x arxa c ruscat c oneixements , r epresentacions i u sos del c atalà
Post on 10-Jan-2016
50 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Hezkuntza sisteman hizkuntza sustatzeak dituen
potentzialtasunak eta mugak. Kataluniako kasuaren
irakaspenak (estrapolagarriak?)
Xarxa CRUSCATConeixements, representacions i usos del català
F. Xavier Vila i MorenoXarxa CRUSCAT –IEC
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB / PCB)Sociolinguistica Klusterraren I. Jardunaldia, 2008ko otsailaren 29a
Parents i amics
Eskolaren zeregina hizkuntzaren ikaskuntzan
Família
Educació
Feina
Consum cultural
Sociosanitari
Religió, associacionisme,, etc.
Comercial
Administració (usuaris)
Esferas de socialización lingüística de
niños y preadolescentes
1900-1950
Testuinguru berri bat eskolarentzat
Garrantzia galtzen dute
Garrantzia hartu
Telebista kontsumoa (Mataró 2007)
Fuente: alumnado 6º en Mataró, curso 2006-07, proyecto RESOL
17,737,9
50,8
50,7
43,230,8
25,916,2 12,2
3,6 1,3 2,40,9 0,4 0,91,2 1,1 2,9
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
Setmana Cap de setmana Vacances d'estiu
més de 3h cada dia entre 1 i 3h cada diamenys d'1h cada dia Almenys un cop a la setmanaAlmenys un cop al mes Mai
94,3% 97,3%93,8%
Parents i amics
Haur eta nerabeen sozializazio linguistikoaren eremuak gaur egun
FamíliaEducació
Feina
Consum cultural
Sociosanitari
Associacionisme, religió, etc.
Comercial
Administració (usuaris)
Eskolaren zeregin berria
Papel fundamental en la socialización lingüística
La escuela no salvará ninguna lengua
Pero sin la escuela, difícilmente sobrevivirá una lengua al siglo XXI
Eskolako hizkuntza ereduak katalanaren lurraldeetan
Catalunya: modelo de conjunción en catalán País Valencià: líneas Illes: oscilaciones entre conjunción y trilingüismo Andorra: pluralidad de sistemas y Escola
Andorrana Catalunya Nord: brechas bilingües en el sistema
francés + la Bressola L’Alguer: enseñanza lengua y La Costura Franja: catalán asignatura optativa
Bilakaera makrosoziala: eskolaren emaitza Katalunian
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2-4 5-9 10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
?85
Edat
% q
ue p
arl
en
el
cata
là
1986 1991 1996 2001
Alderaketarako: ValentziaGràfic 8. Coneixement ampli i intermedi de català al País Valencià segons l'edat. 2004. Percentatges
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Parlar prou bé 24 16 14 17 16 17
Parlar perfectament 34 33 33 36 42 39
Escriure prou bé 35 22 12 9 6 5
Escriure perfectament 23 14 9 7 4 3
De 15 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys Més de 64 anys
Alegia
Conjunción en catalán, sin duda, mejor para aprendizaje generalizado
Pero... ¿Y el uso?
Erabilera lagunekin
Catalan (always/almost always) or Castilian (always/almost always) with best friends. Catalonia, secundary education. Sources: ESL 2006
39,9 39,1 37,3 39,3 37,3 35,3
46,3 46,7 46,9 47,3 48,1 48,2
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
Best friendwithin school
Second bestfriend within
school
Third best friendwithin school
Best friend outof school
Second bestfriend out of
school
Third best friendout of school
Catalan (always or almost) Castilian (almostor always)
Font: Vila, Vial i Galindo
61%42%
39%58%
79,94%
20,06%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
cs1 bi ct1
català
castellà
Erabilera ikaslegoaren H1aren arabera
Font: Vila, Vial i Galindo
68,81%
18,21%
31,19%
81,79%93,90%
6,10%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
cat1 ≤ 30% 30% < cat1 ≤ 70% cat1 > 70%
català
castellà
Erabilera ikastetxean, etxetik katalana den ikasleen %aren arabera
Font: Vila, Vial i Galindo
92
75
31
80
46
20
31
24
2
8
25
69
20
55
80
69
76
98
0% 20% 40% 60% 80% 100%
català
castellà
parlant
ct1
bi
cs1
destinatari
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
Erabilera hiztunen H1aren arabera
Font: Vila, Vial i Galindo
50
8
5
8
50
3
7
4
50
92
95
92
50
97
93
96
100
0% 20% 40% 60% 80% 100%
català
castellà
parlant
ct1
bi
cs1
destinatari
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean cat H1 30%)
Font: Vila, Vial i Galindo
70
79
24
79
23
17
15
6
30
21
76
21
100
77
83
85
94
0% 20% 40% 60% 80% 100%
català
castellà
parlant
ct1
bi
cs1
destinatari
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean %30<cat1 %70)
Font: Vila, Vial i Galindo
99
99
92
100
100
94
90
97
9
8
6
10
3
91
1
1
0% 20% 40% 60% 80% 100%
català
castellà
parlant
ct1
bi
cs1
destinatari
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean cat1>%70)
Laburtuz
Más castellano que catalán Peso fundamental de la demolingüística
del centro i del área Normas de uso flexibles, pero todavía
favorables al castellano La lengua de la docencia (catalán vs.
