unitat 01 presentacio

1. El sistema financer

Conjunt d’institucions, mitjans i mercats o entitats financeres que fan d’intermediaris entre els estalviadors i els inversors, canalitzant l’estalvi cap a la inversió.

Elements del sistema financer Què? Qui ? Com ? A on?

Oferents o estalviadors. Demandants o inversors. Diners o actius financers. Mercat. Intermediaris financers.

Esquema del mercat financer

Entitats financeres

Bancàries: Banc Central de l’Estat, banca privada i caixes d’estalvis.

No bancàries: Companyies asseguradores, fons de pensions, fons d’inversió, entitats d’arrendament financer, entitats de factoring, les societats de garantia recíproca...

Els dinersAvui pot existir un mercat sense diners?

Els diners no han existit sempre. Història: Bescanvi. Limitacions. Mercaderies generalment acceptades, duradores i no

peribles (pells d’animals, sal, pedres precioses i metalls).

Monedes metàl·liques (dificultats: Quantitat de metall necessari i trasllat de metalls). Al principi formades pels seus metalls (bronze, ferro, plata, or) i valor-pes.

Bitllets bancaris. Rebuts de dipòsits emesos per orfebres. Després paper moneda o bitllets bancaris.

Els diners bancaris

Dipòsits en institucions financeres.

Generalització d’instruments de pagament (lletres de canvi, xecs i targetes de canvi) redueix monedes i bitllets en circulació.

Funcions dels diners

Instrument de canvi.

Mitjà de pagament.

Mesura de valor (unitat de compte).

Reserva de valor (riquesa econòmica).

El sistema financer espanyol. Objectius

Captar els recursos financers sobrants (estalvis), a canvi d’interessos i seguretat en reembors i prestació de serveis.

Satisfer les necessitats financeres dels inversors, exigint el pagament d’interessos i garanties de solvència.

Mercats financers

Aquells on es negocien els actius financers.

ACTIUS FINANCERS: Títols valor emesos per inversors econòmics amb necessitats de finançament per fer les seves inversions o compres.

Funcions dels mercats financers

Posar en contacte estalviadors i inversors.

Fixar el preu d’actius financers en funció de la seva oferta i demanda.

Proporcionar liquiditat.

Reduir termines i costos d’intermediació per agilitar la liquidació.

Tipus de mercats financers

Mercat monetari: Diners o actius financers a curt termini.

Mercat de capitals: Actius financers a llarg termini.

Mercats primaris: Actius financers nous. Mercats secundaris: Actius financers ja creats

(borsa de valors o comerç).

Composició del sistemafinancer espanyol

Entitats amb funcions de direcció i control. ( BCE, Govern, ministeri, CCAA, CNMV...) Entitats financeres bancàries. (Banca privada, Caixes d’estalvis, Cooperatives de

crèdit) Entitats financeres d’intermediació borsària. (Societats de valors i agències de valors,

institucions d’inversió col·lectiva)

Entitats de finançament no bancàries. ( Empreses de leasing, factoring i societats de

garantia recíproca) Institucions d’assegurances. (Companyies d’assegurances, gestors de fons

de pensions)

El Banc d’Espanya

Funcions principals:

Serveis de tresoreria i deute públic.

Mitjans i sistemes de pagament.

Supervisió i control del sistema financer.

Política monetària

Conjunt de mesures per controlar les variacions en la quantitat de diners en circulació.

Estabilitat preus: Reduir diners en circulació quan pugen els preus, augmentant el tipus d’interès i augmentar els diners en circulació quan hi ha poca inflació, reduint el tipus d’interès.

Política monetària Establir coeficient de caixa. Dipòsits en el Banc

d’Espanya d’entitats financeres.

Subhasta desenal de certificats del Banc d’Espanya.

Operar en mercat obert, comprant o venent certificats del Banc d’Espanya i títols públics.

Préstecs de regulació monetària, concedits a curt termini a les entitats financeres.

Política de tipus de canvi

- El Banc Central Europeu fixa la política de canvi i el Banc d’Espanya l’executa.

- Posseeix, gestiona, adquireix i ven actius en moneda estrangera i metalls preciosos.

