un cop l’any - top grups€¦ · història arreu del món. l’argument dramaturg d’aquesta...
Post on 02-Aug-2020
13 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Fil d’Aram Editors 1 / 20 novembre del 2017
UN COP L’ANY
Sumari
1. Introducció
2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre 2.1. L’origen de l’obra: Same Time, Next Year
L’autor: Bernard Slade
Activitats d’aprenentatge
2.2. El context històric en la versió catalana de l’obra
La cultura i la societat
La política a l’Estat espanyol
La política internacional
Activitats d’aprenentatge
2.3. El context artístic
Els actors: Mar Ulldemolins i David Verdaguer
El director: Àngel LLàcer
L’equip artístic
La posada en escena
Activitats d’aprenentatge
3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre 3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra 3.2. Activitats entorn del text, la música i l’escenografia 3.3. Els continguts temàtics de l’obra.
Propostes de treball diverses
4. Annex: taula sobre les competències bàsiques educatives treballades
Fil d’Aram Editors 2 / 20 novembre del 2017
1. Introducció
Un cop l’any és l’adaptació de Same Time, Next Year , un espectacle teatral
original de Bernard Slade que va triomfar als anys setanta del segle passat a
Broadway i que es va popularitzar arreu del món gràcies a la pel·lícula del mateix
títol, protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda, l’any 1978. La versió castellana
de la pel·lícula es va titular El próximo año, a la misma hora.
La curiosa relació de la parella d’amants protagonistes que, al llarg de vint-i-cinc
anys, es troben una vegada a l’any, sempre el mateix dia i al mateix lloc, ens
ofereix un passeig per l’evolució de les seves vides respectives, cada un en el seu
entorn familiar, laboral i social. El retrat evolutiu de les situacions personals és,
alhora, un reflex dels canvis en la societat i ens permet també escenografiar els
esdeveniments més rellevants que, tant en l’àmbit propi com en l’internacional,
marquen, en el decurs d’aquest temps, la història de la humanitat a l’engròs i les
històries al detall dels figurants anònims que en formem part. En la versió ara
presentada al teatre Poliorama de Barcelona, l’acció parteix de l’any 1975 i abasta
l’últim quart del segle XX.
A l’entorn d’aquesta peça teatral us proposem dos grans blocs de propostes de
treball:
Propostes prèvies a la funció de teatre
Les propostes didàctiques pensades per a abans d’anar al teatre han de garantir
una millor recepció i comprensió de l’obra per part de l’alumnat. Des d’un punt de
vista de rendibilitat educativa són, per tant, especialment rellevants. Es tracta que
els joves espectadors puguin fer una lectura més rica, més comprensiva, d’allò que
s’exposa a dalt de l’escenari i que, comprenent millor l’obra, la puguin gaudir més.
I si l’alumnat entén i frueix la representació teatral podrem afavorir l’estimulació
del gust pel teatre i, en definitiva, el foment de la sensibilització artística i cultural.
S’aprèn a valorar i estimar el teatre anant al teatre, certament; convé, no obstant
això, crear unes condicions de recepció favorables que ens aportin garanties
d’èxit. Portem-los al teatre, sí, però portem-los-hi, si pot ser, preparats.
Propostes posteriors a la funció de teatre
Us presentem un ventall d’activitats per dur a terme, entenent que sereu
vosaltres, el professorat, qui triarà allò que sigui més convenient als vostres
alumnes i descartarà, a la vegada, el que no encaixi en la vostra particular
dinàmica educativa. És important, però, fer-se el propòsit que ningú pugui dir que
el “sentir-se a gust” al teatre es castiga posteriorment amb una rècula d’exercicis
Fil d’Aram Editors 3 / 20 novembre del 2017
que fan perdre les ganes de tornar a posar els peus en una platea. Mirem que
l’esforç que demanem a l’alumnat sigui gratificant, que contribueixi a esprémer el
sentit de l’obra teatral, a entendre allò que comunica, allò que ens interpel·la, que
ens emociona, que ens fa pensar, que ens fa sentir-nos més reflexius i més
humans.
ESO i BAT
Hem marcat cada un dels elements i de les activitats d’aquesta guia amb la
icona quan ens dirigim als estudiants de la secundària obligatòria, i ho hem
fet amb la icona quan pensem en propostes per a l’alumnat de batxillerat.
En alguns casos veureu de costat ambdues etiquetes ; vol dir que els
elements que van a continuació poden ser tan útils o adaptables a la capacitat
d’aprenentatge de l’alumnat de l’ESO com el de batxillerat; es tracta d’activitats
versàtils que permeten una realització de dificultat múltiple.
