vrnrn - ddd.uab.cat · el cometa halley grup e.a.t.p. estimats habitants de la terra, per-mnteu-me...
Post on 21-Jul-2020
3 Views
Preview:
TRANSCRIPT
vrnrn C*f l / © * *
CEDOC FONS
A.VILADOT
REVISTA OEL'INSTITÜT JOAN OLIVER -SABAOELL- FEBRER 86
EQUIP DE REDACCIO
VIRGINIA DOMÍNGUEZ
FRANCESC GAMEZ
BELINDA NAVARRO
VALERIA RABANEDA
•EL HALLEY I LA HISTORIA
•EL HALLEY I L'HUMOR
LAIXETA #
ENS PARLA " * DE.
E L H A L L E Y (CARTA OBERTA QUE ENVÍA ALS HABITANTS DE LA TERRA
TERTULIA LITERARIA, AMBJ.AA.BENET iJORNET
•MIQUEL DESCLOT i LA
SEVA OBRA
PAGINES OBERTES
* A TRIP TO ENGLAND
•PARÍS-DAKAR (ARTICLE)
* LO POSTMODERNO ?.. . CONSTANTE (ARTICLE D'OPINIÓ)
• INFORMACIÓ INSTITUT
*ELNOSTRE CONCURS
L A I X E T A
0 0 0 3 3
TOCDespríte de moltes t a rdes de f e i n a , - t o t s e l s dimecres-,estrenem r e v i s t a a l ' I n s t i t u t . "L1 AtXí¡TA,, vol que passeu una bona estonaamb in formado de l ' I n s t i t u t i a l t r e s temes que, penaem, poden t e ñ i r i n t e r é s . Vam comencar molts i a ra j a no som t a n t a ; a i x í que demanem l a vos t ra c o l . l a b o r a d o per a l a propera r e v i s t a que esperem s igui mit mi l lo r que aquesta primera.
QLsculpeu-nos per l e s e r rades que ni ha i que no hem pogut e v i t a r .
G r a d e s ! ! ! EQUIP DE REDACCIÓ ( T A L L E R DE PERIODISME)
* y*
CONCURS EL PERSONATGE DE L'AIXETA
JEROGLIFIC
P S E U D O N I M = »
Qttart entre molts gerrnan.s. jo era el mes fort, i ¡inventor dejáis. i el mes nsprc també.
EL NOSTRE PERSONATGE... QUAN ERA INFANT
OBRA QUI ÉS. . . ? . 3 i saps e l seu nom, env i a l a t e v a r e s p o s t a d i n s d 'un s o b r e , f i n s a l ' ú l t i m d ia d e l mes de Pebrer .No t ' o b l i d i s de r e t a l l a r l a pun ta d ' aques t f u l l i d ' i n c l o u r e - l a amb l a c o n t e s t a d o c o r r e c t a . Cal d e i x a r - l a a l a b ú s t i a de s u g g e r i m e n t s , - a l c o s t a t de C o n s e r g e r i a - . D ' e n t r e t o t e s l e s c a r t e s e n c e r t a d e s en t r i a r e m una que t i n d r a un o r i g i n a l p r e -mi. S o r t !
DOSSIER CIENCIES
EL COMETA HALLEY
GRUP E.A.T.P.
Estimats habitants de la Terra, per-mnteu-me que em pressnti! Sác el C0IT1ETA HALLEY que, després de 76 anys d'absen-cia, torno. Sác un bloc de gel i roques d'uns 10 km de diametre, format d'aigua i gasos, com per exemple de dioxid de carboni, da meta, d'amoníac i de nitro-gen, barrejats amb pol3 i amb dáltres ma. tñries solides. Quan m'acostoa menys de 700 milions de km del Sol,el gel es sublima parcialmant tot Formant la meva vistosa cua la qual sempre apunta en di-recció* contraria al Sol.
Com he pogut comprouar,en la meua ac tual aproximaciá al Sol, els homes pen-sen estudiar-me amb deteniment.Da he de tectat les cinc sondes que m'observaran: les sondes sovietiques "Vega-l"i la "Vega-1^" s'aproparan a 10.000 kmdelnucli. Segons que sembla han d 'analitzar tota la materia meteorítica i partícules de pols que puguin trobar, a fi d'analitzar pos-teriorment 1'estructura física i química del meu nucli. Tamba les sondes japoneses, amb els seus lleugers vshicles Planet-A i I1IS-75 que, si no canvien d "3r. bita,s'aproximaran a uns 100.000 km.
Qarrerament, he detectat la presencia de la sonda construida per l'Agencia Espacial Europea (ESA) anomenada GI0TT0, en memoria del pintor Italia dnl mateix nom que, en el segle XIV em va immorta-litzar com a »strella nadalenc=u Sé qun mra una mispin' "Kamikace" contra el mou nucli, ja que s'acostara a uns 500 km. "Giotto" tí un sistema de proteccid con tra els impactes fora d'allb normal , puix que consta d'una placa frontal dalu mini de 1 mm d'espessor, 1'objectiu de la qual ós la vaporitzaciá de les partícules quan xoquin contra aquesta i di— fondre el núvol de vapor sobre una sega na placa de 13,5 mm. formada per escuma de poliureta i epoxid. Ara bá , calrira que estigul ben preparada aquesta sonda "Giotto", perqué la velocitatde trobada sera de 68 km/s i, a aquesta velocitat, una partícula de 0,1 g. penetrarla 8 cm en un bloc d'alumini nassís. 3o calculo que el Giotto tindra unes 4 horas des da la recollida de dades fins a la sevades, trucció" total.
El meu, nom ve d'un tal Edmond Halley (1656-1743), astronom angle3 que es va adonar que 1'órbita de l'objecte ceiste quo venia observant en el 1682 era iden tica a unes altres duBS descritas per un eos en 1531 i 1607 i que, tant 1'inter-val d'apariciá com la seva inclinada orbital i distancia respecte del Sol, e-ron sempre iguals. Desprás de molts de calculs va decidir—se a aplicar a aquest eos una órbita el.lípticaen lloc de parabólica, va deduir que es tractava del mateix objecte celeste que descrivia, a l'nntorn del Sol, una el.lipse completa amb un período de revoluciá de 76 anys.
