Any tercer - 2." Epoca. N. 1O8 Dissabte 21 Novembre de 1925

Justícia Social15 cts. SETMANARI

Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,a fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

JSÏA»:tio t flMiado: ïilatal, 188 (lipimü)

Apartat de Correus, 757 - BARCELONA

En el nombre anterior diem que el remei a l'abast de nostresmitjans actuals per a combatre la vida cara, és la cooperació. Es unremei minso potser, però l'únic eficaç avui, car tots els altres, acció•guvernativa, taules municipals reguladores, etc., és mandanga.

Avui diem que l'únic remei per a combatre la baixa de jornalsés l'associació obrera, l'unió dels explotats, dels amenassats per lafam crònica com a conçol d'un treball de ¡bèsties.

I aquí, encara més que en la solució del problema de la vida cara,l'acció providencialista dels Governs i Municipis és completamentineficaç, quer, no ésa l'inversa, perjudicial. En aquest problema l'obrerno pot cercar, ni amb tot l'optimisme, ni amb tota la bona fe, ni ambtot» la badoqueria que el poguem creure capaç, altra solució que laque dinami d'ell mateix, de llur actuació enèrgica.

La redemdó dels obrers té d'ésser obra d'ells mateixos. Aixòque és axiomàtic dintre els camps socialistes, és oblidat tot sovintpels socialistes mateixos, siguin del matis que siguin, i sempre, perl'obrer sens partit. Es tan humà i tan planer creure que totes les nos-tres dissorts vénen de la malevolença d'altri i que tota salvació vindràde llur arrepentiment o d'un cavaller aventurer que ens ho portarà ala punta d'una Hansa. Tota redempció necessita d'un esforç, i són tanpocs els que volen esforsar-se...

Els sindicats estan avui desfets, llur actuació és nula ; l'obrer noexisteix com a col·lectivitat i si sols com a individu. I com a individuestàs completament desarmat davant del burgès, que no està un sol,sinó amb tota la burgesia en pes, i no tota la burgesia d'ara, la vivent,sinó la morta ; que entre tots han creat un sistema, una organització,un engrenatge ferri on la ínés petita roda rep la solidaritat de tot elmecanisme en cada moment.

L'única salvació dels obrers davant d'aquesta organització ésfer-se forts i llur força no és la que pot emanar d'un individu ni per lahipertròfia dels seus muscles ni per l'hipertròfia del seu intel·lecte,sinó la que és conseqüència de llur unió, de l'organització disciplinada,de l'esforç comú vers una idealità* alta. Ljo'brer sols es redimiràmarxant en apretat exèrcit ; sols es defensarà tenint un sol cap i unasola voluntat. El pervindre no és sols del pensament, de la raó, sinód'aquest pensament i aquesta raó transformat en acció, és a dir, senta l'ensems una energia, una força impulsora.

El pervindre sols serà d'aquell que pugui organitzar el pervindre.D'aquell que li dongui unes noves valors morals responent a una forçai una energia física. Del que tenint raó i dictant una justícia tingui laforça i l'audàcia de fer valdré aquesta raó i aquesta justícia. Si el tre-ballador ha de donar al món un nou regisme té de sapiguer-lo con-quisjar aquest regisme. Enfront del burgesisme eh davallava per haveracabat la seva missió i mancar-li forces morals que avalin l'actuacióde llurs forces materials, l'obrerisme—i amb J'obrerisme entenem lesdoctrines socialistes que són la seva valor moral—té de mostrar la sevapotència com una promesa d'una organització millor. Però organit-zació sempre ; que les societats, com la vida, com la naturaleça, tésempre horror al buit i no esmenen pas el seu camí, per pesat quesigui, sinó veuen davant un altre camí. No enderrocarem l'organit-zació burgesa sinó prometem per a l'endemà una altra organització.No farà la revolució qui no tingui preparada la post-revolució. Aquellsbons jans que creuren en l'iniciativa i l'espontaneïtat revolucionàriaamb tota la seva puresa, són els enemics més aferrissats de la revolu-ció. L'iniciativa i l'espontaneitat revolucionària es referirà solamentals homes o al temps, però mai a les forces ni a les doctrines.

Per conquerir el món futur, els obrers necesiten de l'organitzacióobrera ; per tal defensar-se contra els tempstats del vell món els obrersnecesiten de l'organització obrera. Les embestidos contra els jornalsi contra les vuit hores en tot el món burgès les han sofertes els nos-tres companys a Anglaterra, i a França, i a Alemanya, a tot arreu,però uns sindicats potents els han defensat. A l'agressió capitalis-ta han contestat amatenta l'ofensiva proletària ; les espases centvoltes han estat enlairades a punt de ferir-se, però la perspectiva detes Huites ha esporuguit al burgès i un armistici ha tornat la pau alsesperits. Tenen encara molt per perdre els burgesos per a llensar-seobertament a una lluita. La sensació de força* que nostres companyshan sapigut donar a llur actuació ha estat prou per a deturar l'atemp-tat patronal.

Però, on és la força obrera d'aquí? Què s'ha fet d'aquella vigoriai aquella empenta? Tot s'ha desfet i al veure-ho desfet el nostre burgèsha escomes sens cap temor, segur que cap perill l'amenassava, certque a la seva ofensiva cap rebeldia en fóra conseqüència. I ha atacatvatent, perquè per ésser valent no necesitava gaire coratge. I nostresobrers espaordits han tingut que deixar fer, han tingut de presen-tar-se davant del dictldor amb la corda al coll preparats a cada mo-ment pel sacrifici. S'han vist tan sols i eren legió, s'han eentit tandesemparats, i es tocaven els uns als altres. Però essent legió, estantan apropats, no tenien pas ni un pensament comú ni una acció man-comunada i essent a milers i empenyent-se estaven tan solitaris comun nàufreg a una illa deserta.

Ha esdevingut tot el que tenia qtcompanys tornaran als tempsaventatges. Les perdran per covards ;inintelligents ; sabent el camí han abetihan estripat la recepta. Poc a poc perdfi tornaran altra volta a la domesticità^!vatge consentit i entès com una cosa

levindre : lentament nostresrdran poc a poc totes les

sobretot, les perdran per¡i el camí, sabent el remei

'altivesa que havien guanytl'esclavatge pitjor, a l'escla-itiva.

MiiMiimitmm II Mlllltlltlllllltlltllllllllll IIIIIHl iiimimiiiiiu

SOVIETISME IFEDERALISME

La Publicitat va heredar de lavella Publicidad l'escomesa regu-larment periòdica a tot el que fa-cin els bolxevics russos. Peròaquesta escomesa s'ha aguditzatdarrerament per a d'anul·lar elmal efecte, al món 'burgès, de Jescròniques d'En Pla ; cal treureí'agre d'aquelles línies, on un es-pectador de la revolució rusa, es-crivint per a un diari burgesista,no narrava coses esborronadores,i que tan tranquilitzen la concien-cia del senyor Esteve, i li enri-queixen el seu bagatge cultural.

Nostres amics, car en aquestesrèpliques volen treure tota agres-sivitat innecesaria i tractar-losfinament, intenten, amb tota la bo-na fe, destruir la llegenda de queel bolxevisme rus haigi solucionatel problema de les nacionalitats.Oblida l'editorialista de La Publi-citat l'esforç enorme que el go-vern soviètic rus ha fet per tal dereviscolar llengües gairebé oblida-des i exentes de literatura, esforçque molts cops resulta artifici decol·leccionista, sinó fos una mani-festació de l'ample sentit lliberta-dor de la primera revolucióobrera.

Prenent peu de les dades d'unarevista polaca, escomet contra elsgovernants russos perquè moltscops el govern d'aquest poblesestà en mans de gent no nascudaallí. Però cal pensar que moltsd'ells, en veritat, no formen unpoble ni una nacionalitat, sinóque són grups ètnics que hanpersistit migradament la majoria ique el tsarisme gairebé haviaanorreat.

Rússia, lentament, va aliberantles nacionalitats que l'esforç cul-tural de l'Unió els hi dóna unaconsistència nacional. En provad'això, la República d'Ucràniaconstituí fa un any la RepúblicaSoviètica Moldava. Que els ru-mans diuen que està dirigida perrussos? Però ells no es veuen pasamb cor de donar un règim pa-rescut a la Bessarabia, on les re-voltes són contínues i les perse-cucions constants.