Cal afegir, a més, l’existència d’una tercera icona que identifica les propostes
pensades per fer en grup. Ens referim a la icona .
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
La línia de treball didàctic que us proposem s’emmarca en un tractament que té
com a horitzó el desplegament de les anomenades competències bàsiques
educatives. Per tant, sovint les activitats formulades tindran un caràcter complex,
és a dir “competencial”, en el sentit de generar actuacions per part de l’alumnat
que exigeixin l’articulació d’habilitats, requisits, coneixements o procediments
diversos. Es defugen, doncs, els processos mecànics o repetitius.
Val a dir, a més, que les propostes formulades afecten matèries ben diverses,
com ara la Llengua i la Literatura, la Història, la Música, l’Anglès, l’Educació Visual i
Plàstica, la Filosofia... Aquest caràcter multidisciplinar atorga al nostre
plantejament didàctic un enfocament clarament transversal, la qual cosa confirma
la concepció “competencial” d’aquesta guia didàctica.
Al final d’aquest document trobareu un quadre que recull l’aportació que des
de cada activitat formulada es fa al desplegament de les diverses competències
bàsiques.
ESO BAT
BAT
TO
ESO
G
Fil d’Aram Editors 4 / 20 novembre del 2017
2. Propostes prèvies a la funció de teatre
2.1. L’origen de l’obra: Same Time, Next Year
L’obra Un cop l’any és una traducció de l’obra Same Time, Next Year del
dramaturg canadenc Bernard Slade. Aquesta peça teatral va ser estrenada l’any
1975 al Brooks Atkinson Theatre, una de les moltes sales de Broadway, el popular
districte teatral de Nova York. L’obra va tenir un èxit molt notable i va ser portada
al cinema l’any 1978, amb guió del mateix autor i protagonitzada pels autors Alan
Alda i Ellen Burstyn. La versió cinematogràfica va escampar i popularitzar aquesta
història arreu del món.
L’argument dramaturg d’aquesta obra gira al voltant de la relació curiosa de
dos amants que al llarg de vint-i-quatre anys es van retrobant un cop l’any al
mateix lloc el mateix dia. Els canvis personals que els protagonistes experimenten
amb el pas del temps, el recorregut per les seves vides, ens mostren a la vegada
els canvis de la societat. D’una banda, l’espectacle ens ofereix una mirada a les
actituds i les conductes canviants d’un home i una dona de classe mitjana del món
occidental; l’evolució de la societat, els hàbits, les creences, els valors dominants,
les relacions de parella, la relació entre pares i fills, el paper de la dona... van
modelant el pensament i les emocions vitals d’aquests personatges. De l’altra,
l’obra ens permet donar una ullada al context sociopolític i cultural nacional i
internacional que impregna i condiciona el dia a dia dels ciutadans anònims de la
societat del primer món.
Tot i ser una traducció de l’obra original americana, la versió catalana, amb el
títol Un cop l’any, fa una adaptació de la ubicació temporal i geogràfica de l’acció
dramatúrgica. La versió per al públic català situa l’inici de l’acció l’any 1975 i
l’allarga fins al final de segle. Hi ha un decalatge temporal, per tant, entre l’original
americà (que es va estrenar justament l’any 1975 i que feia referència, per tant,
als 24 anys anteriors) i l’adaptació catalana. Així i tot, el text del guió original,
traduït per Hèctor Claramunt, manté la vigència i la validesa quant a contingut
dramàtic malgrat aquesta no coincidència en el temps per part de les dues
versions lingüístiques. Val a dir que l’adaptació catalana ha comportat, també,
canviar els referents geogràfics de l’obra original (la dona viu a Santiago de
Compostel·la, i l’home, a Barcelona; i el punt de trobada anual de tots dos se situa
a La Rioja). Així mateix, l’embolcall de referències socials, polítiques i culturals que
es projecten sobre el fons i els laterals de l’escenari mentre es fa el pas d’una
escena a una altra, i que són testimonis de la seqüència dels anys, està
documentat o il·lustrat des d’una visió pròpia, és a dir, des d’una posició
mediterrània o, si voleu, peninsular. El món que envolta la vida dels amants és el
Fil d’Aram Editors 5 / 20 novembre del 2017
de l’Espanya i la Catalunya de la transició política i els primers vint-i-cinc anys del
règim democràtic del 78, d’un costat, i el context universal dels grans
esdeveniments i personatges que resulten agents rellevants a escala mundial, de
l’altre.
