anÀlisi d´un text
TRANSCRIPT
ANÀLISI D´UN TEXT Expressió audiovisual
PARAULES CLAU Semiòtica, Vicente Hernández Estévez, anàlisi
formal, formalisme rus, Victor Erice, El espiritu de la
colmena, iconografia .
Laia Mena Grau de Comunicació
ANÀLISI D´UN TEXT
07/11/2014 LAIA MENA 1
L´objecte d´estudi de Vicente Hernández Esteve en el capítol “Teoría y
técnica del análissi fílmico” és la pel·lícula espanyola “Es espíritu de la
Colmena” dirigida per Víctor Erice i estrenada al 1973.
El film, ambientat en el període just després de finalitzada la guerra civil,
descriu la vida en un poble de Segòvia on es projecta la pel·lícula “El doctor
Frankenstein” i la reacció de unes nenes en torn a la pel·lícula i les seves
primeres apropaments a la mort. El film va ser guardonat al Festival
Internacional de cine de San Sebastian com a Millor pel·lícula. El film
combina la visió de l´univers infantil amb la visió poètica del món dels sons
on es fonen situacions macabres amb situacions delicades formant una gran
bellesa fotogràfica. El film pretén recrear l´escena d´una població
devastada psicològica, social i físicament per una guerra civil així com
també tractar la primera mirada infantil envers la mort. Per altra banda
també tracta de cóm el cinema crea mites mitjançant la relació de la nena
amb Frankenstein, idea obsessiva per al director Victor Erice. La pel·lícula
es considerada una obra d´art per l´equilibri dels enquadres, el detall de la
fotografia plena de matisos, el ritme de la narració i la relació entre la
realitat i el món de les idees.
En aquest capítol que pertany al llibre “Elementos para una semiótica del
texto artístico (Poesía, narrativa, teatro, cine)” i publicat el 1999, Vicente
Hernández Estevez fa un anàlisis de la forma i no del contingut. El mètode
d´anàlisi de Hernández és formal. La seva perspectiva és realista sobre la
disposició dels elements en el film i el seu anàlisi és a nivell estrictament
cinematogràfic més enllà de l’estètica del film. Vicente Hernández fa
referencia en la seva publicació a escriptors i crítics pels quals ha estat
influenciat com; F.Creixells, Alain Resnais, Raymond Bellour "Le bloclage
symbolique", Jean-François Tarnowski, M.Mrie "Descripcion-analyse", H.
Hernández y Manolo Revuelta i "30 años de cine al alcance de todos los
españoles", Marta Hernández quan assenyala que "esta terminologia
surgida de los análissi estructurales del relato ha sido traducida y aplicada
al cine en el Estado español por Marta Hernández" o Carlos Bousoño i la
"Teoria de la expresión poética"
Les idees més rellevants que se´n poden extreure dels apartats de “LA
PREMISA” i “LA GENÈRICA” són sempre rellevants a la forma en la
construcció i elaboració de la pel.licula. S´analitza doncs la relació del film
amb el context i amb el seu referent. Hernández intenta en aquest text
completar les teories de Metz, ja que creu que Metz no revela el
ANÀLISI D´UN TEXT
07/11/2014 LAIA MENA 2
funcionament dels elements invariables, així Hernández intenta cobrir
aquest buit en les conclusions de Metz. En un breu recordatori de Metz faig
referència aquí a les seves teories sobre la idea que defensa Metz “Tot i que
imatge i llengua són dues formes de comunicació diferents, cal tenir present
la relació que mantenen per a entendre el potencial de totes dues”.
En un altre idea rellevant del text de Hernández és la crítica al guió de Elías
Quejereta amb la frase "a duras penas llega a merecer el calificativo de
guión cinematográfico" i "no hace falta decir que sería la peor edición de un
filme que nunca se ha arealizado", en un anàlisi estricta de forma i
elaboració del guió.
Més endavant Harnández fa referència al carácter de continuïtat temporal
subjectivitzada amb el que sens presenta el film-en-projecció.
Un altre element analitzat és el punt de vista projectat i cóm es crea. En
aquest cas les diferents mirades que conformen els diversos punts de vista
i la construcció d´aquest punt de vista quan comenta “el punto de vista
conforma una función específica y básica del lenguaje cinematrográfico" i
ho enllaça amb l´ordre en que es presenta el text segons el punt de vista.
El següent punt analitzat és el subjecte de la producció com a element pont
entre el sistema real socialitzat i el sistema textual. L’anàlisi del subjecte
de l´enunciat com a l´element que vehicula, organitza i motiva. Parlen de
la "imatge nítida" en referència a la iconografia simple imposada per
l´aprenentatge social, i que fa que l´espectador ignori d´alguna manera
segones perspectives més profundes, quedant així atrapat per un referent
socialment acceptat i més simple i que gratifica a un tipus d´espectador
que no indaga més a fons i es conforma amb les formes cinematogràfiques
simples sense cercar segons sentits del text.