La Rússia bolxevista ha tingutun desprendiment inconegut finsara en els Estats burgesos. Polò-nia mateix, la que trencà el cordurant tants anys dels sentimen-tals amb els seus clams i llàgri-mes, amb el seu desig constantd'alliberació, com tracta avui alsucranians i als russos blancs, ales minories nacionals, que hanquedat presoners d'ella? Repar-tint les terres dels pagesos ucra-

nians i blanc-russos als generalsi soldats polonesos. Privant l'en-senyament de llur llengua, tan-cant les escoles, amenassant alsmestres, perseguint l'alta cultu-ra—'l'Universitat de Lemberg téavrt dia una existència ilegal.—«Les associacions culturals de laGalftzia oriental, que eren lliu-re$^en temps de l'antic imperiausíriac, i en la Rússia Blancadurânt la dominació alemanya,han;-estat totes tancades i gairebéhaijj deixai d'existir completa-

..jaiftjlfc'•WM un periòdic. I si aixòno convencés, encara, als nostresexigents anti-sovietistes i burge-sos honorables, hi ha les paraulesdel diputat polac Poniatov«ki ala Dieta : «La situació—diu—enles contrades ucranianes i blanc-russes veïnes de la frontera, s'haagreujat tant, que devem reco-nèixer tots que estem amenassatsde perdre aquestes províncies.No hi ha exemple en l'històriaque un Estat s'haigi portat aixíamb uns territoris que acabend'ésser-ne anexionáis». Que llunysom de la constitució de la Re-pública Moldava per l'Ucràniasoviètica !

Com la dictadura obrera tractaa les minories nacionals, no solsles que tenen una terra i consti-tueixen un poble, sinó aquellesque és veuen confoses amb altrespobles, cal esmentar l'augmentd'escoles a la República de Geòr-gia des de l'any 1917 al 1925:

1917 1925

Georgianes . ...ArmèniesRussesTurquesGreguesOssetinianes. ...AlemanyesDiverses

1375 139340 10247 54

85314064

34551092

Cregui'ns l'amic de La Publi-citat, el problema nacionalista noha trobat encara en la democrà-cia burgesa un ambient tan favo-rable i generós com troba en lademocràcia obrera. Els interna-cionalistes són els únics que re-soldran el problema nacionalista.Els sens patri són els que alli-beran a les pàtries. Els bolxe-vics russos no aparten la sevaconducta, en el problema de lesnacionalitats, del pensament i deles doctrines socialistes, les, uni-que que porten la pau entre elspobles, per què els hi porten lluralliberació.

COMPANY: Si vols ésser digne dels teusideals, has de considerar com a propis els sofri-ments i les privacions dels homes que els defensen.

Recorda't dels empresonats.

, uneix-te!

Les cosesal seu Hoc

«Ahora que el socialismo deEstado aparece vacio 4e signi-ficación para resolver, ni siquie-ra de njomento, los problemassociales tanto en su aspecto re-

formista— 'nglaterra, Dinamarca—cuanto en el revolucionarip—Rusia-, se le ofrecen al anar-qutsmo campos ilimitados en losque esparcir, con seguridad derecoger opimos frutos, su pro-paganda.— Dionysios. »

(Del núm. 1 de «El Productor»)

Respectuosos amb el pensamentdel company suara esmentat, cares tracta d'una de les plomes mésgalanes i reflexives amb què comp-ta l'anarquisme a casa nostra,intentarem donar el to més elevatpossible a la nostra discrepànciaamb la seva opinió, de què elSocialisme al Govern de l'Estathagi fracassat d'una manera ro-tunda per a resoldre els proble-mes socials.

A on i quan aquest fracàs, ca-marada Dionysios?

Si la propaganda anarquista so-lament es pot basar amb el fetexperimental del no reeiximent enels assaigs socialistes d'Anglate-rra i Rússia ( !), noblement hau-rem de convindre tots quants llui-tem contra la societat capitalistaque no fóra pas ara l'hora mésa propòsit per a l'èxit de la pro-paganda àcrata ; i això per duesraons que salten a la vista.

Perquè ni a Anglaterra ni aDinamarca, etc., els socialistesreformistes han exercit les fun-cions de govern en termes tais,que es poguessin considerar corna classe dominadora, àdhuc nicom a partit polític que d'una ma-nera absoluta disposés de majo-ria parlamentària — que consti-tueix una de les seves bases an-gulars—la qual situació d'inferio-ritat els exposava a les conse-qüències fatals de viure a precaridels partits d'esquerra burgesa.Ells no han començat ni de bontros, cap experiment socialista ies prematur donar com a liqui-dada la missió redemptora del'Estat socialista en el seu aspec-te moderat.

I pel que toca a Rússia, a des-pit dels enormes entrebancs de-rivats de la gran guerra i de ladestrucció de la societat capitalis-ta ; del greu •problema del demàde la Revolució ; de l'existènciad'una massa camperola estulta,fanatitzada per les absurdes preo-cupacions ortodoxes i feudals ;d'un proletariat industrial micros-copic en relació amb els milionsde treballadors del camp, amor-fes i inorgànica ; en un pobled'un percentatge paorós d'anal-fabets, no solament als cens ru-rals," sinó a les ciutats ; de la fami el bandolerisme contrarrevolu-cionari ; del cinturó de metralla

de les potencies ; de la negligèn-cia—que a tots ens en toca unapart considerable—del proleta-riat d'Europa, els revolucionarisrussos categòricament van des-mentint la lleugera i poc medita-da sentència de la incapacitat enla solució dels sofriments de laclasse obrera pel socialisme esta-tal, que per mil previstes i im-previstes circumstàncies, no haanat el partit comunista rus tanràpid en l'èxit com nosaltres de-sitjaríem que anés? Però la len-titud i els retrocessos tàctics de¡a Revolució russa, no és obsta-cle per a que l'essència que in-forma el socialisme científic que-di en peu com a coa de doctrina

Si tinguéssim de judicar els mo-viments proletaris per les sevesfallides insurreccionáis, d'aplica-ció pràctica de principis o de sim-ple propaganda, quin valor hau-na de donar e! nostre men obrera la propaganda que propugnenels anarquistes, després que lanostra casa C, N. del T. s'hadesfet com un bolado?

No és precisament, la doctrinasocialista moderada i tampoc larevolucionñria o comunista la mésculpable de la desfeta del nostremoviment sindical, sinó la incon-sistència de certes expansions lí-riques, nebuloses i infantils — sino fossin tràgiques-que »ts ha-vem viscut.

Després de molt discursejar—i segons Dionysios—avui proba-blement hi ha els mateixos anar-quistes de vint anys endarrera.No és significativa aquesta acla-ració? No ens diu que s'ha decamviar de tàctica per què l'anar-quisme ha fet fallida?

S'imposa en els medis obrerstot una altra actuació, d'acordamb la realitat, d'acoblament degrans masses sindicals en un or-ganisme únic i centralitzat on e»faci front a tots els problemes queafectin a la classe obrera i allòque no sigui competència del Sin-dicat nacional d'indústria, seràfunció del partit polític de classe,que completarfi l'obra del sindi-cat ; car no solament és esclau eltreballador a la fàbrica, a la mi-na o a la terra, sinó que ho éspolíticament ; és múltiple la lluitaque devem sostindré el proleta-riat contra la dominació capita-lista.

Per totes aquestes i altres mul- .tiples raons, creiem que ós d'unagreu responsabilitat el negar alsocialisme estatal capacitat reso-lutiva dels problemes socials,després de la situació caòtica aque ens ha aconduit l'insurgen-ciá verbalista del» darrers aays.

A. BERNADÓ.

J U S T Í C I A S O C I A L

FIXANT ACTITUDSCom que algunes de les afir-

macions del company RecasensJ Mercader i algunes d'altres con-tingudes en una nota encapçalantun article publicat en aquestescolumnes la setmana darrera, re-latives a l'actitud dels socialistescatalans enfront a la del P. S. O.E. representen una opinió i tras-llueixen un estat d'esperit que nocomparteixo ni comparteixenmolts d'altres companys, em crecen el deure de fer algunes consi-deracions orientades a deixar bendefinida la nostra posició, la qualcosa és en aquests moments ab-solutament necessària.

