tema 1.- el planeta terra tasca 3.- la …€™aundània d’aigua forma els rius més aalosos del...
Post on 16-Apr-2018
229 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
TEMA 1.- EL PLANETA TERRA
Tasca 3.- LA DIVERSITAT DE PAISATGES DE LA TERRA
1.- PAISATGE NATURAL I PAISATGE HUMANITZAT
La Terra està formada per una gran varietat de paisatges. La latitud i el clima, el relleu i el tipus
de sòl, l’erosió, la proximitat del mar etc. són els factors físics que determinen la fisonomia del
paisatge.
També l’activitat humana a través del temps ha modelat el paisatge. Els homes i dones han
tallat boscos; posant terres en cultiu, desviant rius i obrint canals, terraplenat pendents i
guanyant terreny al mar, obrint carreteres i aixecant ciutats, han modificat profundament el
paisatge.
Avui en dia són molt pocs els paisatges naturals en
estat pur, és a dir, que no hagin estat alterats per
l’acció humana. Definim paisatge natural com aquell
en el qual els elements del medi natural predominen
clarament sobre els que són resultat de la intervenció
humana. Paisatge humanitzat és aquell que ha sofert
moltes alteracions per l’activitat humana.
2.- BOSCOS PRIMARIS I BOSCOS SECUNDARIS
Els boscs primaris són aquells que no han estat mai alterats per l’activitat humana, i són el testimoni del que foren els bosc originals del planeta. Fa uns 8.000 anys, després de la darrera glaciació, els boscs primaris cobrien la major part de la superfície terrestre.
Estanyol de Gerber (Pallars Sobirà), exemple de paisatge natural
Dibuix paisatge humanitzat
2
Quan un bosc primari és alterat per la intervenció humana es converteix en bosc secundari. Els boscs secundaris són aquells que han sofert algun tipus d’activitat humana més o menys intensa, i com a conseqüència han estat degradats. Les espècies de plantes dominants i la seva distribució no és la mateixa que tenien al seu estat original.
Actualment els boscs primaris sols cobreixen el 7% de la superfície de la Terra, i en ells s’hi troba la màxima expressió de la biodiversitat, amb milers d’espècies de flora i fauna, algunes encara desconegudes per la ciència.
Els grans paisatges que podem trobar a la Terra són:
3.- ELS PAISATGES DE CLIMES CÀLIDS
3.1- La selva equatorial i tropical.
S’estén sobre la línia de l’equador fins els tròpic de Càncer, al nord i el tròpic de Capricorn, al
sud. La selva forma
un bosc molt espès,
amb arbres molt
elevats que formen
fins tres pisos de
vegetació.
La pluja és molt
abundant durant
tot l’any i la
temperatura càlida,
amb poques
diferències entre
estiu i hivern.
La selva equatorial és l’hàbitat d’una gran varietat de plantes, rèptils, petits mamífers i ocells.
L’abundància d’aigua forma els rius més cabalosos del planeta. Les selves tropicals són la
principal font d’oxigen de la Terra.
Els pobles indígenes que hi habiten es dediquen a la caça, pesca i recol.lecció i practiquen una
agricultura de subsistència. Tradicionalment han alterat molt poc la selva, però aquesta cada
vegada és més destruïda per l’explotació de fusta, les tales abusives per obtenir pastures pels
animals i l’obertura de carreteres i
de grans preses per produir energia
hidràulica.
Trobam la selva equatorial i tropical
a gran part de Sud-amèrica: la selva
de l’Amazones, la selva d’Amèrica
Central i la selva de les illes
Antilles; a Àfrica hi ha la selva del
riu Congo; a Àsia, a l’Índia, la
península d’Indoxina i les illes
d’Indonèsia; finalment trobam selva
tropical a l’illa de Borneo i a l’est
d’Austràlia.
Croquis de la selva equatorial on es pot veure els tres estatges o pisos de vegetació
El riu Amazones recorre la selva del Matto Grosso, al Brasil
3
3.2.- La sabana
A mesura que ens allunyam de la línia de l’equador, la selva tropical va donant pas a la sabana.
les pluges són abundants però tenen una estació seca en que gairebé no hi plou, normalment a
l’hivern.
