tema 11 el muntatge audiovisual

Eva Gallofré Pascual1r Batxillerat A

El Muntatge Audiovisual

Índex dels temes

Mirar a través de la càmera

El relat audiovisual

Recursos Audiovisuals

El Muntatge

La banda sonora

11.1 – Mirar a través de càmera

• Les imatges cinematogràfiques, televisives i videogràfiques creen un efecte d’aparent semblança amb la realitat; transmeten una forta sensació de naturalitat, però els mitjans audiovisuals són una articulació artificiosa d’imatges i sons.

• És tant fort el poder de suggestió de la imatge en moviment que l’espectador creu veure una còpia objectiva de la realitat; no manipulada en el cas del reportatge i ordenada pel realitzador en el documental o relats de ficció.

• El llenguatge audiovisual és un llenguatge viu que s’amplia i s’enriqueix amb noves aportacions, que pot ser canviat i que permet la incorporació de nous significats.

• La càmera actua com un ull que es desplaça i es situa respecte als espais, els objectes, les persones i les accions i que pot fer-nos mirar una cosa amb més atenció.

• Un cop s’han enregistrat les imatges i els sons amb la càmera són combinats a través del muntatge; aquest determina l’encadenament de significats que formaran l’obra.

11.2 – El relat audiovisual• El pla, unitat bàsica de la narrativa que

constitueix per agrupació escenes i aquestes configuren seqüències que correctament entrellaçades, conformen el relat final.

• La seqüència, unitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i conclou una situació dramàtica; que ha d’existir de forma implícita per a l’espectador.

• Una seqüència es pot desenvolupar en un únic escenari i incloure una o més escenes en diversos escenaris.

• L’escena és una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic complet.

• La presa o pla d’enregistrament, és l’enregistrament seguit d’imatges d’una escena o situació concreta. Poden ser seleccionades, retallades, ordenades i muntades entre elles per a construir una escena o una seqüència.

• Els fragments de la presa configuraran totes les imatges que apareixeran en el muntatge final, a les quals també se’ls anomena plans.

La Planificació• Planificació és la previsió de plans que

s’enregistraran.. Pla, cada una de les imatges que formaran part d’una seqüència d’imatges en moviment.

• Les accions que es volen enregistrar es fragmenten en diferents plans per a ser presentades a l’espectador. Els plans es determinen en el guió tècnic on s’especifica el pla d’enquadrament que es desitja per a cada presa.

• La selecció del pla d’enquadrament dependrà dels significats que vulguem construir sobre el referent real i la informació que vulguem donar condicionaran la grandària del pla i la seva durada.

• La durada del pla vindrà determinada per: el fet que tingui o no moviment, la seva combinació amb el so, la complexitat de l’escena i per les sensacions o significats que es vulgui connotar.

• Hi ha una sèrie de recursos que determinen la visió que enregistrem amb la càmera i la manera com es processarà la informació que volem capturar de les escenes reals.

11.3 – Recursos Audiovisuals

Pla• Fa referència a l’apropament que fa la càmera a un determinat element, és a dir, l’aparició dins de la imatge de més o menys tros d’aquest element o elements.

• Els plans s’ordenen a partir d’una categorització que

pren com a mesura la figura humana i assenyala la porció que apareix d’aquesta a la imatge segons el seu allunyament o apropament:

- Pla general i gran pla general- Pla conjunt- Pla sencer- Pla americà o tres quarts- Pla mitjà- Primer pla (curt o llarg)- Pla detall

Composició

• La composició és l’organització de tots els elements visuals a l’interior de l’enquadrament

• Al seleccionar i enquadrar, s’organitzen els colors, les textures, els tons, les llums i les ombres d’una escena s’ordenen els elements que es capturaran, la relació entre ells, entre ells i l’espai i la relació segons el seu moviment o desplaçament.

• La composició determinarà el contingut visual de la imatge final que veurà l’espectador.

Angulació o Punt de Vista

• La visió del que s’enregistra vindrà determinada per la nostra posició respecte als elements i l’angulació. L’angulació fa referència a la diferència entre el nivell en què es troba la càmera a l’hora de la presa i el de l’element que s’enregistra.

Tipus d’angulacions

• Angle normal o neutre: L’eix de la càmera és perpendicular als elements.

• Angle picat: la càmera es troba per damunt de l’element. Rep el nom d’angle zenital o picat absolut quan s’enfoca verticalment cap a baix. Els personatges semblen empetitits, com indefensos. S’usa per accentuar el dramatisme i amb finalitat descriptiva.

• Angle contrapicat: la càmera enregistra un element des de baix, de d’un nivell inferior. S’anomena angle nadir, el contrapicat absolut, el punt de vista està totalment a sota el personatge, el que realça el personatge o objecte i tendeix a magnificar-lo.

• Angle inclinat: quan s’inclina la càmera en

diagonal i es perd l’horitzontalitat; pot produir sensació d'intranquil·litat i d’inseguretat.

Distància Focal

• Amb la càmera de vídeo es poden utilitzar objectius amb diferents distàncies focals que ens proporcionaran angles de visió més o menys oberts, diferents efectes de les distàncies de profunditat i la possibilitat de fer preses a diferents distàncies dels elements.