Al llarg de la vostra Historia les meves periodiques aparicions han vingut acompanyades sempre per un sentiment de terror per la vostra part. V/osaltres, la poblacid, m'heu relacionat amb desastres posteriors, arribant fins i tota la su— persticid irracional.
Ourant la nieva darrera visita, 1'any 1910, les especulacions es van disparar, r'ísponsabilitzant-me del comencament de la 1- Guerra Mundial, esdevinguda 4 anys disprés. Tamba recordó que,per aquellas datas, les vostres análisis espectroseg. piques havien permes de descubrir, en la mnva cua cometaria la presencia de gasos toxics com cianurs i monoxid de carboni, i fins i tot s'arriba a creure que la meva llarga cua (s 'havia calculat que, podria arribar a teñir 30.000.000.000 km de longitud) escombrarla el planeta. De tal manera que va correr el panic i , s'arriba a dir que alio seria la fi del mrtn. moltes persones deien que notaven gust a cianur a la boca.Alguns intentaren de treure'n profit de tot aixb, ve-nent, per exemple, pastillas "anticome-tes".
Abans d'acomiadar-ma m'agradaria de recordar—vos que ja em coneixen, a la Te rra, des del 240 a. C., tal com ho expresasen unes inscripcions xineses.
Fins el proper cop!, que sera 1'any 2062, espero que em podreu observar i es tudiar ben bá. Prósper any 1986 i fins a la vista. E L CufflET, HÍ,LLEY
F í s i c , matemátic i astronom angles. Se-c r e t a r i de l a Royal Society, professor a Oxford i d i r ec to r de 1 'observator i de Gre-enwich. Fou c o l . l a b o -rador de Newton. Va pronost icar per al&ny 17581a tomada,a l a p rox im i ta t t e r r e s t r e , de l cometa que avu i porta e l seu nom. Per t a l d 'esbr inar-ho em-prá l a l l e i de g r a v i v . tac iá un iversa l de Newton i l a base del ca l cu l d ' c r b i t e s .
Í676-78* Catalogacid de les longituds i la-. tituds de 341 estéis de l'hemisfer'i austral,
i 6 8 7 : S'ancarregá de l a publ icado" deis ' i P r i n c i p i a de Newton.
1 7 0 t : Publ ica mapas magnetics de 1 'A t l an t i c i de l P a c i f i c .
1705 : Publ ica Synop-s i s Astronomiae Come-t i c a e , en l l a t í i an g les , on demostrá que e l s cometes de 1531 -1607 - 1682 eren t res i apar ic ions d'un mateix cometa, t o t fent l& iun c i de l a seva tornada l ' any 1758*
1710; Comparant les seves observacions amb l es de Ptolomeu a r r i ba a l a conclusiá que alguns es té is havien canviat de p o s i -c i ó durant e ls 1500 anys t ranscor reguts .
Ar r iba a detectar e l * es té is S i r i u s , Arc turus , Procyon.
1720! Fou nomenet astronom r e i a l d 'An-g l a t e r r a . L A ) X E T A 3
DOSSIER CIENCIES
6 h 2h Oh 22 h 2 0 h 18 h 16M
i ALDEBARAN
14 h 12 h 10 h
J30
, 2 0
(10
31 diciembre 9 febrero
CAPRICORNIO SAGITARIO
ESPIGA 30 m a y o / / _
. FOUALHAUT 31 marzo
PASO DEL COMETA HALLEY i 4 h i 2 h | Oh i 22h . 2 0 h , 1 8 h
10 abril
20 abril
CENTAURO • i 12 h i 10 h
•10
-20
-30
•40
-50
TRAJECTORIA DEL COMETA HALLEY ENTRE EL 31 DE DESEMBRE DE 1985 I EL 30 OE MAIG D'AOUEST ANY - TEÑID COM A REFERENCIA LES CQNSTEL LACtONS MES IMPORTANTS
90 100 110 120 130 140 150 160 170 180 190 200 210 220 230 240 250 260 270
POSICIO APROXIMADA DEL HALLEY RESPECTE DE LHORITZO. PER AIS OBSERVADORS SITüATS A 3 0 DE LATITUD NORD. "EL P A Í S "
mcttnattan * * « otan y i OfM* l m m
162.2*
ÓRBITA DEL HALLEY RESPECTE AL PLA DE L E C L Í P T I C A
4 L'AIXETA
DOSSIER CIENCiES
EL HALLEY A TRAVÉS aje mtm
DE LA HISTORIA ISTIMIRANT/áfeSTLLlí
Fragment del 'Tapis de Bayeux' en qué un gnjp de saxons s esveren
• en veure un estelnou (Isti miraní stella. aquests miren I estel). El reí d Angla • tena. Harold. replanuno del fet, i I interpreta com el presagi de la invasió de lilla pels normands.
L Adoractó deis Mags de Giotto, una de les re-presentacions mes realistas del cometa Giotto s'inspira en l'apanció del Halley del 1301 per a dibuixar l'estel de Betlem (Capella del/arena, Pá-dua).
EL HALLEY A TRAVÉS DE L 'HUMOR
1910 L'HUMOR C Á T A L A
-Ahoat vol anar, senyorcta?
- A D Í m a donar m vol B u al cometa d'Halley y cap allí a lea tía dclxls caure a can «CulUreteir.
CARCA" RA FRAN CESA DEI S.XIX
(Amencan
Museum o( Nati
AVUI 3 : ' P A P I T U " : S E T M A -
NARI SATiRICCREA (1908-1937) NOVES FORMULES DINS DEL GENERE HUMORÍS TICES DESTACA PEL SEU CATALANISME D'ESQUERRES. CAN CULLERETES ÉS EL RESTAURAR MÉSANTI» DE BARCEL0NA(1786)
V \
*f ítV)Ot tt
tíutfrS
EltOMETA HALi^r 8 6
L'AIXETA 5
DOSSIER CIENCIES
A L'ENTORN DEL HALLEY .. LA PRENSA OIU ..
