘Administració
educativa. Estímuls a la renovació pedagògica (recursos materials, reduccions horàries, complements econòmics), especialment per als
projectes d‘equips docents que afronten situacions que poden ser d‘interès per a d'altres centres.
366. Generalitzar la cultura del treball en equip a tots els centres
educatius, regulant-ne uns mínims comuns: Pla Educatiu de Centre – PEC– i Pla Anual, estructures de coordinació (hores de dedicació,
reunions i reconeixement de responsabilitats), defensa d‘una certa estabilitat obrint la porta a poder definir un percentatge dels perfils
professionals, coordinació entre etapes, etc.
367. Nova concepció de la tasca professional, basada en una
actualització de les metodologies didàctiques per donar resposta a la diversitat (entesa com a valor) de necessitats personals, culturals, de
ritmes d‘aprenentatges, entre d‘altres.
368. L‘acció tutorial reconeguda més enllà de les parets del centre: entendre l‘acció tutorial com la interlocució continuada i básica de la
comunitat educativa amb la família, com la porta d‘accés i guía
69
permanent a la qual tenen dret els pares i les mares. Això significa
millorar la preparació de la persona tutora, ja que no només ha de dirigir el crèdit de tutoria del seu grup classe, sinó que ha de tenir
informació de fora de l'escola, dels serveis i tasques d‘orientació, de les possibilitats de formació de pares i mares, ha de coordinar
eficaçment l‘equip docent i ha de tenir un contacte molt sovintejat i
personalitzat amb l‘alumnat i la família, sobretot en aquells casos de risc escolar. Cal millorar també la coordinació i avaluació de l‘acció
tutorial, convertintles en tasques centrals dels equips directius dels centres, i estructurar el treball en equip del professorat: equips
docents, departaments, etc., com a coadjuvant a l‘èxit de l‘acció tutorial.
Revaloritzar la funció dels i les docents amb incentius a la
innovació educativa.
369. Promoure canvis en la funció pública docent, tot garantint una millor formació inicial i continuada del professorat, valorant la tasca
educativa (amb especial incidència en la tutoria i orientació) i reforçant la funció directiva.
370. Crear incentius a l‘especial dedicació docent i a la innovació educativa d‘equips de professorat i centres. Incentivar la innovació i
la qualitat educativa com a element d‘èxit i equitat.
371. Reconèixer l‘especificitat del treball docent en cadascuna de les diferents etapes (0-3, 3-12, 12-16, 16-18, formació professional i
educació de persones adultes) amb mesures concretes de formació del professorat i llicències d‘estudi, entre d‘altres.
Desenvolupar la relació dels centres amb l’entorn.
372. Obrir els centres al seu entorn, convertint-los en elements
permeables de la dinàmica cultural, econòmica i social del seu barri o població. Generalització de les polítiques d‘escoles obertes i dels plans
educatius d‘entorn i de barri.
373. Redactar un Pla Tecnològic Estratègic per a cada centre per
incorporar a tots els edificis educatius les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i fer possible l‘ús educatiu
d‘aquestes.
70
374. Aprofitar la implantació de les TIC a l'escola per tal de
replantejar el currículum i revisar els coneixements i continguts obsolets.
Universalitzar el programa Educa 1x1.
375. Introduir l‘educació en informació i comunicació a l'escola i en el currículum.
376. Promoure equips multiprofessionals per atendre les
problemàtiques que superen l‘àmbit escolar, amb participació de les administracions locals en el marc dels Plans Educatius de Ciutat i/o
d‘Entorn.
377. Promoure l‘Educació per la Sostenibilitat:
• Assumint l‘objectiu del Decenni de les Nacions Unides de la Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014), ―integrar
els principis, valores i pràctiques del desenvolupament sostenible en totes les facetes de l‘educació i l‘aprenentatge‖.
• Afavorint la incorporació dels objectius de l‘Educació per la Sostenibilitat en el projecte educatiu del centre. Entenent que l‘ES
comporta:
− Millorar la Cultura de Centre pel que fa a la gestió i l‘organització escolar fomentant la participació i la comunicació de tots els membres
de la comunitat educativa.
− Repensar el currículum, plantejant l‘estudi dels fenòmens socials i naturals tenint en compte la seva complexitat.
− Treballar per una gestió sostenible del centre pel que fa a consum
de recursos i materials, gestió de residus, etc. en tots els àmbits i espais de la vida escolar: aules, menjadors, patis, consergeria,
secretaria ....
− Fomentar el coneixement de l‘entorn proper, tant natural com
social, tot plantejant la col·laboració entre l‘escola i altres institucions i organismes, per tal de contribuir a la formació d‘una ciutadania
activa i responsable.
71
• Consolidant la Xarxa d‘Educació per la Sostenibilitat de Catalunya
(XESC), afavorint el treball conjunt dels centres educatius amb les agendes 21 locals, amb el suport dels departaments de Medi Ambient
i Educació i d‘altres entitats implicades en l‘Educació per la Sostenibilitat.
• Tenint en compte l‘eficiència i sostenibilitat dels edificis de nova construcció i potenciant les reformes necessàries per la millora de la
sostenibilitat dels edificis i la gestió dels centres educatius.
Promoure altres serveis complementaris.
378. Reconèixer el caràcter educatiu que tenen els espais de menjador, lleure i acollida als centres docents, vetllant per la
qualificació dels professionals que s‘hi dediquen i facilitant la compensació de les possibles desigualtats en l‘accés.
379. Potenciar una bona oferta d'activitats extraescolars,
organitzada per les Associacions de Mares i Pares d‘Alumnes (AMPA) i
organitzacions de voluntariat, entitats de lleure, coordinades amb les
comunitats educatives de cada centre i del barri i finançades i coordinades en col·laboració amb l'Administració local.
380. Incrementar les polítiques d‘equitat i els serveis complementaris
per a alumnes amb més necessitats. Augment pressupostari per als serveis educatius complementaris: llibres i material escolar, sortides,
activitats extraescolars, serveis matinals i, especialment, el servei de menjador escolar.
381. Promoure nous serveis de suport a la docència: personal
d‘administració als centres d‘educació primària, manteniment informàtic, auxiliars de biblioteca, etc.
C)Tercer objectiu estratègic: Més educació per a tothom.
Garantir una oferta de qualitat i suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una educació permanent, àmplia i flexible. Més
Formació Professional, Educació Permanent i Educació en el Lleure.
Cal entendre la importància creixent de l‘educació en relació als canvis experimentats en el context laboral, cívic, cultural. L‘educació
és un dret que s‘ha d‘exercir al llarg de tota la vida. En la societat
72
actual esdevé imprescindible una educació permanent, àmplia i
flexible, per facilitar l‘adaptació als canvis laborals, organitzatius i tecnològics que es produeixen al llarg de la vida laboral.
Estan sorgint noves ocupacions relacionades amb la salut, l‘ecologia,
l‘educació o els serveis de proximitat, les quals seran molt més
importants del que ho són avui. Hem de tenir però molt present que les previsions de la UE son que el 80% de les ocupacions del futur
seran fruït de la reposició de les actuals especialment de les jubilacions. L‘element diferencial és que aquestes velles ocupacions
necessitaran noves competències. Cal preparar la joventut cap a aquestes noves professions i competències. Així mateix cal preparar-
los també per assumir la necessitat d‘una formació al llarg de la vida que mantingui permanentment actualitzades les seves competències
professionals.
La planificació de l‘oferta educativa facilitarà la cohesió social i l‘equitat del sistema educatiu. La planificació és la millor alternativa a
les ―forces del mercat‖ que augmenten sempre els desequilibris i els col·lectius exclosos, sobretot a llarg termini. El Govern de la
Generalitat, per tant, ha de garantir i planificar una oferta de qualitat
suficient en tots els nivells i etapes educatives i en les seves diverses modalitats: des de l‘educació infantil, primària, secundària,
professional i universitària fins als ensenyaments especials d‘educació permanent, l‘educació musical, la dansa, els ensenyaments d‘idiomes
i els ocupacionals, la formació cultural i la bàsica en les modalitats presencials i a distància.
Ampliació del dret a l’educació.
