segona república espanyola

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA(1931 – 1936)

BIENNI REFORMISTA1931 - 1933

PROCLAMACIÓ SEGONA REPÚBLICA. 14 abril 1931

Govern provisional

PRESIDENT: Alcalá Zamora

INTEGRANTS

Dreta republicanaRepublicans d’esquerresAutonomistes gallecsSocialistes

ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES28 de juny

REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT

Barcelona, 14 abril 1931.Francesc Macià (ERC)

Compromís del Govern de buscar una solució a l’autonomia de Catalunya

Fi de la República Independent de Catalunya

HOSTILITAT DE L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICA

Cardenal Segura, arquebisbe de

Toledo.1 de maig de 1931

Atac a la República

Exaltació d’Alfons XIII

Ministre de Governació

Sol·licita al bisbe de Vitòria que abandone el país

VANDALISME ANTICLERICAL

Madrid, 10 de maig 1931.Grup de monàrquics

Fan sonar la Marxa Reial

Enfrontaments verbalsAssaltament als tallers d’ABCAtacs a edificis religiososActes de pillatgeCrema de convents

ELS PROBLEMES INICIALS

ELECCIONS DE JUNY DE 1931:TRIOMF DE L’ESQUERRA

- Eleccions més democràtiques fins al moment en la història d’Espanya

- Cens electoral: Barons majors de 23 anys

- Participació ≈ 70%

Noves CortsConstituents

ESQUERRA

DRETA MODERADA

160 escons

279 escons

PRIMERA COMESA: Elaboració d’un nou text

constitucional per a la República

- Es definia Espanya com <<una República democràtica i detreballadors de tota classe que s’organitzava en règim dellibertat i justícia>>

- La declaració de drets ciutadans era amplíssima- L’Estat era únic, però admetia possibles autonomies

regionals- La propietat privada dels mitjans de producció quedava

subordinada als interessos de la economia nacional.- Les Corts adquirien un gran poder, tant legislatiu com de

control del Govern, i constaven d’una sola càmera, elegidaper sufragi universal, que, per primera vegada, incloïatambé les dones

- El Govern era responsable davant les Corts i aquestespodien retirar-li el seu suport en qualsevol moment

- L’Estat es declarava laic, però es reconeixia la llibertat deconsciència i la pràctica de qualsevol religió, encara que esprohibia a l’Església exercir la indústria, el comerç il’ensenyament

- La cultura apareixia com una funció primordial de l’Estat

LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA. 9 de desembre de 1931

POLÍTICA RELIGIOSA• L’extinció del “pressupost de clero i culte” en el termini de dos anys• La dissolució de la Companyia de Jesús i la confiscació dels seus bens

immobles• La prohibició a les ordres religioses d’exercir l’ensenyament.• El reconeixement del matrimoni civil i del divorci

POLÍTICA EDUCATIVA I CULTURAL

Ensenyament primari

Acabar amb l’hegemonia de l’Església

Educació primària gratuïta, laica i obligatòria

PROBLEMA:Infraestructura

insuficient

Llibertat religiosa a l’escola

Classes de religió no obligatòries

MISSIONS PEDAGÒGIQUES.

Maig 1931

ArtistesIntel·lectuals

ProfessorsEstudiants universitaris

FINALITAT:Portar la cultura a les

zones rurals

Grup de teatre universitariLA BARRACA.

1932

Representava pel país obres del teatre clàssic espanyol

POLÍTICA AUTONÒMICA: L’ESTATUT DE CATALUNYA

Govern autònom.LA GENERALITAT

ParlamentConsell Executiu

PresidentCOMPETÈNCIES Obres públiques

Cultura

Ordre públic

Primeres eleccions

Triomf d’Esquerra

Republicana

President de la Generalitat:

FRANCESC MACIÀ

President del Parlament: COMPANYS

REFORMA DE L’EXÈRCIT

Manuel Azaña Ministeri de Guerra

Guanyar-se la fidelitat de l’Exèrcit per a la República

Augmentar la seua eficàcia

Mesures

Militars de confiança al front de les capitanies generals

Decret que permetia passar voluntàriament a la reserva sense disminució del sou

Creació de la Guàrdia d’Assalt

Ben valorada per la societat però no pels oficials de l’Exèrcit

REFORMA AGRÀRIA

RaonsEspanya continuava sent un país agrariEl 50% de la població eren llauradors. La majoria sense terraAmplis sectors estaven en una dramàtica situació de misèria i atur

Mesures

Prohibició als propietaris de les terres d’arrendar-les

Extensió de les jornades dels jornalers de huit hores

Obligació de contractar a jornalers del terme municipal

Exigència del cultiu de les terres segons les costums de la zona

FracàsDemora en l’elaboració i aprovació de la lleiLes expropiacions requerien la indemnització dels propietaris, cosa que retardava el procés degut a la limitada capacitat de pagament de l’Estat

Llauradors Ocupació il·legal de les terres

Moviment anarquista

FORCES POLÍTIQUES I SOCIALS DE L’OPOSICIÓ

OPOSICIÓ POPULAR:ELS ANARQUISTES

República Enemiga de la classe obrera FAI i CNT

Van impulsar la iniciativa obrera i campesina al marge

del poder

Responia amb duresa

AGITACIONS ANARQUISTES

Casas Viejas, Cadis.1933

Sublevacions llauradors. Atacs a la Guàrdia Civil

Guardia de Asalto

Atrinxerament d’un anarquista a sa casa

Crema de la casa i afusellament de 12 homes

SUBLEVACIÓ DEL GENERAL SANJURJO

Contínues conspiracions militars Sancions suausEn última instància tractaven

d’entendre’s amb l’exèrcit

més important

General Sanjurjo, director general de la Guàrdia Civil.

