sofistes i sòcrates
Post on 13-Jul-2015
3.845 Views
Preview:
TRANSCRIPT
2
ELS SOFISTES (Protàgores i Gòrgies)
1) SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL:
– Grècia, segle V a.C.: nova situació històrica
– Les lleis• Temoi / nomoi• Contraposició nomos / physis
2) QUI EREN ELS SOFISTES?
– Metecs
2) QUÈ VAN PROPOSAR?
– Activitat
– Gir antropològic
– Relativisme i Escepticisme
– Homomensura
– Retòrica i oratòria, l’art de la discussió
3
• Gràcies al moment històric que viu Grècia al s. V aC s’inicia a Atenes una nova recerca intel·lectual que se centra en l’home, i no en les qüestions físiques i cosmològiques
• Aquest nou moment racional i de temàtica antropològica donarà pas a la gran esplendor dels període clàssic en que brillaran Plató i Aristòtil
• Les condicions que fan que a Atenes es creï una situació inèdita que planteja nous problemes són:
Les condicions que afavoriren
aquest gir seran:
Triomf de lademocràcia
L’esplendor econòmica i cultural
La preponderància política
a Grècia
1. SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL1.1. Grècia, segle V a.C.: nova situació històrica
4
Les noves idees De l’Atenes
Democràtica són:
DEMOCRÀCIA LLIBERTAT LLEI
Igualtat política, igualtat social i
govern del poble
Llibertat personal
mitjançant la llei
però amb subjecció
a la llei
Únic sobirà permanent
pel fet que les
magistratures són
disperses, efímeres
i fins i tot es sortegen
Tots aquests temes es centren en l´’ÉSSER HUMÀ i la seva CONVIVÈNCIA
5
En l’època anterior són considerades
TEMOI NOMOI
En el moment dels sofistes (s. V a.n.e.)
•Seran el fonament de la democràcia i l’única barrera enfront de l’individualisme i l’afany de poder•Seran examinades i discutides a fons
Lleis humanes escrites amb data i
firma
No escrites,com si fossin d’origen
diví
1. SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL1.2. Les Lleis
6
MANCADES de VALOR ABSOLUT
Les CONTRAPOSARANa la NATURALESA
(Physis)
CONVENCIONS
Els SOFISTES consideraran les LLEIS
Cada poble té lleis i usos diversos La naturalesa té caràcter universal i permanent
7
Així, el tema del moment és la CONTRAPOSICIÓ:
LLEI = NATURALESA
Considerada una creació convencional, arbitrària i provisional pels sofistes
Permanent, comuna i universal
8
2. QUI EREN ELS SOFISTES?2.1. Metecs
Etimologia
Sohpos savi home que destaca en qualsevol tipus de saber
Sophistés Mestre del saber Es dediquen a ensenyar als altres cobrant com qui exerceix qualsevol altre ofici
Volen satisfer la demanda dels ciutadans atenesos
Molt interessats en la vida política de la ciutat-estat
A diferència dels savis tradicionals dedicats a l’especulació i el saber teòric
Els sofistes apareixen en la vida social com a “mestres” de la cultura i la virtut
Són capaços de fer prevaler les seves opinions gràcies a l’art de l’oratòria
Saber que amb el temps deriva en pur art de convèncer el contrari
SofistaCom a productor de discursos buitsSofismeCom a argumentació fal·laç i enganyosa
Posteriorment va adquirir un sentit pejoratiu d’hàbil enganyador
9
En aquesta Atenes bullint
apareixen els SOFISTES
Tots ells estrangers (metecs)
Enormement cultes i coneixedors a través dels
seus nombrosos viatges de les
diverses formes de pensar i de viure
dels altres grecs.