Els profunds canvis socials que vivim obliguen a incloure
progressivament el reconeixement social de nous drets educatius, que cal incorporar també a la planificació del sistema. Aquesta pota
clàssica de l‘Estat de benestar adquireix, així, encara més força quan s‘universalitza més enllà de les tradicionals edats escolars. Cal
reconèixer:
• El dret de la petita infància a una atenció educativa, tant des de
l‘escola bressol (0-3 anys) com en d'altres serveis educatius complementaris, més flexibles i d‘horari més reduït. Com a
complement de la necessària dedicació familiar, a la qual el sistema escolar no pot pas substituir.
73
• L‘efectiva universalització de l‘educació dels 3 als 16 anys, amb una
concepció inclusiva de l‘educació que no discrimini ningú, perquè faci de la diversitat i la pluralitat interna dels centres un tret característic
enriquidor. A més, generalització progressiva de les ofertes educatives fins als 18/20 anys (on tenim encara uns percentatges
molt baixos).
• Una Formació Professional que integri els seus subsistemes, per
respondre de manera integrada a les creixents necessitats formatives de les persones, al llarg de la seva vida laboral, i els nous Programes
de Qualificació Inicial Professional, una modalitat educativa-formativa de caràcter opcional per a joves que no assoleixen l'ESO i que són
una prioritat social. A més, una àmplia oferta més específica d‘ensenyaments artístics, d‘idiomes i TIC, entre d‘altres.
• Flexibilitzar els itineraris del sistema educatiu, facilitant ―l‘anada i la
tornada‖. Diversitat d‘oferta sense límit d‘edat, perquè l‘educació és ja un dret que s‘exerceix al llarg de tota la vida. I per a tothom,
sense exclusions.
Propostes per a cada etapa educativa:
Escoles bressol o llars d’infants.
382. Remarcar el caràcter educatiu que han de tenir els serveis
d‘atenció a la primera infància, en un marc global de polítiques públiques d'infància i família plenament integrades.
383. Desenvolupar la xarxa d‘escoles bressol de titularitat pública de
Catalunya creada per la ―Llei 5/2004 de 9 de juliol, de creació de llars d‘infants de qualitat‖ i assolir una cobertura molt àmplia, en
condicions de qualitat, de les necessitats socioeducatives dels infants de 0 a 3 anys. Exercir plenament la corresponsabilitat de la
Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments en el compliment de la màxima escolarització per a aquesta etapa, promocionar un segon pla
de creació d'escoles bressol públiques amb augment dels recursos
destinats als mòduls de construcció i manteniment.
384. Cal també establir garanties d‘equitat interterritorial, mitjançant l‘homogeneïtzació dels criteris d‘actuació pel que fa al model
funcional:
74
• Establiment de criteris mínims funcionals i de qualitat per a totes
les escoles de la xarxa pública.
• Modificacions en el decret 0-3 per millorar la ràtio infant–grup i els referents educatius per grup.
• Millorar el finançament de les escoles lligat a la seva gestió pública directa.
• Gestió i seguiment acurats del mercat de treball i de les condicions
de treball dels i les professionals.
• Formació de capacitacions en gestió, amb la creació d‘instruments de gestió compartits i validats.
• Pràctica activa de la cooperació intermunicipal i el suport als petits
municipis.
Educació bàsica obligatòria (primària i secundària).
385. Actualitzar permanentment el Mapa Escolar i dels itineraris
pedagògics de forma descentralitzada i, alhora, equilibrada territorialment, feta conjuntament amb les organitzacions socials de
la comunitat educativa i les administracions locals que abasti el conjunt de nivells i programes educatius. La gran mobilitat residencial
interurbana (per motius laborals, residencials o de millora de les condicions de vida) d‘un important sector de la ciutadania (tant
d‘emigrants com de població ja arribada fa temps) i les ocasionals deslocalitzacions dins del propi territori fan necessària una política
dinàmica de planificació.
386. Impulsar la creació d‘unitats escolars als hospitals dotats de servei de pediatria.
387. Potenciar les zones educatives rurals.
Ensenyaments especialitzats (artístics, musicals, idiomes).
388. Elaborar el mapa de centres que garanteixi una oferta equilibrada i pròxima al territori pel que fa als ensenyaments de
règim especial: artístics, musicals, d'idiomes per a tota la població; d'aquesta manera, es podrà garantir millor la igualtat d'oportunitats,
75
la inclusió educativa i la no-discriminació, a més de compensar les
desigualtats personals, culturals, econòmiques, socials i territorials.
389. Impulsar una major relació i coordinació entre l‘ensenyament no reglat, l‘obligatori, el superior professionalitzador i aquests amb els
espais i grups de creació. Creació de l‘Institut Superior de les Arts.
390. Establir un marc de coordinació entre l‘educació i el món laboral
i econòmic de les indústries culturals, atès el valor estratègic que cada dia més agafa la creació i la innovació artística, promovent
convenis i acords entre els centres de formació i les empreses. Promoure l‘estada d'artistes als centres.
391. Ampliar la xarxa d‘Escoles Oficials d‘Idiomes per millorar els
coneixements i les competències de la població activa (ocupats i aturats) i per reforçar la formació dels estudiants universitaris i de
cicles formatius, i de la població en general. En aquest sentit cal coordinar les accions formatives amb les demandes del sistema
laboral, educatiu i universitari.
392. Potenciar l‘aprenentatge de llengües estrangeres per tal de
garantir un coneixement bàsic i necessari en l'actualitat.
Educació inclusiva.
El sistema educatiu català ha d‘atendre de manera general tot l‘alumnat en edat escolar, en funció de les seves diversitats i
necessitats per mitjà de l‘escola ordinària i, si escau, amb escoles d‘educació especial. El sistema educatiu ha d‘aconseguir una escola
plenament inclusiva que, per actitud i formació dels seus elements, aculli la diversitat, les particularitats o l‘excepcionalitat de l'alumnat.
La inclusió exigeix xarxes naturals de suport per garantir que tot
l'alumnat, amb els suports i les oportunitats adequades, arribi a un aprenentatge funcional.
Malgrat tenir una legislació adequada i uns marcs teòricoconceptuals avançats entorn a les ―necessitats educatives especials‖, creiem que
s‘imposen canvis profunds en el propi procés educatiu i tots els elements que hi intervenen.
Cal, doncs, exigir una escola que tingui les condicions, els recursos i
els i les professionals per a tot l‘alumnat de la nostra comunitat. Una
76
escola on els i les professionals tinguin la formació adient per atendre
la diversitat d‘alumnat, per tal que la diferència es visqui realment com una millora en l‘educació de tothom i contribueixi a l‘enriquiment
dels aprenentatges i vivències socials. Una escola amb els recursos i condicions físiques i materials adaptats al seu alumnat i no a
l‘inrevés. Cal també una xarxa de serveis externs i especialitzats que
doni suport i orienti l‘escola.
Per tot això, proposem:
393. Aprofundir i desenvolupar el Pla d‘Educació Inclusiva de Catalunya.
394. Establir el Mapa de l‘Educació Inclusiva, identificant i reforçant
les escoles d‘educació especial realment necessàries i reconvertint la resta en serveis de recursos específics, dotant els centres de personal
suficient i amb la formació específica apropiada.
395. Fixar els criteris d‘admissió d‘alumnat amb necessitats educatives especials, per aconseguir una distribució equilibrada a tot
el territori.
396. Coordinar amb les administracions locals i d'altres entitats els
serveis d‘atenció en totes les àrees necessàries (salut, benestar i treball) per tal de garantir igualtat d‘oportunitats per a tothom. Crear
les xarxes de suport social necessàries.
397. Crear una comissió assessora i de seguiment de l‘educació inclusiva, en el marc del Consell Escolar de Catalunya, que ajudi a
avaluar l‘avenç cap a una escola inclusiva que transformi la diferencia en l‘element de millora de l‘educació de tothom.
Formació Professional.
Impuls de la Formació Professional (FP) amb més recursos, més
oferta i planificació conjunta amb els territoris i els sectors implicats,
amb criteri de xarxa. Desplegament del Pla d‘integració de l'FP amb la creació i construcció de nous centres de FP integrada, i
desenvolupament del sistema d‘acreditació de les competències adquirides en el treball o per vies no formals.
