violències de gènere i el marc internacional dels drets humans · específics de drets humans,...

Violències de gènere i el marc internacional dels drets humans

Patsilí Toledo Profa. Dept. Dret - Universitat Pompeu Fabra patsili.toledo@upf.edu

Continguts �  Evolució del Dret internacional dels DDHH �  Crítica feminista al DIDH �  Les violències de gènere i el DIDH

Ø  La CEDAW (1979) �  La RG 19 (1992) sobre violència envers les dones �  El Protocol Facultatiu i el paper del Comitè CEDAW

Ø  El Dret Penal Internacional i el Etto de Roma de la Cort Penal Internacional (1998)

Ø  El Protocol d’Istanbul (2011) �  Conclusions

2

Vivim en democràcies excloents que declaren, però, basar-se en principis inclusius.

(Y. Zúñiga)

3

Drets humans... de què humans?

� Drets humans: universals, inalienables, interdependent i indivisibles

� Històricament à no són neutrals ni atemporals �  Il·lustració à construcció del subjecte dels

ddhh �  Crítiques feministes (finals s. XVIII)

4

Drets humans... de què humans? è Respostes: justificació de la subordinació

femenina no ja des de la religió però des de la filosofia (s. XIX)

el destí de les dones à la família el destí dels homes à l’estat

5

Drets humans... de què humans? � 1848: Declaració de Séneca Falls

�  vincle amb moviment abolicionista de l’esclavitud

� Sufragisme à dret al vot / dret a l’educació �  mitjans s.XIX – ppis. XX

� Guerres mundials à paper de les dones � Post 2ª Guerra Mundial

Ø  DI DH Ø  “2a onada” feminista (3ª)

6

Crítiques feministes al DIDH

� Sistema creat per homes à visió masculina �  absència de les dones �  separació entre públic / privat �  priorització de drets civils i polítics

� Neutralitat dels ddhh à invisibilitat de les dones

7

8

Drets de les dones? �  1952: Convenció sobre els Drets Polítics de les

dones �  1957: Convenció sobre la nacionalitat de la

dona casada �  1962: Convenció sobre el consentiment, edat

mínima i registre del matrimoni

à 1979: Convenció per la l’Eliminació de Totes les formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW)

9

I. La CEDAW

� Adoptada en 1979, en vigor des de 1981 � Aborda específicament la discriminació

de les dones, a l’àmbit públic i privat � Una de les convencions de drets humans

més ratificades (però, també una de les que té més reserves)

� No inclou cap disposició específica sobre violències de gènere

10

11

Dret Internacional dels DDHH

Sistema Universal (Nacions Unides) Sistemes Regionals

Sistema Europeu de

Drets Humans

Sistema Inter-Americà de

Drets Humans

Sistema Africà de

Drets Humans

12

Sistema Universal de Drets Humans

Convencions o tractats (VINCULANTS). Ex:

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP)

Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació Racial

Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra les

Dones (CEDAW), etc.

Declaracions (NO VINCULANTS). Ex:

Declaració Universal de Drets Humans

Declaració de Beijing

Declaració per a l’Eliminació de la Violència envers les

Dones, etc.

Òrgans de supervisió de tractats del sistema universal

Òrgan Convenció

Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial (1969)

è Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació Racial

Comitè de Drets Humans (1976) è PI Drets Civils i Polítics

Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (1982)

è CEDAW

Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1985)

è PI de Drets Econòmics, Socials i Culturals

Comitè contra la Tortura (1987) è Convenció contra la Tortura

Comitè per als Drets de les Persones amb Discapacitat (2009)

è Convenció sobre els Drets de les persones amb Discapacitat

Etc.

13

Definició de discriminació contra la dona (Artículo 1 CEDAW)

� A los efectos de la presente Convención, la expresión "discriminación contra la mujer" denotará toda distinción, exclusión o restricción basada en el sexo que tenga por objeto o por resultado menoscabar o anular el reconocimiento, goce o ejercicio por la mujer, independientemente de su estado civil, sobre la base de la igualdad del hombre y la mujer, de los derechos humanos y las libertades fundamentales en las esferas política, económica, social, cultural y civil o en cualquier otra esfera.

14

Contingut de la CEDAW � Obligacions generals dels Estats (art. 2)

�  Incl: prendre mesures per eliminar qualsevol forma de discriminació comesa per ens privats, organitzacions o empreses

� Eradicació de rols i estereotips (art. 5) �  amb l’objecte d’aconseguir l’eliminació

dels prejudicis i pràctiques basats en la idea de la inferioritat o superioritat de qualsevol dels sexes o en rols estereotipats d’homes i dones.

15

El Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (Comitè CEDAW)

� El Comitè �  revisa els informes periòdics dels Estats parts �  formula recomanacions de caràcter general

� 33 Recomanacions Generals: educació, mesures especials temporals, el dret a igual remuneració, dones i VIH, dones treballadores migrants, salut, igualtat en el matrimoni i la família, dones grans, violència envers les dones, accés a la justícia, etc.