Aporten novesidees que seran
acollides amb entusiasme pels joves i trobaran
l’oposició dels que s’aferren a una visió
més tradicional
La seva influència serà molt
considerable
Com que eren estrangers a
Atenes:No podien participar
directament de la vida
política de la ciutat
10
2. QUI EREN ELS SOFISTES?2.2. Activitat
ACTIVITAT Va ser molt extensa
Formaven a la major part dels polítics atenesos
Van ser educadors a sou de la joventut tot creant un model renovat d’ensenyament, més ampli i més actual
Foren grans oradors
Foren escriptors malgrat els seus escrits s’han perdut i no en queden més que escadussers fragments
11
Donaven especial importància a la
•Davant l’assemblea pública•Guanyar als tribunals
És a dir, en les habilitats necessàries per tenir èxit en els assumptes públics
Malgrat que els sofistes no van formar una escola ni
van defensar una doctrina comuna, sinó un moviment
integrat per diversos savis, podem trobar algunes
coincidències:Pròdic
Hípies
Trassímac
Calicles
Antifont
Críties
12
Protàgores Gòrgies
3. QUÈ VAN PROPOSAR?
1. Van suposar un gir filosòfic: preocupació humanista
•Com a conseqüència de les noves necessitats plantejades per la democràcia, els sofistes es van centrar en l’ésser humà
•La seva filosofia però, no va ser especulativa sinó pràctica
•Es van dedicar al que avui anomenem filosofia de la cultura: Política, Religió, Sociologia, Lingüística
13
2. Relativisme de la veritat (opinió) i Escepticisme religiós i cognoscitiu
•Fruit dels seus nombrosos viatges comproven que no hi ha dos
pobles amb les mateixes lleis ni els mateixos costums:
•Sofistes més radicals com Protàgores afirmaran que no podem
estar segurs de res, per tant, la posició més assenyada és el dubte
permanent = ESCEPTICISME
14
“l’home és la mesura de totes les coses” =
HOMOMENSURA
Cap opinió és més vertadera que una altra, pot passar que una sigui millor si així ho sembla a la majoria
3. No són pensadors sistemàtics, ni busquen principis universals
Procedeixen més aviat de manera inductiva
15
Acumulen dades i informacions de les quals es deriven conclusions de
caràcter pràctic
4. Crítica al que és establert com a natural (llei enfront natura)
•Cerquen un saber al servei de la utilitat
•L’acord substitueix la llei natural
•La utilitat substitueix la veritat
•Relativisme: no podem obtenir la veritat universal.
Les coses són percebudes segons les diverses
situacions de cadascú16
5. Les seves eines de treball són l’oratòria i la retòrica (l’art de la discussió: confiança en l’educació i el discurs
•Els sofistes van ser molt importants a Atenes, van posar en qüestió la polis tradicional
•Ara bé, les seves eines es prestaven a tot tipus de manipulació per part dels esperits més ambiciosos i individualistes de l’època
•No és doncs gens estrany que la figura dels sofistes aparegui revestida d’una notable ambigüitat
17
RETòRICA
F 1 RET Art de l'eloqüència, de l'expressió oral i escrita, fixada d'acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s'enriquiren en la tradició successiva.
2 1 desp Manera de parlar o d'escriure ampul·losa i buida, artificialment elegant, que té en compte només els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral, etc.
2 Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores.
3 pl Raons que no són del cas. No em vinguis amb retòriques.
SÒCRATES470/469 – 399 a.C.
1. El problema socràtic
2. Qui va ser Sòcrates• “Només sé que no sé res”• Busca la veritat
• Areté o excel·lència
1. Per què va ser condemnat a mort?• Corrompre menors i impietat• Circumstàncies històriques
1. Quina va ser la seva doctrina?
• Mètode socràtic = Maièutica (Ironia i contradicció)• Diàleg
• Construcció de definicions: essències
1. L’ètica socràtica: l’intel·lectualisme moral19
Si els sofistes eren estrangers, Sòcrates era atenenc
Pertanyia a una família modesta
Pare escultor
Mare llevadora
Mai no va voler dedicar-se a la política ni el va dominar l’ambició de sortir de la seva pobresa
Tot i així, de Sòcrates i mai millor dit
Ja que no va deixar res escrit
Tot el que d’ell en sabem prové de 4 fonts que estan en desacord
Això és el que es coneix com
20
“només sabem que no en sabem res”
Quasi tot el que es refereix a Sòcrates està envoltat de misteri i sotmès a discussió:
- Qui va ser realment?- Per què va ser condemnat a mort?- Quina va ser la seva doctrina?