En primer lloc, haig de mani-festar, contra ©1 que hom ha dit,que com a socialista català no empuc gentir gens orgullós de l'ac-titud del company Recasens iMercader, perquè la crec fona-mentalment equivocada i manca-da d'oportunitat. Entenc que avuiéntrela U. S. de C. i el P. S. O.E. hi ha una veritable incompati-bilitat, i no precisament per qües-tions accidentals, sinó per motiussubstantius que deriven d'unatransgressió clara i evident delsprincipis bàsics de la social de-mocràcia. Crec, sense que tinguijo cap propòsit de dogmatitzar,que aquesta transgressió és tanvisible, que em sembla mentidaque cap esperit serè la posi endupte. 1 com que això ja s'ha dit"altres vegades en aquestes matei-xes pàgines i representa el comúsentir dels nostres amics, hauriatrobat molt posat en raó que elcompany Recasens i Mercader

iiiimtiiiiiiiimMiïiiiituiiltiiini »•» IIIIIIIIIIIIIIIIIIHI

Cornet <saoo heterodox ;£

LA MORT (II)

—Quan? penso que la mort enslliura ie tantes incomportívolesinsolències,—potser, ¡o, /o, Z'aníi-ieonodal per excel·lència, l'enemicde tota mena d'icans—hi fariaun altar propi per a inoscents!

—Romàntic a dojo et trobo.—Romàntic? — La mort per

ventura seria romàntic afer—me-rament fet de certs espectacularssuicidis (1925) al Bois de Bou-logne?—Ara ja em sembles tot segle

xviii—allò, Bayle, Enciclopèdia.—E/s leninistes pensarien així

mateix.—Oui vols dir ? Els triomfants

russos ?—Aquests si que tenen a Lenin

en conserva en un mausoleu defusta.

abans d'iniciar el seu gest tanpròdigament desinteressat, l'ha-gués fonamentat, demostrant,com era natural, que entre elssocialistes d'aquí i els d'allà nohi havia diferencies per qüestióde principis. El company Reca-sens es limità a fer aquesta afir-mació sense explicar-la o siguid'una manera gratuita ; en canvj,però, tingué molt bon compte endirigir les seves censures a deter-minats articles apareguts a JUS-TÍCIA SOCIAL, comentant l'ac-tuació dels socialistes madrilenys.

Després d'això, qui parla derectificacions? Nosaltres som enel lloc de sempre i no ens hem demoure per a res. Si algú ha derectificar, en tot cas, són ells. Ino es tracta d'una simple rectifi-cació de paraules, sinó d'unacompleta rectificació de conducta.

De totes maneres aquesta pa-raula «rectificació» dirigida als so-cialistes madrilenys em semblaque ja l'hem repetit prou. Tothomque té consciència dels seus deu-res sap que els ha de complir sen-se invitacions ni requerimentsd'altri. I aquesta feina de predi-car a tota hora la corçcòrdia quanno ha d'ésser compresa ni agrai-da, posa en una situació molt pocfeíiç al que la fa. Per tant, crecque ja no podem anar més enllàv

en el camí de la nostra condescen- \dència sinó volem que algú. puguidir que els socialistes catalans nosaben on van ni el que volen nitenen amor propi.

MÀRIUS VIDAL.

—Quina fortor de mort quefas, amic meu.

—O sia: ja em descompaso

en vida.—Leri-leri.—Salut hi hagi.

—Però que n'has de fer d'aquestasalut que t'ha de mancar un diai que, pensa-ho com vulguis, t'hade coduïr a la mort ?

—Aquesta salut que em porta,una volta a h mort m'és tan caracom la mort mateixa.

—Que fas que no et moresencara ?

—Es molt amada de mi la mort,però cal madurar-la!

—Però quan sia madura enla teva vida, la bona mort ?

—Hi que no ho sé!BRAND.

Obrers: Sou petits perquè esteu de genolls.RedreceU'VOs.

•• , í f

La solidaritat dels óbrerg,, sí no voleu que siguiuna paraula sense sentit hem de demostrar-la a l'ho-ra de les contrarietats, molt més que a les horesque ens són favorables.

Company: no oblidis als que han perdut la lli-»bertat que tu disfrutes.

Ha mort Frounze. Era el capde l'exèrcit roig.

Frounze tenia 40 anys ; filld'uns pagesos pobres del Turíces-tàn, havia conegut la fam i la mi-sèria, però amb fam i misèria,potser per la mateixa fam i la ma-teixa misèria, amb aquest heroicsacrifici dels revolucionaris r¿is- \sos, havia estudiat a l'escola tèc-nica superior de Sant Petersburg.

I Frounze no havia estudiat pera crear-se una posició social, «pera ésser un altre burgès, oblidantles dolors dels seus primers anysquan el fred i la fam foren flesbones companyones. Socialistad'abans d'entrar a l'Universitat,socialista en sorti i com un a|treobrer marxà a engroixir les Éesdels lluitadors militants. Ell {ouun dels organitzadors de la dle-bre vaga tèxtil de Ivanovo-Yos-nessenk en "1905 i organitzà lesseccions del partit obrer socialdemòcrata rus en tots aquells Jn-drets. En 1907 fou agafat perlaseva actuació a Chonia i compdemnat a quatre anys de treballs for-çats. Mentre complia la sentènciafou compdemnat a mort per re-sistència armada a la policia. Con-mutada la pena per 10 anys mésde treballs forçats, marxà a laSibèria. A la santa Sibèria, aquesr

ta Tebaida del revolucionártemerus, i avui, pel fet de la primeravictòria obrera, del revolüctona-risme mundial.

Alliberat a 1914,4ornà a'ésserempressonat a 1915. S'escapi dela pressò i no abandonà a la Rús-sia, no desertà de l'obra de l'alli-beració obrera i amb el nom deVassilienko actuà enèrgicamentcontra el tzarisme fondant la Re-vista d'Orient. Descobert per lapolicia, marxà al front occidentali amb el nom de Michaïlov creà!a l'exèrcit una organització re- jvolucionària, el centre de la qualera a Minsk.

La revolució de febrer el trobaen els llocs de perill. Organitzael Concell Obrer de Minsk i for-mà part del comitè d'Acció, es-sent nomenat cap de la milíciaciutadana. Organitzà el congrésde pagessos de la Rússia Blancai s'el nomenà president del seuConsell.

Durant la Revolució bolxevic,amb 2.000 obrers i soldats entrà

a Moscú el 30 d'octubre, prenentpart decisiva en la lluita.

Ocupà diferents càrregs im-portants i és nomenat, a 1918,

•comandant del IV cos d'exèrcitque lluita en el front oriental.

«Es al company Frounze, diuKykow davant de la seva tomba,que la Revolució deu la seva pri-mera victòria sobres Koltchak,victòria que determinà* la sort delfront oriental i assegurà la victò-ria complerta del proletariat so-bres la contra-revolució. Es igual-ment amb la participació directadel company Frounze, baix la se-va direcció, sota el seu comana-ment, que el darrer baluart delsguardes blancs en el Sur, és dir,el front Wrangel, és destruït ianoreat».

L'antic universitari famolenc,el revolucionari bandejat, derrotaals superbs generals del tsa-risme ; els derrota amb la millorestratègia de totes, amb la de lafe i de l'entusiasme, la de la jus-tícia i la raó.

En 1920 és nomenat membredel Comitè Central ExecutiuUcrania i més tard del ComitèCentral Executiu Panrús. A l'a-bril de 1924 és vice-president delConsell Revolucionari de guerrade l'Unió Soviètica i al 26 de ge-ner de 1925 passa a la presidèn-cia del mateix consell i comisaridel Poble de Guerra i Marina,essent el cap de l'exèrcit per amalaltia o ostracisme de Trots-ki, lloc que ha ocupat fins a laseva mort.

Aquesta és la breu biografiad'un gran lluitador socialista.«L'història de la vida de MichaelVassilievitch Frounze és l'histò-ria de la nostra Revolució», hadit Zinoviev.

•̂ '''̂ t̂ '̂̂ -̂ t̂ lS^^B^üÜ í̂t̂ E^^MN^

Per oiiÉr lo]. M. F!, 1 pta ; Hansed, 5 ptes.

Companys: Lle-giu i propagueu

JujlícíaJOCÍAl

En llibertatDies enrera foren posats en lli-

bertat els companys Pestaña,Abella, Arno, Peiró, Miguel, Es-pinalt i altres que es trobaven de-tinguts per ordre guvernativa.

Circulació urbanaEl problema de la circulació és

la preocupació dels grans muni-cipis.

A París, entenent que els tram-vies eren un dels obstacles quemés dificultaven el trànsit, els hananat treient dels carrers cèntrics.

Ara mateix els diaris parisencsja parlen de la necessitat de treu-re els tramvies d'alguns bulevardscom únic mitjà de descongestió-.nar-los de l'excés de circulació.

