tema 1 noves idees, nous horitzons (s. xv xvi) curs 09 10

1. Noves idees, nous horitzons: s. XV i XVI

El desvetllament del món

EDAT MODERNA: del 1453 al 1789

Comença amb un fet crucial:

1453: els turcs otomans prenen Constantinoble i posen fi a l’Imperi Bizantí

(hereu de l’Imperi Romà d’Orient)

Imperi Turc-otomà a partir de la presa de Constantinoble (1453)

Imperi Bizantí (capital: Constantinoble) abans de l’ocupació dels turcs-otomans

QUÈ CANVIA A L’EDAT MODERNA?

- POLÍTICA: apareix l’estat modern basat en les monarquies autoritàries

- ECONOMIA I SOCIETAT: sorgeix el capitalisme, impulsat per una classe social amb molta empenta, la burgesia.

- PENSAMENT: hi ha un canvi de mentalitat, en el món de les idees, que es fa evident en la cultura (Humanisme), en l’art (Renaixement) i en la religió (Reforma protestant)

- AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT: en un moment de descobriments científics, també es fan molts descobriments geogràfics (el més important: Amèrica)

El naixement de l’Estat modern:LES MONARQUIES AUTORITÀRIES

El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l’edat mitjana, moment en què els nobles eren molt poderosos. A més, unifica en un sol estat territoris

que geogràficament o històricament poden ser poc o molt afins. El monarca també institucionalitza un seguit de parcel·les (encunyació de monedes, recull d’impostos, administració de justícia...) que fins llavors

estaven disperses en mans dels nobles.

MONARQUIA FEUDAL

(EDAT MITJANA)

MONARQUIA AUTORITÀRIA

(EDAT MODERNA)

CARACTERÍSTIQUES DE LES MONARQUIES AUTORITÀRIES:Els monarques autoritaris basen el seu poder

en tres instruments:

A més, el rei UNIFICA TERRITORIS i té ÒRGANS DE GOVERN COMUNS

2. COS DE FUNCIONARIS: administració centralitzada amb gran nombre de funcionaris, permet el control de l’administració de la justícia, l’economia i la política.

3. REFORMA DE LA HISENDA REIAL, per controlar el cobrament d’impostos

1. EXÈRCIT PERMANENT: a servei i sou de la Corona

- OPOSICIÓ DELS NOBLES

- RECOLZAMENT DELS BURGESOS

Els Ambaixadors de H. Holbein el Jove

Un model de monarquia autoritària:

a la Península Ibèrica van regnar

ELS REIS CATÒLICS(finals del segle XV),

CARLES I i FELIP II(segle XVI)

1469:El matrimoni dels

REIS CATÒLICS (FERRAN D’ARAGÓ i

ISABEL DE CASTELLA) va comportar la UNIÓ DINÀSTICA entre les

dues corones. Unió només de

caràcter personal: cada regne va mantenir les lleis i institucions pròpies (no va ser unió

política ni territorial)

La monarquia hispànica:ELS REIS CATÒLICS (finals

s.XV)

Isabel I de Castella

Ferran II d’Aragó, de la dinastia dels Trastàmara

LA POLÍTICA DELS REIS CATÒLICS:

•.DOS REIS, DOS ESTATS. En teoria no canvia res, però a la pràctica la seva unió matrimonial comportarà, després del seu regnat, també la unió dels regnes de Castella i Aragó.

• Reforç del TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ

• Intolerància religiosa: EXPULSIÓ DELS JUEUS

• Política d’EXPANSIÓ TERRITORIAL:

– Incorporació del REGNE DE NAVARRA

– Conquesta de GRANADA, darrer regne musulmà a la Península

– Ruta a les Índies: descobriment d’AMÈRICA i expansió territorial

– Altres: presa de les illes Canàries i territoris del nord d’Àfrica

Joana I de Castella “la Boja”, filla dels Reis Catòlics, es casa amb

l’arxiduc Felip I “el Bell”, fill de Maximilià I i Maria de Borgonya, reis de territoris

al centre d’Europa

Casament de Joana I de Castella i Felip I

Enterrament de Felip, marit de Joana

Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya

(1516-1556),fill de Joana “la Boja” i Felip “el Bell”

Joana “la Boja” Felip “el Bell”

Carles I de Castella i V d’Alemanya

Possessions de Carles I

De la mare, Joana I de Castella, filla

d’Isabel I, la Catòlica

La Corona de Castella i els

territoris americans conquerits

De l’avi matern, Ferran II el Catòlic

La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya

i els regnes de Nàpols i Sicília

Del pare, Felip el Bell

Països Baixos, Flandes i Franc

Comptat

De l’avi patern, Maximilià d’Àustria

Ducat d’Àustria i drets a l’imperi

germànic

Possessions de Carles

I“l’Imperi Universal”

A EUROPA

AL MÓN

Felip II (1556-1598) Rei de Castella, de Catalunya-Aragó i de Portugal. Fou el

primogènit de l'emperador Carles I i d'Isabel de Portugal.