ANTONIO TORRES, Almería "El cometa Halley se ve mis brillante en la actualidad que hace uno* meses, y ya tiene una cola de más de cinco grados, mientras la Luna es medio grado", dice Teodoro Vives, de 55 anos, casado, padre de dos hijos y director del observatorio de Calar Alto. Este complejo astronómico, uno de los más importantes de Europa occidental, pertenece al Centro Astronómico Hispano-Alemán y está situado a 2.000 metros de altura en la sierra de Filabres (Almería).
Teodoro Vives añade que, vi-sualmente, el cometa Halley es un tanto decepcionante para el profano porque sólo se ve su cabeza y una pequeña cola, pero con medios y detectores electrónicos y con telescopios se observan otros aspectos de gran importancia.
Los cometas son pequeAos e inofensivos miembros del sistema solar, formados probablemente por un conglomerado de hielos y partículas rocosas que orbítan en torno al sol como los planetas.
aunque con trayectorias diferentes.
Vives ha presentado estos días en Almería su libro de introducción al estudio de los cometas llamado El cometa Halley.
R e d e s c u b r í m i e n t o
El redescubrímiento del Halley en Monte Palomar fue confirmado por las observaciones de Belton y Butcher del observatorio de Kitt Peak, en Arízona (EE UU). con un telescopio de cuatro metros de diámetro.
En Europa, según revela Teodoro Vives en su libro, la, primera observación del Halley fue conseguí' da por el astrónomo Uwe Graser el I de octubre de 1984 desde e! observatorio de Calar Alto, en Almería, utilizando un telescopio de 2,2 metros de diámetro provisto de un detector CCD.
El cometa presentaba una magnitud 22 y se encontraba a 910 millones de kilómetros de la Tierra aproximadamente!1 [ [ PAÍS*
CUNU OU IEIESCOPI DE 3 5 M.
SITUA1 * CALAD ALIO
Los das 9 y 11 de enero fueron (aculara fotonrafíM dd Cometa afortunados para d socio ac la Kalky. Esta es ana de bu prime. Af i arxdo Astronómica de Saba. ras fotos, tomada por un aficiona-ddl. Joan Oenebriera, quien * . - do. en ane • detecta la cola del vo desde Ktontjoia, Mola, espíe- cometa con precisión.
DIARIO DE SABADELL
CENTENARI DE NARCIS MONTURIOL
Fa cent anys d'enca d'aquell 6 de se—
tembre de 1885 en qué monturiol morí,
pobre i fracassat, a la vila de Sant
fílartí de Provengáis, avui barrí barce*
loní. Cursa la carrera de Dret pero mal
no exercí.
República apassionat, funda i dirigí
algunas publicacions de caire polític .
El 1833, fou Diputat a Corta de la Pri
mera República i Director de la Fabrica
Nacional del Sello.on per cert.fóu ser
vir una maquina d'assecar paper engomat
inventada per ell.
El 1855, veient a Cadaquás les arris-
cades tasques de mcol. lecciá del corall
va comencar a pensar en la navegado
submarina. L 'any 1859 es fáu la primera
pro va del aeu Ictíneu I, a Barcelona, La
s^gona, tingué lloc a Alacant si lBfil •
O^sprés d'ella, el Govern li prometa un
a"jut que no arriba. Aleshorea, constituí
una'societat privada per a construir un
segon Ictíneu que es prova a Barcelona
el 1864; posteriorment, la ñau li fou em
bargada per falta de pagament.
1885-1985 O e s p r é s d ' a i x o , I T I o n t u r i o l v a e s c r i u r e
l a seva, o b r a s o b r e n a v e g a d a p e r dessota de l ' a i g u a . p e r t a l que no es p e r d e s s i n l e s s e v e s e x p e r i é n c i e s . P e r p r o b l e m a s e -c o n o m i c s e l l l i b r e no va v e u r e l a l l u m f i n s 6 a n y s d e s p r é s de l a s e v a m o r t .
U l t r a e l s v a i x ^ l l s s u b m a r i n a , f f l o n t u r i o l i d e a a l l l a r g de l a s e v a a t z a r o s a v i d a f o r c a a l t r e s i ñ s t r u m e n t s , com una m a q u i na de f e r c a r t i p a s s o s i una de f e r c iga— r r e t e s , f á u e l p r o j e c t e d ' u n t r a m v i a f u n i c u l a r i c o n c e b í un metode de c o n s e r v a r a l i m e n t a , e n t r e a l t r e s c o s e s ,
A m í a , p r o n u n c i a c o n f e r e n c i e s i r e d a c t a memorias—que han q u e d a t i n e d i t a s - s o _ b r e tnmes d i v e r s o s com g e o f í s i c a o _ . t s o -r i a de l e s c a u s e s de l a g r a v e t a t .
N a r c í s m o n t u r i o l no va s e r en cap c a s un f r a c a s s a t s i n á un a v a n c a t a l a s e v a p r o p i a é p o c a , un a v a n g a t d e l v u i t — c e n t s .
D u r a n t e l mes de G e n e r i f i n s e l 8 de f e b r e r es p o t v e u r e , en a l fltuseu R la r í t im , una e x p o s i c i ó * e n t o r n efe l a f i g u r a i de 1 ' o b r a d ' a q u e s t home p o l i f a c é t i c .
A L'ESQUERRA: NARCIS mONTURIOL I ESTARRIOL FIGUERES, 1B19 - BARCELONA, 18B5. A BAIX: DOCUmENT- FOT0GRAFIC DE L' ICTTNEU I .