Davant d'un problema comaquest, com davant de tants d'al-tres, l'opinió ciutadana es mani-festa a través de !a premsa. 1 e!municipi de Paris ha d'escoltar

sempre a l'opinió i atendre-la oalmenys explicar les seves deci-sions. Les companyies, les granscompanyies no tenen més remeique secundar el municipi i sub-jectar els seus interessos particu-lars a l'interès general. D'aques-ta manera el ciutadà té l'impres-sió de què ho és, perquè sap lamanera de fer arribar les sevesqueixes i les seves necessitats a¡es autoritats municipals, en lesquals hi ha de veure sempre elsseus mandataris. Es la lògica de-mocràtica.

Entre nosaltres les coses srgueixen una mateixa trajectòria,però en sentit contrari. En lesnostres Rambles hi ha plantejatun veritable problema de circula-ció. Per resoldre'l no pensa pasningú amb els interessos de l'in-dividu ciutadà, sinó que la prime-ra veu que s'escolta és la de lacompanyia abassegadora i urbici-da. Què diu .la companyia? Espregunten els regidors, major-ment quan, com ara, no han sor-tit de la ciutat ; que la Rambla esestreta?, ja 1 "¡xanH.arem ; que

s'ha de convertir en bulevard?ja li convertirem ; que s'han }d'arrencar els arbres? ja els:|arrancarem ; que s'han de re-moure les pedres, que s'ha d'es-corxar pel mig? ja l'escorxarem ;que s'hi han d'aixecar unes tan-ques o s'hi ha de bastir uns ma-'gatzems? els hi bastirem. Davantdel senyor Butifarra de la com-'panyia el regidor sempre diu :molt senyor meu. Davant del ciu-tadà anònim sempre s'hi sent su-perior, perquè el pobre ciutadà,anònim passarà per on li diguin.El regidor d'ara té la voluntatd'un remader, el pobre ciutadàanònim mai s'havia semblat tana un moltó. Quan va per la Ram-bla dintre la corrua apretada sem-pre s'ha de sentir humiliat per unaltre ésser superior que no el dei-xa moure ni transitar. Aquest al-tre ésser és el tramvia. Pas a lamajestat del tramvia ! I el tram-via passa a poc a poc i amb unagran propaganda de campana,com si fos un marajha orientalamb el seu elefant. Els urbans,representants de l'autoritat mu-

nicipal, així que senten la cam-paneta del tramvia que va venintfan parar tota la circulació i mésrígids que mai i aixafats sota lamassa negra del seu selo-kof pre-senten armes ; una mena de va-reta que no sabreu mai si és unamà de morter d'apotecari o unaespelma ribetada. Nosaltres, trac-tant-se de coses del municipi,creiem que és una espelma. Elpas del tramvia per damunt de lesvies, per damunt de l'empedrat oper damunt dels cossos dels ciu-tadans, és sempre un momentimpressionant. Si la gent fos mésgovernable, aquest pas del tram-via hauria d'ésser saludat una mi-ca modificada, amb aquella cèle-bre exclamació : «Avé tramviaimperater, morituri te salutan»,perquè ja saben que el tramvia hademanat també a la ciutat i ha(Atingut abastament propiciatori,sacrificis humans. Homes i donesde totes les edats han donat eiseu tribut de sang. De totes ma-neres això s'acabarà donant unasolució justa al problema.

La solució podria ésser aques-

La vida del treballAls obrers

del ram de l'aiguaENSOPIMENTLa crisi sindical, malaurada-

ment per nosaltres, cada dia ósmés extensa. Les últimes reunionsdel nostre ram ho palessa béprou i la nostra actitud descorat-jadora ho confirma totalment.

Ens trobem actualment que decada cent socis amb què compta la«Asociación» els setantacinc tansols hi són perquè els sap creufer-se mal veure per dos rals, oper fer creure que ja compleixenamb llur deure, que és pitjor, pe-rò el parlar-los del sacrifici morali d'idealitats és aigua en la llum ;ni una guspira d'amor, ni ungest de sacrifici ha pogut sortir dela nostra massa, orfe totalment del'escalfor de la santa Llibertat isorda del tot a la veu del sense-treball i dels companys empreso-nats.

Fins quant durarà tot això?Es que els companys esperen,

que la burgesia estiri encara mésel dogali amb que ens té «fermais?Es que tenim d'aguantar veientcom a una fàbrica despatxen avuiels obrers i demà els tornen allogar?

No, companys ; això ja dura

massa. No és possible que permés temps malmetem els sacrifi-cis dels companys d'altres temps.Es presís que ajudem moral i ma-terial als abnegats companys queporten el timó de la nostra diser-tada nau, cal que oïm els seusclams de llibertat per escalfar-nosel cor, per recordar-nos que somesclaus d'una burgesia despòticacom la que impera. No deixeuque la misèria truqui a les vos-tres llars, car allavors tindríeuun enemic més a la lluita i aquest,més que tots, potser en venceriaimplacablement.

Hores de veritable angoixa sónaquestes ; però no cal defallir permesquí que siga el nostre desigde llibertat ; per força el fort en-tusiasme de la nostra Junta aviva-rà el nostre amor propi.

Avant i fora, no us deixeu en-ganvar per gent estranya a nos-altres, tan si són blancs com sisón negres, i si en nostra rutanecessitem un aixopluc, no dub-teu que la «Unió Socialista deCatalunya» ens obrirà els braçosper acollir-nos amb el seu santescalf de llibertat.

JOSEP CERVELLÓ.

H"" •IIMMMHHIMIIHIMHnlnMMIMI«

PER MILLORAR LA VOSTRA CULTURATÈCNICA, ESTUDIEU PER

CORRESPONDENCIA A

iimuiiHii mmON PODREU CURSAR DE CASA ESTANT, SENSE HAVER DEDEIXAR BL TRFBALL, RÀPIDAMENT I SENSE GAIRES

DESPESES, ELS ESTUDIS PER AElectricista ContramestreConductor de centrals elèctriques Cap de taller mecànicTècnic electricista * Càlcul comercialGramàtica catalana Comptabilitat Comercial i In-correspondencia mercantil dustrial.

Si us interessa algun ensenyament, escriviu avui mateix demanantprospectes i condicions a

Polytechnicum PostalflportOt de CorrßDS 1025 -• BARCELONA(Referiu-vos a aquest anuncia quan escriviu al «Polytechnicum»)

È« tlUmUMHMNM fi

Obrers: Organitzeu-vosi sereu ben forts.

ta. Seguint com sempre l'exemplede París i de Londres, es fa ne-cessari treure dels carrers cèn-trics, o sigui de la Rambla, algu-na cosa que fa nosa i que és unobstacle per a la circulació. A Pa-rís com que la nosa es el tramviatreuen el tramvia. A Barcelonacom que la nosa és el pobre ciu-tadà anònim no hi ha com treurede la Rambla el ciutadà anònim.La qüestió es trobar una solució.

mmmKmmmíi&imemmmmK

L'obrer que no

treballa per la se-va emancipacióajuda a fer es-

claus als seus pro*pis fills.

S ha publicat

llibre de poesies de

EMILI SALETA i LLORENSamb un pròleg de F

IGNACI IGLESIAS... «A l'Ombra del Carni» col·loca al jeuautor en un lloc distingit entre l'eltolde lírics de les noves promocions que

són glòria de Catalnnya.

Edició paper de fil ornada amb boixos

5 ptes.

Es ven a totes 1rs llibreriet

Company: 81 sentiu les In-quietuds, que dignifiquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueu

J U S T Í C I A SOCIAL

periòdic socialista català.

J U S T I C I A I O C I A L

PER LA JUSTICIA DE LA JUSTICIA

«Han sido puestos en libertad los sindicalistasAngel Pestaña, Juan Peiró, J. Llobet y ocho másque estaban detenidos gubernativamente.

Sólo quedan en la cárcel los sindicalistas so-metidos a proceso y los comunistas».

(De "£a Vanguardia" del dimecres 18 del corrent)

Jo, no estic sotmès a cap procés judicial, ni soc comu-nista. Malgrat tot, estic empresonat governativament fadeu mesos, per estar sospeses les garanties y no he es-tat alliberat.

Vegeu, doncs, com no és del tot veritat la nova ano-tada més amunt y publicada per «La Vanguardia».

Per altra part, la nostra situació política, és la delsqui abans —alguns— en deien adtrmideres: més tart?

reformistes i avui social-démocrates. Això és; socia-lista.

La manca de la meva llibertat personal em priva d'és-ser prou extens avui en aquesta afirmació. Sinó més, pe-rò, serveixin d'aclaració i a l'ensems de gratitut a lesamicals i companyívoles demostracions de solidaritatrebudes.