L’autor: Bernard Slade (1930)
Bernard Slade va començar la seva carrera en el món de l’espectacle treballant
com a actor al Garden Center Theater, de la localitat de Vineland, a la província
canadenca d’Ontario. La seva trajectòria com a guionista es va iniciar a mitjans de
la dècada de 1960, quan Slade es va traslladar a Hollywood, on va començar a
treballar a la sèrie televisa Bewitched, una comèdia de situació que va tenir molt
d’èxit a tot el món i que a Espanya es va emetre amb el títol d’Embrujada. El seu
treball com a guionista ha estat realment prolífic. Per a la televisió va crear com a
guionista diverses sèries que van tenir una audiència molt reeixida, com ara Love
on a Rooftop (Amor en una azotea), The Flying Nun (La monja voladora) i The
Partridge Family (Mamá y sus increíbles hijos).
L’any 1975, justament amb l’obra Same Time, Next Year, Bernard Slade va
tornar al teatre. Els actors van ser Charles Grodin i Ellen Burstyn. De l’obra se’n
van fer 1.453 representacions i va ser tot un èxit. Slade va rebre el Premi Drama
Desk i una nominació al premi Tony a la Millor Obra.
A aquesta obra dramàtica la van seguir Tribute -1978- (Homenatge), amb Jack
Lemon al capdavant del repartiment, i Romantic Comedy -1979- (Comèdia
romàntica), protagonitzada per Anthony Perkins i Mia Farrow.
L’any 1978 Slade va escriure el guió de la versió cinematogràfica de Same Time,
Next Year. Ellen Burstyn va fer el mateix paper que al teatre i, en aquesta ocasió,
va tenir com a actor acompanyant Alan Alda. La pel·lícula va obtenir un gran èxit
en la seva exhibició arreu del món i Slade va ser nominat a l’Oscar al millor guió
adaptat. Slade va fer també l’adaptació dels guions teatrals per a les seves altres
dues obres teatrals versionades cinematogràficament, si bé aquestes no van tenir
ni en l’àmbit teatral ni en el cinematogràfic el reconeixement que el públic va
atorgar a Same Time, Next Year.
Fil d’Aram Editors 6 / 20 novembre del 2017
Activitats d’aprenentatge
1. Observa aquesta reproducció de la caràtula del programa de mà de l’obra:
2. Quin dels tres següents arguments de l’obra et sembla que expressa més
correctament el contingut d’aquesta peça teatral? Marca’l amb una creu.
Un home i una dona tenen una aventura extraconjugal. N’han gaudit
tant que decideixen repetir-ho d’any en any, secretament, perquè viuen
en ciutats tan distants que no poden trobar-se amb més freqüència. Els
uneix només l’impuls sexual. El pas del temps no decep les expectatives
de cada nova trobada.
ESO
Quin lema encapçala aquesta portada?
Què et suggereix el títol de l’obra?
L’autor és català? Com es diu?
Què tenen a veure els personatges del
primer pla amb els que apareixen a les
fotografies del seu darrere?
Et sembla que la indumentària i els
pentinats d’aquests dos personatges són
actuals? En quina época els situaries?
Escriu les dates de naixement dels teus
pares. Busca alguna fotografia de quan ells
tenien al voltant dels vint anys. Observa els
seus pentinats i els seus vestits i compara’ls,
d’una banda, amb els que predominen
actualment, I de l’altra, amb els dels dos
personatges d’aquest programa de mà.
Creus que la joventut dels teus pares és
anterior o posterior a l’època que
representen els personatges de l’obra?
BAT
BAT
Fil d’Aram Editors 7 / 20 novembre del 2017
L’any 1975, després de passar la primera nit junts en un hotel, dos
amants decideixen seguir amb la seva relació en secret: només es
trobaran un cop l’any, el mateix dia, a la mateixa habitació, mentre la
resta de la seva vida segueix amb els seus matrimonis i fills.
La infelicitat en els seus respectius matrimonis aboca dos amants a
mantenir la seva relació secreta al llarg de vint-i-cinc anys. Es veuran
només un cop l’any, però la trobada els compensarà de la resta de dies
infeliços.
3. Debat en el grup classe amb els teus companys i companyes per què has triat
un dels tres arguments i no un altre. Parleu sobre la raó que us sembla que fa
més bo l’argument triat per cadascú.
4. Feu un grup de treball i, amb la informació que heu rebut fins ara, escriviu en
equip l’argument de l’obra. Mireu de fer-ho amb un màxim de 400 caràcters
(espais inclosos).