catalán y castellano) implica pocos cambios
Auzi ideologiko bat?
Años 80: promoción del conocimiento Años 90: promoción del uso Resultado: en términos generales, en
Catalunya, más conflictividad, deslegitimación de normalización, desarme discursivo de los sectors proNL (“cansancio”,
“desencanto”, “desorientación”, “desmobilización”...) El ultranacionalismo español impulsado Nuevas inmigraciones plantean un reto
Krisian lagundu egin du...
Conjuntura política Hegemonia dels mitjans hispanocastellans Crisi -i reforçament- dels Estats nacionals en el
marc de la UE i la mundialització Repercussió dels conflictes als Balcans Etc.
Baina... Ez al dugu batere akatsik egin? El segle XX ha dissolt el «jo responsable»: sempre
actuem moguts per factors exteriors (publicitat, moda, inconscient, determinació social...)
El segle XX ha entronitzat la «llibertat individual» per damunt de la col·lectivitat, la responsabilitat, la tradició...
Sáez Mateu, Ferran (2003) Què (ens) passa? Subjecte, identitat i cultura en l'era de la simulació, Barcelona: Proa
Azpimarra ezagutzan (edo ezagutza faltan)
El desconeixement del català era atribuïble a «algú altre»: dictadura, societat, etc.
El coneixement és un capital, i és (pot ser) additiu L’escola té per funció essencial la distribució de coneixements Resultat:
Menys espai per a la conflictivitat Més destinataris sensibles
Azpimarra erabileraren hazkundean
L’ús lingüístic és un comportament suposadament individual i lliure
La llibertat individual és un dels valors centrals de la societat contemporània
L’escola rebutja modificar comportaments (com a molt, transmet valors)
Resultat: obertura d’un flanc ideològic Més espai per a la conflictivitat Més destinataris reticents
Adibide bat?
«El segon principi de la [nostra] política lingüística és el de lliure opció de llengua, segons el qual cada individu té total llibertat per decidir quina llengua vol utilitzar en les seves relacions amb els altres individus i amb els poders públics.
El tercer gran principi estableix que tota llengua minoritària —i el català, òbviament, ho és— ha de rebre un tracte especial, consistent en mesures de protecció i foment de les seves expressions culturals. El límit d’aquestes mesures ha de ser, però, el dret a la lliure opció lingüística dels individus. En el cas de Catalunya, el que s’ha de protegir molt especialment és el bilingüisme, l’autèntic fet diferencial del nostre país.» (Fòrum Babel, 1998)
Ezagutzaren hazkundeari buruzko ñabardurak Capacitat de parlar el català entre no catalanoparlants o bilingües català-castellà inicials i pes d'aquests
sobre el seu grup d'edat. Catalunya 2003. Percentatges
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Entre 5 i 7 35,5 33,1 31,0 35,2 38,3 35,4 34,5 29,5 34,7 27,2 27,4 23,0 16,2 17,0 0,0
Entre 8 i 10 59,1 59,7 55,2 49,3 45,8 41,8 35,7 35,9 25,8 27,2 31,5 35,1 41,0 22,6 18,8
% no cat o cat/cast 52,0 53,5 61,9 63,1 64,2 57,1 59,5 61,2 61,6 56,4 55,8 47,3 44,0 36,5 32,0
De 15 a 19 anys
De 20 a 24 anys
De 25 a 29 anys
De 30 a 34 anys
De 35 a 39 anys
De 40 a 44 anys
De 45 a 49 anys
De 50 a 54 anys
De 55 a 59 anys
De 60 a 64 anys
De 65 a 69 anys
De 70 a 74 anys
De 75 a 79 anys
De 80 a 84 anys
De 85 anys i més
CASTELLÀ (L1) CATALÀ (L2)
S1NT14SS C2NT14SS
1 MP: se trata de un niño\ 1 MP: doncs hi ha: un nen_