Sòcrates no va escriure res i els testimonis que n’ha arribat són contradictoris
Potser el més segur és acceptar el testimoni d’Aristòtil i dels primers diàlegs de Plató, concretament el de L’apologia de Sòcrates
21
1. El problema socràtic
Aristòfan Se’n burla
Xenofont El presenta com una figura una mica carrinclona
Plató En fa una exaltació en els seus diàlegs
Aristòtil En dóna un testimoni més ponderat
22
2. QUI VA SER SÒCRATES?
Encara que sembla que podria ser considerat com un sofista més, Sòcrates se’ns mostra amb algunes diferències:
No escriu llibres
Renuncia a l’oratòria
No cobra als seus deixebles
No presumeix de saviesa
23
Diferències entre Sòcrates i els sofistes
SÒCRATES SOFISTES
Mètode Diàleg Retòrica
Ideal Felicitat Ètica
ÈxitPolítica
Coneixement InteriorConcepte o definicióVeritat
Exterior OratòriaRelativisme
Ensenyament A les places i als carrersDe franc
InstitucionalitzatCobrant
• Això l’acosta a la saviesa molt més que tots aquells que, com els sofistes, creuen que ho saben tot
• Ell no nega la possibilitat de l’accés al coneixement per part de l’home
– Sinó que creu que només aquell que es considera ignorant té la possibilitat d’iniciar un camí racional cap al coneixement
• Sòcrates doncs, busca la Veritat– És per això que dedica la seva activitat a
examinar-se a si mateix i als altres sobre el bé de l’ànima, la justícia i la virtut en general
• Sòrates va preferir aquesta activitat filosòfica a totes les preocupacions dels seus contemporanis.
24
“Només sé que no sé res”
“Examinar-se a si mateix i als altres”
“La vida sense aquesta mena d’examen no mereix la pena
ser viscuda”
25
Fou una figura inquietant i incòmoda
pels seus contemporanis
Es comparà a si mateix amb un tàvec que fibloneja els altres
perquè no s’adormin i parin atenció a la virtut
Sòcrates comparteix amb els Sofistes la preocupació
per l’educaució
dels joves i per l’assoliment de
l’areté o excel·lència
26
Però mentre per Sòcrates l’areté és coneixement
Pels sofistes si el coneixement és relatiu, com volen ensenyar-lo?
27
3. PER QUÈ VA SER CONDEMNAT A MORT?
Formalment se’l va acusar de:
Corrompre menors i
D’impietat (no creure en els déus de la polis)
Sembla però, que les circumstàncies històriques ens poden explicar millor lacondemna a mort (beure cicuta) davant
del Tribunal dels Cinc-cents:
A Atenes s’acabava de restaurar la democràcia
La ciutat vivia encara el trauma de la guerra del Peloponès (431-404)
Lluites de l’oligarquia per fer-se amb el poder i sobretot
El breu però terrorífic govern dels Trenta Tirans (404-403)
Sòcrates no simpatitzava gaire amb la democràcia del moment i
Havia estat mestre d’Alcíbiades i de Crites (el més violent dels oligarques)
28
• Els acusadors creien que Sòcrates s’exiliaria voluntàriament abans del procés
• Tampoc va voler aprofitar la fugida que li havien preparat els seus deixebles i amics
• Va preferir passar les seves últimes hores discutint sobre la immortalitat de l’ànima i els avantatges de morir
4. QUINA VA SER LA SEVA DOCTRINA?
Sòcrates ens parla de:
La vida de l’home a la ciutat
Entén la filosofia com una recerca col·lectiva i en diàleg
El mètode socràtic
El problema consisteix a saber, exactament,
quines de les doctrines que posa en boca Plató
són autènticament socràtiques i quines
altres són pròpies del mateix Plató.
• El mètode socràtic era en un primer moment l’art del diàleg• És a dir, l’art de fer les preguntes adequades conduint la
discussió cap a un objectiu determinat• Per això Sòcrates utilitza 2 eines o recursos:
• La ironia• És l’art de fer preguntes tals que facin
descobrir a l’altre la seva pròpia ignorància fent-lo caure en
• La contradicció• El que creu saber s’adona (assetjat per les
preguntes de Sòcrates) que no sap res.
4.1. El mètode socràtic = la MAIÈUTICA
Aquest mètode és conegut com MAIÈUTICA
La maièutica és:• Art de la llevadora per al·lusió a l’ofici de la seva mare
• Consisteix en fer preguntes tals que l’altre arribi a descobrir la veritat en si mateix.