J O
I C T I M H U MuBIlMiUL
INFORMACIO CIENCIES
MUSEU DE LA CIENCIA j f HOLA HALLEYI
NOVEMBRE 8 5 - MAIG 86 El Hluseu de 1
programat una s
vitats que perm
guir el recorre
lley. El Planet
un nou programa
riedicat a aques
m?*s s 'instal. la
Iluminas on es
var día a dia 1
ximaciá i situ
vist tambó 1 'en
sitants de mata
tiu i grafio.
a Ciencia ha
erie_ d *acti—
etran de se-
gut del Ha—
ari incloura
íntegrament
t cometa ; a
ra un piafa
podra obser—
a seva apre
cia. Sria pre-
trega ais v¿
rial informa
TEMPS I RELLOTGES
Des de fa unes setmanes pot visitarse al Museu de ia Ciencia la mostra «Temps i rellotges», una altra exposició produída pels servéis técnics del Museu que s'afegeix a una Marga Mista en la qual n'hi ha algunes de tan cone-gudes com «Breu viatge al món de la Matemática», «El nostre cervell» o «Salut i esport». Aqüestes exposi-cions han estat presentades en les sales del Museu I han iniciat després un ampli ¡tinerari que les ha portat per les principáis ciutats de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol.
E s t a p r e v i s t , tamba, un c u r s de d i s s e n y de r e l l o t g e s de S o l , p e l s d i e s 28 i 31 de ge n e r i 4 , 7 , 1 1 , 1 4 , 1 8 , 2 1 , 2 5 1 28 de f e b r e r . E l c u r s és d i r i g i t a q u a l s e v o l p e r s o n a que s ' i n -t e r e s s i p e r c o n e i x e r l a t e o -r i a i e l t r a g a t p r a c t i c d e r e l l o t g e s de S o l de d i f e r e n t e t i p u s i- c a r a c t e r í s t i q u e s , i s e r a i m p a r t i t p e r E d u a r d F a r r a i O l i v a .
BUTLLETÍ INFORfBATIU: GENER 86 (FUNDACIfl C.AIXA DE PENSIONS)
6 I ' A i v c - r / \
L L E T R E S
C l N E M A L I T E R A T U R A
I
W E S T S I D E S T O R Y J.D.Mateu i 3oixaderas
ley D
De n )u,cl r-rfn musical nord-ani( r i c a rae l a ?C e.njo cei.-ca ooca-badats a l e s m u l t i t u d i n a r i e s
¡ e a de • u K 1 - ; ~iue foren seví e s t r ena , i -ue torna ? lo oantal lB de iabadelKMttflIí PASSAT) amb l'objetiu iue pogueai tornar a gaudir del geni 3 e m s t e i n , d e 1* a t r a c t i v a i magnífica iTathaly 7ood i de t o t s equel ls Dal 1.3 lleu^ers i rapids iue ens Viren fe r o b r i r una u l l s com a tr-ron-ges mentre restavem merave l l s t s , sense ooder s o r t i r del nos t re encant . Aquest co^ , to rna a Sabadell amb l a i n t enc ió que melancólica d ' a -quells temps o joventut rialle-ra t o rn in a omplir ae gom a gom la sala. Gom Ja s 'ha exp l i ca t t a n t s de cops, e l film conta l a h i s t o r i a que passa al cantó oest del b a r r i de Kanhatan('Vest Side S t o r y ) , l l o c h a b i t a t , e n no tnolt bones condic ions ,per dues comu-n i t a t s amb problemes de r e l a c i ó i conv ivenc ia :e l s neoyorkins i e l s immigrants por to r iauenys , amb ?reus d i f i c u l t a t s d ' accep-tac io per pa r t de l a s o c i e t a t . Gran musical del anys se ixanta que, en aquel la época, r epresen ta la fama,de nou,per e l s fi lms de b a l l i mus ica l s .
LA PEUCULA DÉLOS
10 «ÓSCAR»
PARLEM A M B . . .
JOSEP MARÍA
BENET.JORNET SABA0ELL.J7N0VEMBRE.EN ELNOSTRE INSTITUÍ SORGAHiTZAUNA TERTULIA LITERARIA AMB UN OES-TACAT AUTOR DEL TEATRE CATAL* ACTUAL
«LA MEVA P A S S l d ES EL TEATRE»
Apauíonat peí fertoenen leatra. . •• la íeva truquinaría, ha traduil o adapta obreí de Gertei. Guimerá. O'caiey. S^hroeder i Schiller. enire alire*. Tarnhe ha publicaí anide* i wtudn sobre leaire i novel la d'aiitori catalana m.Hlernv
Josep "aria 3enet >. Jornct (lTrO)és un important autor teatral . de l" Jitern-turi C«rtnXai"t'*.!ta escrit vint-i-tres obrcG do teñir» i g.airebé totes s'han 68tt¿ n^t,encara que,serons ell, nomos vuit van rar eatren-— des en octimes condiciona. També ha fet alguna '-uionr televisius per •••• ?'ra. 11 Jc-sep Maris rrové d'una familia hu*nil,a caro seva no b ;
tu via molts llibres ) tam-poo no era freqüent anar rl teatre.T lerjia nolts T30S i ens di^ué oue no volia créi xer, perqué pensáva qu- hau-ria de deixar aquesta afec-ció. Per a ell,els escriitors e-ren éssers sureriors," EIS ES-CltPTIIS E.IIKEI »(Bl' P!l I II EIEI COI IEIS. COI m U,«» DACA' Un dia va comencar a escriu re teatre i decidí dedicar-s'hi i...''.. .finaImcnt rmi~ descobrir ouc a 5 1; ell r. senyors eren com jo..." Diu de la seva infantesa que va ser molt dura{"...v3 ser la pílgor et"ra de la meva vida.rü ha"i" -iséri->; miseria economice,miseria moral,miséri" de tets tirus...") Es va donar a coneixer mit-jancant un rremi i ; ensa oue els rremis son bones 9-portunitat3,r,enu?í 1 'autor teatral h- de pas.-ar r.olts ^bstacles abanü no veu l''.s, trena de la sevn obra,so-bretot si aouesta é:: en c --t = lá. Ha publicat ^etites rec.-a la ravist» "C4YAIX FORT". • ESCIIIK PEIIEIEYISIÍ EJIlfíCll...» ens diu Jone- C a r i s . " . : . a l teatre tot nasca en un" c»£ sa tancada.A la t e l e v i s ó tot pot raasar en qualrev"! lloc...".Diu lúa ercri'jre teatre,ó : difícil rer a ~''
