tema 3. morfologia nominal

Post on 01-Feb-2016

23 Views

Category:

Documents

0 Downloads

Preview:

Click to see full reader

DESCRIPTION

gvg

TRANSCRIPT

TEMA 3.GRAMÀTICA, MORFOLOGIA

NOMINAL

Llengua Catalana2n BatxilleratInstitut Miramar-ViladecansCurs 2015-2016

1. ELS MOTS Definició (mot):Unitat significativa que consta d’un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o un sintagma.

Doble naturalesa del mot:Morfema i Lexema

Lèxic:Conjunt de mots d’una llengua

Lexicologia:Ciència que estudia el lèxic

Lexicografia:Tècniques d’elaboració dels diccionaris

1. ELS MOTS

CLASSIFICACIÓ DELS MOTS:

Criteri morfològicVariables (noms, adjectius, determinants, pronoms, verbs) Invariables (adverbi, preposició, conjunció, interjecció)

Criteri sintàcticFunció dins l’oració

Criteri semànticMots plens (tenen significat per ells mateixos)Mots buits (no tenen significat per ells mateixos, depenen del context)

2. EL NOM O SUBSTANTIU

CLASSIFICACIÓ DELS NOMS:

Pel significatPropiComú

AbstracteConcret

Individual Col·lectiu

Per l’origenPrimitiuDerivat

Per la formaSimpleCompost

3. L’ADJECTIU

Adjectius de 2 terminacionsMasculí singular/pluralFemení singular/plural

Adjectius d’1 terminacióMateixa terminació en masculí i en femení (singular i plural)

4. ELS DETERMINANTS ARTICLE

Article definit (el, la, els, les)Alerta amb l’apostrofació de la + mot iniciat en i, u àtonaContracció de l’article amb preposicions (a, de, per)

Article personal (en, na / el , la)

4. ELS DETERMINANTS

Funció intensivaConnectors quantitatiusComparacióArticle neutre elSubstantiu equivalent

Article neutre (lo)

Funció abstractivaArticle neutre elDemostratius neutres això, allò

Substantiu equivalentFormes femenines dels adjectius o pronoms

Anteposició de cosa, fet, casOració amb relatiu neutre

4. ELS DETERMINANTS

DEMOSTRATIUS

De proximitat: aquest, aquesta, aquests, aquestes / això (pronom neutre)

De llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles / allò (pronom neutre)

4. ELS DETERMINANTS

POSSESSIUS

Tònics (sempre precedits de l’article) / Àtons (poc usats)

Un sol posseïdor

1a sg meu, meva, meus, meves

2a sg teu, teva, teus, tevés

3a sg seu, seva, seus, seves

Més d’un posseïdor

1a plnostre, nostra, nostres, nostres

2a plvostre, vostra vostres, vostres

3a plseu, seva, seus, seves

4. ELS DETERMINANTS INDEFINITS

Invariables Cada, cap

De dues formes Tal/tals, qualsevol/qualssevol, ambós/ambdues, tots dos/totes dues

De quatre formes Un (i variants flexives) Algun Tot Mateix Un cert Un altre

4. ELS DETERMINANTS

NUMERALSCardinals tresOrdinals tercerPartitius terçMúltiples triple

4. ELS DETERMINANTS

QUANTITATIUSInvariables massa, força, prouDe dues formes gaire/gaires, bastant/bastantsDe quatre formes quant, tant, molt, poc (i variants flexives)

INTERROGATIUS I EXCLAMATIUSquin, quina, quins quines

5. ELS PRONOMS

CLASSIFICACIÓ DELS PRONOMS

DeterminatiusDemostratius (aquest)Possessius (el nostre)Indefinits (algú)Numerals (tres)Quantitatius (moltes)Interrogatius (qui)

RelatiusSimples: qui, que, què, on)Compostos: el qual (i variants flexives)

PersonalsPronoms personals forts (jo, tu, vosaltres, elles., vosté, si)Pronoms personals febles

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) PRONOMINALITZACIÓ

Subjecte

Es pot substituir per EN

Quan el subjecte és indeterminat

(no du article o du un determinant indefinit, numeral, quantitatiu)

Arriben molts autocars, avui. > N’arriben molts, avui.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) PRONOMINALITZACIÓ

Complement Directe (CD)

CD determinat > EL, LA, ELS, LES Quan va acompanyat d’article determinat, demostratius o possessius

CD indeterminat > EN Quan va acompanyat d’un determinant indefinit

CD neutre > HO Pronom neutre (això...) o oració subordinada substantiva

CD determinat: Vull el llibre. > El vull.CD indeterminat: Compraré pomes. > En compraré.CD neutre: No pensis que no t’escolto. / No pensis això. > No ho pensis.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) PRONOMINALITZACIÓ

Complement indirecte (CI)

Singular (masculí, femení)> LI

Plural (masculí, femení) > ELS

Explico un conte a la Sandra. > Li explico un conte.

Has de dur el dinar als avis. > Els has de dur el dinar.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) PRONOMINALITZACIÓ

Atribut

Atr determinat > EL, LA, ELS, LES

Atr indeterminat > HO

Sembla el pallasso del poble. > El sembla.

Sembla un pallasso. > Ho sembla.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) PRONOMINALITZACIÓ

Complement circumstancial (CC)

CC de manera, temps, instrument > HI

CC de lloc > HI

CC de lloc (preposició de) > EN

Manera: Canta molt bé. > Hi canta.

Lloc: La Mireia és a casa. > La Mireia hi és.

Lloc (de): La Mireia ve de casa. > La Mireia en ve.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) PRONOMINALITZACIÓ

Complement de Règim Verbal (CRV)

CRV introduït per de > EN

CRV introduït per altres preposicions > HI

Disposo de temps lliure. > En disposo.

Penso en vosaltres. > Hi penso.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) PRONOMINALITZACIÓ

Complement predicatiu (CP)

Es pot substituir per HI

(Si el CP ho és dels verbs dir-se i fer-se > EN)

Aquestes criatures creixen sanes. > Aquestes criatures hi creixen.

S’ha fet soci de la biblioteca. > Se n’ha fet.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) PRONOMINALITZACIÓ

Complement del Nom (CN)

Amb el pronom EN

Publiquen la poesia de Carner. > En publiquen la poesia.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) ORDRE DELS PRONOMS FEBLES

Quan es combinen van sempre junts, davant o darrere del verb.

Davant del verb: solts o units per apòstrof.

Darrere del verb: units al verb amb guionet,

i quan hi ha elisió d’un so d’algun pronom, es fa servir l’apòstrof.

Ordre de prioritat en la col·locació dels pronoms febles (v. Quadre pàg. 69).

Restriccions:

- No es poden combinar dos pronoms febles iguals (excepte els els).

- No es poden combinar: en + ho, ni ho + hi

5. ELS PRONOMS (PRONOMS FEBLES) COMBINACIÓ DE PRONOMS

Quan hi ha elisions, l’apòstrof es posa tan a la dreta com sigui possible.

Excepció en l’ordre de col·locació:

Quan es combina un CI singular i un CD determinat, canvia l’ordre de col·locació.

La forma de CD passa davant i la de CI passa darrere (transformada en hi)

CI+CD (valencià)li + el = li’lli + la = li lali + els = li’lsli + les = li les

CD+CIel + hi = l’hila + hi = la hiels + hi = els hiles + hi = les hi

Portaré els llibres (CD) a la Míriam (CI).> Els els portaré. (valencià)> Els hi portaré.

top related