t1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
Post on 16-Jan-2017
1.786 Views
Preview:
TRANSCRIPT
BIOLOGIA II
EL METABOLISME CEL·LULAR I ELS ENZIMS
EL METABOLISME CEL·LULAR I ELS ENZIMS• Identificació de les característiques generals del metabolisme cel·lular.
• Coneixement dels aspectes energètics del metabolisme.
• Diferenciació dels tipus d’organismes segons el seu metabolisme.
• Comparació entre l’anabolisme i el catabolisme.
• Anàlisi del procés de regulació de les vies metabòliques: els enzims. • Quantificació de la influència de diversos factors sobre l’activitat
enzimàtica.
El Metabolisme Cel·lular
• Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’interior cel·lular
Obtenir matèria Obtenir energia
Per construir i reparar/renovar l’organisme i per reproduir-se
Per enmagatzemar-la i per realitzar les funcions, mantenir la temperatura, moviment, etc..
METABOLISME EXTRACEL·LULAR
METABOLISME
METABOLISME INTRACEL·LULAR
CATABOLISME ANABOLISME
Digestió Intercanvi de gasos Circulació de nutrients
CATABOLISME ANABOLISMEReaccions Catabòliques Reacions anabòliques
• Són reaccions de degradació.
•Són reaccions d’oxidació
•Desprenen energia
•Partim de molècules complexes per arribar a molècules senzilles.
•Són reaccions de síntesi
•Són reaccions de reducció
•Necessiten energia
•Es parteix de biomolècules simples per arribar a molècules complexes
Totes les reaccions metabòliques estancatalitzades per biocatalitzadors o enzims.
La molècula primera és diu substrat i la final producte.
Els S i P d’una via metabòlica es diuen metabòlits o metabòlits intermedis.
Totes les reaccions intermèdies formen part d’una via metabòlica
L’ATP moneda d’intercanvi energètic
Enllaços ESTER que emmagatzemen energia. Són
fàcils de fer i desfer
ATP---->ADP+Pi------->AMP + 2Pi
TIPUS DE METABOLISMETipus d’organisme segons el seu metabolisme
Origen de l’energia
Origen del Carboni
Exemples
FOTOLITOTROF (fotoautòtrof)
LLUM CO2 Plantes, algues, cianobacteris, Bacteris verds i porpres del Sofre
FOTOORGANÒTROF (Fotoheteròtrof)
LLUM ORGÀNIC Bacteris porpres no sulfuris
QUIMIOLITOTROF (Quimioautotròf)
REACCIONS QUÍMIQUES
CO2 Bacteris nitrificants i incolors del sofre
QUIMIOORGANOTROFS (Quimioheterotrofs)
REACCIONS QUÍMIQUES
ORGÀNIC Animals, fongs, protozoos i bacteris
1. Què passaria si l’energia continguda en els enllaços dels
compostos orgànics, no s'alliberés gradualment i s'emmagatzemés
en milions de molècules d’ATP, sinó que s’alliberessin de manera
sobtada?
2. Quina és la diferència més important entre fotosíntesi i
quimiosíntesi?
3. En general, què subministren a les cèl·lules les reaccions
catabòliques?
4. Què diferencia als organismes litòtrofs dels organòtrofs?
Control del MetabolismeA les cèl·lules es produeixen moltes reaccions químiques (metabòliques) simultàniament.
El control d’aquestes reaccions fa que es produeixin reaccions concretesen moments concrets.
HORMONES ENZIMSCONTROL
Control del Metabolisme
Les reaccions químiques, per produir-se necessiten energia
A la cèl·lula la temperatura no pot ser superior a 50º.
Les biomolècules són molt estables a temperatura ambient.
La concentració no és molt elevada.
Les biomolècules són de moltes naturaleses.
