xii curs d’introducció a la gestió clínica: instruments ... · • 2. reduir en un 20% la taxa...

XII Curs d’Introducció a la gestió clínica:instruments bàsics i utilització

25 de febrer de 2019

Marc sanitari.Introducció a la gestió clínica.

Dr. Xavier SuñolCap de Servei de Cirurgia

Hospital de Mataró

Marc sanitari

• Base genètica 30%

• Conductes de salut 21%

• Factors socio-econòmics 28%

• Entorn físic 7%

• Atenció sanitària (90% $) 14%

• Base genètica 30%

• Conductes de salut 21%

• Factors socio-econòmics 28%

• Entorn físic 7%

• Atenció sanitària (90% $) 14%

Què determina la salut d’una població?

Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de Salut Pública. La salut pública també s’ha d’entendre com la salut de la població, i depèn, en gran part, de factors lligats a l’estil de vida, com el consum del tabac, l’activitat física o l’alimentació.

Què determina la salut d’una població?

El responsable de la salut d’un país és el Sistema Nacional de Salut (SNS) Qué, Com, Qui ?

Que Organització administrativa d’un país o nació destinada a vetllar per millorar la salut i donar resposta a les necessitatssanitàries de la seva població.

Com Per fer-ho necessita recursos

Qui SNS. Qui hi participa?

Principis d’un Sistema Nacional de Salut (SNS)

Universal

Integral

Adequat

Equitatiu

Efectiu

Eficient

ParticipatiuConferència Otawa 1986

Un sistema sanitari de qualitat, necessita:

Bona planificació del sistema sanitari

Professionals ben preparats

Mitjans adequats (estructurals, funcionals)

Adaptació als canvis de coneixement, tecnològics i poblacionals.

Inversió econòmica molt important

Públic PrivatQui fa la inversió? Qui la paga?

SISTEMES SANITARIS PÚBLICS DIFERENTS

Tipus de finançamentFinançament

mitjançant impostosAssegurança

socialAssegurança

voluntària

CanadàDinamarcaEspanyaItàliaNova ZelandaSuèciaUK

EUASuïssa

Alemanya BèlgicaFrançaJapóNoruega

Model espanyol:Finançat per impostos

Transferit a les autonomies

Actors del Sistema Nacional de Salut de Catalunya.

Parlament

Conselleria (Departament de Salut)

Catsalut

Xarxa de proveïdors

Hospitals

Serveis

Professionals (metges i infermeria)

Atenció especialitzada. Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu.

Institucionals

Assistencials

Elabora el Pla de Salut i Transfereix els recursos econòmics

Compra serveisi Garanteix

l’assistència sanitària

FinançamentRecursos/Objectius

AsseguramentCatSalut

Sistema sanitari “Àmbits i funcions”

12

Assistència

Parlament

Departament de Salut

Xarxa de proveïdors

Assigna pressupost

Proveeix serveis

QUI QUE COM

Actors del Sistema Nacional de Salut de Catalunya.

Parlament

Conselleria (Departament de Salut)

Catsalut

Xarxa de proveïdors

Hospitals

Serveis

Metges i infermeria

Atenció especialitzada. Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu.

Institucionals

Assistencials

El Parlament assigna un pressupost

Increment per càpita Increment de pressupost 2 016/2015 = 0

2016/2015 = 0,45% Variació de població 2016/ 2015 = - 0,45%

2016 1.125,542016 1.125,542016 1.125,542016 1.125,54

2017 1.186,00

Pressupost consolidat 2018: 8.876.110.000 Euros

Població de Catalunya 01/01/2018: 7.543.825 hab.

2006-2018

2016 1.125,54

1.186,00

2016 1.125,54

1.186,00

2016 1.125,54

2017 1.186,00

1.125,542016

2017

1.125,542016

2017 1.186,00

1.125,542016

2017

2018 1.176,60

Actors del Sistema Nacional de Salut de Catalunya.

Parlament

Conselleria (Departament de Salut)

Catsalut

Xarxa de proveïdors

Hospitals

Serveis

Metges i infermeria

Atenció especialitzada. Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu.

Institucionals

Assistencials

CATSALUT

DCS

Departament de Salut

DGPS DGORS

AQ

uAS

AS

PC

AT

Conseller de Salut

Secretaria General

6.1 M E

uros55

.4 M

eur

os

3.6 M euros 1.9 M euros

8876.11 M euros

8563.61 M euros

245,5 M euros

El departament elabora un pla

• 1. Incrementar un 5% l’esperança de vida amb bona qualitat en homes i dones.