5. Llegiu en veu alta davant de la classe l’argument redactat. Compareu-lo amb
els que han escrit els altres grups de l’aula. Quin de tots els arguments escrits
us sembla que reflecteix millor el contingut d’Un cop l’any?
6. Consulta el lloc web següent i, amb el teu equip de treball, traduïu de
l’anglès el resum que hi trobareu sobre la versió cinematogràfica de l’obra
(desplegueu tot el resum: see full summary , o bé consulteu a la part inferior
de la pantalla l’storyline).
http://www.imdb.com/title/tt0078199/
7. Marca amb una creu els fets que creus que formen part de la història de
l’últim quart de segle XX:
Caiguda del mur de Berlín
Independència de l’Índia
Arribada de l’home a la lluna
Jocs Olímpics de Barcelona
Segona Guerra Mundial
Primera Champions Ligue del F.C.Barcelona a Wembley
ESO BAT
G
ESO
BAT
G
ESO
G
Fil d’Aram Editors 8 / 20 novembre del 2017
Retorn a Catalunya del president Tarradellas
Irrupció i popularitat de Michael Jackson
Mort del dictador Francisco Franco
Creació de l’Estat d’Israel
Mandats del president nord-americà Ronald Reagan
Atemptat gihadista a la salsa de concerts de París, Bataclan
Mort de Lola Flores
Atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona
Descomposició de l’URSS
Assassinat del president nord-americà John Fitzgerald Kennedy
Reforma política o perestroika de Mikhaïl Gorbatxov
Presidència espanyola de Felipe González
Mandat de la primera ministra britànica Margaret Thatcher
Assassinat de John Lennon
Atemptat a les torres bessones de Nova York
Intent de cop d’estat del tinent-coronel Tejero a Espanya
8. Feu una correcció de l’exercici anterior en el grup classe. Documenteu les
respostes donades.
9. Subratlla amb un retolador fluorescent les idees principals de la referència
biogràfica de Bernard Slade.
Fes equip amb tres o quatre companys i companyes i a partir de la
comparació dels vostres “subratllats” elaboreu un resum de la biografia de
Bernard Slade amb una extensió que no sigui superior al 30% del text
d’origen.
10. Redacta una nota biogràfica del guionista i autor de Same Time, Next Year,
Bernard Slade.
11. Amb el teu grup de treball, busqueu a interneu imatges sobre les
indumentàries i pentinats de moda dels anys 70, els anys 80 i els anys 90 del
segle passat. Munteu un àlbum digital o un power point amb les imatges
seleccionades i classificades per dècades.
ESO BAT
G
ESO
BAT
G
G
Fil d’Aram Editors 9 / 20 novembre del 2017
12. Els protagonistes de l’obra viuen a ciutats diferents i es troben cada any a La
Rioja, regió de la qual és capital Logronyo. La dona viu a Santiago de
Compostel·la, i l’home, a Barcelona.
Marca sobre aquest mapa aquestes tres localitzacions: Santiago de
Compostel·la, Logronyo i Barcelona.
Esbrina la distància que hi ha entre:
Santiago de Compostel·la i Logronyo
Barcelona i Logronyo
2.2. El context històric en la versió catalana de l’obra
La societat, la cultura, la política de l’últim quart de segle XX als territoris de
l’Estat espanyol, van estar marcades per uns fets transcendentals de caire polític:
la mort del dictador Franco, la restauració de la monarquia borbònica i el procés
de transició política cap a un estat democràtic, l’aprovació en referèndum de la
Constitució espanyola de 1978 i la consegüent instauració de l’anomenat estat de
les autonomies, un sistema polític que cada cop més es va coneixent amb la
denominació de “règim del 78”.
Fil d’Aram Editors 10 / 20 novembre del 2017
La cultura i la societat
La cultura i la societat espanyola i catalana van iniciar una nova etapa
condicionades, sens dubte, pels canvis polítics desencadenats amb la mort del
dictador Franco. La transició política de la segona meitat dels anys setanta va crear
un clima de llibertat i afany d’expressió democràtica, una llibertat que havia estat
reclamada i a la vegada reprimida durant la llarga dictadura del general Franco. La
llei d’amnistia política de 1977 obria un nou període de llibertats individuals i
col·lectives.
