tasca 2.- climes i paisatges de la penÍnsula ibÈrica · el paisatge natural típic del clima...
Post on 03-Nov-2019
23 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
TEMA 8.- LA PENÍNSULA IBÈRICA I L’ESTAT ESPANYOL
Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
La península Ibèrica està situada dins la zona de climes temperats. La major part de la seva
superfície presenta el clima mediterrani. A la franja cantàbrica i atlàntica hi trobam el clima
oceànic, i a les grans serralades hi ha el clima de muntanya.
Com a conseqüència de la varietat de climes i d’altres factors, com el tipus de sòl i l’activitat
humana, a la península Ibèrica s’hi han format diferents tipus de paisatge.
1.- ELS CLIMES MEDITERRANIS
El clima mediterrani es caracteritza pels estius càlids i secs (entorn els 25ºC de temperatura
mitjana a l’estiu), primavera i tardor temperades i humides i hiverns frescs i humits. Les
precipitacions ronden entre els 400 i els 600 mm. anuals, però estan distribuïdes de manera
desigual. Els mesos d’estiu tenen un important dèficit hídric: l’evaporació és superior a les
precipitacions.
Dins l’àrea mediterrània hi trobam tres tipus de climes: el clima mediterrani de costa, el clima
mediterrani continental i el clima mediterrani àrid.
El clima mediterrani de costa rep la influència del mar i es caracteritza perquè la temperatura
mitjana del mes de gener, el més fred, és superior als 7ºC i pot arribar als 14ºC.
El clima mediterrani continental no té la influència marina i per tant les temperatures són més
extremes. La temperatura mitjana del mes de gener és igual o inferior als 6ºC i són freqüents
les gelades, quan el termòmetre baixa de 0ºC. Els estius solen ser més càlids i la pluviositat en
general menor que al clima de costa.
Alzinar des Freu (Orient Mallorca)
2
El clima mediterrani àrid es caracteritza per les escasses precipitacions, inferiors als 300 mm
anuals. Es troba a la costa mediterrània, d’Alacant a Almeria i a l’interior de la vall de l’Ebre a la
regió aragonesa.
2.- LA VEGETACIÓ NATURAL I EL PAISATGE DEL CLIMA MEDITERRANI
Les plantes del clima mediterrani
s’han hagut d’adaptar als estius secs.
Hi predominen les plantes de fulla
perenne. Per fer front al dèficit hídric
han desenvolupat diferents sistemes:
-Desenvolupar llargues arrels que
arriben molt endins, cercant l’aigua
-Evitar la transpiració, reduint al
màxim les dimensions de les fulles,
com el pi, o protegint la superfície
amb una capa coriàcia, com
l’ullastre , o cobrint-la de pèls, com
l’alzina.
-Les plantes herbàcies a l’estiu
moren, o perden la part aèria i
queden en forma de tubercle o de
bulb i a la tardor, amb les primeres
pluges rebroten.
Els arbres típics del clima
mediterrani són l’alzina, l’alzina
surera i el pi. Entre els arbusts
destaquen la mata o llentrisca, el
romaní i l’arbocera.
Cap de Barbaria (Formentera- Illes Balears))
Quercus ilex (alzina): fulles i aglà
Pinus alephensis (pi): fulles i pinya
3
A la tardor, amb les primeres pluges, les herbes rebroten i com a conseqüència, els camps i
conreus es cobreixen de verds, que es mantindran a l’hivern i primavera, fins a començaments
de juliol, en que predominen els colors ocres i marrons, de les herbes seques.
3.- LA VEGETACIÓ NATURAL I EL PAISATGE
DEL CLIMA OCEÀNIC
El clima oceànic es caracteritza per
abundants precipitacions, superiors als 800
mm anuals i distribuïdes tot l’any de manera
bastant regular i temperatures temperades
(estius entorn els 20ºC i hiverns entorn els
10ºC).
El paisatge natural típic del clima oceànic
són els boscos d’arbres de fulla caduca que
necessiten abundants precipitacions. Els
arbres més comuns són el roure, el faig i el
castanyer.
Com a conseqüència de l’abundant humitat,
al paisatge de clima oceànic hi predomina el
verd dels prats tot l’any. A la tardor, amb la
caiguda de les fulles, els boscos presenten
una gran varietat de colors, amb tonalitats
de bruns i ocres
4.- EL CLIMA I EL PAISATGE DE MUNTANYA.
El clima de muntanya varia segons la latitud.
En general, a les àrees de muntanya augmenten les precipitacions i disminueixen les
temperatures en relació al clima de la zona on estan situades.
L’altre factor que varia el clima de muntanya és en funció de l’altura. A major alçària, el clima
és més fred i normalment més humit. Als pisos superiors dels Pirineus i Sierra Nevada hi ha les
neus permanents. Com a conseqüència, la distribució es distribueix per pisos. Als nivells
superiors hi trobam els arbres adaptats a temperatures extremes, com el pi roig i l’avet.
El tercer factor que diferencia el clima de muntanya és la seva exposició al sol. Els costers
orientats cap al sud (solana) tenen un clima més càlid que els orientats cap al nord (obaga)
L’estiu a la muntanya és fresc i molt curt, i és quan té lloc l’eclosió de la vida vegetal i animal.
Amb la retirada de les neus sorgeixen els prats naturals i es formen abundants pastures que
atreuen els ramats de cabres salvatges i cavalls. La floració de les plantes posa una gran
varietat de colors al paisatge.
El riu Noguera Pallaresa al pas per Llavorsí (Lleida)
4
ACTIVITATS
A.- TREBALL AMB MAPES
1.- Sobre el mapa de la península Ibèrica, situar les zones climàtiques
B.- DEFINICIONS
- Dèficit hídric
- Solana / obaga
C.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ
2.- Descriu el clima mediterrani:
- Com és l estiu?
- Com és l’hivern?
- A quina estació de l’any plou més?
- Com són les precipitacions?
- Quins subclimes mediterranis hi ha?
- Quines característiques tenen cada un?
-Quines són les plantes característiques?
3.- Quines són les principals diferències entre el clima mediterrani i el clima oceànic?
Candanchú (Pirineus d’Osca)
5
C.- TREBALL AMB GRÀFICS
4.- Aquí tens els climogrames de Palma, Donosti, Sierra Nevada i Almeria. Identifica’ls,
digués a quin tipus de clima correspon i justifica la resposta. Nomena tres plantes típiques de
cada clima
A.- B.-
C.- D.-
top related