Josep JOVÉ SARROCA

llllllltlllllllllllllllllllllll

Com tots els obrers, els redactors de JUSTÍCIA SO-CIAL, ens havem assebentat joiosament de l'alliberamend'un grup de companys sindicalistes entre els quals figu-ren els coneguts líders de la C. N. T., Angel Pestaña i JJoan Peiró.

El nostre goig, però, ha vingut amargat amb l'extraor-dinària sorpresa de veure com es reté encara detingut elnostre company i amic estimadíssim en Josep Jové, l'his-tòria noble i honrada del qual, dóna un aire d'absurditatal seu allunyament del costat nostre.

En Jové —a qui tothom coneix solament com a operariexcel·lent i home de cor generós— no havia estat mai de-tingut, ni processat, ni sols fixat.

El motiu exclusiu en que pot fonamentar-se (?) la sevadetenció és el fet d'haver estat a Rússia en viatje d'estu-dis, acceptant per consell nostre, l'avinentesa que se licferí.

iiiiiiiiiiiiiiiiimiiiitiiimiHiuiiiiiiiiiiiiiMiimiiiiii

Visat per la censura

Fulletons de JUSTÍCIA SOCIAL

H. G. WELLS

Esquema de l'His-tòria Universal

Del cap. XII

Les races de l'Humanitat

Devem exposar quin és el sig-nificat de la frase «les races del'humanitat».

L'home, escampat per l'amplemón, subjecte a grans diferènciesde clima, consumint diversos ali-ments segons les regions i al de-fensar-se contra enemics molt dis-tints ha tingut que experimentarmodificacions i diferenciacionslocals considerables.

A tot arreu on un grup d'ho-mes ha sigut isolat per illes, mars,deserts o muntanyes han degutdesenrotllar-se caràcters particu-lars.

Per altra part, l'home és unanimal vagabund i emprenedorpel qui existeixen poques barre-res infranquejables. Bis homess'imiten, lluiten i es creuen. Du-rant milers d'anys han actuataquestes dos forces; la una ambtendència a separar els homes enuna multitud de varietats localsi l'altra fonent amb el contacteaquestes varietats.

L'hc le pa1<;olític, caçador, es

veia obligat a seguir les emigra-cions dels animals ; en les èpo-ques dolentes s'en anava cente-nars de milles lluny. Es poguébarrejar amplament amb sos sem-blats i poques varietats es desen-voluparen. Els instruments des-coberts en països llunyans sóntant semblants als d'origen bri-tànics que es podrien considerarfets per les mateixes mans.

L'aparició de 'l'agricultura fixàl'home en certs indrets i favori elprocés de diferenciació.

Els mars i les muntanyes hanestat obstacles històrics impor-tants. La gent de Tasmània, illasituada al S. d'Austràlia, visquédurant 15 o 25 mil anys en lescondicions del primitivisme pa-leolític, isolada dels altres poblesfins que els holandesos la desco-briren... Després aquesta raça hadesaparegut.

La major part de varietatsd'homes de l'Àsia oriental i Amè-rica tenen la pell groguenca, ca-bells negres i erts i sovint elspòmuls sortits. Les gents de l'Afri-cà que viuen al S. del Sàhara,encara que no totes, tenen la pellnegra o negrenca, el nas aplanati ampla, els llavis molsuts i elcabell arrissat. Al N. i al O. d'Eu-ropa molta gent tenen el cabellros, els ulls blaus i son vermellsde rostre. En la conca mediterrà-nia predominen els individuosblancs d'ulls foscos i cabells ne-gres. Aquest poble bru arar for-

Els abusos de lesgrans Companyies

Un abús escandalósEn veritat, el ciutadà barceloní

es allò que no hi ha: no s'ha vistmai bestiola més mansueta i resig-nada. Tot s'ho pren a les bones i»vec le sourire, que diuen els nos-tres amics de París de França.El fet a que ens referim ara, atemp-tatori a la salud del poble, es verepetint fa una colla de mesos sen-se que les providents autoritatsmunicipals ni les altres hi hagintingut res que dir, i —el que es méstrist— sense que cap ciutadà hi ha-gi dit aquesta boca és meva. Par-lem dels treballs de soldadura au-tògena per arc elèctric que ve rea-litzant la companyia de Tramviesde Barcelona, a totes bandes de laciutat, abusant de la tolerància le-gal i de l'ignorància del públic, d'a-quest bon públic que de tot en faun espectacle i que bada enternitdevant d'aquells dolls de llum es-clatant que salten vora les mansdtls operaris abocats sobre els ca-rrils.

I bé, cal que es digui a tothomque es guardi com d'escaldar-se defitar l'esguard en la brillantò delsarcs elèctrics. El seu esclat, comel de tantes coses, amaga una feri-dora traidoría. L'acció aclínica d'aquesta llum té conseqüències fu-nestes per l'aparell visual d«>ls quila miren i per això els operaris què-hi treballen es guarden amb pantàlles protectores. Això es tan sabutque enlloc del mon hem vist un cassemblant al de Barcelona (ciutatúnica en tantes coses i també enaquesta) en que els treballs de sol-dadura de carrils es facin a la vistaincauta del públic i sense isolar elpunt de treball amb una tenda delona.

No haviem volgut denunciaraquest abús que es ve cometentcontra totes tes normes de la saludpública, en la seguretat de que hjpendría cartes la premsa üiaria idesenganyats per endavant de l'efi-càcia de la nostra veu. Ara ho fema l'últim, vegen que tothom calla,per no compartir la responsabilitatcol lectiva i per haver-nos assabentat de que alguns noiets, fillsd'amics nostres, han sofert malal-ties de la vista, per haver contem-plat, empesor per la natural curio-sitat infantina, «aquells homes quetreballaven amb foc».

De tots els silencis n'hi ha unque té una eloqüència particular:el deljcos mèdic barceloní. Han ca-llat per companyerisme amb elsoftalmòlegs que treuen f a v e sd'olla?

mar un nucli que amb gradacionsinçensibles passa als blancs, grocsi negres que es troben, respectivament, al N., E. i S. El cabelldels europeus és mes llis quantmés ens acostem a l'E. fins trobarels pobles grocs que els hi tenenen extrem.

Això no són més que genera-litzacions. En el Japó hi ha unaraça que té el cabell ondulat, blan-ca i peluda, els aïns, la cara delsquals s'assembla més a la delseuropeus que a la dels altres ja-ponesos. Trobem també negresprimitius en les illes Andaman,situades al golf de Bengala, entrel'índia i l'Indo-Xina, lluny pertant d'Africa i l'Austràlia, etc.Un mapa en colors de les racesno revelaria quatre zones unifor-mes, sinó molts tons i míticos, ala vegada que barreja de colors.Això vol dir que. hi ha pobles enmoíts indrets que han viscut du-rant llargs períodes .en condicionssimilars.

Es possible que les antiguesraces fossin negres o negrenquesi que la blanca sigui-recent.

Al començament del períodeneolític a Europa—fa 10 o 12 milanys—L'Homo sapiens s'haviadiferenciat per tot el món en di-verses varietats, pertanyents auna mateixa espècie.

Actualment és probable que noes produeixin noves diferencia-es produeixin noves diferencia-cions. La bar-eja és en nostra

to to il to;Fabra Ribas, en Ei Sói, ha pu-

blicat un article amb el què de-mostra que la reducció de la jor-nada de 10 i 9 hores a 8 no min-và la producció. Refereix exem-ples de la casa Debrange, altrade Cichy, etc., que comproven

"fins guany amb el canvi.g. Sempre estan d'acord la biolo-jgia humana i l'ètica. La biologiaens diu que la fatiga minva elrendiment del treball i empitjorata qualitat.

Així les reformes socials hande tendir a suprimir la fatiga, a

' acréixer el gust amb que un tre-balla i el que allunya la fatiga

'lambe, i a despertar l'interès queés font d'energies. L'Ètica tam-

Jbé ens reclama per a tot treballa-dor lleure per esplai i per fer sa-4ut; per l'estudi i per les relacionssocials.

LLEGIU

JOAN SANTAMARÍA

MA V IDAEN DOINA

(Memòries del Doctor Verdú)

ESBSS

E D I C I O N S D I A N APetritxol, 5

B A R C E L O N A

"Els efectes de l'alimentaciódels pobres, consisteixen amb una

¡djsminució d'alçada i de pes, enuna anormal composició dels tei-xits i en la consúmelo, de segui-da que s'exigeix a l'organisme unun cert esforç. Es produeix la hi-ponutrició en totes aquelles col-lectivitats privades de benestar ien les quals el cost de la vida si-gui excessiu. No hi ha un factormés influent sobre la morbiliiat lla mortalitat com la insuficiènciadels ingressos, que frueix, sobre-tot, a les capes més modestes dela societat."