2 (.) y su perro\ 2 i_
3 tienen una ranita (??) en:_ 3 el seu gosset_
4 (.) en un:_ 4 que: tenen a la seva habitació_
5 (.) f- en un:_ 5 una: granota_
6 frasco de vidrio_ 6 (.) a un: envàs de vidri_
7 EE: mhm:_
8 MP: (.) y::_ 7 (.) i::_
9 se van a dormir_ 8 bueno se’n van a dormir_
10 (.) e::_
11 bueno el perro está--
12 te lo explico detalladamente/
13 o:\
14 {P puedo continuar/}
15 (.) y::_
16 bueno\
17 se van a dormir_
18 y la:_
19 la ranita se escapa\ 9 (.) i la granota: desapareix\
20 EE: mhm:_
21 MP: (.) entonce:s_ 10 (.) e:_
22 el niño (cop de porta) y el perro de despiertan_
11 total\
23 (.) y no:_ 12 que e:l gosset_
24 no la encuentran\ 13 e:s lleva_
25 y se ponen a mirar en la_ 14 i:_
26 (.) en la zapato:s_ 15 després el nen_
27 en el frasco:_ 16 (.) i comencen a buscar pe:r les botes_
28 debajo de la cama_ 17 (.) pe:r l’envàs de vidri_
29 (.) y::_ 18 per tot\
30 (.) y total\ 19 (INH)
31 que se van_ 20 i::_
32 se-- 21 bueno\
33 bueno\ 22 e:_
34 se asoman a la ventana_ 23 s’assomen a: la finestra_
35 se caen_ 24 (.) i el gosset es cau\
36 (.) e::_ 25 {(P) i es fa una mica de mal\
37 s- primero se cae el perro_ 26 pel que sembla\}
38 (.) y como llevaba el:_
39 frasco de vidrio en la cabeza_
40 se--
41 (.) se ve como el perro_
42 m se cae_
43 EE: mhm_
44 MP: y se le rompe_
Beste hizkuntzen hiztun (aloglota) direnen erabilerak Matarón (n =114)
3,8 7,318,1
24,1
41,5
10,6 7,5
65,4
6,37,7
13,8
19,3
25,1
30,2
3,5 11,8
11,1
3,1
15,4
27,5
42,1
46,6
20,8
24,7
27,3
19,8
21,9
13,5
17,4
4,2
1,51,9
14,1
8,6
0,0
12,5
59,6
33,9
16,2
2,7 5,7
47,1 44,9
3,7
56,3
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Català Català i Castellà Castellà Combinacions altres llengües Altres llengües
Amazig hiztunen erabilerakUsages oraux des amazigophones initiaux. Vic. Pourcentages
50,0 54,2
100,0
41,7
0,04,2
20,84,2
8,3 4,216,7
12,5
29,220,8
0,00,0
8,3
0,0
25,0
0,0
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Germans/germanes Millor amic/-iga Persones grans de l'escola Persones grans fora escola icasa
Català sol o predominant Tant català com castellà Castellà sol o predominant Amazic Altres llengües i combinacions
Sintesia
Importancia de los aprendizajes verticales y horizontales
Dimensiones diferentes pero entrelazadas: conocimiento, usos, actitudes y sistema
Diferenciación de situaciones comunicativas Escuela esfera compleja, necesaria pero
insuficiente
Hizkuntzaren piramidea
Sistema
Uso
Representaciones Competencia/ Adquisición
Komunikazio motak edo hizkuntza erabilerak eskolaren eremuan
+ Institucionalizadas
Interpersonales
- Institucionalitzadas(individualitzadas, privadas)
Comunicacions del Departament d’Educació
Usos vehiculars a l’aula
Conversa íntima entre alumnes
Claustre
Tutoria
Debat a classe
Activitat en petit grup
Primera entrevista amb els pares
Iradokizun batzuk erronkei aurre egiteko 1. Ponderad bien los recursos y los apoyos
disponibles – siempre harán falta más2. Identificad bien las prioridades:
Ex.: alfabetización? Mantenimiento? Integración?
3. Sed pragmáticos antes que dogmáticosEx.: dilema público vs. privado
4. Combinad la extensión con la intensidad5. Adaptaos a las circunstancias del entorno6. Revalorizad la lengua fuera de la escuela
Qui no s’arrisca, no pisca!
Mila esker zuen arretagatik!
¡Moltes gracies!
top related