Profunditat de camp

• La profunditat de camp és l’espai en profunditat captat per la càmera amb nitidesa; permet establir relacions entre els elements situats a diferents termes.

• Hi haurà poca profunditat de camp quan un element està enfocat però els que hi ha immediatament pel davant o darrera no.

• La profunditat de camp serveix per aïllar elements o fer que centrem l’atenció en un element concret.

Moviments de càmera

• Càmera fixa: Quan es roda en càmera fixa, la càmera es manté immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.

• A part de captar el moviment dels elements, la càmera també es pot moure.

Tipus de moviments de càmera

• Panoràmica: És un moviment de rotació de la càmera que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant. El gir pot fer-se horitzontalment, verticalment, obliquament o de balanceig.

- Vertical: De dalt a baix o viceversa.- Horitzontal: De rotació d’esquerra a dreta o la inversa.

- Descriptiva: Capta més ampliament l’escenari on passa

l’acció. - De seguiment: Per seguir el recorregut d’una

persona o element mòbil d’un punt a un altre. - De relació: Per vincular dos o més elements que

tenen sentit en la trama.

• Tràveling: És un moviment de translació de la càmera; pot ser desplaçada a peu pel mateix operador i pot anar muntada sobre un element mòbil.

- Tràveling Frontal: La càmera es mou cap endavant o enrere, seguint un personatge que es mou (de seguiment), apropant-s’hi (d’apropament) o allunyant-se’n (d’allunyament). - Tràveling Lateral: La càmera acompanya paral·lelament el desplaçament d’un element. - Tràveling circular: La càmera es desplaça circularment al voltant de l’element. - Tràveling vertical ascendent o descendent: La càmera puja o baixa.

• Zoom: Moviment de zoom o tràveling òptic.

El que es desplaça no és la càmera sinó l’òptica, la lent de la càmera passa progressivament d’una distància focal curta a una llarga o al revés. L’efecte que produeix el zoom és l’apropament o allunyament dels elements que s’estan enfocant sense que la càmera es mogui de lloc.

• Moviment lliure: És quan la càmera es mou

sense seguir un ordre concret, amb grua o sense.

Un moviment lliure particular és el de càmera a l’espatlla o steadycam (la càmera va subjecta a l’espatlla de l’operador), és possible realitzar moviments combinats de panoràmica i tràveling.

• Llum: Fa possible que la realitat sigui representada fotogràficament.

A través d’’ella es pot transformar la percepció de la realitat, es determinen els elements que veurem d’un objecte, d’una persona o d’un espai, es varien els seus colors o les formes.

11.4 – El Muntatge

• El material de les filmacions ha de ser seleccionat i ordenat per a crear tota una narració. Aquest procés de relacionar i combinar els fragments és el muntatge.

Fases del Muntatge

• Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència.

• Decidir la longitud, implicarà el ritme i durada de cada pla.

• Ordenar les preses i enganxar-les.• Combinar les imatges amb la banda

sonora.

Repàs històric

Meliès: històries com el viatge a la lluna o realitzar una de les seves desaparicions a partir de deturar i tornar a engegar la càmera. Eren tan sols l’enllaç de situacions que variaven l’escenari des de una visió formal.

Griffith

• Començà a adoptar difernts punts de vista.

• Muntà diferents preses i establint discontuïtats en el temps i l’espai amb els flash-backs.

• S’afirma el cinema com a llenguatge.• Al llarg de la història s’estableixen

pautes per les possibilitats de muntatge.

Lev Kuletxov

• Un dels realitzadors que contribueix en la investigació dels muntatges:

-Relacionar coses dispars i fer les entendre com una.

- Crear sensacions i expressions p atribuir i canviar significats d’algunes coses.

Dziga Vertov• En el film La Batalla davant de

Tsartin desenvolupa la seva tasca creativa però també teòrica sobre el cinema. Realització de films amb trossos de pel·lícules rodats per altres realitzadors. Com els pintors cubistes amb els seus collages.

Eisenstein

Experimenta amb associacions d’imatges dispars, creant allò que s’anomenarà el Muntatge Intel·lectual.

Tipus de muntatge

• Construir la narració estructural els elements que pertanyen a diferents lloc i moments atribuint-los un sentit temporal.

• Relacions bàsiques que es poden establir entre plans a través del muntatge.

Muntatge• Muntatge continu: Fa una reconstrucció en temps

real d’una acció a apartir de diferents plans, sense que hi hagi un gran espai temporal entre un i altre pla. Tots els plans es mostren en el mateix lloc en el mateix moment.

• Muntatge discontinu: El temps real és reduit mitjançant el·lipsis. La sequència de plans no ens mostra detalladament una acció sinó que ens mostra imatges separades en el temps.

• Muntatge en paral·lel: Dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, es van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

• Muntatge altern: es mostren dues o mes accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que convergiran.

• Flashback: S’utilitza el terme anglès quan parlem de la utilització d’un pla que suposa tornar enrere en el temps. Parlem de Flash-forward quan el pla es trasllada a un temps futur allunyat de l’acció que se’ns explica.

