ana frank
TRANSCRIPT
ÈPOCA EN QUÈ VA VIURE
EL PERSONATGE
PER QUÈ VA ESDEVENIR IMPORTANT?
PER QUÈ HE TRIAT AQUEST PERSONATGE?
BIBLIOGRAFIA
PREGUNTES
L’any 1933 Adolf Hitler assumeix el càrrec del govern alemany.
Adolf Hitler era el líder. Hitler odiava els jueus, i no li importava explicar tota classe de mentides sobre ells. Deia que tenien tota la culpa de tots els problemes d’Alemanya, que estava en guerra.
Deia que els alemanys eren especials: la millor raça del món!!
Cada vegada el votava més gent.
Els jueus van començar a ser perseguits i el govern feia lleis discriminatòries.
Han de portar una estrella de David.
Han de donar les seves bicicletes.
No els està permès viatjar amb cotxe ni tramvia.
Nomes poden anar a comprar en 2 hores, de les 15:00 a les 17:00 hores.
Nomes poden anar a la perruqueria jueva.
No els està permesa l’entrada als teatres, cinemes, piscines, pistes de tennis, i altres llocs d’esbarjo públic.
No poden asseure’s als seus jardins desprès de les 20:00 hores.
No poden entrar a les cases cristianes.
Han d’anar als col·legis jueus.
Es deia Annelies Marie Frank.
Va néixer a Frankfurt el 12 de
juny de 1929. El seu pare es
deia de Otto Frank i la mare
Edith Hollander.
Va morir el 12 de març de
1945 (tenia 15 anys).
La seva germana Margot
tenia 3 anys quan ella va
néixer.
La família Frank era jueva.
Les germanes anaven a col·legis diferents. L’Ana era entremaliada a l’escola, res a veure amb la seva germana molt estudiosa i treballadora. A l’Anna li agradava molt explicar acudits i fer ganyotes a tota la classe, fins i tot els mestres es posaven a riure.
Al mes de gener de 1933, quan l’Anna tenia 4 anys, la família va marxar de Frankfurt (Alemanya) a Amsterdam (Holanda) perquè els nazis perseguien als jueus.
Quan va fer 13 anys, el 12 de juny de 1942, l’Anna va rebre un petit regal que va decidir fer servir com a diari. Va començar a escriure immediatament. Parlava d’ella mateixa, de la seva família i dels seus amics, la seva vida a l’escola, dels nois que li agradaven i dels llocs del barri que li agradava visitar.
“He arribat al punt en què neix tota aquesta idea d’escriure un diari: no tinc cap amiga.
Tinc uns pares molt bons i una germana de setze anys, i tinc unes trenta amigues en total, entre bones i menys bones.
Faré que el mateix diari sigui aquesta amiga, i aquesta amiga es dirà Kitty.”
I així va començar a escriure el diari, així va començar a existir la Kitty, l’amiga a qui podia explicar-li confidències i coses íntimes, històries que no s’atrevia dir a ningú més.
Per exemple, històries d’amor: “en Hello està enamorat de mi, i a mi no es desagrada”
A el seu pare no li preocupava les notes que treies la seva filla a l’escola, tansols li preocupaven tres coses: que estigui sana, que no sigui descarada i que es diverteixi.
Al mes de juliol de 1942, la seva germana Margot va rebre una carta on li ordenava que s’havia de presentar en un camp de treball per anar-hi a viure.
Van decidir abandonar casa seva i amagar-se per no ser descoberts. Quan van sortir de casa, no podien marxar amb maletes a les mans, ja que seria sospitós. Es van posar tanta roba a sobre com era possible. L’Ana portava: 2 samarretes, 3 pantalons, un vestit, una faldilla, una jaqueta, un abric, dos parells de mitges, i les sabates.
Van marxar a “la casa del darrere” (la casa on estarien amagats durant més de dos anys). Amagats sense poder sortir de casa, sense fer soroll per por a ser descoberts, no podien mirar per la finestra, les cortines havien d’estar posades....
Aquesta casa estava situada a l’empresa del seu pare. Van posar una biblioteca a la porta perquè no es veiés que hi havia una porta. Nomes 4 persones sabien que estaven amagats allà, eren treballadors del seu pare. Aquestes persones els portaven el menjar, aigua, llibres, roba i els feien regals quan era algun aniversari. També els informaven de les notícies, sobretot de la guerra.
