s.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaska

Superació infantil i juvenil a l’addicció de les noves tecnologies. Model de

Prochaska •Abús Vs Addicció•Identificació del problema•Buscar la empatia

Model Teòric .J.O. Prochaska:•Precontemplació•Contemplació •Preparació•Actuació•Manteniment

Presentació casos de nens i adolescentRecomanacionsConclusions

Abús Vs Addicció

Ja hem vist al tema precedent quin és límit entre un ús abusiu i una addicció per les noves tecnologies.

Identificar el problema

És important conèixer bé el problema i enfocar-lo correctament davant els nostres fills per poder arribar a un enteniment i que puguin sortir d’aquesta situació.

Pensem que la edat a la que es produeix aquest problema, preadolescència i adolescència, és un període complex per a ells i les relacions entre pares i fills es poden tornar més complicades.

Cal ser Empàtic

En conseqüència hem de procurar sobretot posar-nos sempre en el seu lloc e intentar solucionar el problema considerant totes aquelles emocions que pot sentir els nostres fills.

Model Teòric: J.O.Prochaska

Un model teòric molt interessant sobre les addicions que ens pot ajudar a tenir èxit en el nostre objectiu, es el Model transteòric de canvi per les conductes additives de J.O.Prochaska.

Model

Aquest model dona un patró lineal dels períodes per els que passa un addicte abans de superar la seva addicció. Aquests son:

Precontemplació Contemplació Preparació Actuació Manteniment

Precontemplació:

Els subjectes encara que pensin en la seva addicció no ho veuen com un problema i no estan disposats a fer cap acció. Es senten atacats davant qualsevol comentari sobre el seu problema.

Contemplació:

En aquest període que pot durar un sis mesos, es produeix un canvi de mentalitat ja que es considera la possibilitat d actuar davant la seva addició sent mes conscients del seu problema i son més receptius a qualsevol ajuda o interès que vingui del seu entorn, com familiars o amics.

Preparació:

El subjecte ja esta decidit a canviar els seus hàbits.

Actuació:

En aquest període es quan l’individu modifica els seus hàbits enfront la seva addicció. Ha de durar un minin de sis mesos per considerar que la conducta additiva s’ha extingit temporalment

Manteniment:

Es considera el període on l’actuació en el qual encara que davant de qualsevol situació de risc de tornar a caure en l’hàbit extingit temporalment, aquest no es torni a produir.

Llavors es quan podem parlar de la finalització de la conducta addictiva.

Presentació de casos de nens i adolescents.

Els passos més importants són: 1.De la precontemplació a la

contemplació 2.De la contemplació a la actuació

En el cas 1

Els pares han d’actuar gairebé com a terapeutes, no s’ha d’imposar cap comportament, s’ha d’aconseguir que el nen sigui conscient del seu problema, no des del nostre enfocament com adult si no des de el seu punt de vista com a nen o adolescent.

Pot ser, dir li allò tan típic dels seus problemes al futur no sigui suficient, i probablement no aconseguirem cap avanç.

En el cas 1

No es una tasca fàcil, ja que els nens son molt influenciable per el seu entorn i no hem d’oblidar que probablement el seu grup d’amics tinguin els mateixos hàbits, per això es important conèixer bé als nostres fills hem de ser coherents amb allò que volem inculcar predicant amb l’exemple.

Hem de ser capaços de posar-nos en la seva pell per poder conèixer el camí que li permeti ser conscient de la seva situació.

En el cas 2

S’ha de crear en el nen un altre tipus d’interès que li proporcioni una satisfacció que sigui capaç d’igualar en un moment inicial la que li proporciona la seva addicció, per exemple:

-fer activitats al aire lliure amb amics.-dedicar una hora diària a fer activitat

que també els agradi.

En el cas 2

En definitiva fomentar i fer-los descobrir altres activitats que els puguin satisfer i que ells encara no coneixen.

Els adults responsables del nen o adolescent han d’assumir també el cost de temps que això suposarà.

En el cas 2

Una idea interessant es reunir-se amb els pares dels amics del nostre fill i idear plans conjunts.

Segurament d’altre nens estaran en una situació semblat i a aquestes edats influeix molt el comportaments dels amics.

Recomanacions

El fet de fer activitats conjuntes pot servir per donar li una motivació per fer aquesta activitat abandonant els seus hàbits habituals i reafirmar-se en veure al seu amic en la mateixa situació.

Recomanacions

Això implicarà la preparació del model de Prochaska, disminuint el temps dedicat a l’ús d’Internet per exemple, i serà més fàcil per al nen entrar en la fase d’actuació.

És Important:

Un cop el nen està en la fase d’actuació és important:

1.Controlar el seu comportament.2.Continuar amb el foment de noves

activitats realitzades conjuntament amb ell o amb els seus amics quan sigui possible.

Assimilació de la sessió

Visionat del vídeo:“Prevención a la adicción a las nuevasTecnologías”

http://youtu.be/mpGj671Y9uo

Assimilació de la sessió

Fer un debat sobre tot allò que hem vist entre el participants del curs.