La llibertat d’expressió va modificar l’estil i els continguts de la premsa i dels
mitjans de comunicació en general, i va permetre una eclosió de la creativitat i una
amplitud de mires en les programacions de cinema, teatre i, en definitiva, en totes
les arts escèniques. Van irrompre en l’escena musical nous cantants i grups
musicals, i punts d’efervescència cultural com l’anomenada “movida madrileña” ,
amb noms de referència com els del cineasta Pedro Almodóvar, la cantant Alaska
o el grup Mecano. D’altra banda, els músics de renom internacional es feien sentir
amb èxit a casa nostra; entre molts altres noms, cal ressenyar Bruce Springsteen,
Sting, Michael Jackson, Madonna, Prince, Cyndi Lauper, Elton John... Els nous
fenòmens musicals van conviure amb cantants molt populars arrelats a la música
de consum més interior o hispànic, com ara Manolo Escobar, Lola Flores, Peret o
Rafhael.
A Catalunya, va aparèixer el “rock català” -tot i que l’etiqueta comprenia
tendències musicals diverses- que va mantenir una forta presència entre el públic
jove les dècades dels vuitanta i noranta, amb grups com Sopa de Cabra, Sangtraït,
Els Pets, Sau, Lax’n’Busto, Obrint Pas, Brams, Gossos...
La Llei de Normalització Lingüística de 1983, així com la creació de TV3 el
mateix any, va donar un impuls de la presència del català a l’escola i en l’espai de
comunicació col·lectiva.
Els canvis polítics i la circulació lliure d’idees va contribuir a difondre la reflexió
sobre la igualtat de gènere i el paper de la dona en la societat tradicional. El
feminisme va reivindicar l’emancipació de les dones paral·lelament a la
progressiva incorporació de la dona al món del treball i la modificació dels hàbits
de conducta i els rols en la configuració de les famílies. Les relacions tradicionals
de parella, les relacions pares-fills, la legalització del divorci (1981)... van encetar
una nova perspectiva en el conjunt dels vincles dels membres de la societat.
Fil d’Aram Editors 11 / 20 novembre del 2017
La política a l’Estat espanyol
En l’àmbit dels territoris de l’Estat espanyol, el darrer quart de segle XX va
estar marcat pel final de la dictadura franquista, la transició democràtica i la
instauració del règim monàrquic del 78.
El pacte constitucional entre els poders fàctics del règim franquista i les forces
polítiques opositores -fins aleshores instal·lades en la clandestinitat- va permetre
endegar un sistema polític fonamentat en la sobirania popular i amb una
ordenació territorial que a través de l’estat de les autonomies donava sortida a les
reivindicacions nacionals de comunitats històriques, com era el cas del País Basc,
Catalunya, Galícia i Andalusia, les tres primeres, a més, amb una llengua pròpia
llargament perseguida fins aleshores.
L’intent de cop d’estat per part d’alguns membres de l’exèrcit espanyol l’any
1981, l’entrada d’Espanya a l’OTAN (1982) i a la Comunitat Europea –institució
precedent del que seria més tard la Unió Europea- (1985), van ser possiblement
els fets polítics més rellevants d’una època amb grans canvis geopolítics d’àmbit
planetari.
Els canvis polítics, però, no van frenar l’activitat terrorista d’ETA, organització
armada que va continuar perpetrant atemptats, alguns dels quals, per la seva
indiscriminació i crueltat, van tenir un impacte especialment dolorós per a la
població, com ara l’atemptat a l’Hipercor de Barcelona el juny de 1987, que va
provocar 21 morts i 45 ferits.
La política internacional
L’esfondrament de l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) va ser
possiblement el fet més transcendental d’aquest període. El dirigent rus Mikhaïl
Gorbatxov va impulsar reformes rellevants conegudes amb el nom genèric de
perestroika, que comprenien l’intent de democratitzar la Unió Soviètica, acabar
amb la corrupció, introduir reformes econòmiques pròpies de les economies de
mercat i canviar la política exterior d’enfrontament i tensió per una política
d’acostament i diàleg. L’afany secessionista de les repúbliques soviètiques i
l’enfrontament entre immobilistes i reformistes radicals va provocar
l’autodissolució de l’URSS. La caiguda del mur de Berlín el novembre de 1989 que
dividia la ciutat en dues zones (la zona occidental o capitalista, i la zona comunista)
des de feia vint-i-nou anys i arran del final de la Segona Guerra Mundial, va ser el
símbol i el desencadenant del desmembrament de l’URSS, una de les dues
potències mundials que mantenien el món sota l’amenaça de la guerra freda. Un
nou ordre mundial emergia sobre les runes de la geopolítica basada en
l’enfrontament entre els EEUU d’Amèrica i l’URSS.