Carles I d’Espanya i V d’Alemanya

Isabel de Portugal

Felip II

Possessions de Felip II

La Corona de Castella i els

territoris americans

conquerits (i les Filipines)

La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya

i els regnes de Nàpols i Sicília

Del pare, Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya

Països Baixos, Flandes i Franc

Comptat (l’Imperi

Germànic no)

De la mare, Isabel de Portugal

Portugal i els territoris

americans, africans i asiàtics

conquerits

Possessions de Felip II:“L’imperi en què no es ponia mai el

sol”

CONFLICTES INTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II

Execució dels cabdills comuners a Villalar de los Comuneros el 1521, per

A. Gisbert

REVOLTA DELS

COMUNEROS, A CASTELLAREVOLTA DELS

AGERMANATS, A VALÈNCIA

La pau de les Germanies, per M. Unceta.

REVOLTA DELS LUTERANS, ALS PAÏSOS BAIXOS

REVOLTA DELS MORISCOS A LAS ALPUJARRAS

CONFLICTES EXTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II

Batallla de Lepant, a Grècia

GUERRA CONTRA ELS TURCS-OTOMANS

GUERRA CONTRA ELS ANGLESOS

Batalla entre l’Armada Invencible i els corsaris anglesos (Blake)

GUERRA ANGLO-ESPANYOLA (1585-1604): el fracàs de la Armada

Invencible enviada per Felip II a conquerir Anglaterra

> Importància de la burgesia (estament popular)

i> Aparició i extensió de les grans ciutats: Londre

sLisboa

HamburgGènova

Nous ideals de la burgesia:

El treball,

ELS DINERS !!

el guany,

el benestar,

el plaer,

L’alta burgesia acumula grans fortunes amb què compra títols nobiliaris i càrrecs importants. També s’emparenta amb la noblesa mitjançant el matrimoni

Gargantua

Venècia

Bruges

Vestimenta italiana de l’època renaixentista

L’home de Vitrubi, de Leonardo da Vinci

L’HUMANISMEDEFINICIÓ I TEMPORALITZACIÓ

• Corrent cultural que va comportar una nova manera de pensar i entendre el món, de manera que es va permetre el desvetllament de l’ésser humà, de la ciència i de les idees. Ple desenvolupament al s. XV i XVI.

CARACTERÍSTIQUES

• Rebuig dels principis del coneixement medieval, sobretot la visió teocèntrica del món (Déu, centre de tot)

• Els humanistes consideren l’ésser humà centre de l’univers, com a ésser lliure i racional: antropocentrisme

• Els mestres s’inspiren en l’antiguitat clàssica (Grècia i Roma)

• Recerca de la veritat a través de l’experimentació i l’observació (mètode científic) i confiança en la raó: així Copèrnic enuncia l’heliocentrisme, contradient la Bíblia

• Mestres humanistes: Erasme de Rotterdam, Thomas More, Lluís Vives, Leonardo da Vinci

Del teocentrisme (concepció medieval)

a l’antropocentrisme (concepció humanista)

Nicolau Copèrnic formula la teoria heliocèntrica (s.XVI)

Uns anys més tard, Galileu Galilei confirmarà aquesta teoria, tot i l’oposició

de la Inquisició

De la teoria geocèntrica (concepció medieval)

a la teoria heliocèntrica (concepció humanista

basada en el mètode científic)

Difusió de l’humanisme mitjançant dos instruments: 1. Acadèmies i

universitats2. La impremta, invent atribuït a

Johann Gutenberg, 1448

Prové de renéixer =

Tornar a néixer la cultura grega i llatina

EL RENAIXEMENTDEFINICIÓ, TEMPORALITZACIÓ I PERÍODES

• Moviment artístic basat en les idees de l’Humanisme i el ressorgiment de l’art clàssic.

• Aparegué a Itàlia al segle XV i XVI, però ràpidament s’estengué a la resta d’Europa.

• Es divideix en dos períodes: – Segle XV (Quattrocento). Ciutat capdavantera: Florència.– Segle XVI (Cinquecento). Ciutat capdavantera: Roma.