- Efectua transaccions bancàries amb entitats estrangeres.

- Publica diàriament el canvis oficials en el Butlletí Oficial de l’Estat.

- Exerceix el control de canvis en divises.

Servei de tresoreria i deute públic

És el banc de l’Estat i de les comunitats autònomes.

S’encarrega del deute públic, tant en la col·locació, administració i pagament d’interessos

Mitjans i sistemes de pagament

Emet bitllets i monedes en euros i determina la quantitat en circulació. Decideix sobre l’anulació, reposició i posada en circulació dels bitllets i monedes.

La Casa de la Moneda s’encarrega de la fabricació de les monedes i els bitllets.

Supervisió i control Autoritza el registre d’entitats de crèdit. Estableix normativa comptable, financera i

operativa de les entitats financeres. Controla i inspecciona les entitats de crèdit. Expedienta i sanciona les entitats que cometen

irregularitats. Intervé en entitats amb dificultats de gestió.

Altres competències del Banc d’Espanya

Central d’informació de riscos. Estadístiques sobre el crèdit.

Central de balanços. Informació econòmica i financera d’entitats.

Servei de reclamacions. Rebuda i tramitació de les queixes dels clients d’entitats financeres.

Banca privada (50%)

Recull de diners d’estalviadors i lliurament d’interès i inverteix en préstecs, cobrant un interès i exigint garanties.

L’interès rebut és superior al lliurat, per cobrir despeses i obtenir beneficis.

Integra entitats amb forma de SA. Molta concentració: BBVA - Santander

Caixes d’estalvis (45%)

Sense ànim de lucre, amb caràcter benèfic social.

Abans no operaven lliurement i estaven obligades a invertir en deute públic i finançaments preferents (construcció entitats públiques).

Actualment, molt semblant a la banca privada. Concentració i conversió en bancs

S’organitza a través de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis. Elaboració d’estudis.

Introducció a les operacions financeres

En estalviar o invertir s’espera un rendiment: El tipus d’interès.

En demanar prestat, ens cobraran també uns interessos.

Per calcular-ho se segueix una regla concreta: Llei financera.

Dades que influeixen en el càlcul de l’interès

El temps (n).

El tipus d’interès, en tant per u (i).

El criteri de càlcul (llei financera).

Operació financera

Acció de substituir, en un moment determinat, un o diversos capitals per un altre o uns altres equivalents en diferents moments, aplicant una llei financera.

Valor actual (capital inicial)– valor final (capital final).

Capital inicial – capital final o import.

Mirar cas pràctic 1 pàg 22 i fer exercici 13 pàg 21

Elements d’una operació financera Origen de l’operació financera (n1).

Final de l’operació financera. (nn)

Durada de l’operació financera. (nn-n1)

Creditor de l’operació financera. (prestador)

Deutor de l’operació financera. (prestatari)

Mirar cas pràctic 2 pàg. 23

Classificació de lesoperacions financeres

Segons certesa de quantia i venciment: Certes: tant la quantia com el venciment estan

determinats des de l’inici de l’operació Aleatòries: tant la quantia com el venciment no

estan determinats des de l’inici Segons durada de l’operació: Curt termini: operacions inferiors a l’any Llarg termini: operacions superior a l’any

Segons l’aplicació de la llei financera: Capitalització: vas pagant els interessos a mesura

que avança l’operació. No hi ha cap modificació. Actualització: modificació del pagament

d’interessos abans del venciment del primer capital. (descompte efecte comercial)

Mixta: Quan hi ha una modificació del pagament d’interessos passat el venciment del primer capital i abans de la finalització de l’operació

Segons la distribució temporal dels components de l’operació:

Simples: tan sols intervé un únic capital. Compostes: hi intervenen diversos capitals en

diferents venciments.

Règims de capitalització

Totes les operacions estan subjectes a una llei financera que s’anomena règim de capitalització:

Simple. Els interessos no s’acumulen per al càlcul de nous interessos. Normalment són les operacions a curt termini

Compost: Els interessos són acumulatius. Normalment s’utilitzen en operacions a llarg termini.

Mirar casos pràctics 3, 4 i 5 pàg 25 i 26