Fil d’Aram Editors 12 / 20 novembre del 2017
En l’esfera internacional val la pena mencionar el lideratge de signe
conservador de Margaret Thatcher, a la Gran Bretanya, i de Ronald Reagan, als
EEUU, que van marcar notòriament la política occidental la dècada dels vuitanta.
La Guerra del Golf, que va enfrontar l’Iraq, governat per Saddam Hussein, amb
una coalició de 34 països occidentals liderats per EEUU, va ser un dels
esdeveniments que va generar més tensió i inestabilitat mundial a les acaballes
del segle XX.
Activitats d’aprenentatge
13. Posa’t d’acord amb el teu equip i trieu tres cantants o grups musicals dels
que surten a l’apartat sobre “Cultura i societat”, i feu-ne una ressenya.
14. Per què creus que la Llei de Normalització Lingüística i la creació de TV3
van ser dos fets importants en la dècada dels vuitanta?
15. Esbrina i explica què pretenien els militars que van intentar un cop
d’estat el 23 de febrer de 1981.
16. Treballa en equip i cerqueu informació sobre l’atemptat que ETA va fer a
l’Hipercor de Barcelona el 19 de juny de 1987. Feu-ne tots plegats una breu
ressenya i compartiu-la amb la resta de la classe.
17. Esbrina i explica en què va consistir l’anomenada Guerra Freda?
18. Posa cara al personatges següents. Fes un àlbum amb les fotografies dels
personatges i cada un dels seus noms al peu.
Mikhaïl Gorbatxov – Saddam Hussein – Ronald Reagan -Margaret Thatcher –
Adolfo Suárez – Antonio Tejero – Felipe González – Juan Carlos I de Borbón-
2.3. El context artístic
Els actors
A l’obra intervenen dos actors: Mar Ulldemolins, en el paper de Pilar, i David
Verdaguer, en el paper de Josep. En el pas d’una escena a l’altra, tres ajudants
d’escena s’ocupen d’efectuar els canvis necessaris de l’utillatge teatral (atrezzo).
El director
L’obra és dirigida per Àngel Llàcer, actor, presentador de televisió i ràdio, i director
de teatre. Com a actor ha intervingut en nombroses representacions, com ara El somni
de Mozart (1998), Mein Kampf (1999), The Full Monty (2001), Salinger (2002), Molt
G
ESO
ESO BAT
G
Fil d’Aram Editors 13 / 20 novembre del 2017
soroll per no res (2015), entre moltes altres obres. Per cada una de les tres primeres
obres ara citades va rebre el Premi Butaca. Ha participat en programes de televisió
com Operación Triunfo y Tu cara me suena, i ha presentat també programes com
Anónimos, a la Sexta, i El salt de l’Àngel, a TV3. A Catalunya Ràdio, va presentar amb
Manu Guix el programa Els optimistes.
Ha dirigit El somni d’una nit d’estiu (2002), Ja en tinc 30 (2004), La màgia dels
kikids (2005), Tenim un problema (2005), Geronimo Stilton (2010), Madame Melville
(2011), i El Petit Príncep (2014).
L’equip artístic
La representació d’una obra teatral demana la intervenció de molts professionals,
més enllà dels actors i el director de l’obra. Per començar, en aquest cas, Hèctor
Claramunt ha fet la traducció i adaptació de l’anglès al català de l’obra original. Manu
Guix ha compost la música i ha seleccionat els temes musicals que acompanyen l’acció
dramàtica. Francesc Isern ha estat el responsable del disseny dels vídeo que il·lustren
la transició d’una escena a la següent, mentre que Damien Bazin s’ha ocupat del
disseny del so.
En una obra que es desplega en el transcurs de vint-i-cinc anys a través d’uns
mateixos personatges n’era especialment important la caracterització, a càrrec
d’Helena Fenoy i Marta Ferrer, i el disseny del vestuari, que ha fet Míriam Compte. De
la producció de l’obra ha estat Marta Soro la responsable. Per últim, cal afegir que
l’obra ha comptat també amb un ajudant de direcció: Daniel Meyer.
A més de l’equip artístic, al programa de mà que us repartiran en entrar a la sala
del teatre podreu veure la relació de professionals que formen l’equip tècnic i una
sèrie de col·laboradors imprescindibles per a la bona marxa de la funció teatral.
