un robatori fantasmal
Post on 09-Mar-2016
224 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE SANT JOAN DESPÍ CURS 2010-2011
INICI – ESCOLA ESPAI 3
NUS – ESCOLA ROSER CAPDEVILA
DESENLLAÇ – ESCOLA SANT FRANCESC
UN ROBATORI FANTASMAL
Una fosca nit de 1872, a l’antiga mansió de la Duquessa Victòria, van robar un diamant d’un valor incalculable. La
Duquessa Victòria sense pensar-s’ho dues vegades va trucar als detectius Roger de l’ull Viu i la seva ajudant
Antonells Buscapistes.
El Roger De l’ull Viu era un home alt i una mica
gras. Sempre portava el seu abric, el seu
barret, el seu moneder i la pipa del seu besavi.
La seva company, l’Antonella Buscapistes, era
una noia alta, prima, amb els cabells llargs i
rossos. A més era molt simpàtica, maca i
intel·ligent. Sempre portava unes boniques
arracades i un collares amb forma de cargol
que li havien regalat uns vells amics de la
infància.
Quan van arribar, la Duquessa els hi va
explicar el que havia passat. Després van
començar a investigar.
La mansió era molt gran i antiga, tenia dues plantes. A la planta baixa hi havia diverses sales amb diferents obres
d’art molt valuoses dels seus avantpassats. En canvi, a la planta alta hi havia els dormitoris i els lavabos.
De sobte, es va sentir un soroll a la planta baixa. Els detectius van baixar ràpidament a investigar. Quan eren a baix,
la Duquessa els va explicar que a la nit es sentien sorolls estranys. De cop i volta, es van tancar els llums i va
començar a tocar el piano, dels quadres van començar a sortir fantasmes…
En Roger De l’ull Viu va encendre la llanterna, va mirar al seu voltant i va veure que l’Antonella havia desaparegut.
Immediatament va sospitar que els fantasmes s’havien emportat la seva ajudant.
En Roger De l’ull Viu va començar a buscar per tota la mansió. De sobte, un dels fantasmes li va fer un ensurt i
sense voler va activar un botó que va obrir una porta secreta on hi havia un llarg i fosc passadís.
En Roger de l’Ull Viu es va espantar una mica al veure aquell fosc passadís, però va encendre la seva llanterna i va
començar a caminar. La duquessa,
morta de por no va voler entrar-hi ja
que era la primera vegada que veia
aquell estrany passadís. De sobte,
una aranya gegant li va caure al cap,
però com que no tenia por, se la va
treure del cap i va continuar el camí.
De seguida va veure una petita porta
que tenia penjat un missatge secret.
En Roger va llegir i va seguir les
instruccions. Havia de seguir les
fletxes que li indicaven un camí.
De sobte, en Roger va sentir un crit
molt fort. Era la duquessa. L’havia
segrestat un fantasma que se l’emportava pel mateix camí que l’indicava aquell misteriós missatge secret. En Roger
va pensar que l’Antonella i la duquessa estarien
segrestades al mateix lloc.
Va sentir una mena de música estranya i va continuar
caminant, però oh!! un fantasma li va passar per davant.
Va pensar que ja havia trobat l’Antonella, però en realitat el
que va veure van ser uns esquelets que no li van fer por.
Finalment, i seguint les instruccions del missatge secret va
arribar al lloc on tenien segrestada a l’Antonella.
Un fantasma molt lleig va tancar la duquessa a la mateixa
gàbia on era la seva companya. En Roger es va quedar
quiet, esperant a veure si se li acudia alguna idea i
mentrestant va començar a espiar els fantasmes. De
sobte, va veure una cosa que brillava molt. Era el
diamant de la duquessa que havia desaparegut!
Roger estava sorprès perquè havia trobat el diamant però en aquell moment li preocupava una cosa més important:
havia d’alliberar a la Duquessa i a la seva companya Antonella que estaven empresonades.
De sobte es va adonar que l’Antonella
des de la gàbia li estava fent senyals
amb els dits i les mans. De seguida,
en Roger va saber que li estava
enviant un missatge amb un
llenguatge de signes que només
coneixien ells dos perquè portaven
molts anys treballant plegats.
D’aquesta manera, l’Antonella li va dir
que la clau de la gàbia la tenia el cap
dels fantasmes. Per aconseguir-la
s’hauria d’enfrontar a ell.
En Roger va sortir del seu amagatall i va intentar prendre-li la clau al fantasma. El fantasma, molt hàbil, es bellugava
i era impossible atrapar-lo per agafar la clau. El detectiu, cansat de perseguir-lo sense èxit es va aturar i
inesperadament el fantasma també es va aturar i li va fer una proposta: si en Roger de l’Ull Viu acceptava passar
tres proves, el fantasma alliberaria a les seves presoneres i els hi tornaria el diamant. En Roger va acceptar.
Aleshores, el fantasma va començar a explicar-li que aquell diamant l’havien robat perquè era un regal per una dona
fantasma molt trista que es trobava al final d’un passadís perillós. Per aquest motiu, la primera prova que havia de
superar el detectiu consistia en travessar
aquell passadís i sortir viu de totes les
trampes mortals. Quan arribés al final es
trobaria amb la dona fantasma trista, que
plorava tot el dia. Per aprovar la segona
prova, hauria d’enamorar a la dona
fantasma. Un cop enamorada, haurien de
tornar tots dos pel mateix passadís ple de
trampes i aquesta seria la tercera prova.
En Roger de l’Ull Viu, que era molt valent
i molt intel·ligent va superar les tres
proves perillosíssimes. La dona fantasma
quan va tornar a veure als altres
fantasmes es va posar molt alegre perquè ja no estaria mai més sola i es va oblidar immediatament d’en Roger. El
cap dels fantasmes, content de la tornada de la dona fantasma, va premiar al Roger complint la seva paraula. Va
alliberar les dones i els hi va tornar el diamant. L’Antonella i en Roger es van fer un gran petó i al poc temps es van
casar. La festa del casament es va celebrar a la mansió de la Duquessa que estava molt feliç d’haver recuperat el
seu diamant gràcies al valent detectiu i la seva companya!
top related