• És a dir, Sòcrates mitjançant l’art de fer preguntes, feia caure als interlocutors en contradiccions fins que s’adonaven que no sabien res
• Un cop reconeguda la pròpia ignorància, les preguntes, maièutica, serveixen per encaminar-lo a que ell mateix arribi al coneixement, a la veritat que romania amagada dins d’un mateix
• És per això que Sòcrates afirma
• Sòcrates doncs, no comunica cap doctrina ni sembla tenir doctrina pròpia:
• Ajuda als altres i busca amb ells
“coneix-te a tu mateix”
A diferència dels sofistes, coetanis seus, Sòcrates
no construeix llargs i bells discursos, sinó
DIÀLEGS metodològicament
construïts en dues parts fonamentals:
IRONIA• Presenta el tema del diàleg amb una pregunta del tipus
• Què és la justícia?
• Desenvolupa la refutació (élenkhos) de l’aparent saviesa de l’interlocutor, que, portat de la seva ignorància, no sap però creu saber.
• Una llarga successió, impertinent de vegades, de preguntes i respostes, tendeix a aconseguir el reconeixement de la pròpia ignorància, per part de l’interlocutor, la qual cosa el deixa en disposició de començar, de la mà de Sòcrates, la recerca de la definició, o el CONCEPTE, que suposaria un vertader SABER
MAIÈUTICA• El punt de partida d’aquesta indagació no pot ser un altre que el de
la confessió de la pròpia ignorància: • La que Sòcrates reconeix en si mateix reflexionant sobre
l’oracle de Delfos i
• La que aconsegueix que l’interlocutor reconegui després de refutar el seu aparent saber.
• Prossegueix llavors la feina de concebre i donar a llum «conceptes».
És per això que Aristòtil li atribuirà a Sòcrates:
•Els raonaments inductius•La definició del que és universal
Ambdues es refereixen al principi de la ciència
El mètode socràtic s’encamina a la construcció de definicions
Les quals han d’incloure l’essència immutable de la realitat
Així Sòcrates s’oposa als sofistes i inaugura el camí de la recerca de les essències
Fa servir un procediment inductiu per arribar a la definició vertadera
Examina els casos particulars iAssaja una generalització que ens aporti ja la definició buscada
5. L’ÈTICA SOCRÀTICA:L’INTEL·LECTUALISME MORAL
L’essència de la virtut i la possibilitat d’ensenyar-la
Tema molt debatut en aquells moments pels sofistes
És una qualitat basada en els valors intel·lectuals i morals
Principalment Sòcrates es centra en els problemes ètics:
Per Sòcrates l’ARETÉ (excel·lència, virtut)
No és una qualitat exclusiva de la noblesa de sang i de la posició social
La seva doctrina sol ser definida com un
“INTEL·LECTUALISME MORAL”
Aquesta doctrina sembla excessivament optimista i allunyada de la realitat
No n’hi ha prou en conèixer el bé per practicar-lo...
Aristòtil ja la va criticar
El saber i la virtut coincideixen
•Qui coneix el que és recte actuarà amb rectitud, i només per ignorància es fa el mal
•Ningú fa el mal voluntàriament
Però cal tenir en compte que Sòcrates defensa també un
UTILITARISME MORAL
•El que és bo (moralment) és allò ÚTIL•Tothom busca la FELICITAT i la utilitat
Eudemonisme
•Teoria que sosté que el fi de l’acció humana és la felicitat•Entesa aquesta com la millor vida que pot viure l’home•Eudaimonia és, per tant, la «vida bona» •ue és bo (moralment) és allò útil•Tothom busca la felicitat i la utilitat
LA VIRTUT• Consisteix en discernir què és el més útil en cada cas
• El saber del que parla Sòcrates doncs, no és un saber teòric, – Sinó un saber pràctic sobre allò millor i més útil en cada
cas
• Aquest saber-virtut pot ser ensenyat i après– No són suficients doncs, les disposicions naturals per ser
bo i virtuós– A més a més, l’home bo o dolent ho és per criteris
interns i • No pel reconeixement públic que tingui, ni pels guanys
materials
Així, Sòcrates dóna l’última paraula a la pròpia consciència i no a l’opinió pública
Sabent això podem entendre perquè no va voler fugir de la presó
top related