1932

Re

acci

ó d

el G

ove

rn Suspensió de periòdics dretans

Supressió d’alguns alts càrrecs

Dissolució de la part de la Guàrdia Civil sublevada

Expropiació de terres a membres de l’aristocràcia implicats

Processament del general Sanjurjo, condemnat a mort

L’ESGLÉSIA

CARDENAL SEGURA.Dies després de la implantació

de la República

Manifestà públicament la seua adhesió al règim monàrquic

Expulsió d’Espanya

POLÍTICA ANTICLERICAL DE LA REPÚBLICA

Oposició de l’Església al nou règim

Constitució

Normativa legal

PARTITS POLÍTICS DE LA DRETA

Segons la seua actitud front a la República

Dreta possibilista CEDA (Gil Robles)

Alts sectors catòlics de classes mitjanes

Alta burgesia i terratinents

Xicotets i mitjans llauradors

Dreta monàrquica i antirepublicana

Partit CarlistaTradició del carlisme

vuitcentista

Renovació Espanyola (Calvo Sotelo)

Militars

Extrema dreta Falange Espanyola (Primo de Rivera)

Paper poc significatiu

BIENNI RADICAL-CEDISTA

(1934 – 1935)

Per una part, la esquerra, es presenta

a estes per separat, mentre que la

dreta s'agruparia en torn del Partit Radical i

la CEDA.

Per altra part, les dones voten per

primera vegada, amb el qual el cens es va

duplicar.

El partit que va obtindre més

escanys fou la CEDA seguida pel Partit

Radical. Per part de la esquerra, el PESOE seguirà

siguen el partit amb més escanys.

En setembre de 1933, degut a un cúmul de circumstàncies, el president de la república se va veure obligat a dissoldre les corts i fixar data per a unes noves eleccions.

Eleccions de novembre de 1933: El triomf de la dreta

La labor restauradora

Aquest bienni representàuna etapa en la ques’intentà aplicar una políticarestauradora. Alguns delsprojectes més destacatsd’aquest bienni foren: Laaprovació d’una lleid’amnistia, es va emprendreuna “contrareforma agrària”y la presentació d’unprojecte de reformaconstitucional que preteniamodificar temes com lareligió la ensenyança, elmatrimoni civil, lesautonomies i la propietatprivada.

Escàndols i crisi: El final del bienniEn el 1935 va aparèixer una profunda crisis política en el govern l’única eixida del qual era la dissolució de les corts i la convocatòria d'eleccions.

Una de les raons principals de la crisi fou el enfonsament del Partit radical com a conseqüència dels escàndols del estraperlo i la corrupció econòmica.

EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (1936)

LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936

L’esquerra s’uneix contra les reaccions de dretes.

AMNISTIA

Tragué de la presó a dirigents populars detinguts després de la

revolució asturiana.

Front Popular

Esquerra

DretaCEDA

confiava en guanyar les eleccions.

Superaven als del Front Popular

Repartiment d'escons, beneficia a l’esquerra

Majoria absoluta.

1er Govern

Esquerra Republicana

Unió Republicana

LES PRIMERES ACTUACIONS.4 dies després de

la formació del 1er Govern

Es crea...L’AMNISTIA

Estatut d’autonomia per

a Catalunya

Companys ocupa la

Generalitat

Reforma agraria1932

Congrés destitueix al

president de la República

Alcalá Zamora

Manuel Azaña

PSOE

La edat de plata de la cultura

espanyola

Les generacions dels anys 20

Voluntat de

renovació

Superació del esperit pessimista

del 98

Música

Cine surrealista

Arquitectura racionalista

LiteraturaGeneració

del 27

El grup de 8

Buñuel

Grup d’arquitectes i

tècnics espanyols per a

l’arquitectura

Música

Cultura dels anys 30: La República

• La República va ser recolzada l'intel·lectualitzat

• Els artistes i els intel·lectuals prengueren caire polític:

– Esquerra: Inclán, Machado i Alberti.

– Dreta: Maetzu i d’Ors

Impulsa campanyes per estendre la cultura

•Les Missions pedagògiques.•Grup de teatre la Barraca

La generació del 36• Grup més jove d'intel·lectuals.

• Marcats per la Guerra Civil.

• Tingueren que elegir entre oferir la seua fidelitat a la República o al bàndol sublevat.

•Buero Vallejo•Miguel Hernández•Ferrater Mora•Julian Marias

RidruejoLeopoldo Panero

VivancoTorrente Ballester López Aranguren

Laín Entralgo

•

•

•

•

•

•