16

Recomanació General 19 Comitè CEDAW (1992)

�  ”L'article 1 de la Convenció defineix la discriminació contra la dona. Aquesta definició inclou la violència basada en el sexe, és a dir, la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l'afecta en forma desproporcionada.”

�  “En virtut del dret internacional i de pactes específics de drets humans, els Estats també poden ser responsables d'actes privats si no s'adopten mesures amb la diligència deguda per impedir la violació dels drets o per investigar i castigar els actes de violència i indemnitzar les víctimes.”

17

Conseqüències de la GR 19 �  1993: Conferència Mundial de DDHH en

Viena à VCD es reconeix com un assumpte de ddhh

�  1993: Declaració de NU sobre l’Eliminació de la Violència envers les Dones

�  1994: Establiment de la Relatoria Especial de l’ONU sobre VCD

�  1994: Adopció de la 1ª Convenció Internacional sobre VCD (Belém do Parà, al sistema inter-americà de ddhh)

18

El Protocol Facultatiu de la CEDAW (OP-CEDAW)

� Permet al Comitè CEDAW: � conèixer denuncies de persones

individuals �  investigar “violacions greus i

sistemàtiques” de la Convenció à jurisprudència del Comitè

19

Jurisprudència del Comitè CEDAW

Exemples: �  Casos en que l’Estat no ha donat l’adequada protecció

a les dones que viuen situacions de violència domèstica �  No basta amb l’existència de lleis i un sistema de

protecció, cal que tots els funcionaris públics actuïn amb la diligència deguda per prevenir, protegir i investigar els casos de VCD

�  Casos de discriminació judicial per la utilització de estereotips de gènere per part dels tribunals (ex. en casos de violències sexuals, i en relació amb les característiques de la violència en la parella, etc.)

20

II. El Dret penal internacional

� Històricament à no es reconeix l’especificitat de les violències envers les dones en contextos de conflicte armat

� Convenis de Ginebra è Canvi 1990’s: TPI Ad Hoc per a Ruanda i l’Ex Iugoslàvia

�  reconeixement de la violació com a crim de lesa humanitat, i forma de genocidi

�  definició àmplia de la violació

21

Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (1998)

�  Incorpora un definició de “gènere” � Reconeix expressament crims de violència

sexual i de gènere com crims de guerra i lesa humanitat

� A més: �  representació equilibrada d’homes i dones entre

jutges i personal de la CPI �  unitat especialitzada en víctimes i testimonis �  consideracions de gènere en els procediments

22

Regles especials en casos de violències sexuals

� Regles sobre el consentiment en casos de violència sexual

�  Inadmissibilitat de prova sobre conducta sexual prèvia o posterior

� Regles especials per rebre el testimoni de víctimes de violències sexuals, incloent enregistrament

� Audiències a portes tancades

23

III. Conveni d'Istanbul (2011) �  Conveni del Consell d’Europa per a Prevenir i

Combatre la violència envers les dones i la violència domèstica

�  Defineix la violència envers les dones com una violació de drets humans i una forma de discriminació contra les dones

�  Defineix “gènere” �  Estableix obligacions normatives i de polítiques

públiques per a la prevenció, protecció i investigació de la VCD i la VD

�  Normes especials sobre migració

24

Conveni d'Istanbul (2011) �  Inclou:

Ø  campanyes de prevenció, educatives, mitjans Ø  formació de professionals Ø  informació estadística, investigació Ø  participació de la societat civil Ø  serveis de protecció, refugis, suport a víctimes

de violències sexuals Ø  avaluació de riscos i mesures de protecció Ø  assistència legal

25

Conveni d'Istanbul (2011) � Obligació de criminalitzar:

Ø  Violència psicològica i física Ø  Stalking (assetjament) Ø  violència sexual (incloent violació) Ø  matrimoni forçat Ø  mutilació genital femenina Ø  avortament o esterilització forçada Ø  assetjament sexual* (o altres sancions legals)

26

Mecanisme de seguiment � GREVIO –Grup d’expertes

�  Fa seguiment a la implementació de la convenció

�  Emetrà informes sobre per avaluar les mesures legislatives i administratives implementades pels Estats

�  Pot iniciar investigacions en casos de persistents o greus patrons de VCD o VD

�  Pot adoptar recomanacions generals

27

Conclusions �  Acadèmiques i activistes feministes han utilitzat

els instruments internacionals per aconseguir transformacions a nivell intern

�  El marc internacional de drets humans ha evolucionat per entendre les violències que es cometen en l’esfera privada com un assumpte de ddhh

�  La utilització dels mecanismes de seguiment poden constituir una eina útil per aconseguir transformacions en l’abordatge de les violències de gènere, a nivell intern.

28