.« ES PtSSEl ES1IIE. IIVEITIIES. PEW »ll«£S »EHÍES HIT «IHEII-- .. 'Abans de r.er conc-ut "ü f( r molts trab-llr i <-« -»•-1 rofespr a l'inatitut del teatre . ( "... ^r^ r-jc *íir """ vir.c fiel m e °?rcric ... ') Durant tota 1" tertúli." varri veure que,r*;almer.t,al José" "!ari" li ••'• rr '? terr¿_ blement el teatr"("„J.a RS"" psssió és el teatre,un*3 ni*:
•I '"vtrcii" ':' ili."1 "'• •: ni" ro cr.-.viari'1 "*•>! r-T •' v -Ltr»jv,tot ¡ -\ir-, k" -1: •', ••»' ••-
f^TTj*. 'i' e:ícri'jre r'alip.e te l'ívisi'j" ,-m1 ?•-•"• '• o' i,-,~ )'ero,ner » mi.no ai hj, r-'S com el t-"1 tre. . . " )
0 3 " "na
lo 1
ve. IfcJ Lis
l i : CCl lerud» • o l o r
(l'í í--n
1%) tas: L- 1 rter a un auxil iar
„ |n n-d Can
m i a i con:
- t r a t i u C l ' X i t . e s t r o -e-li t-! a l ' a n y 1">7C1
3 - o r a d l e s ( 1 ^ ' - C 6 ) h r c 1 J o : : r : O ü s : fiquimi"-
t e s l i l a fo r tuna (l'Kó-é-5 l a n-au (1? ' .?-CQ L'ocel"l t e n i x a J.atslun.ya o a l runs o a i c r c de i ' auc a
nwoi Taller de fantasía (l n70) Gursrtot (1??5) Helena 3 l'isla cl baró Zodiac (Í1751 oomni de Bagdad (1975) .lerenaven a les fosquea (1970,nreni "Ciutat de 3p-badell 1?71") La desar .a r ic ió de -endy TW3T Revolta de bruixesí 1 °71 -75, Fou estrenada f T""E el 197t") Descripció d'un paisat.ie
nwgT— Tuen la r ad io par lava ie rr?r.co o Vides de -lexirl-jE (1 ' 79 , ed i t ada al l ; ' rO) ' Dins de la c a t e d r c l ( J o s a -f a t ) ( Edi tada a l US'W^ñ':01 j-iit-:nta de t r a n s f o r m a r , e n Rllifi t e l e v i s i u . l a n b v e l . l a Jos - f a t de ! rudenc i 3e r t r a -na.l loara .-ixd diu üenet i Jorn.et :
"... i jo havia d'escriture un guió autonom, que fos valid per si ma -teix, al qual no li calgués, per a ser entes, el "con niWment" de la novel, la oriírinal"
V I R G I N I A DOMÍNGUEZ 1.A
L ' A I X E T A 7
LLETRES
EL
MIQUEL DESCLOT POETA DE LA LLUNA AL BARRET
MIQUEL DESCLOT
Llicenciat en FILOLOGÍA CATALANA. Professor de Llengua i Literatura Catalanes.Ens Ü u en un poema de Can^ons de la Lluna al Barret:"Jo s<5c un arbre/arrelat en un CIOI"...
Va néi ier a E l Clot)Barcelo na.
' a una poesia senzilla,perd molt elaborada.
Alguns deis seus poemes han estat musicats per Celdoni Ponoll.
CANCO GUERRERA
Jo seria el teu cavall a la guerra deis Gegants.
Portaría l'estendard de la cua com un ram.
Saltana tots cls cims, els congostos i els camins.
Jo seria el mal d'amor que galopa i que marfon.
Cremaria el teu futur amb la flama deis meus ulls.
Rodaría com un tro per la timba del teu cor.
Jo seria el teu cavall a la guerra deis Amants.
•POEMA OE C A N C O N S D E L A
L L U N A A L _ B A R R E T , DEDIC A1
A CLAUDIO MONTEVERDI: *PERQUE.
Si Ll VAGA. L'AFEGEIXI ALS CAHTI
GUERRiEPÍ E AMOROSl" *
A I X E T A
"QUAN L'ÁNIMA S'AGUANTA PER UN FIL
"En Pompeu Fabra i Coats era un xicot molt tocat i po-sat, consentit i capriciós. Mai no se sabia qué li podia venir de gust ni qué li sabria grat. A l'hora de menjar, sobretot, era un misten impenetrable: no hi havia manera humana d'ensopegar-li el gust o tan sois d'acostar-s'hi. Quan no hi faltava un all hi faltava una ceba; si no hi sobrava sal hi enyorava el pebre; quan hi havia oli s'hi estimava mésall-i-oli. Etcétera, vaja.
—Ai uix! —era la seva expressió favorita. Fins a rextrem que els pocs amics que tenia li deien l'Ai-uix, mentre assa-]aven una ganyota ben reixinxolada.
La seva mare hi perdia el kirieleisón, amb aquestgali-fardeu: tenia tota una biblioteca de llibres de cuina i un ex tensíssim arxiu de receptes culináries, que s'havia fet enviar d'arrcu del món. La cuina on operava i remenava, feia i desfeia, experimentava i tastava, semblava la cova d'una bruixa rcmeiera o el laboratori d'un vell alquimista. "
DEL LLIBRE A L A P U N T A D E L A L L E N G U A
Del signe de Peixos,va n é i -xer e l 10 de marc de 1952, a-.1 Slot (Barcelona).
De molt jove ja s ' i n t e r e s s á per l a L i t e ra tu ra i quan tenia 15 o 16 anys ja es dedi -oava a escriure.Anava per a químic pero acaba fent L i t e r a t u r a .
El 1970,quan t e n i a 18 anys, va guanyar un premi l i t e r a r i que va se r e l seu primer pas cap a l món de l a L i t e r a t u r a , i amb e l que va publ icar e l seu primer l l i b r e .