La vegetació està formada per herbes altes i arbres dispersos. És l’hàbitat dels grans mamífers
herbívors i carnívors, com zebres, elefants, girafes, lleons, hienes, etc.
Els pobles de la sabana es dediquen a l’agricultura i ramaderia extensiva per consum propi i
amb destinació als mercats locals. En temps més recents, les grans empreses multinacionals hi
han establert l’agricultura de plantació, dedicada al monocultiu de cacau, canya de sucre,
cafè, etc pels mercats mundials i han trencat les formes de vida tradicionals.
3.3-Els grans deserts
A Àfrica, Aràbia i Àsia els deserts formen una ampla franja a les dues bandes del tròpic de
Càncer. Hi trobam els grans deserts del Sàhara, de la península Aràbiga i el desert de Gobi. A
l’hemisferi sud hi ha el desert de Namíbia, a la costa africana de l’Atlàntic i el Gran Desert
Australià.
A Amèrica els gran deserts es troben a la part del Pacífic. Hi trobam el desert d’Arizona a
Amèrica del Nord i el desert de Xile, a Amèrica del Sud. A Austràlia, la part central i occidental
del continent també formen el Gran Desert Australià.
Tot i que el clima predominant és càlid, els deserts es caracteritzen per les temperatures
extremes: molta calor de dia i molt de fred a la nit. Això és degut a la sequedat de l’aire, que en
no retenir gairebé gens d’humitat fa que l’escalfor del sol rebut durant el dia no es mantingui a
la nit.
El sòl està molt erosionat, formant grans extensions d’arena com al Sàhara o de pedres, com al
desert de Gobi. Els cursos d’aigua, reben el nom de “uadis”, són escassos i sovint no arriben al
mar, sinó que formen grans depressions o llacs salats, els “chott”, com el “chott el Djérid”, a
A la sabana hi viuen els grans mamífers. Es pot apreciar una acàcia amb la copa aplanada pels vents, formant
els característics arbre de bota.
4
l’actual Tunísia. Amb les escasses pluges es produeixen inundacions, degut a que la terra
gairebé no absorbeix l’aigua i aquesta s’evapora ràpidament.
Els grans rius que travessen el desert, com el riu Nil i el riu Níger, tenen l’origen a les terres de
clima tropical.
On hi ha aigua s’hi formen els oasis, amb la palmera datilera com a arbre predominant. La
població es concentra entorn dels oasis, on han sorgit pobles i ciutats. Tradicionalment els
deserts han estat habitats per pobles nòmades com els tuareg, que es dediquen al comerç
amb terres llunyanes, formant caravanes o es dediquen al pasturatge de camells, cabres i
ovelles.
El desert és una important font de recursos minerals: petroli, gas natural, carbó, fosfats... Per
això actualment, moltes zones del desert han estat profundament alterades per carreteres,
oleoductes i l’explotació minera.
4.- PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS
Els països de climes temperats són els llocs on, des de temps antics ha tingut lloc l’activitat
humana més intensa i s’hi han format les grans civilitzacions. Per això, en general es tracta de
grans àrees molt explotades i on el medi natural ha estat profundament alterat.
4.1-Els paisatges de clima mediterrani.
El clima mediterrani es caracteritza per estius càlids i secs i hiverns temperats i més humits. El
clima mediterrani es troba al voltant del mar Mediterrani, a l’extrem sud d’Àfrica, al sud
d’Austràlia. A Amèrica del Nord es troba a la zona de Califòrnia i a Amèrica del Sud a la costa
central de Xile.
Al desert del Sàhara, on hi ha aigua es formen els oasis, amb la palmera datilera com a arbre característic
5
On l’activitat humana no ha degradat molt el paisatge natural hi creix el bosc perennifoli, amb
arbres com l’alzina i el roure i el pi i un ric sotabosc.