398. Planificació del sistema de Formació Professional i Qualificacions
partint dels sistemes implicats (sistema educatiu FP inicial i FP per
77
l‘ocupació) i tenint en compte els objectius estratègics de país. Si
l‘objectiu és doblar la qualificació de nivells mitjans a Catalunya, cal planificar al territori centres integrats d'FP i prioritzar les polítiques
d‘orientació cap a l'FP. Al mateix temps, s‘han de potenciar els cursos pont, l‘acreditació de competències i les vies d‘accés de Cicles
Formatius (CCFF) de grau superior al grau universitari (convalidacions
de crèdits professionalitzadors i accés específic i prioritari als Graus Universitaris associats a les famílies professionals concretes). Cal
reconèixer plenament sense embuts que els CCFF de Grau superior corresponen a l‘espai europeu superior, i que els alumnes que els
cursen han superat el batxillerat .
399. Actualització del Pla General de la Formació Professional de Catalunya. Cal impulsar la continuïtat i implementació de mesures
estratègiques envers l'FP.
400. Creació d‘un organisme únic de caràcter públic i participat pels agents socials sindicats i patronals ( Agència, Comissionat,.. ) que
gestioni tota la Formació Professional. Aquesta mesura ha de permetre desenvolupar la gestió integrada de l'FP inicial i
ocupacional/continuada. Considerem que la Comissió del Sistema de
Qualificacions i Formació Professional ha estat una iniciativa incompleta que no sembla pugui resoldre la qüestió de fons.
401. Creació i posada en marxa dels centres integrats. Planificació de
l‘oferta de l'FP integrada, des de la visió territorial i dels sectors productius. Caldrà valorar les experiències realitzades en aquest
sentit en el marc de la Xarxa FP.CAT
402. Acreditació i reconeixement de competències. Impulsar l‘activitat de l‘Institut Català de Qualificacions Professionals en el
reconeixement de competències i la seva acreditació. Desenvolupar l'orientació per a l‘accés a la qualificació.
403. Impuls de mesures específiques: millora de l‘accés a la
formació. Atenció a les necessitats de les persones per afavorir el seu
desenvolupament individual o carrera professional. Millora del prestigi social de l'FP des de totes les perspectives. Facilitar l‘accés a l'FP de
Grau Mitjà i Grau Superior i d‘aquesta a la Universitat, garantint la qualitatt i competència en les sortides i titulacions.
404. Prioritat social i finançament adequat per als Programes de
Qualificació Inicial. Cal recollir el les bones pràctiques realitzades en
78
programes com els Plans de Transició al Treball –PTT-, les Escoles
Taller I les Cases d‘Oficis, etc.
405. Promoure el sistema dual en alternança treball-formació prioritàriament en els CCFF de grau mig, especialment en aquelles
professions menys demandades pels alumnes i amb major inserció
laboral. Establir un Pla de generalització del sistema dual.‖
406. Increment dels recursos per a la implantació dels nous cicles pensant en funció de projectes de futur i tenint en compte també les
migracions i el moviment de treballadors i treballadores i incrementant la formació del professorat, donant força importància a
l'orientació i informació a l'estudiantat.
407. Creació i planificació d‘una xarxa pública de centres integrats (mínim un per comarca), que garanteixi a tot el territori una oferta
integrada de Formació Professional suficient i accessible per a les persones, sigui quina sigui la seva situació.
408. Promoure un sistema d‘avaluació, reconeixement i certificació de
l‘experiència laboral i els aprenentatges no formals que, juntament
amb els títols i certificats professionals de carácter oficial, les persones puguin establir la seva carrera professional.
409. Crear un Sistema d‘Informació i Orientació que integri totes les
dades d‘oferta formativa i les de l‘Observatori del Treball, que permeti orientar sobre el millor itinerari formatiu de les persones.
410. Incrementar els recursos econòmics per tal de garantir una
oferta que sigui capaç d‘incorporar en la formació les competències transversals de les TIC, les llengües comunitàries i els drets laborals -
sobretot en matèria de prevenció de riscs laborals- que facin efectiva la lliure circulació de persones en l‘àmbit de la UE.
411. Incentivar la igualtat d‘oportunitats de les dones en l‘accés i
presència a la formació de les diferents famílies professionals, de les
quals fins ara han estat excloses, mitjançant un treball actiu i mesures concretes.
Educació permanent al llarg de la vida.
Educació permanent, instrumental i bàsica per al món laboral i
per al lleure i la cultura integrades i/o coordinades.
79
L‘educació és un dret que no prescriu, com el dret a la salut existeix al llarg de tota la vida de les persones, en totes i cadascuna de les
seves etapes vitals; en totes i cadascuna de les quals ha de capacitar tothom per a una plena integració social i laboral.
Catalunya té des de 1991 una Llei de Formació d‘Adults consensuada per tots els partits de l‘arc parlamentari, la qual representava un
model avançat en el seu moment. No obstant, la manca de desplegament i l‘incompliment d‘articles significatius exigeixen avui
un nou replantejament, i així el Parlament de Catalunya ho va entendre en discutir i aprovar la Llei d‘Educació de Catalunya i no
derogar la llei antiga, amb la pretensió d‘abordar la reforma de la Llei de Formació d‘Adults en la nova legislatura i des d'una nova
perspectiva: d‘acord amb els requeriments de la societat actual, l‘experiència organitzativa dels països del nostre entorn, les
recomanacions de l‘Estratègia de Lisboa, les repetides comunicacions de la Comissió Europea, l‘OCDE i les resolucions del Parlament i el
Consell Europeu.
La Comissió Europea i els Estats membres conceben l‘educació
permanent com ―tota activitat d‘aprenentatge realitzada al llarg de la vida amb l‘objectiu de millorar els coneixements, les competències i
les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o relacionada amb l‘ocupació‖.
Des de la Cimera de Lisboa (2000), l‘aprenentatge permanent es
percep com una estratègia clau per dinamitzar el pas de la societat industrial a la societat de la informació. D‘acord amb el context i la
realitat de la societat catalana, s‘han identificat cinc objectius d‘educació permanent que poden facilitar el trànsit d‘un paradigma
social a l‘altre:
• Garantir la formació bàsica per a una societat del coneixement per a tothom.
• Potenciar l‘educació permanent com a eina indispensable per al món del treball.
• Posar a l‘abast de tothom les eines necessàries per a la plena
utilització d‘internet i les tecnologies de la informació i comunicació.
80
• Afavorir la convivència democràtica i el coneixement i respecte de la
diversitat cultural.
• Promocionar la ciutadania activa i la participació cultural.
Propostes:
412. Impulsar l‘elaboració d‘una Llei d‘Educació Permanent i de
formació al llarg de la vida que comprengui fonamentalment els objectius exposats: garantir l‘accés a obtenir les competències
bàsiques per tota la població, formació professional i qualificacions integrades de manera permanent i actualitzada, eradicar
l‘analfabetisme digital promoguen les TIC, afavorir la formació per la ciutadania.
413. Estendre i ampliar l‘educació permanent: increment de l'oferta i
participació dels municipis com administració i dels agents socials en la planificació. Creació d'aules i centres d‘educació permanent amb
serveis d‘informació i orientació per la formació i l‘ocupació, en sentit ampli, segons els anteriors objectius.
414. Elaborar el mapa de l‘Educació Permanent de Catalunya, amb equilibri territorial i també com a eina de potenciació de la cohesió
social. Creació d‘Escoles d‘Educació bàsica Permanent a totes les presons catalanes.
415. Elaborar Plans Locals d‘Educació Permanent com a instruments
de coordinació al territori.
416. Promoure la creació d‘un organisme coordinador de tota l‘educació/formació al llarg de la vida que informi i proposi a l‘agència
o comissionat de FP (mesura 69/ 67), i al consell interuniversitari, polítiques integrals de formació permanent al llarg de la vida, amb
l‘objectiu de cercar la màxima coherència en la formació i qualificació dels diferents sistemes post obligatoris.
Ple reconeixement al dret a l’educació en el lleure.
Incorporar l‘educació en el lleure i les activitats més enllà de l‘horari lectiu en l‘estratègia educativa.