RUBNER

èjtioca una força major que ladiferenciació. Els sornes es dife-rencien menys cada dia. La Humànitat, des del punt de mira biolò-gic, és una espècie animal en unestat en què s'ha detingut la dife-renciació i en que són possiblesels creuaments.

'Fins fa 50 o 60 anys l'Etnolo-gia no era estudiada sota aquestpunt de mira les varietats delshomes no eran considerades comresultants de un procés de dife-renciació, sinó que, conscient oinconscientment, els estudis del'humanitat eren influenciats perla Hegende de Noè i sos tres fillsSem, Cam i Jafet, que escaparendins de l'arca quan la destrucciódiluviana narrada per la Bíblia,i d'aquí vingué la tendència a ac-ceptar tres races o quatre com acoses deslligades entre sí i proce-dents de troncs peculiars. Igno-raven, les races extingides i l'ac-ció diferenciadora de les localitats.

Del capítol XIIIEls llenguatges de l'Humanitat

Es improbable que hagi existitquelcom que s'assemblés a unllenguatge comú de f Humanitat.Desconeixem el llenguatge de l'ho-me paleolític i fins no sabem si.aquells homes parlaven. Pelsdibuixos tenim idea de llurs sen-tits sobre la forma i actituts i enshan fet sospitar que comuniques-sin llurs idees amplament pel gest.

Probablement les primeres pa-

BERTRnNflL'actualitat literària és d'es-

criptor realista Prudenci Bertra-na. Aquest escriptor és, entrenosaltres, un dels que sap mésl'ofici. Totes les seves obres do-nen l'impressió d'una cosa com-plerta, madura i acabada ; totessón espesses, no tenen buits niclarianes.

No obstant, Prudenci Bertra-na és un home d'un mal gust in-discutible. Un dia va sortir a Bar-celona un setmanari—aquí n'hansortit de totes menes—especialit-zat en literatura fisiològica 1 di-vertida. Un dels articles era unadescripció de l'home que satisfàles seves necessitats. En aquelltemps que Xenius escrivia la filo-sofia de l'home que treballa i quejuga, aquell article significava elretorn a la realitat.

L'article va ésser un gran èxitperquè la descripció de l'homeque evacua arrupit a sota d'unafiguera era una descripció moltnatural, exaltadament natural.

La gent, que tenia entès queEn Bertrana quan escrivia sàviaimpressionar-nos fins arribar al'estómac, va atribuir-li l'article.

Més rescentment, a les pàginesde La Veu, mentre En Pol ambla seva literatura d'adroguer ensponderava les aventatges de ficar-se el llit amb r«americana» po-sada a l'inrevés i una camisa llar-ga fins als peus, ens va sortir EnBertrana amb un article parlant-nos de la manera d'escurar unapipa embussada agafant una agu-lla d'aquelles que porten les do-nes per recollir-se els cabells. Enla descripció que feia En Bertra-na es tractava d'una agulla troba-da al mig del carrer. En Bertra-na, etern fumador de pipa, vaescriure el seu article amb nico-tina. Era un article perfecte. Unmodel en el seu gènere.

El gènere d'En Bertrana ésd'un realisme pudent i suporant.A En Bertrana li agrada gratar lamiskria i oferir als seus lectorsimpressions exactes. Llegint elsseus llibres sentireu la realitat ;comptareu les fulles d'una bran-ca de pi i les formigues que sur-ten del niu ; sentireu les olors bos-canes i amb la mateixa precisió lapudor de sexe i de jaç calent ide totes les sobralles i humitatsorgàniques. El gènere d'En Ber-trana es sovint repulsiu.

Ara,»potser algú digui que elrebentem. Res d'això.

En Bertrana és un formidableescriptor que predisposa a la dis-pepsia.

De totes maneres, cal reconèi-xer que si entre la literatura decosa que es podreix i que fermen-ta d'En Bertrana i la literaturablau, blanca i cirera d'En Folchi Torres, no hi hagués res més acasa nostra, estaríem ben bé dedesgràcia.mzi'mH^3im&3mKmmmsss»m

Els crims més greus són els queatempten a la nutrició de les col-lectivitats. Sobre això, les lleisque regeixen el món pateixen debenèvoles; els delictes dels cau-sants de la fam són consideratsamb la més grossa lenitat i no hiha dubte que haurien d'ésser elsmenys perdonáis. Es deu sensdubte el lleu de les penes a quèquan es* dictaren els codis avuivigents, la fam no semblava unperill per a la major part delspaïsos civilitzats: no es coneixienamb precisió els estralls de l'ali-mentació deficient i la vida teniaun caràcter patriarcal de la quepoc a, poc se n'ha anat despullant.No es comprenia llavors que espogués robar i assassinar ambmajor eficàcia i més segurs resul-i majors i més segurs resultats,amb la manca de pes, la fortaexigència i la mancança artificialproduïda per Facaparament i lasofisticació, que amb la palan-queta i el punyal

El crim de lesa humanitat ésmés amagat i silenciós que el de-licte de sang o contra la propie-tat, sos efectes són més certs imés amples: es mata a munts i a.anònims i no a un conegut, i éstrepitjada la propietat més indis-cutible: la salut i la vida. Tota* lapena'' que s'apliqui .a .l'assassísembla minsa a les multituds enla reacció sentimental que segueixal crim; però al que mata elsseus conciutadans per lenta inani-ció, es troba bé amb les seves ri-queses, és respectat per tots iningú es deté en estadístiques demortalitat ni en tragèdies íntimes—August Pi i Sunyer. "El ham-bre de los pueblos". . ...IIIIMIIIIIIIIIIIIIIIHIIHII,,»,,!,!„»,„„„„,„„„„„„„„„,„„

En le nostra pròxima edi-ció publicarem un interes-sant article del nostre esti-mat company *

MANUEli ESCORZflsssassss&xsss; ap

raules que proferiren els homesforen crits de terror o de passió,interjeccions, o noms de cosesconcretes que en molts cassos imi-taven els sons de les coses o d'a-lló que les acompanyava. Sr. Ar-tur Evans ha sospitat que en Amè-rica el llenguatge mímic ha pre-cedit al llenguatge oral, ja que elllenguatge amb gestes és comú atots els indis de Nord Amèrica,on les llengües són diferents.

Si l'home paleolític, per exem-ple, tenia un nom per l'ós, deviaemprar diferents tons o ajudar-sede gestes quan volia indicar : «l'ósve», «l'ós s'en va», «l'ós està perésser caçat», etz.

Solament, molt poc a poc, lapensa humana desenvolupà mèto-des per expressar J'acció i lesrelacions entre les coses. Les llen-gües modernes contenen milersde paraules, en tant que les primi-tives es redueixen a pocs cente-nars. Fins en gent de la modernaEuropa llur llenguatge no arribaa emprar un miler de paraules iés probable que això mateix pas-sés en l'època neolítica. Per po-guer fer narracions en aquellaèpoca els homes dança ven i feiengestes més que parlaven. No te-nien manera de contar, i posseienprobablement el número cual ialguna paraula per expresar varis.L'expressió de les idees abstrac-tes ve molt tard en l'Humanitat,pot ésser fa tan sols 400 o 500generacions.

Els investigadors del llenguatge(filòlegs) ens declaren que és im!-possible avui.agrupar i filiar ambcertesa totes Jes llengües de l'hu-manitat.

Entre els grups classificats ennostra època figuren :

La família de les llengües àrieso indo-europees, que comprèn elfrancès, català, castellà, italià, an-glès alema, grec, rus, armeni,persa i varies llengües de l'índia.Totes aquestes llengües tenenarrels comunes en les paraules illeis gramaticals semblants. «Pare»

i«mare» són en anglès «father» i((mother», en alemà «vater» i(¡mutter», en llatí «pater» i «ma-ter», en grec «pater» i «meter» ien sanscrit «pitar» i matar». Llen-guatge semblant significa manerade pensar semblant. Totes aques-tes llengües no són coses diferentssinó variacions d'una mateixacosa. En l'edat neolítica, és a dirfa aproximadament 8000 anys,existe probablement una parlaoriginal de la que s'han derivatles llengües àries, entre el centred'Europa i l'O. de l'Àsia.