Nomes 4 persones saben que estan
amagats. Són treballadors de la fàbrica
del pare de l’Anna.
Els 4 protectors
amb el pare de
l’Anna.
La porta que dóna accés a la
casa estava tapada amb una
biblioteca.
Aquí es veu la porta.
Habitació dels
pares de l’Anna.
Habitació de les
dues germanes.
Sala d’estar,
menjador i cuina.
15 dies més tard d'haver-se instal·lat arriba una altra família, els Van Daan. Família formada pel Peter de 16 anys i els seus pares. L’Anna està contenta perquè diu que així estaran més distrets i podran parlar amb noves persones.
4 mesos més tard arriba una altra persona per amagar-se amb ells: Flitz Pfeffer, un dentista amic de la família.
Però, la situació anava cada vegada a pitjor, el fet de viure 8 persones en un lloc tant estret i petit feia que totes elles discutissin molt sovint.
Les golfes les feien
servir de rebost.
Habitació d’en Peter.
L’Anna ens explica al seu diari com passen aquests 2
anys que viuen amagats.
Ens parla dels seus sentiments, de la seva por per viure
amagada, de les seves creences, que vol ser
escriptora, i sobretot dels temes que pensava que no
podia compartir amb ningú.
Exemple:
“Estimada Kitty,
m’angoixa més del que puc expressar que mai no
puguem sortir fora, i em fa molta por que ens
descobreixin i ens afusellin.
La teva Anna.”
“Tan de bo aquesta porqueria de guerra
s’acabi aviat!
Diumenge, per exemple, 350 avions
anglesos van tirar més de mitja tona de
bombes i van fer tremolar les cases.
La gent fa cua per comprar verdura, els
metges no poden assistir als malalts,
tothom té gana.”
Però l’Anna també passa estones força
boniques: passa moltes estones parlant
amb en Peter, de qui està enamorada.
El matí del 4 d'agost de 1944, la policia alemanya es va presentar a l'amagatall. Hi va haver una persona que va explicar a la policia que allà hi havia jueus amagats, aquesta persona mai ha estat identificada.
Tots els ocupants van ser traslladats en camions per ser interrogats i detinguts.
I finalment, els van portar al camp de concentració.
Separaven els homes de les dones.
Els afaitaven els caps.
Eren tatuats amb un número d'identificació sobre el seu braç.
Eren obligats a treballar.
Les dues germanes van estar sempre juntes.
Els presoners patien molta fam, fred i malalties.
Anna va morir de tifus un dia després que la seva germana, i 4 dies abans de la alliberació de totes les persones del camp de concentració.
Tomba de l’Anna i la seva
germana Margot.
L’Anna tenia 15 anys i la Margot
19 anys quan van morir.
Només el pare de l’Anna va tornar després de la guerra. Sabia que la seva dona havia mort, però tenia l’esperança de què les seves filles fossin vives.
Quan va saber la mala notícia, la mort de les dues filles en un camp de concentració, va anar al seu despatx i es va asseure a l’escriptori. Se sentia molt sol, molt trist, ja no li quedava res.
Però la Miep, una de les persones protectores, li va donar el diari de l’Anna.
La història del diari tot
just acabava de
començar.
Així, Otto Frank va
decidir portar a terme el
desig de la seva filla i va
publicar un llibre basat
en el diari.
Anna Frank és l’autora d'”El diari d'Anna Frank”, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.
Ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. S’han fet diverses pel·lícules, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra.
El diari ha estat traduït a més de 70 idiomes.
La “Casa del darrera” s’ha convertit en museu, i cada any rep més d’un milió de visites.
Perquè Anna Frank és una bona
persona.
No li agradava la guerra.
Tot i que és una història trista m’ha
agradat i penso que tothom ha de
saber que Hitler era dolent i que no s’ha
de repetir mai més aquesta història.
Anna Frank. Editorial Lumen. Autors:
Josephine Poole & Angela Barrett.
Diari. Editorial: Plaza & Janes. Anna
Frank.
Wikipèdia.
Annefrank.org
Perquè es va amagar la família de
l’Anna Frank?
Quantes persones estaven amagades?
Quants anys tenia l’Anna quan va morir?
Què havien de portar els jueus quan
sortien al carrer?
Com en deia l’Anna de la casa on
estaven amagats?
Moltes gràcies!