El Pacte Nacional per l‘Educació i la mateixa LEC van recollir que
l‘educació d'infants i adolescents no s‘acaba a l‘escola. Ni tan sols a
81
les famílies, per bé que és el marc principal que la farà possible. Els
espais no formals són sovint decisius en l‘adquisició d‘hàbits, valors i aprenentatges d'infants i joves. El temps de lleure és un espai amb
unes enormes possibilitats educatives que no podem deixar estrictament en la lògica consumista que determina el mercat. La LEC
permet donar un salt important per tal de fer possible la incardinació
de l‘escola amb l‘entorn.
417. Establiment de requisits i criteris de qualitat en les activitats de lleure.
418. Regular les ràtios d‘infants i educadors i educadores.
419. Temps remunerat per a la coordinació educativa amb les
tutories dels infants.
420. Impulsar la concreció de la relació amb l‘entorn en els Plans d‘Autonomia de Centre.
421. Promoure l‘ús d‘instal·lacions dels centres educatius per part de
les entitats.
422. Regular l‘espai educatiu del temps del migdia i els menjadors
escolars.
423. Garantir l‘atenció educativa dels infants en els espais de vacances escolars.
424. Impulsar la generalització d‘experiències d‘Aprenentatge–Servei
(ApS), camps de treball i d‘exercici de ciutadania de les persones joves.
425. Participació de les entitats de lleure en els òrgans de la
Comunitat Educativa (centres, municipis, Catalunya).
Garantir l‘equitat i l‘accés a l‘educació en el lleure i a les activitats
més enllà de l‘horari lectiu a infants i joves de Catalunya.
L‘accés a un temps de lleure educatiu i a les activitats que no formen part de l‘horari lectiu i reglat no és a l‘abast del conjunt de la
població. Encara és un espai on el factor econòmic provoca discriminació i desigualtat. La crisi ha agreujat aquesta situació. Els
82
nostres texts legals, l‘Estatut, la LEC i la Llei d‘infància emplacen els
poders públics a crear les condicions per garantir l‘equitat.
426. Increment de les partides d‘ajuts als casals, colònies i campaments d‘estiu per a tota la població que ho requereixi (mesures
de cofinançament, beques, etc.)
427. Instrumentació d'ajuts específics amb els ajuntaments per
cofinançar les activitats.
428. Garantir per a tothom, i especialment a les famílies amb més dificultats, l‘accés a les activitats més enllà de l‘horari lectiu (temps
del migdia, activitats extraescolars, esplai diari i de cap de setmana,etc.)
Reconèixer i donar suport als centres d’esplai i/o entitats
d’educació en el lleure. d’atenció a la infància, la joventut i les famílies.
Els centres d‘esplai i/o les entitats d‘educació en el lleure són entitats
especialment indicades per possibilitar l‘educació en valors i en la
convivència. Són espais d‘aprenentatge de ciutadania activa. Les entitats d‘educació en el lleure també fan una funció preventiva de
situacions de conflicte i esdevenen espais d‘acollida i integració de les persones nouvingudes. L‘entitat permet viure experiències de
participació real en projectes de servei a la comunitat i que els i les joves monitors i monitores s‘impliquin en una tasca socialment útil.
Per contra, malgrat que tothom en reconeix les seves virtuts, no gaudeixen del reconeixement legal, polític i institucional que es
mereixen i tenen problemes de locals, finançament adequat i aval públic.
429. Establir el reconeixement legal i la regulació adient per dignificar
els centres d‘esplai i/o les entitats d‘educació en el lleure.
430. Fomentar el reforçament i la creació d‘entitats d‘educació en el
lleure i seves les activitats.
431. Vetllar per un finançament adequat dels centres d‘esplai i/o les entitats d‘educació en el lleure i pel suport als ajuntaments per tal de
garantir les infraestructures necessàries de locals.
83
432. Fomentar el suport a les entitats d‘educació en el lleure com a
espais educatius, d‘acollida i intercanvi per a infants nouvinguts i nouvingudes i les seves famílies.
433. Considerar i reforçar la funció preventiva de les entitats
d‘educació en el lleure dins dels plans de prevenció d‘infància en risc
social previstos a la Llei d‘infància.
D) Quart objectiu estratègic: La participació de la comunitat educativa i la corresponsabilització dels diferents agents
socials han de permetre fer de l'educació un objectiu compartit i una eina bàsica del desenvolupament i la cohesió
social.
El sistema educatiu ha de ser un agent actiu en l‘educació de la ciutadania d‘un país democràtic. El foment de valors com la
participació i el respecte de les diferents idees, la cultura de la pau o el civisme és un element primordial de treball del nostre sistema
escolar.
Altrament, l‘educació és un dret humà i social que cal preservar i
potenciar. És, a més, un dret que no pot ser decidit en exclusiva pels titulars -públics o privats- de les institucions educatives, sinó que
requereix de la participación dels diferents estaments que interaccionen en la complexa societat relacional que està naixent.
Participació i corresponsabilització de nous sectors.
Actualment, tothom reconeix que l‘escola ja no pot afrontar tota sola
molts dels nous reptes educatius. Es va imposant una nova concepció comunitària de l‘educació que requereix d‘un nou tipus
d‘Administració educativa. El Departament d‘Educació necessita d‘una estructura de gestió més arrelada al territori, més propera i
participativa, com a única forma d‘obrir-se a la coresponsabilització dels diferents agents educatius.
434. Cal buscar vies per regular i aprofitar la tasca que, en molts casos, ja realitza l‘Administració local. Fórmules de col·laboració
institucional que incideixin sobre tot el sistema, com poden ser les ―zones educatives‖.
435. El Departament d‘Educació ha de ser més àgil, obert i modern, i
ha de ser el principal impulsor de la participació i implicació de les
84
famílies. Fins ara, les AMPA han hagut de substituir algunes
mancances del sistema, però la prioritat és que puguin estimular les responsabilitats educatives de pares i mares.
436. El repte social de la incorporació de les persones migrades amb
igualtat de drets i deures té en l‘escola un bon instrument, però
necessita d‘un major recolzament. Aquest canvi demogràfic no és un fet puntual; planteja, doncs, la necessitat d‘un nou model d‘escola
més multicultural.
437. Cal analitzar ―l‘escola‖, ―les extraescolars‖ i ―el fora escola‖ d‘una mateixa zona com a realitats complementàries, construint
ponts molt flexibles de connexió i treball conjunt.
438. Per promoure el necessari clima de complicitat i col·laboració, són molt interessants les experiències de Projectes Educatius de
Ciutat, que no han de quedar només en un objectiu municipal aliè al sistema educatiu. Aquest ha de ser el principal interessat a prendre la
iniciativa i obrir la participació als Consells Escolars a d‘altres sectors, explorar experiències d‘implicació del món empresarial i facilitar la
col·laboració d‘altres professionals, d‘interrelació amb els mitjans de
comunicació, etc.
Implicar la societat, tota la ciutadania, per desenvolupar plenament un model d’educació inclusiva.
Estructurar un model educatiu on totes les persones ensenyen i
aprenen, siguin infants, mares i pares, voluntariat o el mateix professorat, qui té la responsabilitat bàsica d‘aquest procés. Es basa
doncs en l‘acció coordinada de tots els agent educatius. Una escola on se‘t convida a ser protagonista del procés educatiu del teu fill o
filla. Un centre educatiu amb un model de funcionament on es potencia la relació amb les famílies i de la comunitat amb els
professionals docents. Les famílies tenen un paper primordial en l‘organització del centre i una possibilitat efectiva de participació i de
coneixement de la vida escolar quotidiana
439. Promoure Projectes Educatius de Ciutat.
440. Potenciar i prioritzar projectes educatius de centre encaminats a
transformar la igualtat formal en igualtat real, posant els mitjans necessaris per a una veritable igualtat d‘oportunitats entre homes i
dones.
85
441. Impulsar plans integrals/comunitaris de zona per treballar aspectes educatius.
442. Revisar el funcionament dels consells escolars de centre,
territorials, municipals i de Catalunya promovent-ne la dinamització.
443. Garantir el funcionament adequat dels consells escolars dels
centres finançats amb fons públics.