4.2- Els paisatges de clima oceànic.
Es caracteritzen pels estius frescs i humits i els hiverns freds i sovint nevats. El clima oceànic es
troba a les latituds mitjanes d’Europa occidental, a la costa oest d’Amèrica del Nord i Sud-
amèrica, sud-est d’Àfrica i d’Austràlia.
L’aigua és abundant i hi predomina el bosc caducifoli amb espècies com el castanyer,
l’avellaner i el noguer
4.3- Els paisatges de clima continental.
Es troben a l’interior dels continents. En no rebre la
influència del mar, tenen hiverns molt freds,
mentre que els estius poden ser més o menys
càlids. Cobreix les latituds mitjanes d’Euràsia,
formant les planures de Sibèria i d’Amèrica del
Nord. El paisatge natural està format per les
estepes, grans extensions de plantes gramínies,
gairebé sense arbres.
4.- PAISATGES DE CLIMES FREDS
-Els paisatges d’alta muntanya.
Les grans serralades presenten un paisatge
característic, format pel relleu accidentat i el clima
fred. Les grans zones de paisatge de muntanya són:
Himàlaia a Àsia, les muntanyes de Kènia i de l’Atlas
Paisatge típic mediterrani
Aigüestortes. Paisatge natural
6
a Àfrica, els Alps i els Urals a Europa, les Muntanyes Rocalloses, els Apalatxes i els Andes a
Amèrica.
La vegetació es distribueix en estrats o pisos ascendents. A les parts més elevades s’hi troba
l’avet, i als cims de neus perpètues desapareix tot tipus de vegetació.
Altra diferència entre el tipus de vegetació és la que es forma als obacs o llocs sempre
ombrívols i les solanes, o llocs amb més o menys exposició solar.
-Els paisatge de climes polars.
A la zona del cercle polar Àrtic d’Europa i Amèrica del Nord s’hi troben els climes polars.
Són zones de temperatures extremes sovint de més
de 30º sota zero, amb neus permanents i escassa
precipitació. La vegetació evoluciona des del taigà,
o zones de grans boscos de coníferes fins la tundra
d’herbes i líquens, a mesura que ens apropam als
pols.
El sòl, aproximadament a partir d’un metre de
fondària està permanent gelat (permagel), per la
qual cosa aquests arbres tenen les arrels molt
superficials.
L’escassa població tradicional, els pobles esquimals
i inuit, viu de la caça i la pesca. Actualment s’hi fan
exploracions científiques i s’exploten recursos
minerals.
La tundra i la taigà són l’hàbitat del ren i l’ós
polar
ACTIVITATS A.- CONCEPTES
-uadi -chott -oasis -bosc caducifoli -bosc perennifoli -estepa
-obac/obaga -solana -taigà -tundra -permagel
B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ
1.- Quina relació hi ha entre clima i paisatge? Com influeixen la temperatura i les precipitacions
sobre les plantes? Quina és la planta característica dels climes desèrtics? Quins són els
sistemes que utilitzen les plantes a aquests climes per sobreviure a la manca d’ aigua?
La taiga és un bosc de coníferes, com l’avet i el pi roig
La tundra és una formació vegetal d’arbusts i líquens
7
2.- Quina és la diferència entre paisatge natural i paisatge humanitzat?
3.- Sovint, quan un paisatge ha estat poc alterat per l’home presenta elements mixts, naturals i
humanitzats. Observa la imatge i digués quins són els elements naturals d’aquest paisatge i
quines són les intervencions que hi ha
duit a terme l’home.
C.- ACTIVITATS D’APLICACIÓ
4.- Sobre la representació de l’esfera
terrestre identifica les línies de
l’equador, els tròpics i els cercles
polars. Situa la zona càlida, les zones
temperades i les zones fredes.
5.- Comenta les imatges dels diferents
paisatges naturals. Identifica-les amb
el tipus de clima corresponent i
senyala les característiques principals.