Entre l e s seves "dSries ' l i t e r á r i e s es tá l a de dedicar e l s contes i e l s poemes a a l guna bons amics ( águs t í Bar— t r a , E e l i u Eormosa,Joan Bros^a Jeldoni Ponoll ,Rafael ¿vlberti Foix,—oom e l l d i u - : de l Clot a S a r r i a " ) . E l l pensa:-El mi-l l o r rega l ttg pot fer un e s -c r i p t o r é"s r e b l a r un conté . /'.iS un present personal perqué tothom sap que és d aquel la persor.a i nones d 'e l la . tencara cus qualsevol e l pu^ai l l e g i r .
o ' i n s p i r a de moltes maneres "¿ LA PU..TA DE LA LLEIlGll"va néixer t o t fent una c lasse so_ ore com es fan e l s contes .
n l t r a c a r a c t e r í s t i c a d 'en Eiquel Desclot és l a de donar rr.olta importancia a i s d e t a l l s narratius.També juga amb el
s e n t i t f i g u r a t de l e s p a r a u -l e s . C r e u quet-"Sempre é s mes r i c , i mes d i v e r t i t , u n t e x t » quan l e s coses e s d iuen amb un doble s e n t i t .
En e l s s eus l l i b r e s e s t r a n s m e t l a seva p e r s o n a l i t a t , mol ta d ' imaginac ió ' i g r a n do.-mini de l a l l e n g u a . V e g e u , s i mes no l ' o b r a c i t a d a a b a n s ,
"k LA PUI3TA D., LA LLEIJgUA"o * CAHCO.'JS DE LA LLUHA AL BARRE!'" Fa uns d i e s , e l vam t e ñ i r amb n o s a l t r e s , a l * I n s t i t u t , i , d e s -p r é s de dir— nos mol t e s i i n -t e r e s s a n t s c o s e s , s o b r e e l l i l a seva o b r a , e n s va d e i x a r . De segu r mol ts de n o s a l t r e s haur íem c o n t i n u a t e s c o l t a n t -lo j jo ,pe r sona lmer rb ,m*hi h a u r i a e s t a t mol ta mé*s e s t o n a i e s p e r o que q u a l s e v o l d i a t o r n i .
BELINDA NAVARRO TG.
\*jr
U h-iCn^Crs^
PAGINES OBERTES
A TRIP TO E N G L A N D
On the 21 of April ln 1985 e group of students from I.B. "Joan Olivar" went to England and spent eight days ln Weston Super-Mere.
We left Barcelona airport on Sunday morning. We were all quite excited and nervous too, as that was the first flight for most of us.
Two hours later we were at Gatwick airport. It was obvious that we were al ready in England, beoause everybody the_ ra was very quiet.
As soon as we errived in England we began to have "littla adventures"! When wa were going through customs one of the students realized he had lBft his passport on the plañe and he and Iwonka had to go all the way back to the plañe to get it. Then two of our suitcesss got lost and we had to wait for a long time. When we finally managed to leave the airport and were on our way to get our coach, one of the girls lost her watch and we hod to go to the Lost Property Office to claim it.
At last we succeedsd in getting onto our coachI The Journey was long but we
had a good time listening to music and talking. By the way, on our way to Was ton we saw Windor Castle and tha Queen was therel
When we errived at Weston our famiH.es were walting for us. We grested them and then, very shyly, we went home with them.
The next day, when we met in the mor ning to vlsit Weston, we all talked atout the night before and all of us were very happy with our families, except two of the boys who missed their "pa amb toma_ quet i pemil" at home.
On Monday afternoon we went to Ched_ dar and there we visited the caves and a sweets factory.
On Tuesday morning we went to play bowllng and in the afternoon we visited Weston fire station wbere we were shown around the station and the fire engines by the firemen,
On Wednesday we went to Bath, a very beautiful city. It was a lovely day and we had lunch in a pe rk. After lunch we asked soné people questions about Spain and they were very kind. A lot of people knew something about Catalonia!
The following day we went to Wyvern
Comprehensiva school and wa attended soma classes there. They also showed us around the school and told ua about the British Education System. Then we had coffee with the students and soma Jour_ nalists from the local newspapBr cama to interview us and took a photo of us and the students at the English school. It would be very exclting to appear in an English newspaperl
On Friday we spent the whole day in London. We had a super tima therel. When we errived we took the tuba and rushed to see the Changing of the Guard at Bucking_ ham Palace. Then we went to St. James's park and there we had lunch and lntervi^ ewed some people.
After lunch we went to catch an open-top bus that would take us oíatwo-hour trip around London. After that we went for a walk along Oxford St., Picedilly Circus, Trafalgar Square ... and we did aome shopping in Carnaby Street before catching tha coach back to Weston.
Saturday morning we dedicated to shop_ ping for souvenirs ln Bristol. On the way back we missed our bus.end it was really funny to sae a group of 22 people running along the main street to catch the bus!I
On Saturday evenlng we went to a ty_ pical English pub, and there we listened to music and had a drink, a non-olcoholic drink, thoughI
Sunday morning was our last day in Weston and we spent it with our families before catching the coach to Gatwick.
Our plana was delayed but finally at about half past nine we took off saying goodbye to England.
We were all very sad having spent a very busy but exclting and enjoyable week. We had not only been to many different places but we had also mst a lot of peo_ pie and had learnt a lot about the English way of life : tha food, tha houses, the school... everything was so differentl And we had also practiced our English not only with our families and with the Engl ish students but also with the people we interviewej! in the streets, as well as with the people in tha shops and cafes ... ond with our coach driver who was a very nice man!
Our first time in Weston and ln England had really been a great success. We thlnk so anywayI 11
S l t l I L E F O R T H E P R E S S ! !
COMPETITION: Win a magnificent supero wonderful prize by answering these questions!I
1.- Why couldn't the students heve an alcoholic drink in the pub7
2.- Whnt's the ñame of the person who left his passport on ths plone7
3.- What is Bath famous for?