444. Potenciar la vida associativa i el diàleg amb les entitats representatives de la comunitat educativa.
445. Promoure la participació de les AMPA en la vida dels centres
docents, donant a conèixer el dret a participar i establint fórmules que facilitin la formació per a la participació.
446. Programes de participació i formació de les famílies en
l‘educació.
447. Promoure permisos retribuïts en el món laboral per assistència a
tutories i consells escolars.
448. Reconèixer els drets democràtics de l‘alumnat que permetin participar en la gestió dels centres i facilitin els mitjans necessaris per
organitzar-se i expressar-se, tot promovent l‘associacionisme.
Impulsar mesures per tal d’implicar el professorat en el procés de canvi i millora de l’educació.
449. Establir un pla de suport i incentivació del professorat que
estimuli:
• L'obertura i consolidació de processos participatius en els centres. • La vinculació dels centres amb l'entorn.
• L'impuls de processos d'aprenentatge cooperatiu.
• La igualtat d‘oportunitats i la potenciació de la diversitat com a enriquidora del fet educatiu.
450. Formació del professorat: descentralitzar-la i vincular-la al
desenvolupament i creixement dels plans de centre i zona, així com a la demanda específica del professorat. Reforçar-la especialment
respecte dels tractaments de la diversitat, dels conflictes i dificultats
86
(incorporant tècniques de mediació) i potenciar línies d‘autoformació
respecte a la vinculació i coneixement del territori.
451. Difondre la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants, entre professionals que tracten directament amb infants.
E) Cinquè objectiu estratègic: Els reptes de l‘educació necessiten administracions educatives eficients i eficaces.
Descentralització, Zones Educatives i autonomia de centre.
El canvi ha d‘aprofundir en la línia d‘unificar les competències i
descentralitzar realment la gestió del Departament d‘Educació, aplicant el principi de subsidiarietat, tot diferenciant les funcions
d‘Administració educativa de les que li corresponen com a titular dels centres públics, que l‘han de notar molt a prop, ajudant al seu bon
funcionament
L‘autonomia de centre és una peça clau per a la qualitat, però hi ha diverses concepcions. Són positius els Projectes Educatius de Centre,
equips estables, coresponsabilització de la comunitat educativa i
territorial, possibilitat de definir alguns perfils professionals, de gestió autónoma dels recursos i de sistemes d‘avaluació interna i externa,
però per assolir millor els objectius educatius comuns, no pas per augmentar les desigualtats. Autonomia sí, però:
• Tenint en compte les estratègies específiques, recursos i capacitat
de gestió per assolir, des de la realitat de cadascú, els objectius educatius comuns. És a dir, recursos en la mesura de la capacitat
d‘assolir compromisos (amb accions d‘estímul gradual per als centres amb menys iniciativa), però sempre en funció de les diferents
necessitats, per reequilibrar.
• Treballant en xarxa, amb nivells diferents de gestió, perquè hi ha moltes coses que difícilment es poden gestionar únicament des de la
unitat ―centre escolar‖. Cal un arrelament territorial, una complicitat
d‘altres agents educatius i una massa crítica suficient de recursos, que permeti el seu aprofitament racional.
452. Modificar el model d‘inspecció que respongui a les necessitats
dels centres educatius. Ens definim per un model d‘inspecció que assessori i orienti el desenvolupament dels projectes educatius dels
87
centres i avaluï, amb el conjunt del professorat, el resultat de la seva
aplicació.
453. Desconcentrar la gestió en uns reforçats Serveis Territorials i crear, dins del seu àmbit, diverses ―zones educatives‖ amb
personalitat pròpia prou petites per tenir identitat i ser gestionables,
però amb suficient entitat com per disposar d'una oferta prou rica (de l‘escola‖, el ―fora escola‖ i l‘entramat social i econòmic d‘aquella zona,
a més de la implicació de l‘Administració local).
454. Revisar la composició del Consell Escolar de Catalunya, augmentant-ne la presència de sectors directament representants
dels diferents agents educatius (alumnat, pares i mares i professorat) i disminuir-ne la presència de l'Administració.
455. Crear al Departament d‘Educació l‘Assessoria de Coeducació,
que haurà de vetllar perquè totes les actuacions educatives prevegin la igualtat d‘oportunitats entre nens i nenes. Ha d‘incloure la formació
del professorat i la informació a les famílies.
456. Descentralitzar la gestió del sistema educatiu, dotant les zones
educatives i les delegacions territorials de més competències de planificació, programació i execució de polítiques educatives en el
territori, i dels corresponents recursos.
457. Dotar de més competències de gestió i planificació, amb els recursos corresponents, l‘Administració local, per tal de promoure
l‘accés igualitari a l‘educació, millorar la qualitat educativa, fomentar la relació dels centres amb l‘entorn, generalitzar els serveis educatius
complementaris compensant les actuals desigualtats en l‘accés i millorar el control dels fons públics destinats a l‘ensenyament.
Avançar en la delegació de competències, en la coresponsabilitat i concurrencia de la gestió dels nivells d‘infantil i primària als
ajuntaments, dotant-los dels recursos suficients. L‘Administració local, els ajuntaments, han de ser plenament reconeguts com a
Administració educativa.
88
PROGRAMA DE CIUTADANS – PARTIDO DE LA CIUDADANÍA
CAPÍTULO 3. POR UNA CATALUÑA DILIGENTE CON LAS PERSONAS
Los servicios públicos, garantes del Estado de bienestar, tienen que ser una de las verdaderas prioridades de la política catalana. C‘s se
reafirma en su defensa del Estado del bienestar como garantía de la igualdad de oportunidades.
La educación es decisiva para el porvenir de toda sociedad y
fundamental en la igualdad efectiva de oportunidades. Resulta inaceptable, ante el despilfarro económico que genera el
nacionalismo, que en Cataluña miles de alumnos sigan estudiando en barracones o que sea una de las comunidades autónomas con mayor
fracaso escolar.
(…)
3.1 Educación y cultura, bases para un futuro mejor
En los últimos años se ha impuesto una pedagogía de la promoción
automática y el facilismo que impregna las leyes educativas y concretamente la Ley de Educación de Cataluña (LEC). No cabe duda
de que esa pedagogía, junto a otros factores relacionados con la implicación de las familias, falta de medios, etc., es la principal
responsable de un fracaso escolar que se sitúa en el 30% del alumnado. Año tras año los informes que evalúan los niveles de la
educación en los distintos países sitúan la Comunidad Autónoma de Cataluña por debajo de la media europea en los conocimientos y
competencias adquiridas, y por encima, en las tasas de abandono escolar.
C‘s apuesta por una escuela pública de calidad, trilingüe y
aconfesional donde la cultura del esfuerzo y el mérito sean los pilares
del sistema educativo y que tenga como principales objetivos buscar la excelencia educativa y favorecer la promoción social.
Defendemos que catalán y castellano sean lenguas docentes, es
decir, vehiculares y no meros objetos de estudio, como es ahora el castellano en la legislación catalana, incumpliendo de forma flagrante
la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto del 2006
89
que considera que ―ambas lenguas han de ser no sólo objeto de
enseñanza, sino también medio de comunicación en el conjunto del proceso educativo y es constitucionalmente obligado que las dos
lenguas cooficiales sean reconocidas por los poderes públicos competentes como vehiculares‖.
La cultura también juega un papel primordial en la igualdad de oportunidades y por ello C‘s no sólo fomentará la creación y difusión
de contenidos culturales, sino que promoverá todas las vías de acceso de los ciudadanos a esos contenidos, incluyendo las nuevas
tecnologías.
80. Revisar la LEC y adaptarla a la sentencia de TC
Exigiremos el cambio de los artículos inconstitucionales de la LEC y su adecuación a la sentencia del TC sobre el Estatuto de 2006 al objeto
de, como establece la propia sentencia, ―garantizar el derecho de los ciudadanos a recibir, durante los estudios básicos en los centros
docentes de Cataluña, enseñanza en catalán y en castellano‖. La aplicación de la sentencia restituirá así la igualdad de derechos
lingüísticos en la enseñanza.
