anabolisme heteròtrof
DESCRIPTION
http://aixoplugat.blogspot.comTRANSCRIPT
Anabolisme heteròtrof
Procés metabòlic de formació de:
molècules org. Complexes
a partir de
molècules org. Simples(precursores)
Fases:
Biosíntesi de Monòmers:• Per mitjà dels precursors
(p.e.:síntesi de glucosa a partir àc. Pirúvic)
Biosíntesi de Polímers:• Per mitjà dels monòmers.
(p.e.:síntesi glicogen a partir glucosa)
Origen precursors:
• Catabolisme• Digestió (cèl. Heteròtrofes)• Fotosíntesi o quimiosíntesi (cèl.
Autòtrofes)
Semblances i diferències amb el Catabolisme
Semblants però en sentit invers.
No tots els enzims poden catalitzar una reacció en els dos sentits.
L’energia s’aconsegueix de la desfosforilació d’ATP
Són reaccions ENDERGÒNIQUES
Emmagatzemen energia en els enllaços de les molècules formades.
- vegetals: producció glúcids (cel·lulosa i midó)
- animals: Prod. proteïnes
On es realitzen?
Al citosol
Excepte:
• Síntesi àcids nucleics: nucli, cloroplasts i mitocondris.
• Síntesi proteïnes: ribosomes.
• Síntesi fosfolípids i colesterol: RE (llis)
• Glicosilació lípids i proteïnes: RE – A.Golgi
Gliconeogènesi – glicogènesi
Síntesi GLUCOSA a partir ÀC. PIRÚVIC.
glicogen
glucosa
Àcid pirúvic
glicogenogènesi
gliconeogènesi
glicogenòlisi
glicòlisi
Animals: • necessària en situacions de dejuni.• Després de fer un esforç muscular
intens (cond. Anaeròbiques).
Procedeix:
- Desaminació Aa :donen Àc. Pirúvic o àc. Oxalacètic.
- Transformació àcid làctic:fetge . Cicle Cori
Algues, plantes i bacteris:
Procedeix:
- àcids grassos (ja que animals no tenen els enzims que transformen l’acetil-coA en àc. Oxalacètic).
Divergències Gliconeogènesi i Glicòlisi
Conversió d’àcid pirúvic en àcid fosfoenolpirúvic. (enzim piruvat- carboxilasa)
Conversió de la fructosa-1,6-difosfat en fructosa-6-fosfat. (al citosol)
Conversió de la glucosa-6-fosfat en glucosa. (al RE i després surten ambdos al citosol)
En el cas del glicogen es gasta 1 UTP, en cas del midó 1 ATP.
El glicogen es produirà en el fetge i múscul activat per la insulina (en nivells alts de glucosa en sang).
(Pàg. 74)Glicogenogènesi- Polímers glucosa per mitjà
d’enllaç α:
- vegetals: midó (amilogènesi)- animals: glicogen (glicogènesi)
Fetge
La glucosa que procedeix de la digestió s’acumula al fetge en forma de glicogen.
Quan baixa concentració en sang, s’hidrolitza i n’allibera.
Hormones reguladores:• Adrenalina• Glucagó• insulina
Augmenten sortida glucosa a sang
Incrementa entrada glucosa a cèl·lula
Múscul
Glicogen muscular:• Reserva particluar
Anabolisme heteròtrof dels lípids
* Greixos o Triglicèrids
Processos:
- Obtenció àcids grassos- Obtenció glicerina- Síntesi Triacilglicèrids
Obtenció àcids grassos
Principal font: greix aliments Segona font: biosíntesi àcids grassos
• Citosol• A partir Acetil-CoA (d’origen
mitocondrial). Format a partir de: Catabolisme glúcids Β-oxidació Desaminació Aa
Complex àcid gras sintetasa (SAG)
Sortida Acetil-coA Del mitocondri al citosol Iniciador: s’uneix a SAG
Malonil-CoA (3C):• 2 C cada cop
Àcid palmític- d’aquest: àcid esteàric o oleic
Diferència amb la β-oxidació
Es duu a terme al citosol (i no al mitocondri)
Àcig gras unit a SAG (i no al coA) 2 C augmenten per volta (pel
malonil-coA i no acetil-coA) Transportador d’H: NADPH (i no
NADH o FADH)
Obtenció glicerina
Per poder-se unir ha d’estar en forma de glicerol-3-fosfat.
A partir de la Dihidroxiacetona-3-fosfat (DHAP) de la glicòlisi.
Obtenció Triglicèrids
Glicerol-3-fosfat Acil-coA gras
Enllaços tipus Éster
2.9. Anabolisme Lipídic
El principal precursor dels àcids grassos és el malonil-CoA, una molècula que aporta dos dels tres àtoms de carboni l’esquelet carbonat de l’àcid gras en creixement.
El malonil-CoA prové del acetil-CoA. Totes les reaccions de síntesi d’àcids grassos tenen lloc en el citoplasma de les cèl·lules.
Per afegir una molècula de dos carbonis es necessitaren 6 ATP.A partir d’ells podem fabricar triglicèrids o fosfolípids
Adipòcits generats per resistència a la insulina
Anabolisme Aa
No es poden sintetitzar els 20 Aa
Aa essencials: 10. --- Dieta(les plantes poden tots)
Aa no essencials.
Molècules precursores Aa
22
Àcid orgànic (3 a 5 C)
ÀCID α-CETOGLUTÀRIC
Grup amino
Transaminació: a partir d’un altre Aa
Va a ió amoni lliure (NH4
+)
Desaminació: Aa que ha perdut un ió.
Prové del cicle de Krebs
ÀCID GLUTÀMIC
glutamina
prolinatransaminació Altres Aa
A la Matriu mitocondrial
Anabolisme Nucleòtids
Nucleòtids:• Pentosa (ribosa o desoxiribosa)• Base nitrogenada (púrica o pirimidínica)• Àcid fosfòric
23
(pàgina 81)