• 2. Reduir en un 20% la taxa de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori

• 3. Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per càncer

• 4. Incrementar en un 15% la taxa de supervivència per càncer als cinc anys

• 5. Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties respiratòries

• 6. Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties mentals

• 7. Reduir en un 15% la taxa de mortalitat per malalties isquèmiques del cor

• 8. Reduir en un 15% la taxa de mortalitat per ictus

• 9. Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per càncer de mama

• 10. Reduir en un 5% la taxa de mortalitat per càncer colorectal

Objectius del pla de Salut 2016-2020

Objectius del pla de Salut 2016-2020Taula 5. Àmbits dels objectius de disminució de

risc i de qualitat assistencial per a l’any 2020

• 1. Tabaquisme • 2. Sobrepès i obesitat • 3. Activitat física saludable • 4. Control de factors de risc • 5. Qualitat assistencial de patologies cròniques

(insuficiència cardíaca, diabetis i malaltia pulmonar obstructiva crònica)

• 6. Infeccions nosocomials

Actors del Sistema Nacional de Salut de Catalunya.

Parlament

Conselleria (Departament de Salut)

Catsalut

Xarxa de proveïdors

Hospitals

Serveis

Metges i infermeria

Atenció especialitzada. Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu.

Institucionals

Assistencials

CATSALUT

DCS

Departament de Salut

DGPS DGORS

AQ

uAS

AS

PC

AT

Conseller de Salut

Secretaria General

6.1 M E

uros55

.4 M

eur

os

3.6 M euros 1.9 M euros

8876.11 M euros

8563.61 M euros

245,5 M euros

Regions sanitàries de Catalunya

El Catsalut el destina

El Catsalut el destina

17,4

47,7

4,5

5,4

11,9

8,43,6 1,1

PrimàriaEspecialitzadaSSS.MentalFarmàciaMHDATransp. San.Altres

Actors del Sistema Nacional de Salut de Catalunya.

Parlament

Conselleria (Departament de Salut)

Catsalut

Xarxa de proveïdors

Hospitals

Serveis

Metges i infermeria

Atenció especialitzada. Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu.

Institucionals

Assistencials

Tipus d’hospitals a Catalunya

I. Hospital general perifèric (Esp. Troncals)

II. Hospital general (Esp. Bàsiques)

III. Hospital de referència (referència A) (UCI)

IV. Hospital terciari. (referència B) (Neurocir.-C. Cardíaca)

V. Hospital d’alta tecnologia (Trasplantament, exc. renal)

Font: Departament de Salut

64 hospitals (XHUP)

VI. Hospital monogràfic

VII. Hospital privat

Tipus d’hospitals a Catalunya

Tipus I: 8(Amposta, Campdevanol, Mora d’Ebre, Pallars, Puigcerdà, S. Celoni. Seu Urgell,

Vielha)

Tipus II: 23(Berga, Badalona, Blanes, Calella, Dos de maig, Figueres, Igualada, Martorell,

Mollet, Olot, Palamós, Plató, Salt, S. Boi, S. Pere Ribes, S. Rafael, Sta. Coloma, Sta. Maria Ll., Sta. Tecla, Valls, Vendrell, Viladecans, Vilafranca)

Tipus III: 10(Broggi, Granollers, Manresa, Mataró, Parc Taulí, Reus, Sagrat Cor, Terrassa,

Tortosa, Vic)

Tipus IV: 6(Arnau Vilanova, Joan XXIII, Mar, Mutua Terrassa, Trias i Pujol, Josep Trueta,)

Tipus V: 4(Bellvitge, Clínic, S. Pau, Vall d’Hebron)

Font: Departament de Salut

51 hospitals amb servei públic de CGD

H. Tipus I

H. tipus II

H. tipus III

H. tipus IV

H. tipus V

Tipus d’hospitals a Catalunya

Font: Departament

de Salut

51 hospitals

CGD

USUARIS

“Model Sanitari català”

12

CatSalut

Institucionsprivades

Institut Català de la Salut

CentresConcertats

Centresno concertats

Privada

Pública

AGENTS PROVEÏDORS

Gestió clínica

CONFLICTE

Demanda creixent

Recursos limitats

Gestió

Definició de gestió:

Conjunt d'operacions administratives efectuades sobre certs béns, per una o més persones, amb l'objecte d'obtenir-

ne resultats beneficiosos.