(1) Està en publicació una no-va edició de 'aquesta obra : TheOutline of History, per la casaCassei & C." Lto. La Beile Saa-vage. London E. C. 4. Els fasci-cles apareguts i que están en ven-

: ta a Barcelona san enriquits ambmolts gravats i làmines fora deltext. D'aquí endavant ens aten-drem an aquesta novi edició.

JUjJlCUi S O C I A L

L Jog i u Ifs

"COMPANY, ,per Màxim QorJrí

PRBU: 10 cèntims

' tintí untre ü ai-fot.,,per H.-G. Wells

PREU: 30 cèntims

•

ríes

Portavi* dt la Federació de Coo-psrattou dt Catalunya

Articles doctrinals sobrecooperació: El movimentcooperatiu a Catalunyai a espanya : Problemessocials relacionats "amb

la cooperació..ÀPARBIX CADA QUINZENASvscripctó anyal: 4ptes.

"""A*.*

S'tà pia a a vendafíMeressaitt fallet d'enGabriel Alomartitolai

Ca pena de muertetraduit al castellà. Conté 24 pla-nes amb coieria artísticament im-presa a dues tintes i retrat del seuautor. — Es ven a 20 cèntims cadaexemplar. S'ha fet un curí tiratjed'una edició de luxe a 40 cèntims.

Les comandes s'han de fer a:Editorial VERTICE, Viladomat108, Barcelona.

Què fas pel* milloramentde la nostra societat? Comcontribute al manWment de la premsa socia-

lista t obrerista?

Eli IKlm MIS DO 11feito m wst Dì-

li etili miai on li

Obrers del campiLlegiu i propagaea

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DB RA-BASAJKBS DB CATALUNYA»

Bt publica cada dittati«. 15 Cit.

.mudí I ítataiitiidi: Urim, 12,1,"BABOELOHA

En Modest Palahídemés de cuidar de la ve da i suscrip,ció de JUSTÍCIA SOCIAL, admet sus-cripcions i anuncis a «.Bella Terra»,«La Novel·la Estrangera», cLluita»,«L'Esport Català», «La Terra», «AcciónCooperatista» i «Guia Catalana de Fe-rrocarrils».»

Travesía del Carme, 8,1.

GIRONA

Treballador!Signa digne de la teva condi-

do humanalCom a home, t'has de sentir

gfntadà i labor« amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

societat millor.Com a productor, t'has d'a- J

plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-mans.

LLUÏS CAPDEVILAEs injust el buit que es fa a Lluís Capdevila. En parlar-se dels

nostres literats, Lluís Capdevila no hi és comptat mai, no obstantsonar ben sovint els noms d'escriptors de quarta o cinquena categoria.I és que Lluís Capdevila és un escriptor independent : aquest és elseu pecat.

No volem afirmar tampoc, que Lluís Capdevila sigui un literatgenial ; seria una adulació imperdonable. No. Però, d'això a no men-cionar-lo com si no existís, hi ha un món per entremig. Lluís Capde-vila és un home d'un gran talent i que sap què cosa és la literatura.

Lluís Capdevila és un veritable bohemi, encara que això de labohèmia li faci mal a les orelles. I aquesta vida li ha donat una gran.esperiàncla, que ell l'ha traduïda en literatura. Les seves obres, &esperiència, que ell l'ha traduïda en literatura. Les seves obres, aobres importants i no creiem que puguin merèixer aquesta qualificaci^les seves sarsueles i operetes i els seus vodevills—són fruit del mónque ell ha freqüentat : records, impressions i judicis de la vida delvici. Només quan hom ha penetrat un món, com En Capdevila el do!vici, pot parlar-ne d'una manera tant autoritzada i amb una severitattan immensa. Lluís Capdevila ha copsat tots els tipus d'aquesta, elsha despullat de tota vestimenta i ens els presenta amb la crua nuditatdels seus pobres cosos de titella. La seva prosa elegant és punyent iirònica. Els protagonistes d'aquesta vida tèrbola que tan bé coneix,són estudiats en tota la seva repugnància. Si encara és permès parlarde moral en el segle xx, podem afirmar sense cap mena de por que laliteratura escandalosa de Lluís Capdevila és una literatura moral.

Recentment ha publicat una obra en espanyol que se'n diu Losmujeres, la noche y el amor ; ara està escrivint una narració catalana,que ell en diu novel·la, que durà el titol Memòries d'un llit de matri-moni. Al cap de poc d'haver llegit Las mujeres, la noche y el amor,hem estat invitats per l'autor a escoltar els capítols ja escrits de lesMemòries d'un llit de matrimoni. Això ens ha donat ocasió de fer aques-tes divagacions de la seva obra.

Las mujeres, la noche y el amor és un conjunt de proses ben va-riades : poemes delicadíssims plens de subtils imatges, contes ben di-vertits, anècdotes del més barbre realisme, elogis de gran lirisme.Totes les característiques seves es troben en aquesta obra. Es un llibre,podriéni dir, on narra les seves memòries. Tots els seus momentsd'amor, el retrat de totes les dones que ha besat es troben en Las m|í-jeres, la noche y el amor. I a través d'ell veiem En Lluís Capdevilahome : un esperit refinat, força poseur, que s'avorreix cercant unplaer del qual no es pot passar, ingenu en el fons, enemic de les com-plicacions. A més a més, és una obra que fa ben poca gràcia a leodones ; Capdevila, com Petigtílli, creu que són uns animals de luxe," ien això, amic Capdevila, permeteu-nos que us diguem que sou massasever.

Les Memòries d'un llit de matrimoni—el títol ja explica la tramade la narració—és una obra deslligada, sense lògica i amb una facilitatgairebé brusca passa d'una cosa a l'altra ; no hi ha res, això és unade les majors gràcies de l'obra ; cal dir que aquests salts són bendifícils, i n'ha eixit molt bé. Es potser més crua i mordaç que Las mu-jeres, la noche y el amor. No solament la gent del vici, sinó tota lagent de les diferents vides són fuetejades en les Memòries d'un llit dematrimoni. El llit de matrimoni que conta el que veu i el que sent ésun pretext per a dir el que veu i el que sent l'autor. En aquesta obra,Lluís Capdevila s'ha preocupat per damunt de tot de la moralitat ; icels capítols que en coneixem, és una veritable obra moral. Allà onpirtta íes coses amb més realisme i dient-ho pel seu nom, és on re-sulta més moral. • ;

Creiem que Memòries d'un llit de matrimoni serà una obra st¿perior a Las mujeres, la noche y el amor ; potser no tan poètica, éscert, però tal vegada hi sobraria la poesia.

Tenen defectes les seves obres? Aquiles, tot i ésser Aquiles, eravulnerable. Quan un llibre té coses bones, creiem que s'ha de donar uníimportància secundària als seus defectes.

J. ROURE I TORRENT.

Notes marginalsHa sortii, a Saní Feliu de Guí-

xols, el llibre GANXONERIES, con-fés humoristics ganxons collec-cionats per M. S., Manel de l'Hor-ta. Formen un volum de 200 pà-gines.

Es una obra infame de tan do-lenta.

•—Al Teatre Espanyol, darre-rament, la companyia d'En JosepSantpere ha estrenat la tragi-co-mèdia en tres actes d'Enric Line-lies, EL PREU DE L'OR, la qualestà obtenint gran èxit. EL PREUDE L'OR és una obra realista es-crita amb gran honradesa, interes-santissima tota, ben trovada i benreixida, altament mord, d'ansentimentalisme subtil amb tocsd'un fi humor.

EL PREU DE L'OR ha estat pu-blicat en un discret volum.

—Prudenci Bertrana ha estre-nat al Teatre Romea, la comèdiaen tres actes L'AUTO DEL SENYORMOIRET. L'obra no ha agradat,perquè realment no val gran cosa.

—La Companyia de l'EnricGiménez ha acabat la seva actua-

ció al Teatre Apol, i ha passat aí¡Teatre Victòria ; no se sap el\temps que hi estarà. Al Teatre1

Victòria hi ha portat totes les obresino estrenades encara que figu-raven Ien el cartell del Teatre^ApOl. ;

,,, t

—Ei nostre amic Alfons Ma-seras ha enllestit la novella ELSSOLITARIS.

—Ha sortit el segon volum delQUADERNS BLANCS, col·lecció debiografies de personalitats catala-nes.

Aquest segon volum està dedi-cat a A. Rovira i Virgili i és deguta la ploma àgil i inteüigent deCarles Soldevila. Un altre dia enparlarem amb l'atenció que esmereix.