Relaciona tres espècies vegetals i tres
animals típiques de cada un dels
paisatges
8
6.- TREBALL AMB CLIMOGRAMES:
Aquí tens cinc climogrames corresponents a diferents llocs de la Terra.
- Identifica el tipus de paisatge natural que els correspon i justifica la resposta.
-Situa’ls al mapa dels paisatges de la Terra
-Fes una comparació amb el climograma de Palma. Quin és el més semblant? Per què?
0
20
40
60
80
100
120
0
100
200
300
400
500
600
gen
feb
març ab
maig
juny jul
ag
set
oct
no
v
des
ºCmm PANDANG - INDONÈSIA.
Pº (mm) Tº (ºC)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
0
10
20
30
40
50
60
70
80
gen
feb
març ab
maig
juny
jul
ag
set
oct
no
v
des
ºCmm ARIZONA - EE.UU.
Pº (mm) Tº (ºC)
-20
-10
0
10
20
30
40
50
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
gen
feb
març ab
maig
juny jul
ag
set
oct
no
v
des
ºCmm MOSCOW - RÚSSIA.
Pº (mm) Tº (ºC)
0
20
40
60
80
100
120
0
100
200
300
400
500
600
gen
feb
març ab
maig
juny jul
ag
set
oct
no
v
des
ºCmm BATHRUST - GÀMBIA
Pº (mm) Tº (ºC)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
0
10
20
30
40
50
60
70
80
gen
feb
mar
ab
r
mai
jun jul
ag
o
set
oct
no
v
des
ºCmm PALMA - ILLES BALEARS
Pº (mm) Tº (ºC)
0
10
20
30
40
50
60
0
20
40
60
80
100
120
gen
feb
març ab
maig
juny jul
ag
set
oct
no
v
des
ºCmm BURSA - TURQUIA.
Pº (mm) Tº (ºC)
9
7.- Completa la graella
C.- TREBALL AMB MAPES. -Sobre el mapamundi, situar els grans paisatges estudiats. Pensa a indicar la llegenda i posar títol al mapa
TIPUS DE PAISATGE
ON ES TROBA CLIMA CARACTERÍSTIQUES
Selva equatorial i tropical
Zona de l’equador, fins els tròpics
-Càlid i humit tot l’any. -Plou pràcticament cada dia
-bosc espès, amb arbres elevats, fins tres estatges arboris -gran varietat de fauna i flora -Escassa activitat humana
Sabana Zona dels tròpics -abundants plantes herbàcies. Escassa varietat de flora -arbres aïllats -hi viuen els grans mamífers (zebra, jirafa, elefant, lleó, tigre...) -Escassa activitat humana
Deserts -Càlid i sec. Temperatures extremes (dia-nit, hivern-estiu). Pluges esporàdiques torrencials -Hi ha deserts molt freds com el desert de Gobi
Paisatge de clima mediterrani
Latituds mitjanes. -Estiu temperat i sec -Hivern, primavera i tardor temperats-frescs i humits -Influència del mar
Latituds mitjanes -Estiu temperat i humit -Hivern, primavera i tardor frescs i humits -Influència del mar
-bosc caducifoli (castanyer, noguer, avellaner...) -Paisatge molt variat -Intensa activitat humana
Latituds mitjanes i elevades
-grans planures de gramínies -Boscs esporàdics de coníferes (pins, avets....) perennifolis -Activitat humana desigual (zones amb molta activitat i amb baixa activitat)
Totes les latituds -Hiverns molt freds amb neu abundant i neus permanents. Estius molt curts i frescs -Diferència entre solana i obaga
-boscs de coníferes (pins, avets...), perennifoli, adaptats a les temperatures extremes. -Escassa activitat humana
Paisatge polar Latituds elevats (entorn el cercle polars àrtic i el cercle polar antàrtic)
-Neu permanent o quasi permanent -El “taigà” o bosc de coníferes, espès amb escassa varietat d’espècies -La tundra, formada per líquens i herbes d’escassa altària. -Hàbitat de l’os polar, pingüí, foques.... -Escassa activitat humana (pobles esquimals)
10
top related