81. Educación trilingüe uniendo alumnos y lenguas en el aula
En Cataluña, un buen conocimiento de catalán, castellano y una
lengua extranjera, preferentemente el inglés, es garantía de igualdad de oportunidades para todos los ciudadanos. El mejor conocimiento
de una lengua se consigue cuando la lengua enseñada es además lengua de enseñanza. Por ello, para C‘s es un objetivo establecer que
castellano y catalán sean ambas lenguas de enseñanza en las aulas, añadiendo progresivamente una lengua extranjera y con una
presencia, en los diferentes tramos educativos, de un 40% para cada lengua oficial y de un 20% para la lengua extranjera.
82. Acabar con el fracaso escolar
Reforzaremos la autoridad de los docentes y el valor del esfuerzo en el aprendizaje, así como el cumplimiento de las normas de
convivencia de los centros. Potenciaremos el desarrollo de las capacidades individuales.
Reforzaremos de forma prioritaria todos los aspectos del aprendizaje:
la comprensión lectora, el razonamiento, el cálculo, la expresión oral
90
y escrita, la expresión artística, las competencias digitales y el
tratamiento de la información.
Reforzaremos los programas de cualificación profesional inicial para mejorar la capacitación profesional de los alumnos con riesgo de
abandono escolar.
Estableceremos un tutor personal que oriente a los alumnos con bajo
rendimiento escolar en su proceso educativo individual.
Potenciaremos el deporte como recurso para la mejora de hábitos y comportamientos en los alumnos con riesgo de fracaso escolar.
Incentivaremos de manera especial la participación de las familias
con hijos con problemas educativos y de aprendizaje, en el proyecto educativo, para abordar el problema con más garantía de éxito.
83. Más inversión y más calidad
Aumentaremos la inversión pública en educación hasta situarnos en
la media europea, priorizando la escuela pública con el fin de
aumentar su calidad y eliminar los barracones, ejemplo infame de una enseñanza precaria.
C‘s promoverá las acciones oportunas para mejorar la conciliación
laboral con la vida familiar teniendo en cuenta las iniciativas de la Asociación para la Racionalización de los Horarios Españoles.
Nos comprometemos a lograr una mayor implicación y apoyo de la
Administración para resolver los problemas y dificultades de colegios e institutos.
84. Libros de texto gratuitos
Velaremos para mantener estables los contenidos en los libros de
texto y estableceremos la reutilización de los libros mediante un
sistema de préstamo por parte de los centros educativos que garantice el acceso gratuito de los alumnos al material didáctico.
Como complemento a los materiales didácticos tradicionales
apoyamos el uso en soporte electrónico.
85. Armonización de contenidos en toda España
91
Nos comprometemos a trabajar por la armonización de los contenidos educativos en toda España para, sin perjuicio de la participación de
las CCAA en contenidos particulares, garantizar que un alumno reciba la misma formación básica independientemente del lugar de
residencia, lo que favorecerá así la libre movilidad de los alumnos y
garantizará la igualdad efectiva de los estudiantes en la educación.
86. Educación infantil
Daremos a la etapa de 0 a 3 años alcance universal y gratuito.
Para cubrir la creciente demanda social de guarderías aumentaremos progresivamente la oferta de las de titularidad pública a 50.000
plazas y promoveremos la oferta privada y la concertación de plazas.
Fomentaremos la construcción de centros multifuncionales que integren la atención a la tercera edad y la educación infantil de niños
en edad preescolar, favoreciendo así la comunicación intergeneracional.
87. Educación secundaria
Estableceremos itinerarios curriculares flexibles para atender las necesidades tanto de los jóvenes que aspiran a la universidad como
de los que buscan una formación general.
Fomentaremos la autonomía económica de los colegios e institutos porque el gasto educativo es mucho más eficaz y eficiente cuando lo
gestionan los proprios centros. Se abre la posibilidad de obtener más ingresos si se fomentan actividades culturales y educativas. También
permitiremos adaptar los gastos a las nuevas necesidades de unos centros educativos modernos abiertos a la sociedad.
Estableceremos más controles para evitar que la escuela concertada
seleccione a su alumnado.
Estableceremos mecanismos para incentivar la excelencia en el
profesorado.
Potenciaremos mecanismos de evaluación externa y sistemática de la calidad del sistema educativo; en particular, estableceremos pruebas
de aptitud para todos los estudiantes de la etapa obligatoria,
92
haciendo públicos los resultados medios de los centros e incentivando
su mejora.
Potenciaremos las cualidades individuales del estudiante para desarrollar su potencial humano y profesional, mediante profesionales
cualificados en los colegios e institutos (psicólogos-coaching) para
evitar el fracaso escolar, captar la excelencia en el alumno y poder guiarlo hacia el éxito.
88. Formación Profesional
Reforzaremos la diversificación de la oferta y favoreceremos la
entrada a los ciclos de FP de grado medio mediante cursos preparatorios y apoyos específicos, para conseguir recuperar a buena
parte de ese 30% de alumnos que abandonan prematuramente el sistema educativo.
Con el fin de alcanzar una FP que forme buenos profesionales que
hagan más competitivas nuestras empresas, elaboraremos y dotaremos de financiación suficiente un nuevo plan de Formación
Profesional a medio plazo que mejore las infraestructuras,
promoviendo e incrementando la existencia de centros especializados en la impartición exclusiva de la FP específica. Quedarán integrados
los Programas Cualificación Profesional Inicial, la formación continua y la reglada.
Favoreceremos la creación de nuevos programas que vinculen de
manera más eficaz el mundo académico y el laboral, para atender los intereses y las capacidades de los alumnos.
Incrementaremos la oferta de FP reglada a distancia mediante el
Institut Obert de Catalunya (IOC), dotando los medios materiales y humanos adecuados, facilitando al máximo la formación continua de
los ciudadanos que por problemas familiares o laborales no puedan seguir cursos presenciales.
90. Bachillerato nocturno y a distancia Garantizaremos el número de plazas suficientes para que, ya sea
presencialmente o bien a distancia, mediante el IOC y mediante las tecnologías de la información y la comunicación (TIC), las personas
puedan cursar el bachillerato nocturno, drásticamente reducido por la Generalitat en los últimos años, que les abra las puertas de la
universidad.
93
91. Movilidad estudiantil y universitaria
Impulsaremos un programa de intercambio entre estudiantes de secundaria catalanes y del resto de España.
Fomentaremos la movilidad estudiantil universitaria, con mayores dotaciones de becas y la consolidación de una red de residencias
universitarias que permita que los alumnos estudien sin dificultades en centros fuera de su localidad.
Apoyaremos los programas de intercambio universitario con centros
del resto de España y de Europa (programas Séneca y Erasmus), con especial énfasis en la corrección de las desventajas competitivas de
las universidades catalanas frente a las de otras regiones como destino de estudiantes nacionales e internacionales.
Rechazamos los espacios de bienvenida educativa por ser centros
ajenos al sistema escolar. Para C‘ la integración en el sistema educativo debe realizarse a través de las aulas de acogida sin que
conlleve un adoctrinamiento identitario.
(…)
93. Política cultural y de equipamientos culturales
Apoyaremos la creación cultural de calidad sin discriminación
lingüística o ideológica eliminando el clientelismo e introduciendo mecanismos de transparencia y equidad para evitar la dependencia
de los creadores del subsidio y la subvención pública.
Aumentaremos los descuentos para parados, jóvenes y pensionistas en el acceso a ofertas culturales.
Evitaremos la concentración de las ofertas culturales a las áreas
metropolitanas.
Consolidaremos las redes de bibliotecas, museos y teatros, así como
su accesibilidad al público. En ese sentido, extenderemos los horarios de las bibliotecas públicas, singularmente las universitarias (horarios
más amplios y que incluyan festivos, ampliando la oferta de apertura las 24 horas en época de exámenes).
94
Elaboraremos un nuevo Plan de fomento de la lectura y promoción de
la cultura que implique a la Administración, la enseñanza pública y privada y las redes de equipamientos culturales. Contemplará una
biblioteca pública, dependiente del Consorci de Biblioteques de Barcelona, con sedes en todas las líneas de metro y FGC de
Barcelona.