La posada en escena
Un cop l’any s’estructura en sis escenes sense entreacte. Tot plegat té una durada
d’1h 45’. Cada escena representa la trobada dels dos amants en una de les cites anuals
al llarg dels vint-i-cinc anys de relacions secretes. L’ordre de les escenes segueix una
cronologia que mostra l’evolució durant aquests vint-i-cinc anys.
La transició d’una escena a l’altra es fa amb l’escenari a les fosques i la projecció a
la caixa escènica d’imatges que il·lustren els personatges i els fets rellevants dels anys
transcorreguts, mentre sonen músiques vinculades a les imatges projectades.
L’obra té un sol decorat. Totes les escenes transcorren en una mateixa habitació d’un
hotel. El mobiliari i la disposició dels elements en l’escena no canvien. Només es
modifiquen alguns elements de l’escena (el model de telèfon, la ràdio...) i s’endrecen
altres elements de l’utillatge (copes, safates, roba, coixins...). Tres ajudants d’escena
fan aquests canvis en l’interludi d’una escena a l’altra.
Fil d’Aram Editors 14 / 20 novembre del 2017
Activitats d’aprenentatge
19. Dividiu la classe en dues meitats. La meitat dels alumnes farà una cerca
individual i una ressenya sobre la trajectòria professional de l’actriu Mar
Ulldemolins. L’altra meitat farà el mateix però referint-se a l’actor David
Verdaguer.
20. Poseu en comú al grup classe la informació que heu obtingut dels dos
actors que representen Un cop l’any.
21. Explica per què són especialment significatives les tasques de disseny de
vestuari i disseny de caracterització en l’obra Un cop l’any.
3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre
3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra
1. L’obra s’inicia l’any…
1980
1960
1975
2. Com es diu el personatge femení?
Paula
Pilar
Mercè
3. En quina regió espanyola es troben els amants?
Castilla León
Navarra
La Rioja
4. Quants fills té el Josep?
Tres
Dos
Un
5. La dona amant es manifesta...
Atea
Catòlica
Agnòstica
ESO BAT
G
ESO
Fil d’Aram Editors 15 / 20 novembre del 2017
6. Inicialment, el Josep treballa com a...
Comptable
Comercial
Dissenyador
7. A la tercera escena, Josep té una bona sorpresa...
La seva amant no ha aparegut
La seva amant està embarassada
La seva amant s’ha separat del marit
8. A la quarta escena, el Josep sembla irritable perquè...
No ha superat la mort del seu fill Enric en l’atemptat d’Hipercor
Ha perdut la passió per la seva dona Mercè
La seva dona ha descobert la seva relació adúltera
9. A la cinquena escena...
Pilar continua sent mestressa de casa
Pilar ha engegat un negoci que li funciona molt bé
Pilar vol anar-se’n de Santiago de Compostel·la
10. El Josep parla per telèfon amb Manu, el marit de la Pilar i...
Li confessa que és l’amant de la Pilar
Li recomana que se separi de la Pilar
Li fa veure la importància del seu matrimoni amb la Pilar
11. Explica com comença i com acaba l’obra.
12. Fes una descripció de cada un dels dos personatges?
3.2. Activitats entorn del text, la música i l’escenografia
13. La coneixença entre la Pilar i el Josep resta associada a la cançó Borriquito,
del cantautor de rumba catalana Peret, i el Josep se’n lamenta. Baixa’t la
cançó i escolta’n la lletra (o obtin-la). Explica l’actitud del Josep respecte a
aquesta cançó.
BAT
ESO
Fil d’Aram Editors 16 / 20 novembre del 2017
14. Dels cantants i grups musicals als quals es fa referència en el pas d’escena
a escena en l’obra de teatre, quins coneixes força bé? Fes memòria i fes
també una ressenya d’allò que recordes d’alguns cantants o grups
musicals referenciats a l’obra.
15. En la primera escena, les paraules dels actors sembla que tinguin sovint
un cert to humorístic. Atesa la situació en què es troben, creus que la seva
actitud resulta frívola? Raona la resposta.
16. Treballa amb el teu equip i valoreu l’eficàcia de les projeccions sobre la
caixa escènica entre escena i escena. Recolliu per escrit els aspectes més
importants de les vostres valoracions.
Poseu en comú les vostres valoracions amb la resta del grup classe.
17. Durant vint-i-cinc anys la vida dels amants experimenta molts canvis, però
l’habitació de l’hotel on es troben cada any resta pràcticament igual.
Només es noten alguns petits canvis d’utillatge, com ara el telèfon o
l’aparell de ràdio. Pensa i comenta amb els teus companys i companyes de
classe el sentit que pot tenir, en el missatge teatral, la permanència de
l’àmbit físic de l’encontre anual dels amants.