CARACTERÍSTIQUES

• L’ésser humà és el tema central de les obres artístiques (no només temes religiosos per glorificar Déu). Idea de l’antropocentrisme.

• Es recuperen models de l’antiguitat clàssica i pagana, representant sovint fets històrics, mitològics i pagans segons el cànon de l’ideal de bellesa clàssic, d’inspiració greco-romana.

• Els autors, artistes reconeguts, fan estudis de perspectiva, anatomia, proporció, etc. per tal de plasmar realisme, moviment, expressió, equilibri, perfecció i bellesa.

XVI

XV

RomaRoma

GènovaGènova

FlorènciaFlorència

Ubicació temporal i espaial del RenaixementUbicació temporal i espaial del Renaixement

Exaltació del món i de Exaltació del món i de l’homel’home

Nuesa

Proporció

Equilibri

Perfecció

Elements d’una obra artística

Perspectiva en la pintura

ESCULTURA,dos exemples d’artistes més

destacats:

Donatello

Miquel Àngel

Donatello:

David

Sant Jordi

La Pietat (St. Pere del Vaticà)

Miquel Àngel:

David

La tensió corporal: la musculatura (i fins i tot els tendons i les venes) són

clarament perceptibles

Els trets són típics d’un lluitador que es prepara per al combat. Aquesta expectació es tradueix en la mirada penetrant

PINTURA,quatre exemples d’artistes més

destacats:

Botticelli

Leonardo da Vinci

Miquel Àngel

Rafael

Masaccio

Botticelli:

El naixement de Venus

La Primavera

Leonardo da Vinci:

Dama amb ermini

El sant sopar

La Gioconda

En el fons pot veure’s un paisatge inspirat en les vistes que Leonardo pogué divisar als Alps, quan viatjà a Milà.

Cal destacar que el costat esquerra sembla estar més alt que el dret, entrant en contrast amb la física, ja que l’aigua no pot trobar-se estàtica a desnivell en el terreny.

La mirada i el somriure de la Mona Lisa

Miquel Àngel:

Capella Sixtina

La creació

Rafael:

Escola d’Atenes

Verge amb el nen

ARQUITECTURA,tres exemples d’artistes més

destacats:

Brunelleschi

Miquel Àngel

Bramante

Andrea Palladio, Michelozzo

Brunelleschi:

Cúpula de Santa Maria del Fiore,Catedral de Florència

Miquel Àngel:

Cúpula de Sant Pere del Vaticà,Roma

Bramante:

San Pietro in Montorio (Roma) i Santa Maria delle Grazie (Milà),

Aparició d’una nova religiositat + personal i individualista. Luter proposa una REFORMA en 95 tesis, entre elles:

L’ésser humà no necessita les jerarquies de l’esglèsia (“intermediaris”) per a acostar-se a Déu. A més, el clergat sovint és corrupte (indulgències...)

Els individus interpreten la Bíblia de forma més íntima i personal

CANVI RELIGIÓS: LA REFORMA PROTESTANT té variants

- LUTERANISME (Martí Luter) ALEMANYA I PAÏSOS ESCANDINAUS

- CALVINISME (Joan Calví) SUÏSSA, PAÏSOS BAIXOS, ILLES BRITÀNQUES

- ANGLICANISME (Enric VIII) ANGLATERRA

Rebuig del culte als sants i a la Mare de Déu

LA REFORMA

La corrupció i la falta d’instrucció del clergat (venda i acumulació de càrrecs, enriquiment de la cort papal i l’alt clergat,

venda d’indulgències i els baixos nivells morals i intel·lectuals dels sacerdots) causà l’aparició de noves concepcions religioses lligades a

l’Humanisme, que postulaven l’apropament a Déu i la necessitat d’una reforma en l’organització religiosa.

LA CONTRAREFORMALa Contrareforma va ser una reacció a la Reforma protestant, un moviment de reforma dins la pròpia Esglèsia catòlica.

1545: es reuneix el Concili de Trento. Objetius:

Aconseguir la reconciliació entre catòlics i protestants (sense èxit)

Fixar les bases de la nova Esglèsia catòlica, lluitar contra la

corrupció

Lluitar contra l’expansió protestant.

PROTESTANTS

Nit de Sant Bartomeu,durant les guerres de religió a França hi va haver aquesta matança

d’hugonots (protestants) per part dels catòlics

FI!!

Per a la confecció d’aquest document s’han utilitzat fonts diverses.

La seva finalitat és totalment educativa, sense ànim de lucre