Factors que influencien en la velocitat de
reacció
Enzims
1. Fan que les reaccions químiques es realitzin a grans velocitats en temperatures relativament baixes
2. Controlen les reaccions on intervenen evitant una despesa excesiva d’energia i substrat
1. Permeten la coordinació dels diferents processos metabòlics
Característiques1. Com a catalitzadors: no alteren el producte final de la reacció, intervenen
en la reacció sense patir cap modificació, no alteren la constant d’equilibri de la reacció i són específics
2. Poden actuar a nivell intracel·lular i a nivell extracel·lular3. Es poden regular
L’activitat enzimatica.L'acció enzimàtica es caracteritza per la formació d'un complex (ES) que redueix enormement l'estat de transició
CENTRE ACTIU• Centre actiu: Zona de la molècula on s'uneix el substrat i on es
regulen l'activitat enzimàtica.
• El substrat s'uneix a l'enzim a través de nombroses interaccions
febles com son: ponts d'hidrogen, electrostàtiques,Hidròfobes, etc,
en un lloc específic , el centre actiu. Aquest centre és una petita
porció de l'enzim, constituït per una sèrie que aminoàcids que
interaccionen amb el substrat.
És el lloc on s’uneix el substrat i on es produeix la catàlisi
Esta format per aminoàcids que poden estar molt allunyatsa l’estructura primària
Esta situat a la superfície dels enzims formant un solc
Durant la catàlisi els enzims formen un complex amb el substrat
MECANISMES D’ACCIÓ ENZIMÀTICA
Centre actiu
E + S ES E + PE + S ES E + P
Conté aminoàcids que uneixen elsubstrat i aminoàcids catalítics
S’uneixen al substrat per una part denominada centre actiu. En aquesta regió hi ha les condicions que afavoreixen el canvi del substrat a producte. La unió es específica i respon a dos models d’unió.
Hi ha enzims que tenen, a part del centre actiu, un o més centres al·lostèrics
Segons la seva estructura, els enzims poden diferenciar-se en 2 tipus:1. Enzims estrictament proteicsFormats exclusivament per aminoàcids
2. HoloenzimsEnzims formats per un APOENZIM (fracció proteica) més un COFACTOR (fracció no proteica)
ESTRUCTURA DELS ENZIMS
Mecanismes d’unióModel de clau-pany
Model d’acoblament induït
Factors que modifiquen l’activitat enzimàtica
Temperatura: De manera general, l’augment de la tª implica un augment de l’activitat
enzimàtica. No obstant, existeix una tª òptima on l’activitat és màxima.A mesura que
ens separem d’aquesta tª l’activitat disminueix. Si la tª és massa elevada, l’activitat pot
desaparèixer totalment perquè l’enzim es desnaturalitza
[ S ]: A una concentració d’enzim constant, a mesura que augmenta la
concentració de substrat, augmenta la velocitat de la reacció, fins arribar a una
concentració on es produeix una saturació de l’enzim: encara que afegim substrat,
la velocitat no augmenta molt.
Factors que modifiquen l’activitat enzimàtica
pH: Semblant a l’efecte de la tª: existeix un ph òptim on l’activitat és màxima i a mesura que ens allunyem, l’enzim perd eficàcia. El ph canvia el grau d’ionització dels radicals dels aa., modificant així el centre actiu
[ E ] :A una concentració de substrat constant, a mesura que augmentem la concentració de l’enzim, augmenta la velocitat de la reacció
COFACTORS: Si no existeixen, l’enzim no pot efectuar la seva funció
Estructura dels enzims
• Enzims estrictament proteics.• Els holoenzims.Fracció polipeptídica(apoenzim) + no polipeptídica
(cofactor)
Cofactor inorgànic. Quan es tracta d'ions metàl·lics (poques vegades altres molècules inorgàniques). En són exemples el Zn2+ i el Mg2+
Cofactor orgànic o Coenzim. Quan és una molècula orgànica. S’ha d’assenyalar, que moltes vitamines funcionen com coenzims. En són exemples el NAD+, el NADP+, el FAD+, el coenzim A, etc
Quan la part no proteica és orgànica i està unida per enllaços covalents s’anomena grup prostètic.