L'AIXETA 9
PAGINES OBERTES
LO ?osrnoD:m ? COHS i TW:
-v¿/ De ri-;:{-nte,no3 encontramos en las ulti
ma*: décadas del siglo XX.El glorioso XX
del cbstracto y de sus grandes "ismos"
está finalizando.Y entre la dialéctica
de unos,la estupefacción de otros y la
indiferencia de muchos surge un nuevo
vocablo, compuesto,POSTPIODERfJO; cuamJo pn
recia: que toda evolución se había redu
cido a un recuerdo nostálgico.Par-: mas
perplejidad,nosotros,los de los fü,so
mos sus creadores.V pronto una terrible
discusión de entendidos y no entendidos
en la materia ha irrumpido en los círcu
los artísticen;mientras el caminante de
a pi" desearía conocer lo que es exacta
mente,3o aue significa,••.el vocablo
PGSinoOERdO.Todo son preguntas con res-
puestos antagónicas y turbias.Todo es
provisiónal.Y alguien se pregunta:"¿Es
este vocablo compromiso de una moda?"..
..¿o contrariamente,esta visión estéti
ca trasciende hacia una nueva concepci
ón, fruto de una época que engendra toda
una serie de manifestaciones artísticas,
ya sea en 1Q pintura,arquitectura,lite»
ratura,en la moda y en aquello simplemen
te estético?" •••fio saben,no contestan.
Luego,otro al guien quiere descubrir sus
raXCGSfy se encuentra con un auténtico
arco iris.Sun colores:-¿El clasicismo?.
-¿El racionalismo?.-¿todos los*ismas"
del XX?.-J¡"L-art DÜCÓ"?.-¿E1 cómic?.--..
Etc?...vnya ¿j sí surge el refinamiento
estético-funcinnnl?...Mo saben,no con
testan ...este alguien pregunta: "¿td de
slio es el resultado de un momento his
tórico basado en el desencanto,de las
antiguas utopías revolucionarias,do u-
na civilización en progresos supratec-
nológico??....No naben,no contestan.
Este alguien llega a la pregunta final:
"¿Es un nacimiento prematuro o,quizás
una propuesta futura para una nueva G"
poea?....
Todo son preguntas y más preguntas y
como respuosta:ol Siluncio.Ahf quedan en
tas preguntas suspendidas en el aire es
perando la respuesta del Futuro,espere
mos no muy lejano.
CARLOTA PLANAS i SILVA.COU C.
PWMfí 86' Hoy los mass media hacían grandes rese
ñas -a la muerte trágica a inesperada de
un glorioso aventurero,que supo hacer
renacer el sabor por la genuino aventu
ra; su nomore:Thierry 5abine.Su muerte
ha sido,un» grandeza trágica,una duna
de su divino Br-'nr.i.FuQ en este desier
to dondo se oerdió durante dos días sin
ingerir agua,bajo al asfixiante sol a-
fricano.T. Sabine estuvo al bordr- de
la muerte- pero no impidió,por ello,que
el desierto lo cautivara y prometió
.olver para dominarlo.De la idea pesó
H la acción,movilizó una gran carava
ri -, una caravana burguesa llena do ilu
:i^n = s vi 3 jeras«Había surgido al
PARÍS-OAKAR 78*,sin duda la prueba
más dura y demoladora de cuantas exis
ten.El Rally pronto suscitó las críti
•io l?s verdes que censuraban la demo
lición de 1=3 ya míseras pistas saha-
rinnas con el paso de los vehículos,
de les cue creían que era un extrava
eanto despilfarro de riqueza frente a
la pobreza africana,de los que afirma
bafl aue era un pretencioso paseo bur
gués.Pero Sabine se había impuesto
por sobre? la crítica había rivalizado
ln rcifrOto.Hsbfo cosechado la fama y
z 3 r*iocro*f?tí«; d- tres había algo nas,
el descubrimiento del espíritu aventu
rero del siglo XX .Era un cocktail a-
gresivo nue combinaba can brillantez
deporte y aventura más el sugestivo
desafío de la majestuosa Naturaleza,
un dominante sol avasallador y una ru
ta insospechada que aguardaba el más
divino misterio perseguido por el hom
bre:la AVENTURA.
Thierry Sabine ya es historia,aho
ra sus cenizas son parta del desafian
te desierto sahariano.El PARÍS^DáKAR
86 es ya nostalgia y un recuerdo para,
las futuras pruebas.El próximo PARÍS-DA
KAR será sin su Organizador.
CARLOTA PLANAS i SILVA
COU C .
TtHcrry Sskiac n ci <** d»r u M M Í • mm> a*- kn partinpMies * • «í ntíy Pam-Oaliar. ti pautk. 29 éc iKttmbrt
10 L AIXETA
*
INFORMACIO I N S T I T U T
TALLERS
TALLER DE FOTOGRAFÍA
Un deis tallers que s'han posat en
funcionament aquest cur? éselde f o-
tografia. Durant aquest primer temos,
hem apres com s 'han de centrar els
objectes que volem fotografiar (pr_i
mer vam estudiar les fotografies de
diferents reportatges aparegudes en
revistes, i despréa ho vam portar a
la practica experimentant-ho nosal-
tres mateixos). També hem vist 1 'es_
tructura i funcionament de les ma
quines de fotografiar; així mateix
la importancia que té el saber tri
ar correctament, davant cada situa-
ció, l'obertura del diafragma ( que
és el que permet que entrimés omenys
llum dins la maquina) i el temps que
aquest ha d'estar obert per tal d'a_
conseguir que la pel.lícula qu edi
ben impressionada.
També hem conegut d'aprop els mate-
riáis de laboratori: hem vist comel
revelador i el fixador actúen sobre
el paper fotografíe i com aquests
dos líquids es contraresten quan a£
tuen junts. Hem fet estudis de la
llum projectada en aquest tipus de
paper i com aconseguir la tonalitat
de grisos a partir de la collocació
d'objpctes mes o menys opacs entre
la llum i el paper.
I, finalment, hem portat a terme un
deis processos mes atractiusd'aquest
taller: hem fet fotografies i,nosal
tres mateixos, hem revelat les pel-r
lícules (els negatius) i hem fet el
positivat (copies en paperj.
