tots els camins porten a roma

Mireia Farell, Judit Olalla i Mireia Miró

Tots els camins porten a Roma

Els romans van ser els primers en projectar una extensa xarxa de vies de comunicació.

Les primeres vies es van construir per unir la regió de Laci amb Roma i seguidament es van ampliar per tota la península itàlica.

La finalitat de la construcció de les vies va ser controlar tots els territoris romans, un cop construïdes van facilitar el comerç i la comunicació entre les ciutats.

Les vies romanes

Via: camí força ample per als carros.Iter: camí per anar a peu, amb un animal de

càrrega, amb llitera.Actus: camí per a un sol vehicle o animal de

càrrega.Semita: camí petit.

Tipus de vies

Els romans van construir les vies trobant la manera més fàcil, en línia recta, tot i que es desviaven quan el terreny ho exigia.

Per fer-ho, seguien els passos següents:

Algunes d’aquestes encara es conserven gràcies al fet que tenien un gruix d’un metre.

La construcció

Tots els camins porten a Roma (significat): la majoria de les vies romanes unien altres territoris amb Roma.

Cada via tenia un nom que corresponia al del seu constructor, per exemple, Via Appia- Appius Claudius Caecus.

Mil·liaris: columna de pedra de forma cilíndrica de dos metres d’alçada, hi havia escrit en nom de la via més la distància recorreguda o la que calia recórrer.

A Roma hi havia el mil·liari daurat on hi havia escrit les distàncies que separaven Roma de les principals ciutats.

Les principals vies de l’Imperí Romà

Mil·liari d’una via romana

Via Romana

Mapa del món romà

amb les principals

vies

Va ser la calçada romana més llarga d’ Hispània amb una longitud de 1500km que anava dels Pirineus fins a Cadis vorejant el mar Mediterrani.

Rep aquest nom de l’emperador August perquè la va fer reconstruir.

Era important per les relacions comercials.L’elecció del traçat va ser tan encertat que

gran part del recorregut s’ha utilitzat per construir vies actuals.

Una gran via: la Via Augusta

Existien vies secundàries que unien altres pobles amb la Via Augusta.

Una d’aquestes era la Via Capsacosta que unia la Jonquera fins al Coll d’Ares. Rep aquest nom perquè s’enfila a la muntanya de Capsacosta.

Aquesta via no tenia cap fi de relacions de comerç ni militars. Es creu que l’ única funció era comunicar unes mines de plata i ferro de l’actual Catalunya Nord.

Una via secundària: la via Capsacosta

Via Augusta amb les principals ciutats romanes per on passa

Traçat de la Via del

Capsacosta

El primer pas era buscar el pas de riu més estret, amb menys fondària i amb un terreny més sòlid.

Un cop decidit el traçat es marcava el lloc on anirien els pilars i es començaven a fer els fonaments.

A mesura que es van fer avenços amb tècniques constructives, van aconseguir situar els pilars al mig del riu.

Després de fer els fonaments s’aixecaven els pilars. Feien els arcs amb fusta i els recobrien de blocs de pedra.

La construcció dels ponts romans

Avui dia no és fàcil trobar un pont amb les principals característiques de l’època, ja que van ser destruïts, construïts i modificats al llarg dels anys.

-Pont romà de Mèrida: sobre el riu Guadiana, un dels ponts més llargs del món amb 792 metres i 70 arcades.

-Pont del Diable: a Martorell, construït a l’època de l’emperador August, sobre la Via Augusta que travessa el riu Llobregat.

Els principals ponts de l’Imperi Romà

Construcció d’un pont romà

El pont romà de Mérida El pont del Diable

Consistia en un canal cobert fet per pedra, per on passava l’aigua gràcies a un pendent moderat. Aquest canal podia estar sota terra o bé per sobre, però quan s’acostava a la ciutat s’enlairava.

Els aqüeductes

L’aqüeducte conegut com el pont du Gard, a prop de Nimes.

L’aqüeducte de Segòvia, transporta aigua del riu Frío a la ciutat de Segòvia.

Es tractava d’una torre amb un sistema d’il·luminació en el punt més alt que assenyalava als mariners la presència de la costa.

Un dels més famosos és la torre d’Hèrcules a la Corunya, que encara està en funcionament.

Però el més important de l’època va ser el far de Chipiona, Turris Caepionis, a la desembocadura del Guadalquivir, del qual ja no en queda cap resta.

Els fars

La torre d’Hèrcules va ser construïda el segle II dC i va rebre el nom de Farum Brigantium. És l’únic en tot el món, d’origen i bases romanes, que continua en funcionament. Ha estat reconstruït i modificat en diverses ocasions però manté l’aspecte originari.