COFACTORS
Propietats dels coenzims
• No són específics d´un tipus d´apoenzima: Un coenzim pot fixar-se a diferents apoenzims. Ex: NAD + deshidrogenases
• Poden alterar-se al llarg de la reacció enzimàtica, tot i que després es regeneren i tornen a ser funcionals
Entre els coenzims més coneguts es troben els
COENZIMS REDUCTORS NAD (nicotinamida-adenín- dinucleótido)
NADP (fosfat de NAD)
FMN (flavín-monomucleótido), el
FAD (flavín-adenín-dinucleótido), etc.
coenzima A: encarregada de transferir grups acil (–CO–CH3)
COENZIMS TRANSPORTADORS D’ENERGIA
ATPCTPGTPTTP
COENZIM DE TRANSFERÈNCIA
Les vitamines• Són glúcids o lípids senzills• Els animals no poden sintetitzar-les, s’han d’ingerir.• Algunes s’ingereixen com pro-vitamines ( A i D).• Algunes les sintetitza la flora bacteriana intestinal (K i
algunes B)• Importants com coenzims enzimàtics• Són molt làbils
• Hi ha dos tipusLiposolubles A, D, E, K.
Hidrosolubles Grup B, C
Cinètica enzimàtica
• Com que hi ha més molècules de substrat per unitat de volum, s'augmenta la probabilitat de trobada entre el substrat i l'enzim.
La velocidad de la reacción tiene relación con la energía
de las moléculas de sustrato. Un conjunto de
moléculas sigue una distribución normal de
energía, de forma que para una energía de activación,
solo una parte de esas moléculas tiene energía
suficiente para reaccionar.
A partir d'aquest comportament enzimàtic, Leonor Michaelis i Maud Menten van definir la constant de Michaelis-Menten (KM),
Concentració del substrat a la qual la velocitat de reacció la meitat de la velocitat màima. La constant KM depè del grau d'afinitat que hi ha entre l'enzim i el substrat.
V= Vmax [S] / (KM + [S])
La Km ens indica la afinitat que te el enzim pel substrat.
Una Km alta implica una afinitat baixa, i al contrari.
Obtendrá una diferente KM, según el sustrato específico
ENZIMS AL·LOSTÈRICS• Són enzims formats per vàries unitats de proteïna entre les
quals hi ha cooperació.
• Els enzims al·lostèrics poden adoptar una forma tensa (“T”) de baixa afinitat o una relaxada (“R”) d’alta afinitat. La transició entre R i T depèn de la presècia d’activadors i inhibidors.
Els enzims al·lostèrics són comuns a processos multienzimàtics, on un dels productes finals pot regular una de les primeres reaccions.
EL COOPERATIVISME
Els enzims al·lostèrics solen estar formats per diferents unitats
proteiques (pròtomers), cada protòmer conté un CA i un Centre
Regulador.
La variació de la conformació d’un protòmer influencia sobre la
configuració del protòmer associat.
Moltes rutes metabòliques estan formades per la unió de
diferents enzims que treballen cooperativament en una ruta
metabòlica. (veure vídeo en el hipervincle)
Flash control
alostèric
Regulació enzimàtica
• Control genètic. Si la cèl·lula necessita un enzim, el sintetitza. (control hormonal)
• Enzims al·lostèrics. Tenen substàncies que els activen o desactiven.– Activadors. Alguns cations metàl·lics (Cu2+,Mg2+) – Inhibidors. Molècules específiques o ions.
Pèrdua de l’activitat enzimàtica deguda a la unió d’alguns compostos anomenats inhibidors (I).
Distingim:
Inhibició irreversibleLa unió enzim + inhibidor ( EI ) provoca danys permanents a l’enzim
Inhibició reversibleEl dany a l’enzim només es produeix quan l’inhibidor està unit a ell. Segons on s’uneix l’inhibidor, diferenciem:
• Competitiva:l’inhibidor, molt semblant al substrat, s’uneix a l’enzim al mateix lloc que el substrat
• No competitiva:l’inhibidor s’uneix a l’enzim en un lloc diferent al substrat. Es formen complexes EI i ESI que són inactius.