• Muntatge d’anticipació: es parla d’anticipació quan sobre un pla s’encavalquen diàlegs,música o sons del següent pla.

• Muntatge rítmic: el muntatge pot manipular el ritme i jugar amb l’acceleració o l’alentiment d’un esdeveniment segons la sensació que es vulgui donar.

• Muntatge de síntesi: es fa una compressió del pas del temps. Amb pocs plans hem passat d’un temps present a un futur força llunyà a partir del qual continuarà la narració.

• Muntatge ideològic: juxtaposició d’un pla en quina seqüència que aparentment no tenen res a veure.

• Pla seqüència: pla que es manté durant tota una seqüència i prescindim del muntatge.

Funcions del muntatge

• Traslladar l’espectador en el tems i en l’espai.

• Fer avançar, aturar, allargar o ometre una part amb una finalitat expressiva.

• Relacions visuals entre imatges consecutives.

• Generar relacions de caràcter simbòlic

• Produir relacions visuals entre imatges consecutives.

• Crear relacions que mai no han existit.• Inventar llocs fets de fragments d’altres, i

personatges.• Modificar tot el significat d’una acció en un

instant per tal de crear tensió, comicitat, terror..

• Donar èmfasi a una informació o ometre-la

El·lipsis i salts temporals

• L’el·lipsi és l’espai o també temps, que veiem simplement suggerit, sense que se’ns mostri de manera nítida. És un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d’un relat.

Raccord o continuïtat

• La interrelació d’uns plans amb uns altres partint de determinats conceptes que permeten dona la sensació de continuïtat. El raccord ve determinat per aquells aspectes formal que són necessaris per a donar coherència entre un pla i els següents.

• El cinema i la televisió presenten en pantalla una acció aparentment continuada, però fraccionada en una successió de plans.

11.5 La banda sonora• Combinació de sons i d’imatges. Tal

vegada es doni més importància a la imatge perquè l’acte de mirar és voluntari i el so, ens arribar sense haver de fer res. Molts dels productes audiovisuals perdien el seu poder comunicatiu si prescindissin del so

• Banda estreta al llarg d’un dels costats del fotograma on hi ha enregistrat, òpticament o fotogràfica, el so del film.

• Els sons i les imatges s’influencien mútuament, el so ens pot destacar i fer percebre alguns aspectes de les imatges.

• Pot modificar la sensació del moviment accelerant-lo o fent-lo més lent, pot exagerar l’expressió d’un personatge, pot fer que un succés generi més emotivitat en l’espectador.

Realització de la banda sonora

• La banda de so està formada per diferents elements acústics, les veus, el so d’ambient i la música. S‘enregistren en diferents pistes, tantes com siguin necessàries segons la complexitat del que serà la banda sonora.

• Zona de la pel·lícula que conté el so del film, és a dir, el resultat de la mescla de les bandes separades de diàlegs, música i efectes.

Alfred Hitchcock

• La significació dels sons, de les veus i de la música en combinació amb les imatges pot ser molt àmplia. A través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l’estat en el qual es troben els personatges.

El so i la percepció del temps

• La banda sonora crea temporalitat i ajuda a establir un temps de representació.

• Amb els muntatges, les mateixes imatges ja marquen una línia temporal, però el so amb els seus elements rítmics, amb creixendos i descreixendos, amb elements repetitius pot completar o acabar de definir la manera com avança la narració.

El so que crea l’espai

• El so ens permet situar els personatges en un espai, també signifiquen aquest espai i ajuden a definir el seu dramatisme en alguns casos.

• La música a vegades substitueix el so realista com a suggerir l’espai que la imatge no pot o no vol representar.

Puntuació• La banda sonora ajuda a puntuar,

a modular el sentit i ritme de la narració que se’ns està explicant. Ens relaciona un espai amb un altre espai, una acció amb la següent actuant de transició.

• Ajuden a crear continuïtat entre les escenes i la planificació.

Anticipació

• Ajuda a crear expectativa del que vindrà, esperança, la resolució d’una situació, la preveuen o simplement generen la senació de buit que s’ha d’omplir visualmement.

El silenci• El silenci pot reforçar els elements

citats anteriorment, puntua anticipa, separa o relaciona accions. Accentua sorolls futurs.

• En un moment de silenci, la presència o interrupció d’un soroll en concret, fa més conscient la idea de buit, de no sentíem resi que de cop un soroll es converteix en quelcom important.

L’ús de temes musicals

• Repetició d’un repertori de temes musicals al llarg de la pel·lícula. Es vinculen amb nuclis narratius importants de la pel·lícula, des de personatges, ambients o llocs fins a sentiments o accions concretes, entre d’altres.

La música i l’emotivitat de les imatges

• Pot potenciar, exagerar i fins i tot pot variar l’emotivitat de les imatges. Les imatges a càmera lenta d’un atleta corrent cap a l’arribada poden donat sensacions molt diferents segons si se les acompanya de música o no.

• Associem determinades músiques amb sensacions concretes: de tristesa, d’alegria, d’emoció, de por…