~A l'important diari parisencCOMOEDIA, el notable escriptorfrancès, gran catalanòfil, autorde l'antologia de poetes cateífljtsen llengua francesa, collaboradorde JUSTÍCIA SOCIAL, AI. Al-bert Schneeberger, hi ha publi-cat dos llargs folletons d'estudide la prosa catalana moderna.Encara que amb alguns petits,errors, els articles de M. Schnee-

berger són interessantíssims itfo&mentats, revelant tot el bonsentit crític i just de l'autor.

—Ha sortit la nova col·lecció«Biblioteca Popular Catalana».En el primer volum publica lacomèdia dramàtica en dos actesde Manuel Vattdeperas COMÈDIAD'AMOR i DE DOLOR. .. La u Biblioteca Popular Caia-tana^ és força deficient de pre-sentació.

—Hem rebut, escaientment edi-tat en un follet, el notable parla-ment que va pronunciar el senyorS. Sanà Serravinyals en l'obertu-ra de l'acte de vulgarització cien-tífica què organitzà la ComisióCiutadana per la lluita contra elcran,c, a Sabadell, i que tinguéttoc el dia 23 de juliol d'enguany.

El follet en qüestió ha estateditat amb el títol u Les veus delpoblen i porta un interessant prò-leg del senyor Amador Revilla.

EDICIONS DIANAUn llibre de Joan SantamaríaAmb el titol Ma vida en doina

acaba de sortir un nou volum deles ¡(Edicions Diana». El seu au-

tor, Joan Santamaría, ja és cone-gut del públic català per les sevesNarracions extraordinàries quehan aconseguit tan èxit, que avuies difícil trobar-ne un volum ales llibreries. Recordem, encara,que la primera obra d'aquest es-criptor va ésser saludada amb en-tusiasme pel públic i va ésser as-

' senyalada per la crítica, que vaatribuir-li una valor excepcional.

Ara Joan Santamaría, sortintde les seves acotumades narra-cions curtes, s'ha produit en ungènere de més proporcions i haescrit un llibre de memories. Noes tracta, però, de cap estudi bio-gràfic ni de cap disecció psicolò-gica, sinó d'una obra convencio-nal, divertida i fantàstica. I aques-ta fantasia de l'autor es tradueixen la seva verba abundant i colo-rida. Es justament aquesta ner-viosa fantasia la que li dóna unaempenta i una audàcia per des-cobrir i explorar noves perspec-tives i nous paratges literaris. Acasa nostra, on els escriptors so-vint es repeteixen l'un a l'altre,l'existència d'un explorador quefurga i desbrossa, d'un ((pion-nier» de la literatura, és ^sempreun fet interessant i remarcable. Iel lector de Ma vida en doina tro-barà viu aquest fet en tot el lli-bre.

Lletres ai DirectorDIU M

En el número passat de JUS-TÍCIA SOCIAL, i en l'article ti-tolat «Notes del Reus obrer», esparla de l'acord pres per la Sec-ció d'Estudis Socials del Centrede Lectura de crear un Consul-tori sobre Previsió i Segur obrer.I diu l'articulista que deuria es-tendre's a tota classe de legisla-ció social complint així amb eldeure de vetllar per l'estricte com-pliment de les lleis socials».

Per reparar una injustícia, iper coneixement de tots els obrersreusenses, s'ha de fer constar quedit .Consultori ja existeix. Fa jamolt de temps, gairabé de des dela fundació de dita Secció, quefunciona, en efecte, aquest orga-nisme, que porta per nom «Con-sultori Jurídic gratuit per aobrers» i quals consultes són acàrrec—actualment—d'un jove i jprestigiós advocat de la localitat :n'Enric Aragonès. A majordomiadel Centre de Lectura podrán di-rigir-se, per tant, quants obrersels hi interessi i seran degudament.atesos.

Al parlar, ara, d'un Consulto-ri de Previsió i Segurs, ha sigut,doncs, a base d'ampliar el que jaté creat i en funcions l'esmentadaSecció d'Estudis Social.

Consti així.EL PRESIDENT SECCIONAL

Nota de la Redacció.—Ambmolt de goig inserim la rectificacióque ens tramet el nostre bon amicPresident de la Secció d'EstudisSocials del «C. L.» de Reus. Vo-lem però, excusar l'error del nos-tre corresponsal, el company quesigna «Eco», degut a una confusióben explicable, puix és notòriala seva admiració per l'obra cul-tural i social del « Centre de Lec-tura».

Manresa, ciutat d'indústria icomerç, sense cap escoia corn cal,té tres camps de fut-bol, un delsquals diu que quan sigui llest,serà una joia per Catalunya ; de-,més, tindrà una fenomenal pisci-na. Aquest camp d'esports és vacomençar tot de sopte i ara peracabar-lo, ha sortit un senyor,que actualment és el Presidentdel Club Manresa, que pagaràaixò, naturalment, amb certescondicions) unes tribunes que cos-tarán una pila de mils pessetes.Si aquest senyor tan generós pen-sés de diferenía manera i esmer-cés els seus cabals creant un grupescolar, per exemple, altra fóral'eficàcia de la seva «filantropia».

El cas es que aquest bon se-nyor té pel fut-bol un amor enfo-llit que l'impulsa a fer les méstanfástiques prometenses als onzejugadors de l'equip del Manresa.

Un dia cridà els onze equipiersdel club que ell presideix, i va dir-los-hi : Nois ja veieu que això vamolt malament, i no pot continuar,així és que jo faré un esforç i ffvosaltres us caldrà de fer altretant. Jo vos daré per cada partitque guanyeu, deu duros a cadaun, i quan perdeu, us retiraréigual quantitat, i al final de cam-pionat, si són més els partits gua-nyats, vos repartiré les ganàncies.Si quedeu campions del grup B,a més a mes, vos daré un auto-mòbil Citroen per cada jugador.

Ara dic jo, si aquest home pa-gués al Batxillerat a onze fills delstreballadors de la seva fàbrica, noserien més ben destinats aquestsdiners, a la vegada que faria onzehomes?

Després de tot això, encara liresten energies per a sortejar dos

E D I C I O N S D I A N A

B A R C E L O N APETRITXOL, 5

VOLUMS PUBLICATS

Josep Pla.—COSES VISTES.... 4 ptes.

Manuel Brunet.—EL MARA-VELLÓS DBSBMBARC DELS

GRECS A EMPÚRIES 3 ptes.

Joan Santamaría.—MA VIDAEN DOINA 4 ptes.

A PUNT DE SORTIR

Josep Pla. — RÚSSIA : UNAENQUESTA PERIODÍSTICA . 3 ptes.

Citroens més entre els socis delC. d'E de Manresa.

Aquest senyor, per altra banda,té una fàbrica a la comarca deManresa, i, els treballadors sabeuque els dóna? Pensareu, onze Ci-troens. Doncs, no. Onze horei detreball, i un jornal que no es dis-tingeix precisament per la sevaesplendidesa.

Veritat, lectors, que és envejar.un home d'aquest calibre?

PÀRVUL.

nflllHHHllllmiHIUMIHIIMIIIIHIIIIIIIHlnillMMlniHMfMUHMM

Per a ajudar a"Justícia Social"I. A., 5 ptes.; J. A., 5; A. V.. 5; J. P. E.

2; J. C. 5; J. M. F., 1.Tota], 22 ptes,

IHtMIlllimilUIIIIII

Tota la corres-pondència de Re-dacció adreceu-laa l'Apartat de Ço*rreus 757.

Justícia4/bcfal

SETMANARI SOCIALISTA2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

RED\CCIÓ i ADMINISTRACIÓ:

yilataUßfldinprüiiitaX-BaitEluHIl

JUSTICIA SOCIAL és

l'únic periòdic socia-

lista que es publica

a Catalunya. Teniu el

deure d'ajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HI

personalment a la re-

dacció, o bé trametent

l'import de fabona-

ment a Tadministra-

dor, amb segells de

correu, gir postal, etc.

PREUS D'ABONAMENT:

Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'» ptes. - Mig any, 4'50 ptei.Un any, 8 pte».

Estranger:Mig any, 5*73 ptu.Un any, 10'50 pte«.

Us ¡nimmAdvertim a tots els nos-

tres suscripíors que si envèlïcer llur suscripció nola renoven oportunamenttrameten! el seu importal

Dr. £ Miï> - öwmels serà cobrada tota unaanyada per mitjà dt gir,cawegâBt-los, dentés, lesdespeses.

Imp. Isidre Duch, - Viladoroat, 1ÔB