Inhibició enzimàtica
Zimogen o proenzim: precursor inactiu d’un enzim
L’activació dels zimògens es fa a traves de la hidròlisi d’enllaços peptídicsAquest mecanisme només es dona una vegada a la vida de l’enzim
REGULACIÓ DE L’ACTIVITAT ENZIMÀTICA
Exemples d’activació per proteòlisi
Enzims digestius
Coagulació de la sang
Prohormones Hormones
Apoptosi o mort cel·lular programada (caspases)
Metamorfosi (procol.lagenasa)
Inhibició reversible no competitiva
Inhibició reversible competitiva
La gráfica muestra los resultados de la velocidad de reacción frente a la concentración del sustrato
para: A. una enzima en presencia de un inhibidor competitivo
B. una e nzima en presencia de un inhibidor no-competitivo
C. una e nzima alostérica
D. una e nzima en presencia de un inhibidor acompetitivo
E. dos enzimas compitiendo por el mismo sustrato
En la presencia de alcohol deshidrogenasa, la velocidad de reducción del acetaldehido a etanol aumenta a medida que lo hace la
concentración de acetaldehido. Eventualmente la velocidad de reacción alcanza un máximo, donde posteriores aumentos de la
concentración de acetaldehido no tienen efecto. ¿Por qué?
• A. Todas las moléculas de acetaldehido deshidrogenasa están unidas a moléculas de acetaldehido.
• B. A altas concentraciones de acetaldehido, la energía de activación de la reacción desciende
• C. La enzima ya no es específica para el acetaldehido• D.
Para altas concentraciones de acetaldehido, el cambio en energía libre de la reacción disminuye.
¿Cuál de las siguientes gráficas muestra los resultados de la velocidad de una reacción frente a la concentración de sustrato para una enzima no-alostérica, en ausencia y en presencia de un inhibidor no competitivo (los inhibidores no
competitivos se unen a la enzima en un lugar diferente del centro activo)?
Classificació dels enzims
ClassificacióEls enzims solen anomenar-se afegint el sufix –asa al nom del substrat.
Nom de substrat + reacció de l´enzim + sufix –asa
Ex: Lactatodeshidrogenasa (deshidrogenació de l´àcid làctic)Fosfoglucoisomerasa (isomerització de la Glu-6-fosfat a fructosa -6-fosfat)
Nomenclatura tradicional: Pepsina, tripsina
Exemples : Ureasa, fosfatasa
Hi ha 6 classes principals de reaccions:
1. Oxidoreductases: Reaccions d’oxidació-reducció
2. Transferases Transferència de grups entre molècules
3. Hidrolases Hidròlisi d’enllaços en presència d’H2O
4. Liases Es trenquen enllaços i apareixen dobles enllaços
5. Isomerases Regulen reaccions d’isomerització
6. Ligases Creen nous enllaços gràcies a l’ATP
• OXIDOREDUCTASESCatalitzen reaccions en les quals té lloc una oxidació o reducció del substrat. Són enzims propis de la cadena respiratòria.
Les deshidrogenases separen l'hidrogen del substrat (són, per tant, oxidants). Usen com coenzims el NAD, NADP, FAD, .
Les oxidases capten electrons del substrat i els transfereixen a un aceptor, l'oxigen. Per a això, primer es redueixen i després s’oxiden.
• TRANSFERASES
Transfereixen radicals d'un substrat a un altre sense que en cap moment quedin lliures aquests radicals. Segons el radical a transferir, es divideixen en vuit subclasses.
• HIDROLASES
Són enzims que actuen mitjançant reaccions d'hidròlisi, trencant enllaços per introducció dels radicals –OH i –H procedents de la ruptura d'una molècula d'aigua.
• LIASES
. Catalitzen reaccions en les que es trenquen enllaços C–C, C–N o C–O, amb pèrdua
de grups i, generalment, amb l'aparició d'enllaços dobles. Per exemple, les
desaminases retiren radicals amino
Descarboxilació
• ISOMERASES
Són enzims que regulen reaccions de isomerització, en les quals el substrat es transforma en una altra molècula isòmera
• LIGASAS
Uneixen molècules o radicals mitjançant l'energia proporcionada per la desfosforilació d'una molècula de ATP
http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/animaciones/pc011.gif
http://www.biologiasur.org/apuntes/
http://b-log-ia20.blogspot.com.es/2011/11/enzimas-naturaleza-quimica-y-estructura.html
http://www.bionova.org.es/biocast/tema14.htm
top related