Elisabet Civil. COU B
ESPORTS
En un intent de potenciar les activi-tats esportives de l'Institut, aquest curs 1985-86 s'han format els segílents equips:
. cadets feraenins-Basquet , cadets masculins-Básquet . cadets rnaaculins, grup A-Fulbet . cadets masculina, grup B-Fulbet Peí que fa al Fulbet, deis 6 partits
jugats fins el dia 2 de febrer l'equip A n'ha guanyat 3 i el B,2.
Les lligues de Básquet s'han trobat amb mes problemes: cistelles delicada-ment trencades, equips que desaparei— xen cora a fantasmes, etc. Per aquesta rao els resultats que s'han produit fins ara no son encara indicatius. Tanmateix, cal destacar que en els entrenaments es va treballant en els fonaments tecnics ofensius i defensius. Donat que el 907¿ deis merabres deis equips del Joan Oliver no jugaven anteriorment a básquet,hi ha, sortosament, molta feina a fer.
TAILZIJC
Les c lasses de socorrióme,que e:: :-•-.-. iimecres de 16 h e 17 h , l c s dona 1--= ¿oc-to ra F i l a r Cl iver .
"n aquectes c l a s r e s r?rrenem ové h¡r. de fer davant d'un a c c i d e n t a i , e l r es Lop* P-t a n t , e l que no hem de f e r .
Le3 primeres c l a s se s vr.n ser dedic 'úo^ r. l ' e s t u d i del nos t re or ' - ' n i rne^ les r e c e n t a a embenar qualsevol part del cor iT - r a , e s t é n a.prenent que hem de fer en el CPS de t rob n r -nos davant d'un o foar t ,
f.om unes 15 persones ( l a majoria la LerJ n<5n unes c lasses molt interessantF: ,on r r r e Wm coses que alpun d ia ens pod=n s e r v i r .
Jaune Mir<5 (2on. C)
CORAL-GRUP IN5TRu:.:b»rAL-0P¿IlA
Durant aquent t r i m e s t r e hem ona t WD-t a n t i f e n t p r a c t i q u e s amb i n s t r u m e n t e . Ara j a estera p r e p a r a n t e l projjraraa d e l . o n c e r t que es f a r á pe r l ' Á p l e c del 19£6
amb t o t s e l s i n s t i t u í s de S a t a d e l l i e l C o n s e r v a t o r i de Música . Ens a ^ r a d a r i a molt que us h i a p u n i e s s i u donat que n e -ce.ssi tem mes v e u s .
D ' a l t r a banda, comentem i t r e b a l l e n l ' b p e r a Carmen de B i z e t pe r quan es re— p r e s e n t i a l a F a r á n d u l a p o d e r - h i a s s i s -
i r i s a b e r mes da quá v a .
TALLE3 DE DALL D'Sir/ELAT
Al veure l ' 5 x i t ob t ingut , e l nostre t a l l e r lia continuat amb e l nou t r imes t r e . l en t sempre tina mica de gresca,hen afe.^i: a l noatre r e p e r t o r i un ba l l nou,poc con"— ;a ' t , e l " sco t ix" .Aix í , a r a ja sabem b a i l a r ;as -doble , fox troi?,bolero i v a l s , a mis de l i novetat que us comentavem.Les nostrea roserves de ba l l a r in s ,pero ,es tán escotar-& s .Així que ,s i t ' i n t e r e s s a , e n c a r a pots 1 r t ic ipar—hi.Estas convidat .
EMOCI6NANT Dijous 19 de Deoombre, a l p a t i de l ' I n s
t i t u t , celebraren! conjuntament, p rofessors , ¿•lumnes i personal no do cen t , un modest acó miadament a 1 ' indef in ib le PACOl
Fou un éx i t d* a s s i s t é n c i a i o r g a n i t z a c i ó , r r ac i e s a l a co l . l aborac ió des interessada d'un se/ruit d'alumnes i p rofessors , L 'acte c o n s i s t í en e l l l iurament d 'a l runa presents i l a l ec tu ra d'unes p a r m l e s d' agraSment per a l nos t re estimat conser je :
"Estern aquí t o t a l a famil ia Joan Oliveren cr que, a las portes de l e s vacanceá de l'.n-d ' l , celebren» la. f i del t e r r i b l e primer t r i -•cstre que, com t o t s saben, és diferent de t o t s e l s a l t r e s anys> el FACO se 'n s en va . \ t o t s e l s que avui anuí ens trobem, i que d 'aqui a uns quants dies ens retrobarem,ens r>7radaria que, passant deis p re jud ic i s d e l ' e d a t , d i s f r u t i s e l l l a r g tram do caml nue et queda, pensant de t an t en tant anb e l s que aquí estarem pencant i que m a i n o t ' o b l i darán.
Estem contents que pu^uis t o rna r a la t e -va t é r r a , perd pensa que aquí sempre h i h~u ra una cent que t ' e s t i m a . SÓn inconptables les ve;rades que ens has ajudat incondicional ment, no com un conserje sino* com un amic, i esperen que puguis obl idar les moltes ve(Ta-des que t 'hem fet "emprenyar". Podran r' --ar molts conserjes per nquesta casa perñ
Ü>: F/.CO NÜÍ:E'S I:»HI HA I« I . Fnr descompt^t no ens oMidem d> l'.'nfTl', n la cual arraim la seva presencia i el -eu esfor? perqué cada matl del petit i vell Inctitut po.ruíssim manjar. I.*o ens volem rllr.r;-ar i per aixd, per acabar ,us desitf;em a tots dos une~ Pones Fes-tes i nue aquestn nova etr.pa que comenceu 'sinii la mee bonica de totes.
^JLTES GRACIA psa TOTI BOU VIATGZ.*'
L A I X E T A 11
tóen
«&?* co
V\ocet
deWe\°r0 4
u\r\o
PRESTEC
MA5ITAT0E
!
Vea y compare estas condiciones:
financiación hasta el 80% del valor de la vivienda
interés del (14,50 %J
pagos mensuales, como un alquiler a medida de cada familia
posibilidad de efectuar amortizaciones extraordinarias
devolución de la deuda hasta los 20 años
amortizaciones mensuales sin comisión
¡Venga a informarse!
CAJA DE AHORROS DE CATALUÑA LA CAIXA DE TOTS
top related