PROGRAMA DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA
UNA EDUCACIÓN DE CALIDAD Y EN LIBERTAD
QUEREMOS DAR A NUESTROS HIJOS EL MEJOR FUTURO. Y EL MEJOR
FUTURO COMIENZA EN LA ESCUELA CON UNA EDUCACIÓN DE CALIDAD. LAMENTABLEMENTE LA EDUCACIÓN EN CATALUÑA ESTÁ A
LA COLA DE EUROPA EN INVERSIÓN Y CALIDAD. HEMOS DE
RECUPERAR LA AUTORIDAD Y EL PRESTIGIO DE NUESTRO PROFESORADO, FAVORECER LA LIBERTAD DE LAS FAMILIAS PARA
ELEGIR EL TIPO DE EDUCACIÓN QUE QUIEREN PARA SUS HIJOS, POTENCIAR LA CULTURA DEL ESFUERZO Y DE LA EXCELENCIA, Y
CAMBIAR UN SISTEMA DE INMERSIÓN MONOLINGÜE QUE NOS EMPOBRECE POR UNA ESCUELA TRILINGÜE ABIERTA AL MUNDO.
El sistema educativo determina el modelo de sociedad. En las
sociedades modernas la educación, la formación y el conocimiento de sus ciudadanos están estrechamente relacionadas con su desarrollo
económico y social. El sistema educativo debe ofrecer altos niveles de calidad y facilitar una educación permanente a lo largo de toda la
vida. Los resultados académicos de los estudiantes han de ser profundamente mejorados durante los próximos años según los
indicadores internacionales más recientes, que ponen de manifiesto la
necesidad de adoptar un conjunto de políticas y estrategias educativas que incrementen la calidad, disminuyan el fracaso escolar.
Es por ello que asumiremos el compromiso de reformar el sistema educativo y fortalecer el tratamiento de todas las áreas y asignaturas
comunes y de contenido instrumental.
En el Sistema de enseñanza, los profesores constituyen el elemento más valioso y decisivo para alcanzar la eficacia y eficiencia de la
enseñanza. En este sentido, nos proponemos elevar la consideración social del profesorado, procurando que éste tenga
95
un mayor apoyo de las familias y del conjunto de la sociedad,
mejorando sus condiciones profesionales y fortaleciendo el sistema de formación inicial y de formación permanente.
Los centros públicos y privados son instituciones educativas
complementarias que contribuyen a prestar un servicio, que hace
posible el derecho de todos a la educación, en un marco de libertad de enseñanza.
Además, hacen posible el derecho de los padres a escoger el tipo de
educación que quieren para sus hijos. No nos podemos permitir una confrontación entre la escuela pública y la privada o concertada, dado
que son complementarias y que prestan un mismo servicio a la sociedad.
Dar más poder a las familias en la educación de sus hijos
Los padres han de poder elegir el modelo educativo que quieran para
sus hijos con las mínimas restricciones posibles. Nadie mejor que las familias saben lo que quieren y lo que necesitan sus hijos. Por eso
vamos a establecer una auténtica revolución en el derecho de las
familias a escoger el modelo educativo que quieren para sus hijos desde la educación infantil hasta el bachillerato:
• Hacer de Cataluña una sola zona a efectos de poder escoger un
colegio para evitar que el lugar de residencia sea una limitación para elegir la escuela preferida por la familia.
• Establecer un proceso de preinscripción continuo desde septiembre
del año anterior en el que los padres podrán comenzar a solicitar plaza en las escuelas de su preferencia para que la administración
pueda planificar siguiendo las demandas de las familias.
• Posibilitar que las familias puedan escoger el centro de su preferencia desde el mismo momento del nacimiento de su hijo.
• Garantizar la libertad de las familias con hijos con necesidades educativas especiales a escoger el tipo de centro que quieren para
sus hijos.
• Impulsar la libertad de elección de centro en la educación infantil y la educación postobligatoria así como en la educación musical.
96
Queremos que la lengua en nuestras escuelas sea una oportunidad
para abrirse al mundo, no una excusa para hacer del nacionalismo una asignatura de obligado estudio. Por eso vamos a impulsar una
mayor libertad de los padres a escoger escuela por motivos lingüísticos:
• Garantizando la libertad de los padres a escoger en qué idioma quieren que sus hijos reciban la primera enseñanza y respetando el
derecho de todos los niños a recibir la primera educación en su lengua materna.
• Incluyendo en la solicitud de preinscripción la posibilidad de que los
padres o tutores de los alumnos puedan escoger libremente el idioma e que quieren recibir la educación primaria.
• Promoviendo la protección de la libertad de cátedra en todos los
niveles educativos para que los maestros y profesores tengan la libertad de impartir la clase en la lengua oficial que consideren
oportuna.
• Eliminando las medidas coactivas que impiden el normal desarrollo
de la libertad lingüística por parte de alumnos, padres, y docentes, como son los comisarios lingüísticos o los requisitos lingüísticos para
la realización de actividades.
• Introduciendo ‗el régimen lingüístico del centro‘ como criterio de las familias a la hora de escoger un centro educativo.
La libertad educativa es también respetar las convicciones éticas y
morales de las familias. Por eso vamos a instar a la reformulación de la educación para la ciudadanía a nivel nacional para quitarle el
carácter ideológico y doctrinario y vamos a establecer en Cataluña:
• La garantía a las familias de que sus hijos recibirán formación religiosa si así lo desea eliminando los obstáculos que lo impiden en
la actualidad.
• La adaptación de la asignatura de educación para la ciudadanía en
los centros concertados y privados para que en ningún caso puedan ir en contra de su carácter propio.
• El respeto a la objeción de conciencia en los colegios públicos para
que a nadie se le pueda imponer unas normas éticas y morales en
97
contra de su voluntad, y la homologación de la asignatura mediante
la realización de prácticas en entidades cívicas y de voluntariado.
Mejorar la calidad educativa y reducir el fracaso escolar
Cataluña tiene un problema grave con su educación que se llama
fracaso escolar. Las políticas de CiU y del tripartito nos han colocado literalmente a la cola de Europa y de España. Por eso, hemos de
establecer un plan de choque para reducir el fracaso escolar que se centre en el esfuerzo y el estudio:
• Recuperando el valor del esfuerzo afianzando en los alumnos los
hábitos de estudio y de trabajo que favorezcan el aprendizaje autónomo y el desarrollo de sus capacidades.
• Aumentando las horas en las asignaturas instrumentales básicas
como las ciencias, la comprensión lectora y las matemáticas.
• Introduciendo la cultura del esfuerzo en los objetivos transversales del currículo.
• Realizando pruebas externas para pasar de etapa: no puede ser que alumnos sin un buen nivel de lectura o escritura pasen de la
educación primaria a la educación secundaria.
• Implantando un plan de choque contra el fracaso escolar que habilite los fines de semana y el mes de julio para actividades de
repaso y recuperación para aquellos alumnos que van más retrasados en las asignaturas instrumentales.
• Reintroduciendo los exámenes de septiembre.
• Avanzando las actuaciones de lucha contra el fracaso escolar a la
educación primaria, estableciendo unos mayores controles en el proceso de aprendizaje del alumno con especial énfasis en las
asignaturas instrumentales básicas.
• Eliminando la promoción automática para evitar que pasen de curso
los alumnos con más de dos asignaturas suspendidas, dando más poder a los profesores para poner las notas de su asignatura.
98
• Estableciendo periódicamente evaluaciones externas de los centros
haciendo públicos los resultados y condicionando la financiación de los centros a los resultados y mejoras alcanzadas.
Pasar de la inmersión al trilingüismo
Queremos abrir la mente de los niños enseñándoles tres lenguas desde pequeños. Por eso, vamos a impulsar los centros trilingües en
los que nuestros hijos estudien en inglés una buena parte del tiempo educativo.
Queremos que nuestras escuelas sean abiertas al mundo y doten a
nuestros alumnos de las capacidades lingüísticas y las habilidades comunicativas en catalán, castellano e inglés. Por eso introduciremos
el inglés desde la educación infantil y una segunda lengua en la educación primaria y vamos a implantar una red de escuelas
trilingües. Estas escuelas impartiránlas áreas lingüísticas entre una quinta parte y una tercera parte en inglés, y el resto del currículum
de forma equitativa entre catalán y castellano.