18. Gustavo, el conserge o encarregat de l’hotel, no apareix però és present
en l’obra, bàsicament a través de les converses telefòniques o de les
referències que en fan els amants. Tot i no ser-hi físicament, el Gustavo és
un personatge ajudant, un personatge secundari. Pensa i explica en quin
sentit aquest personatge contribueix al desplegament de l’acció
dramatúrgica.
19. El Josep corregeix de tant en tant el llenguatge de la Pilar, però sembla
que la Pilar no s’ofèn. En quin sentit creus que aquesta “relació
lingüística” entre els amants ajuda a definir la personalitat de cada un?
3.3. Els continguts temàtics de l’obra. Propostes de treball diverses
20. Al llarg de les escenes, la Pilar passa de ser una mestressa de casa a
convertir-se en una universitària i, posteriorment, en una emprenedora
que munta el seu propi negoci amb èxit. Hi ha un moment que la Pilar diu
G
BAT
ESO BAT
ESO BAT
G
G
G
Fil d’Aram Editors 17 / 20 novembre del 2017
alguna cosa així com: ”Tenir el meu primer fill em va fer deixar els
estudis, i en canvi tenir ara aquest altre m’ha empès a reemprendre’ls”.
Organitzeu un debat a classe sobre el canvi en el paper familiar i social de
les dones. Parleu sobre el significat d’allò que es coneix com la igualtat de
gènere. Debateu sobre la situació actual de la dona en el context social
actual. Creieu que la maternitat és una limitació real en la progressió
professional de les dones?
21. Els amants fan referència més d’una vegada al sentiment de culpabilitat
que els provoca la seva relació clandestina, secreta. El Josep,
principalment, ho viu de tant en tant com una traïdoria a la seva esposa.
Creieu que es tracta d’un cas de doble moral, és a dir, de defensar
socialment la fidelitat però practicar la infidelitat ni que sigui només un
cop l’any? Parleu-ne tots plegats a classe.
22. La pèrdua del seu fill Enric en l’atemptat terrorista d’Hipercor fa que el
Josep es manifesti intolerant, rabiüt, conservador, i xoqui amb les idees
progressistes de la Pilar. El debat de les idees entre els dos amants es
resol en la confluència emocional de tots dos quan la Pilar s’assabenta de
la mort de l’Enric. Pensaments i sentiments no sempre van alhora. O sí?
Tu què hi dius? Fes-ne una reflexió personal i escriu-ne unes línies per a
explicar-la. Comparteix el teu escrit amb els teus companys i companyes
en una carpeta creada per a aquesta finalitat al DRIVE.
23. Podeu organitzar un debat al voltant dels escrits que heu fet en l’activitat
anterior. Que cadascú defensi el seu punt de vista i el contraposi al dels
seus companys i companyes.
24. La Guerra Freda va dividir el món en dues zones d’influència: els aliats
dels EEUU d’Amèrica, i els aliats de l’URSS. Qualsevol conflicte al món
enfrontava en últim terme aquestes dues grans potències. La perestroika
de Mikjaïl Gorbatxov va comportar, encara que fos involuntàriament, la
desaparició de l’URSS. Tu creus que el món és més segur ara que en
temps de la Guerra Freda? Raona la resposta.
G
G
Fil d’Aram Editors 18 / 20 novembre del 2017
ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
Competències
comunicatives
C. c. lingüística i
audiovisual
C. artística i cultural
COMPETÈNCIES
METODOLÒGIQUES
Tractament informació i
competencia digital
Competència matemàtica
Competència d’aprendre
a prendre
Competències personals
C. autonomia i iniciativa
personal
C. especifiques per
conviure i habitar
el món
C. en el coneixement i la
interacció món físic.
C.social i ciutadana
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
PROPOSTES DE TREBALL PRÈVIES A LA FUNCIÓ DE TEATRE
Fil d’Aram Editors 19 / 20 novembre del 2017
ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Competències
comunicatives
C. c. lingüística i
audiovisual
C. artística i cultural
Competències
metodològiques
Tractament informació
i competencia digital
Competència
matemàtica
Competència
d’aprendre a prendre
Competències
personals
C. autonomia i
iniciativa personal
Competències
especifiques per
conviure i habitar
el món
C. en el coneixement i
la interacció món físic.
C.social i ciutadana
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
PROPOSTES DE TREBALL POSTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL
Fil d’Aram Editors 20/ 20 novembre de 2017
top related