Seguidament passa a la disposició del plans, seqüències, segments de
seqüències i banda sonora com a mecanisme del funcionament
cinematogràfic d´expressió poètica i a nivell lingüístic, com a sistema
complex d´acoblament d´unitats lingüístiques que formen un poema
visual. El sintagma i el paradigma comparats amb la metàfora i la
metonímia
Seguit ens parla de la impossibilitat d´un anàlisi de la pel·lícula sense tindre
dades sobre el procés d´elaboració i el punt de vista en el procés
d´elaboració del film. Creu en la importància de la informació sobre les
diverses etapes de la filmació per poder entendre i avaluar els elements
que formen la filmació. Diferencia aquí els conceptes entre "cinefília" tot el
relatiu al cine i "filmologia", la informació administrativa del film en sí, i cóm
ANÀLISI D´UN TEXT
07/11/2014 LAIA MENA 3
només amb la cinefília i la filmologia no hi ha prou per comprendre el procés
i elaboració del film per un anàlisi acurat.
El següent concepte i amb una passada breu se centra en la
contextualització social i política i la referència a la història espanyola on
creu que la referència en el film és merament per acceptació social sense
que hi hagin referències explícites a aquest moment històric en concret.
Per últim en aquest apartat de LA PREMIS menciona l´ús de cançons
populars espanyoles de l´època de la guerra civil espanyola per part del
creador de la banda sonora Luis de Pablo.
En l´apartat “EL GENÉRICO" s´analitza la manera en que es presenten els
actors com a peces que conformen el poema, l´expressió poètica
cinematogràfica que és "El espíritu de la colmena". Una presentació
confeccionada amb dibuixos creats per les mateixes nenes protagonistes de
la pel·lícula i l´inici de la frase d´un inici de conte "Erase una vez..." i com
s´estableix la connexió directa amb la fantasia dels contes infantils.
Emfatitza aquí Hernández la capacitat referencial de la disposició dels
personatges introduint una psicologia prèvia a la visualització que prepara
els espectadors. Els pares (Teresa i Fernando) apareixen com a "dona que
escriu cartes i home davant el rusc d´abelles" i cóm la disposició dels
personatges pot donar una visió naturalista o bé més lírica i poètica.
Amb l´anàlisi del text de Vicente Hernández de l´estructura formal del film
podem enquadrar Vicente Hernández en la metodologia dels formalistes
russos.
Els formalistes russos com Victor Sklovski (1893 – 1894), representant
d´aquesta metodologia basen el seu anàlisi en procediments compositius i
estilístics. S´enfoquen en l´estructura que sostén la forma de la trama, en
aquest cas, d´un film. És a dir, analitzen el conjunt d´elements que formen
l´estructura d´un relat i en la forma en que l´espectador rep aquesta
estructura, aquesta trama o siuzhet. S´analitza el film com un text
extraient-ne la part visual i intentant construir la trama des del punt de
vista de l´espectador i analitzant els mecanismes que enllacen uns
elements amb els altres. Els formalistes russos sostenen doncs, que la
trama ha de crear el seu propi contingut. La tècnica i els mecanismes han
de crear la trama. La coherència doncs, entre els elements ha de generar
una trama.
ANÀLISI D´UN TEXT
07/11/2014 LAIA MENA 4
En el cas d´aquesta pel·lícula d´expressió poètica, semblaria per l´anàlisi
de Vicente Hernández apunta a que no segueix els mecanismes formals de
la formació d´una trama que enllaça de manera coherent els elements.
Vicente Hernández fa un anàlisi a partir de la semiòtica, la disciplina que
estudia el signe i la interpretació i producció del sentit, però en cap manera
estudia el seu significat. La semiòtica, com trobem en l´article “fundadores
de la semiòtica” és la ciència que estudia la vida dels signes en el centre
d´una societat i com formen part d´una psicologia social acceptada i que
governa els límits individuals sobre les representacions de conceptes i la
coherència entre aquests conceptes. La semiòtica doncs explica la
interpretació dels elements i la iconologia social.
Bibliografia
Victor Erice http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Erice
El espíritu de la colmena http://es.wikipedia.org/wiki/El_esp%C3%ADritu_de_la_colmena
Blog de cine http://www.blogdecine.com/cine-espanol/el-espiritu-de-la-colmena-la-mas-hermosa-pelicula-espanola-del-siglo-xx
Elías Querejeta y el Espíritu de la colmena https://www.youtube.com/watch?v=y0rMaDSw0wY
Semiòtica http://es.wikipedia.org/wiki/Semiolog%C3%ADa