Potenciar las relaciones entre las familias y las escuelas
Queremos hacer compatible la educación de los hijos con el trabajo
de los padres. Por eso vamos a impulsar un plan familia-escuela que incluya:
• Hacer de las familias el centro de la vida escolar al ser los padres
los primeros responsables de la educación de los hijos. Por eso vamos a garantizar que participen en todos los procesos de decisión que
afecten a la escolarización de sus hijos.
• La flexibilización y la ampliación de los horarios de apertura de los colegios y, sobre todo, de las guarderías, reduciendo las vacaciones
escolares, introduciendo aire acondicionado en todas las escuelas, destinando julio a programas de refuerzo y de actividades
extraescolares y abriendo Los centros las tardes de los días
laborables y los sábados.
• La exigencia al gobierno central el traspaso de las becas para poder gestionar un sistema catalán de becas y ayudas al estudio para
establecer un sistema más justo de becas de comedor y transporteal que puedan acceder las familias de clase media y para impulsar la
99
gratuidad de los libros de texto y de los ordenadores para dejar de
ser la única comunidad autónoma que los hace pagar.
• El aumento de las plazas de guarderías públicas y concertadas y la libertad de las familias para escoger la plaza que deseen.
• La garantía de la continuación del bachillerato nocturno en los centros que ya lo hacían a principio de la presente legislatura.
• La posibilidad que cada escuela, en base a su autonomía, pueda
escoger la jornada que desee (continua o partida) siempre que toda la comunidad educativa de los centros, en especial las familias, estén
de acuerdo.
• La eliminación de la semana blanca y la disposición de esos días libres para la preparación de las evaluaciones y para las tareas de
refuerzo escolar.
• El impulso de las nuevas tecnologías para que, en todo momento, los padres conozcan la evolución de sus hijos.
• La introducción de la posibilidad de la educación en casa garantizando para ello un marco legislativo adecuado y un
seguimiento riguroso de los contenidos, de la socialización y de los avances De los alumnos que estén en esta modalidad de
escolarización.
Dar más poder a las escuelas
El sistema de libertad educativa que queremos impulsar no pasa sólo por la libertad de las familias. Pasa, también, por una mayor libertad
y capacidad de decisión de nuestros profesionales y nuestros centros. Por eso, vamos a dar más poder y libertad a las escuelas
comenzando por la creación y la concertación escuelas:
• Facilitando la creación de proyectos pedagógicos nuevos por parte
de la sociedad civil, sobre todo en las zonas con mayor índice de pobreza, marginación y fracaso escolar, mediante la aprobación de
una ‗ley de escuelas libres‘ siguiendo los ejemplos holandés y sueco.
• Eliminando el intervencionismo de la legislación actual en la autonomía de los centros privados y concertados.
100
• Potenciando el papel de la dirección de los centros educativos como
factor decisivo de calidad y fortalecimiento de los equipos directivos.
• Desarrollando un modelo de selección de directores que permita la incorporación de los mejores a la dirección escolar de los centros
públicos, así como su máxima profesionalización.
• Apoyando el ejercicio de la función directiva con la reducción de la
docencia directa, el fortalecimiento de su autoridad, una formación permanente útil y de calidad y su desarrollo profesional.
• Reforzando la autonomía curricular de los centros, tanto públicos
como privados, para que puedan desarrollar sus proyectos educativos, determinar contenidos curriculares para que los alumnos
reciban una formación con contenidos amplios, neutrales y de calidad.
Si damos más libertad a nuestras escuelas y les exigimos más
resultados a nuestros profesionales, les hemos de apoyar con mayores recursos. Por eso, vamos a introducir una mayor inversión
educativa que haga llegar los recursos donde hacen falta, al aula:
• Aprobar una ley de financiación de la educación que nos permita
alcanzar en el 2020 el 7% del PIB de inversión en educación, un 5% en educación no universitaria, y un 2% en educación universitaria.
• Garantizar que el concierto cubra el 100% del coste de la plaza
escolar para que la educación concertada sea gratuita para todos los alumnos que quieren acceder a un centro educativo privado
concertado.
Más autoridad y dignidad para nuestros profesores. Nuestros hijos merecen estudiar en un entorno seguro y nuestros profesores
merecen respeto. No podemos aceptar que nuestras escuelas sean espacios al margen de la ley y que nuestros profesores estén
absolutamente desprotegidos ante actuaciones incívicas y de falta de
respeto.
Dignificaremos la figura del profesor dándole más autoridad e impulsaremos el respeto en nuestras escuelas. Por eso vamos a:
• Aprobar una ley de autoridad del profesorado que equipare a
nuestros profesores a la autoridad pública, les dé un mayor control
101
sobre su clase, simplifique los trámites disciplinarios y establezca un
nuevo sistema de expulsiones que de mayor poder a los profesores y directores en la toma de decisiones de expulsión de alumnos con
comportamientos incívicos.
• Trabajar en serio las situaciones de bullying y acoso escolar
mediante un trabajo en red entre las consejerías de educación, salud, bienestar y familia, interior y justicia, y los servicios sociales y
educativos municipales para que intervengan y estableciendo un protocolo de actuación para la intervención de otros agentes como
psicólogos, los servicios sociales e incluso la policía o el fiscal.
• Reducir las responsabilidades otorgadas a los profesores externalizando las tareas administrativas y dar a nuestros profesores
más poder en el aula en la evaluación de los conocimientos de los alumnos.
• Revisar de las condiciones salariales para equiparar las condiciones
de los profesores de la escuela concertadas a los de la pública y eliminar la reducción salarial del profesorado de la escuela
concertada.
• Impulsar una campaña de comunicación para dignificar a los
docentes haciendo especial incidencia en las imágenes ofrecidas en los medios de comunicación, y
• Elaborar el Catálogo de Enfermedades Profesionales para que
estudie las condiciones de trabajo de los docentes catalanes.
Dar un mayor protagonismo a la Formación Profesional
La situación actual de crisis económica y de cambio de modelo productivo ha de enfrentarse con medidas educativas que den un
mayor peso al conocimiento y la innovación, como base de un empleo cualificado y del descenso del empleo no cualificado.Los estudios de
Formación Profesional los que se relacionan más directamente con el
desempeño de una profesión o de un oficio, y por tanto, los que se relaciona más directamente con la eficiencia del sistema productivo.
Por eso, vamos a:
• Apostar decididamente hacia el modelo de formación dual que
combine de forma simultánea la formación en el instituto con el
102
trabajo en la empresa, en línea con el denominado ―modelo
germano‖.
• Impulsar el establecimiento de un nuevo contrato juvenil de formación que permita a los jóvenes estudiantes de formación
profesional desempeñar de forma simultánea o en alternancia su
formación y empleo.
• Ampliar la oferta pública de las titulaciones de grado medio y superior para ajustar la oferta a la demanda, principalmente en
técnicos de grado medio, hasta converger con la Unión Europea.
• Ampliar la Red de Centros Integrados de Formación Profesional sostenidos con fondos públicos que realice una oferta integrada de la
formación profesional del sistema educativo y de la formación profesional para el empleo.
• Posibilitar que la actual red de centros de formación profesional
sostenida con fondos públicos pueda impartir en jornada de tarde-noche formación reglada y para el empleo para personas adultas y
empresas.
• Fomentar desde la formación profesional el espíritu emprendedor de
las personas jóvenes, enfocándolo a la creación de las empresas y el autoempleo.
• Promover un modelo flexible de formación profesional con adopción
de vías y pasarelas que permitan el tránsito entre los diferentes niveles de formación profesional, el bachillerato y los estudios
universitarios.
• Potenciar los servicios de orientación profesional e intermediación laboral, para facilitar que los itinerarios formativos de los jóvenes
desemboquen de forma rápida en el empleo.
• Realizar evaluaciones externas a todos los alumnos y a todos los
centros, del conjunto de la formación profesional para verificar la calidad del funcionamiento del sistema de cualificaciones, su
adecuación a las necesidades formativas individuales y a las del sistema productivo y a las necesidades del mercado de trabajo.
• Promover entre las administraciones educativas y laborales la
evaluación y acreditación de las competencias profesionales
103
adquiridas a través de la experiencia laboral y aprendizajes no
formales.