� Augment progressiu de població

� Envelliment de la població

� Aparició de noves malalties i tractaments

� Increment de les expectatives del ciutadà

� Augment progressiu de població

� Envelliment de la població

� Aparició de noves malalties i tractaments

� Increment de les expectatives del ciutadà

Factors que condicionen la demanda

� Augment del cost dels tractaments

� Canvi en la complexitat de la pràctica mèdica

� Implantació de noves tecnologies

� Canvis en el pressupost de salut

� Augment del cost dels tractaments

� Canvi en la complexitat de la pràctica mèdica

� Implantació de noves tecnologies

� Canvis en el pressupost de salut

Factors que condicionen els recursos

Àmbits de la gestió

MACRO PAÍS Tota la població

MESO ÀREA Un territori

MICRO CLÍNICA Grup de pacients

qui les fa?

MACRO PAÍS Tota la població

MESO ÀREA Un territori

MICRO CLÍNICA Grup de pacients

qui les fa?

Les propostes europees de reformes sanitàries inclouen el desenvolupament de la gestió clínica

• Els professionals sanitaris han de tenir autonomia de gestió, per organitzar els seus serveis, unitats... seguint objectius acordats de qualitat i eficiència.

• Per fer-ho han de gestionar els recursos.

Objectius principal:Incrementar la qualitat i l’eficiència dels processos clínics

Objectius secundaris:

Implicar els professionals en la gestió dels recursos

Impulsar una forma de treball enfocada a la gestió de processos i autoavaluació i millora continua

Objectius principal:Incrementar la qualitat i l’eficiència dels processos clínics

Objectius secundaris:

Implicar els professionals en la gestió dels recursos

Impulsar una forma de treball enfocada a la gestió de processos i autoavaluació i millora continua

Gestió clínica

- es realitzi amb qualitat tècnica.

- a temps i en temps correcte.

- a un cost raonable.

- amb satisfacció del pacient.

- es realitzi amb qualitat tècnica.

- a temps i en temps correcte.

- a un cost raonable.

- amb satisfacció del pacient.

Els responsables clínics gestionaran:

� Metges assistencials

� Infermeria assistencial

� Metges assistencials

� Infermeria assistencial

Qui són els clínics?

Aplicabilitat:1. existència d’un líder gestor2. compromís de corresponsabilitat amb

l’equip assistencial3. pressupost clínic4. sistema d’informació5. pla de gestió6. programa de millora de redisseny de

processos7. autoavaluació8. incentivació

Aplicabilitat:1. existència d’un líder gestor2. compromís de corresponsabilitat amb

l’equip assistencial3. pressupost clínic4. sistema d’informació5. pla de gestió6. programa de millora de redisseny de

processos7. autoavaluació8. incentivació

Gestió clínica

�Pactar objectius entre direcció de centres i equips clínics

�Pactar els recursos necessaris per assolir-los

�Traspassar la gestió dels recursos als clínics

�Deixar la organització i la gestió del treball als clínics

�Demanar resultats als clínics (quantitat, qualitat i cost)

�Pactar objectius entre direcció de centres i equips clínics

�Pactar els recursos necessaris per assolir-los

�Traspassar la gestió dels recursos als clínics

�Deixar la organització i la gestió del treball als clínics

�Demanar resultats als clínics (quantitat, qualitat i cost)

Què pretén la gestió clínica

�Desconfiança en els clínics

�Por a perdre poder en l’organització

�Dificultat per tenir dades fiables de control

�Perdre el control de l’hospital (infermeria)

�Risc / benefici

�Desconfiança en els clínics

�Por a perdre poder en l’organització

�Dificultat per tenir dades fiables de control

�Perdre el control de l’hospital (infermeria)

�Risc / benefici

Amenaces per la direcció

�Desconfiança en els directius

�Dificultat per tenir dades fiables de control

�Por a assumir el control de l’àmbit (infermeria, mèdic)

�Tenir pressupost suficient

�Risc / benefici

�Desconfiança en els directius

�Dificultat per tenir dades fiables de control

�Por a assumir el control de l’àmbit (infermeria, mèdic)

�Tenir pressupost suficient

�Risc / benefici

Amenaces pels clínics

CLíNICA GESTIÓ

GESTIÓ CLÍNICA

És la gestió per part dels clínics. Implica però, a tot el personal sanitari

Gràcies